Compareml’evolució de la població espanyola

al segle XIXpaïsos europeus

Apreciem que Espanya va a un ritme lent de creixement

Açò representa que els països amb major creixement econòmic van duplicar com a mínim la seua població.

Es evident la relació que hi ha entre:

creixement demogràfic

modernització econòmica

La taxa de natalitat espanyola al finalitzar el segle va ser una de les més altes d’Europa

però ho relacionem amb la elevada mortalitat

No ens permet un creixement de la població va descendir al llarg del segle

l’esperança de vida no arribava als 35 anysencara que

• Situació deguda a La crisis de subsistènciaLes epidèmies Les malalties endèmiques

Dotze grans crisis de subsistència al llarg del segle

Es pot deure a dues tipus de causes

Coyunturals: males condicions climàtiques

Estructurals: retràs tècnic de la agricultura

Les epidèmies periòdiques gran causa de mortalitat

La “pesta bubònica” va desaparèixer el segle XVIII

Van quedar epidèmies mortíferes com: la colera, la tifus o la febre groga

Són brots de malalties contagioses que es donen en una població durant un període determinant, estan presents permanentment.

DEFINICIÓ

Una part de la mortalitat del segle XIX ha d’atribuir-la a malalties com: tuberculosi, la virola , el xarampió, l’ escarlatina o la diftèria.Les malalties van incidir en poblacions debilitades per l'escassa alimentació i afectades per condicions de vida.

La població espanyola durant aquest segle va continuar les dos tendències

El desplaçament des del nord cap al sud

L’abandonament de la meseta central

Per concentrar-se en la costa mediterrània i atlàntica meridional.

Avantatgés econòmiques que ofereixen les regions costaneres, els transports i comunicacions són més ràpids, barats i segurs .

El moviment migratori del camp a la ciutat

La mà d’obra absorbida per les industries urbanes degut a la revolució industrial Espanya a penes va modernitzar la seua agricultura i va iniciar una industrialització lenta, escassa ...

importància

associat a la revolució agrícola i industrial

La població humana presenta una sèrie de comportaments demogràfics molt diferents a la població rural: mortalitat, nupcialitat i natalitat.

Les poblacions rurals

Fins al segle XX no es va passar al règim del model demogràfic modern.

característiques del règim demogràfic antic

alta taxa de natalitat i de mortalitat, resultat final creixement lent.

Catalunya va iniciar el seu desdoblament industrial a la segona meitat del s. XVIII apartant-se de endarreriment econòmic d’Espanya.

•Inicia la seua pròpia transició al règim modern

•CAUSA: quan en Espanya es trobava la població camperola en Catalunya aquesta va travessar a les ciutats.

Que la societat estamental

Però, hi havia desigualtats en: • Riquesa i

propietat

La BURGESIA I LA VELLA ARISTOCRÀCIA: Propietària dels mitjans de producció És una classe heterogènia. Dividida per:

1. Alta burgesia2. Mitjana Burgesia3. Xicoteta Burgesia4. Proletariat5. Camperols

Situada en la cúspide de la societat capitalista

Controlava les industries, la banca, el comerç i els alts càrrecs de l’administració de l’Estat

August Thyssen

També coneguda per “classes mitjanes”

Formada per professionals d’alta qualificació (advocats, enginyers, intel·lectuals, etc.), comerciants, agricultors acomodats, etc.

L’enginyer H. Roualt

Constituïda per xicotets comerciants, artesans, funcionaris de nivell mig-baix, empleats diversos.

Imitava la forma de vida de la burgesia alta i mitjana.

Es trobava a un pas de la proletarització.

Obligats a vendre la seva força de treball a canvi d’un salari.

Sotmès a dures condicions de treball.

Vivien en les ciutats, prop de les fàbriques.

El vagó de tercera

Continuaren apegats a la tradició

El capitalisme el va convertir en assalariats obrers del camp

Millet: “Les espigadores”

Cobraven La meitatQue els homes

Sols es designavaCerts

Treballs per a Una dona

Ensenyança molt religiosa dedicada a:

-Alfabetització-Tasques

-Domèstiques i costura

Prototip mésfreqüent:

la perfectadona

casada

Diferència moltmarcada

entre els homes

No tenien drets polítics

i liberals

Dona