LA PENLTIMA GENERACI El desig de trencar totes les coses // Panorama de lunderground catal del 2015

Per

Chema Martn i Marc Sarrats

Foto: Portada de Nedant en lambulncia de Els Surfing Sirles

LA PENLTIMA GENERACI El desig de trencar totes les coses // Panorama de lunderground catal del 2015 Format: Documental Durada: 60-90 minuts Gnere: Documental musical Storyline: Reps i aprofundiment del panorama musical underground catal actual.

Foto: Mujeres PRESENTACI Seria ridcul intentar fer creure ning que vivim en el millor o en el pitjor moment de la histria de la msica a Catalunya. El que ens envolta s i forma part de l'avui, i aquesta qualitat s suficient com per a dedicar-li sonets i odes, si calguessin. Amb aquesta premissa aclarida, pretenem donar un testimoni totalment esbiaixat i incomplert -qualsevol altre atemptat seria inversemblant i enganys- de la part ms transgressora i salvatge del que alguns anomenen underground catal. Sabent que el que puguem trobar, potser dem ha desaparegut o s'ha convertit en llegenda.

Per fer-ho, volem construir un collage a partir d'opinions, interpretacions i visions dels seus protagonistes. I com ms plural sigui aquest collage, ms tendir a ser un retrat fidel. Pretenem captar el treball a dalt i a baix de l'escenari de L'Hereu Escampa, vlius, Joan Colomo (Zeidun, Moksha, La clula durmiente, Unfinished Simpathy), Eric Fuentes (Unfinished Simpathy, Eric Fuentes & el mal), Mart Sales (Cantant de Els Surfing Sirles i Convergncia i Uni. Escriptor ), Za!, Power Burkas, The Saurs, Opatov, Univers, Lost Fills, Da Souza, FP i d'altres. La presncia de tots aquests noms no s gratuta. I s que pensem que cadascun d'aquests grups o artistes tenen la clau per resoldre algun dels dubtes que ens plantegem. A ms, tamb veiem necessari un mirall on trobar la rplica, i sabem que s imprescindible comptar amb la visi de personatges que no es dediquen a fer msica per que sn rellevants dintre del panorama musical. Ral Chamorro (Botiga Ultra-local Records), Pol Rodellar (Baixista de Mujeres i antic propietari de Luchador Records), Andrea Prez (Segell Boston Pizza, botiga Dead Moon Records i cantant de Wind Atlas), Gustavo Martnez (Segell Mama Vynila), Rubn Izquierdo (Revista Shookdown), Eleonor Hindley i Maral Pino (Lo-fi your brains out), Maria Elisa Gmez (Hao!), Samuel Valls (Programador del Lupita del Raval) PREGUNTES De qu parlem quan parlem d'Underground? Faig el que agrada o agrada el que faig? Quina s la trajectria vital d'un grup? Atractiu de la proximitat vs aversi per la inaccessibilitat Parlem d'un "collectiu" que agafa fora o se li atorga fora a un "collectiu" per una qesti de fetitxisme? Fins a quin punt la msica s important? L'eclecticisme de les noves tendncies (hipster) contempla el "tot s'hi val i tot hi cap"?

