���

InTROdUCCIÓ L’ ermita té un gran valor, ja que va té una part del segle XIII, tot i que la part en que es centra aquest estudi és originària del segle XVI.

En aquest estudi s’analitzen tots els materials i alteracions que formen la portalada de manera precisa i intentant tractar tots els elements. A partir d’aquesta anàlisi es formula una crítica sobre l’estat de conservació de l’obra i es discuteix si s’hi hauria de realitzar algun tractament urgent.

L’estudi comença amb una presentació històrica de l’Ermita de Bruguers en general, i després se centra únicament en l’obra.

eVOLUCIÓ HISTÒRICA de L’OBRA La Mare de Déu de Bruguers o Ermita de Bruguers és una obra originalment romànica del segle XIII del municipi de Gavà (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. S’hi venera la Mare de Déu de Bruguers, una marededéu trobada.

La capella està situada al lloc conegut des d’antic com el Sitjar, al peu del castell d’Eramprunyà, entre els quilòmetres 4 i 5 i la carretera de Gavà a Begues.

Per a la documentació primigènia d’aquesta ermita, vegeu la ponència d’aquesta Tro-bada sobre la capella de Santa Maria Magdalena.

A principis de l’any 1500, els veïns de Gavà i Castelldefels decideixen finançar la re-construcció de l’antiquíssima capella de Santa Maria Magdalena, abandonada des de 1�26. Així doncs, la capella actual de Santa Maria de Bruguers té aquesta advocació des del començament del s. XVI, quan es van fer reformes i s’hi traslladà la Mare de Déu de Bruguers que fins aleshores s’havia venerat a l’antiga capella de Bruguers situada al lloc conegut avui com a Bruguers Vell.

Al començament del s. XVI, el bisbe autoritzà el trasllat de l’altar i de la imatge de la

LA PORTALADA DE L’ERMITA DE BRUGUERS. CONSERVACIÓ I POSSIBLES ACTUACIONS

Marta Artola PinoCentre d’Estudis de Gavà

Mare de Déu de Bruguers

Bruguers vell

���

IXTrobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. Capelles, ermites, eglésies

Mare de Déu de Bruguers des de la seva capella a la de Santa Magdalena del Sitjar, construïda, segons el prelat, en lloc adequat.

A principis del s. XVI l’edifici va ser ampliat a po-nent, amb un cor, capelles a banda i banda i una portalada. Mentre que la part de l’edifici cons-truïda el s. XIII, l’absis i el primer tram de la nau, no presenten obra d’escultura, la construcció del s. XVI ofereix algunes peces que mereixen més atenció que fins ara se’ls ha atorgat.

deSCRIPCIÓ GeneRAL de L’OBRA: PORTAL La llinda va ser decorada d’acord amb formes flamenques, com s’aprecia en l’arc flamíger. El centre de la composició és ocupat per una petita imatge de la Mare de Déu amb el Nen, flanquejada pels símbols heràldics de la família March (tres rodes dentades), un d’ells sense acabar. Damunt de l’arc flamíger la peça és inacabada i no podem saber a hores d’ara quin tipus de figures s’hi havia pro-

jectat, tot i que es pot creure que són dues figures de lleons. El fet que algunes peces d’escultura estiguin inacabades, permet estudiar les tècniques i els processos de treball dels escultors a Catalunya durant aquests anys.

En la part inferior de la llinda principal hi trobem dos grans ca-rreus que són treballats amb decoració figurada. La part superior té dos diminuts caparrons d’àngels que fan a l’hora de capitell a unes fines columnes que no arriben a tocar a terra. I per acabar dos caps humans, que podrien ser dels barons en l’època de la reconstrucció, Francesc Jeroni March i Anna Llull, o dels seus successors, Elisabeth March i Palou i Miquel Benet de Gualbes.

UBICACIÓ, LOCALITZACIÓ I COndICIOnS AMBIenTALS Com ja s’ha esmentat, aquesta ermita està situada al peu del castell d’Eramprunyà, entre els quilò-metres 4 i 5 i la carretera de Gavà a Begues. La vegetació d’aquest indret està conformada princi-palment per les següents plantes:

Ermita de la Mare de Déu de Bru-

guers actualment

Part superior de la portalada

Portalada. Cap humà esquerre

(Anna Llull o Eli-sabet March), cap humà dret (Fran-

cec Jeroni Marc o Miquel Benet de Gualbes), àngel esquerre i àngel

dret.

