La promesa a la unitat de castors i fures Ventall de...

La promesa a la unitat de castors i fures

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya · Demarcació de Manresa

01

Ventall de recursos per als caps

Dossier_Castors_Caps.indd 1 15/04/2010 15:50:30

“L’educació ha de ser positiva, no

negativa;

activa, no passiva”

Baden Powell

“L’escoltisme no imposa ni reprimeix;

convida el jove a fer un compromís

pel seu desenvolupament personal”

Baden Powell

Autors: Laura Colldeforns i TorrasCèlia Fíguls i Montañà Pol Huguet i EstradaEduard Soler i RicaIl·lustració de portada: Elisabet Serra i VendrellMaquetació: Pau Ricart

Volem agrair la col·laboració de tots els agrupaments i persones que han aportat informació i coneixements per tirar endavant el projecte.


LA PROMESA A LA UNITAT DE CASTORS I FURES. Orientacions per als CAPS

3

CASTORS

I FURESÍNDEX COMPARTIU ENTRE EL LLIBRE

DEL PROMETAIRE I EL DEL CAPPàgina del

llibre del

prometarie

Títol del llibre del prometaire

Pàgina

dossier de

caps

4 Hola Castors i Fures 4

5 Primer de tot, t’expliquem la nostra història 13

6 Has pensat què vol dir fer una promesa? 13

7 Tinc cura dels meus objectes personals 16

9 Tinc uns bons hàbits higiènics 18

10 Tinc por 20

10 Com em sento 21

13 Tinc aficions i preferències 22

14 Sort del menjar i del beure! 24 i 26

17 Sé guanyar i perdre 28

20 Coneixo la vida dels altres 29

21 Ajudo a la meva família 32

22 Si fos una altra persona... 30

23 Descobreixo el cau 33

24 Les lleis de la unitat de castors i fures 34

24 Em situo i tinc orientació 36

25 El meu barri o el meu poble 35

27 Descobreixo els animals del camp! 37

28 Em preparo per a la celebració 38

30 i a partir d’ara... 42



4

CASTORS

I FURES Introducció

Aquest projecte va començar a principi del curs 2008-2009, quan l’Equip de Demarcació de Manresa va proposar a uns quants caps de diferents agrupaments si volíem formar l’Equip de Branques. Aquest “equip satèl·lit” havia de tenir l’objectiu de buscar recursos pedagògics per a cada unitat. Però, sent un tema tan ampli, vam trobar convenient centrar-nos en un sol objectiu: elaborar uns bons dossiers de Promesa per a totes les unitats a partir de la nostra experiència, de la d’altres agrupaments de la Demarcació, de Minyons Escoltes i Guies, i d’altres moviments.

A partir d’unes enquestes vam reafirmar el que ja intuíem, que només uns quants agrupaments feien la promesa i que molt pocs feien un treball previ amb cadascun dels nens i nenes. Diversos agrupaments n’havien fet anys enrere i, tot i que a alguns caps els agradaria recuperar-la, ja no els quedava ningú que se’n recordés i no sabien per on començar. Per contra, alguns dels que la continuaven fent, ho feien amb un sentit desdibuixat i, sovint, no sabien com treballar-la o tenien uns dossiers antiquats.

Tot i així, érem conscients que la Promesa era quelcom molt important en alguns agrupaments i un tret d’identitat en el conjunt de l’escoltisme, que ens havia marcat de petits i que, com a caps, ens havia permès fer un treball molt interessant amb els nostres nens. A les unitats sovint es tendeix a fer molt grup i a fer-ho tot junts, i ja està bé que sigui així, però això no ha d’anular les particularitats de cada nen. La Promesa ajuda a fer-les aflorar, a potenciar-les, a sentir-se bé amb un mateix i a voler millorar i créixer com a persona.



5

CASTORS

I FURES

El treball que se us presenta té la voluntat d’oferir un ventall de recursos per tal que cada equip de caps pugui realitzar una promesa adaptada a la realitat dels escoltes de la seva unitat. És un llibre obert, en el qual cada cap hi podrà afegir aquelles activitats que trobi adients i, fins i tot, enviar-les a l’Equip de Branques perquè les incorporem al dossier digital, que podreu descarregar per Internet.

Desitgem que aquest llibre us sigui molt útil i que us animeu a fer un bon treball de promesa a les vostres unitats.

Equip de Branques



6

CASTORS

I FURES Funcionament del llibre de la promesa

i del llibre del prometaire

El llibre dels nens i nenes que fan la promesa, dels prometaires, és una proposta d’un dossier complet, amb una durada adequada per treballar durant un trimestre, i amb un sentit i coherència interns, estructurat al voltant d’una historieta.

El llibre de caps està estructurat a partir dels objectius que ens hem plantejat treballar a cada unitat. Per cada objectiu hi ha unes quantes activitats explicades per tal que pugueu escollir la més adient. Una d’aquestes, marcada amb una fletxa, és la que es pot trobar desenvolupada al dossier de nens/es. Per trobar la correspondència entre el dossier de nens i el de caps, podeu buscar l’activitat a l’índex comparatiu. Als annexos hi ha els materials necessaris per algunes de les activitats.

Equip de Branques



7

CASTORS

I FURESQUÈ ÉS LA PROMESA

La promesa1

És una resposta lliure i voluntària a la invitació de créixer.

És una eina de descoberta personal al llarg de les diferents etapes que el nen o la nena experimenta i viu a l’agrupament.

La promesa és un compromís personal que fa l’escolta perquè creu que el podrà complir. És una forma de manifestar que se sent part del grup, de la unitat, i també del conjunt del cau. Significa que vol continuar creixent per ser cada vegada millor persona i que treballarà, dia a dia, per millorar.

Consideracions a tenir en compte

• No és una medalla que es penja a l’escolta perquè s’ha portat bé.• No és un acte protocol·lari d’un instant.• No és l’eina per castigar o premiar un infant.• No es tracta d’un ritual a fer perquè toca, rígid i formal, seriós i poc engrescador.

Qui fa la Promesa?

