IES Berenguer d’EntençaAv. Ramon Berenguer IV 7

43890 L’Hospitalet de l’Infant

Uff, madre del amor hermoso!Tres paginas hay que estudiar???

Yo no lo veo nada claro!Casi que me dedico al macramé.

I dius que estarem segurs??

Jo i el meu món.

I jo m´he de penjar d´això??

Seguretat Xerrada del alpinista i director de la escola catalana de muntanya, Xavi Metal i creació

d´un bloc. http://blocs.xtec.cat/primersauxilis2012

Superació Arribar al cim del Cerví

Empatia Vídeo “Fanàtic Urko”

OBJECTIUS ACTIVITATS MOTIUS

Bon conferenciant

Puc transmetre passió

Cura de humilitat

Hei, colegas, i la nostra opinió? Us ha agradat el video? I la xerrada?

RESULTATS :-En les seves opinions hi ha paraules que denoten mes confiança.

-Els alumnes lluiten més les classes.

-La meva relació amb ells es més forta. M'envien mails si falten a classe.

-Comparteixen els seus problemes amb mi.

-Em diuen “T'estimo” i jo els hi dic també.

-A classe hi ha alegria i bon humor.

-Ja no es queixen dels seus “problemes”.

-Alumnes que els hi era difícil escriure les seves opinions ara ho fan.

-Es coneixem tots una mica més.

-Son més positius.

-Utilitzen molt el vocabulari muntanyer per agafar ànims.

-Estem pensant anar als Pirineus a fer realitat el nostre cim.

-Els altres professors miren el bloc per conèixer una mica els alumnes.

-Per als meus companys sóc més que la professora interina del terç de jornada, tenen detalls amb mi.

Reflexions :

Ara sí, reflexions al treball, al curs a la Carme i a la Pepa :Soc conscient que el meu alumnat es bo. Les mancances que tenen podrien ser les de qualsevol de nosaltres. Qui no te falta de seguretat en ocasions?, a qui no li ha faltat esperit de superació alguna vegada? A qui no li ha faltat empatia amb algun company? Podria haver escollit un tema puntual d'algun alumne concret però el meu objectiu volia que fora ambiciós, volia arribar a tots els alumnes i supose que portada per

la felicitat, la dificultat i la passió que em dona la muntanya, volia compartir part de les meves vivències amb els meus alumnes, perquè

per a mi ha sigut la meva escola de la vida.

Volia transmetre que mentre els problemes siguin a nivell del mar, no hi ha problemes, que siguin atrevits per prendre decisions, que la

joventut es per equivocar-se, que visquin amb passió i amb atreviment sense mediocritats perquè la vida es una i en un dia es pot girar.

En definitiva, volia deixar petjada a la seva vida. Si haguera decidit ser professora només acabar la carrera no haguera pogut transmetre ni la meitat de passió que en aquest moment de la meva vida. Pense que

un professor ha de tindre, abans de dedicar-se al ensenyament vivències tant en la seva vida personal com en la professional.

Seguim amb les reflexions :

Educar es una feina massa important, als alumnes han d'arribar referents i notan sols “professors”.

La Universitat m'ha format, el treball sota pressió m'ha curtit i la muntanya m'hadonat l'amor i la passió per la vida. Perdre amics, sentir fred, fam, arriscar el físic, plorar dalt d'un cim després d'una ascensió esgotadora, beure un colacao al refugi

amb els amics, riure...aquestes vivències a mi m'han fet millor persona i espere que amb el temps una bona professora.

En quant al curs, com diria Jesulin, en dos paraules “Im-prescindible”, es més que un curs, es compartir, escoltar, parlar, refermar-se o no, una experiència bonica.

Evidentment aquest curs podria haver sigut molt diferent, tot depenia dels professorsi en aquest cas la Carme i la Pepa han sabut parlar, escoltar, compartir...han sigutd'aquestes professores que mai oblidaràs i de les que entren al meu racó especialde professors que m'han marcat. Es nota que tenen passió per la seva feina i el

que es millor, ho saben transmetre.Carme i Pepa, encara que me'n vagi cap als Pirineus, per amor, voldria no perdreel contacte, encara em queda molt per aprendre i vosaltres dos mereixeu la pena.

Gracies per tot.

Esther Ginés.