LA RESTAURACIÓN BORBÓNICA (1874-1931)

1. REGNAT D’ALFONSO XIII (1874-1885)

Ocupa l’últim ¼ del s XIX, el seu artífex es CANOVAS del CASTILLO, desprès del SEXENIO, Canovas deia que calia restaurar determinats elements:

- MONARQUIA BORBÓNICA- REGIM PARLAMENTARI- DEFENSA DE LA PROPIETAT i DE L’ORDRE SOCIAL

TRADICIONAL

Va innovar altres elements: substitució d’ISABEL II per ALFONSO XIII i crear un nou partit polític, el CONSERVADOR (partit LIBERAL + UNIÓN LIBERAL DE LEOPOLDO O’DONNELL).En temps d’Isabel II hi havia 2 partits a la dreta (CARLINS i MODERATS), al centre UNIÓN LIBERAL i a l’esquerra els PROGRESSISTES y ELS DEMÓCRATES.

Canovas va adaptar la nova realitat eliminant la politica del Sexenio. Fa una nova constitució (C-76), dóna la capitania general dels exèrcits al rei i vol acabar amb la Guerra Carlina i amb la Guerra de Cuba.

Els 5 objectius de Cánovas son:

a. RESTAURAR LA MONARQUIA BORBÓNICA (té l’exèrcit amb ell, accepten als monarques els progressistes i fracassa la I REP).

b. SUBSTITUIR EL SISTEMA PER EL SEU *será comentat desprès.

c. PAPER MODERADOR DE ALFONSO XII .d. ELIMINAR ALS CARLINS, REPUBLICANS I ASSOCIACIONS

OBRERES.

1.1. LA C-76

Al 1876 es convoquen comicis a Corts Constituents amb victòria de Cánovas i un 60% d’abstenció. Aquesta constitució és semblant a la de 1845. La Sobirania Nacional és compartida per Alfonso XII i les Corts, es reforça la monarquia ( el rei té poder sobre les Corts, pot nomenar i cesar Ministres, no rendeix comptes a les Corts i es Capità General de tots els exèrcits).De drets individuals parla del dret d’Associació que no fou regulat fins a 1887. La religió oficial de l’estat es la cristiana catòlica però hi ha tolerància cap altres confessions.

1.2. ELS 3 PODERS

1.2.1. PODER LEGISLATIU

El parlament será BICAMARAL y el rei podia tancarles o obrirles

a. CAMARA ALTA o SENADO situat a la Plaza de la Marina de Madrid. Hi havia 3 tipus de senadors (de dret propi (grandes de España), vitalicis i procedents de l’administració).

1

b. CAMARA BAJA o CONGRESO DE LOS DIPUTADOS situat al Carrer de Floridablanca de Madrid, cada 30.000 hab hi havia 1 diputat i desprès cada 50.000 hab.

1.2.2. PODER EXECUTIU

Recau sobre el rei i el gobern que ha de presentar els Presupostos Generals del Estat, ha de designar un president i ha de coordinar els Ministeris

1.2.3. PODER JUDICIAL

No es contempla a la C-76, però recau sobre els TRIBUNALS DE JUSTICIA.

1.3. SISTEMA CANOVISTA *

L’objectiu de Cánovas es evitar pronunciaments militars i crea el bipartidisme en el que juguen 2 partits:

a. CONSERVADOR dirigit per el propi ANTONIO CÁNOVAS DEL CASTILLO

b. LIBERAL dirigit per PRÁXEDES MATEO SAGASTA.

Aquest bipartidisme provocà un TORN DE PARTITS, que provoca EL ENCASILLADO (el govern omple les llistes de diputats que anaven a ser triats), desprès mitjançant el CACIQUISME a les zones rurals i a les colònies industrials ( els votants eren coaccionats o era un vot per un favor) aquest fet provocà un 80% de participació en zones rurals. A les ciutats s’utilitzava LA TUPINADA (PUCHERAZO) no es deien els resultats reals dels comicis.

1.4. Evolució política del regnat d’Alfonso XII

1.4.1. Primer govern (1876-1880)

a. Dirigit per Cánovasb. Va centralitzar l’estatc. Va crear un nou sistema d’elecciód. Elimina els FUEROS de las Províncias Vascongadas com a càstig desprès de la

III Guerra Carlina.e. Va crear alcaldies per poblacions de més de 30.000 hab nomenades per el rei.f. Censura prèvia per a publicacions amb menys de 200 pàgines.g. Al 1874 prohibeix els sindicats

2

h. La llibertat de reunió limitada als 2 partits.

1.4.2. Segon govern (1881-1884)

a. Dirigit per Sagasta.b. Restableix la llibertat d’expressió.c. Permet les associacions obreres.d. Cau pels incidents de la MANO NEGRA ( assesinats per part d’anarquistes a

Andalusia)

1.4.3. Tercer govern (1884-1885)

a. Dirigit per Cánovasb. Conegut com govern llarg perquè mana a l’ombra.c. Censura a la premsa i tanca la Universitat de Madrid

Al 1885 mor ALFONSO XII i al ventre de la seva dona està el futur ALFONSO XIII, mitjançant el PACTO DEL PARDO es nomenada regent MARIA CRISTINA d’HABSBURG.

2. L’OPOSICIÓ AL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ

2.1. El carlisme

Desprès de la derrota els carlins marxen i es presenten a les eleccions com a defensors de l’autèntica dinastia, com la única força auténticament catòlica però no tenen suport del Vaticà, es creà el PARTIDO TRADICIONALISTA CARLISTA amb 3 bases molt importants: DIOS PATRIA y REY, són antiliberals i defensen la Tradició i l’esglèsia.