- Farigola (Thymus vulgaris) - Esbarzer (Rubus ulmifolius) - Estepa Borrera (Cistus salviifolius) - Estepa Negra (Cistus monspeliensis) - Gatosa (Ulex parviflorus) - Ullastre o olivera borda (Olea europaea sylvestris) - Margalló (Chamaerops humilis) - Pi blanc (Pinus halepensis) - Pi pinyoner (Pinus pinea)

- Garric (Quercus coccifera) - Alzina (Quercus ilex) - Càrritx (Ampelodesmos mauritanica) - Roure (Quercus faginea) - Romaní (Rosmarinus officinalis) - Argelaga (Genista scorpius) - Lligabosc mediterrani (Lonicera implexa) - Garrofer (Ceratonia siliqua) - Savina (Juniperus phoenicea)

���

Bruguers, per la seva situació costanera, gaudeix d’un clima típicament mediterrani, amb escasses però torrencials pluges de primavera i tardor, hiverns suaus i temperats, i estius calorosos i secs.

El caràcter torrencial de les pluges provoca una erosió mecànica extraordinàriament potent que arrossega tot tipus de materials; si hi afegim l’erosió química, que dissol la roca calcària, l’efecte és impressionant: valls i rieres profundes i escarpades. Però aquests fet no afecta greument la part examinada de l’Ermita, feta de gres.

MATeRIAL La portalada està composta per pedra rogenca, concretament gres vermell, pedra típica de Bru-guers i Calamot.

Les roques de Bruguers estan constituïdes per materials silícics, que deuen el color rogenc als òxids de ferro que cimenten el quars que forma la roca, i per conglomerats, de mateix aspecte que els gresos però amb còdols de diàmetre superior a 2 mm. El gres vermell és una roca sedimentària detrítica de la classe de les arenites, és una roca massiva, de color vermellós, amb una densitat mitja ja que és una roca porosa, i els seus porus són visibles a ull nu, per la qual cosa el tipus de buit es classifica com intergranular. La roca té una fractura rugosa i és heterogènia en els tons, ja que es pot observar una laminació amb diferents tons vermellosos i a simple vista es pot observar orientació en les làmines vermello-ses. La textura es cementada (detrítica). És una roca friable ja que es pot disgregar en grans. La mida dels grans són força uniformes i petits.

A la portalada no es veuen moltes zones amb morter. El poc que hi ha és policromat, ja que es poden observar a simple vista dife-rents tons de color: blancs vermells, grisos... La fase de unió està constituïda per un àrid i un conglomerant. És heterogranular. La seva composició mineral es carbonatada, possiblement dels forns de calç que es poden trobar pels voltants de Bruguers, Calamot i la Sentiu.

La porta està feta en l’interior per fusta, i està contraxapada amb unes làmies de metall.

ALTeRACIOnS Les alteracions que es poden observar en la portalada ben bé ocupen tot l’espai.

La majoria de les alteracions són a causa de la pluja, i afecten:

- Els “lleons” - L’arc flamíger - La Mare de Déu - Escuts dels March - Caps dels personatges (excepte els àngels) - Porta - Esglaó d’entrada

Vegetació de Bruguers des de la porta de l’ermita i patró ombrotèrmic de Gavà

Morter, gres verme-ll i materials de la portalada

Marta Artola, La portalada de l’ermita de Bruguers. Conservació i possibles actuacions.

���

IXTrobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. Capelles, ermites, eglésies

Les altres alteracions són:

- Material faltant de les columnetes - Esglaó d’entrada - Maons més propers a la porta

Els “lleons”, arc flamíger, caps dels personatges Tant els lleons com l’arc i els dos caps, estan afectats per líquens. Són els denominats líquens crus-tacis. Hi podem trobar tant líquens morts (secs i sense color: són els més blancs), líquens negres i verds. La formació d’aquests líquens ha estat causada per l’acumulació d’humitat en aquestes zones (part més exposada de la portalada), i podrien causar tant danys mecànics a causa del creixement de les hifes, com danys estètics, per la presència d’aquestes crostes. A més, poden provocar un canvi de color en el substrat, pèrdua de resistència de la roca i concavitats en forma de picades a la roca.

