LA REDUCCIÓ DE RESIDUS,LA REDUCCIÓ DE RESIDUS, UNA OPCIÓ DE CONSUMUNA OPCIÓ DE CONSUM

Cafès per la sostenibilitat!Cafès per la sostenibilitat!

Vèrtex 9 d’octubre 2009Vèrtex 9 d’octubre 2009

1. Que és la Fundació2. El model de consum actual3. La gestió dels residus a Catalunya4. Propostes senzilles per a reduir

els residus5. Propostes de recuperar els

residus com a recursos

1. 1. Com neix la iniciativa de crear la Com neix la iniciativa de crear la Fundació?Fundació?

• L’hem impulsat les entitats ecologistes i cíviques de la Federació d’Ecologistes de Catalunya i la PCRR (grup de treball de la Federació) i amb el suport del sector privat

• Suport i participació de sectors diversos de la societat societat civilcivil, administracions, institucions i el mon empresarial

• Necessitat de crear una eina comunaeina comuna:– per aconseguir frenar el consum irresponsable de

recursos i energia– per frenar l’augment exponencial de residus, tot

sovint innecessaris– Promoure les politiques i eines que ho facin possible

a casa nostra

OBJECTIUSOBJECTIUS

• Aportar elements per promoure un canvi d’hàbits de consum més sostenible

• Garantir el dret a consumir sense generar residus

• Promoure normatives i eines eficients de canvi de Paradigme

• Promoure experiències i pràctiques de prevenció en la distribució, el comerç, la indústria, les administracions i les institucions

2. El model de consum actual2. El model de consum actual

• Basat en:– La cultura d’un sol ús:

obsolescència planificada dels productes

– Campanyes agressives de màrqueting: necessitats irreals

– Abaratiment dels preus a conseqüència de la deslocalització i de l’explotació dels països pobres

– Els costos de la gestió dels residus l’assumeixi la societat no els productors

Aquest model comporta una gran petjada ambiental:– Consum de materials– Consum d’energia– Emissions de GEH– Residus

Si tota la població mundial (6000 milions de persones) tinguessin el mateix model de consum necessitaríem els recursos de 3 planetes Terra!

Criteris Consum ResponsableCriteris Consum Responsable

• Prevenció de Residus– Quantitativa

– Qualitativa

• Consum Responsable– Ambientalment

sostenible– Proximitat– Socialment just

Envasos i embolcalls

Productes tòxics i perillosos

3. La gestió dels residus a Catalunya

2. Marc general legislatiu2. Marc general legislatiu

• VI PAMA –CE (2000-2050) i Estratègia Temàtica Prevenció i Reciclatge de Residus (COM 666/2005)– Dissociació creixement econòmic i residus– Principi precaució– Jerarquia Ecològica gestió residus. 1er prevenció,

reducció– Responsabilitat productor– Participació en plans i programes ciutadans i entitats

ambientals

• Llei Reguladora Residus Prevenció principal i Programa Prevenció

• PROGREMIC (2007-2012)• PMGRM (2009-2016)

AfavoreixAfavoreixen les en les polítiques polítiques dedeprevencióprevenció

CADA COP FEM MÉS CADA COP FEM MÉS DEIXALLESDEIXALLES

RELACIÓ PIB, ENERGIA, RESIDUS I POBLACIÓ

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007-20%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

PIB Població Residus municipalsResidus industrials Energia

Incompliment del VI PAMA de desacoblament del creixement econòmic dels residus

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 20070

5,000,000

10,000,000

15,000,000

20,000,000

25,000,000

30,000,000

35,000,000

40,000,000

Municipals Industrials Construcció Ramaders

Font: elaboració pròpia a partir dades de l’ARC. Les dades de residus ramaders de 2004-2007 són estimades

Augment del 82% en 14 anys

EVOLUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ DE RESIDUS A CATALUNYA

