L’ objectiu d’aquests materials didàctics és posar a ... · del món educatiu uns recursos...

L’ objectiu d’aquests materials didàctics és posar a disposiciódel món educatiu uns recursos per treballar els contingutsde l’Informe Planeta Viu, a través de materials clars, amensi rigorosos.

L’Informe Planeta Viu és una publicació periòdica del FonsMundial per la Natura (WWF, en les sigles angleses), quemostra, a través de dos indicadors principals, l’estat delsecosistemes del món. Aquests indicadors són:

Índex de planeta viuL’índex de planeta viu mesura les tendències generals de les poblacions d’espèciesanimals i vegetals d’arreu del món. Analitza la riquesa natural del planeta enespècies vertebrades al llarg del temps i, com a tal, aporta un indicador de l’estatde l’entorn natural del planeta.

Petjada ecològicaLa petjada ecològica és una mesura de la sostenibilitat ambiental, i avalua lademanda passada i present de la humanitat sobre els recursos naturals renovablesdel planeta.

9 788496 521919

L’INFORME

PLANETAVIU

Materials didàctics basats en

2n cicle d’ESO i batxillerat

Mat

eria

ls d

idàc

tics

bas

ats

en l’

Info

rme

Pla

neta

Viu

© iS

tock

phot

o / S

tepá

n Je

zek

© iS

tock

phot

o / K

eith

Liv

ings

ton

© iS

tock

phot

o / J

an W

ill

L’Informe Planeta Viu és una publicació de referència internacional que contédades d’interès cabdal sobre l’estat dels ecosistemes del món. L’informe éscapaç de combinar un contingut breu, concís i molt rigorós amb una presentacióclara i amena. Aquestes característiques el fan especialment interessant perfer arribar uns missatges, sovint feixucs, al gran públic.

Amb la finalitat de facilitar el treball sobre l’Informe Planeta Viu, Unescocat– Centre UNESCO de Catalunya i la Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Socialde Caixa Catalunya han elaborat aquesta guia d’activitats que teniu a les mans.Ambdues organitzacions es mantenen així fidels a l’objectiu comú d’elaborarrecursos educatius que donin a conèixer els reptes globals que com a humanitatafrontem actualment. Es tracta d’una proposta de diversos exercicis, dirigidaespecialment als joves d’edats compreses entre els 14 i els 18 anys, mitjançantla qual els joves, el planter de la nostra societat, podran conèixer i aprofundiren la rellevant informació que ofereix aquest informe. Pel seu format i contingut,aquests materials didàctics són ideals per ser utilitzats en l’educació formalper als nivells del cicle superior d’educació secundària obligatòria i el batxillerat,però també seran útils en l’àmbit de l’educació no formal, com ara esplais,casals i agrupaments.

Esperem, doncs, que aquests materials didàctics, així com l’Informe PlanetaViu que, en format CD, els complementa, siguin una eina útil i alhora engrescadoraen la tasca educativa vers el desenvolupament sostenible.

Agustí ColominesDirector d’Unescocat

Jordi SargatalDirector de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya

© Unescocat – Centre UNESCO de Catalunya, per l’edició© Fundació Territori i Paisatge, per l’edició

Versió editada per:Unescocat – Centre UNESCO de CatalunyaMallorca, 28508037 Barcelonawww.unescocat.org

Angle EditorialMuntaner, 200, àtic 8a08036 Barcelona

Fundació Territori i PaisatgeLa PedreraProvença, 261-265, 2n 2a08008 Barcelona

Juny de 2007ISBN: 978-84-96521-91-9Dipòsit legal: B-32.709-07

Text: Sara BatetCorrecció lingüística: Agnès PaltorDisseny: Clic Traç Sccl

Unescocat és una institució creada l’any 1984 com a referent dela UNESCO a Catalunya. Manté relacions oficials amb la UNESCOi té estatut consultiu prop de l’ECOSOC i del Departamentd’Informació Pública de les Nacions Unides.

