La paraula més La paraula més La paraula més La paraula més bellabellabellabella de

Margaret Mazzantini

Trobada el dia 29 de maig

a 2/4 de 7 de la tarda

Club de lectura

MARGARET MAZZANTINIMARGARET MAZZANTINIMARGARET MAZZANTINIMARGARET MAZZANTINI

Va néixer a Dublín el 27 d’octubre del 1961. Després de viatjar amb la

seva família per Irlanda, Espanya i Marroc finalment s’instal�la a Itàlia

a Tívoli.

L’any 1982 es gradua a l'Acadèmia d'Art Dramàtic Silvio D'Amico a Ro-

ma. Aquest mateix any debuta en el teatre com a Ifigènia en l’obra

homònima de Goethe. Durant tota la dècada dels 80 interpreta als

grans personatges femenins de l’escena teatral. Ha fet també nombro-

ses pel�lícules.

El 1987 es casa amb Sergio Castellitto, director i actor de cinema.

A partir del regal d’un quadern escolar per part del seu marit l’autora

es planteja seriosament de dedicar-se a a escriure. La seva primera

obra literària Il catino di zinco es publica el 1994. De seguida té un

gran éxit de crítica i del públic. Amb aquesta obra guanya el Premi

Campiello.

El 1999 escriu Manola.

El 2001 publica el llibre Non ti muovi (No et moguis) amb el que acon-

segueix nombrosos premis i del qual se’n fan més de 2 milions de

còpies i ha estat traduït a 35 llengües. El 2004 s’estrena la pel�lícula

dirigida i interpretada pel seu marit i Penélope Cruz.

Aquest mateix any publica l’obra Zorro.

El 2008 després d’uns mesos de molta feina publica Venuto al mundo

(traduit com a: La Paraula més bella) obra guanyadora del premi Su-

per Campiello 2009.

El mes de març de 2011 publica Nessuno si salva da solo que encapça-

la les llistes dels llibres més venuts durant diversos mesos. El novem-

bre del mateix any publica Mare al mattino.

LA PARAULA MÉS BELLALA PARAULA MÉS BELLALA PARAULA MÉS BELLALA PARAULA MÉS BELLA

“Una joven italiana conoce en Sarajevo a

un fotógrafo, del que se enamora. De

vuelta a Roma, la pareja intenta sin éxito

tener hijos. Tras años de tratamientos de-

ciden alquilar un útero, lo que los lleva a

Ucrania. El tener que viajar a un país po-

bre para encontrar a una mujer dispuesta

a arrendar su cuerpo por poco dinero les

hace sentirse miserables. Antes de volver

a Italia recalan en Sarajevo, donde los sor-

prende la guerra.

En nuestro hipertrofiado mundo, una novela que trata sobre una

guerra reciente, el amor y los valores “humanos” es de inmediato

sospechosa. Las grandes palabras con las que se invisten las fajas

comerciales de los best sellers hieden y los apóstoles de la literatu-

ra “seria” arrugan el ceño y se santiguan ateamente: desde Niet-

zsche sólo se puede ser antihumanista. Los expolios y las masa-

cres que se llevan a cabo en nombre de lo más sagrado les dan la

razón. A lo que voy es a que no hay frente donde el lugar común

no esté denostado y a que la peor sentencia para un libro es la de

señalarle que cae en el cliché. Por ello, cuando una novela nos de-

vuelve la dignidad y el sentido de, sí, precisamente el apestoso

lugar común, hay que quitarse el sombrero. Y si encima lo hace sin

pretensiones, llamando a las cosas por sus viejos y gastados nom-

bres y a través de una estructura convencional, el mérito es doble. Podeu trobar més informació del Club de lectura a:

Blog de la Sala General i Audiovisuals

www.bibxareus.blogspot.com

Mazzantini, en las idas y venidas de la protagonista a Sarajevo an-

tes, durante y después de la guerra de Bosnia, logra que recupere-

mos el significado del amor, de los proyectos colectivos, del hacer

bien las cosas, del vivir para algo. Las herramientas que despliega

para conseguirlo son pocas, pero muy eficaces: sentimientos sin

sentimentalismo (la narradora es descreída y fría) e implicación

casi por casualidad, a años luz de cualquier prurito mesiánico, en

la guerra. El resultado es milagroso.”

Elvira Navarro a la revista Que leer

Si voleu saber-ne més:

• Margaret Mazzantin il sito officiale. <http://

margaretmazzantini.com/>. [Consulta: 18 abr.2012]

• Wikipedia.<http://en.wikipedia.org/wiki/

Margaret_Mazzantini>. [Consulta: 18 abr. 2012]