Impactes atmosfèrics

40
2n batxillerat CTMA Dolors Guixa

Transcript of Impactes atmosfèrics

Page 1: Impactes atmosfèrics

2n batxillerat CTMADolors Guixa

Page 2: Impactes atmosfèrics

1. Fonts de contaminació.2. Agents contaminants.3. Efectes de la contaminació

atmosfèrica.4. Qualitat de l’aire.5. Legislació.

Page 3: Impactes atmosfèrics

Fonts naturals (quantitativament més importants).

- erupcions volcàniques: emeten constantment compostos de S, N2, C I partícules en suspensió.

- Incendis forestals naturals. Desprenen CO2 I cendres.

- Partícules de sediment més fines.

Page 4: Impactes atmosfèrics

Fonts antropogèniques:- Mitjans de transport. CO2, CO, òxids de

nitrogen, hidrocarburs, òxids de sofre I partícules.

- Processos industrials: quantitat I diversitat de substàncies. Compostos halogenats, sulfurs, amoníac, metalls…

- Calefaccions domèstiques: òxids de nitrogen, de carboni, de sofre i partícules sòlides o líquides en suspensió.

Page 5: Impactes atmosfèrics

Les indústries més contaminants:-Refineries de petroli-Indústries químiques.-Metal·lúrgiques.-Trasformacions de productes miners.-Explosius.-Pintures.-Ciment…

Page 6: Impactes atmosfèrics

CONTAMINANTS ATMOSFÈRICS: substàncies alienes a la composició normal de l’atmosfera o bé gasos atmosfèrics que es troben en proporció superior a la que corresponen.

Page 7: Impactes atmosfèrics

c. primaris: són emesos directament a l’atmosfera per una font fàcilment identificable.

c. secundaris: s’originen per la reacció dels primaris entre si o amb altres substàncies que hi ha a l’atmosfera.

Page 8: Impactes atmosfèrics

Temps de residència: temps que un contaminant es troba en l’aire.El retorn dels contaminants a la superfície terrestre pot produir:-Deposició humida, tornen en forma aquosa, incorporats a l’aigua de pluja, a la neu a la boira o la rosada.-Deposició seca

Page 9: Impactes atmosfèrics

Valor límit: són les concentracions mitjanes per a un deteminat període de temps que no s’ha de superar. Amb la finalitat d’evitar, prevenir o reduir els efectes nocius per a la salut i el medi ambient.Valors d’alerta: representen les concentracions a partir de les quals una breu exposició suposa un risc per a la salut de la població. Si se supera aquest valor, les administracions competents declaren situacions d’emergència i plans d’actuació.

Page 10: Impactes atmosfèrics

1. Les partícules. aerosols: partícules sòlides o líquides de

mida molt reduïda que romanen en suspensió durant molt temps.

Metalls pesants: són perillosos perquè no es degraden I passen a formar part de les cadenes tròfiques.

2. Els gasos: com els òxids de sofre procedents de la incineració de residus.

Page 11: Impactes atmosfèrics

3.1. Efectes locals:-El boirum fotoquímic.-La pluja àcida.-La contaminació acústica.3.2. Efectes a escala global:-l’efecte hivernacle.-La reducció de la capa d’ozó.

Page 12: Impactes atmosfèrics

Quan es dóna la presència d’oxidants fotoquímics a l’atmosfera procedent de les reaccions d’òxid de nitrogen, hidrocarburs i oxigen provinent de la radiació solar UV.

Page 13: Impactes atmosfèrics

L’aire s’enfosqueix I disminueix la claredat I la transparència a msesura que augmenta el seu potencial tòxic. És típic de grans ciutats.

FACTORS QUE AFAVOREIXEN L’APARICIÓ:-La radiaicó solar.-La inversió tèrmica. -El relleu (serralades al voltant de nuclis urbans)-La intensitat del trànsit.Les reaccions fotoquímiques es produeixen quan els òxids de nitrogen I hidrocarburs emesos pels vehicles reaccionen induïts per la radiació solar amb l’oxigen atmosfèric. S’originene una cadena de reaccions químiques que condueixen a l’aparició de substàncies oxidants com l’ozó, el PAN...(nitroperòxid d’acil)

Page 14: Impactes atmosfèrics

EFECTES NOCIUS:-Irritació de les vies respiratòries: tos, dificultat per respirar, asma….-Irritació de les mucoses dels ulls.-Cansament, decaïment i mal de cap.

MESURES PREVENTIVES:-Ús de transport públic.-Ús de carburants nets.-Ús de catalitzadors en els tubs d’escapament dels vehicles.

Page 15: Impactes atmosfèrics

• Les elevades temperatures a què es produeixen la combustió faciliten l’oxidació del nitrogen atmosf`ric I la formació d’òxids de nitrogen.

