La qualitat de l’aire a Catalunya - Medi ambientmediambient.gencat.cat › web › .content ›...

Secció d’Immissions

Direcció General de Qualitat Ambiental Generalitat de Catalunya

Diagonal 523, planta 4a, 08029 Barcelona Abril del 2016

La qualitat de l’aire a Catalunya Anuari 2015 - Resum

La qualitat de l’aire a Catalunya – Anuari 2015. Resum

Pròleg............................................................................................................................3 1. Introducció.................................................................................................................4 2. Una ullada al 2015 ......................................................................................................8

La XVPCA durant el 2015 .......................................................................................8 La situació general ................................................................................................8 Principals incidències...........................................................................................11

3. Estat de la qualitat de l’aire per contaminants .............................................................19 Benzè – C6H6 ......................................................................................................20 Clor – Cl2............................................................................................................21 Clorur d’hidrogen - HCl ........................................................................................22 Diòxid de nitrogen – NO2 .....................................................................................23 Diòxid de sofre – SO2 ..........................................................................................32 Hidrocarburs aromàtics policíclics - HAP ................................................................33 Metalls pesants – As, Cd, Ni, Pb ...........................................................................35 Monòxid de carboni - CO .....................................................................................37 Ozó troposfèric – O3............................................................................................38 Partícules en suspensió – PM10 i PM2.5 ................................................................44 Sulfur d’hidrogen – H2S .......................................................................................48

Annex

Benzè – C6H6.........................................................................................................2 Clor – Cl2...............................................................................................................3 Clorur d’hidrogen - HCl...........................................................................................3 Diòxid de nitrogen – NO2........................................................................................4 Diòxid de sofre – SO2.............................................................................................6 Hidrocarburs aromàtics policíclics – Benzo(a)pirè......................................................8 Metalls pesants - As.............................................................................................10 Metalls pesants - Cd.............................................................................................11 Metalls pesants - Ni..............................................................................................12 Metalls pesants - Pb.............................................................................................13 Monòxid de carboni - CO......................................................................................14 Ozó troposfèric – O3.............................................................................................15 Partícules en suspensió –PM10..............................................................................17 Partícules en suspensió –PM2.5.............................................................................21 Sulfur d’hidrogen – H2S........................................................................................22

índex

La qualitat de l’aire a Catalunya – Anuari 2015. Resum 3/49

Pròleg

Pròleg

Un any més us presentem l’informe sobre la qualitat de l’aire de l’exercici que hem tancat, amb la voluntat de difondre i compartir aquesta informació amb totes les persones i entitats que hi estiguin interessades. Les dades les presentem emmarcades en el seu context, amb descripció de cada contaminant, l’explicació del seu origen i procedència, les afectacions que comporten sobre la salut de les persones i del medi, els objectius de qualitat de l’aire que es plantegen i quina és la seva tendència. La informació disponible ens permet tornar a dir que la qualitat de l’aire, en termes generals i en el conjunt de Catalunya, és bona, amb incidències ja conegudes que hem de destacar: una que afecta una zona de Catalunya, la més poblada, i una altra que gira a l’entorn d’un contaminant: l’ozó. D’una banda, doncs, hem de fixar l’atenció en els 40 municipis de la conurbació de Barcelona declarats Zona de Protecció Especial de l’Ambient Atmosfèric, on se superen els nivells legislats de diòxid de nitrogen (NO2) i, en una part d’aquesta zona, també les partícules en suspensió (PM10). En aquesta zona estem aplicant el Pla de Millora de Qualitat de l’Aire, horitzó 2020 (que recull mesures en diferents àmbits però principalment en la mobilitat, ja que és el causant del 50% de les emissions) amb el suport de tots els agents implicats, per tal que es puguin assolir els llindars fixats per la Unió Europea per aquests dos contaminants. D’altra banda hi ha superacions en el contaminant ozó (O3), que afecten àmplies zones del territori. L’ozó no és un contaminant sorgit d’una font directa, sinó que es genera a partir d’uns precursors i s’origina en els mesos que hi ha més radiació solar. És un problema creixent a l’Europa del Sud, i es combat a partir de la disminució dels precursors, cosa que ja estem fent. La resta d’incidències corresponen a fets puntuals, i estem treballant per determinar les causes i per a que recuperin la normalitat. La millora de la qualitat de l’aire és una prioritat del Govern. Per aquest motiu, a més de les tasques habituals de prevenció i actuació per disminuir els focus emissors en diferents punts del territori, des de l’any passat estem treballant de manera especial amb tots els agents concernits a través de dues taules territorials: la Taula de Qualitat de l’Aire de la Conurbació de Barcelona, per afrontar conjuntament les mesures a aplicar a la Zona de Protecció Especial de Barcelona i 39 municipis més de la seva conurbació, i la Taula de Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona per analitzar si, per motiu de la importància que hi té la indústria química en aquest territori, cal adoptar alguna mesura específica de millora de la qualitat de l’aire. Estem convençuts que amb la major implicació dels sectors interessats i una millor coordinació interadministrativa, podrem assolir els objectius de qualitat fixats i disposar d’una qualitat de l’aire excel•lent, a tot el territori. Barcelona, 21 d’abril de 2016


1. Introducció

1. Introducció

Respirar aire net es considera un requisit bàsic per a la salut humana i el benestar. Malgrat això, la qualitat de l’aire continua essent una amenaça significativa de la salut a tot el món. Per què avaluem la qualitat de l’aire? La motivació per a mesurar els principals contaminants atmosfèrics i avaluar-ne la qualitat de l’aire és perquè les seves concentracions poden tenir efectes adversos sobre la salut de les persones i dels ecosistemes si són per sobre de determinats topalls. Per això, la legislació obliga a mesurar certes substàncies i a avaluar-ne les seves concentracions amb una metodologia comú a tots els països europeus. Qui és el responsable d’avaluar la qualitat de l’aire a Catalunya? Al nostre país el responsable de la gestió i l’avaluació de la qualitat de l’aire és la Direcció General de Qualitat Ambiental, actualment adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generarlitat de Catalunya, tal com ho determina la legislació vigent. Després, aquesta informació s’envia al Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, que és el responsable de la seva supervisió i enviament a l’Agència Europea del Medi Ambient, on serveix per a avaluar l’estat de la qualitat de l’aire a Europa i per vigilar el compliment de la normativa europea. Quin és l’objectiu d’aquest document? En aquest document es presenten els resultats de l’avaluació de la qualitat de l’aire que s’ha fet a partir de les dades obtingudes a Catalunya durant l’any 2015 i amb els criteris de la normativa actualment vigent. Definicions per comprendre millor Tipus d’estacions: els punts del territori on es mesura algun contaminant se solen anomenar estacions. Cada estació es classifica segons el que majoritàriament mesura, per tal de recolzar la interpretació de les dades a l’avaluació de la qualitat de l’aire. Aquesta classificació té dos branques: el tipus d’urbanització al voltant de l’estació i la principal font de contaminants que impacta a l’estació. El tipus d’urbanització pot ser URBANA, SUBURBANA o RURAL. Les estacions urbanes són les que estan envoltades de sòl urbanitzat, amb edificis més o menys elevats i carrers transitats.

1. Introducció


Les estacions rurals són les que no tenen grans nuclis urbans propers, ja sigui perquè són dins d’un poble o perquè són envoltades de terreny forestal o agrícola. Les estacions suburbanes són les que es troben a cavall entre les urbanes i les rurals. Solen estar en zones urbanitzades però poc actives (com ara carrers amples, edificis baixos, poca intensitat de trànsit,...) o al límit de la zona urbanitzada. El tipus d’estació segons la principal font que hi impacta són: TRÀNSIT, INDUSTRIAL i FONS. Les estacions de trànsit són les que tenen un impacte directe d’una o diverses vies principals de trànsit. Solen ser estacions ubicades a prop de vies de trànsit importants, com ara rondes o autovies. Les estacions industrials són les que reben un impacte directe d’alguna activitat industrial. Solen formar part d’un pla de vigilància de la qualitat de l’aire al voltant d’una activitat industrial d’acord amb la seva autorització ambiental. Les estacions de fons són aquelles que no reben l’impacte directe i individualitzable de vies de trànsit principals, ni d’activitats industrials. Mesuren principalment l’aire que ha estat barrejat i que conté els contaminants emesos per moltes fonts diverses, encara que siguin totes del mateix tipus. Solen estar en carrers poc transitats, en parcs,... Qualsevol combinació del tipus d’urbanització i del tipus de font principal donen lloc a una configuració concreta (urbana de fons, urbana de trànsit, rural de fons,...). Les estacions d’una mateixa zona amb classificació idèntica tenen nivells de contaminants similars. Objectius de qualitat de l’aire: nivell de cada contaminant que en ser superat comporta certes obligacions. Un exemple és el valor límit anual de NO2 per a la protecció de la salut de les persones que s’ha establert en 40g/m3 sobre la mitjana anual. Si les mesures són superiors a aquest valor cal aprovar un pla per reduir els nivells. Un altre exemple és el valor límit diari de PM10 per a la protecció de la salut humana, que no permet que les mitjanes diàries de PM10 superin el valor de 50g/m3 en més de 35 dies en un any. Si en una estació se supera el valor de 50g/m3 en més de 35 dies en un any, es considera que no es compleix aquest objectiu de qualitat de l’aire i cal aprovar un pla per reduir els nivells de PM10. Zones de qualitat de l’aire (ZQA): el marc conceptual que la legislació actual ofereix per a avaluar la qualitat de l’aire és l’avaluació per zones. La raó d’oferir aquest marc és que no podem mesurar a tots els punts de territori, però en canvi, necessitem conèixer les zones i la població exposada a nivells superiors als acceptables. L’avaluació per zones implica que cal dividir el país en zones dins de les quals els nivells de contaminants siguin similars. A Catalunya es va dividir el territori en 15 zones (zones de qualitat de l’aire) a partir dels següents criteris: emissions similars i condicions de dispersió similars. Si voleu saber a quina zona pertany el vostre municipi ho podeu trobar en aquest link (http://bit.ly/1CaH1VV).

1. Introducció


Mapa 1: mapa de les zones de qualitat de l'aire

ZQA Nom de les zones 1 Àrea de Barcelona

2 Vallès - Baix Llobregat

3 Penedès - Garraf

4 Camp de Tarragona

5 Catalunya Central

6 Plana de Vic

7 Maresme

8 Comarques de Girona

9 Empordà

10 Alt Llobregat

11 Pirineu Oriental

12 Pirineu Occidental

13 Prepirineu

14 Terres de Ponent

15 Terres de l'Ebre

Tipus d’avaluació: les mesures d’un contaminant en una estació determinada han de complir amb uns criteris de qualitat. Segons el grau de compliment d’aquestes dades podrem utilitzar-les per a avaluar la qualitat de l’aire o no. En cas de poder-les utilitzar es poden tenir en compte per a una avaluació quantitativa o per a una avaluació qualitativa.

Codi Tipus de d’avaluació

F es considera per a l’avaluació de la qualitat de l’aire com a mesurament fix, és a dir, a nivell quantitatiu

i es considera per a l’avaluació de la qualitat de l’aire només a nivell indicatiu, és a dir, de forma qualitativa

N no és considerat per a l’avaluació de la qualitat de l’aire

1. Introducció


Acrònims: A la taula següent es mostren les abreviacions utilitzades més habitualment en aquest document.

Acrònim Nom As Arsènic BaP Benzo(a)pirè C6H6 Benzè Cd Cadmi Cl2 Clor CO Monòxid de carboni H2S Sulfur d'hidrogen HAP Hidrocarburs Aromàtics Policíclics HCl Clorur d’hidrogen Ni Níquel NO Monòxid de nitrogen NO2 Diòxid de nitrogen NOx Òxids de nitrogen (NO+NO2) O3 Ozó OQA Objectiu de Qualitat de l’Aire Pb Plom PM10 Partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres PM2.5 Partícules en suspensió de diàmetre inferior a 2.5 micres SO2 Diòxid de sofre XVPCA Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica ZQA Zona de Qualitat de l’Aire

Per saber-ne més

A la web del Departament de Territori i Sostenibilitat hi ha un espai dedicat a l’atmosfera http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/atmosfera/, on hi trobareu molta informació sobre la legislació vigent, les mesures de qualitat de l’aire, el pronòstic, les avaluacions d’anys anteriors, els plans de millora de la qualitat de l’aire, els controls a les emissions industrials, etc...

Altres fonts d’informació són l’Agència Europea del Medi Ambient (http://www.eea.europa.eu/) i el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente (http://www.magrama.gob.es/).


2. Una ullada al 2015


La XVPCA durant el 2015 La xarxa de mesuraments que serveix per a realitzar l’avaluació de la qualitat de l’aire a Catalunya (XVPCA) varia any rere any per tal d’adaptar-se als canvis del territori, als canvis de normativa, per optimitzar els recursos i per millorar la qualitat d’aquesta avaluació. La xarxa que ha servit per a avaluar la qualitat de l’aire durant l’any 2015 té les característiques que es mostren a la taula següent.

ESTADÍSTIQUES DE LA XVPCA A 31 DE DESEMBRE DE 2015

Nombre de punts de mesurament 127

Nombre de paràmetres mesurats 995

Municipis on hi ha punts de mesurament de la XVPCA 81

Taula 1: resum de les característiques de la XVPCA durant el 2015

La situació general La situació general a Catalunya és que es compleixen la majoria d’objectius de qualitat de l’aire de la normativa vigent. Dels 15 contaminants avaluats (els metalls inclouen As, Cd, Ni i Pb), 10 d’ells compleixen tots els seus objectius de qualitat de l‘aire a totes les zones, i la majoria registren nivells molt inferiors als màxims permesos. Només hi ha 5 contaminants que no compleixen els objectius de qualitat de l’aire per a l’any 2015: el diòxid de nitrogen (NO2), l’ozó troposfèric (O3), el sulfur d’hidrogen (H2S), les partícules en suspensió PM10 i el benzo(a)pirè (BaP).



Gràfic 1: contaminants mesurats a la XVPCA. En verd els que compleixen tots els objectius de qualitat de l’aire i en taronja els que no compleixen algun objectiu de qualitat de l’aire (OQA) durant el 2015.

A la taula següent es mostra un resum dels contaminants mesurats a la XVPCA amb les zones que presenten algun incompliment d’algun objectiu de qualitat de l’aire (OQA) i la tendència general respecte a les dades enregistrades l’any anterior 2014.

Contaminants Compliment dels objectius de

qualitat de l'aire Tendència respecte el

2014

Benzè =

BaP Superació puntual a la ZQA 6 =

Cl2 =

CO =

H2S Superació puntual a la ZQA 5 =

HCl =

Metalls (As, Cd, Ni i Pb) =

NO2 Superació a la ZQA 1 i ZQA 2

O3 Superació a les ZQA 6, 8, 10, 13,

14 i 15

PM2,5

PM10

Superació a la ZQA 2

Superació puntual a la ZQA 6 i 15

SO2 = Taula 2: resum del compliment dels objectius de qualitat de l’aire per contaminant i tendència respecte el 2014. S’indica

amb ↗ quan la majoria de les estacions presenta un augment significatiu, amb ↘ quan la majoria de les estacions

presenta una disminució significativa i amb = quan la majoria de les estacions presenta una variació poc significativa. Aquesta tendència s’avalua sobre el paràmetre estadístic més important e.g. la mitjana anual per al NO2, el VOPS per al O3,...



Al mapa següent es mostra un resum de l’avaluació de la qualitat de l’aire per a cada contaminant dins de cada zona. A cada zona hi apareix un diagrama circular on es mostra la informació de cada un dels contaminants avaluats a la zona.

Mapa 2: Dins del diagrama es mostra la informació de cada contaminant en una posició determinada o segment. En aquesta posició es mostra un color. En cas de ser verd, vol dir que el contaminant compleix els objectius de qualitat de l’aire, però si apareix en un altre color, vol dir que el contaminant incompleix algun objectiu de qualitat de l’aire. S’ha assignat un color diferent per a cada contaminant per tal de distingir millor entre un contaminant i els del seu entorn. Per exemple, si en una zona apareix el color groc, indica que s’ha incomplert algun objectiu de qualitat de l’aire per a l’ozó (llindar d’informació, llindar d’alerta, valor objectiu per a la protecció de la salut o valor objectiu per a la protecció de la vegetació), i en canvi si apareix el color taronja fosc indica que el contaminant que incompleix algun objectiu és el diòxid de nitrogen. Els punts indiquen incompliments que afecten a àrees reduïdes.



