Riu Congost

La problemàtica dels rius metropolitans

Barcelona 12 de novembre de 2013

Manuel Isnard Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs

X JORNADA CREAF SCB ICHN

La problemàtica dels rius metropolitans

1.- Qualitat hidromorfològica 2.- Vegetació 3.- Qualitat de les aigües superficials 4.- Fauna

1.- Qualitat hidromorfològica: 1.1.-Condicions morfològiques Variació amplada i fondària del canal Estructura i substrat de la llera Estructura de la zona de ribera 1.2.-Regim hidrològic: Quantificació i dinàmica del cabal Connexió amb masses d’aigua subterrànies 1.3.-Continuïtat fluvial Connectivitat fluvial

Qualitat hidromorfològica

La conca del Besòs tram alt -1956

Qualitat hidromorfològica Condicions morfològiques

1.1

Qualitat hidromorfològica Condicions morfològiques

La conca del Besòs tram alt -2011

1.1

Riu Congost (Granollers)-1956

Qualitat hidromorfològica Condicions morfològiques

1.1

Riu Congost (Granollers) - 2009

Qualitat hidromorfològica Condicions morfològiques

1.1

Qualitat hidromorfològica Condicions morfològiques

Riu Congost- ocupació de les planes

Riu Congost

Riu Congost - murs

• Rectificació i endegament dels rius convertint-se en canals

• Pèrdua de la vegetació de ribera i platges de sorres i codolars.

• Pressió urbanística amb ocupació de les planes inundables (industria, habitatge, horts, parcs etc..)

1.1

Qualitat hidromorfològica Condicions morfològiques

I aquests son els resultats

Granollers Santa Coloma de Gramenet

Santa Eulàlia de Ronçana

Qualitat hidromorfològica Condicions morfològiques

Altres resultats

Pèrdua o disminució de les zones inundables.

Zones inundables amb l’avinguda període de retorn 500 anys.

Qualitat hidromorfològica Condicions morfològiques

No tots els llocs han estat afectats, els trams alts es mantenen en un bon estat ecològic. Riera de Cànoves

Riu Tenes

Riera de Cànoves

Qualitat hidromorfològica Actuacions de millora

Krainer riu Congost – La Garriga

Recuperació meandre riu Tenes- Lliça d’Amunt

Riu Tenes Santa Eulalia de Ronçana

Escala de peixos

Riu Tenes - estiu 2012

Qualitat hidromorfològica Règim hidrològic

1.2

Riu Congost - 10 d’octubre de 1994

Qualitat hidromorfològica Règim hidrològic

1.2

Riu Tenes – primavera 2013

Qualitat hidromorfològica Règim hidrològic

Cabal riu Congost (Limnímetre La Garriga any 2012) Cabal mig 0,23 m3/s Cabal màxim 7,16 m3/s Cabal mínim 0,02 m3/s Cabals EDAR 0,11 m3/s Els cabals procedents de les EDAR’s signifiquen aproximadament el 60 % de les aigües superficials. Aquestes aigües, majoritàriament, procedeixen del riu Ter.

Qualitat hidromorfològica Règim hidrològic

1.2

Qualitat hidromorfològica Connectivitat fluvial

1.3

La connectivitat fluvial es veu afectada per la construcció d’embassaments (pocs a la Conca del Besòs), assuts, soleres de ponts, endegaments etc..

Captació de regants

Endegament i cimentació Costelles en el llit del riu

Qualitat hidromorfològica Connectivitat fluvial

1.3

Mapa d’isoconductivitat de l'aqüífer de la cubeta de La Llagosta (valors en µS/cm)

Gener 2007

QBR 2011

> = 95 Estat Natural

75 – 90 Lleugera pertorbació

55 – 70 Inici d’alteració

30 – 50 Alteració

< = 25 Forta alteració

Indicador Biològic Dades Diputació/ACA - U.B. Primavera 2011

EDAR

2

Vegetació Qualitat

2

Bambú Canya americana Nyamera

EVITAR L’ARRIBADA DE MÉS ESPÈCIES ÉS L’ESTRATÈGIA DE GESTIÓ MÉS EFICIENT

1. Evitar l'ús d’espècies exòtiques invasores en jardineria, horts i restauracions.

2. Abocaments de restes de jardineria.

3. Moviments de terres.

Phytolacca americana

Vegetació Qualitat

2

Conca del riu Besòs - Estadi inicial

• Anys 80 / 90 amb elevat grau de contaminació a les aigües circulants.

• Inexistència de sistemes de sanejament

• Conca fortament industrialitzada

• Elevada pressió urbanística.

Qualitat aigües superficials

Any Habitants

1900 82309

1950 192001

1970 559563

1991 842797

2001 926019

2004 986642

Paràmetre Concentració Percentatge mínim de reducció

Demanda bioquímica d’oxigen (DBO5)

Demanda química

d’oxigen (DQO)

Sòlids en suspensió

25 mg O2·L-1

125 mg O2·L-1

35 mg SS·L-1

70-90 %

75 % 90 %

Nitrogen total

15 mg N·L-1 10 mg N·L-1

(> 100.000 h. eq.)

