XIX SETMANA DE CINE FORMATIU

Coordinació: M.A.Pujol i N. Rajadell

SETMANA DE CINE FORMATIU

XIX

25 – 29 novembre 2013

FAMÍLIA I CINEMA FORMATIU

N. Àlvarez Bertran, A. Aneas, J. Azevedo Gomes, M. Baques, I. Bordas M. de Borja, A. Bosna, M. Bracamonte, C. Carreres, T. Godall, Y. Gómez, M. González Parera, J. Impland, A. Lisbona, A. López Delgadillo, E. López, N. Lorenzo, J. Mallart, M. I. Manjarrez, R. Mudarra, M. de la Paz, U. Poch, M.A. Pujol Maura, N. Rajadell, M. A. Renom, C. Romea Castro, S. de la Trre Ramona Valls, V. Violant

ÍNDEX

1-Per què Família i Cinema Formatiu?

2-Què pretenèm amb la setmana de cinema formatiu?

3-El cinema també pot formar

4-Pautes per a aprendre del cinema: Model O.R.A.

5-Conferència innaugural: La Família en la Historia del Cinema(Celia Romea Castro)

6-Pel.lícules. Fitxes

6.1- Los descendientes (Celia Romea Castro, M. Antonia Pujol Maura)

6.2- Un sueño posible (Maria de Borja, Maite Bracamonte, Èlia López)

6.3- Hoy empieza todo (Joan Mallart, Marian Baques, Ramona Valls, Raul Mudarra)

6.4- Els quatre-cents cops ( Joan Mallart, Saturnino de la Torre, Carles Carreres)

6.5- Las mujeres de verdad tienen curvas(M.Antonia Pujol Maura, Aurora Bosna, Núria Àlvarez

Bertran)

6.6- Billy Elliot (Montse González Parera)

6.7- Juno (Núria Rajadell, Verónica Violant, Yoscelina Gómez, Mónica de la Paz)

6.8-The Class (Assumpta Aneas, Juliana Azevedo Gomes, Agustin López Delñgadillo)

6.9- Familia (M. Ângels Renom, M.Immaculada Bordas, Urgell Poch, Jerònima Impland)

6.10- Dónde esta la casa de mi amigo? (Núria Lorenzo, Teresa Godall, Albert Lisbona,

Maria Inés Manjarrez)

4

4

6

7

10

16

4

El materials que trobareu en aquest dossier és tot el que fa referència a aquesta XIX Setmana de Cinema Formatiu, i per tant hi podeu trobar tant les fitxes de totes les pel·lícules que passarem, com les informacions referents a l’avaluació.

És important que mireu també, les opcions avaluatives, així com el plantejament de la setmana, ja que us donarà la informació necessària per entendre millor la temàtica que presentem: La família. No cal dir que si no necessiteu els crèdits, podeu assistir igualment al visionat de les pel·lícules i participar activament en els debats, per enriquir la vostra formació.

El grup GIAD, creu que el cinema és un bon recurs per poder-lo aprofitar i fer de les possibilitats lúdiques que ens ofereix el cinema, un recurs didàctic i pedagògic. Moltes vegades s’aprèn més amb una reflexió col·lectiva escollida lliurament, que amb una activitat obligada i això és el que volem aconseguir amb aquesta activitat.

Desitgem que gaudiu de les pel·lícules i del debat i la reflexió col·lectiva i que pugueu aprofitar per la vostra formació tot el que aquest medi universitari us ofereix.

PER QUÈ FAMÍLIA I CINEMA FORMATIU?

Per aquesta ocasió hem pensat en la possibilitat d’aprofundir en un tema tan complex i alhora in-teressant per reflexionar en profunditat com és la família. Un tema que considerem que aglutina diversos focus d’interès, ja que és:

- NECESSARI, des del punt de vista d’una conceptualització psico-sòcio-educativa oberta així com el seu ressò a nivell individual i social que se’n deprèn

- ACTUAL, arrel de les diverses combinacions i modificacions que ens els darrers anys han sorgit més enllà del concepte de família nuclear al que estàvem acostumats fins al darrer quart del segle XX.

- PEDAGÒGIC, entenent el rol indiscutible i insuperable que té la família pel que fa a la forma-ció d’infants, adolescents i adults immersos en una societat que no sempre és senzilla i suau; així com a l’establiment de les relacions socials que a poc a poc es van entreteixint i que es visibilitzen més enllà del nucli familiar.

En un món globalitzat com és l’actual hem d’esforçar-nos en comprendre, transferir i valorar el concepte de família que es manifesta des de les diferents comunitats, sempre amb una mirada res-pectuosa i proactiva.

Aquesta XIX Setmana centrada en la família suposa per part del Seminari de Cinema Formatiu tot un repte, però que ben segur les reflexions compartides abans, durant i després de les sessions fil-mogràfiques, ens ajudaran a avançar, des dels diferents estudis que integra la Facultat de Pedagogia, pel que fa a la seva anàlisi, comprensió i sobretot en il·luminar-nos en noves propostes d’actuació acadèmica i professional.

5

QUÈ PRETENÈM AMB LA SETMANA DE CINEMA FORMATIU?

1r. Mostrar una via superadora de la confrontació teoria- pràctica mitjançant la integració de la reflexió i l’aplicació. La visualització i debat de pel·lícules, les visites exposicions, i l’organització de conferències i taules rodones proporcionen un model teorico-pràctic diferent al de les jornades i congressos universitaris en què predomina la teoria per damunt de la vessant aplicada.

2n. Aprofundir en els components instructius del cinema i aprenent a contemplar el cinema en clau formativa a partir d’utilitzar el procediment didàctic Observar–Relacionar-Aplicar (model O.R.A.) facilita la lectura formativa de moltes de les pel·lícules comercials. Aquesta lectura es pot realitzar des de la pedagogia, la psicologia, la sociologia, la filosofia o bé l’ètica, la història, la llengua i la literatura, l’art, el dret, ente d’altres. per no esmentar altres àmbits de coneixement.

3r.Prendre consciència que el cinema, i més concretament el cinema televisiu, està contribuint a fomentar, transmetre, afermar o canviar valors i contravalors socials. Donat el volum de pel-lícules que s’emeten anualment, podem considerar que aquest és un mitjà amb una enorme influ-ència social, tenint en compte la gran quantitat de missatges que transmet.

Hem necessitat cent anys perquè aquelles imatges en moviment que van projectar els germans Lu-mière, es plantegessin des d’una perspectiva diferent a la que estem acostumats. El mateix avanç que va suposar la impremta per al llibre de text com a recurs docent, és el mateix paper que avui dia trobem en el cinema com a medi formatiu.

Universitat de BarcelonaFacultat de Pedagogia

Facultat de Formació del Professorat Dept. de Didàctica i Organització Educativa

6

EL CINEMA TAMBÉ POT FORMAR

El cinema pot esdevenir un fenomen de gran interès educatiu i social.

- El cinema pot ser considerat com:• un fenomen de multituds, • com un espectacle, • com una pedrera d’artistes, • com un negoci que mou mil·lions, • com una evasió i ocupació del temps lliure,• com un medi formatiu, • com una estratègia per aprendre i estudiar els canvis de les persones i de les institucions.

- El cinema pot ser un poderós mitjà per canviar els valors socials ja que: • El cinema també forma i/o deforma.• Pot tenir un sentit educatiu i didàctic.• Ens pot ajudar valors artístics, conceptuals o bé ideològics.

- Els mitjans de comunicació són instrumens de formació i ens poden servir per:• Mostrar una via superadora de la confrontació teoria-pràctica mitjançant la interrelació de l’observació, la reflexió i l’aplicació. • La visualització, reflexió i debat de pel·lícules, fa que s’interrelacioni la teoria i la vasant d’aplicació.

- Aprofundir en els components instructius del cinema, aprenent a contemplar el cinema en clau formativa ens aporta:

• Procediments didàctic Observar-Relacionar-Aplicar (model O.R.A.). • Poder facilita la lectura formativa de moltes de les pel·lícules comercials. • Aquesta lectura es pot realitzar des de la pedagogia, la psicologia, la sociologia, la filosofia, l’ètica, la història, la llengua, la literatura, l’art, el dret, etc.• Per garantir una lectura formativa, cal que hi sigui present una intencionalitat educativa.

- Prendre consciència que el cinema, està contribuint a:• fomentar, • transmetre, • afermar,• potenciar i/o canviar valors i contravalors socials.

- Donat el volum de pel·lícules que s’emeten anualment, podem considerar que aquest és un mitjà amb una enorme influència social, donat la gran quantitat de missatges que transmeten.

- El mateix avenç que va suposar la impremta per al llibre de text com a recurs docent, és el mateix paper que avui dia podem trobar, en el cinema com a medi formatiu.

- Formar i formar-nos sobre la utilitat del cinema és un dret i un deure de tot docent.

Hem necessitat cent anys perquè aquelles imatges en moviment que van projectar els germans Lu-mière es plantegessin des d’una perspectiva diferent a la que estem acostumats.

7

PERSPECTIVA EDUCATIVA

RECURS I ESTRATÈGIA DIDÀCTICA

FORMACIÓ GLOBAL DE LA PERSONA

PAUTES PER A APRENDRE DEL CINEMA: MODEL O.R.A.

El model ORA te com objecte incidir en el creixement personal i profesional de l’alumnat a partir d’unes directrius bàsiques.En una perspectiva esquemática hi han tres aspectos i pasos que son necessaris considerar:

I. OBSERVAR I COMPRENDRE ® Que: Tema i argument.® Perquè: Missatge que suggereix (exaltació o crítica de valors personals o socials). ® On: Context, ambient, situacions, i societat que descriu. Relacionar idees o escenes amb

aspectes educatius o de formació. ® Qui: Els personatges (rols, valors, situacions que afronten).® Com: Estratègies, situacions, simbolismes que es val. Llenguatge del cinema: so, llum, color,

paisatges, plans, contrastos, llenguatge simbòlic, …

II.RELACIONAR® Interpretar l’argument i les escenes rellevants a la llum del tema i missatge que dóna sentit

a la setmana. ® Relacionar alguns fets o escenes amb accions o valors educatius. ® Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formació. ® Quines idees suggereix per a la formació? ® Relacionar amb lectures realitzades o amb altres obres cinematogràfiques vistes.® Quines podem aprendre per a la vida quotidiana o professional?

III.APLICAR. TRACTAMENT DIDÀCTIC ® Sentit i destinataris: Per quin tipus de curs, matèria, xerrada, situació o grup de persones

seria útil la pel·lícula? Qui serien els destinataris? En quines situacions formativa la projec-taries?

® Objectius: Quins objectius de formació suggereixes que podries arribar a partir del visio-nant aquesta pel·lícula?

® Contingut: Amb quin contingut de formació didàctica, pedagògica, inicial o permanent creus que pot estar relacionada?

® Activitats suggerides: A partir de la pel·lícula o en relació amb ella, quines activitats dise-nyaries per a poder aprendre.

® Metodologia: Com ho plantejaries o aplicaries?

Documentació: Documents o lectures de suport per a aprofundir. Annexos de comentaris i/o críti-ques sobre la pel·lícula. Obra literària que es basa.

8

XIX SETMANA DE CINE FORMATIU

XIX Setmana de Cinema Formatiu

Dep

arta

men

ts q

ue C

ol·la

bore

n:M

IDE

(Met

odes

d’In

vest

igac

ió i

Dia

gnos

tic

en E

duca

ció)

THE

(Teo

ria i

His

toria

de

l’Edu

caci

ó)D

II i L

(Did

àctic

a de

la L

leng

ua i

la L

itera

tura

)TS

(Tre

ball

Soci

al)

Inst

ituci

ons

Impl

icad

es:

Cen

tre

de R

ecur

sos

del D

OE

CR

AI M

unde

tSo

ciet

at C

atal

ana

de P

edag

ogia

Col

·legi

de

Peda

gogs

de

Cat

alun

yaU

nive

rsità

deg

li St

udi d

i Fog

gia

Uni

vers

idad

Nac

iona

l Aut

ónom

a de

Méx

ico

Act

ivita

t rec

oneg

uda

amb

3 cr

èdits

de

lliur

e el

ecci

ó, p

rèvi

a in

scrip

ció

i seg

ons

les

dire

ctriu

s pu

blic

ades

Uni

vers

itat d

e B

arce

lona

Facu

ltat d

e Pe

dago

gia

Facu

ltat d

e Fo

rmac

ió d

el P

rofe

ssor

atD

ept.

de D

idàc

tica

i Org

anitz

ació

Edu

cativ

aG

IAD

(Gru

p d’

Inve

stig

ació

, Inn

ovac

ió i

Ass

esso

ram

ent D

idàc

tic)

Tel.

93 4

0 35

0 58

e-m

ail:

nraj

adel

l@ub

.edu

, map

ujol

@ed

u.ub

(Pro

f.a N

uria

Raj

adel

l, co

ordi

nado

r de

GIA

D)

FAM

ÍLIA

I C

INEM

A FO

RM

ATIU

Del

25

al 2

9 de

nov

embr

e de

201

3

Act

ivita

ts a

l Sal

ó de

Gra

usde

la F

acul

tat d

e Pe

dago

gia.

SEM

INAR

I INT

ERNA

CIO

NAL

DE C

INEM

A FO

RMAT

IU

Rea

litza

ció

i org

anitz

ació

:

Dill

uns

25E

ls n

ous

mod

els

de fa

míli

a i e

l pap

er d

e la

fam

ília

en e

l m

arc

del c

inem

a

Con

ferè

ncia

In

augu

ral

10:0

0 hr

s.

Act

e in

augu

ral.

Pres

enta

ció

de la

XIX

SC

FD

egá

Facu

ltat d

e Fo

rmai

ó de

l Pro

fess

orat

.D

r. B

atal

laD

egan

a de

la F

acul

tat d

e Pe

dago

gia.

Dra

. Esc

ofet

“E

l tra

ctam

ent d

e la

fam

ília

al ll

arg

de la

hi

stòr

ia d

el c

inem

a”Pe

lícul

·la: L

os D

esce

ndie

ntes

Res

pons

able

s: C

èlia

Rom

ea, N

úria

Raj

adel

l

Pro

jecc

ió i

deba

t18

:30

hrs.

The

Blin

d Si

deR

espo

nsab

les:

Mar

ia d

e Bo

rja, M

aite

Bra

cam

onte

, È

lia L

ópez

, Per

e R

ius

Dim

arts

26

El p

aper

edu

catiu

de

la fa

míli

a i d

e l’e

scol

a

Pro

jecc

ió i

deba

t10

:30

hrs.

Hoy

em

piez

a to

doR

espo

nsab

les:

Joa

n M

alla

rt, R

amon

a Va

lls, M

aria

n B

aqué

s, R

aul M

udar

ra

Pro

jecc

ió i

deba

t17

:30

hrs.

Los

400

golp

esR

espo

nsab

les:

Joa

n M

alla

rt, S

atur

nino

de

la T

orre

, C

arle

s C

arre

ras,

Ann

a C

lavé

Dim

ecre

s 27

Fam

ília,

soc

ieta

t i p

reju

dici

s

Pro

jecc

ió i

deba

t10

:30

hrs.

Las

muj

eres

de

verd

ad ti

enen

cur

vas

Res

pons

able

s: M

aria

Ant

ònia

Puj

ol, A

uror

a Bo

sna,

N

úria

Alv

arez

Pro

jecc

ió i

deba

t17

:30

hrs.

Bill

y El

liott

Res

pons

able

s: M

onts

e G

onzá

lez,

Xav

ier

Lópe

z,

Jeró

nim

a Ip

land

, Car

olin

a S

ouza

Dijo

us 2

8Fa

míli

a, m

igra

ció

i res

ilièn

cia

Pro

jecc

ió i

deba

t10

:30

hrs.

Juno

Res

pons

able

s: N

úria

Raj

adel

l, Ve

róni

ca V

iola

nt,

Yosc

elin

a G

ómez

, Món

ica

de la

Paz

Pro

jecc

ió i

deba

t17

:30

hrs.

La c

lase

Res

pons

able

s: A

ssum

pta

Anea

s, J

ulia

na A

zeve

do,

Gra

ça D

os S

anto

s, A

gust

ín L

ópez

Div

endr

es 2

9Fa

míli

a, s

alut

físi

ca i

emoc

iona

l

Pro

jecc

ió i

deba

t10

:30

hrs.

Fam

ilia

Res

pons

able

s: Im

mac

ulad

a B

orda

s, M

. À

ngel

s R

enom

, Urg

ell P

och

Pro

jecc

ió i

deba

t17

:30

hrs.

