Treball Conca Futur, Novembre 2005

Impulsors del projecteJosep AribauManel BailoJordi BalsellsMontse CarbassaPere CarlesRamon CostaJoan JubertJoan Mª MussonsAntoni OlivéPere PratAlbert RibaQuim Solé Vilanova

AgraïmentsDavid Aguilar Isidre MensaToni Alegre Abel MontserratLluís Bassat Pep MoreraJoan Campreciós Sita MurtXavi Cañamares Joan NogueraXavier Carles Pilar PareraManel Caro Elisabeth PelfortAina Casals Maite PérezGemma Chalé Rosa Mª PlassaJordi Comelles Paco PochJoan Costa Franc PontiAntoni Dalmau Rita PuigAntoni Diaz Antoni RiusRamon Enrich Roger RocaIsidre Guixà Josep SalatHarold Graells Francesc SantacanaFrederic Homs Maria SenserrichMarina Iglesias Jordi TomàsMontserrat Jorba Llorenç TusalRafael Jorba Pep SoléLluís Jubert Pep VallsManel López Lluís VerdésElena Marin Miquel VilaMartí Marsal David Vives

Entitats col·laboradoresAnota.netDiputació de BarcelonaEspai GràficImma JubertPep Mas (Edis)

Aquest treball ha estat fet de forma desinteressada i el seu

contingut és subscrit només pels impulsadors del projecte.

Les despeses administratives, d’edició i presentació han estat

sufragades en bona part amb un ajut de l’Àrea de Promoció

Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona.

5

Treball Conca Futur

Conca Futur va néixer fa dos anys, fruit de les inquietuds generades per la situació socioeconòmica de la comarca de l’Anoia. Les persones que han endegat el treball han aportat les seves perspectives i experiències tant personals com professionals, de forma lliure i desinteressada, buscant aportar respostes i reflexions innovadores i constructives, que fossin d’utilitat per als agents que tenen responsabilitat i capacitat per a resoldre’ls.

Durant aquests dos anys s’ha dedicat una part del treball a la reflexió, amb una mirada innovadora i constructiva, recorrent a les opinions de persones expertes i constituint comissions de treball especialitzades.

El grup de treball va sorgir en uns moments en què el tancament de diverses empreses dels dos sectors tradicionals de la Conca —el tèxtil i la pell— va posar de moda l’eslògan “Volem viure i treballar a l’Anoia”. Llavors començava una etapa d’inquietud i preocupació generalitzada per l’esdevenidor d’Igualada i la seva àrea d’influència coneguda com a “Conca d’Òdena”.

El grup va formar-se amb l’objectiu d’esdevenir —modestament— allò que en l’entorn anglosaxó es coneix com a “think tank” o “fàbrica d’idees”.

Les persones del grup han treballat a títol individual, com a emprenedors, empresaris, directius d’empresa, professionals i persones representatives de la realitat econòmica i social de l’anomenada Conca, però en aquest treball no representen res ni ningú.

Durant uns mesos es va qüestionar la legitimitat del grup, ja que hi havia altres entitats i institucions que expressaven públicament la seva preocupació per la situació i la seva voluntat de trobar respostes. El fet que les persones integrants hi han treballat a títol

1. El perquè de Conca Futur

I. Presentació 1. El perquè de Conca Futur 5

2. Metodologia de Conca Futur 7

3. Conclusions de Conca Futur 9

II. Idees força 4. Niar a la Conca 15

5. Territori referent 19

6. Clústers excel·lents 23

7. Conca digital 27

8. Campus del coneixement 31

9. Urbanisme i paisatge 35

10. El “com” de Conca Futur 37

III. Annexos: treballs de les comissions (en document a part)

A.1. Evolució històrica

A.2. Comissió de creativitat i innovació

A.3. Comissió de reconversió dels sectors tradicionals i noves activitats

A.4. Comissió de les tic

A.5. Formació

A.6. Urbanisme i paisatge

I. Presentació

6

Treball Conca Futur

7

Treball Conca Futur

individual i que l’existència de Conca Futur no és incompatible amb les altres iniciatives públiques i privades, va possibilitar que es continués endavant amb decisió.

El nucli inicial d’integrants del fòrum van adreçar una carta a altres membres potencials. En aquesta carta es deia:

“És sabut que en aquesta àrea hi ha una gran concentració d’activitats econòmiques de poc valor afegit i intensives en mà d’obra poc qualificada o poc valorada per un mercat que és global, i veiem amb preocupació que la conseqüència més evident d’aquesta realitat és, d’una banda, la progressiva pèrdua d’ocupació i d’empleabilitat i nivell de vida dels ciutadans d’aquest territori i, de l’altra, la disminució del pes econòmic de la Comarca en el conjunt de Catalunya.

Volem que aquest grup es converteixi en un equip de treball capaç de proposar als estaments públics —ajuntaments, Consell Comarcal, partits polítics, patronals, sindicats, associacions, mitjans de comunicació— i a la ciutadania en general, diversos escenaris i línies d’actuació en els àmbits públic, privat i mixt que configurin una visió clara del futur de territori, un futur amb noves activitats econòmiques que permetin millorar l’empleabilitat i recuperar l’ocupació i el nivell de vida”.

L’objectiu ha estat, doncs, reflexionar sobre la situació actual amb la mirada posada en el futur; i s’ha fet intentant no caure en la temptació dels estudis i els diagnòstics i posant l’èmfasi en el pensament no convencional. En aquest sentit, no s’ha dubtat en fer ús de tècniques noves i en cercar l’ajut de persones expertes en els diferents camps explorats i, en especial, en creativitat i innovació.

Finalment, cal no oblidar que l’objectiu final és lliurar el fruit d’una reflexió feta des de la societat civil. La feina es limita, doncs, a posar sobre la taula propostes que haurien de ser desenvolupades i implementades en fases següents i per persones o entitats o institucions que no són Conca Futur.

Com es diu més endavant en les conclusions d’aquest treball, “Conca Futur té com a missió iniciar un debat sobre propostes concretes que es presenten i que tenen com a denominador comú garantir un millor futur a la Conca, en un marc de cooperació pública i privada en el qual tant els ciutadans com els agents economicosocials i les administracions públiques assumeixin les seves responsabilitats i, d’aquesta manera posar en marxa processos de transformació que reorientin el desenvolupament econòmic i social d’aquest territori”.

En ser un treball voluntari, hi ha diferents nivells d’aprofundiment en funció no tant de la voluntat de treball com del temps disponible que s’ha dedicat a cada tema. Les experiències professionals dels components i les metodologies utilitzades les podeu contemplar detalladament en els Annexos.

En qualsevol cas, les metodologies han estat participatives, sense condicionants polítics, obertes a totes les visions i opinions, i amb voluntat de fer aportacions pràctiques.

Quan els seus membres han cregut arribar al punt de maduració de les seves aportacions, els temes s’han obert a la resta de ciutadans per recollir-ne les seves perspectives i opinions.

No és doncs un sistema tancat de receptes sinó un espai de reflexió i propostes amb voluntat que siguin operatives.

Si bé Conca Futur es presenta com un sistema obert, per si sol és ja un sistema global i complet de millores i formes de treballar per a la comarca.

Per portar a terme els seus objectius, Conca Futur ha organitzat el treball partint de comissions especialitzades en diversos temes; cada persona que ha participat s’ha incorporat a la comissió on ha cregut que per característiques professionals o personals podia fer millors aportacions. Al final de les conclusions de cada comissió es detalla qui ha estat en cada comissió. Les comissions que han estat operatives han sigut les següents:

• Comissió de RECONVERSIÓ DE SECTORS TRADICIONALS I NOVES ACTIVITATS

• Comissió de TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació).

2. Metodologia de Conca Futur

I. Presentació

8

Treball Conca Futur

9

Treball Conca Futur

• Comissió de CREATIVITAT, INNOVACIÓ I EMPRENEDORS.

Som conscients que faltarien desenvolupar més comissions dedicades a temes que s’han treballat o no s’han treballat directament, però s’ha preferit concretar aquelles que teníem més facilitat de desenvolupar; que haurien dispersat el nostre treball o no s’haurien pogut tractar adequadament.

En concret, la comissió de Creativitat, Innovació i Emprenedors, ha estat la que ha reunit més persones; fins i tot s’han separat en dos grups, en funció de les edats dels assistents. També ha estat la més abstracta en consonància amb el tema i en concret ha servit per a donar una visió transversal de les altres comissions, tal com s’explica en l’annex corresponent.

En les conclusions de cada comissió es detallen aquelles metodologies pròpies que s’han utilitzat així com, quan és rellevant, quines persones han intervingut en cada cas.

Aquestes comissions s’han anat reunint amb diversa periodicitat i amb diferents persones procedents de la comarca i coneixedores dels temes respectius. Això ha servit per a obtenir unes conclusions que, degudament tractades, han facilitat traçar les idees-força que es presenten.

