La Ruta de la Seda
8
LA RUTA DE LA SEDA Aitor Pérez Muro
description
Aitor Pérez Muro. La Ruta de la Seda. La ruta de la seda era una ruta comercial entre China, passant per Síria, Turquia i Europa fins els regnes hispànics. Definició. - PowerPoint PPT Presentation
Transcript of La Ruta de la Seda
LA RUTA DE LA SEDAAitor Pérez Muro
DEFINICIÓ
La ruta de la seda era una ruta comercial entre China, passant per Síria, Turquia i Europa fins els regnes hispànics.
CRONOLOGÍA
En 138 A.C. el oficial chines Zhang Qian en busca d’aliats, va tornar informant
al emperador de la possibilitat de comerç amb els pobles de Occident. Segles del VII al X: amb la dinastia Tang va assolir el màxim explandor
comercial, artístic i cultural. Degut a l’ estabilitat interna. Al segle XIII, els mongols van conquerir Asia. Van prendre
el control de la ruta, i la van tornar a donar-li una nova empenta. Des del XIII al XV, la Ruta decau per: caiguda de l'imperi mongol. Ressorgiment
del Islam. Aliances de la dinastia ming. Segle XV: Europa va trobar una altra ruta de intercanvi amb Occident: el mar. El terme de Ruta de la seda es va crear en el any 1887 per el geògraf alaman
Ferdinand Freiherr von Richthofen.
GEOGRAFIA
Xina, Pakistan, Índia, Turquia, Iran, Iraq, Península Aràbiga, Uzbekistan, Turkmenistán, Grècia, Itàlia i la Península Ibèrica.
HISTORIA
La ruta de la seda va néixer per l'intercanvi comercial entre Orient i Occident.
Les primeres expedicions són del segle II a.C.
No només es van intercanviar productes, sinó també cultura i coneixements.
Al llarg dels segles, va tenir punts de molt moviment: com l'època de la dinastia Tang o l'Imperi Mongol. Però també va tenir èpoques de decadència, com la desaparició
de l'imperi mongol o les lluites entre les dinasties xineses. La seva decadència final va arribar al segle XV, amb les
lluites islàmiques pels territoris i les noves rutes marítimes dels europeus.
IMPORTÀNCIA
La ruta va tenir una gran importància per diversos motius:
Intercanvi comercial: productes nous, desconeguts que van enriquir la nostra alimentació i ens van ajudar al desenvolupament industrial.
Intercanvi cultural: Tant en l'arquitectura com en la literatura o en la religió.
Intercanvi de coneixements: Metges, matemàtics, etc ...
VIATGERS Zhang Qian (s. II aC): Oficial xinès en una missió de recerca d'aliats i que va
arriba fins occident. En tornar informe de la possibilitat de comerç amb occident. Va ser el primer explorador.
F, Faxian (337-422): monjo budista, que a la recerca de les escriptures budistes, viatjo fins a l'Índia.
Marco Polo: va néixer el 15 setembre 1254 i va morir 8 gener 1324. Va ser un mercader i explorador venecià que, juntament amb el seu pare i el seu oncle, va estar entre els primers occidentals que van viatjar per la ruta de la seda a la Xina. Es veu que va portar la pólvora a Europa. En el segon viatge el van ficar a la presó, on va escriure un llibre explicant les seves aventures.
Ibn Battuta (1304-1377): musulmà berber, molt conegut pel seu viatge o Rihal, que va durar més de 30 anys. Recorrent des de l'Àfrica fins a Xina.
Ruy González de Clavijo (? -1412): Espanyol. Va ser enviat pel rei Enric II per a establir una ambaixada a la cort del mongol Tamerlan. Arribo fins Samarcanda, capital de la cort. Actualment Uzbekistan.
Antoni de Montserrat (1536-1600): jesuïta català, format a Portugal. Va ser enviat a la colònia portuguesa de Goa, des d'on va recórrer tota l'Àsia central i la península Aràbiga.
Nikolai Przhevalski (1839-1888): Geògraf rus. Va recórrer les regions desconegudes de l'Oest però mai va arribar al seu destí.
Alexandra David-Néel (1868-1969): exploradora i escriptora francesa.
Marc Laurel Stein (1862-1943): Arqueologo hongarès. Explorador de l'antiga Àsia.
Ella Maillart (1903 - 1997): Aventurera francesa.