Dón

de e

stá

la c

asa

de m

i am

igo

Res

pons

able

s: N

úria

Lor

enzo

, Alb

ert

Lisb

ona,

Te

resa

God

all,

Mar

ía In

és M

anja

rrez

Act

e de

clo

enda

. Con

clus

ions

sob

re la

XIX

Se

tman

a de

Cin

ema

Form

atiu

9

XIX SETMANA DE CINE FORMATIU

XIX Setmana de Cinema Formatiu

Dep

arta

men

ts q

ue C

ol·la

bore

n:M

IDE

(Met

odes

d’In

vest

igac

ió i

Dia

gnos

tic

en E

duca

ció)

THE

(Teo

ria i

His

toria

de

l’Edu

caci

ó)D

II i L

(Did

àctic

a de

la L

leng

ua i

la L

itera

tura

)TS

(Tre

ball

Soci

al)

Inst

ituci

ons

Impl

icad

es:

Cen

tre

de R

ecur

sos

del D

OE

CR

AI M

unde

tSo

ciet

at C

atal

ana

de P

edag

ogia

Col

·legi

de

Peda

gogs

de

Cat

alun

yaU

nive

rsità

deg

li St

udi d

i Fog

gia

Uni

vers

idad

Nac

iona

l Aut

ónom

a de

Méx

ico

Act

ivita

t rec

oneg

uda

amb

3 cr

èdits

de

lliur

e el

ecci

ó, p

rèvi

a in

scrip

ció

i seg

ons

les

dire

ctriu

s pu

blic

ades

Uni

vers

itat d

e B

arce

lona

Facu

ltat d

e Pe

dago

gia

Facu

ltat d

e Fo

rmac

ió d

el P

rofe

ssor

atD

ept.

de D

idàc

tica

i Org

anitz

ació

Edu

cativ

aG

IAD

(Gru

p d’

Inve

stig

ació

, Inn

ovac

ió i

Ass

esso

ram

ent D

idàc

tic)

Tel.

93 4

0 35

0 58

e-m

ail:

nraj

adel

l@ub

.edu

, map

ujol

@ed

u.ub

(Pro

f.a N

uria

Raj

adel

l, co

ordi

nado

r de

GIA

D)

FAM

ÍLIA

I C

INEM

A FO

RM

ATIU

Del

25

al 2

9 de

nov

embr

e de

201

3

Act

ivita

ts a

l Sal

ó de

Gra

usde

la F

acul

tat d

e Pe

dago

gia.

SEM

INAR

I INT

ERNA

CIO

NAL

DE C

INEM

A FO

RMAT

IU

Rea

litza

ció

i org

anitz

ació

:

Dill

uns

25E

ls n

ous

mod

els

de fa

míli

a i e

l pap

er d

e la

fam

ília

en e

l m

arc

del c

inem

a

Con

ferè

ncia

In

augu

ral

10:0

0 hr

s.

Act

e in

augu

ral.

Pres

enta

ció

de la

XIX

SC

FD

egá

Facu

ltat d

e Fo

rmai

ó de

l Pro

fess

orat

.D

r. B

atal

laD

egan

a de

la F

acul

tat d

e Pe

dago

gia.

Dra

. Esc

ofet

“E

l tra

ctam

ent d

e la

fam

ília

al ll

arg

de la

hi

stòr

ia d

el c

inem

a”Pe

lícul

·la: L

os D

esce

ndie

ntes

Res

pons

able

s: C

èlia

Rom

ea, N

úria

Raj

adel

l

Pro

jecc

ió i

deba

t18

:30

hrs.

The

Blin

d Si

deR

espo

nsab

les:

Mar

ia d

e Bo

rja, M

aite

Bra

cam

onte

, È

lia L

ópez

, Per

e R

ius

Dim

arts

26

El p

aper

edu

catiu

de

la fa

míli

a i d

e l’e

scol

a

Pro

jecc

ió i

deba

t10

:30

hrs.

Hoy

em

piez

a to

doR

espo

nsab

les:

Joa

n M

alla

rt, R

amon

a Va

lls, M

aria

n B

aqué

s, R

aul M

udar

ra

Pro

jecc

ió i

deba

t17

:30

hrs.

Los

400

golp

esR

espo

nsab

les:

Joa

n M

alla

rt, S

atur

nino

de

la T

orre

, C

arle

s C

arre

ras,

Ann

a C

lavé

Dim

ecre

s 27

Fam

ília,

soc

ieta

t i p

reju

dici

s

Pro

jecc

ió i

deba

t10

:30

hrs.

Las

muj

eres

de

verd

ad ti

enen

cur

vas

Res

pons

able

s: M

aria

Ant

ònia

Puj

ol, A

uror

a Bo

sna,

N

úria

Alv

arez

Pro

jecc

ió i

deba

t17

:30

hrs.

Bill

y El

liott

Res

pons

able

s: M

onts

e G

onzá

lez,

Xav

ier

Lópe

z,

Jeró

nim

a Ip

land

, Car

olin

a S

ouza

Dijo

us 2

8Fa

míli

a, m

igra

ció

i res

ilièn

cia

Pro

jecc

ió i

deba

t10

:30

hrs.

Juno

Res

pons

able

s: N

úria

Raj

adel

l, Ve

róni

ca V

iola

nt,

Yosc

elin

a G

ómez

, Món

ica

de la

Paz

Pro

jecc

ió i

deba

t17

:30

hrs.

La c

lase

Res

pons

able

s: A

ssum

pta

Anea

s, J

ulia

na A

zeve

do,

Gra

ça D

os S

anto

s, A

gust

ín L

ópez

Div

endr

es 2

9Fa

míli

a, s

alut

físi

ca i

emoc

iona

l

Pro

jecc

ió i

deba

t10

:30

hrs.

Fam

ilia

Res

pons

able

s: Im

mac

ulad

a B

orda

s, M

. À

ngel

s R

enom

, Urg

ell P

och

Pro

jecc

ió i

deba

t17

:30

hrs.

Dón

de e

stá

la c

asa

de m

i am

igo

Res

pons

able

s: N

úria

Lor

enzo

, Alb

ert

Lisb

ona,

Te

resa

God

all,

Mar

ía In

és M

anja

rrez

Act

e de

clo

enda

. Con

clus

ions

sob

re la

XIX

Se

tman

a de

Cin

ema

Form

atiu

10

CONFERENCIA INNAUGURALLA FAMÍLIA EN LA HISTORIA DEL CINEMA.

Dra. Celia Romea Castro cromea@ub.edu

La Declaració Universal dels Drets Humans1 senyala que la família és l’element natural, universal i fonamental de la societat que gaudeix de la protecció de la societat i de l’Estat. Els lligams que defineixen una família són d’afinitat, derivats de l’establiment d’un vincle reconegut socialment, com el matrimoni que, en algunes societats, és la unió entre dues persones, mentre que en altres és possible la poligàmia. També es preveuen els vincles de consanguinitat, entre pares i fills o els germans que descendeixen d’un mateix pare o mare. La família, d’acord amb aquesta definició pot tenir diferents graus de parentiu entre els seus membres.

Malgrat aquesta premissa inicial, no trobem consens sobre la definició del terme “família”, jurídicament definida d’acord a unes lleis que solen donar-se en funció del que es considera com a matrimoni, per un estat, país o comunitat determinada, però les formes de vida familiar són diverses, depenent de factors socials, culturals, econòmics i afectius. Això explica l’alt nombre de famílies extenses en les societats tradicionals, la idea de família nuclear com una estructura difosa, l’augment de famílies monoparentals en les societats industrialitzades i el reconeixement legal de les famílies homoparentals si la legislació ha reconegut el matrimoni homosexual.

Una classificació per emmarcar aquesta ambigüitat conceptual, pot ser: • Família extensa: atenent als parents més llunyans: avis , oncles , cosins i altres consanguinis

o afins. La família extensa de les societats tradicionals es va tornarnuclear a la modernitat degut, en principi , a factors econòmics: La família extensa està més lligada a formes de producció agràries i la moderna a una participació més industrial .

• La família nuclear: la mare, el pare i la descendència, natural o d’adopció. • Família monoparental: un pare o una mare sola, amb fills.• Família acoblada: composta per agregats de dues o més famílies (mare sola amb els seus

fills s’ajunta amb pare vidu o divorciat, amb els seus fills) i altres tipus de famílies són les confor-mades per germans, amics (on el sentit de “família “es relaciona amb un parentiu de consanguinitat, però també de sentiments de convivència, solidaritat, etc.) de persones que viuen juntes per un temps llarg.

• Família homoparental: comporta una parella d’homes o de dones i els infants que tinguin. Poden ser pares o mares per l’adopció, maternitat subrogada o per inseminació artificial en el cas de les dones. També pertanyen a la família homoparental els fills d’una relació anterior de un dels membres.

• Està per definir la família en l’era post industrial que pot estar unida, també, únicament per llaços afectius. El món occidental contempla famílies unides per afectivitat més que per consan-guinitat o legalitat. Formen unitats familiars encapçalades per membres amb una relació conjugal estable, no matrimonial , amb o sense fills .

El cinema, com part de la cultura, s’encarrega de representar, en cada moment sociohistòric, la família com la unitat mínima sobre la qual es conforma una societat, actuant com a metàfora i representació d’aquesta.

El valor de la unió familiar resulta una de les normatives transmeses des de les pantalles des del començament. Abans, ja ho va fer el teatre. Però va ser en el cinema clàssic, amb l’arribada del so, que es va institucionalitzar tant el model de representació, com les temàtiques familiars. El progrés industrial va comportar desconcert social amb els nous conceptes de família que s’anava constituint desmuntant la família extensa i tenint present, cada vegada més, la nuclear.

Es poden distingir el tall entre aquests dos tipus de famílies occidentals, cronològicament i de

1 La Declaració Universal dels Drets Humans http://es.wikisource.org/wiki/Declaraci%C3%B3n_Univer-sal_de_los_Derechos_Humanos#Art.C3.ADculo_22

11

forma nítida a la primera meitat del segle XX. És el moment de la migració del camp a la ciutat i es relaten històries de supervivència en nuclis familiars en les grans urbs. És notable l’exemple de les cintes en ambients urbans i familiars, del neorealisme italià2, com les de Vittorio De Sica: El ladrón de bicicletas (Ladri di biciclette, 1948) Milagro en Milán (Miracolo a Milano, 1951), Humberto D. (1952).

Rocco y sus hermanos (Rocco ei suoi fratelli, 1960) de Luchino Visconti, o Los Olvidados (Mèxic, 1950) escrita i dirigida per Luis Buñuel, que va obtenir el premi al millor director al Festival de Cannes i que va ser nomenada “Memòria del Món” per la Unesco3. Explica una història tràgica i realista sobre la vida d’uns nens en un barri marginal de la Ciutat de Mèxic. Aparentment, és un drama urbà neorealista, marcadament social. Però, a més, crea tot un flux subconscient relacionat amb l’absència del pare, el complex d’Èdip, l’orfandat, la maldat i la mort, subratllat per seqüències oníriques, de caire surrealista. En un sentit semblant, a España tenim Surcos de José Antonio Nie-ves Conde, (1951) Muerte de un ciclista, de Juan Antonio Bardem (1955) o Mi Tío Jacinto (Ladislao Vajda, 1956), per citar algunes. Da caire idealista, malgrat les dificultats, cal senyalar, per la popu-laritat que va tenir, la edulcorada La gran familia (1962) dirigida per Fernando Palacios i Rafael J. Salvia, on Carlos Alonso, de professió aparellador, combina dues feines alhora per poder alimentar els seus quinze fills, esposa i avi. No li queda altre remei. Tenir una família nombrosa és un gran problema a l’hora de dinar, vestir, anar al cinema... i ell és l’únic que aporta diners a la llar.

La filmografia nord-americana, com la d’altres països van contribuir, des del començament, a la reproducció simbòlica de les seves societats: “El cinema va servir durant més de mig segle -fins ja avançada l’etapa de la televisió oberta- per reforçar, des dels principals països productors, la tasca d’ propaganda a i de legitimació dels valors i els sistemes de vida que els eren propis. Inclosos els que van sustentar models per als quals la mesura principal del desenvolupament d’un país la establien simplement els seus índexs de consum, o el que és igual, la dimensió de les seves mercat”4 Mujer-citas (Little Women, 1933) de George Cukor, que dirigeix la millor adaptació de la novel·la clàssica de Luisa May Alcott. La història de quatre germanes adolescents, que durant la guerra civil nord-americana, creixen i maduren amb l’absència del pare, fins a esdevenir dones i coneixent alegries, penes i el patiment d’una gran pèrdua.

Blancanieves (Snow White And The Seven Dwarves, 1937) de David Hand. Primer llargmetrat-ge animat produït per Walt Disney, en el que tracta de les dificultats d’una nena òrfena de mare i amb una madrastra inadmissible. Lo que el viento se llevó (Gone with the Wind dirigida per Victor Fleming, 1939). Situada a Geòrgia (Estats Units), l’any 1861, on resideix Scarlett O’Hara una caprit-xosa noia que després haurà d’abordar molts reptes relacionat amb la família, a causa de la guerra. Abasta des de la pre-guerra civil americana fins als difícils temps de la postguerra. El film aborda temes impregnats de les peculiaritats i valors del territori meridional nord-americà: l’honor, l’orgull, la família, la terra i la propietat, sense eludir el tema de l’esclavitud.

Recollint la idea defensada per Truffaut des dels Cahiers du Cinema, El Cuarto Mandamiento, (The Magnificent Ambersons, de Orson Welles, 1942) es podria veure com una prolongació del personatge de Charles Foster Kane de Ciudadano Kane (Citizen Kane, 1941). Si en el primer film de Welles hi ha una el·lipsi de Kane de petit, és el jove Amberson, d’ara se situaria en l’etapa que mai vam veure de Kane. Però més enllà de les coincidències diguem, temporals, és en la naturalesa d’ambdós personatges on les similituds es fan evidents, sobretot en l’amor que professa cada un a la seva mare i que, en el cas de l’Amberson, frega el complex d’Èdip.

¡Qué Bello Es Vivir! (It’s A Wonderful Life deFrank Capra, 1946). Aquí George Bailey és un honrat i modest ciutadà que dirigeix i manté a flotació un petit banc familiar, tot i els intents d’un

2 Cinco películas para entender qué fue el Neorrealismo italiano (29 de octubre del 2012) http://locoxelcine.com/especiales/informes/cinco-peliculas-para-entender-que-fue-el-neorrealismo-italiano/3 Twenty-three new inscriptions on Memory of the World Register of Documentary Collectionshttp://portal.unesco.org/en/ev.php-URL_ID=14264&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html4 Getino, Octavio “El cine: entre lo “universal” o lo “universal situado” http://www.adesca.org.gt/gestores/blog/?p=2435

12

poderós banquer per arruïnar-lo. El dia de Nadal de 1945, aclaparat per la sobtada desaparició d’una important suma de diners, que suposaria no només la fallida del seu banc, sinó també un gran escàn-dol, decideix suïcidar-se, però quan està a punt de fer-ho passa una cosa extraordinària. També hi ha models en aquest sentit a Mèxic en l’època d’or del cinema Fernando Soler en Cuando los hijos se van (Bustillos, 1941), Una familia de tantas (Galindo, 1949) o La oveja negra (Rodríguez, 1949), en què el pare era el centre familiar, garant i referent obligat del que hauria de ser i fer a la família. És estricte i, almenys per la seva llei, just.

Aquest compromís va començar a afeblir-se parcialment a EEUU, des de finals dels cinquanta. Grups de nova generació dels anys cinquanta i seixanta fan de la realitat del país, una lectura molt allunyada de l’optimisme oficial. Ataquen l’autoritarisme, la repressió, i la hipocresia de la vella mo-ral. Va ser l’època de Un Tranvía Llamado Deseo (A Streetcar Named Desire d’Elia Kazan, 1951); Rebelde sin causa (Rebel Without a Cause, de Nicholas Ray, 1955); La gata sobre el tejado de zinc (Cat on a Hot Tin Roof, de Richard Brooks, 1958); West Side History de Robert Wise (1960); Matar un ruiseñor (To Kill a Mockingbird de Alan Pakula, 1962); A sangre fría (In Cold Blood, de Richard Brooks, 1967); El graduado (The Graduate de Mike Nicholson, 1967). Aquests films van incorporar noves temàtiques oferint una visió descarnada sobre els marginals, el sistema carcerari, el racisme del sud, etc. I, el paper que té la família nuclear o extensa, en l’actuació d’algun dels seus membres, per aquesta causa. A Espanya, l’excel·lent pel·lícula, La tía Tula de Miguel Picazo (1964) també fa una exaltació de la mare/tia i una crítica profunda social, per causa de la repressió religiosa de la protagonista. Pel·lícula quasi oposada, pel seu simbolisme, a la nord-americana Tía y mamá (Auntie Mame de Morton DaCosta, 1958) on Patrick Dennis, un nen de 10 anys s’acaba de quedar orfe. La seva tia, “Tia/Mamà”, que viu per sobre de les seves possibilitats, li ensenyarà a Patrick a sortir de manera extravagant de les trampes de la vida.

