La Oratòria a Roma

“No hi ha res tan increïble que la oratòria no pugui fer acceptable”

¿Qué es la Oratòria?

Segons Viquipèdia “L’art de parlar amb eloqüència”

Es a dir persuadir, fer que les persones prenguin decisions i actuïn a voluntat.

Sempre a estat relacionada amb la política i els afers socials.

Inicis de la Oratoria

La podem trobar a Grècia, principalment a Atenes, entrellaçada amb fonaments filosòfics.

Però serà a Roma on es perfeccionarà gracies al seus sistema , la República, y per les seves grans personalitats d'àmbit polític.

Oratòria a Roma

La societat romana estava preocupada pels afers polítics.

I la oratòria era una eina fonamental per a qualsevol ciutadà que volgués participar a la activa vida política romana.

Influïa a àmbits tant judicials, polítics, morals , religions i fins i tot històrics.

Va esdevindre un gran gènere literari distingit

Podem diferenciar diferents etapes de l'oratòria a Roma:

Etapa Preciceroniana

Dels primers oradors es conserven fragments, van ser nombrosos i exelents.

Memeni Agripa(492 a.C), punt d’inici de l’Oratoria Romana. Destaca la seva mediació en el conflicte entre la plebs i els patricis.

Pero serà Api Claudi el Cec (307 a.C) qui es considerat com el primer orador romà, es recordat per el seu discurs contra Pirros d’Epir.

Paràbola de Meneni Agripa dirigint-se a la plebs.

“La primera vez no todo estaba en armonía en la naturaleza del hombre tal como es ahora: Cada miembro tiene su propia voluntad y su propia lengua. Todos los miembros del cuerpo se quejaban que todos sus afanes, y todos sus servicios eran sólo para servir al estómago. Hubo una verdadera conspiración. "Si el perezoso estómago", dijeron, "muriere, ya no trabajaríamos más". Así que de acuerdo todos, las manos ya no llevaron comestibles a la boca, los dientes ya no masticaban. "Por lo tanto, el estómago, será conquistado por el hambre", dijeron.

Pero lo que ocurrió es que las fuerzas de todo el cuerpo se debilitaron. De esta forma aprendieron rápidamente que el estómago no es ocioso e inútil; así como él mismo puede alimentar, él mismo era un seguidor del conjunto.

De esta forma el hombre es a las fuerzas por el que vive y prospera a través de la silenciosa labor del estómago recibe”

Evolució de l’Oraòria

Cal destacar M.Porcio Cató con l’inici de l'oratòria com a gènere y l'establissió de la base rem tene, uerba segutur.

Al llarg del segle II a.C evoluciona i enforteix sobretot gracies a la influença del Hel·lenisme, (Autors com Demòstenes i Lísies) però sense perdre el seu caràcter genuí.

Amb Cai Leli i Escipió Emilià apareix el purus sermo que influiran al Tiberi Grac, Marc Antoni,Cras i fins i tot a Ciceró.

Etapa Ciceroniana

Època daurada de l'oratòria, Ens trobem a una etapa de gran tensió i

enfrontaments polítics i socials. Mario i Sila, dictador Sila, Pompeu i Cèsar a la Guerra civil, Primer Triumvirat, Cèsar dictador, Segon triumvirat…

Sorgeixen grans oradors que es guanyarán ciutadans amb l’objectiu de guanyar vots al consolat o el favor del poble per pressionar el Senat.

Destaquen: Ciceró, Hortensi, Cató, Juli Cesar, Marc Antoni i Octavi August.

Parts del discurs oratori

Consta de 5 parts: 1.- inventio: búsqueda de la matèria 2.- dispositio: disposició ordenada del material

recol·lectat 3.- elocutio: elecció y col·locació adequada de las

paraules, el ritmo y joc de figures retòriques.

4.- memoria: memorització de tot el fet anteriorment. 5.- actio: presentació, es fa el discurs.