Aquestes idees-força les hem concretades en cinc i les entenem com a ICONES que haurien de ser presents en qualsevol projecte que es pretengui desenvolupar.

Resumir en poc espai el treball que s’ha desenvolupat a Conca Futur és difícil però necessari perquè s’ha de transmetre una visió general mitjançant uns quants punts clau que defineixin clarament la posició del grup de treball. Els detalls i exemples es troben inclosos en el treball que s’adjunta.

Comentaris previsCom ja s’explica en l’apartat corresponent, el treball de Conca Futur s’ha organitzat en la majoria de casos en comissions especialitzades. El detall de les conclusions de cada comissió es troba en els annexos del treball que es presenta. Una de les qüestions que ens hem auto-exigit és la concreció en poques idees-força, que es puguin portar endavant —no sense esforç—, que siguin engrescadores per als ciutadans del territori i que hi aboquin el seu talent. Els annexos del present treball donen una visió més àmplia i completa de les diferents aportacions rebudes, les quals caldrà tenir presents en el plantejament de les accions a realitzar.

El conjunt de les reunions realitzades per totes les comissions tenen un denominador comú que es considera important: l’interès dels participants-convidats que les seves opinions siguin escoltades. Totes les persones convocades han mostrat la seva opinió favorable que s’organitzin fòrums com aquests en els quals es demana l’opinió i criteri dels que són coneixedors dels diferents temes. En molts casos ens han comunicat el seu agraïment per haver estat convidades a participar en el debat sobre qüestions que afecten el col·lectiu de la Conca. Aquesta és sens dubte una riquesa que cal aprofitar i potenciar.

Es detecta una queixa generalitzada per no ser consultats pels polítics que dirigeixen el territori i tenen la sensació que es fan les coses sense la participació de les persones que tenen coneixements específics i un neguit creador.

3. Conclusions de Conca Futur

I. Presentació

10

Treball Conca Futur

11

Treball Conca Futur

Nou posicionament Cal trencar motlles en l’ambigüitat en què ens movem: Som ciutat? Som Conca? Què és la Conca i quin territori inclou?, etc. Hi ha la sensació que “anem fent” i que no cal arriscar massa... però la realitat és que les coses no van massa bé. Els índex d’atur ens situen en posicions delicades, tenim un índex d’universitaris dels més baixos de Catalunya, la nostra economia s’ha recolzat sempre en sectors tradicionals on actualment hi ha problemes greus...

La primera conclusió és un posicionament d’una Conca creativa i oberta. Cal considerar el concepte de Conca d’Òdena en un marc ampliat als municipis que vulguin ser-hi inclosos i especialment aquells que pel seu valor estratègic s’hi hagin d’incloure; per tant un concepte de “Conca Ampliada”.

Hem de trencar paradigmes. Podem ser un referent i ens ho hem de creure!. Cal aprofitar els avantatges del que tenim i dotar-nos de nous valors basats en la creativitat i la innovació aplicades a la realitat del territori, superant localismes que ens frenin i limitin.

Cal garantir el progrés de les persones i les empreses mitjançant una òptima gestió del territori.

Nous valors Entenem que aquest posicionament s’ha de concretar en uns valors que fins ara no han existit i que han de representar un nou model de relació a la ciutat i a la Conca.

Parlem de nous models de gestió que facilitin una relació pública-privada eficient, d’una concepció territorial que superi els localismes en tot allò necessari aplicant solucions imaginatives que, respectant allò que és necessari i indiscutible, permetin

assolir els avantatges dels guanyadors, apostant per esdevenir els millors. En allò que calgui hem de buscar suport d’altres territoris amb problemes semblants. Cal mobilitzar i donar molt protagonisme al capital humà, que degudament canalitzat, ha de ser generador d’idees i impulsor d’accions positives. Ens hem d’acostumar a “pensar en gran” i ser ambiciosos per no quedar-nos en solucions a mitges.

Finalment, cal liderar i focalitzar l’esforç en unes idees-força que es proposen, alineades en un projecte de territori.

Idees-força Els nous valors es focalitzen en un seguit d’idees-força que proposem i que s’alineen en un projecte ambiciós de territori.

Les idees-força tenen sentit individualment però sobretot s’enriqueixen i complementen amb la transversalitat entre elles, reforçada per una visió innovadora i creativa. Aquest vol ser sens dubte un valor afegit important del treball de Conca Futur.

Les idees-força les concretem en les cinc següents:a) Niar a la Concab) Territori referentc) Clústers excel·lentsd) Conca digitale) Campus del coneixement

Aquestes idees-força es desenvolupen a continuació.

a) Niar a la Conca Es vol aplicar tota la força de la paraula niar (que vol dir fer el niu). Això és més que viure en un lloc, és trobar-s’hi bé i trobar-hi l’ambient i les condicions ideals per a desenvolupar-s’hi. Això inclou el treball, la cultura, les associacions, etc.

Hi ha una gran coincidència en el concepte de Conca com una realitat territorial que ha de superar els límits estrictes dels municipis integrants en allò que pugui convenir, amb una visió generosa tant pel que es refereix al concepte de Conca àmplia com al de la necessitat de superar els localismes, especialment a l’hora de planificar el territori i les activitats integradores.

Missió del treballCompromís social Conca Futur té com a missió iniciar un debat sobre les propostes concretes que es presenten i que tenen com a denominador comú garantir un millor futur per a la Conca de l’Anoia, en un marc de cooperació pública i privada en el qual tant els ciutadans com els agents econòmics i socials i les administracions públiques assumeixin les seves responsabilitats. D’aquesta manera es podran posar en marxa processos de transformació que reorientin el desenvolupament econòmic i social d’aquest territori.

Visió de la Conca en el Futur La resposta a la pregunta “com volem que sigui la Conca de l’Anoia en el termini de tres anys?” és la següent:

“Un territori amb identitat pròpia, que combini les seves capacitats industrials tradicionals amb els avantatges de les ciutats mitjanes i petites per la seva proximitat a l’entorn natural, on la creativitat i el coneixement siguin la base de la seva competitivitat, i suficientment innovadora i oberta per a incorporar nova gent i nous sectors econòmics.

Un espai de convivència on es garanteixi el progrés de les seves persones i empreses i dotada dels mecanismes eficients de gestió del territori, com un tot responsabilitat de tots”

És un concepte i un conjunt d’idees per millorar, amb solucions creatives i innovadores, la proposta de qualitat de vida creant senyals d’identitat pròpies, amb la voluntat d’esdevenir un referent al nostre país, aconseguir que el nostre jovent tingui més oportunitats de viure i treballar-hi i que els nou-vinguts presents i futurs desitgin niar-hi perquè la proposta és immillorable.Per a aconseguir-ho podem parlar de tres eixos bàsics: la qualitat, les persones i el territori; i de tres vessants d’intervenció: la urbanística, l’arquitectònica i els serveis.

Idees concretes• Pla Urbanístic de la Conca• Polítiques de vialitat trencadores (ciutat peatonal

per excel·lència, ciutat sense cotxes, Conca pionera en el transport elèctric...)

• Potenciació del sector quinari1

• Igualada, gran centre comercial• Nova política de participació ciutadana• Ciutat de la Música• El Rec, nova “icona” urbanística

b) Territori referent Cal situar la Conca en el “mapa mental” dels catalans. Hem de potenciar les activitats culturals i econòmiques que ja es desenvolupen actualment i que són un referent per a tot el territori català, i desenvolupar-ne de noves, fomentant que unes i altres esdevinguin autèntics motors econòmics i culturals per a la Conca.

L’estratègia de la Conca passa per treballar de forma simultània i coordinada algunes de les idees-força

1. S’anomena sector quinari en el que inclou activitats relacionades amb el sector cultural i la seva producció de bens i serveis, l’educació i la recerca, la sanitat i els serveis a les empreses, caracteritzades totes elles per l’elaboració de continguts i, per tant, centrades en el capital humà com a factor principal.

12

Treball Conca Futur

13

Treball Conca Futur

d) Conca digital Conca digital és una visió transversal de la comunicació i la informació des d’un punt de vista tecnològic i de la seva popularització. Es pretén l’alfabetització digital de tots els habitants de la Conca, el que comporta una aposta important per incorporar l’ús i aplicació de les TIC2 en tots els seus processos i àmbits de treball, potenciant la “Conca en Xarxa” i la presència del nostre territori en les infraestructures i comunicacions del segle XXI, la “Xarxa de nodes territorials”.