També es pot observar que s’ha acumulat brutícia, causada pel vent o per l’aigua.

Mare de Déu i escuts dels March A part d’unes petites formacions de líquens crustacis que s’hi estan originant, també es poden veure unes zones més blan-quinoses, situades bilateralment a dreta i esquerra dels es-cuts. Aquestes marques podrien provenir de la cristal·lització de les sals dissoltes en l’aigua. La dissolució aquosa ascen-deix per capil·laritat a través de la pedra cap a la superfície, el solvent aquós s’evapora, i el material dissolt cristal·litza. Només hi ha cristal·lització en aquestes zones a causa de la disposició dels plans en l’estructura interna de la pedra, o per variacions en la porositat o en les mides dels porus i la textura de les roques.

A més de tot això, es pot observar morter sobre la Mare de Déu (morter que queda exposat un cop ha caigut el cap ).

Porta, esglaó d’entrada i material faltant d eles columnetesLa porta està formada per un cos intern de fusta i un cos extern de ferro pintat amb un color

daurat. Es pot observar absència de color en la zona d’unió de les dues portes, cosa que provoca sobreexposició del ferro i rovellament.Un altre problema que es pot observar en la porta és que, en ser de fusta, absorbeix l’aigua i la humitat i s’infla, produint deformacions visibles en el ferro.

L’esglaó es pot veure alterat tant per les aigües que circulen durant pluges intenses, com per les trepitjades de la gent o els carros i vehicles que en temps passat s’hi guardaven. Aques-tes han alterat l’esglaó desgastant-lo, i el pas del temps podria el degradar completament.

El motiu de la mancança de columnes en la part inferior és el fregament de les rodes del carro de l’ermità Melcior Grané, que feia servir part de la capella com a paller i garatge del seu carro. A causa d’aquest fregament, s’ha anat degradant la roca, i si a més se li afegeix l’aigua, s’acumula dins dels forats i l’erosiona. El forat es va eixamplant i forma alvèols (ca-vitat de mida petita a les roques, originada per erosió). Uns dels problemes potencials és que aquests alvèols agafin mides considerables i passin a formar taffonis (alvèols de mides molt més grans).

Part esquerre de la ubicació d’un cap. Lleó intuït.

Cap humà dret. Arc flamíger

Escuts i Mare de Dèu

Part de la porta

Esglaó d’entrada i alteracions a les

parts inferior dreta i esquerra

���

Maons propers a la portaA la part superior tocant la porta es poden veure un seguit de taques de tons més clars amb relleu, que es podrien haver format per la reacció de les sals amb el gres, o bé podria ser morter mal col·locat (hipòtesi menys probable).

Una altra alteració són les teranyines formades en un dels alvèols de la part esquerra, que genera-ran més teranyines i faran proliferar la vida de diversos insectes.

L’última alteració que hem pogut observar són els forats dels maons inferiors. Aquest forats són causats per trets que es van produir en un afusellament durant la guerra civil. Les alteracions que podrien produir aquests forats serien, l’entrada d’aigua i l’erosió dels materials, cosa que provocaria la formació d’alvèols.

InTeRPReTACIÓ, AVALUACIÓ de LeS dAdeS I COnCLUSIOnS A partir de totes aquestes dades, es pot veure que la portalada de l’Ermita de Bru-guers no està en un mal estat de conser-vació, sinó que majoritàriament les de-gradacions més visibles són els líquens formats a la seva superfície. Caldria ne-tejar-los perquè no alteressin més l’estat del gres.

Una altra alteració molt visible i perillosa per al bon estat de conservació del gres són els alvèols que s’estan formant a la part inferior, ja que tant la pluja com el vent arrosseguen material i els van ero-sionant. Es podria arribar a un punt on es produirien uns alvèols molt grans, amb un elevat potencial destructiu, ja que po-drien acabar trencant completament el material.

A part d’això, la portalada està en molt bon estat tot i ser del segle XVI, i les al-teracions que hi ha estan disposades en punts molt concrets (Cartografia 2).