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 20070

500,000

1,000,000

1,500,000

2,000,000

2,500,000

3,000,000

3,500,000

4,000,000

4,500,000

5,000,000

vidre paper envasos orgànica metanització piles altres rebuig

EVOLUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS A CATALUNYA

Font:: elaboració pròpia a partir dades ARC

Creixement en 10 anys del 46%46% (25 %/càpita)

Al 2008Al 2008 28% 28% recuperació residus i 72%72% tractament finalista

COMPOSICIÓ ESTÀNDARD DELS RESIDUS DOMÈSTICS

Paper

25%

Vidre

8%Metalls

4%

Plàstics

7%

Fracció

orgànica

45%

Diversos

10%

residus

especials

1%

Paper 21%

Vidre 7%

Plàstics 16%

Fracció orgànica 37%

Diversos 19%

Font: ARC, 2004 Font: ARC 2007

Els envasos representen el 25% de les deixalles Suposen la segona fracció en pes

Augement dels envasos i d'envasat d'aigua

1995 20050

1,000,000,000

2,000,000,000

3,000,000,000

4,000,000,000

5,000,000,000

6,000,000,000

Policarbonat

Cartró

Polipropilè

Altres

Vidre no retornable

Vidre retornable

PEAD

PET

PVC

litre

s

Font: Asociación Nacional de Empresas de Agua Envasada

Objectius2006

ROGREMIC

Resultats

2006

Resultats

2008FORM 55% 10,9% 16%vidre 75% 48,4% 72%paper 75% 40,0% 52%envasos 25% 16,5% 18%total 48% 22,8% 28%

Font: elaboració pròpia a partir dades de l’ARC

OBJECTIUS I RESULTATS DE RECUPERACIÓ RM

INCREMENT DE RESIDUS MUNICIPALSINCREMENT DE RESIDUS MUNICIPALS

• En 10 anys els envasos creixen el 45% i els envasos lleugers el 77%

• Del 1995 al 2004 els RM han augmentat el 47%47% i el 31% per càpita

• La LERE contemplava reduir el 10%10% dels residus d’envasos a l’any 2001 en relació als generats el 1997

• Del 1993 (aprovació de la LRR) els envasos augmenten el 118%118%

Els residus son un problema ambiental, sanitari i social

important!

Els residus són un problema ambiental i sanitari important!

Els abocadors i incineradoresEls abocadors i incineradores no fan desaparèixer

els residus ni el problema, en creem de nous:

impactes ambientals: contaminació

aigües subterrànies, gasos contaminants (CO2,

dioxines, àcid clorhídric, etc)

impactes sobre la salut

malbaratament de recursos (esgotament

recursos naturals, consum d’energia,...)

La majoria residus continua anant tractaments finalistes

• 72% van a abocadors i incineradores.

• 56% abocats i el 17% s’han incinerat.

• Des 1995, la incineració augmenta 18’7% i

l’abocament 37’5%.

• Es ben evident que aquest model no

funciona i cal un canvi de polítiques de

prevenció i gestió sostenible de residus.

Malgrat l’augment del reciclatge creix l’abocament i la incineració:

El VI PAMA marca una reducció del tractament finalista al 2010 del 20%20% (relació al 2000)

4. Propostes senzilles per a reduir els residus

• Els envasos i embolcalls

• Els productes perillosos

4. 1.ELS ENVASOS I 4. 1.ELS ENVASOS I EMBOLCALLSEMBOLCALLS

Les bosses de plàstic-cacaLes bosses de plàstic-cacaLes raons per reduir els bosses:

• Un sol ús –curta durada. Mitjana 15’ vida• 2.400 milions de bosses/any• 45 milions/bosses setmana 325

bosses/any• 18.600 tones de residus de bosses/any• En 10 anys augmenten el 84%• Fabricades a partir de petroli, un recurs

no renovable.• Els plàstics no es degraden (poden triguar

d’entre 500 i 1000 anys en descomposar-se)

• El reciclatge és molt costós (energia, aigua, infraestructures...)