2.2. El republicanisme

Durant la Restauració aquest moviment es va debilitar per diverses raons: a. el desencant de molts seguidors després del fracàs de la I República b. la repressió per part de les autoritats (exili, il·legalitat del seu moviment,

absència de llibertat de premsa) c. les divisions internes

Dins del moviment republicà podem trobar 3 grans grups:

-El Republicanisme Històric o Possibilista: Emilio Castelar. Defensor d’una democràcia conservadora que no comprometia la unitat nacional ni l’ordre social. No va tindre problemes en entrar en el joc polític de la Restauració amb un paper testimonial ( + o – 20 escons).-El Republicanisme Progressista: Manuel Ruiz Zorrilla. Grup que des de l’exili es dedicà a conspirar.-El Republicanisme federal: Francesc Pi i Margall. Era el grup millor organitzat. Estava més pròxim al moviment obrer, ja que defensava un reformisme social, una millora de les condicions dels treballadors, però des d’una òptica burgesa; aquest grup no tindrà el recolzament del moviment obrer. A pesar de les seves propostes federals i descentralitzadores, no trobarà el recolzament de la burgesia perifèrica nacionalista.

3

-El Republicanisme Unionista: Nicolás Salmerón. Funden el Partit Centralista (1891).

2.3 EL MOVIMENT OBRER

Amb el cop d’estat de Pavia de 1874 es dissoldrien les associacions dependents de l’AIT (Associació Internacional de Treballadors) i se’ls obliga a entrar en la clandestinitat fins que en 1881 el govern de Sagasta permetria la llibertat de reunió i associació.

Les dos corrents de l’AIT trobaran el seu lloc en Espanya: l’anarquisme i el socialisme marxista.

A. L’ANARQUISME Etimològicament anarquisme ve de grec: anarcos = no poder. Els seu principis ideològics són:

1. La visió naturalista de la societat i del món : Tot allò natural i espontani és positiu. L’ésser humà és social per naturalesa i pot viure en llibertat i concòrdia. Les lleis i les imposicions són el seu principal enemic.

2. La defensa de la llibertat col·lectiva ei el concepte de la solidaritat social : L’única manera d’arribar al benestar col·lectiu és mitjançant la solidaritat entre tots i la lluita per la llibertat col·lectiva.

3. L’oposició a l’existència de l’Estat i de l’acció política: Consideren a l’Estat com opressor que impossibilita el desenvolupament de la llibertat humana. Defensen un nou model de societat, basat en la propietat col·lectiva, una societat basada en el contracte lliure entre els membres de la comunitat. La unió voluntària de les diferents comunitats conduiria al federalisme com forma organitzativa que substituiria a l’Estat. S’oposen als partits polítics i creuen que la lluita del proletariat s’ha de limitar al terreny econòmic.

4. Crítica a la propietat privada i defensa de la propietat col·lectiva. Els mitjans de producció han de ser propietat de tota la comunitat, les cooperatives.

5. Defensa de l’espontaneïtat de les masses, l’individualisme i l’acció directa: Rebutgen els partits polítics i les jerarquies, s’organitzaven en federacions de grups autònoms. La revolució no ha de ser dirigida, sinó que ha de sorgir espontàniament de les masses.

L’Anarquisme en Espanya

En Espanya, dins dels representants de l’AIT, predominava la sector anarquista i es definia per la seva idea de separar el moviment obrer de la política oficial i la desconfiança en una via reformista política, així com en el seu odi contra l’Estat.

L’àrea geogràfica de l’anarquisme espanyols és molt semblant a la del moviment cantonal de 1873: la zona mediterrània i Andalusia.

Dins de l’anarquisme espanyol podem distingir 3 etapes:

1. Quan en 1876, amb la Restauració, l’anarquisme passa a la clandestinitat, organitzant-se per l’acció directa. És una època de reforçament del moviment.

2. Quan amb Sagasta, en 1881, torna a la legalitat, creant-se la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola. Aquest fet provocarà una ruptura dins del anarquisme:

4

-Per una banda, els dirigents de la Federació de Treballadors (de procedència catalana) abandonen les idees de l’acció directa i de la destrucció de l’Estat i defensen l’organització d’una resistència solidària i pacífica amb la vaga com mecanisme de lluita.-Per altra part, el sector andalús, partidari de la violència com única manera eficaç de lluita. la defensa de les societats secretes com sistema organitzatiu: “La Mano Negra” serà acusada d’assassinats, el que provocarà la detenció de camperols de Jerez, Cadis i Sevilla; el govern es dedicarà a atribuir tota classe de crims a la Mano Negra i, per extensió, a la Federació de Treballadors, per així debilitar al moviment anarquista.

3. Amb el canvi de segle, el moviment anarquista (tant el doctrinal com el pràctic) es transformarà en un moviment anarcosindicalista, abandonen la lluita revolucionària, per acceptar la lluita col·lectiva dins d’una organització sindical.

B. EL SOCIALISME CIENTÍFIC O MARXISME

En la doctrina creada per Marx podem destacar 3 aspectes:

a) L’anàlisi del passat: - El materialisme històric: Partirà de la dialèctica de Hegel, encara que canviarà l’idealisme hegelià pel materialisme dialèctic (inversió hegeliana). És la dialèctica en la realitat material la que provoca els canvis en la societat: el Materialisme Històric.

