1. Demografia. ndex 1.- Volum i distribuci: quants sni on estem 2.- Creixement de la poblaci: Conceptes bsics 3.- Etapes demogrfiques transici demogrfica- 4.- La poblaci com a problema: diversitat de comportament demogrfics 5.- Migracions 6.-Estructura de la poblaci i tcniques de representaci

2. DEMOGRAFIA

La demografias la cincia que t com a objecte destudi la poblaci. Per tant, el que fa s descriure, quantificar, qualificar i analitzar poblacions, de manera dinmica; s a dir, tenint en compte que canvia en el temps i l'espai.

{demografa (del grec demos=poble i grafos=tra, descripci)}

Poblaci Mundial 3. 1. EVOLUCI DE LA POBLACI

La evoluci de la poblaci al mn:

Paleoltic: 2 a 4 mill./hab.

Neoltic: 5 a10mill./hab.

5000 adC: 80 mill./hab.

1 dC.: 300 mill./hab.

1200 (s XIII): 450 mill./hab.

1650 (s XVII): 500 mill./hab.

1750 (s XVIII): 795 mill./hab.

1850 (s XIX): 1265 mill./hab.

1900 (s XX): 1656 mill./hab.

1950 (s XX): 2516 mill./hab.

1995 (s XX): 5760 mill./hab.

2002 (s XXI): 6215 mill./hab.

2006 (s XXI): 6464 mill./hab

4. 1.- Per qu estudiar la poblaci? s imprescindible per organitzar un pas.Conixer la natalitatplaces escolar Conixer lesperana de vidahospitals, places de geritrics, jubilacions Conixer ledat de les personesprevisi de llocs de treball ....Aquests estudis sn relativament fcils als pasos centrals, per molt difcils alsperifrics per les grans mancances de tot tipusque presenten. Lestudi de la poblaci dun estat o territori el fan organismes especialitzats:Institutsd'estadstica.a Espanya lINE a Catalunya lIDESCAT que confeccionen els censos cada 10 anys (acabats en 1) Els Ajuntaments elaboren els padrons Els Jutjats porten el control de natalitat, mortalitat i nupcialitat. 5. 1. REPARTIMENT DESIGUAL DE LA POBLACI MUNDIAL 6. 1. DISTRIBUCI DE LA POBLACI

La distribuci s desigual:

• sia: 601%

• Europa: 114%

• frica: 14%

• Amrica: 136%

• Oceania: 05%

• Lhemisferi nord acull a ms del 80% de la poblaci.

• (Dades del 2002)

• Poblaci total del mn: 6.659.389.285. (5 dabril de 2008).

• http://www. Census.gov/main/222/popclock.html

7. FACTORS QUE PROVOQUEN LASSENTAMENT DE LA POBLACI Fsics Humans Altituds mitjanes i baixes Slsfrtils Climes temperats Migracions Desenvolupamenturb i econmic Climes temperats 8. 1. DISTRIBUCI DE LA POBLACI

Factors de la densitat de poblaci:

1. Fsics:el clima, el relleu, el sl (sobretot prop de laigua).

2. Econmics:la riquesa dun lloc fa que sigui ms o menys propici

3. Culturals:lassentament pot dependre de lo a prop que quedin les zones de serveis (escoles, sanitat, etc.)

4. Demogrfics:zones amb un gran desenvolupament demogrfic.

5. Histrics:per lantiguitat dels assentaments, el desig de mantenir peculiaritats culturals, poltiques, etc.

9. 2. CREIXEMENT DE LA POBLACI. DEMOGRAFIA QUANTITATIVA

Components dentrada

Taxa de Natalitat:es refereix al nombre anual de naixements per cada 1.000 habitants.

Taxa de Fecunditat:es refereix a la mitjana de fills que una dona d'una rea geogrfica tindr si visqus a la fi de la seva edat reproductiva i tingus fills d'acord a la taxa de fecunditat per a cada grup d'edat.

Immigraci.Es refereix al nombre de persones originries daltres pasos que arriben

TN = ( Nascuts vius / Poblaci total ) x 1000 TF = ( Nascuts vius / Total dones entre 15 i 45 anys ) x 1000 10. 2a. FACTORS DE LA NATALITAT

Els factors que modifiquen la natalitat sn:

Econmics:lentrada de la dona al mn laboral fa que baixi la natalitat.

Poltics:els governs poden promoure poltiques natalistes.