Principals incidències Els contaminants dels quals hem enregistrat alguna superació dels objectius de qualitat de l’aire determinats per la legislació actual són els mateixos que l’any anterior 2014, a més del Benzo(a)pirè que es no es va superar l’any passat. A continuació s’exposen quins són aquests contaminants, quina és la situació actual, quins efectes té, les causes que majoritàriament condueixen a aquesta situació i els fenòmens involucrats, la situació en d’altres llocs d’Europa, quina és la tendència i què s’està fent per millorar. Diòxid de nitrogen (NO2): superació del valor límit anual per a la protecció de la salut de les persones. La legislació estableix que si la mitjana de NO2 durant un any supera els 40g/m3 en una estació es considera una superació del valor límit anual (objectiu de qualitat de l’aire sobre les mitjanes anuals). En aquest cas, la normativa estableix que cal aprovar un pla per a reduir els nivells per sota d’aquesta xifra. Durant l’any 2015 les mitjanes anuals en algunes estacions de les zones de qualitat de l’aire ZQA 1 (Àrea de Barcelona) i ZQA 2 (Vallès-Baix Llobregat) han superat aquest valor i, per tant, incompleixen l’objectiu de qualitat de l’aire anual per a aquest contaminant. Estudis epidemiològics mostren que una exposició prolongada al NO2 augmenta els símptomes de bronquitis en nens asmàtics. La reducció de la funció pulmonar també està relacionada amb els nivells de NO2 mesurats habitualment a les ciutats d’Europa i d’Amèrica del Nord. El NO2 és un gas que s’emet en determinat tipus de combustions (vehicles amb motor de combustió, centrals de generació d’energia elèctrica...). L’origen d’aquestes superacions però, rau majoritàriament en les emissions del transport terrestre que utilitza combustibles fòssils (vehicles de dièsel i, en menor mesura, benzina). Els nivells més elevats de NO2 es troben a les grans ciutats i prop de grans vies de trànsit, que és on s’acumulen més emissions. La presència d’aquest contaminant es relaciona amb el fenomen del smog fotoquímic, que consisteix en episodis de contaminació que produeixen reducció de visibilitat i contaminants oxidants, gràcies en part a la presència de radiació solar. Aquest fenomen és habitual els dies en què la situació meteorològica és dominada per un patró anticiclònic a les grans ciutats de latituds baixes i mitjanes. També és l’origen d’altres contaminants com l’ozó troposfèric i contribueix a la pluja àcida.



Gràfic 2: emissions de NOx estimades del 2011 (tones/any) a les zones de qualitat de l’aire ZQA1 i ZQA2. El NOx inclou tant el NO2 com el NO. Extret del document Treballant per un aire net a l’aglomeració de Barcelona.

L’incompliment del valor límit anual per al NO2, és un fet comú amb les grans ciutats europees. Per contra, a les aglomeracions urbanes del nostre país no se supera el valor límit horari d’aquest contaminant, mentre que s’incompleix a bona part de les grans ciutats d’Europa, a causa de la seva major continentalitat i manifestant la presència de fenòmens episòdics pronunciats. Aquests incompliments es consideren un tema de gran importància que genera un intens debat sobre com solucionar-los dins de la Comissió Europea (Air quality in Europe – 2015 report de l’Agència Europea del Medi Ambient). Des de la Generalitat de Catalunya fa temps que es treballa per tal que els nivells màxims baixin per sota del valor límit que demana la Unió Europea. L’any 2007 es va aprovar el primer pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire per al període 2007-2010, que fou substituït pel “Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire a les zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric, horitzó 2020.” Aquest pla conté mesures en diferents àmbits com el foment del transport públic (e.g. la T-Mobilitat, l’ecovia’t, la certificació de qualitat de l’aire per a vehicles, la gestió dinàmica de la velocitat, etc,...) La tendència dels darrers anys ha estat, tant a Catalunya com a moltes grans ciutats europees, d’una lleugera disminució que s’ha estabilitzat, fet que s’ha atribuït a diversos factors, especialment als plans de millora de la qualitat de l’aire, la reducció de les emissions associada a la crisi econòmica i a la reducció de les emissions del sector industrial relacionada amb la normativa europea. Ozó troposfèric (O3): superació del llindar d’informació a la població, del valor objectiu per a la protecció de la salut de les persones i del valor objectiu per a la protecció de la vegetació. La legislació estableix que els nivells en mitjana horària superiors a 180 g/m3 constitueixen una superació del llindar d’informació a la població (LLI). En aquests casos cal avisar a la població per tal de prevenir i mitigar els seus efectes sobre la població més sensible. Aquest valor s’ha superat en un total de 115 hores durant el 2015, repartides entre 17 estacions (de 50 estacions on es mesura l’O3), mentre que l’any anterior 2014 només es va superar en 5 hores:



ZQA Municipi Ubicació Tipus

d’estacions

Ne. de superacions

del LLI1 Badalona Av. Mont-roig – c. Ausiàs March UF 11 Barcelona Parc de la Ciutadella UF 14 Alcover c. Mestral RI 34 Reus c. Mas del Tallapedra - c. Mas dels Ossos ST 14 Tarragona Parc de la Ciutat UF 5

6 Manlleu c. Torrent Magí - c. Castellot (hospital comarcal) SF 19

6 Tona Jaume Balmes (zona esportiva) RF 356 Vic c. Mas d'Osona - c. Vila i Canyelles (estadi) SF 287 Mataró Pg. dels Molins UF 28 Montseny el Vilar de la Castanya RF 28 Sta. Ma. de Palautordera c. Martí Boada RF 18 Santa Pau can Jordà RF 1

10 Berga camí de Pedret (IES Guillem de Berguedà) RF 511 Bellver de Cerdanya c. de les escoles (CEIP Mare de Déu de Talló) SF 311 Pardines Ajuntament RF 213 Montsec Observatori Astronòmic del Montsec RF 214 Juneda c. Pla del Molí - c. Folch i Torres RF 4

Taula 3: superacions del llindar d’informació per O3 durant el 2015

La legislació vigent també estableix que, si en una estació el número de dies en què el màxim de les mitjanes 8-horàries mòbils que superen el valor de 120 g/m3 és superior a 25 dies en mitjana de 3 anys, s’incompleix el valor objectiu per a la protecció de la salut respecte l’ozó troposfèric (VOPS). Durant l’any 2015 s’han mesurat superacions del VOPS a 13 dels punts on es mesura ozó (durant l’any 2014 va ser de 14 estacions):

ZQA Municipi Adreça Tipus

d’estacions

Ne. de dies amb

superació (VOPS)

6 Manlleu c. Torrent Magí - c. Castellot (hospital comarcal) SF 346 Tona Jaume Balmes (zona esportiva) RF 486 Vic c. Mas d'Osona - c. Vila i Canyelles (estadi) SF 558 Agullana dipòsits d'aigua RF 318 Montseny el Vilar de la Castanya RF 348 Sta. Ma. de Palautordera c. Martí Boada RF 27

10 Berga camí de Pedret (IES Guillem de Berguedà) SF 3113 Montsec Observatori Astronòmic del Montsec RF 5613 Ponts c. Ponent - c. Mestral RF 4214 Juneda c. Pla del Molí - c. Folch i Torres RF 4915 Els Guiamets Av. de la carretera - c. Església (camp de futbol) RF 3215 Gandesa TV7231 - Camí del cementiri (Creu Roja) RF 3115 La Sénia Camí del Mas de Barberans (repetidor) RF 35

Taula 4: superacions del VOPS durant el 2015



En darrer lloc, la legislació també estableix un valor objectiu per a la protecció de la vegetació (VOPV). Durant el 2015, aquest valor s’ha superat a 16 estacions de la XVPCA:

ZQA Municipi Ubicació Tipus d’estació

1 Gavà Parc del Mil·leni SF 6 Manlleu c. Torrent Magí - c. Castellot (hospital comarcal) SF 6 Tona Jaume Balmes (zona esportiva) RF 6 Vic c. Mas d'Osona - c. Vila i Canyelles (estadi) SF 8 Agullana dipòsits d'aigua RF 8 Montseny el Vilar de la Castanya RF

8 Sta. Ma. de Palautordera c. Martí Boada RF

8 Santa Pau can Jordà RF

9 Begur Associació Nereo, Pg. Carmen Amaya (Centre d’Estudis del Mar) RF

10 Berga camí de Pedret (IES Guillem de Berguedà) SF

11 Bellver de Cerdanya c. de les escoles (CEIP Mare de Déu de Talló) RF

13 Montsec Observatori Astronòmic del Montsec RF 13 Ponts c. Ponent - c. Mestral RF 15 Els Guiamets Av. de la carretera - c. Església (camp de futbol) RF 15 Gandesa TV7231 - Camí del cementiri (Creu Roja) RF 15 La Sénia Camí del Mas de Barberans (repetidor) RF

Taula 5: superacions del VOPV durant el 2015

L’ozó és un gas amb gran poder oxidant que reacciona fàcilment amb moltes substàncies. Pot atacar les mucoses i les vies respiratòries. Pot causar tos, irritacions a la faringe, al coll i als ulls, dificultats respiratòries, disminució del rendiment, empitjorament de la funció pulmonar, malestar general; així mateix, pot provocar asma i originar malalties pulmonars. També s’ha observat que redueix la capacitat defensiva en malalties respiratòries. Respecte a la vegetació, l’ozó provoca una disminució del rendiment dels cultius, necrosi a les fulles,... L’ozó troposfèric és un contaminant que no és emès per cap focus en quantitats importants. És el que s’anomena un contaminant secundari, i es genera a partir de la presència d’altres substàncies (anomenades precursors) quan concorren amb certes condicions ambientals (temperatura elevada i radiació solar abundant). Els principals precursors de l’O3 són els NOx i els compostos orgànics volàtils (COVs). Els nivells més elevats d’ozó s’enregistren a la primavera i l’estiu (els mesos més calorosos i amb més radiació solar), al migdia i a la tarda, especialment en entorns rurals a sotavent d’aglomeracions urbanes. Es relaciona amb les conseqüències del smog fotoquímic que s’observa a les grans ciutats, ja que els contaminants implicats en aquest fenomen són precursors de l’ozó (especialment el NOx). L’ozó pot sobreviure durant dies a capes superiors de l’atmosfera i pot ser transportat a distàncies llargues, constituint un problema de tipus transfronterer. Cal aclarir que aquest ozó no té res a veure amb el forat de la capa d’ozó, que és un afebliment de les concentracions de l’ozó que es troba aproximadament a altituds corresponents a l’estratosfera (ozó estratosfèric). A aquestes altituds, la presència d’O3 és



natural i beneficiosa per als éssers vius. En canvi, l’ozó troposfèric no té un origen natural, sinó derivat de l’activitat humana, i és perjudicial per als éssers vius i els ecosistemes. Les superacions dels objectius de qualitat de l’aire per a l’ozó troposfèric són un problema habitual a l’Europa meridional (segons l’Air quality in Europe – 2015 report de l’Agència Europea del Medi Ambient, el VOPS és superat a 18 dels 28 estats membres). Això és degut a que hi ha més emissions de precursors i a les condicions ambientals adients, assolint els nivells més elevats a la Mediterrània i a les estacions de major altitud (ja que la seva concentració augmenta amb l’alçada durant els primers quilòmetres d’atmosfera). En canvi, a l’Europa septentrional no ocasiona cap problema. Cal assenyalar que els nivells d’ozó pateixen oscil·lacions molt marcades d’un any a un altre perquè depenen fortament de la meteorologia predominant. És a dir, un any d’estiu més fred, plujós o ventós de l’habitual, com ara l’estiu del 2014, dóna com a resultat més estacions que compleixen els objectius de qualitat de l’aire per a l’O3, mentre que un estiu calorós, com ara l’estiu del 2015, dóna com a resultat nivells més elevats d’O3, i per tant, més estacions que incompleixen aquests objectius. Des de la Generalitat de Catalunya fa temps que es treballa per disminuir les superacions del llindar d’informació a la població per l’ozó troposfèric. Enguany ha estat operatiu un any més el protocol d’actuació amb l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT) per reduir les emissions de precursors en casos concrets. Per altra banda, s’ha dut a terme un any més la campanya de vigilància de l’ozó troposfèric, amb la qual es du a terme un seguiment dels nivells des del 15 de maig al 15 de setembre, tots els dies de la setmana, per tal d’avisar a la població tan aviat com sigui possible. Finalment, cal indicar que és difícil preveure els resultats d’una actuació concreta que tingui la intenció de reduir els nivells d’ozó per la complexitat dels fenòmens implicats en la formació d’aquest gas. Partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10): superació del valor límit anual i valor límit diari (estimat a partir del percentatge 90.4) per a la protecció de la salut de les persones. La legislació actual estableix que les estacions que enregistren una mitjana d’un any de PM10 superior a 40g/m3 superen el valor límit anual per a la protecció de la salut humana. A la XVPCA només s’ha incomplert aquest objectiu anual a l’estació d’Alcanar (depuradora), mentre que el 2014 no es va superar a cap punt del territori. Aquesta superació és associada a una activitat industrial de fabricació de ciment que hi ha molt a prop de l’estació. S’ha inspeccionat l’activitat, a fi de localitzar les fonts difuses de partícules i reduir el seu impacte, ja que les emissions dels focus, estan connectades a la XEAC (Xarxa d’Emissions Atmosfèriques de Catalunya).



La legislació també estableix un valor límit diari que consisteix en què les mitjanes diàries d’una estació no superin el valor de 50g/m3 en més de 35 dies per any. Donat el tipus de mètode de mesura és difícil mesurar tots els dies de l’any i per això aquest objectiu de qualitat de l’aire també s’avalua amb el percentil 90.4 (P90.4, que és la concentració que se superaria 35 vegades si tinguéssim una mesura per a cada dia de l’any). Si el P90.4 és superior a 50g/m3, es considera que no es compleix el valor límit diari. A la XVPCA s’ha incomplert als següents punts:

ZQA Municipi Adreça Tipus d’estació P90.4

2 Granollers c. de Francesc Macià, 145 UT 572 Mollet del Vallès av. Rivoli – av. Parc (pista d'atletisme) ST 526 Manlleu c. Torrent Magí - c. Castellot (hospital comarcal) SF 69

15 Alcanar depuradora RI 85Taula 6: superacions del P90.4 sobre el PM10 durant el 2015

L’exposició crònica a les partícules, als nivells d’exposició que es troben a les zones urbanes i rurals dels països desenvolupats, fa augmentar el risc de patir malalties cardiovasculars, malalties respiratòries i càncer de pulmó. La seva afectació a la salut humana depèn de la seva composició i de la seva mida. Les que tenen més impacte són les PM2.5 i PM1, que tenen una mida prou petita per penetrar als alvèols pulmonars. Els contaminants se solen diferenciar entre gasos i partícules. Si bé els gasos són molècules separades d’un sol compost, les partícules agrupen més d’una molècula i poden aglutinar diferents compostos. La legislació actual estableix que la mesura de les partícules es diferenciï per mides (PM10 i PM2.5). Però si s’analitza la composició de les partícules mesurades es poden trobar compostos molt diferents, des de metalls pesants a compostos orgànics i material crustal (de l’escorça terrestre). El seu origen és molt divers. Per una banda hi ha fonts naturals, com ara les zones àrides que poden produir episodis de nivells elevats (pluges de fang) i, per altra banda, hi ha les fonts d’emissions antropogèniques principals, com ara activitats industrials, però especialment el transport. També es poden distingir les partícules primàries (que han estat emeses per alguna font concreta) i les partícules secundàries que s’han format a l’atmosfera a partir de gasos. En funció de la font emissora tindran una composició química o una altra.



Gràfic 3: emissions de PM10 estimades del 2011 (tones/any) a les zones de qualitat de l’aire ZQA1 i ZQA2. Extret del document Treballant per un aire net a l’aglomeració de Barcelona.

El valor límit diari es va superar en alguna estació durant el 2013 a 22 estats membres de la UE (segons l’Air quality in Europe – 2015 report de l’Agència Europea del Medi Ambient). Si bé els nivells de PM10 han estat tradicionalment elevats als països amb menys precipitació i més radiació solar (pel tipus de sòl que hi predomina), també es produeixen incompliments a països septentrionals, i la tendència general dels darrers anys ha estat de forta disminució generalitzada. En aquest sentit hi ha contribuït, tant la crisi econòmica, com les polítiques aplicades, els plans per millorar la qualitat de l’aire i la normativa europea aplicable al sector industrial (especialment la Directiva IPPC (Directiva 2008/1/CE, relativa a la prevenció i control integrats de la contaminació) ja substituïda per la Directiva 2010/75/UE sobre les emissions industrials). Cal indicar però, que les concentracions de partícules, tal com succeeix amb l’O3, són fortament dependents de les condicions meteorològiques predominants cada any. D’aquesta manera un any plujós presenta nivells inferiors als d’un any més sec de l’habitual. Des de la Generalitat de Catalunya fa temps que es treballa per tal de complir els objectius de qualitat de l’aire de la Unió Europea. L’any 2007 es va aprovar el primer pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire per al període 2007-2010, que fou substituït pel “Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire a les zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric, horitzó 2020.” Aquest pla conté mesures en diferents àmbits com el foment del transport públic (e.g. la T-Mobilitat, l’ecovia’t, la certificació de qualitat de l’aire per a vehicles, la gestió dinàmica de la velocitat, etc,...) Sulfur d’hidrogen (H2S): superació de l’objectiu de qualitat de l’aire semihorari (OQAs) El següent contaminant que no compleix algun dels seus objectius de qualitat de l’aire és el sulfur d’hidrogen (H2S), que ha enregistrat superacions de l’objectiu de qualitat de l’aire semihorari a la ZQA 5 (Catalunya Central).