• En la seva fabricació s’emeten contaminants (dioxines, cianur d’hidrogen,..)Contribueixen al canvi climàtic: 1 sola bossa/català estalviaria l’emissió de 117 tn/CO2

• Consum d’energia: 1 bossa/català estalvi energia 22 voltes terra en cotxe Solament es reciclen un 10%

Alternatives la reutilització:

• Compra a granel• Bossa de roba• Coixinera del pa• Bosses plegables• Carretó• Cabàs• Caixes de cartró /

plegables• Donem suport a la

campanya Catalunya lliure de bosses!

Els envasos de plàsticPROBLEMÀTICA

• Ala darrers 10 anys han augmentat el 45% en pes

• Es fabriquen a partir de residus de la fabricació de combustibles fòssils (petroli).

• S'utilitzen com a envasos d'un sol ús ràpidament un residu.

• Molts pocs envasos es reciclen menys del 18%

• Els costos de egstió els assumim els ciutadans no els productors com marca la normativa europea

• Aquest model s’ha de canviar per isostenible i ineficient

Alternatives

• Evitem el consum de plàstic innecessari. Triem envasos retornables. Un envàs de vidre retornable permet estalviar fins a 40-50 brics o envasos de plàstic

• A la botiga, al bar o restaurant demanem sempre envasos de vidre retornabable.

• En cas de no tenir envasos retoranbles optem sempre per l'envàs de vidre davant del de plàstic.

• Els sistemes de dipòsit i retorn són la solució

Els envasos reutilitzables redueixen la quantitat de residus d'envasos

Pel mateix volum de beguda: 1 ampolla reutilitzable de vidre 0.75 litres = 40 ampolles d’un sol ús d'1 litre PET

L'SDDR per a envasos

Sistema que incentiva la devolució de determinats envasos a través d'un import (dipòsit) associat a l'envàs en el moment de la venda i que es recupera en retornar l'envàs buit en correcte estat.

Tipus d'SDDR:

- envasos reutilitzables (ampolles vidre o plàstic PET + caixes plàstic)

- envasos d'un sol ús (tots materials)

Objectius dels SDDR:

- Reduir la generació de residus.

- Promoure els envasos reutilitzables.

- Garantir el retorn dels envasos d’un sol ús.

- Reduir la quantitat de residus d’envasos no recollits selectivament.

- Evitar l’abandonament d’envasos.

Estimació estalvis d’emissió GEH en reduir els envasos i amb implantació

SDDR1. Estimació estalvis GEH reducció

20%20% env env: 63.70163.701 tn/eq/anuals CO2 fabricació de materials dels envasos (emissió 318.500 tn/CO2/eq tots envasos) model Warm EPA (com fer 19.000 voltes a la terra amb cotxe)

2. I si es redueixen el 90%90% de les bosses plàstic unes 85.88585.885 tn/CO2/eq anuals

3. Estimació d’estalvis en GEH derivats de la implantació SDDR: s'estima reducció emissió de 71.462 71.462 tn/ CO2/eq.

Les safates de plàsticProblemàtica

• Cada cop més els productes es venen envasats: safates de plàstic, porex (estan fetes a partir de poliestirè (contenen un 98% d'aire i un 2% de poliestirè).

• Cada cop amb menor capacitat del consumidor per comprar sense produir residus

• Quant al reciclatge, actualment la recuperació d’aquestes safates és pràcticament nul·la.

A tenir en compte!

• No ens deixem enganyar per l’excés d’embolcall

• No és indispensable per a la presentació higiènica de productes alimentaris

• Les safates no serveixen per congelar els aliments ja que és un material aïllant i es consumeix més energia per refredar i desequilibra la cadena del fred dels aliments.