Es recomana que la promesa la facin els nens i les nenes que com a mínim hagin viscut un any a la unitat i hagin pogut veure el funcionament del grup durant tot un curs.Així, en general, la promesa es fa al segon curs de cada unitat per garantir que els prometaires han viscut com a mínim uns campaments i han pogut tractar prèviament diversos temes propis de la unitat. Els caps poden orientar els futurs prometaires expressant si consideren que estan integrats a la unitat i veuen adient que preparin la promesa. La persona que fa la promesa és el prometaire.

1. Si voleu informació més detallada i concreta sobre “Què és la promesa”, podeu consultar el document “Annex dels dossiers de promesa” a la pàgina electrònica http://manresa.escoltesiguies.cat



8

CASTORS

I FURES

Quan es treballa la promesa?

La promesa l’entenem com un procés que ens permet consolidar objectius de creixement personal i és per això que les propostes que oferim estan emmarcades en el treball de tot un trimestre.

Per tractar un ventall d’aspectes relacionats amb el progrés personal és necessari disposar d’un seguit de sessions que permetin tenir temps de tractar adequadament els diversos temes. Per això es pot destinar mitja hora de cada dissabte a final del cau per treballar el dossier de la promesa. Si el grup és nombrós, es recomana que la meitat ho facin durant el segon trimestre i els altres, durant el tercer. És bo treballar la promesa amb grups reduïts d’uns cinc prometaires.

Com totes les qüestions que es plantegen en aquest dossier, cada agrupament haurà d’analitzar la seva situació i adaptar les propostes al seu funcionament. La nostra proposta és començar a treballar la promesa per Setmana Santa, aprofundir-hi durant el tercer trimestre, fer la celebració als campaments d’estiu i posteriorment realitzar la revisió.

Quantes vegades es fa la promesa?

La pedagogia escolta prefereix viure cada etapa com un tot, i preveu una promesa a cadascuna de les etapes. És per això que proposem un dossier per cada unitat.

La funció del padrí

El padrí és un membre de la unitat que ja ha fet la promesa, en el cas de no haver-n’hi, pot fer la funció un cap. Durant la cerimònia de la promesa el padrí acompanya al prometaire davant del tòtem i li dóna un detall i/o li llegeix un petit text descrivint les seves qualitats. Un cop feta la promesa el padrí i el prometaire s’aniran reunint puntualment per fer-ne el seguiment, aproximadament un cop cada mig any.Quan el prometaire passi a la unitat de LL/D el seu padrí serà l’encarregat de donar-li la benvinguda i explicar-li breument com funciona la unitat i que la diferencia de l’anterior.



9

CASTORS

I FURESPER QUÈ FER LA PROMESA

La promesa permet

• Treballar el compromísDefinir les responsabilitats envers un mateix, la família, el grup i la comunitat.

• Fer un treball personalitzatPortar a terme un treball específic i adequat a les característiques i possibilitats de cada nen/a; al mateix temps que permet conèixer les seves inquietuds.

• Crear espais de reflexióAssolir el progrés personal tot adonant-se dels aspectes que cal canviar d’un mateix i sent conscients de les pròpies virtuts per tal de desenvolupar-les i compartir-les amb el grup.Reafirmar les pròpies conviccions o qüestionar-se-les fruit d’obrir-se a noves realitats.Ser crítics i formar-se una opinió sobre el món i el que passa al nostre voltant. Aprendre a reflexionar i tenir criteri.Potenciar la part idealista de l’infant i l’estil de vida que vol seguir.

• Reconèixer un pas important en el creixement personalParticipar en una cerimònia solemne que permet comprometre’s davant el grup i celebrar amb els companys la feina feta i el grau de maduresa adquirida.

• Sentir-se escolta i implicar-se en els valors que això comporta Manifestar el compromís personal a partir d’una forma pròpia que ens caracteritza com a escoltes.Potenciar que cada nen/a descobreixi el moviment al qual pertany.Fomentar el sentiment de pertànyer a un grup social que el recolza i en el que es pot sentir acollit d’igual a igual.



10

CASTORS

I FURES LA PROMESA A LA UNITAT

DE CASTORS I FURES

Els Castors i les Fures són els membres més petits de l’agrupament i la promesa permet treballar els objectius de creixement personal propis de la seva edat i, al mateix temps, serveix per oferir l’oportunitat de descobrir el món de l’escoltisme i introduir-los al cau.

Com que és el primer cop que fan la promesa, és important explicar amb claredat què significa fer la promesa sent conscients que s’ha d’utilitzar un llenguatge planer i adequat a la seva edat.

Algunes recomanacions per presentar la promesa als C/F:

* Presentar-la de forma atractiva i visual; fent una representació, utilitzant fotografies, etc.* Realitzar activitats concretes i simples, però que permetin presentar-les amb elements teatrals i dinàmics.* Fer que sigui un procés molt vivencial, que ho experimentin amb exemples i situacions properes evitant que quedi com un tema teòric.* Potenciar la seva imaginació creant una història o fil conductor per tot el procés.* Fomentar la seva participació en el desenvolupament de les activitats. * Aconseguir una bona motivació per la promesa i que s’ho passin bé tractant el tema.



11

CASTORS

I FURES

1 ELS OBJECTIUS

La promesa permet treballar diversos aspectes relacionats amb el compromís i es presenta com una oportunitat per assolir uns objectius de creixement personal en relació a un mateix i a l’entorn que ens envolta.

És per això que tot seguit us presentem objectius que es poden treballar amb la promesa a la unitat de C/F. Els objectius els hem agrupat segons si fan referència a l’àmbit personal, pròxim o extern.


AUTONOMIA PERSONALITAT CREIXEMENT FÍSIC

1. Tenir cura de les pròpies pertinences

2. Assolir hàbits higiènics

3. Adquirir habilitats pràctiques

4. Tenir consciència de les pròpies pors i racionalitzar-les

5. Aprendre a explicar les pròpies emocions

6. Tenir consciència de gustos i aficions

7. Adquirir bons hàbits alimentaris

8. Tenir consciència de les pròpies necessitats alimentàries i hídriques i saber-les regular

ÀMBIT P

ERSONAL

Jo - Família

9. Aprendre a guanyar i a perdre

10. Conèixer la realitat dels altres: estructura familiar, gustos i aficions, pors... “Hi ha altres “jo” com tu”

11. Despertar la capacitat d’empatia

12. Despertar l’interès per ajudar als altres

13. Conèixer les altres unitats

14. Conèixer “les lleis dels castors i les fures”

ÀMBIT P

RÒXIM

Barri/ Poble

ÀMBIT E

XTERN

15. Descobrir els serveis bàsics del barri o del poble on es viu (botigues, hospital, cabina telefònica, farmàcia, contenidors, parcs...)