Unescocat defensa i promou el valor de les cultures principalmenten els àmbits de la pau, els drets humans, el desenvolupament,l’educació, la sostenibilitat, el diàleg interreligiós, la diversitatlingüística i el patrimoni. Unescocat difon els programes i materialselaborats per la UNESCO i ofereix suport tècnic i visibilitat a l’accióde la societat civil de la UNESCO canalitzada a través de les xarxesde biblioteques, càtedres, escoles, associacions i clubs UNESCOde Catalunya.

Més informació a www.unescocat.org

La Fundació Territori i Paisatge, creada per l’Obra Social de CaixaCatalunya l’any 1997, té com a objectius la protecció del patrimoninatural i del paisatge, el suport a projectes de conservació de lanatura i la conscienciació de la població sobre la importància deconservar el medi.

Els eixos d’actuació bàsics són tres: l’adquisició i la gestió d’espaisamb interès ecològic o paisatgístic per tal de gestionar-los amb lacol·laboració d’entitats conservacionistes, d’altres organitzacionsno governamentals i de les administracions públiques; la col·laboracióen projectes de conservació del patrimoni natural i del paisatgearreu del país; i la sensibilització i l’educació ambiental tant dejoves com d’adults per incorporar els valors ambientals a la nostrasocietat.

Més informació a www.caixacatalunya.es/territoriipaisatge

Presentació1 Presentació2 L’Informe Planeta Viu3 Destinataris4 Objectius5 Continguts6 Estructura dels materials7 Orientacions didàctiques

Activitats1 Presentació2 L’índex de planeta viu3 Espècies terrestres4 Espècies d’aigua dolça5 Espècies marines6 La petjada ecològica7 La petjada ecològica d’aliments, fibra i fusta8 La petjada energètica9 Extraccions d’aigua

10 Eliminació del deute ecològic11 Un planeta viu

Qüestionaris d’avaluacióPer a l’alumnatPer al professorat

INFORME PLANETA VIU 1

ÍNDEX

2345678

912141618202224262830

3235

1

PresentacióL’Informe Planeta Viu és una publicació queelabora el Fons Mundial per a la Natura i queté com a objectiu avaluar l’estat delsecosistemes i de la biodiversitat del planeta.

Unescocat – Centre UNESCO de Catalunya ila Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Socialde Caixa Catalunya han elaborat aquesta guiad’activitats amb l’objectiu d’aportar uninstrument pràctic i àgil que permeti als jovesconèixer els continguts de l’Informe PlanetaViu. Els joves d’avui tindran una importànciacabdal en les decisions del demà. En aquestcontext, ambdues organitzacions comparteixenla finalitat d’elaborar recursos educatius quedonin a conèixer quins són els principals reptesplanetaris en el camí cap a la construcció desocietats sostenibles.

L’Informe Planeta Viu és una publicació dereferència internacional que conté dadesd’interès cabdal sobre l’estat dels ecosistemesdel món. L’informe és capaç de combinar uncontingut breu, concís i molt rigorós amb unapresentació clara i amena.Aquestes característiques el fan especialmentinteressant per fer arribar uns missatges, sovintfeixucs, al gran públic.

L’Informe Planeta Viu es troba disponible encatalà al lloc web d’Unescocat:www.unescocat.org/ct/docs/Planeta_viu.pdfi es pot descarregar en format pdf.

Per treballar les activitats que es proposen enaquesta guia didàctica és indispensable que,prèviament, l’alumnat consulti o descarreguil’Informe Planeta Viu. La guia està pensadaper ser un complement de l’informe, és peraixò que totes les activitats fan referència alsseus continguts, gràfiques, esquemes i mapes.

La guia també es pot descarregar en formatpdf i es troba al lloc web d’Unescocat:www.unescocat.org/ct/docs/mat_Planeta_viu.pdfi al lloc web de la Fundació Territori i Paisatge:www.caixacatalunya.es/territoriipaisatge

Amb aquests materials didàctics, es dónaresposta a la necessitat d’apropar als joves dela nostra societat uns materials educatius queafrontin aspectes globals des d’un enfocamentinterdisciplinari.