Els efectes d’aquestes superacions són bàsicament molèsties provocades per l’olor d’aquest contaminant. Es tracta d’un fenomen molt aïllat que només afecta a una part de la ciutat d’Igualada i és associat al funcionament d’una estació del sistema de tractament de les aigües residuals. La tendència dels darrers anys és molt irregular. S’observa que el número de superacions va ser molt baix els anys 2008-2010, i que des d’aleshores el número ha tornat a augmentar i varia any rere any. En cas de superació d’aquest objectiu de qualitat de l’aire semihorari, aquesta Direcció General disposa d’un protocol d’informació a l’Ajuntament per tal que pugui efectuar les actuacions adients. En els darrers anys, des de l’Ajuntament d’Igualada s’han efectuat diverses actuacions al clavegueram de la ciutat. Benzo(a)pirè (BaP): superació del valor objectiu anual per a la protecció de la salut La legislació actual estableix que si la mitjana de BaP durant un any supera el valor de 1ng/m3 es considera una superació del valor objectiu anual per a la protecció de la salut. Durant l’any 2015 només s’ha incomplert aquest objectiu de qualitat de l’aire a l’estació de Manlleu, a la ZQA 6 (Plana de Vic). El BaP es considera un compost carcinogen per als humans, segons l’Agència Internacional per a la Recerca sobre Càncer (International Agency for Research on Cancer, IARC). El BaP forma part de la família dels hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP). És l’únic d’aquest grup que té objectiu de qualitat de l’aire a la legislació vigent i es considera un indicador de la presència d’altres HAPs. Aquests compostos provenen principalment de cinc fonts: de l’àmbit domèstic, del trànsit, de la indústria, del sector agrícola i de la naturalesa. A Europa es disposa des de l’any 2007 d’un nombre limitat d’estacions. Des que es va començar a mesurar fins al 2011, la mitjana anual es va anar incrementant, tot i que es va observar una petita disminució entre el 2010 i el 2011. A Catalunya aquests nivells són força recents i s’està estudiant tant l’origen d’aquest incompliment com la manera d’afrontar-lo per tal de millorar la situació.


3. Estat de la qualitat de l’aire per contaminants


A continuació s’exposa l’avaluació de la qualitat de l’aire a Catalunya amb les dades corresponents a l’any 2015 i en aplicació dels criteris establerts a la legislació actual (Reial decret 102/2011). L’avaluació es fa per a cada contaminant a partir dels resultats dels mesuraments de la XVPCA, dels resultats de la modelització numèrica de la qualitat de l’aire i de les estimacions de les emissions. A l’annex es poden trobar les taules amb les dades de cada contaminant, on hi apareixen els principals càlculs estadístics de cada estació (mitjanes anuals, percentatge de dades vàlides de tot l’any, percentils, etc.) que s’han obtingut a partir dels mesuraments de la XVPCA. Aquests resultats són els que s’utilitzen per a determinar si en una zona del territori se superen o no els objectius de qualitat de l’aire que estableix la legislació.



4. Estat de la qualitat de l’aire per contaminants Benzè – C6H6

Què és? D’on ve? Com afecta la salut?

Es tracta d’un hidrocarbur aromàtic. És un compost orgànic volàtil (COV) que en estat vapor té una olor “aromàtica” i que es pot mesurar amb equips automàtics o manuals. La majoria dels sistemes que hi ha a la XVPCA són manuals i ens permeten obtenir dades amb resolució diària. En canvi, els equips automàtics ens permeten disposar de dades amb resolució horària. Els resultats s’expressen en μg/m3.

Les principals fonts d’emissió són antropogèniques. A Europa, el trànsit és la font d’emissió més important d’aquest compost, però destaquen també els processos de combustió, la calefacció domèstica i l’evaporació durant la distribució d’hidrocarburs i en algunes activitats industrials. És un dels precursors que contribueixen a la formació de l’ozó troposfèric.

La principal via d’entrada al cos humà és la inhalació i l’exposició prolongada provoca dany genètic al material cel·lular. Altres efectes poden ser la reducció del nombre de glòbuls rojos i blancs a la sang.1 És una substància considerada com a carcinògena per als humans segons la International Agency for Research on Cancer (IARC).2

Quins són els objectius de qualitat de l’aire? Quina és la tendència?

Base

temporal Valor

Valor límit anual per a la protecció de la salut

1 any 5 g/m3

Font: Reial decret 102/2011

En general, les mitjanes anuals de les estacions de trànsit són més altes que a la resta, ja que la benzina continua sent una de les fonts principals. En general, a Europa i a Catalunya, els nivells mesurats a les estacions de trànsit i urbanes de fons han disminuït de manera constant des del 2002 fins al 2007, data a partir de la qual s’han estabilitzat. A les estacions rurals, aquesta disminució és menys pronunciada.

1- Exposure to benzene: a major public health concern, WHO World Health Organization, International Programme on Chemical Safety, 2010, http://www.who.int/ipcs/assessment/public_health/benzene/en/. 2- IARC International Agency for Research on Cancer, Monographs on the Evaluation of Carcinogenic Risks to Humans, OMS, http://monographs.iarc.fr/ENG/Classification/.

Pel que fa a la l’avaluació de la qualitat de l’aire respecte al benzè durant l’any 2015, no s’ha detectat cap superació del límit anual establert a la legislació vigent. Com d’altres anys, els valors més significatius s’han detectat a les estacions de trànsit de les zones 1 i 2, i en punts de mesurament de tipus industrial de la zona 4. En general, els nivells mesurats de benzè han estat similars als de l’any 2014, excepte en dues estacions, Barcelona (Eixample) i Constantí, que han estat lleugerament superiors. A les zones on no es disposa de mesuraments d’aquest contaminant, la qualitat de l’aire s’ha estimat d’acord amb els inventaris d’emissió, les condicions de dispersió atmosfèrica de la zona i l’equivalència amb els nivells d’immissió d’altres zones.



4. Estat de la qualitat de l’aire per contaminants Tanmateix i tal com va succeir l’any passat, els registres horaris dels analitzadors automàtics

de Perafort i Constantí han enregistrat valors puntualment elevats, tot i que això no constitueix cap incompliment de l’objectiu de qualitat de l’aire. En aquest sentit, l’administració continua treballant amb el sector químic i petroquímic de Tarragona per identificar l’origen de les puntes de contaminació detectades i minimitzar la seva freqüència.

Clor – Cl2


És un gas inorgànic corrosiu i oxidant, amb una olor molt forta i irritant. El seu color és groguenc i és més pesant que l’aire. Si es mesura amb equips automàtics, es poden obtenir mitjanes horàries, però si es fan servir equips manuals, s’obtenen mitjanes diàries. Els resultats s’expressen en μg/m3.

Les principals fonts d’emissió del Cl2 són les indústries de tipus químic, com ara plantes de producció de plàstics i d’emblanquiment de paper, entre d’altres. Aquest gas reacciona ràpidament en contacte amb un altre compost i es transforma en altres substàncies.

L’exposició a nivells baixos de Cl2 causa irritació de nas, gola i ulls. A exposicions elevades, el clor origina canvis en el ritme respiratori, tos i danys als pulmons.1


Base

temporal Valor

Objectiu de qualitat de l’aire diari

24 hores 50 g/m3

Objectiu de qualitat de l’aire semi‐horari

30 minuts 300 g/m3


Els nivells d’aquest contaminant no han estat legislats per la normativa europea i només estan contemplats per la normativa espanyola. Únicament es mesuren en punts on hi ha activitats que potencialment poden emetre aquesta substància. Els nivells durant aquests darrers anys es mantenen estables.

1- ATSDR Agency for Toxic Substances and Disease Registry, Division of Toxicology and Environmental Medicine ToxFAQa, dels EUA, CAS # 7782-50-5, 2007.

Pel que fa a la presència de clor molecular a l’aire al llarg de l’any 2015 no s’ha superat ni l’objectiu de qualitat de l’aire diari establert a la normativa, ni tampoc el semi-horari (aquest darrer objectiu només es pot avaluar a les estacions que utilitzen mètode automàtic perquè el mètode manual només permet obtenir dades diàries i no pas semi-horàries). A les zones on no es disposa de mesuraments d’aquest contaminant, la qualitat de l’aire s’ha estimat d’acord amb els inventaris d’emissió, les condicions de dispersió atmosfèrica de la zona i l’equivalència amb els nivells d’immissió d’altres zones.




Clorur d’hidrogen - HCl


És un gas inorgànic molt corrosiu i oxidant, amb una olor molt forta i irritant. El seu color és groguenc i és més pesant que l’aire. Si es mesura amb equips automàtics, es poden obtenir mitjanes horàries. En canvi, si la mesura es realitza amb equips manuals, es poden obtenir només mitjanes diàries. Els resultats s’expressen en μg/m3.

Les principals fonts d’emissió de l’HCl són productes de neteja, incineració de plàstics, adobament de la pell, refineries, etc.

Pot produir irritacions a la gola, als ulls i a la pell, i problemes respiratoris.1


Base

temporal Valor


24 hores 50 g/m3


30 minuts 300 g/m3


Els nivells d’aquest contaminant no estan legislats per la normativa europea i només es troben recollits per la normativa espanyola. Únicament es mesuren en punts on hi ha activitats que potencialment poden emetre aquesta substància. En algunes ocasions s’han enregistrat superacions puntuals de l’objectiu de qualitat de l’aire de l’HCl.

1- Informació avalada pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Pel que fa a la presència de clorur d’hidrogen a l’aire durant l’any 2015, no s’ha detectat cap superació de l’objectiu de qualitat de l’aire diari, ni tampoc del semi-horari (aquest darrer objectiu només es pot avaluar a les estacions que utilitzen mètode automàtic perquè el mètodes manual només permet obtenir dades diàries i no pas semi-horàries). A les zones on no es disposa de mesuraments d’aquest contaminant, la qualitat de l’aire s’ha estimat d’acord amb els inventaris d’emissió, les condicions de dispersió atmosfèrica de la zona i l’equivalència amb els nivells d’immissió d’altres zones.



4. Estat de la qualitat de l’aire per contaminants Diòxid de nitrogen – NO2


El diòxid de nitrogen és un gas format per dos àtoms d’oxigen i un de nitrogen. És de color marronós i té una olor forta. És un dels elements de l’smog fotoquímic i precursor de l’àcid nítric, que és un dels constituents de la pluja àcida, i de partícules secundàries. Els NOX són el NO2 més altres compostos que contenen nitrogen i oxigen, com el NO. Es mesura amb equips automàtics, amb els quals obtenim dades horàries. Els resultats s’expressen en μg/m3.

La principal font antropogènica és la combustió, tant de tipus mòbil (trànsit terrestre, aeri i marítim) com de tipus estacionari (industrials). La quantitat de NOX emesos depèn de les condicions de la combustió i de la quantitat de combustible cremat.

En concentracions superiors a 200 μg/m3 (valor límit horari) provoca una inflamació significativa de les vies respiratòries. Estudis epidemiològics mostren que una exposició prolongada al NO2 augmenta els símptomes de bronquitis en nens asmàtics. La reducció de la funció pulmonar també està relacionada amb els nivells de NO2 mesurats habitualment a les ciutats d’Europa i d’Amèrica del Nord.1


Base

temporal Valor

Valor límit horari per a la protecció de la salut

1 hora 200 g/m3

es pot superar màxim 18h/any

Valor límit anual per a la protecció de la salut

1 any 40 g/m3

Llindar d’alerta 1 hora 400 g/m3


La tendència dels darrers anys és força estable en quant a la mitjana global del territori. A moltes aglomeracions urbanes d’Europa se supera el valor límit anual i el valor límit horari, mentre que la tendència és força estable, malgrat els plans executats. El valor límit anual se supera actualment en algunes estacions de la ZQA 1 i de la ZQA 2, per la qual cosa alguns dels seus municipis han estat declarats zona de protecció especial de l’ambient atmosfèric.

1- Informació avalada pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Durant l’any 2015 s’han produït superacions del valor límit anual a la ZQA 1 i la ZQA 2.




A la ZQA 1 s’ha superat el valor límit anual per l’any 2015 a 6 punts, el que significa el 33% dels punts de mesurament, en concret a les següents estacions:

Mitjana anual (g/m3)

ZQA Municipi Ubicació Tipus d’estació 2015 2014

1 Badalona av. Mont-roig – c. Ausiàs March UF 41 401 Barcelona Parc de la Ciutadella UF 42 371 Barcelona c. Lope de Vega – c. Pujades (El Poblenou) UF 45 391 Barcelona Via Augusta – Trav. de Gràcia (Gràcia – St. Gervasi) UT 54 521 Barcelona c. Urgell – Av. Roma (Eixample) UT 56 521 St. Adrià de Besòs c. Olímpic UI 42 42

Taula 7: estacions on s’ha superat el valor límit anual del NO2 per a la protecció de la salut humana (40g/m3) durant el 2015 o el 2014 a la ZQA 1. El tipus d’estació mostra l’abreviatura següent; U: urbana, S: suburbana, R: rural, T: trànsit, I: industrial, F: fons.

0

20

40

60

80

100

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

g/m3

VLa+MdT VLa Màxim ZQA1 Mínim ZQA1 Mitjana ZQA1

Gràfic 4: Evolució de la mitjana (cercles de color verd blavós), màxim (cercles taronges) i mínim (cercles verds) de les mitjanes anuals de NO2 de les estacions de la ZQA 1 per a cada any.

A la ZQA 2 s’ha superat el valor límit anual per l’any 2015 a 6 punts, el que significa el 50% dels punts de mesurament, en concret a:




Mitjana anual (g/m3)

ZQA Municipi Ubicació Tipus d’estació 2015 2014

2 Barberà del Vallès pg. Dr. Moragues – Av. V. Montserrat UF 41 40

2 Martorell c. Canyameres – c. St. Antoni. Ma. Claret SF 41

36

2 Mollet del Vallès av. Rivoli – Av. Parc (pista d'atletisme) ST 46 442 Sabadell Gran Via – Ctra. Prats de Lluçanès UT 42 43

2 Sant Andreu de la Barca

c. Josep Plà (CEIP Josep Plà) ST 43

41

2 Terrassa Rambleta Pare Alegre UT 47 44Taula 8: estacions on s’ha superat el valor límit anual del NO2 per a la protecció de la salut humana (40g/m3) durant el 2015 o el 2014 a la ZQA 2. El tipus d’estació mostra l’abreviatura següent; U: urbana, S: suburbana, R: rural, T: trànsit, I: industrial, F: fons.

0

20

40

60

80

100

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

g/m3

VLa+MdT VLa Màxim ZQA2 Mínim ZQA2 Mitjana ZQA2

Gràfic 5: Evolució de la mitjana (cercles de color verd blavós), màxim (cercles taronges) i mínim (cercles verds) de les mitjanes anuals de NO2 de les estacions de la ZQA 2 per a cada any.

Respecte al 2014 les estacions que han superat el valor límit anual en aquest 2015 i que no el superaven l’any anterior són: Badalona, Barberà del Vallès, Barcelona (Ciutadella), Barcelona (Poblenou) i Martorell. En general, s’observa un augment del percentatge d’estacions de la ZQA1 i la ZQA2 que no compleixen amb el valor límit anual, és a dir, hi ha un augment del nombre de punts amb superació del valor límit anual en aquestes zones respecte de l’any passat.




Observant la mitjana anual de les estacions disgregades per tipus d’estació, observem que les estacions de trànsit tenen els nivells més elevats. Fins i tot, les estacions de trànsit amb nivells més baixos són properes al valor límit anual. En canvi, les estacions de fons i les estacions industrials tenen nivells inferiors i les estacions amb nivells més baixos es troben molt lluny del valor límit anual.