- La lluita de classes com a motor de la història. Marx rastreja en la història i observa que la variable que determina l’evolució històrica és la lluita entre els opressors i els oprimits i, com d’aquest antagonisme sorgeix nous models socials sorgint una nova classe dominant que controla els mitjans de producció i l’aparell de l’Estat. En aquesta evolució es poden distingir 3 grans etapes: Esclavisme / Feudalisme / Capitalisme.

b) La crítica del present: l’anàlisi econòmic del capitalisme amb 3 conceptes claus:- La plusvàlua, el principi capitalista del màxim benefici, la base de l’explotació capitalista. És el treball no remunerat.- Les crisis periòdiques, Marx considera que la competència salvatge per aconseguir el màxim benefici provocarà crisis periòdiques i la desaparició de les empreses més dèbils amb la consegüent concentració empresarial i de capital.- Marx creu que després de les crisis s’aprofundirà la separació entre explotadors i explotats i durà a l’autodestrucció del capitalisme.

c) El projecte de futur: el ComunismeMarx considera que si l’Estat és utilitzat per la burgesia per oprimir a la classe

obrera, amb la qual cosa cal conquerir l’Estat per canviar la societat i arribar al comunisme.

Per poder conquerir l’Estat cal crear un partit polític obrer que dirigeixi la classe obrera. Com la burgesia no voldrà abandonar el poder serà necessària una revolució social violenta, la Revolució Socialista.

Una vegada el proletariat estiga en el poder, s’iniciarà una nova etapa, la Dictadura del Proletariat, que impedeixi el ressorgiment de la societat capitalista i la seva eliminació definitiva.

Finalment s’arribarà a la Sociedad Comunista, una societat sense classes, sense explotadors i explotats, sense Estat.

Diferències entre Marxisme (Marx) i Anarquisme (Bakunin)MARX BAKUNIN

Conquerir l’Estat Destruir l’Estat

5

Centralització territorial Federalització de les cèl·lules anarquistesPartits polítics per participar en el joc parlamentari

No a la participació política, no als partits polítics

Acció política dirigida pel partit per conquerir el poder

Espontaneïtat de les masses, acció individual per destruir l’Estat.

Prioritat en l’interès social Prioritat als drets individualsRevolució protagonitzada pel proletariat industrial

La revolució feta pels camperols.

La I Internacional: En 1866 es reuneix en Ginebra el Primer Congrés de l’Associació Internacional de Treballadors (AIT), primer fòrum de discussió i de formació de dirigents obrers, tracen un programa d’acció sindical que el basava en: la jornada laboral de 8 hores + la supressió del treball infantil + la millora de les condicions del treball de la dona + rebuig de l’exèrcit permanent + oposició als impostos que afectaven a la classe obrera. Aquesta internacional entrarà en crisi ja que no hi havia una homogeneïtat ideològica. El sector marxista, de representació industrial, i anomenat dins de l’AIT com a autoritari, s’enfrontarà a l’anarquista, l’antiautoritari, de procedència agrícola. El fracàs de la Comuna de París i l’enfrontament entre els dos grups suposaran la fi de l’AIT en 1876.

El Socialisme en Espanya

- Abans de 1874 era un grup reduït de seguidors del marxisme agrupats en “L’Associació de l’Art d’Imprimir”.-En 1874 Pablo Iglesias passa a presidir l’associació.En 1879 Pablo Iglesias crearà el PARTIDO SOSCIALISTA OBRERO ESPAÑOL a la taberna CASA LABRA de Madrid, d’inspiració marxista. Defensa la participació política de la classe treballadora, de la formació d’una partit obrer capaç d’enfrontar-se amb el règim polític i amb el sistema econòmic vigent.El PSOE proposava 3 bases pel triomf del proletariat (tot seguint les idees marxistes):

1. La possessió del poder polític per part de la classe treballadora era una condició necessària per què així es produeixi el canvi econòmic, és a dir la fi de la propietat privada, la propietat col·lectiva (la pressa del poder polític = la Revolució Socialista prèvia al Comunisme)

2. L’abolició de les classes socials, el nou Estat estaria format per una única classe social, la dels treballadors.

3. La defensa de la aplicació de mesures polítiques i econòmiques d’immediata realització per arribar als objectius dalt exposats, entre les mesures defensades destaquen: La lluita pel dret d’associació i reunió + la llibertat de premsa + el sufragi universal + la jornada laboral de 8 hores + la igualtat salarial sexual.

L’àrea geogràfica del socialisme era Extremadura, Castilla-la Mancha, Madrid, Astúries, Biscaia i València.Fets importants que marcaran l’evolució del PSOE:

- Com a resposta a una consulta realitzada per la Comissió de Reformes Socials del govern, per tal d’assabentar-se dels programes i objectius de les diferents organitzacions proletàries, es realitzarà en 1884 l’Infome de Jaime Vera, al qual s’exposa la defensa de la Revolució, ja que només la classe treballadora podia ser l’artifici de la seva emancipació, la lluita de classes és inevitable i la única funció del govern era decidir que la lluita fora pacífica o no.

- En 1886 naixerà el diari oficial del partit, “El Socialista”, que permetrà la difusió de l’ideari socialista per tot l’Estat.

6

- En 1887 la crisi econòmica comportarà el tancament de fàbriques i l’augment de l’atur. El PSOE crearà una organització que permeta coordinar la lluita obrera, en 1888 apareixerà la UGT, Unió General de Treballadors, sindicat amb finalitat econòmico-social, el seu objectiu era la millora de vida de la classe obrera i els mitjans de lluita eren la negociació amb els empresaris, les demandes a la classe política i la vaga. D’aquesta manera el PSOE s’encarregava de l’acció política i la UGT de la laboral.

