MALALTIA DE LA SIDA

DESCRIPCIÓ Sida vol dir 'síndrome d'immunodeficiència adquirida' i és una malaltia que destrueix el

sistema immunitari – les defenses del cos – produïda pel virus de la immunodeficiència

humana (VIH). Estar infectat pel VIH no és el mateix que tenir la sida. Hi ha persones

que poden tenir el virus i estar molts anys sense tenir símptomes de la malaltia, trobar-se

bé i tenir bon aspecte. Aquestes persones són seropositives, no tenen la sida, però

poden transmetre el virus a d'altres persones.

SÍMPTOMES El fet que una persona estigui infectada pel VIH no vol dir que hagi de desenvolupar

necessàriament la sida. L'evolució de la infecció varia d'una persona a una altra. Les

etapes de l'evolució habitual de la infecció que poden veure's influenciades pel

tractament són les següents:

a) Primoinfecció: els dies posteriors a la infecció, aproximadament la meitat de les

persones manifesten símptomes inespecífics, que poden semblar els d'una grip.

b) Infecció asimptomàtica: durant un període de temps llarg, les persones infectades pel

VIH no presenten cap símptoma d'infecció. Per aquest motiu, algunes d'aquestes

persones ignoren la seva seropositivitat i, per tant, poden transmetre el virus als

altres sense saber-ho.

a) .

b) .

c) Infecció amb símptomes menors: aquesta fase es caracteritza per l'aparició d'una

sèrie de símptomes com diarrees persistents, suors nocturnes, febre, pèrdua de pes,

augment de la mida dels ganglis limfàtics, i malalties de la pell i d'altres òrgans.

d) Infecció greu (sida): en aquesta etapa, els símptomes són més greus. La pèrdua de

pes, la suor nocturna i la febre s'intensifiquen i es prolonguen en el temps, i

apareixen infeccions oportunistes com la toxoplasmosi cerebral o la tuberculosi, entre

altres. També es poden produir malalties del sistema nerviós i alguns tumors.

DIAGNÒSTIC Davant la sospita de contagi convé consultar el metge o metgessa per valorar

confidencialment i amb el consentiment de la persona si és oportú practicar una anàlisi

per comprovar la presència a la sang d'anticossos contra el VIH. Aquesta anàlisi s'ha de

fer als tres mesos del possible contagi, sempre cal confirmar el resultat abans

d'interpretar-lo. Si aquest resultat és negatiu, vol dir que la persona no està infectada. Si

és positiu, no vol dir que la persona estigui malalta de sida, però indica que és

seropositiva, que està infectada pel VIH i que el pot transmetre.

És recomanable que es facin les proves del VIH les persones que:

• Han tingut relacions sexuals sense preservatiu amb una o diverses parelles de les

quals desconeixien si estaven infectades o no.

• Han compartit el material per injectar-se droga.

• Han patit alguna infecció de transmissió sexual.

• Les dones embarassades o que pensin tenir un fill.

• Les parelles estables que volen deixar d'utilitzar el preservatiu en les seves

relacions sexuals.

 Conèixer al més aviat possible si s'està infectat permetrà beneficiar-se d'un seguiment

mèdic, accedir a un tractament eficaç que millora la qualitat de vida, així com adoptar les

mesures necessàries per evitar la reinfecció i la transmissió del VIH. La prova es pot

sol·licitar de forma confidencial, voluntària i gratuïta al metge o metgessa de capçalera.

TRANSMISSIÓEl virus es pot transmetre sempre que arribi una quantitat suficient de sang, semen, fluix

vaginal i llet materna de la persona infectada a la persona sana.No tothom té la mateixa

facilitat per infectar-se: un bon estat de salut, que inclogui una nutrició correcta i un

adequat equilibri emocional, afavoreix la resistència general a les infeccions.

Els mecanismes de transmissió són:

La transmissió per la sang: el risc d'infecció és molt elevat quan es comparteixen agulles,

xeringues i altres objectes contaminats per l'ús de drogues injectades. En aquest cas, la

quantitat de sang que queda en aquests estris pot ser suficient per transmetre el virus, la

qual cosa és encara més fàcil quan es comparteixen moltes vegades. Les punxades amb

agulles contaminades i els talls accidentals comporten també un risc per al personal

sanitari. Des del 1986, les transfusions de sang i dels seus productes derivats, els

trasplantaments d'òrgans i la inseminació artificial són controlades sanitàriament i el risc

de contagi per aquestes vies és pràcticament impossible.