Posteriorment, El padrino (The Godfather de Coppola, 1972, la primera de la nissaga) veiem a Don Vito Corleone, un home que té poc a veure poc amb el dret a la paternitat, malgrat que la seva família és extensa i diu de forma reiterada que la família el més important per a ell.

A finals de la dècada dels setanta del segle passat es fa visible un altra canvi de paradigma social on es descriu la ruptura de la lògica familiar tradicional degut, entre altres coses, als canvis dels patrons culturals, poblacionals, de gènere, educació, etc., que ha acabat per impactar en la unitat bàsica de la societat en el món sencer. La dona decideix trobar-se a si mateixa per mitjà de la realit-zació personal, abandona la llar, amb pare i fill inclosos, i neix el pare postmodern. Ens referim a Kramer vs Kramer nord-americana, dirigida per Robert Benton, 1979); a l’alemanya de l’Est, Paris, Texas (Wim Wenders, 1984) es mostra un viatge, el de Travis a la recerca de si mateix i del seu fill – hi ha una metàfora a la seqüència en què Travis vol anar a buscar a Hunter caminant, al seu col·legi malgrat les reticències del nen, incapaç d’entendre que la incomoditat d’un viatge a peu pot amagar un meravellós retrobament amb un pare que va renunciar a estar al seu costat per sentir-se incapaç per tenir cura d’ell i de la seva mare com realment mereixien- i finalment, a la recerca de la seva dona Jane. Travis empren un nou viatge al final del film, havent aconseguit, si no trobar el seu camí, si provocar el retrobament de Hunter amb Jane, i tancar així un passat que li ofegava amb un greu sentiment de culpa. A Rain Man, dirigida per Barry Levinson (EEUU, 1988) Charlie Babbitt, s’ens presenta un jove egoista que espera heretar la fortuna del seu difunt pare. S’assabenta que el be-neficiari és el seu germà Raymond, un autista a qui no coneix, perquè ha viscut sempre reclòs en un centre especial. Tots dos faran un llarg viatge a través dels Estats Units. Al principi, a Charlie l’irrita i desconcerta l’extravagant comportament del seu germà, però, a poc a poc, aprendrà a conèixer-lo i a estimar-lo. La nipona, La tumba de las luciérnagas (Hotaru no Haka, 1988), ens aporta l’angoixa del jove Seita i la seva petita germana Setsuko, fills d’un oficial de la marina japonesa. Durant la Segona Guerra Mundial, ambdós viuen amb la seva mare, però un dia, en un bombardeig, no aconseguei-xen arribar al búnquer on ella els espera. Després

del bombardeig els dos germans busquen a la seva mare, i Seita la troba molt malferida a l’escola que ha estat convertida en un hospital d’urgència. La mare mor i, després d’una breu estada a casa de la seva tia, ambdós vagaran sense casa i sense rumb, en una època on el menjar i l’ajuda escassegen.

13

La casa de Bernarda Alba de Mario Camus (Espanya, 1987) veiem com Bernarda sotmet les seves cinc filles a una disciplina inquisitorial que equival, en la pràctica, a un enterrament en vida, com mostra de dol després de la mort del pare. L’aparició d’un home, Pepe el Romà, que sembla tenir intenció de casar-se amb la filla gran, desencadena una sèrie d’esdeveniments que desemboquen en un inesperat i tràgic final. A Fanny y Alexander (Fanny och Alexander, de Ingmar Bergman, 1988), una gran família d’una petita ciutat sueca al començament del segle passat, dos nens, Fanny i Alexander, i les vivències amb la seva mare i la seva àvia paterna. Obra mestra de Bergman que va obtenir unes crítiques excepcionals.

Un pare cada vegada més disminuït o que desapareix, davant el creixement d’altres elements de la família ho veiem repetit moltes vegades amb diferents èmfasi en incomptables pel·lícules en què els fills resulten molt més intel·ligents que el pare, com en Matilda (De Vito, 1996), on al progenitor no només li passa desapercebuda la intel·ligència de la seva filla, sinó que no sap quina edat té, no va a l’escola i la percep com un ésser aliè a la seva família, pel que Matilda trobarà en els llibres la substi-tució als pares; en el Hombre de familia (Ratner, 2000) la filla condueix al pare (caigut qui sap d’on) per tornar a la normalitat; Juno (Reitman, 2007) en la qual la protagonista de 16 anys pren totes les decisions sobre el seu embaràs, davant la solidaritat dels seus pares i nuvi, i el desconcert de l’entorn o El pequeño Tate (Little Man Tate de Jodie Foster, 1991) on una mare soltera té un fill superdotat pel qual, una escola de nens especials, s’interessa vivament. La seva mare al principi s’oposa, però acaba cedint i el petit queda sota la protecció d’una mestra solterona. La gelosia que les dues dones tenen entre si, els faran preocupar extremadament del noi.

A l’era postmoderna dominada per l’hedonisme, la virtualitat i el retorn a una era nòmada, tro-bem una tendència a que els pares desertin, desapareguin o surtin fugint. El tema del pare absent es va repetint. Des dels nens que viuen al carrer sense llei en cintes com Kids (1995, EEUU), La vendedora de rosas (Víctor Gaviria, Colombia, 1998), Perfume de violetes (Maryse Sistach, Mèxic 2000), Barrio (Fernando León de Aranoa, España, 1998), Perversión (Wicked, de Michael Steinberg, EEUU, 1998), Trainspotting dirigida per Danny Boyle (EEUU, 1998) , etc., on la incomunicació és factor de ruptura y fugida; o nens amb empremtes de dolor inesborrables de per vida, refugiant-se en el silenci i buscant afanyosament una protecció més enllà de la llar i la família, com El enemigo público nº1... mi padre (Father Hood, dirigida per Darrell James Roodt, EUA, 1993), El fanático (The Fan, dirigida per Tony Scott en 1996, EUA), El silencio de Oliver (Hollow Reed, dirigida per Angela Pope en Angaterra, 1997) o El bola dirigida per Achero Mañas a Espanya, 2000).

Digna de ser tinguda en compte per la seva significació, en un moment en el que tenim tantes persones en l’atur és La vida de nadie (Cortés, 2002) on un matrimoni, Emilio i Àgata, exemple d’èxit i felicitat; amb un fill i bona situació econòmica; família i amics. Emilio és un economista financer que treballa al Banc d’Espanya. És l’heroi del seu fill . Al llarg del relat ens assabentem que tot està sustentat sobre una gran mentida: Emilio és, des de fa algun temps, un desocupat més. Viu d’enganyar: Promet guanys exorbitants mitjançant fórmules financeres. Tots li creuen, perquè aspi-ren al resultat de les mentides promeses. Es una dramatització d’un fet real succeït a Espanya. Potser l’escena més commovedora és quan Emilio Barrero parla per telèfon des del banc d’un parc, amb la seva dona, i que no és l’únic, molts utilitzen el parc com si fos la oficina.

El laberinto del fauno, dirigida per Guillermo del Toro en coproducció Mèxic/España l’any. 2006. Any 1944, postguerra espanyola. Ofelia i la seva mare, Carmen, en avançat estat de gestació, es traslladen a la destinació del nou marit de Carmen: Vidal, un cruel capità de l’exèrcit franquista pel qual la nena no sent cap afecte. La missió de Vidal és acabar amb els últims maquis republicans que romanen amagats a les muntanyes de la zona. Una nit, Ofelia descobreix les ruïnes d’un laberint, on es troba amb un faune que li fa una sorprenent revelació: ella és en realitat una princesa, i els seus la esperen des de fa molt temps. Per poder tornar al seu màgic regne, la nena s’ha d’enfrontar a tres proves.

La Boda de Tuya (Tuya de hun shi, Xina, 2006) dirigida per Wang Quan’an, presenta a Tuya és maca, forta, té cura dels seus animals en una regió desèrtica de la Mongòlia interior, té dos fills i està casada amb Bater, a qui estima profundament. Però Bater és invàlid, fa tres anys va tenir un accident

14

cavant un pou. Tuya ha de fer tot: Portar a cent ovelles, pasturar el camell, cuinar i anar a buscar aigua a 30 quilòmetres de la llar. Un dia, Tuya es fa mal a l’esquena mentre ajuda al seu veí Senge, un home propens als accidents. El metge li diu que si segueix treballant dur empitjorarà, però ella no fa cas. Incapaç de veure patir a la seva dona, Bater la convenç que es divorciïn per casar-se a un altre que pugui tenir cura d’ella. Accepta, sempre que la persona que tingui cura d’ella i dels seus fills, també tingui cura de Bater. Quan els pretendents comencen a arribar, anuncia que es casarà amb l’home que accepti la poliàndria.

Pequeña Miss Sunshine (Little Miss Sunshine. USA), dirigida per Jonathan Dayton y Valerie Fa-ris (2006). Els Hoover són una família peculiar: l’avi esnifa cocaïna i solta paraulotes, el pare fracassa estrepitosament donant cursos per assolir l’èxit, la mare no dóna l’abast, l’oncle s’està recuperant d’un suïcidi frustrat després de ser abandonat pel seu nubi, el fill adolescent llegeix a Nietzsche i guarda un mutisme absolut. I Olive, la filla petita, una nena ulleres i més aviat grassoneta, vol ser una reina de la bellesa. Quan, gràcies a un cop de sort, la conviden a participar en el concurs de ‘Petita Miss Sunshine’, a Califòrnia, l’acompanya tota la família. Amuntegats en una atrotinada furgoneta Volks-wagen, es dirigeixen cap a l’Oest en un tragicòmic periple de tres dies ple d’inesperades sorpreses. El debut de Olive serà el detonant d’un canvi profund en aquesta família d’inadaptats.

Biutiful (2010) dirigida per Alejandro González Iñárritu (Mèxic) és eletrat de la vida d’Uxbal: pare abnegat i fill desemparat. Intermediari de l’ombra. Pròxim als desapareguts. Atret pels fantas-mes. Sensible als esperits. Supervivent al cor d’una Barcelona invisible. Sentint que la mort li ronda, intenta trobar la pau, protegir els seus fills, salvar-se a si mateix. La història d’Uxbal és senzilla i complexa, igual que les nostres vides.

El niño de la bicicleta (Le gamin au vélo (The Kid With The Bike), Bègica, 2011) dirigida por Jean-Pierre Dardenne, Luc Dardenne. Cyril, un nen d’onze anys, s’escapa de la llar d’acollida, on el seu pare el va deixar després de prometre que tornaria a buscar-lo. El que Cyril es proposa és trobar-lo. Després de trucar, en va a la porta de l’apartament on vivien per eludir la persecució del personal de l’hospici, es refugia en un gabinet mèdic i es tira en braços d’una jove asseguda a la sala d’espera. Així és com, per pura casualitat, coneix Samantha, una perruquera que li permet quedar-se amb ella els caps de setmana.

Los Descendientes (The Descendants, EEUU, 2011) dirigida per Alexander Payne. Matt King, casat i pare de dues nenes, es veu obligat a replantejar-se la vida quan la seva dona pateix un terrible accident que la deixa en coma. Intenta maldestrament recompondre la relació amb les seves proble-màtiques filles. La precoç Scottie, de 10 anys i la rebel Alexandra, de 17, alhora que s’enfronta a la difícil decisió de vendre les propietats de la família.

Per finalitzar, senyalar que són moltes les històries que no hem citat. Era molt difícil en un format com aquest. Segur que per cada lector o lectora romandrà en el seu imaginari un títol que no hi figura. No obstant, hem fet un petit recorregut corològic de la representació de la família i les seves situacions, sobre tot l’occidental, a la història del cinema. Família que s’ha transformat de forma vertiginosa en els últims lustres i la indústria audiovisual, de vegades en forma directa, altres pel que deixa veure, documenta, de forma pertinent, aquest procés. Factors involucrats en aquesta revolució social són, entre d’altres: Les crisis econòmiques, socials, els canvis culturals, poblacionals, de la parella; així com tendències: La migració i la irrupció, cada vegada més poderosa, de les noves tecnologies i altres espais de la virtualitat.

15

Bibliografia• AUMONT, Jacques (1995) Historia general del cine. Madrid, Cátedra.• GUBERN, Román. Historia del cine. Lumen, Barcelona, 1993 (2ª edición)• SÁNCHEZ NORIEGA, José Luis (2006) Historia del Cine. Teoría y géneros cinemato-gráficos, fotografía y televisión, Madrid, Alianza, Ed. • VILABOY, Pablo /Óscar López (2013): Madres de película, Madrid, Alianza Editorial. • ZAVALA, Lauro (2005) «Cine clásico, moderno y posmoderno». En: Razón y Palabra, Nº 46. MéxicoWebgrafia• FilmAffinity (consulta octubre, 2013) http://www.filmaffinity.com/ • Familias, 1,2,3,4 (consulta octubre, 2013)http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=7HYpuXfP3TAhttp://www.youtube.com/watch?v=QfXAD9wSJhIhttp://www.youtube.com/watch?v=SS5U71oINZkhttp://www.youtube.com/watch?v=GcjlP0jY0I4• La Declaració Universal dels Drets Humans (consulta octubre, 2013) http://es.wikisource.org/wiki/Declaraci%C3%B3n_Universal_de_los_Derechos_Humanos#Art.C3.ADculo_22• Cinco películas para entender qué fue el Neorrealismo italiano (29 de octubre del 2012) http://locoxelcine.com/especiales/informes/cinco-peliculas-para-entender-que-fue-el-neorrealis-mo-italiano/ • Twenty-three new inscriptions on Memory of the World Register of Documentary Collec-tions http://portal.unesco.org/en/ev.php-URL_ID=14264&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTI-ON=201.html • GETINO, Octavio “El cine: entre lo “universal” o lo “universal situado” http://www.adesca.org.gt/gestores/blog/?p=2435

16

FITXES DE LES PEL.LÍCULES

17

XIX SETMANA DE CINE FORMATIU

LOS DESCENDIENTES

Celia Romea Castro M. Antònia Pujol Maura

FITXA TÈCNICA

• Títol original: The Descendants• Direcció: Alexander Payne• Realització: 2011. EEUU• Gènere: Drama-Comedia

• Guió: Alexander Payne, Nat Faxon, Jim Rash (Novel·la: Kaui Hart Hemmings)

• Durada: 110 minuts• Intèrprets: George Clooney, Shailene

Woodley, Amara Miller, Nick Krause, Patricia Hastie, Matthew Lillard, Judy Greer, Beau Bridges, Robert Forster, Barbara L. Southern, Mary Birdsong, Rob Huebel, Michael Ontkean, Troy Manandicm, Scott Morgan, Milt Kogan

• Producció: Fox Searchlight Pictures / Ad Hominem Enterprises

• Fotografia: Phedon Papamichael• So: Varios

I. ARGUMENT DE LA PEL.LÍCULA

Matt King (George Clooney), casat i pare de dues nenes, es veu obligat a reconsiderar el seu passat i a canalitzar el seu futur quan la seva dona pateix un terrible accident de vaixell a Waikiki. Matt intenta maldestrament recompondre la relació amb les seves filles- la precoç Scottie, de 10 anys, i la rebel Alexandra, de 17 - , al mateix temps que s’enfronta a la difícil decisió de vendre les terres de la família, herència de la unió entre la reialesa hawaiana i els missioners. Els King posseeixen algunes de les últimes zones verges de platja tropical de les illes, d’un valor incalculable. Quan Alexandra deixa anar la bomba que la seva mare tenia una aventura amorosa en el moment de l’accident, Matt ha de començar a mirar amb ulls nous tota la seva vida, per no parlar de la seva herència, durant una setmana plena de crucials decisions. Amb les seves filles a sobre, Matt s’embarca en la atzarosa recer-ca de l’amant de la seva dona. Al llarg del camí, on es van alternant trobades divertides, conflictives i transcendentals, Matt comprèn que per fi es troba en la bona direcció per reconstruir la seva vida i la seva família .

El director. Alexander Payne (Omaha, Nebraska, 10 de febrer de 1961) és un director de cinema i guionista nord-americà.

Les seves pel·lícules es caracteritzen per un fort sentit de l’humor, que satiritza l’actual societat nord-americana. Va ser nominat a l’Oscar el 1999 per l’adaptació d’Election. Va guanyar, en 2005 el Premi Oscar i el Globus d’Or pel guió d’Entre copes.