70-80 %

Fòsfor total

2 mg P·L-1 1 mg P·L-1

(> 100.000 h. eq.)

80 %

Requeriments per a les descarregues de les aigües residuals urbanes segons la Directiva europea 91/271/CEE

< 0,1 Aigües molt netes

0,1 – 0,4 Aigües netes

0,5 – 0,9 Aigües amb lleuger estres

1 – 4 Aigües amb estres

> 4 Aigües amb fort estres

Concentració d’amoni mg NH4/L

Qualitat aigües superficials 3

000

005

010

015

020

025

030

2007 2008 2009 2010 2011 2012

mg/

l am

on

i

any

Concentració d’amoni aigües superficials Riu Congost (després EDAR Granollers)

Dades Agencia Catalana de l’Aigua

Am

plia

ció

Ed

ar

3 Qualitat aigües superficials

Dades: Agencia Catalana de l’Aigua

000

005

010

015

020

025

030

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

mg/

l am

on

i

any

Concentració d’amoni aigües superficials Riu Besòs (desprès del riu Ripoll)

3 Qualitat aigües superficials

Amoni 2011

< 0,1 Aigües molt netes

0,1 – 0,4 Aigües netes

0,5 – 0,9 Aigües amb lleuger estrès

1 – 4 Aigües amb estrès: frontera

> 4 Aigües amb fort estrès

Indicador Físic químic Amoni mg NH3/l Dades Diputació/ACA - U.B. Primavera 2011

EDAR

Granollers juliol 2012

Amoni 2011

< 0,1 Aigües molt netes

0,1 – 0,4 Aigües netes

0,5 – 0,9 Aigües amb lleuger estrès

1 – 4 Aigües amb estrès: frontera

> 4 Aigües amb fort estrès

Indicador Físic químic Amoni mg NH4/l Dades Diputació - U.B. Primavera 2011

EDAR

3

Amoni 2011

< 0,1 Aigües molt netes

0,1 – 0,4 Aigües netes

0,5 – 0,9 Aigües amb lleuger estrès

1 – 4 Aigües amb estrès: frontera

> 4 Aigües amb fort estrès

Indicador Físic químic Amoni mg NH3/l Dades Diputació/ACA - U.B. Primavera 2011

EDAR

Granollers juliol 2012

Amoni 2012

< 0,1 Aigües molt netes

0,1 – 0,4 Aigües netes

0,5 – 0,9 Aigües amb lleuger estrès

1 – 4 Aigües amb estrès: frontera

> 4 Aigües amb fort estrès

Indicador Físic químic Amoni mg NH4/l Dades Diputació - U.B. Primavera 2012

EDAR

(10,6 mg/l)

(7,0 mg/l)

3

Dades: Diputació de Barcelona

0

20

40

60

80

100

120

2007 2008 2009 2010 2011 2012

Niv

ell d

e q

ual

itat

any

Index IBMWP (Congost - Montornès)

4 Fauna

Dades:Diputacio de Barcelona

0

20

40

60

80

100

120

2007 2008 2009 2010 2011 2012

Niv

ell d

e Q

ual

itta

any

Index IBMWP (Besòs - Santa Coloma G.)

4 Fauna

IBMWP 2012

Indicador Biològic Rius mediterranis de cabal variable Dades Diputació- U.B. Primavera 2012

> 121 molt bona

120 -71 bona

70-41 mediocre

40-20 dolenta

> 20 pèssima

EDAR

Tricòpter

Espècie Nom comú Període 2002-03 Període 2007-08

Anguilla anguilla Anguila 0 86.19

Barbus graellsii Barb comú 0 37.21

Barbus meridionalis Barb de muntanya 2523.19 5783.18

Phoxinus sp. Barb roig 212.93 5184.03

Squalius laietanus Bagra catalana 336.40 3044.35

Lepomis gibbosus Peix sol 164.02 587.05

Ciprinus carpio Carpa 210.87 233.11

Índex IBICAT en la conca del riu Besòs períodes 2002-03 i 2007-08. Individus/hectàrea.

Font ACA

Fauna

Observacions d'ocells aquàtics al riu (n = 8497)

Ànec collverd

63%

Esplugabous

7%

Xivitona

2%

Martinet blanc

2%

Bernat

pescaire

2%Corriol

petit

1%

Blauet

0%Altres

1%Pollet polla a.

0%

Polla d'aigua

6%

Gavina vulgar

11%

Pollet ànec c.

5%

Becadells

1%

Especies al·lòctones enfront de les autòctones

Al·lòctones Autòctones

Fauna

Zonificació:

Exemple al

Congost (2008)

• Conills

• Talpons • Limícoles • Reproducció ocells • Esplugabous i gavina • Serp verda

• Llúdriga • Tortugues • Corbs marins • Reproducció ocells • Esplugabous

• Llúdriga • Visó americà • Conills • Polla d’aigua • Gat domèstic • Ocells terrestres

• Cranc americà • Martinet blanc • Xoriguer

Moltes gràcies per la seva atenció

Riu Congost Granollers