16. Saber com anar de casa al cau: dibuixar i traçar la ruta al mapa

17. Ser crítics amb l’entorn: com veuen el barri o el poble 18. Familiaritzar-se amb els animals de camp i reconèxier-ne alguns



13

CASTORS

I FURES 2 LA PREPARACIÓ DE LA PROMESA

LA INTRODUCCIÓ DE LA PROMESA

En el dossier de la promesa per nens, es presenta la promesa mitjançant un conte: El Lleó i el Ratolí. Tots dos són els protagonistes que a partir de la seva relació de compromís guien els castors i les fures durant el procés de realització de la promesa.

Prèviament al conte o a la presentació de la promesa, també és recomanable fer un Consell de Roca.2

La història del Lleó i el Ratolí pot servir com a punt de partida per presentar després les diverses activitats, que treballen cada un dels objectius. La introducció a la promesa es podria fer seguint aquest procés:

Gran grup:Tota la unitat es reuneix i s’explica el conte de forma divertida (els caps es disfressen, s’utilitza decoració i/o altres elements per cridar l’atenció). Si el recurs del conte del Lleó i el Ratolí s’utilitza any rere any, es pot explicar de forma diferent per tal que no es faci repetitiu (amb titelles, amb un projector, amb ombres...) i els nens i nenes que l’han viscut en el darrer any hi poden participar.

L’explicació del conte hauria de ser dinàmica, plantejar-lo de forma interactiva intentant que els nens i nenes puguin formar part de la representació. S’hauria d’intentar generar expectació durant el conte per tal que els castors i fures estiguin pendents del seu significat.

En petit grup:Es demana que pensin diferents finals per acabar el conte. A continuació es fan preguntes: què va significar que el ratolí complís la seva promesa? Es pot

2. Trobareu l’explicació del consell de roca a l’annex.



14

CASTORS

I FURES

confiar en el ratolí? Després d’haver fet la promesa, el ratolí ha esdevingut millor “persona”?Un cop s’han respost les preguntes, es demana que relacionin el compromís amb un tema proper. Pensar alguna promesa que ja han fet a la seva vida i analitzar si la van complir, què va comportar, etc.

Gran grup:Un cop tot el grup es reuneix de nou, els caps o altres membres de la unitat que ja han fet la promesa poden explicar amb més detall en què consisteix, què implica, com es prepara, etc. Poden aportar informació sobre la seva experiència en la preparació i seguiment de la promesa per tal que els castors i fures puguin decidir si la volen fer.

A continuació es realitza la “Cerimònia d’acceptació”. Es demana a cada infant si vol fer la promesa, i si la resposta és afirmativa l’infant diu el lema de la unitat: “Riu amunt!”.

Els nens i nenes que decideixen que volen fer la promesa poden rebre un objecte simbòlic que hauran de portar o tenir en algun lloc visible durant el temps que fan la promesa. Aquest objecte pot ser un punt de llibre, un titella, un braçalet, una caixa o alguna altra idea relacionada amb el ratolí o el lleó. I es pot contemplar la possibilitat que el dia de la celebració de la promesa puguin escriure el text i que aquest objecte quedi com a record.

A la unitat de castors i fures també recomanem que la promesa s’introdueixi als nens i nenes després del consell de roca.



15

CASTORS

I FURES

3 ACTIVITATS

Tot seguit presentem un conjunt d’activitats que treballen els objectius marcats per la promesa. Per a cada objectiu fem més d’una proposta, ja que així es podran escollir les activitats més adients al grup de prometaires concret que es tingui cada any. Al dossier pels C/F trobareu desenvolupada només una activitat per a cadascun dels objectius. Per tal d’identificar aquesta activitat, us la marcarem amb el següent símbol:

En el moment de l’elecció de les activitats és important considerar quines qualitats tenen els prometaires i quins són els aspectes que els cal reforçar més. Les activitats són orientatives i s’hauran d’adaptar en funció de les característiques dels infants. Així, per exemple, hi ha activitats que són de grup, però es poden modificar per treballar individualment i viceversa.

Us oferim, doncs, diverses opcions, una carta amb activitats força variades per poder triar.


activitats castors i furesLA PROMESA A LA UNITAT DE CASTORS I FURES. Orientacions per als CAPS

16

ÀMBIT PERSONAL

AUTONOMIA

OBJECTIU 1: Tenir cura de les pròpies pertinencesSer conscient del lloc on es té la roba i material. Dins d’aquest objectiu s’inclou saber què es porta a la motxilla, on està col·locat i saber quines són les pertinences de cadascú.

Proposta d’activitats:

QUÈ PORTES DINS LA MOTXILLA?

Fer un mural amb paper d’embalar o una cartolina gran on es dibuixa una motxilla gran. A part es dibuixen els objectes que aquesta pot contenir, es plastifiquen i es donen als prometaires que han de saber col·locar-los al mural. Es poden utilitzar clips o enganxar belcros per tal que els objectes s’aguantin en el paper d’embalar o cartolina.

Material necessari: paper d’embalar o cartolines, belcros o clips,

retoladors, colors, tisores i cola.

ORGANITZEM LA MOTXILLA

Es proporciona una llista d’objectes que es poden portar dins de la motxilla. En un paper es dibuixa una motxilla i s’hi marquen diverses parts d’on surten fletxes per poder escriure el nom pertinent.

Material necessari: paper amb el dibuix de la motxilla, llista d’objectes i llapis.


activitats castors i fures


17

FEM I DESFEM LA MOTXILLA

Demanar que els prometaires portin una motxilla i el material necessari per anar de sortida. Un cop tothom tingui la seva motxilla, es tracta de treure tot el material i col·locar-lo a la motxilla de forma correcta a partir de les aportacions de cada nen/a i amb l’ajuda dels caps. Aquesta activitat es pot fer durant una sortida.