INFORME PLANETA VIU2

2

L’Informe Planeta ViuEl Fons Mundial per a la Natura (WWF, en lessigles angleses) publica periòdicamentl’Informe Planeta Viu.

El WWF és una organització que treballa peraturar la degradació del planeta i construir unfutur en què la humanitat convisqui ambharmonia amb la natura a través de:

• Conservar la diversitat biològica del món

• Assegurar un ús sostenible dels recursosnaturals

• Promoure la reducció de la contaminaciói del consum desmesurat

Una de les eines que contribueixen a assoliraquest objectiu és l’Informe Planeta Viu.Aquest informe analitza de manera periòdical’impacte dels éssers humans sobre el planeta.L’informe també contribueix a avaluar el progrésdel món cap al desenvolupament sosteniblei la conservació de la biodiversitat.

L’Informe Planeta Viu mostra, a través de dosindicadors principals, l’estat dels ecosistemesdel món. Aquests indicadors són:

• L’índex de planeta viu: aquest indicadorrecull les tendències dels darrers 30 anysde les poblacions de centenars d’espèciesd’ocells, mamífers, rèptils, amfibis i peixos.L’índex de planeta viu és la mitjana detres índexs que mesuren els canvis enl’abundància de les espècies vertebrades:l’índex de la població d’espècies forestals,l’índex de la població d’espècies marinesi l’índex de la població d’espècies d’aiguadolça.

• La petjada ecològica: aquest indicadormesura el consum de recursos naturalsrenovables de la població i la pressió quesuposa aquest consum sobre el planeta.La petjada ecològica és l’àrea total que esrequereix per produir l’aliment i la fibraque es consumeix, absorbir els residusque es deriven del consum d’energia iproporcionar espai per a infraestructures.

La petjada ecològica és una mesura de lasostenibilitat ambiental, i avalua la demandapassada i present de la humanitat sobre elsrecursos naturals renovables del planeta.

Informe Planeta Viu

L’índex de planeta viu mesura les tendènciesgenerals de les poblacions d’espècies animalsi vegetals d’arreu del món. Analitza la riquesanatural del planeta en espècies vertebradesal llarg del temps i, com a tal, aporta unindicador de l’estat de l’entorn natural delplaneta.

Informe Planeta Viu


3

DestinatarisAquests materials didàctics han estat pensatsi dissenyats per ser utilitzats amb alumnes desecundària, especialment del segon cicled’educació secundària obligatòria i batxillerat.

Els materials didàctics de suport a l’InformePlaneta Viu també es poden utilitzar en espaisd’educació no formal, com poden serassociacions, casals, agrupaments o esplais.


4

ObjectiusObjectiu general

Posar a disposició del món educatiu unsrecursos per treballar els continguts del’Informe Planeta Viu, a través de materialsclars, amens i rigorosos.

Objectius específics

• Donar a conèixer a l’alumnat de secundàriai batxillerat la problemàtica ambientalmundial i les tendències ambientals queafecten greument el planeta.

• Valorar la riquesa que significa la biodiversitatdel planeta.

• Comprendre les desigualtats ambientalsque resulten de l’actual model dedesenvolupament i la necessitat de preservarels recursos naturals.

• Aportar elements que permetin relacionarels aspectes globals i locals que caracteritzenla situació ambiental del planeta.

• Identificar diferents models de gestió delsrecursos naturals per a una societat méssostenible.

• Conèixer les conseqüències sobre el territorii sobre els recursos naturals de l’actualmodel de consum.

• Promoure la defensa activa del mediambient.