18

El seu nom complet de naixement és Constantine Alexander Payne, i és fill d’emigrants grecs. El seu pare, en arribar a Estats Units, va substituir el cognom familiar Papadopoulos per Payne.Filmografia completa de Alexander Payne com a director, la seva filmografia es redueix a cinc pel-lícules, totes escrites amb la col·laboració de Jim Taylor:• Ruth, una chica sorprendente (1986).• Election (1999).• About Schmidt (2002).• Entre copas (2004).• Los descendientes (2011)

Com a guionista, va tenir una petita col·laboració en Parc Juràssic III (2001) i en la pel·lícula d’ani-mació Rudolph, el reno de la nariz roja (1998). Dirigeix l’últim curt, Paris, je t’aime.En televisió, ha dirigit el pilot de la sèrie Hung de la cadena de cable HBO

II. MODEL O.R.A.A. OBSERVAR I COMPRENDRE• Matt, si bé tracta de viure una vida normal de classe mitja, és un advocat proper a un aristò-

crata. • El seu arbre genealògic es remunta als primers colons blancs a Hawaii i inclou reialesa indígena.

Aquesta línia de sang ha degenerat en una colla de ganduls, entre els cosins de Matt, que són propietaris d’una zona verge i pintoresca de la terra a Kauai que ell rendibilitza.

• La pel·lícula camina per la corda fluixa entre l’humor i l’angoixa amb infal·lible habilitat, per confondre’ns. Per exemple, en l’escena en la que l’Alexandra s’estira en un sofà i colpeja al seu pare retraient-li una sèrie de traïcions, és de gran impacte.

• La forma en què juga Matt és sorprenent, emocionant i amb freqüència molt divertida. S’elu-deixen les trampes sentimentals que s’amaguen dins de la pel·lícula.

S’aconsegueix l’impacte emocional d’un bon melodrama i l’absurd d’una farsa clàssica, sense semblar una representació exagerada.

• Matt parla amb la seva dona en estat de coma de veritats contundents que reflecteixen tota la indignació que sent, pel que ara sap.

• La relació entre pare i filles té una situació inicial que evoluciona al llarg de la pel·lícula, el que representa una maduració dels personatges que van creixent a mida que es van succeint les diferents seqüències.

• La parella d’Alexandra, comença com un intrús i poc a poc va tenint un paper suggestiu al film. • Payne converteix el que és aparentment banal, en una meditació molt entretinguda i summa-

ment perspicaç sobre el que defineix la família.• Se provoquen preguntes eternes sobre la raça, la classe, la consciència i la identitat, de baix

perfil, que aprofundeixen amb l’energia dins del relat.•

B. RELACIONAR I REFLEXIONAR.• És realista el començament de la història?• Hi ha circumstàncies socials i personals semblants a les que s’expliquen?• Què judici mereixen els personatges de la història? • I el protagonista?• El final és lògic, d’acord al desenvolupament dels fets?• Quines conclusions generals es poden extreure?

C. APLICAR.Preguntes per al debat:La presentació de la pel·lícula servirà per motivar la seva visió. Pot fer-se breu al·lusió a:

19

- El director.- Els actors- Els personatges- L’espai i el temps en què es presenta la ficció.- La fotografía- La música.

Després de veure el film, poden ser els espectadors qui comencin a opinar sobre el que han vist.- Resum dels elements més importants.- ¿Què és el que més els ha impactat?- Importància concedida als aspectes estètics: la imatge, l›acció dels personatges.- Quin paper juga la música a la pel·lícula?- Quines emocions suscita la història?- Quins valors es destaquen?- Què es denuncia?- Com es connecten a la pel·lícula amor, humor i horror?- Es presenta una situació lògica?

- Què pretén mostrar la història relatada?- La història és optimista o pessimista

Activitats específiquesAquests elements suggereixen una sèrie d’activitats didàctiques que permeten una millor interpre-tació del missatge. Però per suggerir activitats específiques, establirem una certa ordenació del procés.

1. Visió de la pel·lícula.2. Interpretar el significat d›algunes seqüències de la pel·lícula.3. Identificació de l›època històrica que es relata.4. Identificació del lloc geogràfic en què es desenvolupen els fets.5. Avaluació dels elements ètics de la història.6. Elements de la història que conviden al desenvolupament de la imaginació i la creativitat. L›es

pai?, el temps?, l›actuació dels personatges?7. Quins aspectes de la història motiven a una actuació emotiva dels personatges?

20

XIX SETMANA DE CINE FORMATIU

HE BLIND SIDE (UN SUEÑO POSIBLE)

Maria de BorjaMaite BracamonteElia López

FITXA TÈCNICA

•Títol original: The Blind Side(Un sueño posible)•Direcció: John Lee Hancock•Realització: 2009. EEUU•Gènere: Drama-Comedia

•Guió: John Lee Hancock. Basat en fets reals i en el llibre “The Blind Side: Evolution of a Game” de Mic-hael Lewis.•Durada: 128 minuts•Intèrprets: Sandra Bullock, Tim Mc Graw, Quinto Aaron, Jae Head, Lily Collins, Kathy Bates.•Producció: Timoty M. Bourne, Broderick Johnson, Gill Netter•Fotografia: Alar Kivilo•Música: Carter Burwell

Premis:•-Oscar a la millor actriu (2009): Sandra Bullock.•-Globus d’Or (2009) a la millor actriu (2009): Sandra Bullock

I- ARGUMENT DE LA PEL.LÍCULA

La pel·lícula Un sueño posible “The Blind Side” està basada en una història real. Michael Oher “Big Mike”, és un jove afroamericà pobre que no té a on viure, no coneix els seus germans i fa anys que no veu a la seva mare, que era addicta al crack. Michael ha passat per diferents institucions fins que arriba a una escola de Memphis. Un cop allà la seva vida farà un canvi sorprenent al conèixer a Leigh Anne Touhy, una dona amb un bon nivell econòmic que decideix acollir-lo a casa seva. Aconseguirà tenir una nova família, una nova educació i serà una nova estrella de futbol americà.

Els personatges que formen part d’aquesta dramàtica-comèdia són Leigh Anne Touhy, mare d’una família amb un poder adquisitiu alt. El seu paper és molt important en la vida del jove prota-gonista Michael Oher. Ella és qui vol “lluitar” per a que aquest jove tingui una nova oportunitat en la seva vida i pugui ser inclòs en la societat.

El seu marit Sean Touhy en un primer moment desconfia del jove Michael Oher. Vol protegir a la seva família d’una persona que és totalment desconeguda per a ell. Cal dir que el fet de que sigui d’una altra raça li porta a tenir uns perjudicis sobre ell. Finalment canvia la seva opinió donada la insistència de la seva dona i la valúa del jove. Els fills de la família acaben acceptant-lo com un mem-bre més de la família.

21

Qui te un pes molt important també en el canvi del jove Michael és la seva professora particular, la Sra. Sue , que va ser contrada per la família Touhy. Ella és qui fa recuperar la autoestima del jove i qui l’ajuda a veure la vida des d’un punt de vista positiu i constructiu.

La situació d’aquesta història basada en un fet real ens porta a entendre diferents vivències i contextos. La marginació, la pobresa i per altra banda la riquesa i l’èxit en la vida, dues cares d’una mateixa moneda que van canviant a mida que un retroba l’oportunitat i s’esforça per aconseguir el seu somni, ser feliç. És una pel·lícula indicada per als nens i nenes de secundària, per treballar valors tals com: l’esforç, la constància, la il·lusió, l’oportunitat, la confiança, etc. Valors necessaris per a la vida i pel creixement personal. També cal valorar les circumstàncies que envoltaven la vida del jove Oher abans de conèixer a la seva “nova família”, la resiliència del jove, les condicions de marginació i exclusió, etc.

Seria interessant reflexionar sobre l’argument de la pel·lícula amb els nens i nenes de 12 anys d’edat (primer nivell de l’ESO), què en pensen, què en senten, quins records els hi evoquen, etc.

II. MODEL O.R.A.

A.OBSERVAR I COMPRENDRE- Quin és el missatge que creus que hi ha en aquesta pel·lícula?- Quin context, ambient, situacions i societat descriu la pel·lícula?- Com s’estableixen les relacions entre el jove protagonista, Michael i les persones del seu

entorn?- Quins trets diferencials té Michael?- Quines idees o aspectes educatius o de formació suggereix la pel·lícula?- Quins aspectes educatius, que viu a la família adoptant, faciliten el normal desenvolupament

i la convivència sostenible del protagonista?- Quines estratègies, situacions o simbolismes utilitza?

- Quina creus que és la intenció d’aquesta pel·lícula?- Què creus que vol aconseguir?

B. RELACIONAR- Com interpretes l’argument i les escenes rellevants en relació al tema i missatge de la Setma-

na de Cinema Formatiu?- Creus que actualment es pot donar una situació com la que es mostra a la pel·lícula?- Creus que una situació així és possible i per què?- Creus que hi ha alguns fets, escenes o idees que es poden relacionar amb accions, valors,

aspectes educatius o de formació?- Quines idees t’ha suggerit per aplicar al món educatiu?- Creus que es pot relacionar aquesta pel·lícula amb lectures realitzades o amb altres pel-

lícules que has vist?- Què podem aprendre d’aquesta pel·lícula per a la vida quotidiana o professional?

C. APLICAR. TRACTAMENT DIDÀCTIC- Per quin tipus de cicle, curs, matèria, trobada, xerrada, ambient, situació o grup de persones

seria útil aquesta pel·lícula?- Qui serien els destinataris?- En quines situacions formatives la projectaries?- Quins objectius de formació suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pel-

lícula?- Amb quin contingut de formació pedagògica, inicial o permanent creus que pot estar relaci-

onada? Si es relaciona el contingut d’aquesta pel·lícula amb el tema de les migracions. Com

22

es poden relacionar? Quins perfils tenen les persones immigrades? (Hi ha migracions per raons de guerres, desastres naturals, persecucions polítiques o ideològiques, pobresa...i per tant, perfils de persones molt diferents).

- Quines activitats suggereixes?- Com ho plantejaries o aplicaries?- Per aprofundir, quines pel·lícules, lectures o quins altres documents utilitzaries? - Quins comentaris i crítiques han hagut de la pel·lícula? - Què opines de l’obra literària en què es basa?

III- DOCUMENTACIÓ

BibliografiaCabrera Forneiro, J. (1999). La exclusión social: luces y sombras en la sociedad del bienestar. Madrid:

Universidad Pontificia de Comillas.

Cyrulnik, B. (2002). Los patitos feos. La resiliencia. Una infancia infeliz no detemina la vida. Bar-celona: Gedisa.

Torre, S. De la (coord.) (1996). El cine formativo: Una estrategia innovadora para los docentes. Bar-celona: Octaedro.

Lewis, M. (2006). The Blind Side: Evolution of a Game. New York: W.W. Norton & Company.

Webshttp:// www.theblindsideunsueñoposible-es.comhttp:// www.warnerbros/theblindside/dvdhttp:// www.filmaffinity.com/es/film752090.html

23

XIX SETMANA DE CINE FORMATIU

HOY EMPIEZA TODO

Joan MallartMarian BaquésRamona VallsRaul Mudarra

FITXA TÈCNICA

• Títol original:Ça commence aujourd’hui (Hoy empieza todo)

• Direcció: Bertrand Tavernier• Realització: 1999• Gènere: Drama social• Guió: Dominique Sampierom (mestre durant més de

vint anys a Hernaing, localtat del nord de França), Tiffany Tavernier i el mateix director Bertrand Ta-vernier

• Durada: 117 minuts• Intèrprets: Philippe Torreton (Daniel Lefebvre), Ma-

ría Pittaresi (Valeria), Nadia Kaci (Samia), Veronique Ataly (senyora Liénard), Nathalie Bécue (Cathy), Em-manuelle Bercot (senyora Tiévaux), Betty Teboulle (senyora Henry), Gérard Giroudon (Alcalde), Didier Bezace (Inspector), Marief Guittier (Daniel), Daniel Delabesse (Marc).

• Producció:Alain Sarde/Little Bear/TF1 Production• Fotografia: Alain Choquart• Música: Louis Sclavis

Premis:

• Premi de la Crítica Internacional del Festival de Berlín• Premi del Públic en el Festival de Sant Sebastià• Altres premis de sindicats d’ensenyament

I- ARGUMENT DE LA PEL.LÍCULA

La pel·lícula és una mena de documental del gènere de cinema social o de denúncia. El protagonista, Daniel Lefebvre, de 40 anys, és professor i director d’una escola infantil d’una població deprimida de la zona nord de França. Amb la crisi de la mineria, única font d’activitat econòmica del poble, el 30% dels 7.000 habitants es troba en atur. Per al protagonista no n’hi ha prou amb saber que hi ha problemes, li cal solucionar-los: integrar cada alumne, solucionar problemes com la factura de la llum, els abusos contra un infant per part dels seus familiars…

Davant de la rigidesa del sistema educatiu i de la burocràcia de les administracions polítiques, en Daniel i les professores de la seva escola lluiten per anar fent bé la seva labor, però l’arrel dels proble-mes és fora de l’escola. El director, fill de miner i apassionat amb la seva feina, no pot ser indiferent a l’entorn social amb el qual s’ha compromès vitalment.

Un dia, la mare d’una de les alumnes arriba borratxa a l’escola, sofreix un col·lapse i deixa allí el seu bebè i la seva filla de cinc anys. El professor decideix intervenir, i sol·licita l’ajuda de la comu-

24

nitat i dels pares dels seus alumnes. El seu treball com a docent serà qüestionat. Reflecteix tota la problemàtica d’una petita comunitat industrial: atur, alcoholisme, desestructuració familiar, abusos... i sobretot la falta d’esperança en el futur que aflora en cadascun d’aquests problemes. D’aquesta ma-nera l’escola es converteix en una illa de color on els infants poden escapar de la crua realitat que els envolta.

És una pel·lícula de denúncia, que utilitza tècniques pròximes al documental, acompleix tots els objectius, constata la falta d’atenció de les autoritats i institucions públiques envers l’educació infan-til, la falta de suport a les famílies més humils (els nens acaben pagant), revela injustícies diverses. És un homenatge a la figura de l’educador, autèntic heroi, personificada en el protagonista, Daniel Lefebvre, un mestre que emprèn una lluita titànica cada dia enfrontant-se a tota la precarietat que envolta el centre on treballa amb nens petits, sovint fent d’assistent social, i lluitant contra la misèria moral i material d’alguns familiars dels alumnes.

El mestre és extremadament amable i pacient, però no dubta a posar-se ferm per defensar les seves conviccions en alguns moments. La gran quantitat de problemes el faran flaquejar a la lluita quotidiana per fer tirar endavant els seus alumnes i la seva vida personal, que també travessa diverses dificultats. Cansat de tant de pes, arriba a plantejar-se la possibilitat de deixar-ho tot i claudicar, però seguirà amb empenta gràcies al suport de la família i dels amics.

II-MODEL O.R.A.

A. OBSERVAR I COMPRENDRE- Què: explica el tema i argument de la pel·lícula.- Per què: sintetitza el missatge que suggereix la pel·lícula en relació amb els valors personals

o socials de la comprensió, així com amb l’atenció a les famílies amb dificultats.- On transcorre l’acció: en quin context, ambients, situacions i societat. Descriu l’escola i el

seu entorn, especialment les relacions familiars. - Quins personatges destacaries: descriu Daniel Lefebvre, la resta d’educadors, l’alcalde, l’ins-

pector, alumnes, famílies... (rols, valors, situacions en què es troben). Explica tot allò que pugui ajudar a la comprensió de les relacions que s’estableixen entre ells, implicació de les famílies a l’escola i en l’educació dels fills.

- Com: descriu algunes situacions que destacaries molt per ajudar a la comprensió global del missatge del film.

- Llenguatge cinematogràfic: fes algun comentari sobre elements tècnics de so, llum, color, paisatges, llenguatge simbòlic, plans cinematogràfics que s’utilitzen, contrastos...

B. RELACIONAR- Interpreta l’argument i les escenes rellevants respecte el tema nuclear d’aquesta Setmana de

Cinema Formatiu, especialment la relació família-escola.- Relaciona idees o escenes del film amb aspectes educatius o de formació humana i social, es-

pecialment amb el paper compensador de l’escola quan les famílies tenen tantes mancances.- Reflexiona sobre idees que suggereix el film per a la formació i desenvolupament d’unes

bones relacions amb les famílies dels alumnes.- Relaciona el tema del film amb altres lectures, altres obres cinematogràfiques o bé amb

situacions reals viscudes.

C. APLICAR DIDÀCTICAMENT - Sentit i destinataris: transferència formativa: per quin tipus de curs, matèria o situació edu-

cativa seria útil aquesta pel·lícula; quins serien els destinataris possibles; en quin escenari formatiu la treballaries. On seria de gran valor per la seva possible aplicació?