Material necessari: motxilla i material per realitzar una sortida

QUÈ TINC I QUÈ PORTO

El primer dia de campaments, fer una llista on cadascú escrigui les seves pertinences. Durant els següents dies, parlar-ne i comprovar si saben on les tenen, si n’han perdut alguna...

Material necessari: paper, llapis o retoladors.



18

ÀMBIT PERSONAL

AUTONOMIA

OBJECTIU 2: Assolir hàbits higiènics Potenciar l’adquisició d’hàbits com rentar-se la cara, les mans, les dents, dutxar-se, pentinar-se, etc.


UN DIA BEN NET (Veure Annex I)

Fer una roda, en forma de rellotge, que contingui les fraccions del dia (matí, migdia, tarda i nit). Es donen dibuixos que representen les activitats higièniques (rentar-se les dents, dutxar-se, etc). Els castors i les fures han de retallar les imatges i enganxar-les sobre la roda, a l’espai del dia on ho realitzen. Es col·loca un fletxa sobre la roda per marcar la part del dia, com si fos una busca de rellotge. Pot ser que una activitat requereixi més d’un dibuix ja que potser es realitza més d’un cop al dia. El resultat és una roda amb les diverses activitats relacionades amb els hàbits higiènics que s’han de fer durant un dia. Aquesta roda la poden penjar a l’habitació com a guia, i cada cert temps es revisa el seu seguiment amb els caps i els altres prometaires.

Material necessari: paper, cartolines, colors, retoladors, tisores i cola.

NECESSERS A LA VISTA

Muntar prestatges per posar els necessers de campaments en un lloc accessible i visible. Així quan els infants van al lavabo ho tenen més fàcil per complir amb els hàbits higiènics.

Material necessari: fustes i eines per fixar els prestatges.




19

OBJECTIU 3: Adquirir habilitats pràctiques com cordar-se les sabates, fer el sac, el fulard o un farcell.Aprendre habilitats útils com cordar-se les sabates, fer el sac, el fulard o un farcell per tal que siguin més autònoms.Les activitats que s’escullen per treballar aquest objectiu dependran d’allò que cada nen/a sap fer.


EL SAC DINS LA FUNDA I LES SABATES CORDADES

Reunir-se i demanar que els prometaires facin el sac i es cordin les sabates. Mostrar els resultats als caps i a partir d’aquí treballar per millorar-ho.

Material necessari: sac i sabates amb cordons

PER QUÈ SERVEIX EL FULARD?

Els caps expliquen que el fulard, a part de ser un símbol, ens pot ser útil per moltes coses més. Es dóna una estona als infants per pensar altres usos del fulard i després es posen en comú.Alguns exemples són:Protegir el clatell del sol; fer-se diferents tipus de barret; dur a terme alguns jocs, com ara la lluita de fulards, la gallineta cega, el salta fulards,etc; fer un embenatge; treure una olla del foc; unir qualsevol cosa de forma provisional, mentre anem a buscar cordill.

Material necessari: fulard



20

ÀMBIT PERSONAL

PERSONALITAT

OBJECTIU 4:Tenir consciència de les pròpies pors i racionalitzar-les


QUÈ EM FA POR?

Escriure individualment frases on es descriguin les pors que tenen els prometaires. Després cada participant pot tallar la por en trossos petits i llençar-la, enterrar-la en un test i plantar-hi una llavor, deixar que suri riu avall, etc. Aquest pot ser el primer pas per ser conscient de les pròpies pors i intentar superar-les.

Material necessari: paper i llapis, espelmes o clot per enterrar els papers




21

OBJECTIU 5: Aprendre a explicar les pròpies emocionsSer capaços de verbalitzar com se senten i explicar quins estats d’ànim experimenten segons les diverses situacions que viuen al cau o en altres àmbits.


COM EM SENTO AL CAU

Dibuixar les cares expressives de com se senten al cau. Es pot fer una llista de diverses situacions que experimenten al cau i al costat deixar un espai per dibuixar la cara amb l’expressió que creguin que millor descriu com se senten.Material necessari: paper amb llista de diverses situacions al cau, llapis,colors

EMOCIONS QUE POT SENTIR EL MEU COS

A partir del dibuix d’un ninot en un paper, dibuixar les reaccions que el cos pot experimentar quan es tenen emocions. Els caps van plantejant situacions i els prometaires dibuixen la reacció que faria el seu cos (expressió de la cara, si estan nerviosos i els tremolen les mans, si es posen vermells, si tenen un nus a la panxa, si el cor s’accelera...). Permet que els prometaires s’adonin que tothom té emocions i que el cos reacciona de diverses maneres.

Material necessari: dibuix d’un ninot buit per dins, llapis i colors.

ENDEVINEU QUINA EMOCIÓ REPRESENTO

Amb mímica es representa una emoció i la resta de prometaires l’ha d’endevinar. Es poden fer targetes amb diverses emocions i que cada nen/a n’agafi una i la representi o es poden fer targetes on es descriuen situacions i que ells pensin quina emoció els produiria.

Material necessari: targetes



22

ÀMBIT PERSONAL

PERSONALITAT

OBJECTIU 6: Tenir consciència de gustos i aficionsDonar l’oportunitat de pensar i ser conscient d’allò que a un li agrada i les preferències que pot tenir. D’aquesta manera es permet que cada nen/a es conegui a si mateix i s’adoni de les seves preferències, gustos i aficions.


A TRAVÉS DELS MEUS SENTITS M’AGRADA...

Fer un dibuix d’un nen o d’una nena i amb fletxes senyalar-li diverses parts del cos (ulls, nas, boca, orelles, mans, cames). A continuació, al final de cada fletxa, cada infant ha d’escriure allò que li agrada més fer amb cada una de les parts del cos que ha assenyalat. Per exemple::Dels ulls: el que més t’agrada veureDel nas: el que més t’agrada olorarDe la boca: el que més t’agrada tastarDe les orelles: el que més t’agrada escoltarDe les mans: el que més t’agrada tocar

I a més dels 5 sentits també es pot afegir una altra fletxa a les mans per escriure el que més t’agrada fer, i una fletxa a les cames pels llocs on t’agrada anar.