- Des de 1891 el PSOE participarà en la vida política presentant-se a les diferents convocatòries electorals. Després dels diferents fracassos electorals decideix en 1910 crear una aliança republicano-socialista que durà a Pablo Iglesias a convertir-se ne el primer diputat socialista.

2.4. ELS NACIONALISMES PERIFÈRICS

La burgesia dóna suport a un estat Centralista i fa que s’estudii Història de España, aquest estat fracassa per 2 causes.

o Económic: inexistència d’un mercat racional.o Social: no hi ha una burgesia nacional que tingui un projecte d’estat a

diferència de les burgesies locals.El nacionalisme té 2 principis:

a. IDENTITAT CULTURALb. HISTÒRIA (Lleis i Furs)

2.4.1. Nacionalisme Català

Hi ha 4 factors històrics:

- Procès industrialitzador ( burgesia industrial : protec; agraria: lliure)- S’agreguen els carlins i els federalistes- Sorgeix la RENAIXENÇA al 1833 amb el poema ODA A LA PÀTRIA de

Bonaventura Carles Aribau, és la cobertura cultural. Destaquem al poeta JACINT VERDAGUER

- L’ideòleg va ser VALENTÍ ALMIRALL amb LO CATALANISME i fundà el CENTRE CATALÀ

- Al 1885 es presentà el MEMORIAL DE GREUGES i al 1892 les BASES DE MANRESA.

- A ppis de s XX es creà la LLIGA REGIONALISTA d’ENRIC PRAT DE LA RIBA

2.4.2. Nacionalisme Basc

- Mai ha tingut un nacionalisme homogeni territorialment, neix a BISCAIA (BILBAO)

- Diferenciada personalitat històrica. Lluita pels seus FURS- Al 1876 s’aboleixen els FURS.- Gràcies a la INDUSTRIA arriben els immigrants o MAKETOS, els bascs

tenen por de perder la seva Identitat.- El seu ideóleg es SABINO de ARANA (1865-1902) nascut a Abando

(actual barri de Bilbao), de familia tradicional carlina va reinterpretar la història, el seu lema es Jaun Goikua eta Legi Zarra o sigui Deu i Llei Vella, també va afirmar teories sobre la RAÇA BASCA, defensa la Tradició i els FURS, diu que el catolicisme es el pare esencial del Pais Basc, es considera

7

antiespanyolista i antimaketista i proclama el dret irenunciable de la nació BISCAÏNA a la seva independència.

- Al 1895 crea el EAJ (Eusko Alderdi Jeltzalea) més conegut com PNV (Partido Nacionalista Vasco)

3. REGENCIA DE MARIA CRISTINA (1885-1902)

3.1. Governs

3.1.1. Primer govern (1885-1890)

a. Dirigit per Sagastab. Llibertats de premsa i reunióc. S’aprova el sufragi universal masculí al 1890.

3.1.2. Segon govern (1890-1892)

a. Dirigit per Cánovasb. Fa unes mesures económiques proteccionistes.

3.1.3. Tercer govern (1892-1895)

a. Últim govern de Sagastab. El gran problema era CUBA.

3.1.4. Quart govern (1895-1897)

a. Govern de Canovasb. El gran problema era CUBA

3.2. El desastre del 98

3.2.1. Introducció

En febrer de 1895 es produeix un alçament independentista en Cuba, que es convertirà ràpidament en una insurrecció en tota l’illa contra la metròpoli.

En 1896 ocorria el mateix en Filipines.En 1898 Espanya perdia Cuba, Puerto Rico i Filipines, després d’una completa

derrota militar. Com a conseqüència de la pèrdua de la resta de l’imperi colonial es va desencadenar una crisi nacional, davant de la desmoralització i la debilitat política i militar mostrada pel govern de la Restauració, coneguda com el desastre del 98, trauma que suposa una ruptura parcial respecte al passat i l’inici d’una nova etapa de la història espanyola contemporània.

3.2.2. La pèrdua de l’imperi colonial

Causes de la guerra:

- Els errors polítics del govern espanyol => per pau de Zanjón (1878, després de 10 anys de guerra), el govern es comprometia a donar l’autogovern a Cuba, però va anar retardant aquesta mesura pressionat per l’oligarquia espanyola amb interessos en l’illa.

- La maduració d’un moviment independentista indígena sota el liderat de José Martí.

8

- El recolzament d’EUA a la independència cubana, no per aquesta sinó perquè significava la fi dels interessos europeus en l’última colònia i, per tant la possibilitat d’explotar en exclusiva la riquesa de l’illa. Aquests interessos econòmics junt a la doctrina imperialista Amèrica de Monroe “Amèrica per als americans” trobaven el recolzament de l’opinió pública americana.

La guerra de la independència cubana

La llei aranzelària del govern de Cánovas (18890-92) va ser rebuda pels cubans com a una tornada a l’estatut de simple colònia. Encara que a finals de 1894 els liberals els liberals elaboraren un tímid projecte d’autonomia era massa tard. En 1895 esclatarà una revolta independentista. Encara que el govern liberal intenta dur a terme una política de mediació, fracassarà davant d’una insurrecció més extensa i organitzada. El nou govern de Cánovas enviarà al general Weyler a l’illa. La revolta es transformarà en una dura guerra de desgast, caracteritzada per la superioritat militar espanyola i pel domini del terreny pels guerrillers cubans, que rebien armaments i subministres d’EUA.

Després de l’assassinat de Cánovas, en 1897, Sagasta intenta un nou projecte d’autonomia més ampli, de l’estil dels dominis britànics, amb govern propi, cambra de representants i els mateixos drets que els peninsulars; a més a més substituirà a Weyler.