Alternatives

•Comprem productes a granel

•Posem els productes directament al cistell

•Portem carmanyola, pots de vidre

Els brics (I)Problemàtica

• És un envàs mixte no reutilitzable exemple paradigmàtic de la societat de l'usar i llençar.

• Està format per cinc capes de materials diferents: paper, plàstic PEAD i alumini.

• El seu reciclatge és costos i únicament se'n recicla el paper Kraftt.

Per mantenir la producció actual:

• és necessària la tala de 1.700.000 arbres,

• extreure 25.200 tones de bauxita (per fabricar l’alumini)

• consumir milions de barrils de petroli per fabricar l’etilè

• Fabricar aquest envàs també suposa un malbaratament energètic: – la cel·lulosa es porta

d’Escandinàvia, – el petroli de l’Orient Mitjà– l’alumini del Brasil.

Els brics (II)

Alternatives

• Evitem el consum de brics i envasos mixtos.

• Escollim productes a granel o en envasos de vidre.

• Participem en la recollida selectiva.

Les llaunes (I)Problemàtica

• En el mercat hi ha llaunes d’alumini i de ferro.

• El ferro és abundant però pesa més que l’alumini. L’alumini és un material molt valuós extret de la bauxita.

• Per fer una sola tona d’alumini cal extreure 4 o 5 tones de bauxita. Aquesta extracció causa greus impactes ambientals i socials als països tropicals d’on s’obté amb un elevat consum energètic.

• Per fabricar una llauna d’alumini es consumeix la ½ en petroli

Les llaunes (II)

• Cada dia, trobem més llaunes d’alumini de baix cost econòmic que provenen de països subdesenvolupats, sobretot de l’Est.

• Són països que no tenen tants controls ambientals i, alhora i els costos de producció són més econòmics

• És un fet que ocasiona un cost ambiental i social molt elevat: transport, malbaratament de recursos i impactes territorials i socials.

Alternatives

• Intentem evitar el consum innecessari de llaunes, en el consum propi, en bars i restaurants...

• Triem els pots i les ampolles de vidre

• Participem en la recollida selectiva de les llaunes

Festes sense residus!

• Els gots, plats i envasos d’un sól ús representen el 90% dels residus d’una festa

Alternatives• Utilitzem vaixella i gots

reutilitzables (lloguer o demanen als assistents)

• Triem envasos retornables o de vidre. No donem llaunes!

• Comprem el menjar a granel

• Elaborem decoració amb materials reutilitzats

4. 2.-ELS PRODUCTES 4. 2.-ELS PRODUCTES PERILLOSOSPERILLOSOS

NOCIU

TÒXIC

C ORROSIU

INFLAM ABLE

IRR ITANTO SENSIB ILITZANT

C OM BURENT

P ERILLÓS P ERAL M EDI AM B IENT

EXP LOSIU

COM P TE!!!Els produc tes tòxic s,

peril losos i noc ius

Fàcilment inflamable, Extremadament inflamable Potinf lamar-se amb la presència d'una font de calor.

Explosiu Té una combust ió ràpida i violenta.

Tòxic, Molt tòxic Pot ocasionar la mort si s'int rodueix enl 'organisme.

Corrosiu Destrueix els teixits vius o alt res matèries.

Perillós per al medi ambient Molt tòxic per a la fauna, elsorganismes aquàt ics i la capa d'ozó.

Nociu Perj udicial per a la salut .

Irritant Provoca la irritació de la pel l i les mucoses.

Sensibilitzant Pot provocar una reacció d’ hipersensibil itatper contacte o per inhalació.

Comburent Accelera la combust ió.

De quins productes parlem:SalfumantAmoníacLleixiusNetej a fornsInsect icidesHerbicidesAdobs (sense nit rats)Lleva taques. . . . i un l l istat de productes més que t robem en el mercat .