- Objectius: quins objectius de formació suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visió i treball de la comprensió d’aquesta pel·lícula? Per exemple se suggereixen els

25

següents. - Debatre sobre el paper social de l’escola actual.- Fomentar postures i actituds de compromís i solidaritat- Debatre sobre la vocació docent, la figura i funcions del mestre- Expressar la dificultat de separar la professió de la vida personal- Analitzar les dificultats en les relacions personals en un centre educatiu- Reconèixer les dificultats burocràtiques que perjudiquen l’activitat docent- Proposar algunes vies de solució

- Continguts: amb quins continguts de formació pedagògica, inicial o permanent consideres que pot estar relacionada aquesta pel·lícula? Continua la relació de temes que es proposen a continuació.

- L’escola actual rural, urbana i suburbana.- L’educació en valors- Influència de l’entorn en l’educació- La dificultat de l’ensenyament- El mestre o educador: vocació, formació, funcions, responsabilitat social- L’inspector d’ensenyament- Les relacions entre la família i l’escola- Les relacions entre els alumnes i els Mestres

- Metodologia: quines estratègies didàctiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objec-tius d’aprenentatge pretesos, a partir d’aquesta pel·lícula. Afegeix alguna altra estratègia a més a més del cine fòrum.

- Documentació: documents o lectures de recolzament per aprofundir en l’aprenentatge. An-nexos de comentaris i crítiques sobre la pel·lícula. Obra literària en què es basa. Presenta un bibliografia i webgrafia així com amplia la llista de pel·lícules semblants.

COMENTARIS I ASPECTES MÉS TÈCNICSEl director, malgrat la seva experiència com a pedagog i l’excel·lent habilitat amb els infants, no aca-ba de sortir-se’n en la relació amb el fill de la seva companya i també li costa de relacionar-se amb alguns pares i mares més difícils. D’aquí ve l’interès d’aquesta pel·lícula amb el tema familiar. Ens mostra sempre la capacitat per actuar i la seva energia en el lideratge.

Se’ns presenta en aquesta pel·lícula un gran contrast entre les tendres mirades infantils i la violent brutalitat de l’entorn dominat per l’atur, l’alcoholisme, les dures condicions climatològiques, fred i misèria. Per tot això, aquesta pel·lícula va més enllà d’una mirada sobre l’escola, ja que representa una clara exposició d’una part de la realitat sovint oblidada pels mitjans de comunicació. Representa una denúncia i, alhora, un cant a la solidaritat, al compromís i al coratge social així com a la imaginació. La professió educadora queda bé gràcies a les figures del director i de la majoria de les mestres, amb l’excepció dels buròcrates de la inspecció. Les famílies presenten condicions molt dures que l’escola ha d’atendre si pot.

Tècnicament trobem l’ús d’alguns recursos senzills però molt efectius, com ara:- Per tal d’accentuar la mirada “documental” es fan servir plans-seqüència i travellings amb la

càmera a l’espatlla.- La mirada més poètica i individual es destaca mitjançant l’ús dels plans generals amb una veu

en off que llegeix textos i poemes alguns dels quals representa que han estat escrits pel director de l’escola.

- Combinació d’ambients, començant per l’exterior de l’aula (inspecció, educadors socials, àmbit socioeconòmic del poble) i passant a l’interior (activitats, jocs, cançons amb el professor, festes escolars). Es presenta l’escola com l’únic lloc on tots els alumnes són iguals, l’únic llocon es

26

defensen els drets dels infants, on juguen, aprenen i són feliços. L’escola apareix com un jardí aïllat de la societat.

- Finalment, destaquem com hi pot haver hagut bellesa i sentiment en un entorn tan difícil i complicat.

III-DOCUMENTACIÓ: FILMOGRAFIA, WEBGRAFIA, BIBLIOGRAFIA

FilmografiaPel·lícules de temes semblants:Barratier, Christophe (2004). Les choristes. [Los chicos del coro]Cantet, Laurent (2008). Entre les murs. [La clase]Taviani, Paolo i Vittorio (1977). Padre padroneTrufaut, François (1959). Les quatre cents coups. [Los cuatrocientos golpes]Wein, Peter (1989). El Club de los poetas muertos

Webgrafiahttp://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/temashoyempiezatodo.htmhttp://www.zinema.com/pelicula/1999/hoyempie.htm

BibliografiaMartinez-Salanova, E. (2002). Aprender con el cine, aprender de película. Una visión didáctica para

aprender e investigar con el cine. Huelva: Grupo Comunicar.Méndez L. (2006). Hoy empieza todo, una mirada crítica a la escuela, a: García A. (coord.). Psicolo-

gía y cine: vidas cruzadas. Madrid: UNED; pp. 158-77. Prats, Ll. (2005). Cine para educar. Barcelona: Belaqva.

27

XIX SETMANA DE CINE FORMATIU

ELS QUATRE-CENTS COPS

Joan MallartSaturnino de la TorreCarles Carreres

FITXA TÈCNICA

• Títol original: Les 400 coups (Los 400 golpes). • Direcció: François Truffaut• Realització: 1959 (França)• Gènere: • Guió: François Truffaut• Durada: 94 minuts• Intèrprets: Jean-Pierre Léaud, Claire Maurier, Albert

Rémy, Guy Decomble, Georges Flamant, Patrick Auffray, Daniel Couturier, François Nocher, Ric-hard Kanayan, Renaud Fontanarosa, Michel Girard, Henry Moati, Bernard Abbou, Jean-François Bergo-uignan, Michel Lesignor

• Producció: Georges Charlot, François Truffaut• Fotografia: Henri Decaë• Mùsica: Jean Constantin

Allò que es doni als infants, els infants ho donaran a la societat.(Karl A. Menninger)

“Les percepcions adquirides abans dels 6 anys es converteixen en la programació subconscient fona-mental que moldeja el caràcter de la vida d’un individu”. (Lipton i Bhaerman, 2010, 68). El 95% dels nostres actes obeeixen a programacions subconscients. Aquest és el poder meravellós i la responsa-bilitat educativa de l’entorn familiar durant la primera etapa de la vida.

I. ARGUMENT DE LA PEL.LÍCULA

Desatès pels seus pares, i especialment per la seva mare, sense interès pels estudis, el jove Antoine Doinel provoca disturbis a l’escola i és internat en un reformatori.

París dels anys cinquanta és l’escenari de les pilleries de l’Antoine, sol o acompanyat pel seu company René. L’ambient familiar, amb una mare freda i distant, encara que tendre a vegades i un padrastre força neci, provoquen que el noi visqui en un estat de tensió constant que intenta evitar al carrer, sempre en perjudici de les hores de classe, fent campana. No és ben bé un infant maltractat, és un infant senzillament no tractat, menystingut i oblidat. Deixat de la mà de Déu.

Tot comença amb una cosa tan senzilla com el fet tan corrent i habitual de no haver acabat uns

28

deures de l’escola i escapar-se per París temptat pel seu amic René que disposa d’un justificant fa-miliar. Unes atraccions de fira, petits robatoris, fumar i beure vi a morro, descobrir la mare amb un amant i la culminació de veure una pel·lícula en el cinema entrant sense pagar serveixen de distracció en les seves escapades. Però els professors no triguen a demanar comptes de les absències i l’Antoine acaba per fingir la mort de la seva mare com a excusa. La mentida era massa grossa i acaba descobert, bufetejat pel seu padrastre davant dels seus companys i castigat fortament. Una situació tal hostil provoca que fugi de casa, cercant la llibertat i després de caminar per París, prendre per sopar només una ampolla de llet robada i dormir en una vella impremta decideix de tornar a l’escola on troba ara la mare decidida a treure de la marginalitat el seu fill amb un afecte mal rebut per l’Antoine. Però les seves aventures amb en René no s’acaben, reforcen la seva amistat i van corrent pel carrer, cosa que provoca que el detingui la policia per robar una màquina d’escriure i sigui ingressat en un centre de menors. No pot més, s’escapa i fuig sense parar de córrer fins a arribar a veure el mar.

El director Truffaut es veu reflectit en el protagonista. La pel·lícula té un cert caire autobiogràfic.

II. MODEL O.R.A.A. OBSERVAR I COMPRENDRE

- Quin és el tema i l’argument de la pel·lícula una mica més desenvolupat, segons la teva visió personal

- Què et suggereix a la pel·lícula la vida del protagonista, rebutjat pels pares, mestres i per la societat?

- Quina relació hi pots trobar amb els drets de la infància que no es respecten en aquesta història? Què hauria d’haver fet la família en aquest cas? I l’escola, què hauria d’haver fet?

- Descriu l’ambient familiar i l’ambient escolar. Quines circumstàncies porten l’Antoine a ac-tuar com ho va fer? Seria possible avui dia que es repetís una història semblant?

- En quines escenes el rol patern es transforma en antieducatiu? Relaciona les idees i escenes principals que destacaries de la pel·lícula. Per exemple, explica el paper de la màquina d’es-criure, de la redacció que fa i de com li valora el mestre. Et sembla just?

- Quins personatges estan més a prop del protagonista?- Quins personatges han perjudicat el protagonista?- Quins drets li són conculcats?- Fes algun comentari més tècnic sobre el llenguatge cinematogràfic utilitzat

B. RELACIONAR“La nouvelle vague va ser un impuls cultural, un corrent cinematogràfic que va sorgir en plena convulsió intel·lectual francesa, suscitada per les reaccions polítiques i socials contràries al mo-del extremista del general De Gaulle. França, al voltant dels anys seixanta, va ser centre d’una vitalitat cultural apassionant i excitant, sovint mal interpretada, fet que ha convertit aquest pe-ríode en una cosa buida de contingut, en un simple aparador d’idees, en una moda o tendència.Els directors de cinema que realitzaren els seus llargmetratges a l’inici de la dècada dels seixanta a França provenien d’una única escola: els cine-clubs. La majoria d’ells posseïen dos trets gene-rals, que condicionaren el seu treball artístic: la seva passió incondicional pel setè art i l’exercici de la crítica cinematogràfica”. (El Criticón).Per què creus que aquesta pel·lícula és un reflex de la Nouvelle vague?

El concepte de resiliència sorgeix per abordar des de la psicopedagogia la problemàtica de la infància maltractada i ajudar aquells infants d’entorn familiar destructiu per tal que s’insereixin satisfactòriament en la societat. Si entenem la Resiliència com a una capacitat per enfrontar i superar les situacions adverses de la vida arribant a realitzar-se un mateix quines reflexions et mereix aquesta pel·lícula? Creus que l’Antoine pot ser considerat com a exemple de resiliència?

29

- Explica més detalladament els drets de l’infant en l’entorn familiar que no se li han concedit al protagonista

- Relaciona les escenes més violentes amb els valors educatius que s’haurien d’haver tingut en compte

- Podries presentar breument les causes a les quals tu atribuiries la situació plantejada? Com es podien haver desactivat?

- Com era l’escola? A quins valors es donava preferència? Com hauria d’haver ajudat l’Antoi-ne?

- Com eren les relacions entre l’escola i la família? Com haurien d’haver estat per poder ajudar l’Antoine?

- Què podria fer l’escola en un cas semblant?- Què podem aprendre per a la nostra vida quotidiana o professional?- Com tractaries tu aquest cas si fossis el seu educador?- Quines estratègies pedagògiques utilitzaries per ajudar-lo?- Fes una reflexió pedagògica global sobre la situació plantejada.

C. APLICAR. TRACTAMENT DIDÀCTICEntorn familiar:Per a B. Lipton i S. Bhaerman (2010, 68) els éssers humans adquireixen gran part dels patrons i pautes de conducta durant els sis primers anys. La programació perceptiva més important de la ment subconscient té lloc en el període comprès entre el naixement i els sis anys. Per la seva part, B. Lipton (2007, 235) ens recorda que “la investigació revela que els esdeveniments de la vida dels pares influeixen en la ment i en el cos del seu fill. “L’essència de la paternitat responsable és que tant les mares com els pares es responsabilitzin d’educar infants sans, intel·ligents, positius i plens d’energia” (o.c., 236)Creus que el futur de la persona depèn en certa mesura dels patrons i pautes adquirides durant la infància? Si es així, anota quins aspectes tindràs més en compte quan tinguis responsabilitat materna o paterna.a) En la dimensió emocional i afectivab) En la dimensió cognitivac) En la dimensió relacional amb els iguals més pròximsd) Quant a pautes i valors de convivènciae) Quant a hàbits de conductaf) Quant a formar part de la societat i de la naturalesag) Quant a la seva autoimatgeh) Quant als estímuls multisensorialsi) Quant a la creativitat, autonomia, iniciativ

Comenta el text següent de Lipton i Bhaerman (2010, 64) “La nostra ment subconscient dirigeix l’espectacle el 95% del temps. Així doncs, el nostre destí està controlat per programes registrats, o costums, derivats dels instints i de les percepcions adquirits durant les experiències vitals”. No són els gens els que ens controlen; som nosaltres els qui controlem els nostres gens.

Entorn escolar:a) Sentit i destinataris: Podria plantejar-se el visionat d’aquesta pel·lícula en algun curs de pri-

mària o secundària? En quins cursos o matèries?b) Objectius: Quins objectius de formació suggereixes i què podries aconseguir visionant

aquesta pel·lícula?

30

c) Contingut: Amb quin contingut de formació pedagògica, inicial o permanent creus que pot estar relacionada?

d) Activitats suggerides: Proposa tres activitats didàctiques a partir de la pel·lícula, especifica el curs al qual anirien adreçades i la seva durada.

e) Metodologia: Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats?f) Avaluació: Com avaluaries els aprenentatges adquirits?

III- DOCUMENTACIÓEl criticón: http://www.alohacriticon.com/elcriticon/article2045.htmlLipton B. Y Bhaerman, S. (2010) La biología de la transformación. Madrid: La esfera de los libros.Lipton, B. (2007) La biología de la creencia. Madrid. Palmyra.

31

XIX SETMANA DE CINE FORMATIU

LAS MUJERES DE VERDAD TIENEN CURVAS

Maria Antònia Pujol MauraAurora BosnaNúria Álvarez i Bertran

FITXA TÈCNICA

• Títol original: Real Women Have Curves• Direcció: Patricia Cardoso• Realització: 2002. EEUU • Gènere: Drama-Comedia

• Guió: Alexander Payne, Nat Faxon, Jim Rash (Novel·la: Kaui Hart Hemmings)

• Durada: 90 minuts• Intèrprets: América Ferrera (Ana), Lupe

Ontiveros (Mare, Carmen), Ingrid Oliu (Estela), Jorge Cervera Jr. (Pare, Raúl), George López (Sr. Guzmán),Felipe de Alba (Aví, Miguel), Brian Sites ( Jimmy), Soledad St. Hilaire (Pancha), Lourdes Pé-Lourdes Pé-rez (Rosalí), Lina Acosta (Norma), José Gerardo Zamora ( Juan José), Edgar Luján ( Juan Martín).

• Producció:George Lavoo y Effie T. Brown• Fotografia: Jim Denault • Música: Heitor Pereira

I- ARGUMENT DE LA PEL·LÍCULA

Ana és una jove de divuit anys, d’origen mexicà, que viu amb la seva família en un barri de l’Est de “Los Ángeles”. Ha finalitzat amb èxit el seu curs escolar i el seu professor el, el Sr. Guzmán, vol que vagi a la Universitat, però no troba el recolzament de la seva família. Carmen, la mare, és la principal opositora als anhels de la seva filla que desitja sortir d’aquest entorn restrictiu i arribar més lluny que la seva família. El pes de la tradició i la necessitat econòmica li obliguen a passar l’estiu ajudant a la seva germana Estela en el petit taller de costura en el qual també treballa la seva mare. Allí seguirà experimentant el tractament poc amable de la seva Carmen, inclús a vegades humiliant, sobre tot quan es refereix al seu aspecte físic i el seu sobrepès. També es revelarà davant un treball dur, labo-riós que situa a les treballadores en el últim eslavó de la producció tèxtil industrial, en una explotació de la mà de obra barata (i a vegades il·legal) que utilitzen les primeres marques Comercials i vesteix a primes nord-americanes de la talla 38.