• Els vehicles són una font d’òxids de nitrogen.

• Crema de combustibles fòssils que produeixen diòxid de sofre.

• Aquests contaminants primaris reaccionen amb l’aigua dels núvols I formen àcid sulfúric I nítric.

LA PLUJA ÀCIDA

Page 16: Impactes atmosfèrics

Efectes:•Ecosistemes aquàtics; acidificació de les aigües.•Ecosistemes terrestres, acidificació del sòl.•Salut dels humans (augment de malalties respiratòries, conjuntivitis, al·lèrgies…)•Materials de construcció (malaltia de la pedra)Mesures preventives:•Ús de transport públic.•Ús de carbó net, sense sofre.•Ús de filtres a les xemeneies.

Page 17: Impactes atmosfèrics

La pluja àcida

Page 18: Impactes atmosfèrics

El soroll és un so excessiu que pot provocar efectes fisiològics o psicològics no desitjats.Es mesura en decibels (dB). Per sobre dels 120 es produeix una sensació dolorosa (escala logarítmica)

Page 19: Impactes atmosfèrics

Fonts:-Mitjans de transport. -Construcció.-Locals d’oci.-Activitats industrials.Efectes fisiològics (depèn del temps d’exposició, la intensitat I la sensibiliat auditiva de cada individu)-Disminució de la pèrduca d’audició.-Augment de la ferqüència respiratòria, dels impulsos cardíacs, la pressió sanguínia…-Ansietat, por, estrès, irritabilitat….

Page 20: Impactes atmosfèrics

Mesures preventives:-Bona ordenació del territori. -Ús amortidors de soroll.-Aïllament acústic.-Ús de silenciadors en el tub d’escapament.-Educació.

Page 21: Impactes atmosfèrics

Què és? Retenció a l’atmosfera d’una part de el calor que emet la superfície terrestre després que aquesta s’hagi escalfat per acció de la radiació solar i hagi retardat l’alliberament de l’energia tèrmica cap a l’espai exterior.

Gasos responables: metà, ozó, CO2 I vapor d’aigua.

Page 22: Impactes atmosfèrics

L’ús de combustibbles fòssils, els incendis , les tales…comporta un increment de co2 a l’atmosfera.

Page 23: Impactes atmosfèrics

Per la seva abundància el principal gas que absorveix radiació terrestre és el CO2.

El CO2 prové de manera natural de la respiració i erupcions volcàniques. Disminueix en processos com la fotosíntesi i la formació de roques calcàries.

Page 24: Impactes atmosfèrics

Efectes:-Augment de la temperatura.-Canvis en el patró pluviomètric a escala mundial: tendència a la sequera en algunes zpnes I precipitacions en altres.-Augment del nivell del mar.-Al Mediterrani, disminució dels recursos hídrics. (augement de l’evaporació)

Page 25: Impactes atmosfèrics

Mesures preventives:-Substitució de les energies convencionals per energies alternatives que no contaminin.-Promoció del transport públic.-Esstalvi energètic.

Page 26: Impactes atmosfèrics

L’ozó és un gas de color blau pàl·lid I relativament inestable. Les seves molècules estan formades per 3 àtoms d’oxigen.

La capa d’ozó es troba en l’estratosfera (13- 50 km de gruix)

Es tracta d’un aprimament de la capa i no d’un forat.

L’ozó en la troposfera és un important contaminant secundari.

La funció: filtrat la radiació UV.

Page 27: Impactes atmosfèrics

• A les capes de l’atmosfera es produeix de forma natural un cicle de formació I destrucció de l’ozó.

• Formació: intervé la radiació UV, capaç de trencar l’oxigen molecular I alliberar àtoms d’oxigen que poden així recombinar-se amb altres I originar ozó.

• l’ozó és destruït de forma natural. L´’ozó es descompon en oxigen molecular O2 I oxigen atòmic (O) sota l’acció dels raigs UV.

• La radiaciño UV intervé tant en els processos de formació com de descomposició.

Page 28: Impactes atmosfèrics

Contaminants que deterioren la capa d’ozó:-Compostos clorats (CFC) coneguts també com a freons. A l’estratosfera alliberen el Cl que reacciona amb l’ozó I el descomponen en oxigen atòmic I molecular. L’àtom de Cl torna a quedar lliure i pot trencar altres molècules d’ozó.

O3 + X = XO + O2

Industria d’sprays, refrigerants, com a dissolvents en la fabricació de porexpan.-Metà: metabolisme dels éssers vius i per la descomposició de la MO en condicions anaeròbiques. A l’estratosfera el matà passa per u procés de la fotodissociació i produeix compostos d’hidrogen que provoquen destrucció de l’ozó.