Tot i que representen una petita part de la nostra brossaaporten a les nostres deixalles elements molt perjudicials peral medi ambient i la salut de les persones. Són les pintures,els dissolvents, productes de neteja etc.

Els aerosolsProblemàtica

• Els esprais o aerosols són els envasos de productes molt diversos (desodorants, pintures...)

• Aquests envasos són explosius i inflamables, contenen gasos propel·lents perjudicials per al medi ambient, fins i tot quan l'etiqueta diu que no afecten a la capa d'ozó.

• Quan comprem un aerosol només aprofitem de producte la meitat de la seva capacitat, la resta són aquests propel·lents.

Alternatives

• Sovint el seu ús és injustificat

• Utilitzem polvoritzadors, brotxes i pinzells, barres o tubs per als productes de cosmètica.

• Evitem l'ús de pintures o productes de bricolatge amb aquest tipus de sistema.

Els productes de neteja (I)Problemàtica

• Els nostres hàbits de neteja han canviat en pocs anys.

• Actualment s'utilitzen grans quantitats i varietats de productes agressius com netejadors, detergents, netejaforns, lleixius....

• La publicitat, sovint enganyosa, ens a creure que són indispensables.

• Ens venen higiene per evitar infeccions però ens contaminen les nostres llars.

• La neteja és important però no caiguem en l'error de canviar contaminació biològica per contaminació química.

Els productes domèstics perillosos

Grup de productes Exemples Components majoritaris Caracteristica Residu Contaminació

Productes neteja

Neteja terra -dietil glicol,-destilats de petroli-nitobenze

TòxicImflamableAgent carcinògen

Producte residualEmisions

Exposició

Neteja mobles dietil glicol,-destilats de petroli-nitobenze

TòxicImflamableAgent carcinògen

Producte residualEmisions

Exposició

Neteja sabates -Hidrocarburs-destilats de petroli

Producte residualEmisions

Exposició

Netejadors amoníacs Amoniac TòxicCorrosiu

Producte residualEmisions

ús

Desinfectants i blaquejadors

-Hipoclorit sòdic i càlcic,-Hidròxid sòdic-Agents antibacterians

CorrosiuToxic per ingestióIrritant

Producte residualEmisions

ús

Neteja forns -Hidròxid sòdic ToxicCorrosiuIrritant

Producte residualEmisions

ús

Ambientadors ToxicImflamable

Neteja tuberies -Àcid clorhídric-Agents alcalins-Peròxids-Silicat, sulfat i trifosfat sòdic

TòxicCorrosiuReactiu

Producte residualEmisions

ÚsAigua

Disolvents Netejadors, pintures Acetona,Alcohol, hicrocarbons,cloroform,Toluè, xilè

ImflamableVOCToxic

Productes residuals,Emisions

Ús Aigua

Els productes de neteja (III)Alternatives

• No ens capfiquem en netejar a base de productes agressius

• Utilitzem aquests productes, si són necessaris, amb mesura

• Optem per remeis casolans molt eficients

• Cerquem productes més respectuosos amb el medi: productes naturals de línia ecològica millor amb etiqueta ecològica: KH7 (eco label)

• Ecover, Sodasan, Ulrich, Almacabio, Froggy...

Remeis casolans:

• Desinfectant: vinagre o llimona

• Neteja vidre: llimona i aigua/vinagre i aigua i paper diari

• Anticalç: vinagre

• Blanquejador i desembussador: bicarbonat

• Neteja terra: aigua amb llimona o vinagre

• Suavitzant roba: aigua bullida amb heura (100-200ml a rentadora)

Els productes de neteja (IV)

FES EL TEU PROPI SABÓ!

(DEMANA’NS LA RECEPTA)

Els productes de bricolatgeDe quins parlem?• Pintures, vernissos, coles, dissolvents,

decapants... són de composicions químiques molt diverses i per tant, ocasionen problemes ambientals molt variats.