5

ContingutsConceptes

• La biodiversitat• L’evolució de la vida al planeta• Les espècies vertebrades i els seus hàbitats• Les espècies terrestres i els ecosistemes

terrestres• Les espècies d’aigua dolça i els ecosistemes

d’aigua dolça• Les espècies marines i els ecosistemes

marins• Àrees naturals i àrees humanitzades• La petjada ecològica• El consum de recursos naturals renovables• La petjada ecològica dels aliments, els

teixits i la fusta• La petjada ecològica de l’energia i les fonts

energètiques• La contaminació i els seus efectes• L’aigua, recurs bàsic per a la vida• La distribució d’aigua dolça al món• El deute ecològic• Accions per a un planeta viu

Procediments

• Interpretació de mapamundis i anàlisigeogràfica

• Anàlisi i interpretació de taules, gràfiquesi esquemes

• Recerca de dades i d’informació en eldocument de l’Informe Planeta Viu

• Comprensió i interpretació de textos• Redacció de textos• Comprensió i interpretació de dades

numèriques• Debat i reflexió sobre la problemàtica

ambiental global i local• Observació i interpretació de l’entorn local• Utilització de les tecnologies de la informació

i de la comunicació

Valors

• Conscienciar sobre la pèrdua de biodiversitati la necessitat de protegir els ecosistemesdel planeta

• Adoptar una actitud crítica vers el modelde consum actual i els problemes ambientalsi socials associats

• Promoure el respecte per l’entorn mésimmediat i per tots els ecosistemes engeneral

• Fomentar un estil de vida saludable isostenible


6

Estructura dels materialsEls materials didàctics conserven el mateixformat que l’Informe Planeta Viu per facilitar-ne el treball i perquè sigui fàcilment identificatamb el document original.

L’estructura dels materials és la següent:

• Introducció: aquest apartat inclou lacontextualització dels materials didàcticsi la descripció dels seus destinataris,objectius, continguts, i estructura iorientacions didàctiques.

• Activitats: aquest apartat és el cos principaldels materials. Es tracta d’un recull d’11propostes didàctiques, una per a cadascundels capítols de l’informe.

L’extensió de cada capítol de l’Informe PlanetaViu és d’una doble pàgina. Per tal de facilitarl’ús dels materials, les activitats s’han plantejatseguint la mateixa lògica, és a dir, cada activitatocupa una doble pàgina i es correspon ambcadascun dels capítols de l’informe.

Les activitats són molt clares i pautades,contenen referències directes a l’informe is’han elaborat de manera que els mateixosalumnes les puguin resoldre autònomament.

Per resoldre les activitats és necessari consultarel contingut de l’Informe Planeta Viu.

Les 11 propostes didàctiques s’anomenenigual que els capítols de l’Informe Planeta Viua què fan referència i són les següents:

1 Presentació2 L’índex de planeta viu3 Espècies terrestres4 Espècies d’aigua dolça5 Espècies marines6 La petjada ecològica7 La petjada ecològica d’aliments,

fibra i fusta8 La petjada energètica9 Extraccions d’aigua

10 Eliminació del deute ecològic11 Un planeta viu

• Qüestionari d’avaluació: instrument quepermetrà al professorat i a l’alumnatexpressar la seva opinió sobre els materials,així com també les crítiques o suggerimentsque consideri oportuns.


7

Orientacions didàctiquesAmb aquest material hem volgut oferir diversespossibilitats tant pel que fa als contingutscom a la metodologia que cal seguir.

- D’una banda, es pot utilitzar la unitat comun material tancat en el qual les activitatsproposades serveixin de guió per treballarel contingut de l’Informe Planeta Viu, jasigui individualment o en petits grups.

- També es pot combinar amb la utilitzacióde diverses pàgines web que poden servirper completar i ampliar els materials.

- Una altra proposta seria la d’utilitzar elsmaterials com a base per a un treball enequip en el qual els alumnes organitzatsen grups reduïts aprofundissin en cadascundels temes tractats i, després de posar encomú els resultats obtinguts, elaboressinuna experiència pràctica, per exemplecalcular la petjada ecològica pròpia, la del’institut, la de la ciutat, etc.