Aquesta idea actuarà també, d’una manera indirecta, en totes les altres idees-força i s’ha de basar en tres pilars fonamentals per al seu desenvolupament:• Infraestructures avançades• Continguts i serveis• Capacitació

Cal també que s’estructuri en els eixos bàsics següents:• Xarxa educativa• Xarxa econòmica• Xarxa ciutadana

Idees concretes• L’IES “Conca Online”• L’escola en xarxa• El portal del comerç• El factory outlet virtual• La Conca del teletreball• El clúster de l’enginyeria del programari• Les entitats virtuals• El portal ciutadà• Les administracions públiques en xarxa• L’e-administració• El nivell “C” de la informàtica• El Comissionat per la Societat de la Informació

e) Campus del coneixement El Campus del coneixement és la gran oportunitat i tanmateix la gran necessitat de la societat de la Conca.

Es tracta d’una visió de l’àmbit de la formació en el sentit més ampli tant pel que fa a les edats d’aplicació com als nivells formatius. Per tant afecta des de les escoles bàsiques fins a la universitat, sense deixar de banda les necessitats derivades de la reconversió dels sectors tradicionals, accions referides a riquesa idiomàtica i treballs de les àrees de creativitat i innovació per a tots els nivells.

Es basa en cinc grans línies d’actuació:• El coneixement profund de l’anglès• El prestigi i racionalització de la formació professional• La Universitat i els centres de recerca• Els centres tecnològics relacionats amb la indústria• La creació d’un Campus aglutinador

Idees concretes• Formar estudiants trilingües• Potenciar un centre de postgraus vinculat al centre

universitari actual• Crear una “Jornada econòmica” anual d’ampli abast,

per als dirigents i protagonistes dels sectors productius• Crear un Campus universitari ben equipat per a

docència i recerca

Conclusió final Amb tot el que s’ha exposat i amb el contingut del treball volem transmetre als ciutadans i als responsables del govern de la Conca, la necessitat i les possibilitats d’anar mes enllà dels tòpics de sempre. Hem de “pensar en gran” per assolir el nostre lloc en el futur del país.Per això, el treball de Conca Futur presenta diverses accions amb les quals es pretén no deixar ningú indiferent, i que els responsables de les diferents

que es proposen, cercant sinergies que permetin oferir productes complets, atractius i factibles de promocionar, que ens diferenciïn. Les accions que es proposen en el treball es poden assolir amb un esforç —econòmic i humà— que serà ben compensat.

Idees concretes• Ciutat del color• Escola de creativitat i innovació• Turisme industrial i rural• Conca gastronòmica• Viu el motor a la Conca• Capital mundial dels globus i de l’aeronàutica• Primer factory outlet urbà de Catalunya• Ciutat dels nens• Ciutat humana. Qualitat de vida• Ciutat de l’hoquei patins

c) Clústers excel·lents Aquesta és la visió economicista de la Conca, la dels motors econòmics. Cal enfocar adequadament la reconversió dels sectors tradicionals, actualment en dificultats i adequar tot l’entorn que això representa tant des del punt de vista de les activitats industrials (les existents i les noves) com també de les persones que hi treballin.Per altra banda es tracta de potenciar allò que sabem fer i que ens és reconegut, donant-li l’especificitat i la força que requereix.

Idees concretes• Plató de la moda i el disseny• Escola de creativitat i innovació• Cooperativa de tallers tèxtils de l’Anoia• Primer clúster europeu dels curtits ecològics• Enginyeria del programari • Clúster del motor (Parcmotor)• Parc de l’aeronàutica• Ciutat de la música

administracions públiques de la Conca les facin seves, i s’arrisquin i es comprometin en el seu desenvolupament. Ells són els primers que hi han de creure per tal de projectar aquest territori al nivell que li correspon en el mapa mental i real de Catalunya.

Des de la consciència de les inversions històricament perdudes, pensem que és moment de recuperar aquests greuges i suggerim fer-ho amb una nova singularitat que és el “Projecte de Conca Digital”; una via per a facilitar l’accés de tots els ciutadans a un nivell tecnològic i d’utilització de les TIC bàsic per a qualsevol acció futura.

Volem deixar molt clar que totes les propostes contingudes en el treball de Conca Futur estan fetes des de posicions positives i amb el convenciment que es poden realitzar i que s’ha de fer arriscant i treballant fort en molts casos.

Cal mobilitzar la societat civil, parlant amb realisme i generant la capacitat de reacció necessària per a emprendre accions trencadores i positives. Volem que els governants tinguin l’exigència i també el suport dels ciutadans en aquesta acció que la nostra realitat actual requereix i que s’ha d’emprendre amb idees imaginatives, il·lusionades i creadores.

En cap moment hi ha ànim de crítica cap a ningú, ni institucions polítiques ni empresarials. Es tracta de traçar una línia innovadora i constructiva cap al futur partint d’una situació actual i d’una realitat històrica, amb l’objectiu final de millorar les expectatives del nivell de vida de totes les persones d’aquest territori.

2. TIC és l’abreviació de Tecnologies de la Informació i la Comunicació

14

Treball Conca Futur

15

Treball Conca Futur

4. Niar a la Conca

La gran majoria de les persones que han col·laborat en l’elaboració del projecte Conca Futur han valorat d’una manera molt significativa el concepte de qualitat de vida que es proposa per al nostre territori.

Niar a la Conca és un concepte i un conjunt d’idees per a millorar, amb solucions creatives i innovadores, la proposta de qualitat de vida, tot creant senyals d’identitat pròpies. Això es fa amb la voluntat d’esdevenir un referent en el nostre país, aconseguir que el jovent tingui més oportunitats de viure i treballar a la Conca i que els nouvinguts recents i futurs desitgin niar-hi perquè la proposta és immillorable.

Igual que en la resta d’Idees-força, cal fer una lectura transversal de les propostes. Sens dubte es tracta d’un objectiu a llarg termini que ha de ser compartit amb la societat civil per crear un estil propi (creativitat i innovació) i una forma de fer les coses que doni identitat.

Aquest gran concepte té tres eixos: la qualitat, les persones i el territori. I té tres vessants d’intervenció: urbanístic, arquitectònic i els serveis.

Territori de la qualitatLa Qualitat és una actitud i un valor que hauríem d’incorporar com un component més de la diferenciació que el nostre territori necessita per construir aquest posicionament que li donarà la identitat i la guia per alinear els projectes de futur.

Cal interpretar la Qualitat en un sentit molt ampli que va des de l’espai urbà, el comerç, els serveis, l’administració i fins i tot el model o grau de participació ciutadana i la col·laboració pública/privada per a desenvolupar projectes.

Soci

etat

del

con

eixe

men

tCreació de riquesa

Sect

ors

trad

icio

nals

Qualitat de vidaPe

nsad

ors

del T

errit

ori

Cent

reTe

cnol

ògic

M

edi A

mbi

ent

Crea

r el C

ampu

s de

l Con

eixe

men

t

Cent

re n

oves

Em

pres

es

Infr

aest

ruct

ures

del

seg

le X

XI

Talle

rs d

e Cr

eativ

itat I

nnov

ació Po

rtal C

iuta

dà

Talle

rs d

e di

ssen

y

Niv

ell C

Info

rmàt

ica AN

OIA

Onlin

e

Pres

tigia

r la

Form

ació

Pro

fess

iona

l Ce

ntre

s de

Pos

tgra

u

Cent

re

Tecn

ològ

ic

del P

aper

Pote

ncia

r la

Rece

rca

aplic

ada

a la

Indú

stria

Estu

dian

ts

trili

ngüe

s

Pote

ncia

r el C

entr

e U

nive

rsita

ri

e-ad

min

istr

ació

Estu

dian

ts V

irtua

ls

Esco

la e

n xa

rxa

Terri

tori

de Te

letre

ball

Conc

a Ga

stro

nòm

ica

Turis

me

Rura

l

Turis

me

Indu

stria

l

Inno

vaci

ó i C

reat

ivita

t

Capi

tal M

undi

al d

els

Glob

us i

de l’

Aero

nàut

ica

Porta

l del

Com

erç

Ciut

at d

el C

olor

Ciut

at d

els

Nen

sCi

utat

del

Hoq

uei

Ciut

at d

e la

Mús

ica

Conn

exió

pol

ígon

s

Viu

el M

otor

a

la C

ONCA

Engi

nyer

ia

de S

oftw

are

Nou

Pol

ígon

ec

ològ

ic(a

dobe

r, fa

rmàc

ia)

Vies

Com

unic

ació

Ca

talu

nya

Cent

ral

Parc

Aer

onàu

tic

Parc

Mot

or

Port

Sec Ce

ntre

Log

ístic

Carr

eter

es. T

ren

Tran

sver

sal

Crea

ció

de C

apita

l Ri

sc P

rivat

-Púb

lic

Nou

s Po

lígon

s In

dust

rials

i zo

nes

d’Eq

uipa

men

ts

Fact

ory

Outle

t Virt

ual

Prim

er F

acto

ry O

utle

t Urb

à

Coop

erat

iva

Tèxt

il

Conc

a Pa

isat

ge

Igua

lada

Gra

n Ce

ntre

Co

mer

cial

Pote

ncia

r el

Sect

or Q

uina

ri

El R

ec “

Icon

a A

rqui

tect

ònic

a”El

Riu

, nou

esp

ai

Pla

urba

níst

ic

Supr

ater

rito

rial

Polít

ique

s de

Via

litat

Tr

enca

dore

s

Pote

ncia

r la

Parti

cipa

ció

Ciut

adan

a

Nov

a Cu

ltura

Pú

blic

a-Pr

ivad

a

Cohe

sió

Soci

al

Reha

bilit

ació

Cent

res

Urba

ns

Reco

nver

sió

sect

ors

tradi

cion

als

Plat

ó de

la m

oda

II. Idees força

16

Treball Conca Futur

17

Treball Conca Futur

Vessant urbanísticL’excel·lència és un objectiu que ha de presidir qualsevol acció, i per tant s’han de rehabilitar els centres urbans i seria convenient crear una taula d’indicadors urbanístics comparables amb els de les millors ciutats semblants. En funció dels resultats caldria fer un Pla d’acció de millora, sempre amb la voluntat d’estar al capdavant de les ciutats del país.