Ana segueix debatin entre la fidelitat a la seva família i el repte que li planteja construir la seva pròpia vida. En aquest camí de dubtes es troba amb en Jimmy, company d’estudis amb qui estableix uns llaços afectius que li permeten mantenir les seves primeres relacions sexuals. Aquests diferents descobriments personals, el recolzament afectiu del seu avi i del seu pare, junt a les relacions que s’estableixen entre la seva germana i les seves companyes de feina, li produeixen la suficient confi-ança per prendre una decisió, i tot i que segueixen els enfrontaments amb la seva mare impregnada del sentiment tràgic de la vida i la frustració de la maternitat, perquè l’altre filla no li ha donat nets. Ana decideix utilitzar la beca que li acaben de concedir per a estudiar en Neva York, no sense abans realitzar en el taller una proclama de la acceptació del seu cos que es seguida per la seva germana i

32

companyes de feina, Panchita i Rosalí. Es treuen la roba, i sense prejudicis, afronten la seva feina fresques i rient d’elles mateixes en la seva acceptació del seu cos ple de corbes.

La pel·lícula va guanyar dos premis en el Festival de Sundance 2002, el Premi del Públic i el Premi Especial del Jurat a les actrius América Ferrera i Lupe Ontiveros; el Premi de la Joventut en el Festival de San Sebastià de 2002 i el Premi als Productors dels Independent Spirit Awards 2003.

II- MODEL O.R.A.A. OBSERVAR I COMPRENDRE

- Quin és el tema i l’argument de la pel·lícula una mica més desenvolupat, segons la teva visió personal?

- Què et suggereix a la pel·lícula la vida de la protagonista, influïda per la família?- Quina relació hi pots trobar amb els drets de l’Ana per seguir formant-se? - Descriu l’ambient familiar i l’ambient escolar. Quines circumstàncies porten l’Ana a actuar

com ho va fer? Seria possible avui dia que es repetís una història semblant?- En quines escenes el rol familiar es transforma en antieducatiu? Relaciona les idees i escenes

principals que destacaries de la pel·lícula. - Quins personatges estan més a prop de la protagonista?- Quins personatges han perjudicat e la protagonista?- Quins drets li són conculcats?- Fes algun comentari més tècnic sobre el llenguatge cinematogràfic utilitzat- Quin missatge suggereix (exaltació o crítica de valors personals o socials)

B. RELACIONAR I REFLEXIONAR- Explica més detalladament els drets que té tot persona a seguir amb la seva formació. - Relaciona les escenes més negatives amb els valors educatius que s’haurien d’haver tingut

en compte- Podries presentar breument les causes a les quals tu atribuiries la situació plantejada? Com

es podien haver desactivat?- Com eren les relacions entre la família i l’entorn? Com haurien d’haver estat per poder aju-

dar l’Ana?- Què podem aprendre per a la nostra vida quotidiana o professional?- Com tractaries tu aquest cas si fossis el seu educador?- Quines estratègies pedagògiques utilitzaries per ajudar-la?- Fes una reflexió pedagògica global sobre la situació plantejada.- Reflexionar sobre els rols de gènere i la seva transmissió a la Família- Reflexionar sobre el imaginari corporal femení- Reflexionar sobre l’explotació del treball femení- Reflexionar sobre les múltiples discriminacions de les dones immigrades (classe, ètnia, gè-

nere)- Aprofundir sobre l’aprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professi-

onal

C. APLICAR A NIVELL DIDÁCTICDesprés d’haver mirat la projecció de la pel·lícula intenta fer algunes propostes que et puguin ajudar aplicar-les en un medi educatiu.- Creus que el futur de la persona depèn en certa mesura dels patrons i pautes adquirides durant

la infància? Quin paper té l’entorn i la situació de la immigració? - Quins aspectes tindràs més en compte quan tinguis responsabilitat materna o paterna.- Quins serien els destinataris més apropiats?- Per quin tipus d’ensenyament, curs, matèria o situació educativa seria útil pel·lícula; quins serien

els destinataris,

33

- En quin escenari formatiu la treballaries: Es tracta d’ una pel·lícula per a infants, adolescents i/o persones adultes.

- Quins objectius de formació suggereixes i que podries aconseguir aprofundint en la visió i treball d’aquesta pel·lícula:

- Reflexionar sobre els rols de gènere i la seva transmissió a la Família- Reflexionar sobre el imaginari corporal femení- Reflexionar sobre l›explotació del treball femení- Reflexionar sobre les múltiples discriminacions de les dones immigrades (classe, ètnia , gènere )Amb quin contingut de formació pedagògica, inicial o permanent consideres que pot estar relaci-

onada : Hi ha tres continguts bàsics socio – pedagògics, l’ educació tenint en compte la igualtat de gènere , educació a l›empoderament femení, educació i formació long life .

Metodologia: quines estratègies didàctiques plantejat o aplicaries per assolir els objectius d›aprenentatge pretesos, a partir d›aquesta pel · lícula: Open Forum, debats simulats, taules rodones, treballs de grup, joc de rols, visió de documentaris.

34

XIX SETMANA DE CINE FORMATIU

BILLY ELLIOT

Montse González Parera

FITXA TÈCNICA

• Títol original: Billy Elliot.• Direcció: Stephen Daldry• Realització: (2000)Regne Unit.• Gènere: Drama• Guió: Lee Hall• Durada: 110 minuts• Intèrprets: Jamie Bell (Billy Elliot), Julie Walters

(Mrs. Wilkinson), Jamie Draven (Tony Elliot), Gary Lewis (pare, Jackie Elliot), Jean Heywood (àvia), Stuart Wells (Michael), Nicola Blackwell (Debbie Wilkinson), Mike Elliot (George Watson), Jani-ne Birkett (mare d’Elliot), Colin MacLachan (Mr. Wilkinson), Billy Fane (el pianista, Mr. Braithwaite).

• Producció: Greg Berman i Jonathan Finn.• Fotografia: Brian Tufano.• Música: Stephen Warbeck.• Muntatge: John Wilson.• Editora o distribuïdora: BBFilms.

I- ARGUMENT DE LA PEL.LÍCULA

La pel·lícula és una mena de documental del gènere de cinema social o de denúncia. El Billy Elliot és la història de la lluita per un somni, que sorgeix de l’emoció de poder arribar a fer realitat, la seva màxima il·lusió. És el somni d’un noi de 11 anys per complir el seu desig de ser un gran ballarí i ingressar al Royal Ballet d’Anglaterra.

Billy Elliot és fill d’un miner que viu amb la seva família al nord d’Anglaterra. La seva vida gira entorn de la seva àvia, una mica senil , i amb el record de la seva mare a la qual va perdre recentment. El seu pare i el seu germà gran que són miners, no són capaços de donar-li l’afecte que necessita i la convivència es fa difícil. Tots dos estan mes preocupats per les vagues mineres després dels tancaments que van deixar sense feina a milers de treballadors en 1984, que dels interessos de BillY, i això fa que hangin de lluitar cada dia per portar el menjar a casa.

En aquest ambient difícil i hostil transcorre doncs la vida del noi, però la seva existència donarà un gir total quan veu a unes noies aprenent ballet al gimnàs on ell practica boxa. Així es desperta en ell una passió pel ball que l’ajudarà a superar l’entorn que l’envolta: conflictes laborals, tòpics culturals i crisi familiar.Billy aprofitant una coincidència, en què el seu professor li confia la clau perquè la torni a acabar les classes, s’acosta, mira i observa al grup de ballarines i poc a poc s’integra amb el grup i comença a prendre classes d’amagat arribant al punt en què el farà somiar amb la possibilitat de poder un dia entrar al Royal Ballet.

35

II. MODEL O.R.A.

A. OBSERVAR I COMPRENDREQuè: Durant el govern de Margaret Thatcher, al comptat de Durham, al nort d’Anglaterra, es realitza la reconversió de la mineria. El pare d’en Billy, que treballa a la mina, vol que el seu fill rebi classes de boxa. Però en Billy, quan va al gimnàs es fixa en les classes de ballet. Un dia ho prova i li agrada. Quan el seu pare se n’assabenta, l’obliga a abandonar-ho perquè pensa que és una activitat femenina que no li escau a un nen. Però en Billy no es rendeix i continua assistint d’amagat a les classes de dansa. En Billy té talent i voldrà dedicar-s’hi professionalment. Tot això en un context de revoltes i vagues en el sector de la minera on la família d’en Billy hi lluita cada dia.Per què: A la pel·lícula s’exalten valors com l’esforç i la intel·ligència emocional i es qüestionen les activitats referides als rols de gènere. També dóna èmfasi a la importància del suport familiar en l’acompanya-ment dels desitjos i de les motivacions dels infants.On: Durant els anys vuitanta, la classe obrera anglesa va viure un dur període. L’atur, la recessió econò-mica, la reconversió industrial i el rígid tarannà de Margaret Thatcher (“Dama de ferro”) són el teló de fons d’aquesta pel·lícula británica. Qui: Una família en unes condicions difícils: la mare d’en Billy acaba de morir; el pare i el germà d’en d’atenció.Com: La pel·lícula ens mostra una interessant reflexió sobre l’accés de les classes més pobres a l’art i a la cultura.Llenguatge cinematogràfic: La bellesa rau en la complexitat i detall de la construcció visual. Ple de simbolisme, el context urbà a base de cases de maons alineades en una filera inacabable cap a l’horitzó representa la perpètua existència de les classes obreres sotmeses als poders. La música i la dansa acosten a la classe obrera a un àmbit desconegut. La il·luminació fa possible la convivència entre la classe més humil i l’art del ballet clàssic. En Billy simbolitza el final feliç, però el missatge de felicitat no és complet ja que els miners no aconsegueixen els seus objectius. D’aquesta manera, els bons desitjos de la comunitat queden desafortunadament insatisfets. Veiem aquesta analogia en l’última escena quan entenem que el pare d’en Billy continua treballant a la mina, sota terra, sense llum.

B. RELACIONARFa temps que res és normal a Durham. Les famílies del comptat semblen tristes, apagades, sense motivacions i amb molts problemes d’alcoholisme, separacions, atur, i famílies desestructurades. Les família tenen carències d’habilitats socials i això es tradueix en situacions d’agressivitat, males paraules, crits, poc diàleg i escola nul·la. Les escenes d’incomprensió i oposició inicial per part del pare contrasten amb les escenes d’admi-ració que va desenvolupant, per exemple quan van a fer la prova a Londres. Quan el pare de Billy llegeix, des de la seva percepció, tota la realitat desconeguda del món artístic veiem la relació de dos món que viuen d’esquenes. La seqüència final, en Billy balla El llac dels cignes una música que va escoltar per primera vegada quan viatjava amb la seva professora de dansa. Ara ell és el protagonista de la història, un somni que semblava totalment llunya. Ha aconseguit seguir el consell de la seva mare i s’ha convertit en allò que volia ser sent ell mateix.

C. APLICAR A NIVELL DIDÀCTIC Sentit i destinataris:

36

Transferència a nivell formatiu: Per la seva claredat en el missatge és molt recomanable a qualsevol nivell educatiu, des de primària. Sempre per treballar relacions de persones, conflictes familiars i identitat de gènere.

Objectius: Aquesta pel·lícula és especialment adequada per a treballar valors socials i actituds personals. També idònia per reflexionar sobre la identificació de les emocions (estrès, ansietat, conflictes d’identitat) i una bona regulació i expressió (tolerància a la frustració, autocontrol).

Contingut: Educació emocional i fenòmens socioafectius. L’aferrament afectiu amb la família. Autoestima i empatia. Creativitat i maduresa. Relacions personals i habilitats socials.

Metodologia: A partir de la visualització de la pel·lícula poden desenvolupar-se observacions, Role Playings, Phi-llips 6/6, per tal que l’alumnat reflexioni sobre les seves pròpies vivències i experiències, analitzi les respostes i estratègies aplicades pels personatges de la pel·lícula i faci prospectiva.

El director, procedent del teatre, es va basar en el text dramatúrgic de Lee Hall, que va escriure la historia a partir dels seus propis records d’infància.

Va ser premiada als Premis BAFTA (British Academy of Film and TV Arts) de 2001 com a millor pel·lícula britànica, millor actor novell i millor actriu secundària. Va obtenir diferents nominacions als Premis Oscar al 2001 al millor director, millor guió original i millor actriu de repartiment.

També va aconseguir el Premi Pilar Miró al millor director novell del Festival de Cine de Valladolid 2001.Aquest guió s’ha representat en modalitat de teatre musical en múltiples ocasions i diferents països.

D. QÜESTIONS PER AL DEBAT- Com és la relació entre en Billy i la seva família al principi de la pel·lícula?- Com va evolucionant aquesta relació?- Com li afecten a en Billy les expectatives que té el seu pare d’ell?- Quines emocions sent el pare quan descobreix el talent del seu fill?- Què provoca que la comunitat d’amics facin un gir i li donin suport?- Creus que en Billy se n’hagués sortit sense el recolzament de la seva família?

III- DOCUMENTACIÓ

http://www.aragon.es/estaticos/ImportFiles/09/docs/Ciudadano/CONTS/CONT.01_Materiales-CursosAnteriores/Creatividad/BILLYPROFE.PDF Consultat el 24 de setembre de 2013.

37

XIX SETMANA DE CINE FORMATIU

J U N O

Núria RajadellVerónica ViolantYoscelina GómezMónica de la Paz

FITXA TÈCNICA

• Títol original: JUNO La joven vida de Juno (Argentina)Juno: crecer, correr y tropezar (México)

• Direcció: Jason Reitman• Producció:John Malkovich, Lianne Halfon,

Mason Novick, Russell Smith.• Realització: (2007) Estats Units i Canadà• Gènere: Comèdia dramàtica• Guió: Diablo Cody• Durada: 96 minuts• Intèrprets: Ellen Page, Jennifer Garner, Mi-

chael Cera, Jason Bateman, Allison Janney, J.K. Simmons, Olivia Thirlby, Rainn Wilson

• Producció: John Malkovich, Lianne Halfon, Mason Novick, Russell Smith

• Fotografia: Eric Steelberg.• Montatge: Dona E. Glauberman• Música: Mateo Messina• Editora, distribuïdora: Fox Searchlight Pic-Fox Searchlight Pic-

tures

I- ARGUMENT DE LA PEL.LÍCULAJuno és una adolescent de 16 anys que es queda embarassada de Bleeker, un amic de l’institut. En un primer moment pensa en avortar, però s’ho repensa i considera millor oferir al seu fill en adop-ció. Compartint la proposta amb la seva amiga Leah troben una parella, Mark i Vanessa, amb un bon nivell econòmic per tal de ser els futurs pares.

II- MODEL O.R.A. A. OBSERVAR I COMPRENDREQuè:

El tema nuclear de la pel·lícula tracta de l’embaràs no desitjat per part d’una adolescent, desitjat per part d’una adolescent, i l’alternativa de l’adopció. S’incideix en l’empoderament que aconse-gueixen les dones en diverses situacions i la seva participació activa en el desenvolupament del conflicte.

Per què:El missatge principal que se’n deprèn consisteix en mostrar la maduresa d’una adolescent pot ser

38

capaç de prendre una alternativa amb fermesa davant un tema com és un embaràs no desitjat. A més també ressalta el concepte d’amistat amb la seva amiga, que l’hi fa costat a tothora, des del principi fins al final. I per últim, destaca la bona relació amb els seus pares, visible tant pel suport com pel respecte a la decisió de la protagonista; el pare com a còmplice cap a la filla, i la madrastra amb un nivell de confiança exquisida.

On:Succeeix aquesta pel·lícula a la ciutat de Minesota, als EEUU, en la que l’adolescent protagonista assisteix a l’institut i viu amb la seva família, de classe mitjana, que està forma pel pare, la madras-tra i una germanastra més petita; una família immersa en un entorn de bona relació i confiança.El pare del futur bebè, en canvi, es mostra molt més immadur, i ella emprendrà les decisions, sen-se poder comptar amb el seu suport, tot i que si el d’una amiga i el suport continu dels seus pares.Contrasta la diferència a nivell d’economia i d’estabilitat entre la família de la protagonista i la situació familiar dels futurs pares adoptius, i sobretot el paper rellevant de les dones en les dues llars.Es descriu una societat comú, emparada en la importància de la familia i els amics davant deter-minades situacions complexes; i on es reflecteixen la informació i formació insuficients respecte la vida sexual dels adolescents.