Culturals:que condicionen, principalment, ledat dels matrimonis.

Religiosos:la majoria afavoreixen les poltiques natalistes.

Biolgics:composici edat/sexes de la poblaci i les malalties.

11. 2b. ESTATS DEL MN SEGONS LA TAXADE NATALITAT 12. 2c. ESTATS DEL MN I LESPERANA DE VIDA 13.

Components de sortida

Taxa de Mortalitat:es refereix al nombre anual de defuncions per cada 1.000 habitants.

Taxa de Mortalitat Infantil:s una taxa utilitzada en demografia per indicar el nombre de nens i nenes d'una poblaci que moren abans d'arribar a l'any de vida per cada mil infants que hi han nascut vius, en un perode de temps determinat, generalment un any.

Emigraci : es refereix al nombre de persones que marxen dun pas.

3. DEMOGRAFIA QUANTITATIVA TM = ( Defuncions / Poblaci total ) x 1000 TMI = ( Defuncions de menors d'un any / Nmero de nascuts vius ) x 1000 14. 3a. FACTORS DE LA MORTALITAT

Els factors que modifiquen la mortalitat sn:

Guerres i epidmies

Condicions sanitries

Malalties endmiques

Recursos alimentaris, fams, etc.

D'acord amb el resultat final es considera:

• Taxa de mortalitat alta: si supera el 30 .

• Taxa de mortalitat mitjana: quan es troba entre el 15 i 30 .

• Taxa de mortalitat baixa: si s per sota del 15 .

15.

Altres frmules dinters:

Creixement natural o vegetatiu:s la diferncia anual entre el nombre de nascuts i el de morts en una poblaci determinada.

Esperana de vida:s el terme mitj d'anys que un home o una dona d'un pas determinat que neixen el mateix any, viuran si la mortalitat es mant fixa per a cada grup d'edat en el futur.

4. DEMOGRAFIA QUANTITATIVA CN/CV= (Nombre de Nascuts vius Nombre de Morts) = +/- EV=( Total danys viscuts per la poblaci / Nmero de nascuts vius ) 16. 5. DISTRIBUCI DE LA POBLACI ESPANYOLA 17. 6. DISTRIBUCI DE LA POBLACI

La densitat de poblaci:es pot utilitzar per mesurar qualsevol cosa tangible, per s'utilitza habitualment per organismes vius, sobretot persones. Normalment, s'expressa com a nombre de persones per unitat d'rea.

Els pasos amb ms densitat de poblaci sn: Macau ( 18.182hab/km2), Mnaco, Hong Kong, Singapur i Gibraltar.

Els pasos amb menys densitat de poblaci sn: Austrlia, Nambia, la Guayana Francesa,Shara Occidental, Illes Malvines i Groenlndia ( 0,03hab/km2).

DP =Nombre dhabitants/ km2 de superfcie= hab./km2 18. 7. DENSITAT DE POBLACI PER PASOS 19. 8. DENSITAT DE POBLACI A CATALUNYA 20. 9. DISTRIBUCI DE LA POBLACI

Factors de la densitat de poblaci:

Les zones on no hi viu ning (< 1pers/km2), sanomenendeserts humans .

Les zones ms poblades dEuropa sn Gran Bretanya, Blgica, nord de Frana, Alemanya i Itlia.

Les zones ms poblades de lEstat Espanyol sn Barcelona, Madrid, leix Pontevedra - A Corunya, Biscaia- Guipscoa , Valncia Alacant i Mlaga - Cadis.

A Catalunya, les zones ms poblades estanBarcelona, desprs Girona, Tarragona i Lleida.

Al mn: 39,24 hab./km2 -Catalunya: 199 hab./km2 - Espanya: 87,2 hab./km2. -Jap: 336 hab./km2. 21.

La transici demogrficas una teoria utilitzada en demografia que ajuda a entendre alhora dos fenmens:

En primer lloc, explica perqu el creixement de la poblaci mundial s'ha disparat en els darrers 200 anys (passant dels 1.000 milions d'habitants del 1800 als 6.500 milions de l'actualitat).

En segon lloc, descriu el perode de transformaci d'una societat preindustrial (caracteritzada per tenir unes taxes de natalitat i de mortalitat altes) a una societat moderna o postindustrial (caracteritzada per tenir ambdues taxes baixes).