La situació en l’illa s’estava pacificant, va ser en aquest moment quan EUA decideix intervenir. L’incident que va propiciar l’esclat de la guerra, l’excusa va ser l’explosió del cuirassat Maine que es trobava ancorat en la badia de La Havana el 15 de febrer de 1898 i que va causar 254 morts. Aquest vaixell havia arribat a l’illa per “protegir els interessos nord-americans” a Cuba. A pesar de la proposta espanyola d’enviar una comissió d’investigació internacional; EUA, després d’una ràpida investigació li atribueix tota la responsabilitat a Espanya, per no garantir la seguretat en el port. En govern americà li proposa al espanyol en març la compra de l’illa per 300 milions de $ i, davant de la previsible negativa espanyola, llança un ultimàtum que amenaçava de guerra si en 3 dies (20 d’abril) Espanya no renunciava expressament a la sobirania i abandonava Cuba. L’esclat de la guerra va ser inevitable, després de la derrota de Santiago de Cuba els soldats nord-americans desembarcaran en Guantánamo i des d’allí passaran a Puerto Rico.

La guerra de Filipines

En 1896 esclatarà un moviment independentista en Filipines, el descontent dels grups indígenes davant de l’administració espanyola i especialment el poder de les ordres religioses.Durant 2 anys el govern espanyol va aconseguir controlar la situació, però en la primavera de 1898, davant de la imminent guerra entre EUA i Espanya, la flota nord-americana de la base de Hong Kong es dirigeix a l’illa per ajudar als insurrectes.El desenvolupament de les operacions militars va ser ràpid i contundent. La superioritat material i tècnica nord-americana i la major proximitat van determinar la derrota espanyola en la batalla de Cavite (l’1 de maig de 1898) i la fi de la flota espanyola.

La pèrdua de les colònies.

En agost de 1898 Espanya ha de firmar un armistici i en desembre signarà el Tractat de París segons el qual renunciava a la seva sobirania sobre Cuba, cedia l’illa de Filipines, Puerto Rico a EUA a canvi de 20 milions de $, així com l’illa de Guam en les Marianes.La resta d’illes, les Marianes, les Carolines i les Palaos, les vendrà en 1899 a Alemanya per 15 milions de $.

9

4. LA CULTURA DE LA RESTAURACIÓ

4.1. EL REGENERACIONISME

Dins del clima de derrota van sorgir una sèrie de crítiques tant cap el funcionament del sistema polític com la pròpia mentalitat derrotista i conformista del país. Va sorprendre especialment tant als dirigents com als intel·lectuals la passivitat amb la qual l’opinió pública reaccionà davant de la pèrdua de l’Imperi colonial. Ni la guerra de Cuba ni el desastre provocà un moviment d’exaltació nacionalista; la població espanyola acceptà la derrota amb resignació i fatalitat. Només entre polítics i intel·lectuals es produí un moviment de reacció, el regeneracionisme.

El màxim representant d’aquesta corrent de pensament va ser Joaquin Costa, destacant les seves idees en una sèrie de conferències que va donar en l’Ateneu de Madrid i que es publicaren amb el títol Oligarquia i caciquismo como forma actual de gobierno de España.

Entre les tesis regeneracionistes destaquen:- La constatació de l’aïllament del cos electoral del país així com la corrupció

dels partits polítics- L’endarreriment econòmic i social d’Espanya respecte a la resta de països

europeus.- La defensa de programes basats en:

o La reorganització políticao La neteja electoralo La dignificació de la vida parlamentàriao La reforma educativa (escuela y despensa)o L’ajuda socialo Polítiques d’obres públiquesEn definitiva una actuació política orientada al be comú i no en benefici dels interessos d’una oligarquia.

A pesar de les seves idees no formaren partits, ni s’implicaren en la vida parlamentària. A la seva crítica li va faltar la capacitat d’acció.

5. LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1902-1931)

5.1. Caract generals

Les causes d’aquesta crisi son:

- Personalitat d’Alfons XIII- Relleu regeneracional en els partits dinàstics: 1897 (mor Cánovas), 1903 (mor

Sagasta)- Perdua de la influència del caciquisme: criticada per COSTA- Augment de la Lluita SOCIAL: augmenten els sindicats - Reaparició del problema clerical i el militar- Augmenta el nacionalisme- CONSERVADORS: Francisco SILVELA, Raimundo Fernández VILLAVERDE,

ANTONIO MAURA i EDUARDO DATO- LIBERALS: Segismundo MORET, Eugenio MONTERO RÍOS, JOSÉ

CANALEJAS, ALVARO DE FIGUEROA (Conde de Romanones)

10

5.2. Evolució política entre 1902-1909

En els primers anys destaquem LES CRISIS ORIENTALS es deien així per la residència del rei, el Palacio de Oriente. Hi ha 4 factors

- Conflictivitat social: vaga general de la UGT (1902). Creació del INSTITUTO DE REFORMAS SOCIALES (1903) i INSTITUTO NACIONAL DE PREVISIÓN ss (1905)

- Reaparició de la qüestió religiosa: augment de les congregacions- Reaparició de la qüestió militar: augmenta l’oficialitat i dónen la culpa de la pèrdua

del 98 als polítics. - Augmenten els moviments nacionalistes a Catalunya i al PV

Etapes

- 1902-1905: Conservadors (Silvela, Villaverde, Maura)- 1905-1907: Liberals: crisi a BCN, Llei de Jurisdiccions (1906) i creació de la

Solidaritat Catalana (1907)- 1907-1909: Antonio Maura: treu el caciquisme, autoritari i ambiciós.