Material necessari: Paper amb el dibuix d’un/a nen/a, llapis.




23

MURAL DELS GUSTOS I PREFERÈNCIES

Fer un mural on cada nen dibuixi o escrigui el que li agrada. També es pot demanar que portin de casa fotografies o altres elements per enganxar al mural fent referència a: color preferit, esport, joc, llibre, menjar, lloc per anar i/o cançó. Al costat de l’escrit o el dibuix cal que posin el seu nom.El mural es pot anar construint per apartats cada dissabte que es treballi la promesa. Segons el tema es poden fer petites representacions, cantar la cançó, dur el plat de menjar per compartir, ensenyar la fotografia, el text o el dibuix a la resta del grup i explicar per què els agrada.També es pot organitzar una sessió on cada prometaire prepara una representació per ensenyar la seva principal afició (tocar un instrument, explicar un conte, etc.) als altres prometaires.

Material necessari: Paper d’embalar o cartolines, llapis, gomes, retoladors, colors, cola i tisores.



24

ÀMBIT PERSONAL

CREIXEMENT FÍSIC

OBJECTIU 7: Adquirir bons hàbits alimentarisAprendre a menjar de tot i, en alguns casos, descobrir nous aliments per tal d’adquirir bons hàbits alimentaris.


QUÈ MENGEM, EL MEU MENÚ

Comparació dels menús que facin referència a: el què els hi agradaria menjar, el què mengen ara i el què creuen que haurien de menjar.

Material necessari: paper, llapis i retoladors.

ANIMALS I ALIMENTS: QUI MENJA QUÈ...

Explicar el què mengen altres tipus d’animals i el què necessiten menjar els humans. Fer fitxes de diversos animals i diferents aliments i haver-ho de relacionar (i adonar-se que els humans mengen variat). La comparativa amb altres animals pot permetre visualitzar que els humans necessitem menjar una mica de tot.

Material necessari: Fitxes amb dibuixos de diversos animals i dibuixos d’aliments.




25

LA PIRÀMIDE DELS ALIMENTS

Mostrar la taula on es veuen els aliments que els humans necessitem menjar. Com que hi ha aliments dibuixats, demanar que ho pintin o bé que encerclin els aliments que mengen. Posteriorment poden explicar a la resta de prometaires quins aliments acostumen a menjar i quins no.

Material necessari: paper que contingui la piràmide dels aliments, colors i retoladors.



26

ÀMBIT PERSONAL

CREIXEMENT FÍSIC

OBJECTIU 8: Tenir consciència de les pròpies necessitats alimentàries, i hídriques i saber-les regularTenir present que necessitem aliments i aigua per viure i aprendre que cal regular i gestionar els recursos a les excursions o altres situacions en què estan limitats.


DIBUIXA LA VINYETA QUE HI FALTA

Crear una història a través de vinyetes on es mostri un castor, una fura o seguint el conte inicial, un ratolí, que prepara la motxilla per anar d’excursió i omple la cantimplora. A continuació es veu el castor, la fura o el ratolí caminant i diu que té set. S’aturen a descansar. En aquest punt es deixa la vinyeta en blanc. Segueixen caminant i fan un cim. Arriba l’hora de dinar i el/la protagonista no té aigua. Què ha passat?Els prometaires han de dibuixar la vinyeta que hi falta que fa referència al moment en què el/la protagonista s’ha begut tota l’aigua a mitja excursió. A continuació es comenta: t’ha passat mai? Com t’has sentit? Com es pot evitar?

Material necessari: paper amb les vinyetes, colors, llapis.




27

LA IMPORTÀNCIA DE L’AIGUA PER AL NOSTRE COS

Què passa si no bevem? Quants dies pot estar una persona sense beure? Fer preguntes en aquesta direcció i demanar que els prometaires busquin informació durant la setmana per poder parlar-ne el pròxim dia.

Material necessari: llista de preguntes escrites en un paper, bolígraf o llapis.

L’AMPOLLA ZEBRA

Durant un dia de sortida, cada nen/a agafa una ampolla d’aigua de plàstic i marca unes línies amb retolador per dividir-la en parts. Les línies indiquen la part destinada a cada necessitat d’aigua del dia. Així, per exemple, la primera part pot estar destinada a l’esmorzar, la segona al primer tram de caminada del matí, etc. Es pot deixar una part per imprevistos i per compartir.D’aquesta manera es poden adonar de les necessitats hídriques d’un dia de sortida i de la necessitat de regular l’aigua.

Material necessari: ampolles de plàstic i retoladors

> Si es vol treballar aquest objectiu de forma complerta, recomanem començar per introduir la temàtica a partir de la història amb vinyetes, a continuació demanar que durant la setmana busquin informació sobre les preguntes que els caps han plantejat i acabar de posar-ho tot a la pràctica a partir de l’activitat de l’ampolla dividida durant una sortida.



28

ÀMBIT PRÒXIM

OBJECTIU 9: Aprendre a guanyar i a perdreAdonar-se que hi ha moments en què es pot guanyar un joc però d’altres en què es pot perdre. Aprendre que no passa res si perdem i no sempre es pot tenir el que un desitja o vol.


LES TRAMPES

Parlar de les trampes i de les seves implicacions. Fer reflexionar sobre les conseqüències que tenen per a la resta del grup i què passa si es fan trampes. Demanar que apuntin en un paper per què és millor no fer trampes.

Material necessari: paper i llapis.

COM ENS SENTIM QUAN GUANYEM O QUAN PERDEM

Demanar que recordin un dia que han guanyat i un que han perdut. Llençar preguntes com per exemple: Com t’has sentit en cada situació? Què ha passat? Alguna cosa va canviar quan vas perdre? Alguna cosa va canviar quan vas guanyar?

Material necessari: llista amb preguntes per demanar.

CONTES: SOBRE GUANYAR I PERDRE o SOBRE LES MENTIDES

Buscar un conte per llegir-lo als prometaires i reflexionar sobre el que implica guanyar i perdre, i què passa si no es guanya.A partir d’un conte també es pot treballar el tema de les trampes o les mentides.