Diferents tipus d'Oratòria

Segons la finalitat del discurs: Genus laudativum (Religiosos, funerals i

elogis) Genus deliberativum (Polítics) Genus iudiciale (Acusacions o defenses

als tribunals)

Segons l’estil del discurs Humile Medium Sublime

O segons l’escola Oratòria: Escola asiànica: Origen a Àsia Menor. Caracteritzat per

la seva grandiloqüència, la teatralitat, culte ornamentació verbal excessiva. (Representada per Hortensi)

Escola àtica: Oposada a l’anterior, de forma sòbria, sense alardos ni violència. Rep el nom pels oradors àtics que van marcar l’estil (com Lísies)

Escola ròdia: Es una posició entre les dues anteriors. Rep aquest nom pel gran orador Moló de Rodes. Segueix l’ideal de Demòstenes.

Marc Tuli Ciceró

"No basta amb arribar la saviesa, es necessari sapiguer utilitzar-la."

La seva juventut

Neix a Arpino (Laci) 106 aC, de família de classe mitjana.

El van enviar a estudiar dret a Roma on va conèixer importants y futurs lletrats.

Va viatjar a Grècia, on va estudiar sota Moló de Rodes, gran mestre de oratòria.

“No saber el que a ocorregut avanç nostre, es com continuar essent nens”

Inicis a la Política

Al tornar a Roma, va iniciar la seva carrera política.

La seva condició de homo novus va fer que el aristòcrates no el veiessin amb bons ulls.

Es va apropar als Optimates (conservadors). Derrota a Q.Hortensi (en aquells moments el

millor orador) en el judici contra Verres.

“Si fem el bé per interès, serem astuts, però mai bons”

El Consulat

Al 63 aC aconsegueix el consulat guanyant a Catilina.

Es produeix la conjuració de Catlina. Ciceró salva la República (Catilinaries) Acabat el seu consulat es retira de la vida

política fins el 62 aC (Primer Triumvirat)

“Som esclaus de la llei per poder ser lliures”

Primer Triumvirat

S’oposa clarament al Triumvirat (Cèsar, Pompeu i Craso)

Durant la guerra Civil (Entre Cèsar i Pompeu) dona un tímid suport a Pompeu.

Desprès de la victòria de Cèsar es reconcilia amb aquest encara que no segueix els seus ideals com a governant.

Suporta amb dolor les pressions y censures del nou dictador.

"Faig més cas del testimoni de la meva consciència que de tots els judicis que els homes facin per mi."

Segon Triumvirat

Desprès de la mort de Cèsar (45 aC) y la fi dels cesaricides, apareix les figures de Octavi i Marc Antoni.

Ciceró intentarà els intentarà enfrontar entre ells sense èxit, sempre al costat de Octavi.

Mitjançat discursos (les Filípiques) intentarà convèncer el Senat de nombrar enemic públic, una altra vegada sense èxit.

La reconciliació entre Octavi i Marc Antoni i la posterior formació del Segon Triumvirat el posaran en una situació molt compromesa.

"No hi ha moment de la vida que estigui lliure de deures."

La fi de Ciceró, la fi de la República

El triumvirat procedeix a les proscripcions, on es condemnava a mort a tots el enemics polítics d’aquest nou triumvirat.

Octavi permet que Marc Antoni proscriví a Ciceró.

Ciceró es assassinat el 7 de Desembre del 43 aC.

Amb ell i tots els proscrits acaben els somnis de la tornada d’una República lliure.

"Per conservar la llibertat, la mort, que és l'últim dels mals, no ha de témer-se."

Obres importants de Ciceró (Relacionades amb l’Oratòria)

Catilinàries, Filípiques i Verrines, obres d'oratòria. De Oratore, tractat sobre com a de ser la oratòria i un

discurs. Brutus, s’explica part de l'historia de l’Oratòria a Grècia i

els majors orador romans, mostrant l’evolució de l'Oratòria desde els seus orígens fins els seus temps.

Orador, on es mostra com hauria de ser el perfecte orador, amb un seguit de recomanacions per a l'oratòria i retòrica (Es un tractat)

"Res hi ha més injust que buscar premi en la justícia."