5.3. La setmana tràgica (25/7/1909-1/8/1909)

5.3.a. Causes estructurals

- Situació de tensió: radicalitat de Lerroux, éxit nacionalista i l’anarcosindicalisme.- Anticlericalisme- Antimilitarisme- Autoritarisme de Maura

5.3.b. Causes conjunturals: Marroc

Al s XIX havia augmentat la presència espanyola al Marroc. Al 1906 la Conferencia de Algeciras signa amb França el repartiment del Marroc i Espanya porta l’exèrcit al RIF i al 1909 Melilla es atacada i Maura envia els RESERVISTES, que era gent que havia acabat el Servei Militar.

5.3.c. El fet

El 26-7-1909 la Solidaritat obrera (Socialistes i anarquistes) convoquen una vaga general a BCN, aquest mateix dia se n’assebenten de que al Barranco del Lobo han mort 1200 soldats españols i comencen els disturbis, aquesta setmana es declara l’estat de Guerra.5.3.d. Conseqüències

- 116 morts- 300 ferits- 70 edificis destruits- 1500 detinguts- 1700 processos - 17 condemnes a mort, cumplides 5, entre les que destaca la de Francesc FERRER I

GUARDIA (fundador de l’Escola Moderna, fou un cap de turc)- Caiguda del govern de Maura- Un escó per al PSOE a les Corts- Fundació al 1910 de la CNT

11

5.4. La crisi del Regeneracionisme

Puja al poder JOSÉ CANALEJAS MÉNDEZ, liberal. S’enfronta a la qüestió social, militar i religiosa i la nacionalista.Restableix el torn de partits.

5.4.1.Mesures de Canalejas

- Reforma de les quintes reduint el temps de servei militar en temps de pau.- Regula la jornada nocturna i fa el contracte d’aprenentatge.- Elimina l’Impuesto sobre Consumos (IVA) sobre les rendes més baixes.- Permet l’exhibició de signes religiosos no cristians.- Al 1910 fa la LEY DEL CANDADO que molesta al Vaticà.- Al 1911 França colonitza el protectorat.- Al 1912 s’arrriba a l’acord de que España tindrà el Nord i el S-O del Marroc- Al 1912 s’aprova la LLEI DE MANCOMUNITATS- Al 1914 es crea la MANCOMUNITAT DE CATALUNYA.

El 12 de Novembre de 1912 José Canalejas és assesinat per MANUEL PARDINES a la Puerta del Sol.

5.4.2 El funalisme

Durant aquest període el partit conservador és dirigit per EDUARDO DATO i el partit liberal per ALVARO DE FIGUEROA (Conde de Romanones).

5.5. Espanya i la I GM

5.5.1. Impacte de la guerra

Significa un punt de no retorn a la crisi de la Restauració.Al Juliol de 1914 España fa el DECRETO DE NEUTRALIDAD y DE NO INTERVENCIÓN.El govern afirma: “El deber de ordenar la más estricta neutralidad de sus súbditos españoles” per la debilitat i l’aïllament espanyol.

5.5.2. Conseqüències

- Ideològiques: dividit entre ALIADÒFILS (liberals, intelectuals i progressistes) i GERMANÒFILS (exèrcit, esglèsia, aristocràcia, carlins).

- Econòmiques: un benefici per Espanya fins al 1916- Socials: repatriació d’immigrants (augment de l’atur), augment de la inflació i

augment de les afiliacions sindicals (UGT : 1911 (77.000) 1919 (210.000) i CNT: 1916 (40.000) I 1919 (700.000))

12

5.6. La crisi de 1917

5.6.1. Crisi militar

L’exèrcit té malestar per:

- La incapacitat tècnica.- L’escassetat de sous i pressupostos.- Aturament dels ascensos.- Augment ràpid dels africanistes.

Creació de JUNTAS DE DEFENSA per frenar els ascensos per mèrits de guerra i per demanar explicacions al torn de partits i a la oligarquia. El rei els fa cas i aprova la LEY DEL EJÉRCITO de 1918, que regula els ascensos militars.

5.6.2. Crisi política

Va ser un intent per acabar amb el torn de partits. Des febrer de 1917 les Corts estaven tancades.L’1 de Juliol de de 1917 FRANCESC CAMBÓ convoca una ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS CATALANS i el 19 es convoca una a Madrid que van 70 diputats de 300. Demanen unes Corts Constituents,

5.6.3. La vaga general

El 13 d’Agost de 1917 es convoca la vaga general indefinida per l’augment de la inflació i per l’augment de vagues.Els govern de Prieto i de Dato son intransigents i fan que augmenti la tensió i el govern declara el ESTADO DE SITIO; la vaga es generalitza per tot el territori, hi ha milers de detinguts i FRANCISCO LARGO CABALLERO i JULIÁN BESTEIRO son condemnats a mort i no executats.

5.7. La fi del sistema canovista (1917-1923)

5.7.1. La crisi

5.7.1. a. Crisi econòmica

Al 1918 acaba la IG, baixa la demanda i baixa la producció: disminució salarial i augment de l’atur.

5.7.1.b. Crisi demogràfica

Al 1918 es produeix una epidèmia de grip espanuyola que causa 230.000 morts.