Page 29: Impactes atmosfèrics

- Òxids de nitrogen: alliberats pels avions de reacció per la combustió de derivats fòssils en motors d’explosió I per la desnitrificació bacteriana en sòls (transformació NO3 a nitrogen molecular). Aquests òxids trenquen la molècula d’ozó.

Page 30: Impactes atmosfèrics

Destrucció de la capa d’ozó.

L’ozó és altament inestable I també reacciona químicament amb altres substàncies que poden localitzar-se a l’atmosfera, com el nitrogen, l’hidrogen, el clor, el brom…

O3 + X = XO + O2

Page 31: Impactes atmosfèrics

L’aprimament de la capa d’ozó no es limita a l’Antàrtida ja que els efectes del fnomen comencen a notar-se a la zona àrtica.

Per què els aprimaments es troben a les zones més fredes?•Els gasos contaminants pugen a poc a poc i poden arribar a l’estratosfera. Els forts vents els empenyen cap a les zones polars. Durant l’hivenr les temperatures baixes faciliten la formació de nñuvols polars estratosfèrics. Les partícules de gel capten molècules de CFC. A la primavera, la pujada de temperatura fa que aquests núvols s’esvaeixin i alliberen el Cl.

Page 32: Impactes atmosfèrics

Efectes:

-Als humans: tos, irritació de la faringe, irritació dels ulls, nas , dificultts respirtòries, sensació de sequedat al coll i malestar general.

-A la vegetació: taques blanques.

-Corrosió de metalls, desintegració del cautxú.

Prevenció:

-Informació ciutadana.

-Disminuir la circulació de vehicles per la ciutat.

Page 33: Impactes atmosfèrics

PROTOCOL DE MONTREAL (1987)

Estableix la reducció progressiva de la producció i el consum fins a l’eliminació de tots els tipus de CFC que fan malbé la capa d’ozó.

Tot i el seu èxit, el temps de residència d’aquests gasos en l’atmosfera ha fet que el problema de l’aprimament de la capa d’ozó persisteixi i que continuii durant algunes dècades.

Page 34: Impactes atmosfèrics
Page 35: Impactes atmosfèrics

Control de la qualitat de l’aire a Catalunya. Depèn del Departament de Medi Ambient.

Funcions:• Conèixer l’evolució dels nivells de contaminants en

el temps I el territori.• Informar els ciutadans de la qualitat de l’aire I la

seva evolució.• Complir la normativa actual en matèria de

protecció de l’ambient atmosfèric que estableix la necessitat d’avaluar els nivells d’immissió dels contaminants atmosfèrics.

Page 36: Impactes atmosfèrics

• Localitzar els principals focus emissors i els seus efectes.

• Elaborar mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori.

• Empendre actuacions de sanejament en zones degradades.

• Aplicar mesures preventives en zones no degradades.

Page 37: Impactes atmosfèrics

Sistema dinformació pública de l’estat de la qualitat de l’aire.Té en compte 5 principals agents contaminants:-CO-SO2-NO”-O3-Partícules en suspensió.

Page 38: Impactes atmosfèrics

L’ICQA és una xifra única I sense unitats que pondrea l’aportació dels 5 contaminants. Va de 100 (millor qualitat de l’aire possible a -400)

Un ICQA positiu significa que els 5 contaminants que el determinen són presents en l’aire I en concentracions inferiors als valors límit.

Els valors negatius indiquen, que com a mínim un dels contaminants a ultrapassat el nivell límit d’immissió fixat per la normativa.

Els gasos com el Cl o les dioxines no es tenen en compte al càlcul.

Page 39: Impactes atmosfèrics

Directiva europea 96/62/CE sobre l’avaluació I la gestió de la qualitat de l’ambient exterior.Objectius:-Definir I establir els nivells de qualitat d el’aire adequatas per evitar, prevenir o reduir els efectes nocius per a la salut humana I el medi ambient.-Determinar mètodes I criteris per avaluar la qualitat de l’aire.-Concretar la informació que es necessita sobre la qualitat de l’aire I procurar que la ciutadania en tingui coneixement.-Establir les línies reals d’actuació de les administracions per prevenir, controlar I corregir les situacions de contaminació atmosfèrica.

Page 40: Impactes atmosfèrics

Actualment la legislació: Reial Decret 1073/2002-PREVENCIÓ: planificació territorial, previsió dels impactes que poden ocasionar al medi ambient. Adoptar mesures preventives.-CONTROL: inspeccions dels nivells d’emissió de totes les activitats que suposen alliberament de contaminants.-SANCIONS: quan s’incompleix la normativa.-RESTAURACIÓ: plans d’actuació d’aquelles zones declarades de protecció especial pel que fa a la qualitat de l’aire.