5654

4746

4342

403939

4233

2322

4542

414141

393737

3635

3433

3231

2917

15

0 20 40 60

Barcelona (l'Eixample)Barcelona (Gràcia - Sant Gervasi)

Terrassa (Pare Alegre)Mollet del Vallès (pista d'atletisme)

Sant Andreu de la Barca (CEIP Josep Pla)Sabadell (Gran Via)

Montcada i Reixac (pl. de Lluís Companys)Granollers (Francesc Macià)

Santa Perpètua de Mogoda (Onze de Setembre)Sant Adrià de Besòs (Olímpic)

Sant Vicenç dels Horts (Àlaba)Pallejà (Roca de Vilana)

Sant Feliu de Llobregat (CEIP Martí i Pol)Barcelona (el Poblenou)Barcelona (Ciutadella)

Badalona (Mont-roig - Ausiàs March)Barberà del Vallès (Moragues - Montserrat)

Martorell (Canyameres - Claret)l'Hospitalet de Llobregat (av. del Torrent

el Prat de Llobregat (jardins de la pau)Santa Coloma de Gramenet (Balldovina)

Barcelona (Sants)Sant Vicenç dels Horts (Ribot - Sant Miquel)

Barcelona (Palau Reial)El Prat de Llobregat (CEM Sagnier)

Barcelona (parc de la Vall d'Hebron)Rubí (ca n'Oriol)

Sant Cugat del Vallès (parc de Sant Francesc)Viladecans (Atrium)

Gavà (parc del Mil·leni)

g/m3

Gràfic 6: Mitjana anual de NO2 a cada una de les estacions de les zones 1 i 2.

Trànsit Industrials Fons




Analitzant els resultats per tipus d’estació a la ZQA1 i ZQA2 (tal com es mostra al gràfic següent), trobem que el 67% de les estacions de trànsit incompleixen el valor límit anual, mentre que només ho fa el 29% de les estacions de fons i el 25% de les estacions industrials. Això reforça la idea que es tracta d’un fenomen que afecta les zones urbanes i especialment les àrees on predominen les emissions del trànsit.

0% 20% 40% 60% 80% 100%

trànsit

fons

industrials

Gràfic 7: percentatge d’estacions de cada tipus que incompleixen el valor límit anual per al NO2 durant el 2015 (en vermell).

Si analitzem la mitjana global de NO2 a tot Catalunya, observem que tendeix a estabilitzar-se en els darrers anys, dins la tendència general a disminuir lleugerament.

32 30 29 29 27 26 25 24 24 25

05

10152025303540

2006

20072008

20092010

201120

122013

20142015

g/m3

Gràfic 8: Evolució de la mitjana anual de NO2 de tot Catalunya




Diòxid de nitrogen – NO2 Durant l’any 2015 s’ha complert l’objectiu de qualitat de l’aire horari per al NO2 a tot el territori (la normativa permet superar el valor límit de 200g/m3 fins a 18 vegades en un any). Les superacions puntuals del valor límit horari de 200 µg/m3, han estat a tres punts de trànsit corresponents a diferents zones. A la ZQA 1: Barcelona (Gràcia-Sant Gervasi); Barcelona (Palau Reial) i a la ZQA 8: Girona (Escola de Música). En cap d’aquests casos no s’ha superat aquest valor més de les 18 vegades permeses, i per tant es compleix aquest objectiu de qualitat de l’aire a tots els punts de la XVPCA. S’ha realitzat una simulació dels nivells de NO2 per tal de poder estendre l’avaluació a tot el territori. A partir de la modelització de la mitjana anual de NO2 a cada un dels punts del territori, amb resolució espacial de 3x3km2 (al domini de tot Catalunya) i 1x1km2 (al domini que engloba les aglomeracions de Barcelona i rodalies), s’observa que hi ha superacions del valor límit anual (els valors per sobre de 40g/m3), a les zones de qualitat de l’aire 1 (Àrea de Barcelona) i 2 (Vallès-Baix-Llobregat). També s’observa alguna superació puntual a la zona 8 (Comarques de Girona) que caldria contrastar amb mesures in situ. Els valors més elevats s’observen allà on es concentra la major part de la població i el transport terrestre, especialment a les aglomeracions urbanes.




Mapa 3: Modelització de la mitjana anual de NO2 al domini de Catalunya. Els valors superiors a 40 g/m3 representen una superació del valor límit anual.

mitjana anual de NO2 g/m3




Mapa 4: Modelització de la mitjana anual de NO2 al domini que engloba les ZQA 1 i 2. Els valors superiors a 40 g/m3 representen una superació del valor límit anual.

mitjana anual de NO2 g/m3




També s’ha simulat el 19è valor més elevat de les mitjanes horàries a cada punt del territori per tal de determinar on se supera el valor límit horari en més de 18 ocasions. Si aquest número és superior a 200g/m3 es considera que no es compleix l’objectiu de qualitat de l’aire horari per al NO2. Al mapa següent es pot comprovar com es compleix aquest objectiu de qualitat de l’aire a tot el territori. Els valors més elevats s’observen a les grans ciutats i on hi ha més transport terrestre, de manera similar a la mitjana anual, però força més repartida espacialment.

Mapa 5: 19è valor horari més elevat de NO2 al domini de Catalunya. Els valors superiors a 200 g/m3 representen una superació del valor límit horari.

19è màxim horari de NO2 g/m3



4. Estat de la qualitat de l’aire per contaminants Diòxid de sofre – SO2


És un gas incolor i la seva olor és perceptible només a concentracions molt elevades. Aquest compost dóna lloc a la pluja àcida en generar àcid sulfúric, és una font de partícules secundàries i està relacionat amb la formació de l’anomenat “smog”. Es mesura amb equips automàtics, dels quals obtenim dades horàries que s’expressen en μg/m3.

S’origina per la combustió de carburants que contenen sofre, especialment el carbó, fet que es dóna majoritàriament en combustions domèstiques (per exemple, a les estufes) o industrials (com per exemple a centrals tèrmiques), en el transport i per la fosa de minerals que contenen sulfurs. Les fonts naturals més importants són els volcans i els oceans.

El diòxid de sofre afecta el sistema respiratori i el funcionament dels pulmons i provoca irritacions oculars. Els símptomes sobre l’aparell respiratori són tos, mucositats, agreujament de l’asma i bronquitis crònica. També augmenta la propensió de les persones a patir infeccions respiratòries.1


Base

temporal Valor

Valor límit horari per a la protecció de la salut

1 hora 350 g/m3

es pot superar màxim 24 h/any

Valor límit diari per a la protecció de la salut

24 hores 125 g/m3

es pot superar màxim 3 dies/any



La substitució o tancament de les antigues centrals tèrmiques que utilitzaven carbó ha fet desaparèixer a Catalunya els problemes que generaven al seu entorn. D’altra banda, les directives per a limitar el contingut de sofre dels carburants líquids han fet disminuir les emissions del trànsit. Per tot això, els nivells de SO2 han disminuït dràsticament des de la dècada del 1990 i des de fa anys els valors de SO2 compleixen amb escreix els objectius de qualitat fixats per la legislació.

1- Informació avalada pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a l’avaluació de la qualitat de l’aire respecte al diòxid de sofre (SO2), no s’ha enregistrat cap superació ni del valor límit horari per a la protecció de la salut humana ni del valor límit diari, així com tampoc s’ha superat el llindar d’alerta. A les zones on no es disposa de mesuraments d’aquest contaminant, la qualitat de l’aire s’ha estimat d’acord amb els inventaris d’emissió, les condicions de dispersió atmosfèrica de la zona i l’equivalència amb els nivells d’immissió d’altes zones.



4. Estat de la qualitat de l’aire per contaminants Hidrocarburs aromàtics policíclics - HAP

Què són?

Els HAP són un grup de compostos que es caracteritzen per tenir dos o més anells aromàtics condensats. Un indicador de la presència dels HAP a l’atmosfera és el benzo(a)pirè (BaP), un compost orgànic format per cinc anells que es troba en el material particulat fi. El BaP és l’únic HAP que té objectiu de qualitat de l’aire. Les propietats semivolàtils d’alguns HAP fan que mostrin una gran mobilitat a través del medi ambient, de manera que es distribueixen entre l’aire, el sòl i l’aigua. Es mesuren amb mètodes manuals a partir de les mostres de PM10 i, per tant, les dades que n’obtenim són diàries. Els resultats s’expressen en ng/m3.

D’on venen? Com afecta la salut? Aquests compostos provenen principalment de cinc fonts: de l’àmbit domèstic, del trànsit, de la indústria, del sector agrícola i de la naturalesa. La relativa importància de cada una d’elles depèn de les diferents regulacions legislatives i del desenvolupament econòmic.

El BaP és carcinogen per als humans segons l’Agència Internacional per a la Recerca sobre Càncer (International Agency for Research on Cancer, IARC).1


Base

temporal Valor

Valor objectiu del BaP per a la protecció de la salut

1 any 1 ng/m3


A Europa es disposa des de l’any 2007 d’un nombre limitat d’estacions. Des que es va començar a mesurar fins al 2011, la mitjana anual es va anar incrementant, tot i que es va observar una petita disminució entre el 2010 i el 2011.

1- Informació avalada pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. En referència al Benzo(a)pirè, s’ha superat el valor objectiu anual a la Zona de Qualitat de l’Aire 6 (Plana de Vic), mentre que l’any anterior no es va superar. Durant l’any 2015 s’observa, en general, un lleuger increment dels nivells del 2015 respecte al 2014. A les zones on no es disposa de mesuraments d’aquest contaminant, la qualitat de l’aire s’ha estimat d’acord amb els inventaris d’emissió, les condicions de dispersió atmosfèrica de la zona i l’equivalència amb els nivells d’immissió d’altres zones. El Reial Decret 102/2011, de 28 de gener, estableix que per tal d’avaluar la contribució del benzo(a)pirè a l’aire ambient, s’han de mesurar també els següents compostos:

benzo(a)antracè benzo(b)fluorantè benzo(j)fluorantè benzo(k)fluorantè indè(1,2,3-cd)pirè dibenzo(a,h)antracè



4. Estat de la qualitat de l’aire per contaminants Hidrocarburs aromàtics policíclics - HAP

Per tant, a la XVPCA, al mateix temps que es determina el benzo(a)pirè, es determinen aquests altres hidrocarburs aromàtics policíclics, tot i que la normativa no especifica cap objectiu de qualitat de l’aire per a ells. A més a més, també s’analitzen el pirè, el crisè i el benzo(g,h,i)perilè. En comparació a l’any 2014, l’any 2015 s’observa un cert increment de les concentracions de tots aquests compostos, a totes les estacions.



4. Estat de la qualitat de l’aire per contaminants Metalls pesants – As, Cd, Ni, Pb

Què són? D’on venen?

Els metalls pesants presents a l’atmosfera que estan legislats són l’arsènic (As), el cadmi (Cd), el níquel (Ni) i el plom (Pb). En l’aire ambient, els metalls i els compostos que formen amb altres elements es troben principalment en el material particulat. Es mesuren amb mètodes manuals a partir de les mostres de PM10; per això, les dades que n’obtenim són diàries. Els resultats s’expressen en ng/m3.

Poden tenir un origen natural (volcans, focs, etc.) o bé un origen antropogènic, principalment processos de combustió, trànsit i processos industrials (plantes de sinterització, indústries del ferro i l’acer, i indústries de metalls no fèrrics).

Com afecten la salut?

La principal via d’entrada de l’As al cos humà és per ingestió, especialment a través de l’aigua.1 Per inhalació pot provocar dolor de gola i irritació de l’esòfag, així com efectes en la pell, entre d’altres.2 Alguns dels compostos que forma l’As provoquen càncer.3 Pel que fa al Cd, la principal via d’entrada al cos humà és per ingestió, inhalació de tabac i inhalació en alguns ambients de treball. L’òrgan més afectat per l’exposició al Cd són els ronyons, on s’acumula i provoca malalties. Les exposicions prolongades per inhalació a altes concentracions poden causar danys als pulmons.4 El Cd també pot provocar malalties òssies i és classificat com a carcinogen.3 El Ni entra al cos humà principalment per ingestió o per contacte. Alguns dels compostos que forma el Ni són carcinògens.3 Aquest metall causa reaccions al·lèrgiques a la pell i a exposicions molt elevades provoca bronquitis i reducció de la funció pulmonar.5 El Pb pot afectar pràcticament qualsevol part del cos.6 S’acumula i afecta principalment el sistema nerviós, especialment dels nens,7 però també té efectes hematològics, com ara anèmia, i pot tenir efectes sobre l’aparell reproductor masculí. Alguns compostos del Pb han estat classificats com a possibles carcinògens.3


Base

temporal Valor

Valor objectiu As 1 any 6 ng/m3

Valor objectiu Cd 1 any 5 ng/m3

Valor objectiu Ni 1 any 20 ng/m3

Valor límit Pb 1 any 500 ng/m3


Els nivells de Pb han disminuït molt en les darreres dècades gràcies a la prohibició d’utilitzar-lo com a additiu en la benzina. Actualment, tots els metalls mesurats presenten nivells molt per sota dels topalls de la UE. Les màximes concentracions es troben al voltant d’algunes instal·lacions industrials.

1- WHO, World Health Organization, Preventing Disease Through Healthy Environments. Exposure to Arsenic: A Major Public Health Concern, 2010. 2- ATSDR, Agency for Toxic Substances and Disease Registry, Division of Toxicology and Environmental Medicine ToxFAQa, dels EUA, CAS # 7440-38- 2, 2007. 3- IARC International Agency for Research on Cancer, Monographs on the Evaluation of Carcinogenic Risks to Humans, OMS, http://monographs.iarc.fr/ENG/Classification/. 4- WHO, World Health Organization, Preventing Disease Through Healthy Environments. Exposure to Cadmium: A Major Public Health Concern, 2010. 5- ATSDR, Agency for Toxic Substances and Disease Registry, Division of Toxicology and Environmental Medicine ToxFAQa, dels EUA, CAS # 7440-02- 0, 2005. 6- ATSDR, Agency for Toxic Substances and Disease Registry, Division of Toxicology and Environmental Medicine ToxFAQa, dels EUA, CAS # 7439-92-1, 2007. 7- WHO, World Health Organization, Preventing Disease Through Healthy Environments. Exposure to Lead: A Major Public Health Concern, 2010.



4. Estat de la qualitat de l’aire per contaminants Pel que fa a la presència a l’aire ambient de l’arsènic, el cadmi, el níquel i el plom al llarg de

l’any 2015 no s’ha superat cap objectiu de qualitat de l’aire establert a la normativa. No s’observen variacions importants dels nivells de l’any 2015 respecte el 2014. A les zones on no es disposa de mesuraments d’aquests contaminants, la qualitat de l’aire s’ha estimat d’acord amb els inventaris d’emissió, les condicions de dispersió atmosfèrica de la zona i l’equivalència amb els nivells d’immissió d’altres zones.



4. Estat de la qualitat de l’aire per contaminants Monòxid de carboni - CO


És un gas incolor, sense olor i sense gust. És el gas emès més abundant, després del CO2 i el vapor d’aigua. Acaba oxidant-se a CO2, per la qual cosa afecta el canvi climàtic i, a més, té una certa participació en la química de l’ozó. Es mesura amb equips automàtics dels quals obtenim dades horàries i els resultats s’expressen en mg/m3.

S’emet a l’atmosfera per dues vies: l’emissió directa i la formació química a partir d’altres contaminants. L’emissió directa es genera en combustions incompletes (gas, carbó, gasoil o biomassa), principalment en fonts com el trànsit i les estufes per a ús domèstic.

El CO entra pels pulmons i reacciona amb l’hemoglobina en contacte amb la sang, reduint el transport d’oxigen a les cèl·lules. Les persones amb malalties cardiovasculars poden patir un agreujament de la seva malaltia. A concentracions molt altes (nivells molt allunyats dels mesurats en l’aire ambient), causa mal de cap i vertigen, i fins i tot pot causar la mort per asfíxia en exposicions prolongades (això pot succeir en ambients interiors).1


Base

temporal Valor

Valor límit 8‐horari per a la protecció de la salut

8‐horàries mòbils

10 mg/m3


Els nivells de CO han experimentat una davallada molt important en les darreres dècades, gràcies a l’ús generalitzat de convertidors catalítics a les emissions dels vehicles. Les concentracions més elevades es troben en àrees urbanes amb trànsit intens, però sempre amb nivells molt inferiors a l’objectiu fixat per Europa.

1-EC Position Paper on CO. Position Paper de la Comissió Europea, versió 5.2, 1999, http://ec.europa.eu/environment/air/pdf/pp_co.pdf.

En relació amb la qualitat de l’aire del monòxid de carboni (CO) durant l’any 2015, no s’ha enregistrat cap superació del valor límit per a la protecció de la salut humana i els nivells enregistrats a tots els punts de mesurament de la XVPCA són molt baixos i es troben molt per sota del valor límit, fins i tot a les ubicacions amb entorns de trànsit més intens. En general, s’observa que els nivells es mantenen estables a totes les zones de qualitat de l’aire i només s’enregistren petites variacions a l’alça respecte de l’any anterior, en estacions de trànsit (Barcelona-Eixample). Els darrers anys, el diagnòstic del monòxid de carboni és molt favorable i es manté estable, sense que s’apreciï cap tendència significativa. A les zones on no es disposa de mesuraments d’aquest contaminant, la qualitat de l’aire s’ha estimat d’acord amb els inventaris d’emissió, les condicions de dispersió atmosfèrica de la zona i l’equivalència amb els nivells d’immissió d’altres zones.