Una proposta de trets a treballar seria la Ciutat del color. Aquesta seria una oportunitat per a crear una identitat visual o un mecanisme de comunicació per crear sinergies amb altres accions com el factory outlet urbà, el Rec, etc. En tot cas, el concepte de l’estètica és un element que pot aportar una riquesa creativa extraordinària i una singularitat.

Vessant arquitectònicSi es vol tenir un posicionament creatiu i innovador s’han de generar projectes i idees que relacionin la Conca amb el que es vol ser. En aquest sentit, l’arquitectura dóna una oportunitat per tenir o crear una icona de referència que reforci el nou posicionament de creativitat. Per això es proposa que, junt amb el posicionament de “pensar en gran”, l’arquitectura s’incorpori com a nou valor a algun dels projectes en fase d’elaboració. L’espai del Rec és una oportunitat per esdevenir un gran referent de reconversió a l’estil del que es va fer a Bilbao amb el Guggenheim i el rial.

Vessant serveisUn territori que vol estar a l’avantguarda de la qualitat ha de tenir una relació especial amb els ciutadans i això comporta una Administració eficient orientada a les persones i una utilització extensiva de les tecnologies per facilitar i simplificar les relacions amb els ciutadans, en línia amb la idea de Territori digital. També s’han d’introduir tècniques avançades de gestió i una cultura orientada a l’anàlisi dels resultats.

Cal considerar Igualada com un Gran centre comercial, potenciant el comerç tradicional i tenint com a locomotora el concepte del factory outlet urbà. I això s’ha de fer amb una visió transversal, és a dir, tenint presents els conceptes urbanístic, estètic, arquitectònic, els serveis d’atenció al visitant, etc. Cal actuar en definitiva com si Igualada fós un Gran centre comercial però concebut com a urbà. No és fàcil, però sí possible. La conjunció de les eines “producte + comunicació + marketing” permetrà aconseguir el que aquí es pretén.

Territori de les personesLa nova Societat del coneixement està modificant d’una manera radical el comportament, els valors i les actituds de les persones. Això comporta la necessitat d’adaptar els espais urbans i tot l’entramat de relacions i vivències a les necessitats dels nous ciutadans.

Si es vol ser socialment obert i solidari, el tema de la cohesió social ha de tenir un lloc en la planificació del futur de la Conca. S’han d’esmerçar esforços en polítiques d’immigració que facilitin l’acollida i la integració, polítiques per a millorar l’ocupació de les persones que pateixen les conseqüències de la davallada industrial tradicional. En definitiva, cal complementar les polítiques de la resta d’institucions.

Vessant urbanísticEs vol ser un model en la recuperació de la ciutat i del territori per a la ciutadania, desenvolupant polítiques de vialitat trencadores que equilibrin els espais urbans a favor dels vianants a partir d’objectius que poden semblar utòpics: ciutat sense cotxes, ciutat peatonal per excel·lència, ciutat de les bicicletes, ciutat pionera del transport elèctric, etc. Però cal que serveixin per aixecar el llistó de les actuacions i aconseguir fites impensables.

Vessant serveisConsiderant el binomi persones-economia, cal fer un esforç considerable per potenciar amb visió d’empresa el que es denomina sector quinari (serveis culturals i de lleure). Cal tenir en compte que el que s’ofereix és un producte, en competència amb els d’altres ciutats, que s’alinea amb l’objectiu de generar sinergia i que al mateix temps és un servei de molt nivell per als ciutadans del territori. En aquest sentit, idees com ciutat dels nens, ciutat de l’hoquei, i ciutat de la música són punts de partida que caldrà explorar i desenvolupar.

La Conca: el territoriCal considerar la Conca com una comunitat urbana unitària per a desenvolupar un projecte de Territori coordinat, equilibrat i sostenible amb la finalitat de millorar sensiblement les expectatives de nivell de vida de les seves persones. Aquest nou enfocament ha de permetre construir un espai urbà diferent i crear les condicions estructurals, personals i econòmiques per complir l’objectiu de maximitzar la qualitat de vida de tots el ciutadans del territori. Cal fer-ho amb visió a llarg termini, pensant i actuant més enllà de localismes i tenint en compte que l’únic objectiu important són les persones.

És necessari ser creatius i trencar motlles si és necessari No s’ha de viure en la mediocritat de la rutina del “què toca” o “perquè s’ha fet sempre així”. Una proposta d’aquest tipus s’ha d’entendre com un procés que cal liderar amb generositat, sense afanys de protagonismes personals però amb una filosofia de “guanyar - guanyar” des del primer moment. Probablement el primer pas hauria de ser crear un instrument per a la reflexió i el consens de com posar en marxa el projecte de Niar a la Conca.

Vessant serveisCada vegada s’imposen més les visions que superen l’àmbit municipal. Una visió oberta en la prestació dels serveis públics i privats és el primer pas per demostrar la voluntat de compartir una política comuna en el territori. S’hauria de desenvolupar un Pla de prestació dels diferents serveis, tant els actuals com els que podríem denominar d’Administració única. En aquest Pla hi cap tot, sempre que compleixi la condició de més eficàcia més eficiència i menys cost.

Vessant Pla Urbanístic de la Conca A llarg termini un Pla urbanístic de la Conca ha de permetre una visió global del nou espai del territori que faciliti potenciar les possibilitats de treballar i viure en el territori, i la relació amb el paisatge i la natura. Cal també que permeti planificar, dins un projecte de qualitat de vida, el creixement residencial, que previsiblement tindrà el territori, i l’arribada de nous sectors, especialment els relacionats amb el software si la idea de la Ciutat Digital s’entén com una oportunitat de futur i de noves iniciatives empresarials.

19

Treball Conca Futur

5. Territori referent Amb la globalització, les ciutats, i també les empreses,

s’enfronten a una nova realitat socioeconòmica —elevada competència, necessitat creixent d’innovar, mundialització dels mercats, etc.— que les obliga a analitzar i identificar quins seran els futurs competidors i quines seran les seves capacitats i els avantatges competitius per tal de decidir l’estratègia adequada que permeti una millora de la qualitat de vida dels seus ciutadans, a llarg termini.

Igualada és i ha estat una ciutat industrial. La Conca també és un territori industrial. És el moment de redefinir el territori. El futur de la Conca és el d’un territori que s’ha de preparar per liderar amb força la Societat del coneixement. Cal preparar-se per a l’economia del segle XXI, que dependrà, sobretot, de la capacitat d’innovar.

En la mesura que un territori es configura com un element que atrau persones, empreses i institucions que generen valor, es garantirà la millora de la qualitat de vida dels seus habitants. En la nova societat, la principal matèria prima amb què compten les ciutats són les seves persones i la seva imaginació per al canvi. Cal crear un entorn que potenciï i retingui el talent, atregui les persones creatives i les millors idees per a fer-les realitat. El valor d’una ciutat no el determinen els seus recursos naturals, sinó la capacitat de la seva gent per a generar riquesa i millorar la qualitat de vida.

Una identitat col·lectiva és allò que crea vincles en una comunitat; allò que uneix, distingeix dels altres i orienta. És quelcom que fa sentir-se orgullosos. La Conca mai no ha tingut un patrimoni tangible o intangible que la faci atractiva per als visitants. Altres ciutats o territoris similars presenten unes fortes característiques pròpies que faciliten el seu posicionament i promoció exterior. La manca de senyals d’identitat propis de la Conca no permet

II. Idees força

20

Treball Conca Futur

21

Treball Conca Futur

als seus ciutadans la vinculació necessària per a sentir-se’n orgullosos. En aquest sentit cal potenciar els senyals d’identitat del territori, els actius i els punts forts dels habitants de la Conca perquè aquest esdevingui un referent en diferents àmbits, tant a nivell nacional i estatal com internacional.