Material necessari: conte, paper i llapis.




29

OBJECTIU 10: Conèixer la realitat dels altresAdonar-se que els altres potser tenen una estructura familiar diferent, que els gustos i aficions no són sempre iguals i que els altres poden tenir pors que no són les mateixes que les teves. Ser conscient que “hi ha altres “jo” com tu”.


COMPARTEIXO LES MEVES PREFERÈNCIES AMB ELS ALTRES...

Demanar que cada nen/a faci una llista del que li agrada. Per a cada preferència ha de buscar algú que també la comparteixi, ja sigui algú del cau, de l’escola, de la família o algun personatge famós.


LES CASES DE LA MEVA FAMÍLIA

Dibuixar les cases on viuen els membres de la pròpia família, i a dins, els seus habitants i així poder comparar el tipus d’estructura familiar dels prometaires

Material necessari: paper, llapis, retoladors i colors.



30

ÀMBIT PRÒXIM

OBJECTIU 11: Despertar la capacitat d’empatiaEs tracta de fomentar l’empatia i respectar la diferència.


COM REACCIONARIA SI FOS...

Es proposa que es posin en el paper d’un altre personatge (un animal, algun personatge de dibuixos animats, personatge famós..). El cap planteja situacions i els prometaires diuen com creuen que respondrien si fossin l’altre personatge. Algunes preguntes podrien ser si:•Algúetdemanésajuda•Algút’insultés•Algunamicetdiguésquet’estima•Noestiguessisd’acordambelquet’haditalgúCom a posterior reflexió, els caps fan preguntes com per exemple: alguns d’aquests personatges s’assemblen a tu? Per què creus que actuarien així?Aquesta activitats és recomanable fer-la en grup.

Material necessari: llista amb noms de personatges i disfresses.




31

POTSER FAIG COSES QUE NO AGRADEN ALS ALTRES...

Si es tracta d’un grup de prometaires, es demana que escriguin en un paper les coses que no els agrada que els facin els altres (per exemple: que diguin mentides...). A continuació passen el paper al prometaire del seu costat, i es demana que cadascú subratlli, de les coses que el seu company ha apuntat, les que ell/a ha fet alguna vegada.Aquesta activitat permet que els nens i nenes s’adonin que a vegades fan coses que no agrada als altres i, per tant, que pensin com es poden sentir els altres quan ells actuen en aquestes situacions.

Material necessari: paper i llapis



32

ÀMBIT PRÒXIM

OBJECTIU 12: Despertar l’interès per ajudar als altres


AJUDO A LA MEVA FAMILIA

Es proposa als infants que durant dues setmanes ajudin cada dia a un membre de la seva família a realitzar una tasca quotidiana i ho anotin a la taula que trobaran al dossier. Es pot ajudar al germà, a la germana, al pare, a la mare i fins i tot als avis i àvies. Un cop tenen la graella plena la duen al cau per parlar-ne amb els caps i amb els altres prometaires. L’activitat ha de servir perquè els infants s’adonin que poden ser útils ajudant als altres i se sentin més valorats per la seva família. També pot ser útil per agafar petites responsabilitats dins l’àmbit familiar




33

ÀMBIT PRÒXIM

OBJECTIU 13: Conèixer les altres unitatsConèixer els altres membres del cau, veure que també estan organitzats en unitats i quines activitats fan.


INVESTIGUEM EL CAU

Fer d’investigadors pel cau. Tenir una fitxa que els prometaires han d’omplir a partir de la informació que aconsegueixin amb la seva investigació. La informació de la fitxa podria fer referència al nom de la unitat, l’edat dels membres de la unitat, el color de la unitat, el lema, dos noms dels caps, què fan (activitats més característiques com anar de campaments, fer rutes). Després de la investigació els prometaires podrien posar en comú les seves troballes.És important que primer completin allò que ja saben ells i després tinguin la oportunitat de fer una visita a les diveerses unitats per tal que puguin investigar la resta.

Material necessari: fitxa d’investigació, llapis i retoladors.

ELS COLORS DEL CAU

Es demana que els prometaires busquin pel cau objectes dels colors de cada unitat. Es pot plantejar com un joc de rapidesa o també es pot demanar que siguin imaginatius i que busquin objectes originals.

Material necessari: objectes del cau



34

OBJECTIU 14: Conèixer les “Lleis dels castors i les fures”Descobrir les lleis de la unitat de castors i fures, extretes a partir d’una adaptació de les Lleis Escoltes per a aquesta unitat.


CONSTRUÏM LES LLEIS DELS CASTORS I LES FURES

Donar trossos de frases que descriuen les lleis escoltes adaptades a la unitat de castors i fures i demanar que les ordenin. Introduir paraules infiltrades com barallar-se, separar-se...

Els castors sempre compartimEls castors responem tots junts enfront les dificultatsEls castors no embrutem la natura i reciclem la brossaEls castors sempre estem a punt i ens divertimEls castors alegrem els qui estan tristosEls castors fem cas als caps i no ens riem dels nostres companys

Material necessari: trossos de papers amb paraules per formar les frases de les lleis.




35

ÀMBIT EXTERN

OBJECTIU 15: Conèixer els serveis del barri o poble on es viuConèixer l’entorn del barri com les botigues, hospital, cabines telefòniques, farmàcia, parcs, localització dels contenidors...


ON ANIRIES SI...

Plantejar diverses situacions en les quals s’hagi de recórrer a algun tipus de servei públic, pensar a quin servei ens podem dirigir i escriure l’adreça on es troba ubicat:

- Si has de comprar pa...- Si has de buscar un llibre...- Si has d’enviar una carta...- Si has d’anar a buscar un medicament...- Si vols anar a jugar...- Si has de llençar les escombraries...- Si has de fer una trucada...- ....




36

OBJECTIU 16: Saber com anar de casa al cauSaber dibuixar i traçar la ruta que es fa per anar de casa al cau en un mapa.