4. Estat de la qualitat de l’aire per contaminants Ozó troposfèric – O3


L’ozó és un gas incolor, invisible i d’olor agradable que té un gran poder oxidant. L’ozó troposfèric es troba a les capes baixes de l’atmosfera i és considerat un contaminant. No s’ha de confondre amb l’ozó que es troba a major altitud de forma natural i que està implicat en l’anomenat “forat de la capa d’ozó”. Es mesura amb equips automàtics, dels quals obtenim dades horàries, i els resultats s’expressen en μg/m3.

No existeixen fonts destacables d’ozó, sinó que es tracta d’un contaminant secundari que es forma a partir d’altres compostos anomenats precursors, entre els quals destaquen els òxids de nitrogen i els compostos orgànics volàtils, que reaccionen gràcies a la radiació solar. Els nivells més elevats s’enregistren a la primavera i l’estiu, i és un component important de l’anomenat “smog fotoquímic”.

Pot atacar les mucoses i les vies respiratòries. Pot causar tos, irritacions a la faringe, al coll i als ulls, dificultats respiratòries, disminució del rendiment, empitjorament de la funció pulmonar, malestar general; així mateix, pot provocar asma i originar malalties pulmonars. També s’ha observat que redueix la capacitat defensiva en malalties respiratòries.1


Base

temporal Valor

Valor objectiu per a la protecció de la salut (VOPS)

Màxim diari de les mitjanes 8‐horàries mòbils

120 g/m3 es pot superar màxim 25 dies/any en

mitjana de 3 anys

Objectiu a llarg termini per a la protecció de la salut (OLTPS)

Màxim diari de les mitjanes 8‐horàries mòbils

120 g/m3

Valor objectiu per a la protecció de la vegetació (VOPV)

AOT40 de maig a juliol

18000 µg/m³∙h

de mitjana en un període de 5 anys

Llindar d’informació 1 hora 180 g/m3



Els nivells d’ozó troposfèric són molt variables d’un any a un altre perquè la seva formació depèn molt de la meteorologia. En els anys més calorosos i amb més radiació solar és quan s’enregistren nivells més elevats. Cada any se supera el llindar d’informació en algunes estacions, especialment de tipus rural. La superació del llindar d’alerta és un fet molt poc freqüent, mentre que el valor objectiu per a la protecció de la salut se supera a bona part del territori.


Al llarg del 2015 s’han enregistrat 115 hores de superació del llindar d’informació a la població. Aquest valor és molt superior al de l’any passat però es troba dins del rang de valors observats en els darrers anys. La variació d’aquesta xifra és fortament influenciada per les condicions meteorològiques que predominen cada any.




Les superacions s’han produït en 17 dels 50 punts on enguany s’ha mesurat aquest contaminant. Les zones de qualitat de l’aire on s’ha superat el llindar d’informació a la població són l’Àrea de Barcelona (ZQA 1), el Camp de Tarragona (ZQA 4), la Plana de Vic (ZQA 6), Maresme (ZQA 7), Comarques de Girona (ZQA 8), l’Alt Llobregat (ZQA 10), Pirineu Oriental (ZQA 11), Prepirineu (ZQA 13) i Terres de Ponent (ZQA 14). Per altra banda, no s’ha produït cap superació del llindar d’alerta durant l’any 2015.

0

50

100

150

200

250

300

350

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

número d'hores

Gràfic 9: Evolució del total d’hores amb superació del llindar d’informació a tot Catalunya

Per tal de donar compliment a l’exigència de la legislació vigent d’avisar a la població en cas de superació del llindar d’informació o d’alerta, s’ha dut a terme, un any més, la campanya de vigilància dels nivells d’ozó troposfèric, en col·laboració amb el Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona, des del dia 15 de maig al 15 de setembre. També s’han utilitzat models de simulació per determinar millor el pronòstic dels nivells elevats. També, com els darrers anys, ha estat operatiu el protocol d’actuació de l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT) per tal de reduir els nivells d’ozó al Camp de Tarragona en cas de superació del llindar d’alerta. A més dels llindars d’informació i alerta, la legislació vigent estableix un valor objectiu de protecció de la salut humana (VOPS) i un valor objectiu de protecció de la vegetació (VOPV) que va entrar en vigor l’any 2010. En relació amb el valor objectiu de protecció de la salut humana, el primer any avaluable va ser el 2012 (perquè cal una mitjana de 3 anys i això vol dir disposar de les dades dels anys 2010-2012) i pel que fa al valor objectiu de protecció de la vegetació, es va avaluar per primera vegada el 2014 (perquè cal una mitjana de 5 anys i això vol dir disposar de les dades dels anys 2010-2014).




El valor objectiu per a la protecció de la salut (VOPS) estableix que no es podrà superar el valor de 120 μg/m3 sobre les mitjanes 8-horàries mòbils en més de 25 ocasions per any en mitjana de 3 anys. Durant el període 2013-2015 s’ha superat en 13 dels 50 punts de mesurament el valor objectiu per a la protecció de la salut (VOPS).

49

4235

3434

32313131

27252524

24242424

221818

1515

141413

10101010

888

88

77

76

555

32

22

10

48

5655

0 10 20 30 40 50 60

M ontsec (OAM )Vic (estadi)

Juneda (Pla del M olí)Tona (zona esportiva)

Ponts (Ponent)la Sénia (repetidor)

M anlleu (hospital comarcal)M ontseny (la Castanya)

els Guiamets (camp de futbo l)Agullana (dipòsits d'aigua)

Berga (po liesportiu)Gandesa (Creu Roja)

Santa M aria de Palautordera (M artí Boada)Pardines (ajuntament)

Rubí (ca n'Orio l)Bellver de Cerdanya (CEIP M are de Déu de

Els TormsBegur (Centre d'Estudis del M ar)

Viladecans - AtriumAlcover

Gavà (parc del M il·leni)Santa Pau (can Jordà)

Vilafranca del Penedès (zona esportiva)M ataró (passeig dels M olins)

Sant CeloniBadalona

Prat Llobregat - CEM SagnierLleida

SortGranollersConstantí

Sant Cugat del Vallès (parc de SantReus

Vilanova i la GeltrúM ontcada i Reixac

Barcelona (parc de la Vall d'Hebron)Cap de Creus

M anresaSant Adrià de Besòs

Tarragona (parc de la Ciutat)Amposta (Sant Domènec - Itàlia)

Sant Vicenç dels HortsBarcelona (Palau Reial)

IgualadaSabadell

Vila-secaTerrassa

Barcelona (Ciutadella)Barcelona (Gràcia - Sant Gervasi)

Barcelona (Eixample)

número de superacions del VOPS

Gràfic 10: Número de superacions de l’indicador VOPS (valor objectiu per a la protecció de la salut sobre les mitjanes 8-horàries mòbils) per al 2015.




Les zones de qualitat de l’aire on l’any 2015 s’ha superat el VOPS són Plana de Vic (ZQA 6), Comarques de Girona (ZQA 8), Alt Llobregat (ZQA 10), Prepirineu (ZQA 13), Terres de Ponent (ZQA 14) i Terres de l’Ebre (ZQA 15).

A continuació es mostra un gràfic per zones de qualitat de l’aire amb el valor màxim i mínim del valor objectiu per a la protecció de la salut (VOPS) així com la mitjana per a totes les estacions de la zona. En aquelles zones on només es mesura ozó en un punt, els valors mitjà, màxim i mínim del VOPS coincideixen.

Valor objectiu per a la protecció de la salut (VOPS)per zones de qualitat de l'aire (any 2015)

7

24 25

10

24 24

1815

25

34 35

49

31

55 56

0

10

20

30

40

50

60

5-Ca

taluny

a Ce

ntra

l

1-Àre

a de

Bar

celona

2-Va

llès

- Ba

ix L

lobr

egat

12-P

irineu

Occ

iden

tal

4-Ca

mp

de T

arra

gona

9-l'Em

pord

à

3-Pe

nedè

s -

Garr

af

7-M

ares

me

11-P

irineu

Orien

tal

8-Co

mar

ques

de

Giro

na

15-T

erre

s de

l'E

bre

14-T

erre

s de

Pon

ent

10-A

lt L

lobr

egat

6-Plan

a de

Vic

13-P

repirine

u

nú

me

ro d

e su

pe

rac

ion

s

VOPS Mínim VOPS mitjana VOPS Màxim

Gràfic 11: Número de superacions del valor objectiu per a l’any 2015 a cada zona de qualitat de l’aire

Mapa 6: ZQA on s'ha superat el VOPS per a l'O3




En general, les superacions del valor objectiu per a la protecció de la salut (VOPS) i del llindar d’informació es donen en àrees de fons, majoritàriament rurals i suburbanes, com mostren els següents gràfics.

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Llindard'informació

VOPS

Urbana

Suburbana

Rural

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Llindard'informació

VOPS

Trànsit

Industrial

Fons

Gràfic 12: Gràfics on es mostra la contribució a les superacions del llindar d’informació i a les superacions del valor objectiu de protecció de la salut humana de les estacions en funció del tipus d’ocupació del sòl (esquerra, en tons verds), segons si són estacions urbanes, suburbanes o rurals, i per tipus d’estació (dreta, en tons blavosos), segons si són estacions de trànsit, industrials o de fons.

En relació al valor objectiu de protecció de la vegetació (VOPV), aquest estableix que no es podran superar els 18000 μg/m3·h de mitjana en un període de 5 anys, calculat a partir de dades horàries de maig a juliol (AOT40). Durant el període 2011-2015 el valor objectiu per a la protecció de la vegetació (VOPV) s’ha superat en 18 dels 29 punts de mesurament on és aplicable (estacions rurals o suburbanes).

Les zones de qualitat de l’aire on l’any 2014 s’ha superat el VOPV són l’Àrea de Barcelona (ZQA 1), el Camp de Tarragona (ZQA 4), Plana de Vic (ZQA 6), Comarques de Girona (ZQA 8), Empordà (ZQA 9), Alt Llobregat (ZQA 10), Pirineu Oriental (ZQA 11), Prepirineu (ZQA 13) i Terres de l’Ebre (ZQA 15).




També hem realitzat una simulació dels nivells d’O3 per tal de poder estendre l’avaluació a tot el territori. S’ha utilitzat una resolució de 3x3km2 per determinar on se supera el valor objectiu per a la protecció de la salut humana (VOPS) per al O3. En aquesta simulació es pot comprovar que els valors que estan per sobre de 120 g/m3 (que són els que incomplirien aquest valor) es troben a totes les ZQA, especialment les zones 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14 i 15. Això coincideix força amb els resultats dels mesuraments d’enguany.

Mapa 7: En aquest mapa es representa el 26è valor més elevat dels màxims diaris de les mitjanes 8-horàries de O3. Els valors superiors a 120 g/m3 representen una superació del VOPS. Aquest valor es calcula, primer de tot partint de les mitjanes 8-horàries mòbils, després calculant el màxim d’aquestes mitjanes per a cada dia, i finalment, escollint el 26è valor més elevat.

26è valor més elevat dels màxims diaris de les mitjanes 8-horàries de O3

g/m3



4. Estat de la qualitat de l’aire per contaminants Partícules en suspensió – PM10 i PM2.5

Què són? D’on vénen? Com afecten la salut?

A diferència dels gasos, que estan formats per molècules separades d’una sola espècie, el material particulat és una barreja complexa de partícules sòlides i líquides formada per un conjunt de molècules de la mateixa substància o diferents. Es classifiquen segons el seu diàmetre aerodinàmic en PM10 (diàmetres inferiors a 10 micres), PM2,5 (diàmetres inferiors a 2,5 micres) i PM1 (diàmetres inferiors a 1 micra). Es poden mesurar amb equips automàtics o manuals i els resultats s’expressen en μg/m3.

Segons el seu origen, les partícules poden ser primàries (emeses directament) o secundàries (formades a l’atmosfera a partir d’altres contaminants). Tant les primàries com les secundàries poden tenir una part natural i una altra antropogènica. En funció de la font d’emissió tindran una composició química i una mida diferent.

L’exposició crònica a les partícules, als nivells d’exposició que es troben a les zones urbanes i rurals dels països desenvolupats, fa augmentar el risc de patir malalties cardiovasculars, malalties respiratòries i càncer de pulmó. La seva afectació a la salut humana depèn de la seva composició i de la seva mida. Les que tenen un major impacte són les PM2,5 i PM1, que tenen una mida prou petita per a penetrar fins als alvèols pulmonars.1


Base

temporal Valor

Valor límit diari* – PM10

24 hores 50 g/m3

es pot superar màxim 35 dies/any

Valor límit anual – PM10

1 any 40 g/m3

Valor objectiu anual – PM2.5

1 any 25 g/m3


A Catalunya, les PM10 han disminuït força des del 2008, fet que es pot atribuir a tres factors: la crisi econòmica, unes condicions meteorològiques més favorables i l’aplicació de mesures per a reduir les emissions antropogèniques. Per a les PM2,5, en canvi, no tenim dades suficients per a poder observar tendències clares, però podem dir que no s’ha superat mai el valor objectiu en cap punt de mesurament.

1- Informació avalada pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. *El valor límit diari s’avalua amb el percentil 90.4 (P90.4) de les mitjanes diàries. Aquest paràmetre es calcula com a indicador de la superació o no del VLd, tot i tenint en compte el nombre de dades. És a dir, 35 superacions del valor diari 50g/m3 sobre un total de 365 dades (una cada dia), equival a que un 9.6% de les mitjanes diàries siguin superiors a 50g/m3 i, per tant, que el P90.4 sigui superior a aquest valor de 50. Si en comptes de tenir totes les dades possibles (365 mitjanes diàries, una per a cada dia de l’any), en tenim menys, pot ser que el número de dies en què s’ha superat el valor de 50g/m3 sigui inferior pel fet de no tenir totes les dades possibles. Però si el mostreig està ben distribuït al llarg de l’any, el P90.4 indicarà el mateix valor que si tinguéssim 365 dades. En resum, si el P90.4 és superior a 50g/m3 ens indica que s’incompleix el valor límit diari, i en cas contrari, que es compleix aquest objectiu.

En referència a la fracció PM10 del material particulat, s’observa, en general, un lleuger increment dels nivells del 2015 respecte al 2014 tant pel que fa a les mitjanes anuals, com amb el nombre de superacions del valor límit diari.




Durant l’any 2015 s’ha superat el valor límit anual a la Zona de Qualitat de l’Aire 15 (Terres de l’Ebre).

Pel que fa al nombre de superacions permeses del valor límit diari, s’ha superat aquest valor en 4 punts del territori (van ser 2 l’any 2014). Aquests punts són a la Zona de Qualitat de l’Aire 2 (Vallès - Baix Llobregat), a la Zona de Qualitat de l’Aire 6 (Plana de Vic) i a la Zona de Qualitat de l’Aire 15 (Terres de l’Ebre). A la Zona de Qualitat de l’Aire 6 (Plana de Vic) i a la Zona de Qualitat de l’Aire 15 (Terres de l’Ebre) l’any passat ja es va superar aquest valor límit en un punt de mesurament de cada zona i aquest any es manté la superació en aquests dos mateixos punts. L’avaluació del número de superacions del valor límit diari (quantificat com a percentil 90.4 o bé comptant directament el número de dies en què la concentració diària és superior

a 50 µg/m3, si es disposa del suficient número de mesuraments diaris) indica que s’han donat episodis puntuals de concentracions elevades de material particulat en aire. En relació amb les partícules en suspensió amb diàmetre inferior a 2.5 µm, no s’ha superat el valor objectiu anual en cap dels punts on es mesura. En general, respecte a l’any 2014, s’observa un lleuger increment dels nivells, de manera similar a les PM10. Per a les PM2.5 la qualitat de l’aire a les zones on no es disposa de mesuraments s’ha estimat a partir dels inventaris d’emissió, les condicions de dispersió atmosfèrica de la zona i l’equivalència amb els nivells d’immissió d’altres zones.

Mapa 8: ZQA on se supera el valor límit diari pel PM10




Tal com s’ha fet amb el NO2 i el O3, també hem realitzat una simulació dels nivells de PM10 per tal de poder estendre l’avaluació a tot el territori. En aquest cas hem modelitzat la mitjana anual de PM10 per determinar on se supera el valor límit anual establert en 40g/m3, i podem observar que només se supera en una àrea molt petita de la ZQA 15.

Mapa 9: En aquest mapa es representa la mitjana anual de PM10 a cada punt del territori per al 2015. Els valors superiors a 40 g/m3 representen una superació del valor límit anual.

mitjana anual de PM10 g/m3




De manera similar, hem modelitzat les mitjanes diàries de PM10 i hem representat el 36è valor més elevat de les mitjanes diàries a cada punt del territori per tal de determinar on se supera el valor límit diari en més de 35 ocasions. Si aquest número és superior a 50g/m3 es considera que no es compleix l’objectiu de qualitat de l’aire horari per al PM10. Al mapa següent es pot comprovar com es compleix aquest objectiu de qualitat de l’aire a tot el territori, excepte en alguns punts de la zona 15 (Terres de l’Ebre) i en una àrea important de la zona 6 (Plana de Vic), tal com mostren els mesuraments. A més, també se supera en alguns punts al voltant de la AP7 a la zona 2 (Vallès – Baix Llobregat). Observem que els nivells són elevats, sense arribar a superar el valor límit, a les zones 8, 9 i 14, a més de les principals aglomeracions urbanes.