Els territoris referentsEls actius culturals, la identitat, el paisatge cultural són instruments efectius per al màrqueting territorial i de les ciutats. La identitat d’un lloc, la seva qualitat de vida, el paisatge cultural són recursos per competir i cooperar en favor del desenvolupament local i regional. Les ciutats s’han de posicionar en el mercat, i cal que construeixin i comuniquin missatges nítids i clars, recolzats en els avantatges competitius del territori. S’han de projectar a l’exterior amb una imatge compacta, basada en valors clau i alhora diferencials i identitaris i així promoure un major coneixement extern.

Alguns exemples de posicionaments d’altres ciutats o territoris són els següents:

Territori PosicionamentTàrrega TeatreVilafranca del Penedès Vi i CastellersSitges CinemaTerrassa Industrial i Hoquei herbaPerpinyà RugbyPriorat Vi i gastronomiaProvincia Lleida Natura i aventuraCaldes de Montbui Benestar

Conca: territori referentL’estratègia de la Conca passa per treballar de forma simultània i coordinada algunes de les idees-força que es presenten, cercant sinèrgies que

permetin oferir productes complets, atractius i fàcils de promocionar. S’han treballat algunes idees-força amb la voluntat de desenvolupar-les més extensament per tal que la Conca esdevingui un “territori referent” en aquestes activitats. Algunes d’elles ja són activitats consolidades i d’altres tenen prou riquesa i potencial per a ser projectades:

Ciutat del colorQuina imatge transmet la Conca a l’exterior? Actualment Igualada és una ciutat gris? El color permet llançar noves idees i el llenguatge dels colors és un llenguatge simple, que tothom entén. Algunes ciutats s’han associat a uns colors determinats (Tolosa de Llenguadoc, etc). Es proposa experimentar-ho amb el primer factory outlet urbà, de manera que una “ratlla de color” marqui uns itineraris “comercials” per la ciutat.

Innovació / Escola de creativitatEn el procés de reconversió de l’economia de la comarca cal crear un entorn que atregui les persones, les empreses i les institucions creatives, amb capacitat d’innovar. Es proposen tres projectes concrets: l’Escola de Creativitat, el Viver d’Idees i l’Observatori Europeu del Talent.

Turisme industrial i ruralIgualada ha estat una ciutat industrial. Una part important de la moda del país ha sortit i surt d’aquesta ciutat. La creació d’una “ruta de la moda” on es pogués visitar la fabricació del gènere de punt i dels curtits i la seva transformació en béns de consum seria un atractiu important per als visitants de la Conca, junt amb la visita als museus de la Pell i del Paper i a les seves instal·lacions fabrils que daten de segles passats.

Punt i a part mereixen les restes arqueològiques de l’Abric Romaní de Capellades, que pel seu potencial

d’atracció poden ser un motor del flux turístic cap a altres propostes de la Conca.

L’entorn rural, especialment de la zona de l’Alta Anoia propera a la Conca, permet disposar d’un valor important dintre l’estratègia empresarial turística en relació amb l’anomenat turisme rural, que busca tranquil·litat i una relació directa amb les persones del món rural i els seus productes. El plantejament residencial/turístic de las cases de pagès és engrescador i té un gran futur a la comarca.

Conca GastronòmicaUna part important del turisme interior es genera per motivacions gastronòmiques. La Conca ha de ser capaç de generar una oferta diferenciada i de qualitat, que la situï en el mapa gastronòmic de Catalunya.

Viu el motor a la ConcaEl Parcmotor de Castellolí es convertirà en un termini breu en el segon circuit de Catalunya. L’arrelada afecció a l’Scalextric a Igualada i l’organització de certàmens a nivell europeu, fan de la Conca el lloc idoni per potenciar el motor, com a activitat de lleure.

Igualada, capital mundial del globus i l’aeronàuticaL’Aerosport, l’European Balloon Festival, empreses com Ultramagic, Kontyki i escoles i pilots de diferents especialitats aeronàutiques, configuren la Conca com un espai ideal per al desenvolupament d’aquestes activitats.

Primer Outlet urbà de CatalunyaEls factory outlets són una realitat en expansió a tot el món. Guanyen any rere any quota de mercat respecte d’altres canals de distribució i mouen moltes persones, sobretot els caps de setmana.Igualada, per la seva tradició en el tèxtil, ha tingut

sempre les “botigues de fàbrica” en el casc urbà. Aquesta és una realitat que cap altra capital de comarca té i per tant, un valor diferencial respecte a altres ciutats de Catalunya.

Ciutat dels nensLa Mostra de Teatre Infantil i Juvenil organitzada per Xarxa i la Festa dels Reis són dues realitats amb una implantació important a la ciutat d’Igualada. La seva potenciació permetria projectar aquesta realitat a la resta de Catalunya.

Ciutat humana / Qualitat de vidaEl format de ciutat mitjana de Catalunya permet configurar la Conca com una ciutat on la qualitat de vida sigui l’eix principal de comunicació (carrils bici, zones de vianants, etc.).

Ciutat de l’hoquei sobre patinsIgualada té una tradició important en aquest esport. L’Igualada Hoquei Club és el club esportiu més important de la comarca i té projecció exterior entre els aficionats europeus a aquest esport, gràcies als títol europeus aconseguits. Badalona està desenvolupant la ciutat del bàsquet. Igualada pot fer-ho en l’hoquei patins.

Ciutat de la músicaIgualada té una escola de música gran i de qualitat, i un ambient musical que cal potenciar i fer-ne un referent en una Ciutat de la Música, on s’hi pogués establir la seu d’una fundació musical de relleu mundial.

Treball Conca Futur

23

Treball Conca Futur

Què és un clúster ?El concepte de clúster parteix del concepte de districte industrial que Marshall (1920) va utilitzar per identificar concentracions en un territori d’empreses de petita i mitjana dimensió pertanyents a una mateixa activitat o a activitats relacionades entre elles. En aquestes aglomeracions la proximitat era un avantatge per a les empreses, en termes d’eficiència o d’augment de la productivitat. Es produïen les anomenades economies d’aglomeració per la presència d’externalitats positives que afavorien la competitivitat de les empreses. Marshall destaca tres d’externalitats:

• Un mercat conjunt de mà d’obra altament qualificada• Un millor accés a proveïdors d’inputs i serveis

especialitzats• Un flux constant de coneixements i d’informació

rellevant

Segons Marshall, la presència d’aquestes economies d’aglomeració genera una atmosfera industrial que afavoreix la innovació. A més, el factor proximitat es retro-alimenta; tant la capacitat d’atracció com la rendibilitat de les empreses localitzades augmenten amb l’augment de la dimensió del districte industrial. En definitiva, cada nova empresa que es localitza al districte industrial augmenta la capacitat d’atracció del districte i fa que les empreses preexistents siguin més eficients, productives o rendibles.

6. Clústers excel·lents Clústers a la Conca

La presència a la Conca de diversos clústers, actuals o potencials, ha estat posada de manifest en diverses comissions. Respecte als clústers actuals, els que configurarien les indústries tèxtil i adobera són els exemples més clars. Respecte als clústers potencials, caldria parlar de concentracions que serien evolucions lògiques dels clústers actuals o de concentracions d’empreses de nova creació o implantació a la Conca.

En qualsevol cas, perquè es tractés de clústers caldria que la concentració d’empreses complís els requisits identificats per la teoria, i que són els següents:

• Empreses de petita o mitjana dimensió.• Economies d’aglomeració per la presència

d’externalitats positives (mercat conjunt de mà d’obra i d’altres inputs i flux constant d’informació i coneixement).

• Competència entre les mateixes empreses.• Interacció personal.• Assumpció de risc i nova cultura empresarial.

Clústers potencials Ievolucions lògiques dels clústers actuals

Es tractaria en definitiva de potenciar els clústers que existeixen a la Conca i convertir-los en un referent a nivell català, espanyol o europeu. Això s’aconseguiria amb el següent:

• Plató de la moda i del disseny.• Escola de creativitat i d’innovació.• Primer factory outlet urbà.• Cooperativa de tallers tèxtils de l’Anoia.• Primer clúster europeu de curtits ecològics.• Enginyeria del programari.