10. MODEL DE TRANSICI DEMOGRFICA 22.

La transici demogrficaes dona en4 fases o estadis abans no esdev una societat plenament postindustrial.:

En el primer estadi -tpic de les societats preindustrials - les taxes de natalitat i de mortalitat sn molt altes, per la qual cosa el creixement natural de la poblaci s molt lent i, fins i tot, inexistent.

s propi de pasos en vies de desenvolupament.Els ndexs de mortalitat baixende forma sobtada grcies a les millores en les tcniques agrcoles (que augmenten els rendiments), les millores tecnolgiques, els avenos en medicina i alfabetitzaci... Aquests canvis contribueixen decisivament a allargar l'esperana de vida de les persones i a reduir-ne la mortalitat. Per contra, en aquest segon estadiles taxes de natalitat es mantenen molt altes , ra per la qual es produeix un desequilibri que es tradueix en un increment molt important de la poblaci.

11. MODEL DE TRANSICI DEMOGRFICA 23.

Els ndexs de natalitat inicien una important davalladamotivada per diferents motius: l'accs a la contracepci, la incorporaci de la dona a l'educaci i al mercat laboral, l'accs a l'estat del benestar, el procs d'urbanitzaci, la substituci de l'agricultura de subsistncia per l'agricultura de mercat, juntament amb altres canvis socials.La taxa de mortalitat continua la tendncia baixistainiciada ja en l'estadi 2 i, per aquesta ra, el nombre d'efectius de la poblaci total continua sent relativament alt.

Aquest darrer estadi s tpic de les societats postindustrials i es caracteritza perqula taxa de mortalitat "toca fons" i la de natalitat s'hi iguala ; consegentment, la poblaci total torna a estancar-se.

MODEL DE TRANSICI DEMOGRFICA 24. MODEL GRFIC DE TRANSICI DEMOGRFICA 25. ADAPTACI DEL MODEL DE TRANSICI DEMOGRFICA Possible fase 5:Si b el model original de Transici Demogrfica presenta noms quatre estadis o etapes, actualment est mpliament acceptada la irrupci d'una cinquena fase en la qual el creixement de la poblaci no est estancat sin que, fins i tot, es registraun creixement natural de la poblaci negatiu , ats que les taxes de natalitat sn tan baixes que cauen per sota les taxes de mortalitat, com est succeint en pasos com Alemanya o Itlia. 26.

Teories sobre poblaci:

Linforme Meadows i la teoria sobre el creixement zero:s una teoria que planteja que hi ha 5 factors bsics: poblaci, producci agrcola, recursos naturals, producci industrial i contaminaci. I que mentre la poblaci i la producci industrial tendeixen a crixer sense lmits, els recursos sn finits. I que per tant sha daturar el creixement demogrfic, limitar el consum i aturar el procs de contaminaci.

Malthus VS Marx: Hi ha dues teories mentre que Malthus creu que el creixement de la poblaci sha daturar perqu si no ens quedarem sense recursos, en Marx pensa que nhi ha suficients recursos per a tothom, i que el problema s que no estan ben distributs.

12. TEORIES SOBRE POBLACI 27. 13. COMPOSICI PER EDATS 28. 14. ENVELLIMENT DE LA POBLACI A ESPANYA 29.

La superpoblaci del planeta, un problema.

Lincrement de la poblaci humana del planeta suposa un problema medi ambiental, perqu per cobrir las necessitats de les persones hi ha que recrrer als recursos de la Terra, i si no es realitza una gesti adequada, molts dells poden esgotar-se.

A ms a ms, tamb deu considerar-se que existeix un repartiment desigual de la riquesa: mentre que els pasos industrialitzats consumeixen el80 % dels recursos, ms de la meitat de la humanitat t que sobreviure en condicions lmit i un ter viu en una situaci de pobresa absoluta.

15. LA SUPERPOBLACI LONU estima que al 2012 arribarem als 7000 mill/hab. 30.

Els moviments migratoris:sn els moviments de poblaci des del seu lloc de residncia a un altre de manera permanent. Com a conseqncia daquest moviments la quantitat de poblaci augmenta o disminueix. Nhi ha de dos tipussegons el lloc de dest :

Interiors:o xode rural, interurbanes, etc. (sn degudes al desenvolupament econmic desigual entre els diferents llocs dun Estat)

Exteriors:dun pas a laltre.