- També es pot fer ús, per a alumnes debatxillerat, de la versió en anglès del’Informe Planeta Viu, que es pot trobar ala web www.panda.org. Creiem, també,que l’informe pot servir de base per

proporcionar idees a l’alumnat de batxilleratde cara al treball de recerca.

Cal assenyalar que l’Informe Planeta Viu contédos apartats que poden ajudar tant elprofessorat com l’alumnat a completar i ampliarles propostes didàctiques que es presenten.Concretament, es tracta dels apartats:

- La petjada ecològica: preguntes mésfreqüents

- Notes tècniques

Finalment voldríem afegir que encara que elstemes tractats en l’Informe Planeta Viu sónperfectament compatibles amb els currículumstant de segon cicle d’ESO com del batxillerat,i proporcionen una magnífica oportunitat perposar en pràctica una activitat interdisciplinàriaentre les àrees de ciències socials i naturals,no es preveuen explícitament en cap delscurrículums ni llibres de text més utilitzats,per la qual cosa ens ha semblat interessantdifondre’l.


Molt sovint, quan parlem de la vida a la Terra, ens referim a la biodiversitat.Què penses que és la biodiversitat? Defineix-la.

1El planeta Terra, el nostre, és l’únic de l’univers on sabem que hi ha espècies vives. Periòdicament, l’InformePlaneta Viu analitza com evoluciona la vida a la Terra a través de dos indicadors: l’índex de planeta viu i lapetjada ecològica.

Pensa en tres adjectius més que podrien definir el planeta Terra i explicaper què els has escollit.

1.1

a] Saps què vol dir que la Terra és un planeta finit?b] Quins creus que són els límits del planeta?

Presentació

a] Quina idea et ve al cap si penses en un planeta viu?b] Com el definiries?c] Per què creus que s’utilitza l’adjectiu «viu» per descriure el nostreplaneta?

1.2

1.3

1.4


1

1.5

Presentació

Explica amb les teves paraules què és l’índex de planeta viu i la petjada ecològica.

Índex de planeta viu

a] Què és?

b] Què mesura?

c] Per a què serveix?

Petjada ecològica

a] Què és?

b] Què mesura?



1

A la web http://ecofoot.org trobaràs un test senzill que, a través d’unesquantes preguntes sobre la teva vida quotidiana, et permet conèixerquina és la teva petjada ecològica.a] Fes el test i digues quants planetes consumeixes.b] T’esperaves aquest resultat?c] T’ha sorprès? Per què?

1.6

Presentació

Fixa’t en les dues gràfiques.a] Quina relació hi trobes?b] En la gràfica sobre la petjada ecològica de la humanitat, què significala coordenada «Nombre de planetes»?

1.7


a] Dels tres llistats, quin t’ha resultat més fàcil d’omplir?b] Quin més difícil?c] A què atribueixes que t’hagi estat més fàcil o més difícil enumerarels noms d’aquestes espècies?

2L’índex de planeta viu permet conèixer la biodiversitat de les espècies de vertebrats que hi ha al món.A través d’aquest índex es mesuren les tendències de la població d’espècies que viuen en ecosistemesterrestres, d’aigua dolça i marins.

2.1

Fixa’t que les tres gràfiques sobre els índexs de població de les espèciessón decreixents. Què vol dir això?

L’índex de planeta viu

a] Coneixes quines són les espècies vertebrades?b] Quina característica comparteixen?

2.3

2.4Escriu 5 exemples d’espècies vertebrades d’aigua dolça, marines iterrestres.

Espècies terrestres Espècies d’aigua dolça Espècies marines

2.2


Escull la o les respostes correctes:

a) A més proximitat a les àrees humanitzades, queda menys natura

b) A menys proximitat a les àrees humanitzades, queda més natura

c) A més proximitat a les àrees humanitzades, queda més natura

d) A menys proximitat a les àrees humanitzades, queda menys natura

2

2.5

L’índex de planeta viu

a] Per què creus que la població d’espècies terrestres i d’espècies marines,tot i decréixer, decreix menys que la d’aigua dolça?b] I per què la població d’espècies d’aigua dolça és la més perjudicada?