Qui:Juno, la noia adolescent protagonista d’aquesta història, destaca sobretot pel seu grau de maduresa poc comú en les noies de la seva edat; a més és divertida, irònica i força independent però alhora coherent amb les seves decisions. Paulie és l’adolescent pare del futur bebè, amb un elevat grau de timidesa i immaduresa, sobretot respecte el tema de l’embaràs, fet pel qual figuri en un segon terme fins al final de la pel·lícula, en què fa patent la seva estimació i relació amb Juno davant els altres.Olivia és l’amiga incondicional de Juno, alegre, oberta i divertida a l’igual que ella; còmplice de les seves aventures i desventures, i que esdevé el seu suport fonamental en totes les decisions que pren. Mac és el pare de Juno, que tot i no haver-se involucrat massa amb ella, ara es convertirà en còm-plice i suport de la seva filla, augmentant a poc a poc el seu orgull per la maduresa d’aquesta en el tractament d’aquest tema.Bren és madrastra de Juno, però en saber de l’embaràs de la protagonista, la situació canvia total-ment i es converteix en una mare exquisida, suport bàsic al llarg de tot el procés.Vanessa és una noia jove de classe social alta, casada amb Mark; treballadora, perfeccionista i que desitja bojament tenir un fill. La proposta de Juno esdevé una gran injecció de moral, tot i que el seu home cada vegada se sent menys preparat i fins i tot es vol separar. Ella però, i amb el recolzament de Juno, serà finalment mare.Mark és el marit de Vanessa, tot i que amb un tarannà ben diferent; és carismàtic, li agrada la música i treballa realitzant anuncis musicals per cases comercials. Cada vegada se sent més do-minat per la seva dona, enfeblint-se la relació, fins el punt que marxa a viure sol en un modest apartament.

Com:Malgrat hi ha una colla de simbolismes i moments que provoquen la reflexió, voldríem incidir sobretot en els diferents escenaris (definits pel l’ús del llenguatge, els elements decoratius, la roba dels personatges, els pentinats, etc...) podent observar el contrast entre la informalitat i la senzillesa dels adolescents a l’institut, en contrast amb un entorn més refinat i conservador de la família adoptiva.

B. RELACIONARInterpretar les escenes rellevants en funció del tema i del missatge•Informació de l’embaràs als pares•Visita al centre “Mujeres de Ahora”

39

•Realització de l’ecografia•Anada a l’hospital i part per part de Juno i la família•Ensurt de Rockler en no trobar a Juno al partit i arribada de Rickler a l’hospital.

Relacionar alguns fets o bé escenes amb accions o valors de caràcter educatiu•Discusió entre Juno i Rickler•Escenes a l’institut•Converses amb Olivia•Frases amb el pare i amb la madrastra.

Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formació•T’has trobat en algun cas semblant en el teu entorn proper? I què vas considerar en aquell moment?•Com creus que reaccionaries si et passés a tú?. I la parella? I els pares?•Reflexiona sobre el paper de les diferents dones que apareixen al llarg de la pel·lícula. Reflexiona

també sobre el paper dels diferents homes.

Quines idees suggereix per a la formació?•Necessitat de formació sobre el tema de l’embaràs adolescent•Fomentar unes bases sòlides per a la presa de decisions davant temes complexes com pot ser el

tenir o no el fill/a durant l’adolescència•Proporcionar experiències per fer palesa la importància que té la comunicació entre les persones, i

els diferents nivells que acull.Què podem aprendre per a la vida quotidiana o professional

L’educació en el nucli escolar i sobretot familiar esdevé fonamental per a la formació de l’adolescent en actituds i valors, així com en la presa de decisions abans de qualsevol actuació personal.

III- APLICAR (TRACTAMENT DIDÀCTIC)Sentit i destinatarisMatèries: Educació Sexual, Educació per a la Ciutadania, Ciències Naturals, Educació Ètica i Cívica, Tutoria…Destinataris: alumnat d’ESO, de FP i de Batxillerat…Escenari: institut, centre de joves, casal, esplai…

ObjectiusAprofundir en els coneixements bàsics per a unes relacions sexuals saludables, en els diferents mè-todes anticonceptius…Valorar la importància de l’amistat a l’època de l’adolescènciaFomentar la necessitat d’una relació sana amb els pares davant temes complexeConèixer i reflexionar sobre l’avortament: possibilitats, tipologies, riscos, espais d’assessorament… Reflexionar sobre l’adopció: coneixements, espais de suport i/o bé assessorament, possibilitats, rea-litats en el nostre entorn…

Contingut L’embaràs adolescent: informació mèdica, mètodes anticonceptius...Presa de decisions: avortament, adopció... Espais i/o professionals per a rebre assessorament i informació...Perfil i rol dels acompanyants davant situacions complexes: protagonista, parella, amics, pares, Mes-tres.

40

Activitats suggeridesTeatre simulat representant els diferents papers dels personatgesConferència per part d’un expert i debat posteriorTaula rodona amb persones que van viure de prop, i també com a primera persona aquesta experi-encia en el moment de l’adolescència. Treball de recerca grupal, respecte diferents temes que giren al voltant de l’embaràs adolescent i el paper que hi pot jugar la familia, que després es podrá compartir entre els diferents grups.

III- DOCUMENTACIÓPel·lícules

Last Man Standing (2012). Secret Life (2011). Teen Mom (2010). How to deal (2005)Mom at Sixteen (2005)Crossroads (2002)

LlibresGeneralitat de Catalunya: Guia per a adoptar o acollir un infant http://www20.gencat.catLete Lasa, I. et al. (2002). “Embarazo en la adolescencia”, en Manual de Salud Reproductiva en la

Adolescencia. Madrid: Sociedad Española de Contraconcepción. Pp.817-835Stern, C. et al. (2008). El “problema del” embarazo en la adolescencia. México: FCE.Tornel-García, S. (coord) (2010). El adolescente y su entorno en el siglo XXI. Instantánea de una

década. Barcelona: Hospital Sant Joan de Déu-Informe Faros, 5, cap. 7 (www.faroshsjd.net)

WebsPreinfant web. Acompanyant a les adolescents embarassades

http://www.preinfant.org/Informació i orientació per a les adolescents embarassades

www20.gencat.cat Guia per a mares i pares joves. Jove.Cat. Generalitat de Catalunya.

83.247.129.61/portal/site/JoveCat/menuitemEina 2.0 sobre l’embaràs i la maternitat adolescent

www.xarxanet.orgCom l’acompanyo i oriento quan s’assabenta que està embarassada?

www.preinfant.org › Embaràs, embaràs no planificat i avortament, Sexualitat, Salut

w110.bcn.cat/.../menuitem.fcc7c99428df85297ca47ca4a2ef8a0c/?

41

XIX SETMANA DE CINE FORMATIU

THE CLASS (ENTRE LES MURS)

Assumpta AneasJuliana Azevedo GomesAgustín López Delgadillo

FITXA TÈCNICA

• Títol original: Entre Les MursThe Class (angles)La Clase (espanyol)

• Direcció: Laurent Cantet• Realització: (2008) França• Gènere: Drama• Guió: Laurent Cantet, Robin Campillo y Fran-

çois Bégaudeau• Durada: 128 minuts• Intèrprets: François Bégaudeau, Nassim Am-

rabt, Laura Baquela, Cherif Bounaïdja Rachedi y Juliette Demaille.

• Producció: Simon Arnal, Caroline Benjo, Bar-bara Letellier, Carole Scotta

Premios:§ 2008 – Festival du Cannes – Palme d’Or§ 2009 – César Awards – Mejor guión adaptado

§ 2010 – Asociación Argentina de Críticos de Cine – Mejor película extranjera

I- ARGUMENTO DE LA PELÍCULA

Entre Les Murs (conocida en España como La clase) es una película francesa de 2008, dirigida por Laurent Cantet; basada en la novela del mismo nombre, escrita por François Bégaudeau. Es el quin-to largometraje de Cantet y se estrenó el 24 de mayo de 2008 en el Festival de Cannes, ganando la Palma de Oro.

La novela y la película son una narración parcialmente autobiográfica de las experiencias de Bégaudeau como profesor de literatura en un instituto multirracial de la periferia de París. Este film, es tratado con una vocación documentalista, donde el autor de la novela, François Bégaudeau, se interpreta a sí mismo en su papel de profesor.

A lo largo de película, puede observarse la enseñanza de la materia en combinación con los comportamientos de los alumnos. Ésta, no será la única preocupación para éste profesor, ya que sus demás colegas también comienzan a inquietarse por las conductas de los alumnos. De ésta manera compartirán la preocupación de cómo “controlar” a los estudiantes, poniendo un sistema de penali-zación además de las sanciones y el consejo disciplinario con el que cuenta la institución.

De ésta forma se documenta la realidad escolar dentro del aula, por una parte, adolescentes que

42

no consiguen o no pueden manifestar sus temores, o angustias; mismas que reproducen la tensión social en la clase y profesores que no pueden abarcar las infinitas diferencias sociales, culturales y económicas.

Al comenzar el curso, los profesores, llenos de buenas intenciones, deseosos de dar la mejor educación a sus alumnos, se arman contra el desaliento. Pero la abismal diferencia de cultura y de ac-titud chocan violentamente en las aulas, que no son más que un microcosmos de la Francia contem-poránea. Por muy divertidos que sean a veces los alumnos, sus comportamientos pueden cortar de raíz el entusiasmo de un profesor. La tremenda franqueza de François los sorprende, pero su estricto sentido de la ética se tambalea cuando los jóvenes empiezan a no aceptar sus métodos.

II-EL MODELO O.R.A.

A. OBSERVAR Y COMPRENDERDado que la historia se desenvuelve en el interior de una escuela francesa, en los suburbios de París. Comienza con la apertura del curso y está centrada en la clase de, François Marín, quien dicta la ma-teria de “Francés”. Ésta clase está compuesta por adolescentes entre 13 y 15 años aproximadamente, de nacionalidades diversas, lo mismo chinos que marroquíes, provenientes de Mali o franceses.

•¿En tu experiencia, crees que la actitud del profesor frente a la diversidad del aula es la más ade-cuada?

•¿Cómo a través de la escuela se podrían resolver los problemas de indisciplina de una forma dis-tinta a la que conoces?

•¿Cómo lo resolverías?

B. RELACIONA Y REFLEXIONA

En relación a la familia, resiliencia e inmigración, encontramos en esta película los tres temas entre-lazados. A partir de la realidad que se presenta, es posible comprender que el hecho de ser proceden-te de una familia inmigrante, con una cultura distinta, puede impactar las relaciones en la escuela.

El papel del profesor François es enseñar francés, sin embargo, hay tantas diferencias, cuestionami-entos y conflictos en clase, que el modelo tradicional de enseñanza no funciona. Hay una riqueza y al mismo tiempo dificultades tan expresivas con este grupo, que el profesor se ve obligado a trascender su estrategia e intentar valorar las distintas procedencias, lo que no siempre es posible.

• ¿Qué papel tiene la actividad propuesta por el profesor de crear un autorretrato? • Favorece la actitud del professor la integración de su alumnado?• ¿Tiene formación específica para dar respuesta a la interculturalidad? • ¿Cuál es la actitud de la familia? • ¿La relación entre la familia y el profesor como influye en la formación del alumno? • ¿Cómo se trata el problema de la indisciplina entre los adolescentes? • El descontrol emocional de uno de los alumnos y su posterior expulsión nos lleva a reflexionar

porque las escuelas suelen tomar actitudes correctivas pero no preventivas con relación a la indisciplina.

• ¿Qué relación tiene la temática de la película con la realidad educativa en Barcelona? C. APLICARDesde una mirada educativa, esta película tiene mejor aplicación en el ámbito universitario, especi-almente en la formación de profesores. Esto porque la película presenta una dura realidad que puede instigar a los futuros docentes hacia varios puntos de reflexión y debate.

Además la realidad vivida en la historia se puede fácilmente encontrar en las escuelas de Barcelona,

43

ciudad multicultural que todos los años recibe a miles de inmigrantes. • ¿Podemos abordar a partir de esta película, el tema de las distintas familias que encontramos

hoy?. • -El tema del papel del profesor y también de la escuela en el desarrollo de la resiliencia entre

los alumnos, y por ende, en la disminución del fracaso y violencia escolar, ¿cómo crees que puede ser tratado en la institución educativa?.

• ¿Qué tipo de enseñanza necesitan los adolescentes de hoy? • Si las familias cambian, ¿los niños y adolescentes también cambian, así como sus necesidades. • ¿No nos parece claro que la escuela también debería cambiar? ¿Han cambiado suficiente?

¿Cuáles son los principales retos para esto? • ¿Qué actitudes del profesor serían clave para favorecer la integración ante la diversidad cul-

tural?

44

XIX SETMANA DE CINE FORMATIU

FAMÍLIA

M. Àngels RenomM. Immaculada BordasUrgell PochJeronima Ipland

FITXA TÈCNICA

• Títol original: Familia • Direcció: Fernando León de Aranoa• Realització: (1996) Espanya• Gènere: Drama-Comedia• Guió: Fernando León de Aranoa• Durada: 96 minuts

• Intèrprets: Juan Luis Galiardo (Santiago), Amparo Muñoz (Carmen), Ágata Lys (Solé), Elena Anaya (Luna), Chete Lera (Ventura), Juan Querol (Carlos), Raquel Rodrigo (Rosa), Aníbal Carbonero (Nico), André Falcón (Martin)

• Producció: Elias Querejeta• Fotografia: Alfredo F. Mayo• So: Gilles Orton

Premis- Premi Goya al millor director novell: Fernando León de Aranoa- Premi millor actor en el Festival de Cine de Miami: Juan Luis Galiardo- Premi a la millor pel·lícula en el Festival de Cine de Miami- Premi al millor director novell en el Festival de Cine de Valladolid: Fernando León deAra-

noa

I- ARGUMENT DE LA PEL.LÍCULA

Santiago (Juan Luis Galiardo) es un home que s’aixeca el dia del seu aniversari (fa 55 anys) envoltat d’una gran família que l’hi mostra la seva estima i li dona cadascun el seu regal. Tots l’esperen a la cuina para cantar-li la cançó “Aniversari feliç”. Però hi ha quelcom que no li va be: no li agrada el regal del seu fill petit i tampoc el creu quan li diu que l’estima. Li crida i el fa fora. Tot seguit s’enfada amb tots i exigeix un altre fill petit que no sigui gras, ni que porti olleres i, si es possible, que se li sembli un xic.Passa el temps i es descobreixen coses rares en aquesta família: els fills no tenen una relació de ger-mans, una dona que no te cap relació amb la família, s’hi incorpora.....Es posa de manifest que el protagonista, Santiago, es una persona solitària i que volia celebrar d’una forma especial el dia del seu aniversari i per això ha contractat a un grup d’actors a fi que escenifiquin esser la seva gran família

45

L’acció es desenvolupa al llarg de 24 hores en un únic escenari, un xalet on l’home desitja passar el dia del se aniversari amb la seva família, un grup que no es lo que sembla.

II- MODEL O.R.A.A. OBSERVAR I COMPRENDRE• Descriu l’ambient global i el rol que assumeix cadascun dels actor contractats (personatges) al

llarg de la festa.• Quin és el tema i l’argument de la pel·lícula una mica més desenvolupat, segons la teva visió

personal?• Quin és, al teu parer, el missatge que et suggereix el film?• Quins valors personals o socials apareixen en el protagonista i enels altres personatges?• Contrastació entre la realitat i la situació específica de la pel·lícula• Identifica factors psicosocials que porten al protagonista a aquesta situació.• Explica les idees i escenes principals que destacaries de la pel·lícula. • Fes algun comentari més tècnic sobre el llenguatge cinematogràfic utilitzat en relació, per exem-

ple a la música, el so, la llum i el color, les escenes i els plans cinematogràfics.• Quin es el genograma de la “família de lloguer”?, i la del protagonista?• Identifica els valors personals ètics del protagonista i de cascun dels personatges en la seva rea-

litat.

B. RELACIONAR• Hi ha paral·lelismes en el nostre entorn de la/les situació/ns que es viuen a la pel·lícula?

• Quines causes psicològiques, educatives i/o socials poden donar lloc a aquestes realitats?• La situació del protagonista....creus que es donen paral·lelismes en el nostra entorn?• Analitza i relaciona “la fotografia de la família de lloguer” i fotografies de família d’un context

real.• Normalitat, peculiaritats i realitat del concepte família: model de la pel·lícula i models de l’entorn

real.• Quin es el personatge que més t’ha cridat la teva atenció? Descriu les evidències.• Què podem aprendre per a la nostra vida quotidiana i/o professional?

C. APLICAR. TRACTAMENT DIDÀCTIC. INTERVENCIÓDes d’una perspectiva genèrica:• Exposa alguna conclusió de la pel·lícula que sigui de tipus educatiu i social• Quina/es seria/en la/es intervenció/ns necessàries des d’una orientació pedagògica, psicopeda-

gògica i social?

Des d’una perspectiva específica:• Sentit i destinataris: Es podria plantejar el visionat d’aquesta pel·lícula en algun curs de primària

o secundària o en nivell o grups informals? Cita’ls • Objectius: Quins objectius suggereixes i podries aconseguir en la perspectiva social i/o educativa,

visionant aquesta pel·lícula?• Contingut: Amb quins continguts de formació moral, ètica i psicosocial creus que pot estar re-

lacionada?• Activitats suggerides: Proposa tres activitats didàctiques i socials a partir de la pel·lícula. Especi-

fica el destinataris, defineix els objectius, com planificaries l’activitat i quina durada tindria.• Metodologia: Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats?