Clústers potencials IIconcentracions d’empreses de nova creació o implantació a la Conca

Les noves especialitzacions industrials venen fortament relacionades amb les oportunitats que ofereixin les noves infrastructures que es realitzin en un futur. Així trobem que podrien esdevenir nous clústers els següents:

• Motor (Parcmotor de Castellolí)• Aeronàutica (Aeròdrom d’Igualada-Òdena)• La Ciutat de la Música• La Ciutat de l’Hoquei sobre Patins

En la taula següent es descriuen breument els clústers identificats i es fa referència a la relació de cadascun d’ells amb els trets més característics dels clústers d’acord amb la teoria. El mercat de mà d’obra, el mercat d’inputs i un flux constant de coneixement són les externalitats positives que afavoreixen la competitivitat. La proximitat entre empreses fa que es creï una atmosfera favorable a la innovació i la rivalitat entre empreses encoratja l’excel·lència. Finalment, en la taula adjunta s’indica si el clúster és generador de llocs de treball i si projecta la Conca exteriorment.

II. Idees força

24

Treball Conca Futur

25

Treball Conca Futur

Clúster Descripció Mercat mà d’obraMercat inputs

Flux coneixementAtmosfera innovació

Rivalitat encoratjadora excel·lència

Capacitat atracció

Generació llocs treball

Projecció exterior

Plató de la moda i del disseny

Creació d’una xarxa que aglutini els dissenyadors

Excedents

indústria tèxtilEscoles Nivell alt Nivell alt Atracció de

dissenyadors Nivell baix Prestigi

Escola de creativitat i d’innovació Creació d’una escola creativa Nivell alt Nivell alt

Atracció d’alumnes i d’empreses que contractin

Prestigi

Primer factory outlet urbà

Intensificació del mapa actual de botigues de fàbrica amb la incorporació de marques de fora

Excedents indústria

tèxtil

Indústria auxiliar

interiorisme

Intercanvi informació

Implantació noves pràctiques

Competència entre marques

Atracció de marques de fora

Excedents indústria tèxtil

Atracció de compradors de fora

Cooperativa de tallers tèxtils de

l’Anoia

Creació d’una xarxa de tallers per a sèries curtes amb terminis de lliurament reduïts

Cooperació Nivell baixManteniment d’una part dels llocs actuals

Primer clúster europeu de curtits

ecològics

Creació d’un polígon amb infraestructures per respectar el medi ambient

Escola d’Adoberia

Innovació constant de procés

Innovació constant de producte

Atracció d’empreses de fora. Altres sectors (farmaceútic)

Manteniment d’una part dels llocs actuals (creació de llocs qualificats)

Enginyeria del programari Existència d’empreses Nivell alt Nivell alt Atracció de

professionals

Motor (Parcmotor de Castellolí)

Creació d’un circuit i d’unes instal·lacions per a empreses del sector

No existeix No existeix Cooperació Nivell altAtracció d’empreses de fora

Llocs nous

Aeronàutica (Aeròdrom

d’Igualada-Òdena)

Creació d’un polígon que aglutini empreses d’aeronàutica esportiva

No existeix No existeix Cooperació Nivell altAtracció d’empreses de fora

Llocs nous

La Ciutat de la Música

Esdevenir un referent en la “creació” de músics

Alumnes i “practicants”

Escoles i corals Nivell alt

Atracció de professors i alumnes

Alta projecció

La Ciutat de l’Hoquei sobre Patins

Esdevenir un referent en la “creació” de jugadors d’hoquei

Molts equips Clubs Nivell alt Alta projecció

Energies renovablesActivitat industrial relacionada amb les energies renovables

No existeix No existeix Nivell alt Nivell alt

Innovació constant de producte. Investigació

Noves empreses Llocs nous. Valor afegit alt Alta projecció

Taula dels clústers

26

Treball Conca Futur

27

Treball Conca Futur

7. Conca Digital Les TIC (Tecnologies de la Informació i la

Comunicació) són un important instrument per al desenvolupament territorial, tant social com econòmic.

En l’àmbit econòmic són rellevantsperquè tenen un doble efecte sobre aquest:

• d’una banda, i de manera indirecta, afavoreixen l’augment de la productivitat de les empreses, la millora de les seves relacions empresarials (amb els clients, els proveïdors, els socis,...) i la innovació de processos, serveis i productes

• i d’altra banda, i de manera directa, són un motor en la creació de noves iniciatives empresarials i llocs de treball al voltant del mateix sector TIC i dels serveis i activitats econòmiques d’ús intensiu del coneixement i la informació.

A nivell social o ciutadà, cal treballar per a l’alfabetització digital dels anoiencs, de les persones que viuen i treballen al territori, per evitar que es produeixi l’anomenada fractura digital o “Minusvalidesa tecnològica”, que “discrimina” entre els que tenen accés (amb equipaments i comunicacions) i saben (tenen sensibilització i formació) com moure’s en l’entorn digital i els que no.

Cal considerar, doncs, les TIC des d’una visió transversal, amb l’impacte que tenen en tots els vessants de la ciutadania: educació, cultura, associacionisme, participació ciutadana, comerç, empresa, infraestructures,...

La Conca, per tant, ha de fer una aposta important per incorporar l’ús i aplicació de les TIC en tots els seus processos i àmbits de treball, potenciant la Conca en Xarxa i la presència del nostre territori en les infraestructures i comunicacions del segle XXI, la xarxa de nodes territorials.

II. Idees força

28

Treball Conca Futur

29

Treball Conca Futur

Aquesta aposta decidida per la Societat de la Informació i del Coneixement necessita l’empenta de tots els agents socioeconòmics i de la ciutadania, però especialment, del lideratge de l’administració, tal com s’ha reflectit en altres territoris del nostre país en els darrers anys: quasi una trentena de municipis i comarques ja han apostat per incorporar-se i desenvolupar accions cap a la Societat de la Informació.

L’administració pública té un paper clau en aquest camí; d’una banda, posant en marxa serveis electrònics (administració electrònica o e-Administració) i, de l’altra, donant suport i coordinant actuacions amb els altres agents territorials, a través, per exemple, d’un Comissionat per a la Societat de la Informació.

La proposta de Conca Futur, a través de les conclusions de la comissió de treball TIC, aposta per desenvolupar tres grans línies:- La xarxa educativa- La xarxa econòmica- La xarxa ciutadana

Per a treballar aquests tres àmbits, es proposen una sèrie de projectes prioritaris:

L’IES “Anoia Online”. Posada en marxa d’un espai virtual de trobada de tot el col·lectiu acadèmic (alumnes, professorat, PAS) dels estudis de secundària i cicles formatius del territori, on s’intercanviïn experiències, coneixements, materials, treball de crèdits comuns, recursos didàctics,...

L’escola en xarxa. Interconnexió de totes les escoles d’educació infantil i primària del territori que afavoreixi l’accés dels pares a informacions relacionades amb l’educació dels seus fills, i a la vegada, faciliti compartir recursos docents entre tots els centres.

El portal del comerç comarcal. Creació d’un portal de promoció i difusió de tots els comerços i botigues de la Conca.

El factory outlet virtual. Ús de les eines telemàtiques i d’Internet per a potenciar i difondre el futur factory outlet del tèxtil, facilitant no solament informació sinó també afavorint les transaccions comercials amb els clients.

La ciutat del teletreball. Posta en marxa d’equipaments i instruments que afavoreixin el teletreball dels anoiencs, sense haver de renunciar a viure en aquest territori ni perdre l’oportunitat de treballar per a empreses de caire supracomarcal.

El clúster de l’enginyeria del programari. La Conca té un important teixit d’empreses de desenvolupament de programari, especialitzades en diferents mercats verticals. La unió i intercanvi d’experiències i recursos, juntament amb empreses que complementin la seva cadena de valor (infraestructures, equipaments, continguts,...) pot afavorir no sols el seu desenvolupament sinó també l’aparició de noves iniciatives empresarials i l’atracció d’altres de forànies.

Les entitats virtuals. Cal dotar les entitat i associacions del territori de les eines i recursos necessaris per a poder disposar d’espais virtuals per a la informació de les seves activitats i actuacions i per a la comunicació amb els diferents agents relacionats (usuaris, clients, administració, patrocinadors, col·laboradors,...).

El portal ciutadà. Es proposa la creació d’una xarxa de serveis i fonts d’informació al servei dels ciutadans per a facilitar-los el seu dia a dia en les relacions i transaccions amb l’administració (administració electrònica), les empreses, les escoles,...

El nivell “C” de la informàtica. Definició d’una sèrie d’actuacions dirigides a garantir que els ciutadans de la Conca tinguin els coneixements suficients per a desenvolupar-se i treballar amb els ordinadors les principals aplicacions informàtiques i per Internet.

Per a poder garantir les bases del correcte desenvolupament d’aquests projectes, cal preveure la consecució dels tres pilars següents sobre els que sustentar-los:

• Infraestructures: Desplegament de la banda ampla i disponibilitat d’equipaments (ordinadors a les llars, punts d’accés a Internet, servidors de serveis d’internet,...).

• Serveis i Continguts: Aquests han de ser aportats i desenvolupats pels mateixos projectes.