DIBUIXEM EL CAMÍ DE CASA AL CAU

Demanar que es fixin en els punts de referència que troben anant de casa al cau. A continuació traçar una línia recta i situar-los tot fent dibuixets representatius de cada un d’ells.

Material necessari: paper, llapis, retoladors i colors.

OBJECTIU 17: Ser crítics amb l’entornExpressar com veuen el barri o el poble i ser capaços de pensar què creuen que es pot millorar o si hi falta algun servei.


SI MIRO PER LA FINESTRA M’ADONO...

Proposar que els prometaires destinin dos minuts d’un dia a mirar per la finestra de la seva habitació i que comptin quants arbres veuen. El segon dia, que es fixin en el nombre d’ocells i el tercer que dediquin els dos minuts a comptar els cotxes que veuen. El pròxim dia al cau poden escriure els números que han calculat en una cartolina (es pot fer un dibuix d’una finestra) i així ho comparen amb els altres prometaires. Seguidament es pot parlar sobre què els agradaria veure quan miren per la finestra i què creuen que es podria millorar.

Material necessari: paper d’embalar o cartolines per fer un mural amb les respostes, colors i retoladors.




37

ÀMBIT EXTERN

OBJECTIU 18: Familiaritzar-se amb els animals de camp i reconèixer-ne alguns


CONEIXEM ANIMALS

Organitzar una excursió al bosc o anar a visitar una granja d’animals i fer una observació activa. Un cop al cau, es poden fer preguntes per descobrir el què han observat i què els ha sorprès.

Material necessari: material per anar d’excursió.

IDENTIFIQUEM ANIMALS DEL CAMP

Preparar imatges i dibuixos d’animals que els castors i les fures poden veure durant una sortida o campaments. Es demana que cada nen/a pinti els animals que ha vist.

Material necessari: dibuixos dels animals i les plantes i colors.

COM SÓN ELS ANIMALS

Cada nen/a busca informació d’un o dos animals. Els caps poden donar un guió orientatiu de les característiques que pot buscar (per exemple: què menja, on viu). Durant el pròxim dia de cau, s’intercanvia la informació entre els prometaires i es fa un mural on es dibuixen o s’escriuen les característiques dels animals.

Material necessari: guió de les característiques que es poden buscar, paper d’embalar o cartolines, retoladors, llapis i colors.



38

CASTORS

I FURES

4 LA CERIMÒNIA DE LA PROMESA

PREPARACIÓ DE LA CERIMÒNIA

Caldria pensar:Qui són els padrins. En el cas dels agrupaments on C/F dura tres anys, es recomana que els prometaires siguin de 2n any i els padrins C/F de 3r any. En el cas que només siguin dos anys de castors, els prometaires podien ser els de 2n i els padrins els Caps.Quins símbols utilitzarem (fulard, tòtem, record...).Buscar elements que permetin molta màgia (espelmes, foc...).Altres elements que aportin un ambient festiu com pot ser un menjar especial, pica pica, decoració de l’espai, etc.La cançó que a cada prometaire li agradaria que es cantés durant la cerimònia.

El text de la promesa:Què significa venir al Cau? Què has après amb la promesa?Jo prometo...

És important fer èmfasi que la promesa ha de ser un aspecte a canviar relacionat amb un mateix, amb el propi progrés personal. Cal evitar que només surtin els tòpics com per exemple “respectaré la natura”. Aquesta promesa seria adient si justament fos un aspecte que s’ha après durant la promesa, o que el nen o la nena en qüestió ha reflexionat i decidit que és un aspecte que cal millorar. La promesa no ha de fer referència a un fet general, perquè sí, sinó que ha de tenir sentit directe amb el progrés i desenvolupament de cada prometaire.



39

CASTORS

I FURES

CELEBRACIÓ DE LA PROMESA

Tot seguit s’apunta una possible estructura a seguir per celebrar la promesa. Entenem que cada agrupament té la seva manera de celebrar la cerimònia i el seu propi vocabulari.

1) Durant la tarda o hores prèvies, els prometaires fan revisió sobre el que han treballat. Els Caps preparen una dinàmica per recordar el que els prometaires han fet per preparar la promesa. És important el fet de remarcar que ha estat tot un procés i que la promesa permet treballar molts aspectes.

Per recordar, es pot proposar fer un àlbum o collage de les activitats que han anat fent per treballar la promesa.

Mentrestant el padrí prepara el seu text.

2) Els caps o els altres membres de la unitat que no fan la promesa acaben de preparar el record. Aquest podria estar relacionat amb l’objecte simbòlic que es dóna a la “Cerimònia d’acceptació” el dia que comença el procés de la promesa. A partir d’aquest objecte es podria: Fer un record, ja que darrere l’objecte es pot escriure el dia, el lloc i el text de la promesa. Simbolitzar que la promesa ara està interioritzada i que cada nen/a porta a dins tot el que ha après. Així es podria cremar o enterrar l’objecte.

3) Quan es comença la cerimònia, la unitat es col·loca en forma de semicercle. Es podria seguir el següent esquema:



40

CASTORS

I FURES



41

CASTORS

I FURES

A l’extrem esquerre del semicercle s’hi col·loca el Consell d’Honor1 , seguidament els membres de la unitat que no han fet la promesa, i a l’extrem dret, hi trobem els prometaires. En cas que hi hagi convidats es situen darrere del semicercle. A la part del davant hi ha el tòtem i les banderes. En el moment de la promesa el prometaire i el padrí, es situen davant del tòtem.

4) A continuació el prometaire llegeix el text de promesa tot mirant a la resta de la unitat. Seguidament va a penjar la cinta, on prèviament havia escrit la promesa, al tòtem, i se’n va a saludar a la resta de la unitat.En acabar el padrí li entrega un detall i/o li llegeix un petit text.

És important adjudicar un paper per la resta de la unitat com per exemple presentar als prometaires, cantar les cançons que cada prometaire ha triat, etc, per evitar que s’inquietin.

Aquest pot ser un model de promesa:

Jo (nom + cognoms) de (curs + nom de la unitat) prometo davant tots els presents que (la promesa)

5) Els caps donen un record als prometaires. I ells també poden donar un record a la unitat o a l’agrupament.