Altres situacions de risc baix, però amb possibilitat que es pugui transmetre el virus a la

població general, són:

Quan es produeix un contacte penetrant (punxada o tall) amb un objecte que hagi estat

contaminat amb sang d'una persona infectada. Això pot passar quan no s'utilitzen estris

d'un sol ús o bé quan aquests estris no han estat degudament esterilitzats com, per

exemple, en col·locar-se un pírcing, en la perforació de lòbuls de les orelles, en fer-se

tatuatges, en fer-se la depilació elèctrica i en punxar-se amb una xeringa i una agulla

abandonades al carrer.

Quan es comparteixen objectes domèstics que es puguin tacar amb sang, com raspalls

de dents, fulles d'afaitar i altres estris d'ús personal, tot i que per raons d'higiene no s'han

de compartir mai. En aquest cas, el risc és encara més baix.

La transmissió sexual: les relacions sexuals amb penetració sense preservatiu amb

persones infectades, comporten un risc de contagi. No totes les formes de relació sexual

tenen el mateix risc: les de penetració anal o vaginal sense preservatiu comporten un

risc elevat, mentre que en les relacions que comporten contacte oral amb els òrgans

genitals el contagi és difícil i en les relacions sense penetració no hi ha risc de contagi.

TRACTAMENT Avui dia, la sida no es cura, però si existeixen tractaments que dificulten la multiplicació

del virus i que ajuden a millorar la qualitat de vida d'aquelles persones que estan

infectades pel VIH.

Aquests tractaments s'han de seguir durant tota la vida, encara que la persona no se

senti malalta. És molt important perquè el tractament sigui eficaç, que la persona prengui

els medicaments de forma rigorosa i tal com li indiqui el metge o metgessa.

La teràpia antiretroviral redueix el nombre de partícules del VIH a la sang i impedeix la

rèplica del virus del VIH a l'organisme. També permet ajudar el sistema immunitari a

recuperar-se de la infecció pel virus. És una combinació de medicaments i pot tenir

efectes secundaris dels quals el seu metge o metgessa informarà en el seu moment.

Tot i prendre la medicació les persones tractades per la teràpia antiretroviral encara

poden transmetre el virus per mitjà de les relacions sexuals o quan comparteixin agulles.

Si no es fa correctament el tractament el VIH pot tornar-se immune a la teràpia i fer-se

resistent. En aquests casos el metge o metgessa pot considerar fer un canvi en el

tractament que s'estigui prenent.

Per ara no hi ha cap vacuna, però és possible que n'hi hagi alguna en el futur.

PREVENCIÓ Per no infectar-se, cal tenir present quins són els mecanismes o vies de transmissió.

En cas de transmissió per la sang, cal:

•No compartir els objectes necessaris per preparar i injectar drogues.

•No compartir els objectes d'ús personal (raspalls de dents, fulles d'afaitar, etc.).

•Esterilitzar correctament els instruments que serveixen per perforar la pell o bé

utilitzar materials d'un sol ús.

En cas de transmissió sexual, cal:

•Utilitzar un preservatiu nou cada cop que es té una relació sexual.

•Vigilar que el preservatiu no es trenqui en obrir l'embolcall o que no s'esgarrapi amb les

ungles o els anells mentre es manipula.

•Vigilar el consum de drogues o d'alcohol, ja que això pot afectar l'habilitat a l'hora

d'utilitzar el preservatiu correctament.

•No utilitzar mai al mateix temps un preservatiu masculí i un de femení, ja que la fricció

pot provocar-ne el deteriorament.

En cas de transmissió de mare a fill, cal:

•Quan una dona vol quedar-se embarassada i desconeix el seu estat serològic és

convenient que es faci el test de detecció d'anticossos anti VIH per tal de poder prendre

una decisió.

•La dona embarassada infectada té la possibilitat de continuar l'embaràs o interrompre'l

legalment. Si decideix continuar amb l'embaràs, és convenient que parli amb el seu

ginecòleg o ginecòloga de com pot disminuir el risc d'infecció del nadó.

•La llet materna pot transmetre el virus, per la qual cosa està desaconsellada.