Problemàtica ambiental:• Son perillosos per a la salut i el MA• Majoria contenen substàncies que poden

provocar irritacions de la pell i mucoses, mals de cap, vòmits o mareigs.

• Molts contenen metalls pesants i/o altres compostos seriosament perjudicials per la salut de les persones i l’entorn

• Dissolvents porten clor fet que augmenta el seu poder contaminant.

• El perill d’aquestes substàncies es perllonga durant tot el seu cicle de vida: producció, utilització i eliminació.

Les pintures (I)• Limitem-nos a comprar només la quantitat necessària.

• Fem servir pintures naturals i minerals.

• En cas de fer servir pintures sintètiques, mirem bé la seva composició abans de comprar-les i triem les que tenen certificació ecològica europea ecolabel o amb la d'Aenor Medio Ambiente.

• Es preferible donar una capa de més de per acabar el pot de pintura.

• Si sobra, guardem-la ben tapada i cap per avall en lloc reservat

• Una altra opció és donar la resta de pintura a d’altres persones o entitats que les puguin fer servir.

Papers pintats i dissolvents

PAPERS PINTATS I REVESTIMENTS

• Els sintètics es fabriquen amb plàstic i productes tòxics.

• Optem per materials alternatius com fibres naturals i suro

DISSOLVENTS• Utilitzem productes

naturals: vinagre calent, l’aigua i el sabó poden estalviar d’utilitzar aquests tipus de substàncies.

• El mercat ha incorporat recentment alguna marca de dissolvent químic amb certificació ecològica Ecolabel.

Les piles

Problemàtica

• Algunes contenen mercuri i altres metalls pesants

• Problemes si s’incineren (Hg)

• La producció consumeix 50 vegades més energia que la que proporciona

• El preu energia pila es 400 vegades superior a l’energia de la xarxa elèctrica

Alternatives

• Evitar la compra d’aparells que requereixin la utilització de piles o, si no és possible,

• Usar piles recarregables.

• Us aparells que aprofiten l’energia solar per funcionar, tals com lots (fins i tot hi ha de magnètiques), aparells de ràdio solars, recarregadors de piles, carregador de bateries...

5. Que hi podem fer més?

5. La recuperació dels residus

El procés comença a casa

.

Tanquem el cicleDe la matèria!“El que traiem de la terra tornaa la terra”

• La BO és la fracció majoritària de la brossa• Es la fracció més prioritària per aconseguir una bona

recuperació de les deixalles• El sòl català es deficitari de bo i l’estem llençant amb la

contaminació que comporta• Si es descarta la inicneració de residus i si és reciclés un 65%

s’evitaria l’emissió de més d’1 milió de tones anuals de CO2 = 1-2% de les emissions catalanes– Equivalent a la retirada d’un parc de 20.000 vehicles

• Ocasió de les nostres autoritats ambientals de contribuir de forma ambiciosa des de Catalunya a frenar el Canvi climàtic,...però no està essent així ja que s’han aprovat Programes de Gestió de residus que aposten pels tractaments finalistes i especialment la INCINERACIÓ a l’AMB

• Reduir els residus i optar per un consum responsable

• Separem en origen els nostres residus

• Donar suport a les entitats ecologistes en les demandes a les nostres administracions i a les campanyes:

• Aprovar una Llei Catalana de prevenció de residus:

– aplicar normativa eficaç per reduir els residus (bosses de plàstic, sobreempaquetatge, envasos d’un sol ús,..objectes de curta durada,..)

• Aplicar Programes de gestió de residus basats en la prevenció i la recuperació de residus com a recursos

• Suport campanya Catalunya lliure de bosses!

Tots són part implicada en la producció de residus i per tant subjectes de canvi,

poden invertir les tendències

actuals, esser crítics, fer pressió social

com a ciutadans i consumidors,

per avançar cap un nou paradigma de societat del coneixement i més sostenible -no en paraules buides sinó en els fets !!-

Gràcies,