• Capacitació: Conscienciació i sensibilització de tots els agents implicats, juntament amb la posada en marxa d’actuacions de formació.

Finalment, es proposa la creació d’una figura ja existent en moltes ciutats i territoris digitals: el Comissionat per a la societat de la informació.

Aquest Comissionat tindria la responsabilitat de coordinar tots aquests agents implicats (administració pública, empreses, ciutadania, institucions, associacions,...), aconseguir finançament i dur a terme el seguiment i control del projectes.

Conca Digital

Projectes

Infraestructures Serveis Capacitació

Xarxa EducativaXarxa EconòmicaXarxa Ciutadana

L’IES “Anoia Online”L’escola en xarxaEl portal del comerç comarcal

Les entitats virtualsEl portal ciutadàEl Nivell “C” de la informàtica

Desplegament banda amplaEquipaments (PAPIS*, ...)

Continguts (projectes) Conscienciació i sensibilitzacióFormació

Com

issi

onat

per

a

la S

ocie

tat

de la

In

form

ació

El Factory Outlet VirtualLa ciutat del teletreballClúster de l’enginyeria del software

* Punts d’Accès Públics a Internet

31

Treball Conca Futur

El foment del coneixement ha de permetre la major capacitat d’adaptació als canvis sectorials de la nostra comarca i als d’una economia global, més competitiva, que afecten a tothom.

El que anomenem Campus del Coneixement és una estratègia pensada per garantir l’èxit de la formació i permetre ser un centre d’atracció i de gravitació de persones amb talent i també d’atracció d’inversions dirigides als punts on hi ha ciutadans formats i preparats.

Cal que la Conca aposti fort per la formació superior si vol garantir un futur pròsper als seus ciutadans, ja que la Conca parteix d’uns mínims extremadament baixos de potencial de formació de cara a construir o reconstruir un futur econòmic.

Tant sols mostrem unes dades de nivells d’educació i de nivells d’atur per avalar la reflexió. Actualment solament un 8,3% de la població de la comarca té estudis universitaris. Al Barcelonès aquest percentatge puja a un 16,6% i al conjunt de Catalunya a un 12,8%. En canvi la taxa d’aturats sobre la població total de l’Anoia és d’un 4,11% , mentre que al Barcelonès és d’un 3,04% i al conjunt de Catalunya és d’un 2,98%. El nivell de treball és, entre altres coses, el resultat de l’educació o nivell de formació.

Cal invertir aquesta situació. És necessari també crear una generació potent de joves interessats a formar-se a nivell superior, en cicles professionals o universitaris, i cal que aquesta formació pugui ser també a la comarca, ja que és una manera d’atreure personal procedent d’altres comarques disposat a adquirir formació. El Campus del Coneixement és la via per aconseguir-ho.

8. Campus del Coneixement

II. Idees força

32

Treball Conca Futur

33

Treball Conca Futur

pervivència hi ha d’haver els centres de recerca i investigació lligats als clústers tal com ja passa amb l’AIICA en el sector dels adobadors de pells. Cal establir centres de tecnologia relacionats amb el disseny i el gènere de punt i altres relacionats amb l’I+D del sector paperer. En el cas del tèxtil la idea és disposar d’un centre de recerca no tradicional, a partir de la creació d’un model propi de centre del disseny i de la moda basat en una rotació de dissenyadors que creïn escola per temporades, amb una estratègia concreta, i que disposin de recursos al seu abast.

Aquest conjunt de centres sota el paraigües de la xarxa de centres de tecnologia de la Generalitat, punt clau del seu govern dins el Pla de competitivitat, ha de canalitzar el seus recursos i establir convenis amb ciutats equivalents per compartir processos d’I+D i assegurar relacions amb els investigadors de les universitats de Catalunya.

4. Centre de Postgraus de referència: L’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial d’Igualada (EUETII o Escola d’Adoberia) està cridada a ser l’embrió del nou Campus del Coneixement en el seu aspecte universitari, i complement de la resta de centres de recerca relacionats amb l’entorn industrial de la Conca.

Un primer pas és establir un nucli de pensadors del territori de l’àmbit universitari i empresarial per tal de crear propostes de cursos de postgraus i oferir-los: per exemple, postgraus en l’àmbit tecnològic i en l’àmbit de gestió i direcció a l’empresa. Però no s’han de excloure altres àmbits com l’’educatiu, l’artístic, la gestió pública, etc. Cal crear un ambient d’afany de formació i un ambient de transversalitat.

Posteriorment, caldrà tenir un producte educatiu —competitiu i rendible— que atregui llicenciats en la recerca de postgraus excel·lents. Per això caldrà

aprofitar l’atractiu dels clústers locals, l’atractiu de la recerca local i l’atractiu de persones, anades a buscar a fora, però que poden posar en marxa un postgrau de qualitat i de referència al país.

Cal que els postgraus s’agrupin en un Centre de Postgraus i en un Campus físic acollidor, ben equipat i de fàcil accés per a les persones que vinguin de fora la Conca, i arribar als acords necessaris amb les Universitats corresponents.

5. Un Campus físic amb bons equipaments: Cal generar atractius i tenir propostes de tipus immobiliari interessants per a l’establiment de centres superiors de formació. En un altre ordre de possibilitats cal disposar d’espai públic en condicions favorables de cessió per a futures expansions de les universitats privades que buscaran noves implantacions rendibles.

Cal modernitzar les estructures físiques i professionals de l’Escola d’Adoberia (EUETII) únic referent actual universitari. En relació a això ens remetem a les conclusions del recent Pla Estratègic elaborat per la mateixa escola. Cal finalment crear una Jornada Econòmica de la Conca, anual, única, de jornada completa, d’alt nivell i emblemàtica. Cal una Jornada que sigui formativa, oberta però de nivell, que faciliti la comunicació i intercanvi d’experiències, i que entusiasmi i animi els participants a innovar i a llançar-se en nous projectes. Per això cal que la Jornada reuneixi els següents trets: primer, que les línies de formació combinin temes generalistes amb temes específics dels camps tècnic i de la gestió d’empreses locals amb conferenciants i professors d’arreu; segon, que sigui oberta a empresaris i directius d’empreses de diferents

Aquesta aposta per la formació per tal de donar cos al Campus del coneixement és una necessitat urgent i un repte pendent. Les conclusions de Conca Futur apunten cinc línies d’actuació:

1. Estudiants trilingües: Cal la incorporació d’un valor educatiu en els nostres escolars “diferent” dels de la resta dels territoris veïns. Es proposa que la Conca incorpori el idioma anglès com a “obligatori” des de l’inici de la formació dels infants i que a part del seu estudi com a assignatura, aquest idioma sigui normalitzat com a idioma de treball per un nombre determinat d’assignatures. Cal trobar solucions als problemes pedagògics que pugui comportar, i cal obtenir de la Generalitat la tutela com a territori pilot. Els ciutadans hauran de comprometre’s a fer seva la proposta trilingüe, lluitar per ella i saber interpretar-la com un valor diferent i valuós per als seus infants i joves. Per part de les escoles, mestres i professors cal una competència sana i una transparència en els resultats.

2. Formació professional real i d’avantguarda: La formació professional en un sentit ampli cal oferir-la a la gent que es forma i a la gent que es recicla, sobretot dels sectors en crisi. En qualsevol cas ha de ser una formació viva, amb personal motivat i connectat amb la vida professional real i amb compromisos de futur laboral amb els empleadors. Cal adaptar els plans d’estudi a les realitats locals sense por. Cal racionalitzar i coordinar al màxim tota la formació que es fa com a cicles formatius, com a formació ocupacional i com a formació continuada. Cal potser que una comissió local vetlli per l’intercanvi d’informació sobre cursos i sobre projectes i per trobar mecanismes pràctics de coordinació i d’integració.

3. Centres tecnològics i recerca punters: Com a conseqüència dels Clústers excel·lents i per la seva

dimensions —de societats anònimes a autònoms— i sectors; tercer, que tingui un format de jornada de matí i tarda en un recinte equipat i adequat on els dirigents tinguin temps i facilitats per compartir idees i projectes. Per dissenyar, posar en marxa i donar continuïtat a aquesta proposta cal una institució o comissió —formada per empresaris, universitaris i administracions, amb el suport permanent d’una entitat financera pròxima— que posi en pràctica aquest projecte clar, senzill i viable a curt termini.

34

Treball Conca Futur

35

Treball Conca Futur

9. Urbanisme i Paisatge

Tres paisatges de la Conca FuturLes ciutats intermèdiesQue és una ciutat intermèdia?

Entenem per ciutats intermèdies aquelles ciutats que tenen una població entre 30 i 50 mil habitants i que estan situades al voltant d’una segona anella d’una gran metròpoli; ciutats amb una tradició i història pròpia, que durant la segona meitat del segle XX han tingut una economia molt pròspera però que en l’actualitat moltes d’elles es troben amb un futur inquietant.