16. MOVIMENTS MIGRATORIS Emigraci humanas marxar del lloc d'origen a un altre ( pot ser a escala nacional o internacional). Es distingeix del turisme perqu l'emigraci suposa fixar la residncia en un altre indret, encara que sigui amb previsi temporal. 31.

Tamb es podem classificar:

Segons el carcter:migracions forades i voluntries. Entre las forades cal destacar la tracta desclaus negres i el seu trasllat d'frica a Amrica entre els sigles XVI y XIX, o les actuals de refugiats i desplaats. Les migracions de tipus econmic es consideren voluntries.

Segons la duraci del desplaament : migracions temporals i definitives. En les temporals se produeix el retorn a lorigen. Un cas especial sn los desplaaments temporals lligats amb lagricultura (estacionals).

Segons el nmero de persones que emigren : migracions individuals o familiars.

17. MOVIMENTS MIGRATORIS 32. Influncia de la migraci en la poblaci absoluta: Enblaues pinten els pasos que reben poblaci i entaronjaels pasos que en perdenEuropa, EUA, Canad, Austrlia, argentina, Emirats rabs Colombia, Bolivia, Equador, Algria, Marroc, Xina, Sudan 33. Causes de les migracions: 1. Naturals:els desastres naturals(terratrmols, desertitzacions, etc) 2. Poltiques:guerres, cops destats, canvis de poltiques, persecucions,etc 3. Religions:algunes religions poden provocar xodes massius. 4. Econmiques:buscar una millora del nivell de vida, latur. 18. MOVIMENTS MIGRATORIS 34. Conseqncies de les migracions: 1. Canvis demogrfics:increment de poblaci per la zona receptora i disminuci de poblaci per lemissora. Els pasos receptors, s a dir els pasos desenvolupats, controlen lentrada dimmigrants a travs depoltiques dimmigraci, que limiten la xifra dimmigrants autoritzats a entrar.2. Canvis econmics:els diners enviats pels emigrants poden ser una important font dingressos per al pas dorigen dels emigrants. Els emigrants acostumen a dedicar-se a activitats econmiques marginals. 3. Socials i culturals:els emigrants que arriben a una regi es poden sentir desplaats per les diferncies culturals o lingstiques. A ms poden ser sotmesos a actituds xenfobes o racistes. MOVIMENTS MIGRATORIS 35. Moviments actuals migratoris:MOVIMENTS MIGRATORIS A CATALUNYA 36. HISTRIA DE LES MIGRACIONS A CATALUNYA EVOLUCI DE LA POBLACI A CATALUNYA 37. HISTRIA DE LES MIGRACIONS.CATALUNYA I ESPANYA 38. HISTRIA DE LES MIGRACIONS.CATALUNYA I ESPANYA 39. HISTRIA DE LES MIGRACIONS.CATALUNYA I ESPANYA

Moviments migratoris a partir del 1950:

La principal causa dels moviments migratoris fou labandonament de lagricultura tradicional, a ms dun notable augment demogrfic que va tenir lloc entre 1957 i 1970 ( de 29 mill es va passar a 34 mill). Destinacions:

• Emigraci: 3,5 mill de persones. Cap a Alemanya, Sussa i Frana.

• Immigraci: 3.7 mill de persones. Cap a Madrid, Pas Basc i Catalunya.

• • Catalunya, la majoria dorigen andals:

• • • de 1961 a 1965: 682.954 persones

• • • de1965 a 1970: 597.771 persones

• • • Total: 1.280.725 persones nouvingudes a Catalunya.

La immigraci va provocar desequilibris demogrfics i econmics entre les diferents regions Espanyoles. (BCN tenia una densitat de 500h/km2 mentre que Terol 12h/km2).

40.

Aspectes qualitatius de la demografia:

Diversitat Biolgica:

Grups humans:pigmentaci, alades, proporcions cranials o amplitud de la cara.

Composici per sexe:la composici natural s de 105 homes x cada 100 dones. Per siguala perqu la dona s ms forta biolgicament, la prdua dhomes a les guerres, emigraci, etc.

Composici per edats :

• • 0 a 15/16 joves

• • 16 a 65 adults

• • + 65 anys vells

19. Estructura de la poblaci 41.

Aspectes qualitatius de la demografia:

Diversitat socioprofessional:

Poblaci activa: es la formada per persones que socupen dalguna activitat remunerada, o que busquen feina. (atur)

(a cada pas varia en funci del sexe i ledat)

• Es poden classificar segons la seva activitat : sector primari, secundari o terciari.