Mapa 10: En aquest mapa es representa el 36è valor més elevat de les mitjanes diàries de PM10 per al 2015. Els valors superiors a 50 g/m3 representen una superació del valor límit diari (que permet un màxim de 35 superacions del valor 50 de les mitjanes diàries).

36è valor més elevat de les mitjanes diàries de PM10 g/m3



4. Estat de la qualitat de l’aire per contaminants Sulfur d’hidrogen – H2S


És un gas incolor amb una olor molt desagradable. Es mesura amb equips automàtics que ens permeten obtenir dades horàries. Els resultats s’expressen en μg/m3.

Acostuma a tenir un origen natural, per exemple, fonts sulfuroses, llacs i zones amb activitat geotermal. El seu origen antropogènic sol ser industrial, quan compostos que contenen sofre entren en contacte amb matèria orgànica: producció de coc, tractament d’aigües residuals, refineries de petroli, adobament de pell, producció de pasta de paper, etc.

Pot produir irritació als ulls, el nas o la gola, i dificultats respiratòries en persones asmàtiques.1


Base

temporal Valor


30 minuts 100 g/m3


1 dia 40 g/m3


Els nivells de sulfur d’hidrogen compleixen amb escreix els objectius de qualitat de l’aire fixats per la legislació estatal (no estan legislats per la normativa europea). Només s’enregistren algunes superacions a prop d’alguna indústria i alguna planta de tractament d’aigües residuals.


L’avaluació de la qualitat de l’aire respecte al sulfur d’hidrogen (H2S) presenta superacions de l’objectiu de qualitat de l’aire semi-horari a la ZQA 5 (Catalunya Central). En aquesta zona, concretament al municipi d’Igualada, es va enregistrar un augment de superacions de l’objectiu de qualitat de l’aire semi-horari per al sulfur d’hidrogen durant els anys 2006 i 2007, des de la posada en marxa d’una estació de tractament d’aigües residuals, el setembre de l’any 2005 Per aquesta raó, durant els anys 2006, 2007 i 2008, l’Ajuntament va portar a terme diferents actuacions per tal de disminuir les emissions d’aquest contaminant. Des de l’any 2011 s’han tornat a enregistrar aquests episodis, la qual cosa ha dut a l’Ajuntament a emprendre noves mesures correctores i preventives. Durant l’any 2015, s’ha detectat una disminució del número de superacions de l’objectiu de qualitat de l’aire semihorari, amb un total de 8, fet que suposa una millora significativa respecte a l’any anterior (59 superacions).



4. Estat de la qualitat de l’aire per contaminants Sulfur d’hidrogen – H2S

0

72

35

9 61

38 40

18

59

8

01020304050607080

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

núm

ero

de s

uper

acio

ns

Gràfic 13: evolució del número de superacions de l’objectiu de qualitat de l’aire semi-horari de cada any per al sulfur d’hidrogen a l’estació d’Igualada

A la resta de la xarxa no s’ha produït cap superació de l’objectiu de qualitat de l’aire semi-horari ni de l’objectiu de qualitat de l’aire diari. A les zones on no es disposa de mesuraments d’aquest contaminant, la qualitat de l’aire s’ha estimat d’acord amb els inventaris d’emissió, les condicions de dispersió atmosfèrica de la zona i l’equivalència amb els nivells d’immissió d’altres zones.

La qualitat de l’aire a Catalunya – Anuari 2015. ANNEXOS 1/22

ANNEXOS

A continuació s’exposen les dades corresponents a l’any 2015 obtingudes amb els mesuraments de la XVPCA. De cada contaminant es detallen les taules amb els principals càlculs estadístics de cada estació (mitjanes anuals, percentatge de dades vàlides de tot l’any, percentils, etc.) que s’han obtingut a partir dels mesuraments de la XVPCA. Aquests resultats són els que s’utilitzen per a determinar si en una estació concreta se superen o no els objectius de qualitat de l’aire que estableix la legislació. En cas d’incompliment s’indica la xifra en vermell. En cas que la xifra vagi precedida del símbol “<” indica que el valor es troba per sota del límit de quantificació de l’equip. Els resultats dels mesuraments d’un contaminant en una estació concreta es classifiquen en: fixos (F; apareixen en negre a les taules), indicatius (i; apareixen en gris fosc a les taules) i no aptes per a l’avaluació (N; apareixen en gris clar a les taules). Els mesuraments fixos són els que s’utilitzen quantitativament per a l’avaluació perquè són mesuraments fets in situ i compleixen uns requisits de qualitat de les dades. Els mesuraments indicatius, en canvi, són els que s’utilitzen de manera qualitativa perquè, tot i realitzar-se in situ, no compleixen tots els requisits de qualitat de les dades. La resta de mesuraments no es tenen en consideració per a l’avaluació de la qualitat de l’aire perquè no compleixen els criteris mínims exigits de qualitat de les dades.

Gràfic 1: explicació del que es pot trobar a les taules

Benzè – C6H6


Benzè – C6H6

Mitjana

ZQA Punt de mesurament Tipus d'àrea

Tipus d'avaluació Tipus mostreig

% dades

anual1 (μg/m3)

1 Barcelona (el Poblenou) UF F Captació activa 41 1,8

1 Barcelona (Gràcia - Sant Gervasi) UT F Captació activa 38 2,7

1 Barcelona (l'Eixample) UT F Captació activa 92 3,4

1 Barcelona (parc de la Vall d'Hebron) UF F Captació activa 92 1,4

1 Barcelona (Sants) UF F Captació activa 37 1,2

1 El Prat de Llobregat (CEM Sagnier) SF F Automàtic 86 0,8

1 Gavà (parc del Mil·leni) SF F Automàtic 88 0,6

1 Viladecans (Atrium) SF F Automàtic 88 0,7

2 Rubí (ca n'Oriol) UF F Captació activa 35 1,1

2 Sabadell (Gran Via) UT F Captació activa 28 1,3

3 Vilafranca del Penedès (zona esportiva) SF F Captació activa 29 1,0

3 Vilanova i la Geltrú (pl. de les Danses de Vilanova) ST F Captació activa 30 1,1

4 Constantí (Gaudí) SI i Captació activa 23 2,3

4 Constantí (Gaudí) SI F Automàtic 89 1,7

4 Perafort (Puigdelfí) RI i Captació activa 27 1,1

4 Perafort (Puigdelfí) RI F Automàtic 93 0,7

4 Reus (el Tallapedra) ST F Captació activa 32 1,1

4 Tarragona (parc de la Ciutat) UF F Captació activa 28 1,1

4 Tarragona (Sant Salvador) ST i Captació passiva 14 2,6

4 Tarragona (Universitat Laboral) SI F Captació activa 32 1,5

5 Manresa (pl. d'Espanya) UT F Captació activa 27 1,1

6 Tona (zona esportiva) RF F Captació activa 34 1,0

7 Mataró (passeig dels Molins) UF F Captació activa 28 1,1

8 Girona (Escola de Música) UT F Captació activa 28 1,2

8 Sant Celoni (Carles Damm) SF F Captació activa 35 1,2

9 Begur (Centre d'Estudis del Mar) RF F Captació activa 29 <1,0

10 Berga (poliesportiu) SF F Captació activa 28 1,0

11 Bellver de Cerdanya (CEIP Mare de Déu de Talló) RF F Captació activa 33 1,1

13 Ponts (Ponent) RF F Captació activa 28 <1,0

14 Lleida (Irurita - Pius XII) UT F Captació activa 28 1,2

15 Amposta (Sant Domènec - Itàlia) SF F Captació activa 28 1,0

Valor que no s’hauria de superar 5,0

Tipus d’àrea dels punts de mesurament R: rural - S: suburbana - U: urbana F: fons - I: industrial - T: trànsit

Tipus d’avaluació F: mesurament fix – i: mesurament indicatiu – N: mesurament no considerat per a l’avaluació

1 VLa (valor límit anual per a la protecció de la salut): 5 μg/m3. El límit de quantificació dels equips manuals és 1 μg/m3

Clor – Cl2 i Clorur d’hidrogen - HCl


Clor – Cl2

Mitjana Nombre de superacions


Tipus d'avaluació

Tipus de mesura1

anual (μg/m3)

% dades OQAd 2 OQAs 3

15 Flix (antic castell) SI F A < 12 96 0 0

15 Flix (caserna de la Guàrdia Civil) SI F M 8 92 0

15 Flix (escola bressol) SI F M 8 73 0

Nombre de superacions permeses 0 0

Clorur d’hidrogen - HCl

Mitjana Nombre de superacions


Tipus d'avaluació

Tipus de mesura1

anual (μg/m3) % dades OQAd 2 OQAs 3

4 Constantí (Gaudí) SI F M 3,5 86 0

15 Flix (antic castell) SI F A < 30 90 0 0

15 Flix (caserna de la Guàrdia Civil) SI F M 2,6 93 0

15 Flix (escola bressol) SI F M 2,4 94 0

Nombre de superacions permeses 0 0



1 Tipus de mesura. A: automàtic (subministra una dada cada mitja hora), M: manual (només subministra una dada cada dia) 2 OQAd (objectiu de qualitat de l’aire en base diària): 50 μg/m3. 3 OQAs (objectiu de qualitat de l’aire en base semihorària): 300 μg/m3. Només es pot avaluar amb mètodes de mesura automàtic.

Diòxid de nitrogen – NO2



Mitjana Nre. de

superacions


Tipus d'aval.

% dades

anual1 (μg/m3) VLh2 LLA3

1 Badalona (Mont-roig - Ausiàs March) UF F 99 41 0 0

1 Barcelona (Ciutadella) UF F 98 42 0 0

1 Barcelona (el Poblenou) UF F 97 45 0 0

1 Barcelona (Gràcia - Sant Gervasi) UT F 95 54 2 0

1 Barcelona (l'Eixample) UT F 96 56 0 0

1 Barcelona (Palau Reial) UF F 96 34 2 0

1 Barcelona (parc de la Vall d'Hebron) UF F 98 32 0 0

1 Barcelona (Sants) UF F 93 36 0 0

1 El Prat de Llobregat (CEM Sagnier) SF i 66 33 0 0

1 El Prat de Llobregat (jardins de la pau) SF F 97 37 0 0

1 Gavà (parc del Mil·leni) SF F 98 15 0 0

1 L'Hospitalet de Llobregat (av. del Torrent Gornal) UF F 98 39 0 0

1 Sant Adrià de Besòs (Olímpic) UI F 93 42 0 0

1 Sant Feliu de Llobregat (CEIP Martí i Pol) SI i 80 22 0 0

1 Sant Vicenç dels Horts (Àlaba) SI F 91 33 0 0

1 Sant Vicenç dels Horts (Ribot - Sant Miquel) SF F 98 35 0 0

1 Santa Coloma de Gramenet (Balldovina) UF F 99 37 0 0

1 Viladecans (Atrium) SF F 98 17 0 0

2 Barberà del Vallès (Moragues - Montserrat) UF F 99 41 0 0

2 Granollers (Francesc Macià) UT F 99 39 0 0

2 Martorell (Canyameres - Claret) SF F 99 41 0 0

2 Mollet del Vallès (pista d'atletisme) ST F 98 46 0 0

2 Montcada i Reixac (pl. de Lluís Companys) ST F 98 40 0 0

2 Pallejà (Roca de Vilana) SI F 94 23 0 0

2 Rubí (ca n'Oriol) UF F 89 31 0 0

2 Sabadell (Gran Via) UT F 97 42 0 0

2 Sant Andreu de la Barca (CEIP Josep Pla) ST F 99 43 0 0

2 Sant Cugat del Vallès (parc de Sant Francesc) UF F 97 29 0 0

2 Santa Perpètua de Mogoda (Onze de Setembre) ST F 96 39 0 0

2 Terrassa (Pare Alegre) UT F 99 47 0 0

3 Castellet i la Gornal (Clariana) RF F 96 13 0 0

3 Cubelles (poliesportiu) SI F 91 13 0 0

Valors que no s’haurien de superar 40 18 0



1 VLa (valor límit anual per a la protecció de la salut humana): 40 μg/m3. 2 VLh (valor límit horari per a la protecció de la salut humana): màxim 18 superacions del valor de 200 μg/m3. 3 LLA (llindar d’alerta sobre les mitjanes horàries): 400 μg/m3.




Mitjana Nre. de

superacions


Tipus d'aval.

% dades

anual1 (μg/m3) VLh2 LLA3

3 Santa Margarida i els Monjos (la Ràpita) RI i 85 22 0 0

3 Sitges (Vallcarca - Oficines) RI i 75 12 0 0

3 Vilafranca del Penedès (zona esportiva) SF F 92 18 0 0

3 Vilanova i la Geltrú (pl. de les Danses de Vilanova) UF F 94 19 0 0

4 Alcover (Mestral) RI F 95 12 0 0

4 Constantí (Gaudí) SI F 99 19 0 0

4 Perafort (Puigdelfí) RI F 98 11 0 0

4 Reus (el Tallapedra) ST F 93 19 0 0

4 Tarragona (Bonavista) SI F 99 24 0 0

4 Tarragona (parc de la Ciutat) UF F 96 25 0 0

4 Tarragona (Sant Salvador) ST F 98 22 0 0

4 Tarragona (Universitat Laboral) SI F 97 21 0 0

4 Vila-seca (RENFE) SF F 98 22 0 0

5 Igualada (la Masuca) SI F 99 22 0 0

5 Manresa (pl. d'Espanya) UT F 98 34 0 0

6 Manlleu (hospital comarcal) SF F 98 21 0 0

6 Tona (zona esportiva) RF F 97 11 0 0

7 Mataró (passeig dels Molins) UF F 97 26 0 0

8 Girona (Escola de Música) UT F 97 31 2 0

8 Montseny (la Castanya) RF F 97 3 0 0

8 Sant Celoni (Carles Damm) SF i 82 31 0 0

9 Cap de Creus (EMEP) RF F 96 4,3 0 0

10 Berga (poliesportiu) SF F 98 17 0 0

11 Bellver de Cerdanya (CEIP Mare de Déu de Talló) RF F 95 6 0 0

13 Montsec (OAM) RF F 97 1 0 0

14 Els Torms (EMEP) RF F 98 3,6 0 0

14 Juneda (Pla del Molí) RF F 94 10 0 0

14 Lleida (Irurita - Pius XII) UT F 93 23 0 0

15 Alcanar (Llar de Jubilats) RI i 76 11 0 0

15 Amposta (Sant Domènec - Itàlia) SF F 94 15 0 0

15 L'Ametlla de Mar (deixalleria) RF i 75 9 0 0

15 Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (barranc del Terme) RI i 75 5 0 0

15 Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (els Dedalts) RF i 76 3 0 0

15 Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (viver) RI F 94 10 0 0




1 VLa (valor límit anual per a la protecció de la salut humana): 40 μg/m3. 2 VLh (valor límit horari per a la protecció de la salut humana): màxim 18 superacions del valor de 200 μg/m3. 3 LLA (llindar d’alerta sobre les mitjanes horàries): 400 μg/m3.