Quin és el futur de les ciutats intermèdies? Existeix un projecte comú per totes aquestes ciutats? Com s’hauria de projectar el planejament d’una ciutat intermèdia? Quines haurien de ser les estratègies força per a un futur creixement de les ciutats intermèdies il·lusionant?

Quines podrien ser les idees urbanístiques clau per imaginar un futur optimista i il·lusionant de las ciutats intermèdies? Haurien de ser unes idees que garantissin un creixement de qualitat capaç de mostrar les ciutats intermèdies com a llocs de gran oportunitat; ciutats que amb un consolidat i sòlid teixit industrial i social esdevinguin llocs en què una nova futura població ocupant vegi les ciutats intermèdies com les seves noves citats d’acollida i treball.

Es proposa una triple acció a tres escales diferents:

Paisatge Interior- Recuperar el centres antics com a nous centres

històrics comercials- Introduir el paisatge al cor de la ciutat

II. Idees força

36

Treball Conca Futur

37

Treball Conca Futur

Generalment les ciutats intermèdies han sofert un procés de degradació i abandonament dels seus centres històrics. Per convertir o potenciar les ciutats intermèdies en uns nous pols d’atracció de les petites poblacions que les envolten, i en unes noves ciutats que sàpiguen combinar la tradició i història amb un nou món contemporani, es proposa realitzar projectes de recuperació dels seus centres històrics -projectes que en moltes ciutats intermèdies ja s’ha iniciat- per convertir-los en uns nous centres històrics comercials: uns antics nous centres en que els nous i antics comerços convisquin d’una manera natural amb l’antic i el nou habitatge.

2. Ciutat Paisatge- Construcció d’un nou límit compacte- Construcció de nous habitatges de primera i única

residència

Un dels trets que caracteritzen les ciutats intermèdies és la seva relació amb el paisatge. Una diferència fonamental entre una gran metròpoli i una ciutat intermèdia és el tipus i nivell de relació que hi ha amb el paisatge. Per una banda, les grans ciutats amb el seus processos de creixements quasi han perdut el seu contacte amb la natura. Per una altra banda, les ciutats intermèdies tenen un vincle molt directe i profund amb el paisatge, que és quelcom molt accessible i proper. Aquesta relació tan directa amb el paisatge i la ciutat acaba comportant una sensació de gran qualitat de vida als seus habitants.

El creixement futur de les ciutats intermèdies han de saber mantenir la relació directa que tenen aquestes ciutats amb el paisatge. Els nous creixements de les ciutats hauran de buscar i proposar noves maneres d’extensió en les quals el paisatge s’entengui com un valor fonamental que garantirà que a la nova ciutat hi hagi una enorme sensació de qualitat de vida.

Si es planteja els futurs creixements de les ciutats intermèdies com un exercici de recerca de l’equilibri entre el que s’ha construït i el que és natural, aquests creixements esdevindrien un veritable laboratori de projecte d’extensió urbana de màxima actualitat i fent de la Conca un lloc on es desitgi viure-hi.

3. Conca Paisatge“Vigumarrersot”1. La ciutat de ciutats intermèdies- El paisatge de la Conca com a instrument de

construcció de la nova ciutat- Concentrar la nova edificació per alliberar el paisatge- Nou transport públic per a la Conca- Nova xarxa ferroviària amb Barcelona

Si el paisatge és un valor fonamental per a les ciutats intermèdies, quin és el paisatge que hi ha entre les cuitats intermèdies? El futur d’aquestes ciutats passa necessàriament per buscar línies de diàleg entre aquestes ciutats.

Les ciutat intermèdies han de ser les capdavanteres en la proposta d’un planejament supramunicipal.

En aquest sentit, Igualada ha de plantejar-se urgentment el seu futur no d’una manera autònoma i independent aliena a les ciutats i pobles que l’envolten sinó des d’una mirada còmplice i conjunta amb tota la Conca.

10. El “com”de Conca Futur

L’objectiu final del “COM dur les propostes a terme” és garantir un procés de lideratge i professionalitat que permeti fer possible el salt qualitatiu que pretenen les conclusions de Conca Futur.

Les propostes que es presenten són models oberts i flexibles de cooperació privada, empresarial i pública. Més enllà de les solucions de Pactes o organismes preestablerts actuals, cal buscar una nova via del “com” de Conca Futur amb més garanties d’eficàcia.

En molts indrets aquestes solucions ja són operatives i per tant hi ha una llarga experiència.

Model Conca Futur del COM La proposta és la creació d’una Entitat per al desenvolupament de la Conca (d’ara endavant ENDECO) que s’autofinancés amb els seus serveis i no depengués exclusivament de subvencions.

Les seves actuacions serien per projectes que, a grans trets, podrien estar inclosos en dues línies de treball:

A. Impulsar entre altres les conclusions per al desenvolupament apuntats per Conca Futur amb el patrocini i finançament bàsicament públic.

- Establir prioritats- Crear un centre d’investigacions i prospectiva de

la Conca - Buscar les vies de finançament públiques adients - Fer el màrqueting de cada projecte

B. Promoure projectes estratègics de tipus immobiliari industrial amb finançament públic i privat, i cercant un benefici econòmic a llarg termini i rendibilitats per sota del mercat, a l’estil del que fa l’Institut Català del Sòl i que permet atreure i disposar de fons gestionats per entitats financeres especialitzades.

1. Paraula formada per la suma de les ciutats intermèdies següents: VIlafranca + VIlanova + VIc + IGUalada + MAtaró + REus + manREsa + granollERS + olOT

38

Treball Conca Futur

- Gestionar algun dels futurs polígons industrials (adob de pells, etc.)

- Gestionar àrees culturals i d’innovació (equipaments del Rec, etc.)

Òrgans de Govern d’ENDECO A. Organisme executiu- Un president: empresari amb voluntat de liderar

el procés.- Un equip professional competent, amb un

director al davant.

S’haurà d’inspirar i gestionar un marc de polítiques per a promoure la comarca; per exemple, polítiques de desenvolupament urbà, polítiques de desenvolupament econòmic i polítiques de desenvolupament cultural.

B. El Consell d’AdministracióAmb el pes representatiu de les aportacions econòmiques i en “espècies” el Consell d’Administració vetlla per fer possibles les aportacions, controla l’organisme executiu i proposa pautes de treball a sol·licitud de l’executiu. L’organisme té un president, i els membres serien els següents:- Els organismes sectorials d’empresa i dels treballadors- Les administracions públiques locals i comarcals- Ciutadans Conca Futur- Altres persones d’Igualada, de la Conca o de la

Comarca d’Anoia- La Diputació- La Generalitat (CIDEM)- Les universitats- Institucions financeres

C. Organisme Inspirador i Consultiu “Els Patrons – Profetes”La característica dels seus membres és que en formen part per la seva creativitat, compromís, visió, xarxa de contactes, i lideratges; són membres amb noms i cognoms- Els directors de la Xarxa de centres tecnològics de

la comarca

- Els directors d’escoles professionals i universitàries- Directors generals d’entitats financeres (amb uns

compromisos particulars)- Directors generals d’empreses líders- Acadèmics i profetes... de casa i de fora

Fonts inspiradores Fonts inspiradores i/o marcs estratègics generals on cal encabir les accions d’ENDECO:- El Pla / Projecte Conca Futur- L’Acord estratègic per a la internacionalització,

qualitat de l’ocupació i competitivitat de l’economia catalana (Generalitat 2005)

- El Pla tèxtil 2005: El Programa de Fomento a la Investigación Técnica para el sector Tèxtil 2005-2007 (Ministerio Industria)

- Plan de Promoción en el exterior del Sector Textil (Ministerio Industria) (aplicables als curtits)

- Altres estratègies d’ajuts -autonòmics, estatals i europeus (UE)- a la indústria.

- Altres fonts

Forma jurídica Aquesta entitat podria tenir un règim jurídic de societat mercantil amb accionistes / partícips de les Administracions públiques (ajuntaments, Diputació, Consell Comarcal, Generalitat, i altres) i aportacions privades (personals, patronals, empresarials, etc.). Els percentatges de control, majories i facultats de nomenar els diferents càrrecs s’han de definir en la fase constituent. Seria ideal que la subscripció fos oberta a tothom i a tota la comarca.

També es poden fer altres tipus d’entitats com fundacions, consorcis, instituts o associacions civils, entitats regulades per la llei, etc. si bé la més utilitzada és la societat mercantil per la seva flexibilitat i operativa ja que l’entitat no ha de renunciar a la generació de beneficis que li permetin la major autonomia.

Per tal de posar en marxa aquest procés cal trobar els socis promotors públics i privats que lideressin el procés.