Poblaci no activa: nens, jubilats, mestresses de casa, estudiants, els discapacitats, etc.

19a. DEMOGRAFIA QUALITATIVA 42. 19b. LA POBLACI PER SECTORS DACTIVITAT 43.

Diversitat socioprofessional:

La atur:es considera que est a latur una persona que no treballa per que estan buscant feina. Latur s un dels problemes ms greus del nostre temps. Trobar feina pot ser difcil a causa dels constants canvis tecnolgics i levoluci de les activitats econmiques. Un nivell destudis ms elevat, minimitza el risc de quedar-se a latur, mentre que les persones amb nivells ms baixos sn les ms rebutjades al mercat laboral.

La Taxa dactivitat de lINE a l Enquesta de Poblaci Activa (EPA) per al tercer trimestre del 2007 fou: Ta 5910% i dAtur 803%

19c. DEMOGRAFIA QUALITATIVA TAXA DACTIVITAT= Poblaci activa /poblaci > 16 anys x 100 = Ta% 44. 19d. ATUR A ESPANYA 2007 45.

Aspectes qualitatius de la demografia:

Diversitat Cultural:

• Analfabetisme

• Tipus i nombre de lleges emprades.

• Religions

• Etnicitat

• Renda o riquesa

Tamb es pot considerar l IDH.

20. DEMOGRAFIA QUALITATIVA El concepte dEtnicitat:Una tnia (del grecethnos , "poble") es una poblaci humana en la qual els membres sidentifiquen entre ells, normalment en base a una genealogia i ascendncia comuna o a daltres llaos histrics reals o imaginaris. Las tnies estan tamb normalment unides per unes prctiques culturals, de comportament, lingstics, o religioses comunes. 46.

Les pirmides dEdat o de poblacisn la grfiques que representen lestructura segons sexe i edat duna poblaci.

Les pirmides de poblaci sn dues grfiques de barres enfrontades o histograma que recullen informaci sobre el sexe i ledat. Sn molt tils per estudiar la histria demogrfica dun pas i la seva projecci futura.

Nhi ha de 4 tipus: Para-sol, Campana, Ogiva i Urna.

21. LES PIRMIDES DEDAT 47. Para-sol:Alta natalitat i alta mortalitat . Neixen molts nens, per tamb moren moltes persones. Poc creixement de poblaci. Pirmide prpia de les societats antigues o poc desenvolupades. 21a. LES PIRMIDES DEDAT Pirmide dAngola: estan en una fase demogrfica tradicional, amb una forta natalitat i una forta mortalitat tamb. 48. Campana:Alta natalitat. La mortalitat comena a baixar, amb la qual cosa es dispara el creixement de poblaci. Pirmide prpia de les societats que inicien el desenvolupament. 21b. LES PIRMIDES DEDAT Pirmide Regressiva de Corea del Sudens indica que estan en una fase en la que la natalitat ha baixat una mica i on la poblaci comena a envellir una mica. 49. Ogiva:La natalitat comenta a baixar. La mortalitat continua essent baixa. La poblaci pot arribar a un creixement negatiu. Propi de les societats desenvolupades. 21c. LES PIRMIDES DEDAT Pirmide dOgiva espanyolao de reajustament de la natalitat . 50. Urna:Natalitat baixa i mortalitat baixa. Creixement vegetatiu zero. 21d. LES PIRMIDES DEDAT Pirmide dUrna francesao moderna. 51. Pirmide de poblaci desequilibrada:on la natalitat i la mortalitat es veuen afectades per algun factor extern. 21e. LES PIRMIDES DEDAT Pirmide de poblaci desequilibrada del Emirats rabsen qu la migraci massiva dhomes per trobar feina ha desestabilitzat la balana. 52. 21f. LES PIRMIDES DEL MN 53. Catalunyat unes de les xifres ms baixes del mn en quant a taxa de natalitat (09), el nombre mitj per dona s de (14 fills), per contra lesperana de vida de la poblaci catalana s una de les ms altes del mn (74,2 h, i 82 d.). Tot aix porta a que la poblaci catalana sestigui envellint.22. ESTRUCTURA DE LA POBLACI CATALANA 54. 55. EXAMEN DEMOGRAFIA 56. EXAMEN DEMOGRAFIA 57. EXAMEN DEMOGRAFIA 58. EXAMEN DEMOGRAFIA 59. MOVIMENTS MIGRATORIS