Diòxid de sofre – SO2



Mitjana Nre. de superacions

ZQA Punt de mesurament Tipus d’àrea

Tipus d’aval. % dades

anual (μg/m3) VLh1 VLd2 LLA3

1 Badalona (Mont-roig - Ausiàs March) UF F 97 3 0 0 0

1 Barcelona (Gràcia - Sant Gervasi) UT F 91 3 0 0 0

1 Barcelona (l'Eixample) UT F 99 2 0 0 0

1 Barcelona (Palau Reial) UF F 96 2 0 0 0

1 Barcelona (parc de la Vall d'Hebron) UF F 99 2 0 0 0

1 El Prat de Llobregat (CEM Sagnier) SF F 96 3 0 0 0

1 El Prat de Llobregat (jardins de la pau) SF F 97 3 0 0 0

1 Gavà (parc del Mil·leni) SF F 91 3 0 0 0

1 Sant Feliu de Llobregat (CEIP Martí i Pol) SI F 92 2 0 0 0

1 Sant Vicenç dels Horts (Àlaba) SI F 94 3 0 0 0

1 Sant Vicenç dels Horts (Ribot - Sant Miquel) SF F 90 2 0 0 0

1 Viladecans (Atrium) SF F 95 3 0 0 0

2 Montcada i Reixac (pl. de Lluís Companys) ST F 91 2 0 0 0

2 Pallejà (Roca de Vilana) SI i 79 2 0 0 0

2 Rubí (ca n'Oriol) UF F 98 2 0 0 0

2 Santa Perpètua de Mogoda (Onze de Setembre) ST F 98 2 0 0 0

2 Terrassa (Pare Alegre) UT F 99 2 0 0 0

3 Castellet i la Gornal (Clariana) RF F 98 2 0 0 0

3 Cubelles (poliesportiu) SI F 98 2 0 0 0

3 Sitges (Vallcarca - Oficines) RI F 99 2 0 0 0

3 Vilanova i la Geltrú (pl. de les Danses de Vilanova) ST F 96 2 0 0 0

4 Alcover (Mestral) RI F 95 3 0 0 0

4 Constantí (Gaudí) SI F 98 5 0 0 0

4 Perafort (Puigdelfí) RI F 99 2 0 0 0

4 Tarragona (Bonavista) SI F 100 3 0 0 0

4 Tarragona (parc de la Ciutat) UF F 99 2 0 0 0

4 Tarragona (Sant Salvador) ST F 99 2 0 0 0

4 Tarragona (Universitat Laboral) SI F 99 2 0 0 0

4 Vila-seca (RENFE) SF F 98 2 0 0 0

5 Igualada (la Masuca) SI F 97 3 0 0 0

5 Manresa (pl. d'Espanya) UT F 99 3 0 0 0

Nombre de superacions permeses 24 3 0



1 VLh (valor límit horari per a la protecció de la salut humana): 350 μg/m3. No se superarà en més de 24 ocasions per any. 2 VLd (valor límit diari per a la protecció de la salut humana): 125 μg/m3. No se superarà en més de 3 ocasions per any. 3 LLA (llindar d’alerta sobre les mitjanes horàries): 500 μg/m3.






Tipus d’aval. % dades

anual (μg/m3) VLh1 VLd2 LLA3

6 Manlleu (hospital comarcal) SF F 92 7 0 0 0

7 Mataró (passeig dels Molins) UF F 97 2 0 0 0

8 Girona (Escola de Música) UT F 93 3 0 0 0

8 Montseny (la Castanya) RF F 99 1 0 0 0

8 Sant Celoni (Carles Damm) SF F 98 2 0 0 0

9 Cap de Creus (EMEP) RF F 98 0,5 0 0 0

10 Berga (poliesportiu) SF F 98 2 0 0 0

14 Els Torms (EMEP) RF F 98 0,7 0 0 0

14 Lleida (Irurita - Pius XII) UT F 97 2 0 0 0

15 L'Ametlla de Mar (deixalleria) RF F 96 2 0 0 0

15 Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (barranc del Terme) RI F 90 2 1 0 0

15 Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (els Dedalts) RF F 95 2 0 0 0

15 Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (viver) RI F 95 2 0 0 0

Nombre de superacions permeses 24 3 0



1 VLh (valor límit horari per a la protecció de la salut humana): 350 μg/m3. No se superarà en més de 24 ocasions per any. 2 VLd (valor límit diari per a la protecció de la salut humana): 125 μg/m3. No se superarà en més de 3 ocasions per any. 3 LLA (llindar d’alerta sobre les mitjanes horàries): 500 μg/m3.

Hidrocarburs aromàtics policíclics – Benzo(a)pirè


Hidrocarburs aromàtics policíclics – Benzo(a)pirè Mitjana


Tipus d'avaluació

% dades

anual1 (ng/m3)

1 Barcelona (el Poblenou) UF F 41 0,18

1 Barcelona (Gràcia - Sant Gervasi) UT F 40 0,15

1 Barcelona (IES Goya) UF F 46 0,07

1 Barcelona (IES Verdaguer) UF F 38 0,14

1 Barcelona (l'Eixample) UT F 41 0,18

1 Barcelona (parc de la Vall d'Hebron) UF F 41 0,09

1 Barcelona (pl. de la Universitat) UT F 41 0,16

1 Barcelona (Sants) UF F 34 0,10

1 Barcelona (Zona Universitària) UF F 41 0,09

2 Granollers (Francesc Macià) UT F 29 0,36

2 Montcada i Reixac (ajuntament) SI F 15 0,34

3 Vilanova i la Geltrú (ajuntament) UF F 15 0,11

4 Constantí (Gaudí) SI F 14 0,18

5 Igualada (la Masuca) SI F 15 0,16

6 Manlleu (hospital comarcal) SF F 29 1,38

7 Tiana (ajuntament) SF F 15 0,17

8 Sant Celoni (Carles Damm) SF F 15 0,33

9 La Bisbal d'Empordà (ajuntament) SF F 15 0,37

10 Berga (poliesportiu) SF F 15 0,23

11 Bellver de Cerdanya (CEIP Mare de Déu de Talló) RF F 28 0,55

12 Sort (escola de caiac) RF N 9 0,26

13 Ponts (Ponent) RF N 16 0,18

14 Lleida (Irurita - Pius XII) UT F 15 0,36

15 La Sénia (repetidor) RF F 15 <0,14

Valor que no s’hauria de superar 1



1 Valor objectiu: 1 ng/m3

Hidrocarburs aromàtics policíclics


Hidrocarburs aromàtics policíclics Mitjana anual (ng/m3)

ZQA

Punt de mesurament

Tipus d'àrea

Benzo (g,h,i) perilè Pirè Crisè

Benzo(a) antracè

Benzo(b) fluoranté

Benzo(j) fluoranté

Benzo(k) fluoranté

Dibenzo(a,h) antracè

Indè(1,2,3,cd) pirè

2 Montcada i Reixac (ajuntament) SI 0.379 0.162 0.268 0.210 0.412 0.454 0.168 0.108 0.345

2 Granollers (Francesc Macià) UT 0.391 0.201 0.340 0.276 0.467 0.661 0.220 0.163 0.378

3 Vilanova i la Geltrú (ajuntament) UF 0.153 0.071 0.093 0.070 0.157 0.263 0.082 0.067 0.143

4 Constantí (Gaudí) SI 0.220 0.141 0.169 0.144 0.229 0.582 0.150 0.141 0.214

5 Igualada (la Masuca) SI 0.283 0.084 0.135 0.106 0.225 0.309 0.104 0.079 0.227

6 Manlleu (hospital comarcal) SF 1.417 0.441 1.065 0.876 1.493 1.646 0.618 0.371 1.371

7 Tiana (ajuntament) SF 0.203 0.141 0.156 0.141 0.210 0.564 0.145 0.141 0.201

8 Sant Celoni (Carles Damm) SF 0.380 0.118 0.279 0.201 0.428 0.514 0.187 0.123 0.368

9 La Bisbal d'Empordà (ajuntament) SF 0.446 0.172 0.346 0.262 0.506 0.728 0.231 0.165 0.425

10 Berga (poliesportiu) SF 0.278 0.152 0.225 0.182 0.306 0.613 0.175 0.147 0.283

11 Bellver de Cerdanya (CEIP Mare de Déu de Talló) RF 0.564 0.200 0.538 0.383 0.687 0.894 0.297 0.193 0.578

12 Sort (escola de caiac) RF 0.273 0.144 0.170 0.161 0.292 0.558 0.174 0.153 0.300

13 Ponts (Ponent) RF 0.209 0.176 0.153 0.152 0.202 0.562 0.152 0.141 0.200

14 Lleida (Irurita - Pius XII) UT 0.486 0.163 0.274 0.211 0.479 0.682 0.222 0.184 0.448

15 La Sénia (repetidor) RF 0.149 0.140 0.140 0.140 0.142 0.550 0.140 0.140 0.153



Metalls pesants - As


Metalls pesants - As Mitjana


Tipus d'avaluació

% dades

anual1 (ng/m3)










1 El Prat de Llobregat (jardins de la pau) SF F 15 1,18

1 Sant Feliu de Llobregat (Eugeni d'Ors) UT F 15 1,20

1 Sant Vicenç dels Horts (CEIP Mare de Déu del Rocio) SI F 15 2,10

2 Castellbisbal (CEIP Mare de Déu de Montserrat) ST F 15 0,64


2 Sant Andreu de la Barca (CEIP Josep Pla) ST F 15 1,27



4 Reus (el Tallapedra) ST F 15 0,61

4 Vila-seca (RENFE) SF F 15 0,63


5 Súria (CEIP Francesc Macià) ST F 15 0,59



8 Breda (Raval Salvà) RI F 15 0,57





15 La Sénia (repetidor) RF F 15 0,56





Metalls pesants - Cd


Metalls pesants - Cd Mitjana


Tipus d'avaluació

% dades

anual1 (ng/m3)


































Metalls pesants - Ni


Metalls pesants - Ni Mitjana


Tipus d'avaluació

% dades

anual1 (ng/m3)


































Metalls pesants - Pb


Metalls pesants - Pb Mitjana


Tipus d'avaluació

% dades

anual1 (ng/m3)

1 Barcelona (el Poblenou) UF F 98 12

1 Barcelona (Gràcia - Sant Gervasi) UT F 96 11

1 Barcelona (IES Goya) UF F 46 11

1 Barcelona (IES Verdaguer) UF F 90 12

1 Barcelona (l'Eixample) UT F 97 11

1 Barcelona (parc de la Vall d'Hebron) UF F 97 11

1 Barcelona (pl. de la Universitat) UT F 97 11

1 Barcelona (Sants) UF F 81 11

1 Barcelona (Zona Universitària) UF F 97 11

1 El Prat de Llobregat (CEM Sagnier) SF F 35 20

1 El Prat de Llobregat (jardins de la pau) SF F 15 20

1 Gavà (parc del Mil·leni) SF F 38 4

1 Sant Feliu de Llobregat (Eugeni d'Ors) UT F 15 31

1 Sant Vicenç dels Horts (CEIP Mare de Déu del Rocio) SI F 15 22

1 Viladecans (Atrium) SF F 38 6

2 Castellbisbal (CEIP Mare de Déu de Montserrat) ST F 15 6

2 Montcada i Reixac (ajuntament) SI F 15 10

2 Sant Andreu de la Barca (CEIP Josep Pla) ST F 15 13

3 Vilanova i la Geltrú (ajuntament) UF F 15 4

4 Constantí (Gaudí) SI F 15 3

4 Reus (el Tallapedra) ST F 15 4

4 Vila-seca (RENFE) SF F 15 4

5 Igualada (la Masuca) SI F 15 5

5 Súria (CEIP Francesc Macià) ST F 15 5

6 Manlleu (hospital comarcal) SF F 15 29

7 Tiana (ajuntament) SF F 15 7

8 Breda (Raval Salvà) RI F 15 9

9 La Bisbal d'Empordà (ajuntament) SF F 15 10

10 Berga (poliesportiu) SF F 15 3

11 Bellver de Cerdanya (CEIP Mare de Déu de Talló) RF F 15 2

14 Lleida (Irurita - Pius XII) UT F 15 4

15 La Sénia (repetidor) RF F 15 2




1 VLa (valor límit anual per a la protecció de la salut humana): 500 ng/m3

Monòxid de carboni - CO


Monòxid de carboni - CO

Mitjana Nre. de

superacions


Tipus d'avaluació

anual (mg/m3)

% dades

Màxim 8h-mòbils1 VLv2

1 Barcelona (Gràcia - Sant Gervasi) UT F 0,6 89 4,8 0

1 Barcelona (l'Eixample) UT F 0,8 99 3,9 0

1 Barcelona (Palau Reial) UF F 0,3 97 1,5 0

1 Barcelona (parc de la Vall d'Hebron) UF F 0,3 99 1,1 0

1 El Prat de Llobregat (CEM Sagnier) SF F 0,4 91 0,9 0

1 Gavà (parc del Mil·leni) SF F 0,3 87 0,8 0

1 Viladecans (Atrium) SF F 0,4 96 0,9 0

2 Montcada i Reixac (pl. de Lluís Companys) ST F 0,3 95 1,1 0

2 Rubí (ca n'Oriol) UF F 0,3 92 1,2 0

2 Terrassa (Pare Alegre) UT F 0,4 95 1,6 0

3 Vilanova i la Geltrú (pl. de les Danses de Vilanova) UF F 0,2 96 0,8 0

4 Alcover (Mestral) RI F 0,2 95 1,0 0

4 Reus (el Tallapedra) ST F 0,3 99 2,4 0

4 Tarragona (parc de la Ciutat) UF F 0,2 98 0,7 0

5 Igualada (la Masuca) SI F 0,4 98 2,0 0

5 Manresa (pl. d'Espanya) UT F 0,3 98 2,8 0

7 Mataró (passeig dels Molins) UF F 0,5 94 1,6 0

8 Girona (Escola de Música) UT F 0,3 98 1,8 0

8 Montseny (la Castanya) RF F 0,1 93 0,3 0

10 Berga (poliesportiu) SF F 0,3 94 0,8 0

13 Montsec (OAM) RF F 0,2 94 1,0 0

14 Lleida (Irurita - Pius XII) UT F 0,3 97 1,5 0

15 l'Ametlla de Mar (deixalleria) RF F 0,2 97 1,4 0

15 Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (els Dedalts) RF i 0,3 80 2,4 0

Número de superacions permeses 0



1 Màxim de les mitjanes 8-horàries mòbils. 2 VLv (valor límit per a la protecció de la salut humana sobre les mitjanes 8-horàries mòbils): 10 mg/m3.

Ozó troposfèric – O3



Nre. de superacions


Tipus d'avaluació

% dades VOPS1 LLI2 LLA3 VOPV4

1 Badalona (Mont-roig - Ausiàs March) UF F 97 14 1 0 -

1 Barcelona (Ciutadella) UF F 98 2 1 0 -

1 Barcelona (Gràcia - Sant Gervasi) UT i 93 1 0 0 -

1 Barcelona (l'Eixample) UT i 95 0 0 0 -

1 Barcelona (Palau Reial) UF F 93 5 0 0 -

1 Barcelona (parc de la Vall d'Hebron) UF F 92 8 0 0 -

1 El Prat de Llobregat (CEM Sagnier) SF F 93 14 0 0 9646

1 Gavà (parc del Mil·leni) SF F 95 22 0 0 22257

1 Sant Adrià de Besòs (Olímpic) UI i 93 7 0 0 -

1 Sant Vicenç dels Horts (Ribot - Sant Miquel) SF F 96 5 0 0 11993

1 Viladecans (Atrium) SF F 96 24 0 0 21444

2 Granollers (Francesc Macià) UT i 99 10 0 0 -

2 Montcada i Reixac (pl. de Lluís Companys) ST i 97 8 0 0 10320

2 Rubí (ca n'Oriol) UF F 95 25 0 0 -

2 Sabadell (Gran Via) UT i 94 3 0 0 -

2 Sant Cugat del Vallès (parc de Sant Francesc) UF F 97 10 0 0 -

2 Terrassa (Pare Alegre) UT i 94 2 0 0 -

3 Vilafranca del Penedès (zona esportiva) SF F 98 18 0 0 17935

3 Vilanova i la Geltrú (pl. de les Danses de Vilanova) UF F 92 8 0 0 -

4 Alcover (Mestral) RI i 91 24 3 0 20302

4 Constantí (Gaudí) SI i 95 10 0 0 17190

4 Reus (el Tallapedra) ST i 95 8 1 0 14161

4 Tarragona (parc de la Ciutat) UF F 96 7 5 0 -

4 Vila-seca (RENFE) SF F 98 2 0 0 11786

5 Igualada (la Masuca) SI i 98 5 0 0 10185

5 Manresa (pl. d'Espanya) UT i 98 7 0 0 -

6 Manlleu (hospital comarcal) SF F 99 34 19 0 23187

Valors que no s’haurien de superar 25 0 0 18000



1 VOPS (valor objectiu per a la protecció de la salut sobre les mitjanes 8-horàries mòbils): 120 μg/m3 no es pot superar més de 25 ocasions

per any en mitjana de 3 anys. 2 LLI (llindar d’informació a la població sobre les mitjanes horàries): 180 μg/m3. 3 LLA (llindar d’alerta sobre les mitjanes horàries): 240 μg/m3. 4 VOPV (valor objectiu per a la protecció de la vegetació sobre l’estadístic AOT40 de maig a juliol): 18.000 μg/(h·m3) en mitjana de 5 anys. - No hi ha prou dades o no s’avalua en aquesta estació.