46

• Documentació i recursos: Proposa algun text o alguna lectura, un llibre, material audiovisual, programaris i simulacions informàtiques, etc.

• Avaluació: Com avaluaries els aprenentatges adquirits durant les sessions que es realitzin? i al final? I en la vida real dels participants?

Altres temes didàctics i socials que es poden tractar amb aquesta pel·lícula. Per exemple:

üEls diferents rols.üRelacions entre els diferents personatges

üL’autoritatüGestió dels conflictes.üIntegració social.üEducació en valors.üTreball cooperatiu.üAltres..... (afegiu-ne ...)

III. QÜESTIONS PER AL DEBATØValor educatiu i social dels diferent models de famíliaØLa família, es una institució en crisis? Per què?ØFamília i rolsØInfluencia en el individu dels estàndards socialsØ

IV- DOCUMENTACIÓ

Pel·lícules relacionades amb el temaSecrets de família (Keeping Mum). Inglaterra, 2005. Direc.: Nial Johnso. Doblada al català.

Antonia (Antonia’s Line), Països Baixos, Bèlgica i Regne Unit, 1995. Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1996).

La gran familia española. Espanya, 2013. Direc.:Daniel Sánchez Arévalo. L’arbre de la vida. EEUU, 2011.Direc.: Terrence Malick. Palma de Oro en el festival de Cannes.Los descendientes (The descendants). EEUU, 2011. Direc.: Alexander Payne. Guanyadora del Glo-

bo d’Oro en el Festival de Cine de Toronto.

Bibliografia, webgrafia i documents digitals Alberdi, I.; Flaquer, Ll.; Iglesias de Ussiel, J. (1994) Parejas y matrimonios: Actitudes, comportami-

entos y experiencias. Madrid: Ministerio de Asuntos Sociales. Centro de PublicacionesFlaquer, Ll. (2000), Les polítiques familiars en una perspectiva comparada. Barcelona: Fundació

“La Caixa”.Garcia, B. (2010). Claves para aprender en un ambiente positivo y divertido. Madrid: Pirámide. Gómez Granell, C.; Escapa, S. (2011) Infants i famílies a Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Bar-

celona - Àrea d’Acció Social i Ciutadania - Consorci Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU)Gómez Granell, C.; Marí Klose, P. (dirs.). (2012) IV Informe CIIMU. Familia y relaciones interge-

neracionales: un espacio de oportunidades para la educación de los hijos e hijas. Barcelona: CIIMU-Ajuntament de Barcelona

Klose, P.M.; Klose, M.M.; Vaquera, E.; Argeseany Cunningham, S. (2010) Infancia y futuro. Nuevas realidades y nuevos retos. Barcelona: Fundació “la Caixa”

Meil, G. (2012). Individualización y solidaridad familiar. Barcelona: Colecció d’ Estudis Socials “la Caixa” ,Nº 32

Meil Landwerlin, G. (2006). Padres e hijos en la España actual. Barcelona: Universidad Autónoma

47

de Madrid. Colección Estudios Sociales, Nº. 19Rajadell, N.; Fornés, A. (Coords) (2012). Recursos humanos i cine formativo. Huelva: Hergué Edi-

torial.Torre, S.; Pujol, MA.; Rajadell, N. (Coords)(2005)El cine un entorno educativo. Diez años de expe-

riencias a través del cine. Madrid: Narcea. Torrre, S. (Coord.)(2010). Investigar en educación con otra mirada. Barcelona: UniversitasTorrubia, R. i altrii. (2009). Informe: Família i educació a Catalunya. Barcelona. Fundació Jaume

Bofill (llibre digital).Valdivia Sànchez, C. (2010). Mares i pares competents. Barcelona: Editorial Graó. Col·lecció «Fa-

mília i educació»

http://www20.gencat.cat/docs/bsf/01Departament/05Plansactuacio/enllasos/pla_suport_familia.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/bsf/03Ambits%20tematics/03Families/01Prestacions%20i%20ajuts/Destaquem_columna_dreta/resum_ccaa.pdf

http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.cb7c44c1c72cf6b43f6c8910b0c0e1a0/?vgnextoid=15bc72fae41a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=15bc72fae41a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

http://www20.gencat.cat/docs/familiaescola/Home/Articles_interes/Ambit_general/Arxius/Es-cola_familia_idees_proces_educatiu.pdf

http://www.uoc.edu/dt/cat/elzo0704.pdfhttp://www20.gencat.cat/portal/site/familiaescola

48

XIX SETMANA DE CINE FORMATIU

DONDE ESTA LA CASA DE MI AMIGO?

Núria LorenzoTeresa GodallAlbert LisbonaMaria Inés Manjarrez

FITXA TÈCNICA

• Títol original:o ¿Dónde está la casa de mi amigo? o ¿Jâne-ye dust koŷâst?

• Direcció: Abbas Kiarostami• Realització: (1987) Persia• Guió: Abbas Kiarostami• Durada: 83 minuts

• Intèrprets: Babek Ahmed Poor (Ahmed), Ahmed Ahmed Poor (Mohamed Reda Nematzadeh), Kheda Barech Defai (pro-fessor), Iran Outari (madre), Ait Ansari (padre), Sadika Taohidi (vecino), Biman Mouafi (Ali)

• Producció: Ali Reza Zarrin• Fotografia: Farhad Saba• Música: Amine Allah Hessine

Premis- 1987: Millor Director i Premi Especial del Jurat en el Festival de Cine de Farjr.- 1989: Candidata al Leopardo de Oro i guanyadora del Leopardo de Bronce del Premio

FIPRESCI.- 1989: Menció Especial del Jurat Ecumènic en el Festival de Locarno

I- ARGUMENT DE LA PEL.LÍCULA

L’argument de la pel·lícula és senzill. A l’escola del poble de Koker, al nord d’Iran, Mohamed, un nen de 8 anys, no ha tornat a fer els deures en el seu quadern. El professor insisteix en que cal fer-los en el quadern cada dia, i li diu a Mohamed que si torna sense fer els deures en el quadern, serà expulsat de l’escola. Aquella mateixa tarda, Ahmed, un company de classe, a l’hora de posar-se a fer els deu-res, s’adona que ha pres per equivocació el quadern de Mohamed. Mohamed no podrà presentar els deures al quadern i serà expulsat. Ha de tornar-li per a què faci els deures, camina fins a Poshteh, un poble veí, buscant la casa de Mohamed. No la troba i no li pot tornar el quadern. La pel·lícula s’acaba l’endemà de nou a l’escola.

49

II- MODEL O.R.A.

A.OBSERVAR I COMPRENDREAbbas Kiarostami, el director de la pel·lícula, ens explica amb una narració senzilla i quotidiana un missatge que va molt més enllà.

La història presenta dos protagonistes. Un d’ells, al final ens pot arribar a semblar un heroi, un heroi quotidià de 8 anys, responsable, complidor, empàtic, sensible a la injustícia i al feble que es solidaritza amb el company que veu amenaçat. Pot ser, per què el veu feble? Pot ser, per què el mal del company i del amic, també ens fa mal a nosaltres? Ahmed, actua patint i alhora molt decidit. No dubte a tras-passar el límit d’allò que li és quotidià i també d’allò que espera d’ell la seva pròpia família. Ahmed segueix el seu propi instint, altrament no podria estar bé amb ell mateix. Actua per allò que creu just. Quina necessitat l’empeny a trobar el propi benestar emocional, ètic, moral?

El context de la historia, l’ambient que ens mostra és la societat del poble de Koker, al nord d’Iran, a finals dels 80. Es pot observar l’escola, només de nens, i el seu mestre, la importància del deure, de l’ordre, el silenci i la disciplina. També ens mostra la vida de les cases i del carrer. A casa, la relació de la mare amb els mes petits i amb els que ja consideren fills grans, malgrat tenir 8 anys. Al carrer i de manera recorrent, mentre Ahmed pregunta una i una altra vegada: On és la casa del seu amic? Al carrer veurem la relació dels adults amb la infància. O potser haurien de dir amb un jove de 8 anys?

Hi ha molts temes implícits, us proposem reflexionar sobre Infància i benestar emocional i la inte-racció entre adults i infants i entre ells.

Tot comença per un mestre que renya a un infant. Ens interessa la impressió que causa la relació dels dos companys, amics. Interessant saber què sentim quan veiem el protagonista descobrir el quadern del company i que això pot provocar que es compleixi l’amenaça del mestre. Creieu que assumeix la responsabilitat del seu company? Per què busca la casa de l’amic? Des de quina convicció treu la seva força? Se sent culpable? Travessa límits i recórrer camins de porta en porta, d’anada i tornada. Ens preguntem si els principis ètics són espontanis en els infants i com estan relacionats amb el benestar físic i emocional.

Per altra banda hi ha constants interaccions de l’infant amb els adults, a banda de la relació amb el mestre. La pel·lícula és un reflex de la societat tradicional i per tant de com l’adult considera l’infant, com el mira i com aquest el respecte o es defensa d’ell. Finalment aniria be poder parlar de la interac-ció entre iguals: l’amabilitat, la complicitat i la cura són part essencial de la narració. Ens preguntem sobre l’escolta.

És una pel·lícula especial en el color i els plànols, esperem que hagi despertat la sensibilitat de l’espectador/a. Proposem estar atents als moments que ens arriben, ens toquen i per què, però so-bretot ens agradaria poder parlar del petit heroi per saber què el mou, què l’empeny per defallir o marxar de casa només per comprar el pa. Com encaixeu les paraules, les mirades, la incertesa i la nit? I sobretot, com us sentiu en acabar la pel·lícula i què voleu compartir.

En relació al llenguatge cinematogràfic forma i fons estan perfectament combinats. A l’inici, els primers plans de Mohamed, el seu plor, la seva mirada, la manera de no respondre, de no moure’s, ens fan respirar en el món emocional de l’infant. Les imatges repetides i la música, així com el trac-tament, aparentment, senzill de la llum ens conviden a entrar en escena. Les imatges es repeteixen, el bosc i l’arbre, les barraques i els carrers que a vegades ens semblen iguals. És un anar i un tornar amb la música de fons i el camí en ziga-zaga. Sortir de casa a allò desconegut i un retorn carregat

50

d’exigències. La vida és compromís i ens preguntem si hi cap el benestar i on trobar-lo. Tècnicament, la música i el ritme que acompanyen les imatges conviden l’espectador a estar en l’acció i en el deure: “he de tornar el quadern de classe abans de l’endemà”.

B. RELACIONARFent una pluja d’idees cercant quines són les escenes rellevants o quins són els aspectes que desta-quem des del punt de vista de l’educació i la formació han sortit diferents aspectes:

1. La fidelitat a l’amistat que és fa amb tota la pel·lícula.2. L’actitud de perseverança i voluntat en el protagonista, malgrat l’adversitat3. El sentit de la responsabilitat i el deure vers un mateix i vers l’altre.

4. Què ens fa vèncer la por al desconegut, a sortir de casa? Complir amb el deure?5. Es tan difícil el diàleg, de comunicació, entre l’univers adult i el dels infants?6. Com s’han creuat els quaderns. Per què són tots iguals? Pel nom dels nens i les famílies?7. Els camins d’anada i tornada el dubte, la por i l’actitud davant del fracàs8. La resolució i determinació davant dels resultats esperats o la manca d’aquests.9. L’autoritat i el costum com a base de la coherència del discurs dels adults enfront l’infant.

Què vol dir voler el bé de l’altre? Quin és el límit?10. Educació i realitat: Els nens han d’ajudar amb les feines de casa. El mestre ignora quin és el

context i les necessitats. 11. La necessitat de fer i la llibertat d’acció d’una banda i de l’altra l’obediència - desobediència i

la disciplina o sotmetiment dels adults: mestre, mare i avi.12. L’exigència i l’actitud, relació i comunicació de dos personatges d’una mateixa generació, el

pare d’Ahmed i el fuster del poble del costat que li ajuda. 13. El vent, la presencia del vent, evoca el dubte i la recerca de les preguntes, de les decisions,

de la inspiració.

Amb una història simple, carregada de missatges visuals el debat sobre aquests 13 temes i què pen-sem de cadascun d’ells en la nostra societat actual, en el marc del nostre desenvolupament professi-onal i de forma individual està servit.

C. APLICAR A NIVELL DIDÀCTICRecomanem aquesta pel·lícula per l’àrea de coneixement d’un mateix, també de coneixement del medi social, i especialment per temes tranversals per treballar en la tutoria i parlar sobre comunica-ció entre iguals o la comunicació entre adults i infants. Així mateix també és una pel·lícula per apro-fundir en el coneixement de les costums i maneres de tractar la infància d’una societat tradicional, especialment ubicada a l’Iran però que ens pot fer reflexionar sobre l’herència d’aquesta educació que encara és present en la nostra societat d’adults.

Així mateix pot fer-se servir per guionitzar, representar, redactar o representar una petita situació en la que els estudiants s’hagin sentit heroins quotidians, exemplificar petites accions que ens han fet sentir el poder de la nostra acció i com podem ajudar als altres.

Les imatges de la pel·lícula, els ulls, les mirades són tan importants en el missatge que després d’ana-litzar la pel·lícula seguint el model O.R.A. ens seguim preguntant també: on és la casa del meu amic? I retornem a l’inici de la pel·lícula, la primera imatge de la porta i el poema Sohrab Sepehrí i acabem pensant que la pel·lícula darrera d’un fet senzill, també parla de les adreces i els camins que prenen en les nostres vides, la soledat, la

determinació amb la que caminem i ens comuniquem, en com el vent ens ajuda a decidir en un sentit o en un altre i en com també en la nostra vida cerquem la morada, la casa del nostres amics i ens

51

sentim igual de salvats, acollits com Mohamed i Ahmed al final de la pel·lícula i això ens fa saber que la nostra vida, el nostre esforç ha tingut el sentit i el valor que volíem.

Acabem amb un poema i una cançó. El poema de Soharab Sepehrí, titulat Direcció i que inicia la pel·lícula i una cançó de Lluis Llach que es titula Aprendre, amb dues expressen un camí, una ma-nera d’entendre el deure i el compromís social i com la realitat d’uns afecta als altres i com tots estem connectats.

DIRECCIÓN, de Soharab Sepehrí (poeta iraní)

¿Dónde está la casa del Amigo?.Fue al alba cuando el jinete hizo la pregunta.El cielo se detuvo, el transeúnte entregó a las tinieblas de arenala rama de luz que tenía en los labios,luego señaló con el dedo un sauce blanco y dijo:

Antes de llegar al árbol hay una alamedamás verde que el sueño de Dios,de donde el amor es tan azul como el plumaje de la sinceridad.Irás hasta el final de esta calle que aparece pasada la adolescencia,luego torcerás hacia la flor de la soledad.A dos pasos de la flor,te detendrás al pie del alto surtidor de los mitos de la tierra.Allí te envolverá un pánico transparente;en la intimidad fluida del espacio oirás cierto crujido:verás a un niño encaramado en un pino altodispuesto a coger los polluelos del nido de la luzy le preguntarás:¿Dónde está la casa del Amigo?.

Aprendre, cançó de Lluis Llach (cantant català)

Aprendre que res no acaba si dintre meu abans no acaba, que el sol no es pon sense tornada si en el teu cor esclata l alba, aprendre que l esperança és mentida si no hi ha cada dia un esforç pel nou demà, aprendre a estimar-se la vida quan la vida fa mal.

Aprendre que, si un infant mata, la meva mà no és massa estranya, que n’és de trist si un infant mata, enllà i aquí mor la tendresa, aprendre que potser aquesta tristesa és només un refugi per no dir-se a un mateix que és tant més trist, perquè és tan necessari, és tant més trist.

Aprendre que en certesa res no tinc si no m’ho dones, a fer que el cor sempre es commogui pel fràgil gest de la bellesa, aprendre que sóc només si existeixes i és aquesta mesura la que vull i em defineix, aprendre per saber-se desprendre, vet aquí el vell secret.

52

III. DOCUMENTACIÓRibera, M. (2002-2004) Estudios: Los años 80: 1987: ¿Dónde está la casa de mi amigo? Miradas

de cine: Revista de actualidad y análisis cinematográfico. Disponible a: http://www.miradas.net/0204/estudios/2004/08_losochenta/dondeestalacasademiamigo.html

Vilallonga, G. (2001) Abbas Kiarostami: el poeta de lo cotidiano. Pozuelo de Alarcón: Minor Network.

Vives i Roig, T. (2004) Rumbo a Iran [Guia de viatge]. Barcelona: Laertes.

XIX SETMANA DE CINE FORMATIU