L’Ermita de Bruguers va ser restaurada al 1960. Ara bé, creiem que aquestes obres no van afectar la portalada, ja que no pre-senta cap part singular i diferent de la resta. A més es pot observar en les Ima-tges 25 i 26 que les parts restaurades es troben a la part superior de la façana.

Encara que l’estat de conservació sigui bo, fora convenient que es portessin a terme mesures de conservació per tal que els líquens i la brutícia no anessin a més. També s’haurien d’anar controlant els alvèols perquè no vagin a més i no causin forts danys a l’estructura. Les restauracions que es proposen serien de neteja dels líquens i de la brutícia.

Pel que fa a la porta (fusta i metall), no caldria cap restauració per ara, sinó que s’hauria de procurar conservar-la en l’estat en què es troba ara.

Teranyines diposi-tades entre pedra i pedra. Marques de trets. Alteracions localitzades en la part superior.

Alteracions obser-vades

Marta Artola, La portalada de l’ermita de Bruguers. Conservació i possibles actuacions.

���

IXTrobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. Capelles, ermites, eglésies

BIBLIOGRAFIA CAMPMANY, Josep. Història del culte a la Mare de Déu de Bruguers. Col·lecció La Nostra Gent. Gavà.

2009: http://centredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/wp-content/uploads/si-tes/10/2009/07/Llibre-Bruguers-b_20091.pdf

PLADEVALL I FONT, Antoni. Catalunya romànica. Vol.XX. El Barcelonès – El Baix Llobregat – El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. 1992

PUIG ROSELL, Isidro. Breve reseña històrica de la Ermita de Nuestra Señora de Bruguers, Ermita de San Miguel y Castillo de Eramprunyá. Bruguers. 1981.

FORT I GAUDÍ, Jordi. Mare de Déu de Bruguers. Sant Climent de Llobregat. 1978.

Parròquia de Sant Pere Gavà. Diàleg. Butlletí d’informació parroquial. 2002.

JARDÍ I ANGUERA, Montserrat. Mare de Déu de Bruguers. Treball inèdit (1990) dipositat a l’Arxiu Pa-rroquial de Sant Pere de Gavà

GÓMEZ PRUNERA, Pau. El Gavà geològic. 2016. Treball de recerca de batxillerat, Col·legi Sagrada Família: http://centredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/wp-content/uploads/si-tes/10/2016/04/El-Gava-Geologic.pdf

SOLINA ARNAU, Marc. La vegetació al Garraf. 2015. Treball de recerca de batxillerat, IES Bru-guers: http://centredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/wp-content/uploads/si-tes/10/2015/10/La-Vegetació-al-Garraf-TR.pdf

WebgrafiaUniversidad de Castilla la Mancha. Alterabilidad de las areniscas. Disponible a: http://www.uclm.

es/users/higueras/MGA/Tema07/Tema_07_Monumentos_�_4.htm

Botanical-online. Fotos de líquenes. Disponible a: http://www.botanical-online.com/tierra/liquenes-tipos.htm#

Litoteca. Roques sedimentàries. Disponible a: http://www.ub.edu/futursinousestudiants/geologia/litoteca/fitxes/sedimentaries/gres%20vermell%20amb%20laminacio.html

Wikipedia. Arenisca. https://es.wikipedia.org/wiki/Arenisca

Universidad de Granada. Petrologia: rocas sedimentarias. Disponible a: http://www.ugr.es/~agcasco/msecgeol/secciones/petro/pet_sed.htm

Red Aragón. Los líquenes, pioneros sobre las paredes. Disponible a: http://www.redaragon.com/tu-rismo/naturaleza/formaciones_rocosas/0102_guia.asp

Proyecto Biosfera. Los procesos petrogenéticos y la alteración de las rocas superficiales. Disponible a: http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/1bachillerato/petrogeneticos/con-tenidos.htm

Proyecto Biosfera. La clasificación de los organismes. Disponible a: http://recursostic.educacion.es/ciencias/biosfera/web/alumno/1bachillerato/organis/contenidos7.htm

Institut d’Estudis Catalans. Diccionari de Geologia. Disponible a: http://cit.iec.cat/dgeol/default.asp?opcio=22&idbdct=57471

D’excursió per Catalunya. Bruguers – Garraf. Disponible a: http://www.dexcursio.net/bruguers-garraf/