Nre. de superacions


Tipus d'avaluació

% dades VOPS1 LLI2 LLA3 VOPV4

6 Tona (zona esportiva) RF F 98 48 35 0 28363

6 Vic (estadi) SF F 100 55 28 0 28447

7 Mataró (passeig dels Molins) UF F 98 15 2 0 -

8 Agullana (dipòsits d'aigua) RF F 98 31 0 0 21119

8 Montseny (la Castanya) RF F 97 34 2 0 26313

8 Sant Celoni (Carles Damm) SF F 98 15 0 0 16823

8 Santa Maria de Palautordera (Martí Boada) RF F 96 27 1 0 23555

8 Santa Pau (can Jordà) RF F 95 18 1 0 18259

9 Begur (Centre d'Estudis del Mar) RF F 98 24 0 0 20183

9 Cap de Creus (EMEP) RF F 91 8 0 0 13972

10 Berga (poliesportiu) SF F 97 31 5 0 23306

11 Bellver de Cerdanya (CEIP Mare de Déu de Talló) RF F 99 24 3 0 21585

11 Pardines (ajuntament) RF F 99 25 2 0 16772

12 Sort (escola de caiac) RF F 99 10 0 0 -

13 Montsec (OAM) RF F 98 56 2 0 28251

13 Ponts (Ponent) RF F 97 42 0 0 28168

14 Els Torms (EMEP) RF F 96 24 0 0 23679

14 Juneda (Pla del Molí) RF F 99 49 4 0 -

14 Lleida (Irurita - Pius XII) UT i 94 13 0 0 -

15 Amposta (Sant Domènec - Itàlia) SF F 97 6 0 0 13769

15 Els Guiamets (camp de futbol) RF F 96 32 0 0 22528

15 Gandesa (Creu Roja) RF F 97 31 0 0 22867

15 La Sénia (repetidor) RF F 96 35 0 0 26974

Valors que no s’haurien de superar 25 0 0 18000



1 VOPS (valor objectiu per a la protecció de la salut sobre les mitjanes 8-horàries mòbils): 120 μg/m3 no es pot superar més de 25 ocasions

per any en mitjana de 3 anys. 2 LLI (llindar d’informació a la població sobre les mitjanes horàries): 180 μg/m3. 3 LLA (llindar d’alerta sobre les mitjanes horàries): 240 μg/m3. 4 VOPV (valor objectiu per a la protecció de la vegetació sobre l’estadístic AOT40 de maig a juliol): 18.000 μg/(h·m3) en mitjana de 5 anys. - No hi ha prou dades o no s’avalua en aquesta estació.

Partícules en suspensió –PM10



Mitjana Nre. de

superacions


Tipus d'avaluació

Tipus mesura1

% dades

anual2 (μg/m3)

P90.43 (μg/m3) VLd4

1 Badalona (Assemblea de Catalunya) UT F M 88 25 36 7 1 Badalona (Guàrdia Urbana) UF F M 49 27 39 5 1 Barcelona (el Poblenou) UF F M 98 29 45 20 1 Barcelona (el Port Vell) SI F M 93 28 40 14 1 Barcelona (Gràcia - Sant Gervasi) UT F M 96 27 39 12 1 Barcelona (IES Goya) UF F M 46 25 38 3 1 Barcelona (IES Verdaguer) UF F M 90 31 47 21 1 Barcelona (l'Eixample) UT F M 97 30 44 20 1 Barcelona (l'Eixample) UT F A 98 29 - 14 1 Barcelona (Palau Reial) UF i A 82 27 - 14 1 Barcelona (parc de la Vall d'Hebron) UF F M 97 22 34 7 1 Barcelona (parc de la Vall d'Hebron) UF N A 23 31 - 9 1 Barcelona (pl. de la Universitat) UT F M 98 31 45 22 1 Barcelona (Sants) UF F M 81 29 45 13 1 Barcelona (Zona Universitària) UF F M 97 24 36 10 1 El Prat de Llobregat (CEM Sagnier) SF F M 35 27 40 4 1 El Prat de Llobregat (jardins de la pau) SF F M 53 33 44 11 1 Esplugues de Llobregat (CEIP Isidre Martí) UF F M 37 22 33 1 1 Gavà (parc del Mil·leni) SF F M 38 18 28 0 1 L’Hospitalet de Llobregat (av. del Torrent Gornal) UF F M 55 31 48 16 1 L’Hospitalet de Llobregat (av. del Torrent Gornal) UF F A 95 28 - 18 1 Molins de Rei (ajuntament) UT F M 53 33 46 9 1 Sant Adrià de Besòs (Olímpic) UI F M 53 31 47 11 1 Sant Adrià de Besòs (Olímpic) UI F A 92 29 - 10 1 Sant Feliu de Llobregat (CEIP Martí i Pol) SI F M 81 23 34 3 1 Sant Feliu de Llobregat (Eugeni d’Ors) UT F M 53 30 42 8 1 Sant Just Desvern (CEIP Montseny) SI F M 96 23 36 7 1 Sant Just Desvern (CEIP Montseny) SI i A 55 31 - 14 1 Sant Vicenç dels Horts (Àlaba) SI F M 87 26 40 14 1 Sant Vicenç dels Horts (CEIP Mare de Déu del Rocio) SI F M 53 31 46 9 1 Sant Vicenç dels Horts (Ribot – Sant Miquel) SF F A 95 34 - 23 1 Santa Coloma de Gramenet (ajuntament) UT F M 54 30 43 7 1 Santa Coloma de Gramenet (Balldovina) UF F M 49 30 44 8 1 Viladecans (Atrium) SF F M 38 22 33 2 2 Barberà del Vallès (ajuntament) UT F M 51 27 42 9 2 Caldes de Montbui (ajuntament) SF N M 27 24 35 2 2 Castellar del Vallès (cal Masaveu) SF F M 57 18 27 1


Tipus d’àrea dels punts de mesurament R: rural – S: suburbana – U: urbana F: fons – I: industrial – T: trànsit


1 M: manual, A: automàtic 2 VLa (valor límit anual per a la protecció de la salut humana): 40 μg/m3. 3 El percentil 90.4 de les dades diàries es calcula com a indicador de la superació o no del VLd, tot i tenint en compte el nombre de dades. És a dir, 35 superacions del valor diari 50μg/m3 sobre un total de 365 dades (una cada dia), equival a que un 9.6% de les mitjanes diàries siguin superiors a 50μg/m3 i, per tant, que el P90.4 sigui superior a aquest valor. 4 VLd (valor límit diari per a la protecció de la salut humana): 50 μg/m3 no es podrà superar més de 35 ocasions per any. - No es calcula perquè el P90.4 només s’aplica als mesuraments de tipus manual. NOTA: en aquestes dades no s’ha restat l’estimació de la contribució de les fonts naturals (i.e. episodis d’intrusió de pols africana).




Mitjana Nre. de

superacions


Tipus d’avaluació

Tipus mesura1

% dades

anual2 (μg/m3)

P90.43 (μg/m3) VLd4

2 Castellbisbal (CEIP Mare de Déu de Montserrat) ST F M 55 28 37 3 2 El Papiol (centre de dia Josep Tarradellas) ST F M 53 33 45 10 2 Granollers (Francesc Macià) UT F M 52 34 57 30 2 Martorell (Canyameres – Claret) SF F M 56 23 34 0 2 Mollet del Vallès (pista d’atletisme) ST F M 52 33 52 21 2 Montcada i Reixac (ajuntament) SI F M 53 30 44 13 2 Montcada i Reixac (can Sant Joan) SI F M 48 28 45 8 2 Montcada i Reixac (can Sant Joan) SI F A 98 23 - 2 2 Montcada i Reixac (pl. de Lluís Companys) ST F A 100 34 - 37 2 Montornès del Vallès (CEIP Marinada) SI F M 30 25 41 4 2 Pallejà (Roca de Vilana) SI F M 89 29 44 16 2 Rubí (ca n’Oriol) UF F M 57 27 40 7 2 Rubí (ca n’Oriol) UF F A 98 26 - 6 2 Rubí (l’Escardívol) ST F M 46 30 48 13 2 Sabadell (Gran Via) UT F M 47 31 46 11 2 Sabadell (IES Escola Industrial) UF F M 49 27 41 9 2 Sant Andreu de la Barca (CEIP Josep Pla) ST F M 53 31 43 5 2 Sant Cugat del Vallès (parc de Sant Francesc) UF F M 59 30 48 12 2 Santa Perpètua de Mogoda (Onze de Setembre) ST F M 53 32 50 19 2 Santa Perpètua de Mogoda (Onze de Setembre) ST F A 98 29 - 14 2 Sentmenat (ajuntament) SF F M 59 24 36 5 2 Terrassa (mina pública d’aigües) UI F M 62 21 31 2 2 Terrassa (Pare Alegre) UT F M 53 23 34 1 3 Cubelles (poliesportiu) SI F A 89 18 - 1 3 L’Arboç (CEIP Sant Julià) SI F M 43 25 37 2 3 Santa Margarida i els Monjos (els Monjos) SI F M 74 22 33 1 3 Santa Margarida i els Monjos (la Ràpita) RI F M 80 23 34 7 3 Sitges (Vallcarca – Oficines) RI F M 83 24 40 9 3 Vilafranca del Penedès (zona esportiva) SF F A 97 21 - 3 3 Vilanova i la Geltrú (ajuntament) UF F M 49 22 32 3 3 Vilanova i la Geltrú (centre cívic Tacó) SI F M 58 23 32 3 4 Constantí (Gaudí) SI F M 48 23 34 3 4 Reus (el Tallapedra) ST F M 54 26 40 10 4 Reus (el Tallapedra) ST F A 93 25 - 12 4 Tarragona (Bonavista) SI F M 56 22 32 5 4 Tarragona (Bonavista) SI F A 89 22 - 4 4 Tarragona (Universitat Laboral) SI F M 54 21 34 4








Mitjana Nre. de

superacions


Tipus d'avaluació

Tipus mesura1

% dades

anual2 (μg/m3)

P90.43 (μg/m3) VLd4

4 Vila-seca (RENFE) SF F M 52 27 43 9 4 Vila-seca (RENFE) SF i A 84 25 - 7 5 Igualada (la Masuca) SI F M 46 22 33 1 5 Manresa (ajuntament) ST F M 55 24 36 5 5 Manresa (CEIP La Font) UT F M 48 29 44 10 5 Manresa (pl. d'Espanya) UT F A 99 26 - 6 5 Súria (CEIP Francesc Macià) ST F M 50 33 45 9 5 Vilanova del Camí (Horts) SF F M 32 22 31 2 6 Manlleu (hospital comarcal) SF F M 49 35 69 35 6 Tona (IES Tona) RF F M 58 22 34 2 6 Vic (centre cívic Santa Anna) SF F M 41 29 48 13 7 Mataró (el Cros) SI F M 79 25 37 5 7 Mataró (laboratori d'aigües) SF F M 46 19 29 0 7 Mataró (Pablo Iglesias) SF F M 66 24 37 3 7 Mataró (passeig dels Molins) UF F A 98 21 - 2 7 Tiana (ajuntament) SF F M 53 24 35 3 8 Breda (Raval Salvà) RI F M 45 24 36 2 8 Cassà de la Selva (ajuntament) ST F M 46 29 50 15 8 Girona (Escola de Música) UT F M 56 27 40 5 8 Montseny (la Castanya) RF F A 96 14 - 1 8 Sant Celoni (Carles Damm) SF F M 48 25 39 2 8 Sant Celoni (Carles Damm) SF F A 98 24 - 0 9 Cap de Creus (EMEP) RF F M 94 17 27 1 9 La Bisbal d'Empordà (ajuntament) SF F M 42 26 38 6

10 Berga (IES Guillem de Berguedà) SF F M 33 15 24 1 10 Berga (poliesportiu) SF F M 47 21 31 0 10 Berga (poliesportiu) SF F A 93 16 - 1 11 Bellver de Cerdanya (CEIP Mare de Déu de Talló) RF F M 47 19 34 2 11 Bellver de Cerdanya (CEIP Mare de Déu de Talló) RF F A 96 14 - 1 12 Sort (escola de caiac) RF N M 19 11 19 0 13 Montsec (OAM) RF F A 61 10 22 0 13 Ponts (Ponent) RF N M 16 18 27 0 14 Els Torms (EMEP) RF F M 95 14 24 0 14 Juneda (Pla del Molí) RF F M 48 25 38 8 14 Lleida (Irurita - Pius XII) UT F M 48 30 46 13 14 Lleida (Irurita - Pius XII) UT F A 96 27 - 21 15 Alcanar (Depuradora) RI F M 74 49 85 85








Mitjana Nre. de

superacions


Tipus d'avaluació

Tipus mesura1

% dades

anual2 (μg/m3)

P90.43 (μg/m3) VLd4

15 Alcanar (Llar de Jubilats) RI F M 83 25 41 17 15 Amposta (Sant Domènec - Itàlia) SF F A 99 20 - 1 15 La Sénia (repetidor) RF F M 48 15 26 0 15 L'Ametlla de Mar (escola nàutica) RT F M 84 14 23 1

15 Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (barranc del Terme) RI i A 72 15 - 0

15 Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (els Dedalts) RF F A 92 12 - 0 15 Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (viver) RI F M 85 16 29 3





Partícules en suspensió –PM2.5


Partícules en suspensió –PM2.5

Mitjana


Tipus d'avaluació

Tipus mesura1 % dades

anual2 (μg/m3)

1 Barcelona (el Poblenou) UF F M 93 18 1 Barcelona (Gràcia - Sant Gervasi) UT F M 95 16 1 Barcelona (IES Goya) UF F M 46 17 1 Barcelona (l'Eixample) UT F M 94 19 1 Barcelona (Palau Reial) UF i A 82 17 1 Barcelona (parc de la Vall d'Hebron) UF F M 93 15 1 Barcelona (pl. de la Universitat) UT F M 96 20 1 Barcelona (Zona Universitària) UF F M 99 15 1 El Prat de Llobregat (CEM Sagnier) SF N M 24 20 1 Gavà (parc del Mil·leni) SF F M 32 13 1 L'Hospitalet de Llobregat (av. del Torrent Gornal) UF F M 50 16 1 Sant Adrià de Besòs (Olímpic) UI F M 48 19 1 Sant Feliu de Llobregat (CEIP Martí i Pol) SI F M 84 12 1 Sant Vicenç dels Horts (CEIP Mare de Déu del Rocio) SI F M 50 20 1 Santa Coloma de Gramenet (Balldovina) UF F M 47 18 1 Viladecans (Atrium) SF F M 33 15 2 Barberà del Vallès (ajuntament) UT F M 51 14 2 Caldes de Montbui (ajuntament) SF N M 27 19 2 Granollers (Francesc Macià) UT F M 49 20 2 Rubí (ca n'Oriol) UF F M 49 18 2 Sabadell (Gran Via) UT F M 50 17 3 Vilanova i la Geltrú (ajuntament) UF F M 49 15 4 Constantí (Gaudí) SI F M 48 15 4 Tarragona (Bonavista) SI F A 88 13 4 Tarragona (Universitat Laboral) SI F M 48 15 4 Vila-seca (RENFE) SF i A 82 16 5 Manresa (CEIP La Font) UT F M 48 21 6 Tona (IES Tona) RF F M 56 13 6 Vic (estadi) SF F M 42 15 7 Mataró (laboratori d'aigües) SF F M 49 15 8 Montseny (la Castanya) RF F A 97 10 8 Santa Maria de Palautordera (Martí Boada) RF F M 49 13 9 Cap de Creus (EMEP) RF F M 90 9 9 La Bisbal d'Empordà (ajuntament) SF F M 45 16

10 Berga (poliesportiu) SF F M 47 11 11 Bellver de Cerdanya (CEIP Mare de Déu de Talló) RF F M 43 11 13 Montsec (OAM) RF F A 61 7 14 Els Torms (EMEP) RF F M 96 8 14 Lleida (Irurita - Pius XII) UT F M 47 19 15 La Sénia (repetidor) RF F M 47 8




1 M: manual, A: automàtic 2 Valor objectiu: 25 μg/m3.

Sulfur d’hidrogen – H2S


Sulfur d’hidrogen – H2S



Tipus d'avaluació % dades

anual (μg/m3) OQAd1 OQAs2

2 Martorell (Canyameres - Claret) SF F 99 1,8 0 0

4 Alcover (Mestral) RI F 91 1,2 0 0

4 Constantí (Gaudí) SI F 95 1,9 0 0

4 Perafort (Puigdelfí) RI F 99 1,5 0 0

4 Reus (el Tallapedra) ST F 99 1,2 0 0

4 Tarragona (Bonavista) SI F 98 1,8 0 0

4 Tarragona (parc de la Ciutat) UF F 99 2,0 0 0

4 Tarragona (Sant Salvador) ST F 99 1,2 0 0

4 Tarragona (Universitat Laboral) SI F 99 1,6 0 0

4 Vila-seca (RENFE) SF F 98 1,2 0 0

5 Igualada (la Masuca) SI F 99 3,0 0 8

8 Sant Celoni (Carles Damm) SF F 95 1,9 0 0

Número de superacions permeses 0 0



1 OQAd (objectiu de qualitat de l’aire de les mitjanes diàries): 40 μg/m3. 2 OQAs (objectiu de qualitat de l’aire de les mitjanes semihoràries): 100 μg/m3.

La qualitat de l’aire a Catalunya - Medi ambientmediambient.gencat.cat › web › .content ›...

Documents

Transcript of La qualitat de l’aire a Catalunya - Medi ambientmediambient.gencat.cat › web › .content ›...