5.7.1.c. Crisi política

Ve donada per la creació de governs de concentració, hi ha 23 governs de concentració, son fruit de la manipulació electoral

13

5.7.1.d. Crisi social

Es conseqüència de la revolució bolxevic de 1917, destquem a Salvador Seguí (El noi del sucre) amb una gran influència a la CNT.Al 1921 es crea el PCE com a revolucionaris socialistesApareixen conflictes com:

- CAMP: Andalusia i Extremadura (ocupació de terres)- CIUTAT (BCN): vaga de LA CANADENCA convocada pq duri + d’1 mes, es

converteix en una vaga general que fa dimitir al govern mentre que l’empresa es intransigent i el governador de Barcelona el General Joaquín Milans del Bosch, parent del general colpista de 1981 Jaime Milans del Bosch, suspèn les garanties constitucionals.

Maura Torna al govern i fa que els empresaris facin el LOCK OUT i tanquen empreses, es crea el sindicat lliure (pistolers), entre 1919-1921 hi ha 150 morts en 300 atemptats.Al 1921 es fa la LEY DE FUGAS que si un detingut es fuga se’l pot matar.Al 8 de Març de 1921 és assesinat Dato i el govern executa a Salvador Seguí.

5.7.2. El Marroc

Sorgeix un moviment nacionalista marroquí liderat per ABD-EL KRIM i el General Dámaso BERENGUER ocupa el Marroc.L’exèrcit és format per los REGULARES (indígenes), els REMPLAZADOS (mili) i la LEGIÓN ESPAÑOLA fundada al 1920 per José MILLAN ASTRAY i per FRANCISCO FRANCO BAHAMONDE. A l’estiu de 1921 el general Manuel SILVESTRE amic d’AXIII fa una accio contra Abd el Krim, ataca ANNUAL amb 12.000 baixes a l’exèrcit, per aquest fet el general Juan PICASSO obre un expedient sobre Annual.

5.8. La dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930)5.8.1. Les Causes del Cop d’Estat.

Durant l’estiu de 1923 hi havia rumors d’un cop d’Estat. Les causes que duran a la dictadura són:

a) Les conseqüències d’Annual: Annual va provocar 2 moviments oposats: per una banda, l’exèrcit, que exigia un canvi en el timó polític, un augment dels pressupostos militars per poder respondre i venjar la humiliació. Per una altra banda, l’opinió pública, amb una posició d’indignació i d’oposició a la guerra reclamant responsabilitats. La negativa del govern d’augmentar les despeses militars provocarà que els militars africanistes recolzen el cop d’Estat.

b) El Nacionalisme: Si bé la Lliga i el PNB ja no eren radicals, inclòs Cambó havia participat al govern central. En Catalunya sorgiran grups més radicals com Acció Catalana, que per determinats sectors de l’opinió era una amenaça per “la unitat de la pàtria”.

c) La divisió del partit conservador i liberal + l’ascens dels socialistes i els republicans: produiran l’alarma entre l’oligarquia i els militars conservadors.

d) La situació d’ordre públic: asustava a les classes dirigents, encara que havia millorat, consideraven que un govern autoritari suposaria el fre definitiu al moviment obrer.

e) En l’opinió pública desenganyada del règim de la Restauració i per la corrupció política, la qüestió marroquina i l’alça de preus; comença a guanyar adeptes la idea d’un home de ferro.

14

f) El recolzament del rei: Ja en l’estiu de 1923 Alfons XIII va valorar la possibilitat d’un govern militar, Maura li ho va desaconsellar. El rei no conspirarà, però si facilitarà el cop al no oposar-se i amb la seva lenta reacció fiançarà el pronunciament.(doc.11 dossier)

g) El context internacional: En Itàlia Mussolini havia fet la seva Marxa sobre Roma en 1922; en Alemanya, Hitler, líder del partit nazi, intenta donar un cop d’Estat.

El cop d’Estat: La conspiració es venia preparant des de la primavera de 1923. Un grup de militars africanistes recolzaren a Primo de Rivera, Capità General de Catalunya per que la dirigirà. El 12 de setembre de 1923 Primo de Rivera se solleva contra el govern. (doc.12 dossier) El cop va triomfar gràcies al silenci, primer, i al recolzament, més tard, d’Alfons XIII que va retardar la seva tornada a Madrid, per a el 14 de setembre encomanar-li que forme govern. En 3 dies Espanya passava de ser un règim parlamentari per convertir-se en un règim autoritari, el règim canovista havia desaparegut.5.8.2. El Directori Militar (setembre 1923- desembre 1925)

Des del primer dia Primo de Rivera va voler implantar una Dictadura Militar, amb una institucionalització del règim, acabant amb el règim anterior.

- El 15 de setembre, a proposta de Primo, el rei l’anomena Ministre Únic, assessorat per un grup de militar, un Directori Militar, de caràcter consultiu.

- Declararà l’Estat de Guerra, l’administració passarà a mans de l’exèrcit. Els governadors civils van ser substituïts per governadors militars. Els alts càrrecs de l’administració passaren a militars o a funcionaris de segona fila adepta al règim.

- Decretarà la suspensió de les garanties constitucionals sobre el temps de detenció, el manament judicial previ, la llibertat de domicili, d’associació, de reunió i d’expressió.

- La dissolució del Congrés i de la part electiva del Senat, el poder legislatiu quedava eliminat.

- Establirà una fèrria censura de la premsa, es suprimia qualsevol crítica a la dictadura i la prohibició de filtrar qualsevol informació no oficial de la guerra en el Marroc.

- Aprovarà el Decret d’Incompatibilitats, qualsevol que havia segut ministre o alt funcionari no podia intervenir en els consells d’administració de les companyies que contractaven amb l’Estat.

- En 1924 reforma l’administració local amb l’Estatut Municipal, que pretenia aconseguir una major autonomia econòmica dels municipis per poder prendre iniciatives i impulsar la vida econòmica local i acabar amb el caciquisme. En la pràctica aquesta autonomia va quedar molt retallada al donar-se més poder als governadors i no va acabar amb el caciquisme al no desenvolupar el sistema democràtic.