Foto: LHereu Escampa

PROPOSTES DE LNIES NARRATIVES El paper de la llengua en la msica independent catalana. El resorgir del catal (Univers, Marti Sales), el principi de la fi de l'angs (The Saurs, Opatov, Eric Fuentes, Power Burkas) i la incertesa del castell (Mujeres). Es tracta de disertar sobre la preferncia d'una llengua sobre l'altre. Quins factors consideren els msics que influeixen en aquest fenmen. Tamb entrar ms en profunditat en l's del catal a travs dels anys; des de l'aparent rebuig per part del punk catal durants els 90 per ser la llengua del rock catal ms institucionalitzat (Sopa de Cabra, Els Pets, etc.), fins a la reconciliaci de la llengua per part dels primers grups d'indie catal (Antnia Font, Mishima, Manel). Barcelona, gran capital (Univers, Mart Sales). L'exili de l'rea metropolitana (The Saurs, Opatov, Za!). L'Utopia de comarques (L'hereu escampa, Power Burkas, Joan Colomo). En el panorama actual, s curis veure els contrastos entre la dinmica de Barcelona com a gran nucli aglutinador de cultura i la resta de Catalunya. La praxis sembla demostrar que la perifria es veu engolida per l'urbs, creant una anella de buit al voltant. D'aquesta manera, tot i que hi ha un volum considerable de grups i prou interessants al Baix Llobregat, Hospitalet o Valls Occidental, la programaci cultural de la zona no correspon a la magnitud del fenmen. Tot i aix, si ens distanciem de l'rea metropolitana trobem casustiques independents de la gran ciutat molt influents. El cas paradigmtic s Vic (http://bit.ly/1m0Xozy ), tot i que Sant Celoni, tamb ha estat un punt clau al ser el punt de trobada d'uns msics que marcarien amb molta fora l'escena actual amb els seus grups (Joan Colomo, Cndid Coll, Xavi Garcia). En aquest apartat tamb cal esclarir de qu est fet el vincle que lliga Catalunya i Balears que fa que constantment arribin grups de l'Illes que encaixen perfectament amb l'escena local. (Da Souza, Lost Fills). Estat de la indstria cultural i el paper del msic als anys 2010. (Mart Sales, Eric Fuentes, Joan Colomo). L'inevitable mirar endarrere i endavant, i comparar amb vertigen el futur i amb certa nostlgia el passat. Per amb una idea potser paradoxal per molt clara, el present s l'nic que importa. s interessant saber qu pensen els que porten ms temps en la carrera Colomo i Fuentes, o qu en pensa el Mart Sales, que va escriure el seu assaig Ara s el moment amb aquesta idea molt present. Tamb s presenta com a necessari el contrast entre el que diguin aquests i el que pensen els ms joves i que acaben d'entrar en circulaci: The Saurs, Power Burkas o Opatov. Al cap i a la fi, el pes ha de caure sobre ells. L'escena indie catalana fora de Catalunya. (Univers, Za!, Mujeres) En aquest sentit, el que t d'interessant l'indie catal actual s la seva projecci internacional que ha portat a grups com Nueva Vulcano, Za!, Mujeres o Univers a marxar ms d'un cop a tocar tant als Estats Units com per Europa. s interessant saber com creuen ells que s'articula l'underground, que per definici hauria de ser residual i poc notori, amb les gires internacionals. Festivals contra sales. Els segells, els crtics i els programadors de concerts acostumen a parlar d'aquest tema. De com els festivals hipermassius (amb el Primavera Sound com a paradigma) monopolitzen l'oferta cultural, empetitint l'espai d'influncia de les sales, i com anteposen el benefici econmic i la programaci d'artistes estrangers per davant d'artistes locals. s imprescindible, tamb, saber qu en pensen els msics i fer una comparaci crtica. Es pot donar encara una volta ms encarant les grans sales com Apolo, Razz o Sidecar amb sales petites com el Lupita, el Freedonia, l'Heliogbal, etc., que son l'autntic bressol de l'underground. (http://incalling.es/cronicas/barcelona-aforo-limitado/)

Per qu no hi ha noies a l'indie? Aquesta pregunta s una mica obligada. Entre els 10 o els 20 grups ms coneguts de l'escena indie catalana, potser noms hi ha dos o tres que tinguin alguna noia en la formaci. Fa uns mesos, a Valncia va aparixer la plataforma Hits with Tits, que vol posar en contacte i promocionar els grups formats per noies o que almenys tenen alguna noia en la formaci. L'eclecticisme de l'escena. (Univers, Joan Colomo, Mart Sales) Una altra de les coses que crida l'atenci en el panorama actual s la germanor de grups d'estils totalment diferents. Grups de hardcore que sn ntims de grups de pop suau. Msics que salten d'un gnere a l'altre al formar part de diferents grups. Per exemple, Mujeres s un grup de garage, Aliment s un grup de punk, i Piata era un grup de punk tropical; membres de Mujeres, Piata i Aliment s'uneixen i creen Univers, el grup de pop shoegaze que ms ms xit est tenint.

Foto: Univers PROPOSTES VISUALS Creiem que, perseguint la idea del "do it yourself" que busca l'Underground, no hem d'aspirar a una realitzaci massa preciosista. bviament el documental estar correctament gravat, per, de bones a primeres, no ens decantem per les cmeres d'alta definici, sin per cmeres de tele (JVC-100 ) per la seva maniobrabilitat. La lnia narrativa es marca a partir de la veu en off de seguiment d'un o dos narradors. Volem transmetre la idea de collage. Per tant, optarem per diferents estils de realitzaci que passen pels segents punts:

- Fotografies d'arxiu (nostres) + veu en off de seguiment - Entrevistes en camp, s a dir, sortint del concepte d'entrevista clssica (personatge tallat pel bust, amb illuminaci d'estudi). Anirem a buscar els entrevistats al seu entorn i els entrevistarem all mateix. - Escenes naturals de backstage. Converses prvies i posteriors de les bandes, nervis, celebracions etc. - Recorregut "virtual" per cartells de festivals i concerts: L'esttica de l'Underground s important i s'ha de veure reflectida. - Inserts descontextualitzats per complementar un fragment de forma crtica, irnica o simplement esttica. (dibuixos animats, vdeos antics...) - Metratge antic, ja siguin vdeos de concerts o entrevistes, amb el que es pugui establir un parallelisme entre el que expliquem ara i s'ha fet/dit abans. Amb aquestes premisses, i deixant llibertat per que pugui'n aparixer-ne de noves, volem donar aquesta sensaci de "MOLT" que creiem que defineix a la perfecci un panorama tant complex i ampli com d'Underground del nostre pas. Volem que sigui com els guixots que algunes persones fan en un paper mentre parlen per telfon o es distreuen a classe, on, malgrat l'aparent dispersi i manca de sentit, s'hi pot arribar a trobar una coherncia global.