6) Tancament de la cerimònia:Es poden bufar les espelmes (en el cas que s’hagi optat perposar-ne i donar un toc més màgic).Es pot cantar una cançó de comiat.Es pot “mantejar” als prometaires.Es pot fer un sopar o dinar ben bo preparat pels de primer any.

1 El Consell d’Honor està format pels caps i els participants que ja han fet la promesa, entre els quals hi trobem els padrins.



42

CASTORS

I FURES

5 LA REVISIÓ I SEGUIMENT DE LA PROMESA

Un cop s’ha fet la promesa és important fer-ne un seguiment i una revisió per tal d’assegurar el compliment de l’objectiu de progrés personal de cada nen/a.

En el cas dels castors i les fures és necessari buscar elements que facilitin recordar la promesa. És per això que pot ser útil pensar alguna manera per tal que la promesa quedi reflectida visualment en algun espai del cau (un mural, fotos, objectes...).

Els prometaires tenen els seus padrins que vetllen per tal que la promesa es compleixi i es revisi. Per a la revisió hi ha diversos recursos:

•Trobadesentrepadrinsiprometaires.Elspadrinspodenexplicarcomho fan per seguir la seva promesa, dificultats que tenen, etc.

•LaPomera.Elsprometairesescriuenlasevapromesa,ialtresaspectes que els poden ajudar a complir-la. Ho anoten en una poma verda i a través del seguiment la poma es va pintant de color vermell, fet que visualitza que ha madurat i que hi ha un progrés personal.

•Llibredelespromeses.Enaquestllibres’escriueltextdelapromesai el seguiment que se’n fa. Cada cert període de temps s’escriu com el prometaire actua en funció de la seva promesa.


ANNEX



annex

44

EL CONSELL DE ROCA

El Consell de Roca és un dels actes més solemnes de la tradició escolta i pot tenir un lligam molt directe amb la promesa. Aquest acte s’inspira, com tota la unitat de Llops i Daines, en un fragment del Llibre de la Selva, quan Mowgli és presentat davant la manada de llops. Però aquest acte es realitza a totes les unitats del moviment.Avui en dia, els pocs agrupaments que fan Consells de Roca li donen significats o un funcionament lleugerament diferents. Aquí us en fem una proposta oberta.

Objectius:

Ser auto-crític; aprendre a dir allò que es pensa dels companys, de forma sincera, fent crítiques constructives i amb tacte; entendre que el benestar individual repercuteix en el benestar col·lectiu i viceversa.

Funcionament:

Normalment es sol fer un consell de roca a mig curs, sovint per Setmana Santa, quan els nens ja s’han conegut bastant i han viscut experiències i projectes col·lectius per revisar, com el treball en petit grup (escamots, sisenes, patrulles, equips). Aquest és un bon moment per presentar la promesa a la unitat. També se sol fer un altre consell en els campaments d’estiu per tal de revisar el curs. És molt recomanable fer-ho en un lloc tranquil i bonic, com ara una clariana al mig del bosc. Primerament, els participants s’agrupen en petits grups i junts revisen com han funcionat el temps que porten de curs: si cadascú ha complert les seves responsabilitats, si s’han entès, si han tingut iniciativa, si han fet bé la feina, etc. A continuació, cada escolta se’n va sol a un racó i pensa una cosa positiva d’ell mateix (qualitat, actitud) i quelcom que hauria de millorar. Fa el mateix per la resta de companys de la unitat o, si són massa, pels companys del petit grup. Ha de quedar molt clar que les crítiques han de ser constructives, que està prohibit ser destraler, insultar un company o queixar-se d’una desavinença puntual passada. Es tracta de, amb molt bona voluntat,


annex

45


donar un consell a un company per tal que pugui millorar com a persona i, en conseqüència, el benestar del grup en surti reforçat. Els caps també hi haurien de participar, considerant els consells dels nens i nenes, i fent les aportacions adients. Estaria bé que l’equip de caps hagués consensuat les opinions sobre els nens, per assegurar-se que tot nen tindrà algun reconeixement i alguna crítica, i per poder ajudar als nens mentre ho estan fent, ja que solen tenir dubtes de com fer-ho.Quan ja ho tenen pensat, es fa una gran rotllana i una persona (pot començar un cap per trencar el gel), comença dient allò positiu i allò que hauria de millorar d’ell mateix. A continuació, la resta d’unitat (o, segons el cas, companys del petit grup) diuen què en pensen i ell/a es va apuntant en un paper els consells dels companys (per tal que se’n pugui recordar i fer-ne revisió al cap d’un temps). I així successivament amb cadascun dels integrants de la unitat. És molt recomanable que els caps vagin prenent nota per tal de poder fer un seguiment de cada participant.

Relació amb la promesa:

En acabar el Consell de Roca s’explica als possibles prometaires què és la promesa i se’ls demana que pensin si la volen fer És un acte llarg, ja que, a l’hora de pensar coses positives i crítiques d’un mateix i dels altres, els nens solen tardar bastant i la posada en comú també és lenta. Així que convé dedicar-li una bona estona, ben bé un matí o una tarda, tot i que es pot partir en diverses fases.Justament per la seva durada i per requerir un esforç de concentració i tranquil·litat, alguns nens petits ho poden trobar pesat i tenir la necessitat de moure’s. Pels petits, potser és suficient dir els consells per als companys del petit grup i no per a tota la unitat. O es pot intercalar amb alguna activitat més moguda. Els grans poden fer-ho més lleugerament.Quan som grans se’ns pot fer estrany o difícil dir amb sinceritat què pensem dels altres i rebre’n crítiques. Però els nens petits encara no s’han format aquesta barrera, saben que els queda molt per aprendre i per créixer, i



annex

46

solen acceptar de bon grat les crítiques dels companys, sempre que siguin constructives, seguint l’estil “Hauries de ser més endreçat”, “Hauries d’insultar menys”, “Hauries de complir més les teves responsabilitats”...

Roda higiene


annex

47



Minyons Escoltes i Guies de Catalunya · Demarcació de Manresa

Ventall de recursos per als caps


La promesa a la unitat de castors i fures Ventall de...

Documents

Transcript of La promesa a la unitat de castors i fures Ventall de...