- Eliminada l’actuació dels partits i suspeses les Corts, era necessari crear un instrument d’on sortiren les autoritats locals i nacionals i recolzar el règim, La Unió Patriòtica.

- La Qüestió Marroquina: El gran èxit del Directori Militar va ser terminar amb la guerra del Marroc. Primo de Rivera era partidari d’abandonar, però va trobar l’oposició dels militars africanistes. va ser l’actuació d’Abd-al-Krim el que canviarà la situació, el cap rifenyo va penetrar en la zona francesa, França sol·licita una acció conjunta, el desembarcament d’Alhucemas significarà la derrota de l’exèrcit marroquí. La victòria del Marroc va posar a Primo de Rivera en l’època de més prestigi: la reconciliació amb els militars africanistes, l’augment de la popularitat i el recolzament de l’oligarquia que podia tornar a invertir amb tranquil·litat en el protectorat.

15

5.8.3. El Directori CivilEl 25 de desembre de 1925 Primo de Rivera proposa la substitució del directori

militar per un Directori Civil, només mantenia a un militar en el ministeri de Governació, les principals carteres les ocupaven polítics com Calvo Sotelo en Hisenda o Eduardo Aunós en Foment.

L’exèrcit tornaven a les casernes, encara que la Constitució i les llibertats continuaven suspenses, continuarà legislant per decret.

És una època de creixement econòmic, els feliços anys 20. El govern practicarà una política econòmica intervencionista, però sense proposar-se en cap moment canvis en l’estructura de la propietat de la terra, ni en la situació social de la producció; va ser una política d’inversions en obres públiques, carreteres, obres hidràuliques... el que provocarà un enorme creixement del deute públic que hauran de gestionar els governs republicans.

Crearà una Organització Corporativa del Treball en 1926, tot seguint el model feixista de l’estat corporatiu italià, regulava les relacions patrons-obrers-govern.5.8..4. L’Oposició i Caiguda del Règim

A partir de 1927 l’oposició al règim comença a organitzar-se. Aquesta oposició abastia un gran ventall ideològic:

- Gran part dels polítics dels partits dinàstics que s’havien negat a participar en el Directori Civil, exigien a Alfons XIII el restabliment de la Constitució i la convocatòria d’eleccions. Davant de la negativa del rei aquest partits patiran un “retraïment” de la vida política o bé passaran al republicanisme.

- El moviment republicà guanya adeptes, en 1926 es funda l’Aliança Republicana amb més de 100.000 afiliats que reclamaven eleccions.

- Dins de l’exèrcit, els militars de la península no veia amb bons ulls el recolzament de Primo en el africanistes i els criteris arbitraris de promoció.

- Els intel·lectuals, com Unamuno, Marañón, Ortega i Gasset..., que en un principi havien acceptat el cop d’estat passaven a oposar-se al règim després de les actuacions de Primo amb els professors (destitució i desterrament d’Unamuno) i els estudiants, (amb la repressió del moviment estudiantil).

- L’esquerra obrera, que havia estat en una actitud conformista, a partir de 1927 comença les mobilitzacions. L’oposició s’accentuarà amb la crisi de 1929.

- Els nacionalistes. El problema regionalista serà un dels grans fracassos de la Dictadura. A pesar del recolzament de la burgesia catalana al cop; Primo de Rivera associava regionalisme amb separatisme, amb la qual cosa perseguirà qualsevol manifestació regionalista (prohibirà la bandera, l’himne dels segadors, la mancomunitat va deixar de funcionar, el català serà reduït a l’àmbit privat), tot això espantarà a molts regionalistes a recolzar a la república i a Francesc Macià, d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Tres fets precipitaran la caiguda de la Dictadura:- En febrer de 1929 es produeix un intent de sublevació militar que mostrava

el descontent de l’exèrcit, Primo de Rivera tanca el cos d’artilleria on es produeix el descontent.

- Des de març es produïren manifestacions estudiantils encapçalades per la FUE (Federació Universitària Espanyola), Primo de Rivera tanca la Universitat de Madrid.

- En la tardor de 1929 es produeix el Crac de Wall Street, que provocaran mobilitzacions obreres i la crítica dels empresaris per la mala gestió de la política econòmica del govern davant de la inflació.

El 30 de gener de 1930, Alfons XIII accepta la dimissió de Primo de Rivera i encarrega al vell militar Berenguer, cap de la casa reial, la formació d’un govern.

16

5.9. LA FI DE LA MONARQUIAEl govern de Berenguer tenia com objectiu tornar al règim anterior a 1923.

L’escàs recolzament polític, tant per part dels cacics com dels oligarques (Romanones) i la lentitud de la tornada al règim constitucional fa que aquesta època sigui coneguda com la Dictablanda

El Pacte de San Sebastià, signat en agost de 1930 per totes les forces polítiques: regionalistes, constitucionalistes, republicans i PSOE. L’objectiu d’aquest pacte és aconseguir la República, amb la creació d’un comitè revolucionari, format per Alcalá-Zamora, Prieto i Azaña.

El govern de Berenguer i el govern d’Aznar no tenen més remei que acceptar la situació, inicien un escalonat procés electoral que culmines en una Corts Constituents per elaborar una nova Constitució. Estableixen primer la data de les eleccions municipals per fer després les eleccions a Corts.

Les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 es convertiran en un plebiscit sobre la monarquia, després d’aquestes es proclamarà en Espanya la II República.

17