2.7

Fixa’t en el mapa de la pàgina 3 «L’àrea natural que queda».a] Què són les zones verdes?b] Per què diries que estan marcades? Fixa’t especialment en la concadel Mediterrani.

2.6


3Les espècies terrestres són les que viuen als boscos, prats, sabanes, deserts i tundres. L’evolució de la poblacióde les espècies vertebrades terrestres s’ha calculat a partir de mesurar els canvis en l’abundància de 555espècies terrestres, concretament, 431 espècies que viuen en climes temperats i 124 espècies que viuenen climes tropicals.

3.1

Espècies terrestres

Les gràfiques mostren que decreixen més les espècies que viuen enclimes tropicals que les que viuen en climes temperats. Això es deu alfet que la superfície de boscos i de prats de les zones temperades es vareduir dràsticament abans del 1970, mentre que els hàbitats dels boscostropicals s’estan perdent en l’actualitat. Sabries explicar quines són lescauses de la pèrdua d’aquests hàbitats?


3.2 Fes dues llistes amb les espècies que apareixen al mapa, una amb lesespècies que mostren una tendència poblacional decreixent i una altraamb les espècies que experimenten un creixement de la població.Al costat de cada espècie, escriu el país o regió del món on es localitza.

Tendència creixent País o regió

© iS

tock

phot

o / V

aler

ie C

raft

er

© iS

tock

phot

o / K

eith

Liv

ings

ton

© iS

tock

phot

o / Y

ong

Hia

n Li

m

a] Existeix alguna relació entre les tendències de la població d’espèciesque viuen en zones temperades i les que viuen en zones tropicals?b] A què creus que es deu?

3.3

Tendència creixent País o regió

3

3.4

Espècies terrestres

Fixa’t en les tendències poblacionals de l’oca riallera grossa, de la monaesquirol de dors vermell, de l’ibis ermità, de l’aufrany fosc i del voltord’esquena blanca bengalí.a] Quina característica comparteixen?b] Quin significat té?c] Compara la tendència general de la població de les espècies anteriorsamb la de la vicunya.

a] Coneixes alguna espècie que tingui una evolució de la població ambun resultat similar a la de l’aufrany fosc?b] Quina?c] I a la de la vicunya?d] Podries explicar per quins motius creus que han evolucionat d’aquestamanera?

3.5


4Les espècies d’aigua dolça són les que viuen als rius, llacs i aiguamolls. L’evolució de la població de lesespècies vertebrades d’aigua dolça s’ha calculat a partir de mesurar els canvis en l’abundància de 323 espèciesd’aigua dolça, concretament, 269 espècies que viuen en climes temperats i 54 espècies que viuen en climestropicals.

4.1

Espècies d’aigua dolça

De tota l’aigua del món, només el 2,5 % és dolça. De tota l’aigua dolça del món, només l’1 % és aigua disponible i es troba enrius, llacs i aiguamolls. La resta, el 99 %, es troba «atrapada» als casquets glacials o les aigües subterrànies profundes.

Com pots veure, hi ha molt poca aigua dolça disponible per a les espècies (incloent-hi l’ésser humà). Tot i això, el 40 % dels peixosconeguts viuen en ecosistemes d’aigua dolça.


2,5 % aigua dolça

97,5 % aigua salada99 % d’aigua no disponible

d’aquesta aigua dolça

1 % d’aigua disponible

© iS

tock

phot

o / E

ban

Tom

linso

n

© iS

tock

phot

o / E

lena

Kal

istr

atov

a

© iS

tock

phot

o / S

tepá

n Je

zek

4

4.2 Fixa’t en la llista d’espècies d’aigua dolça que hi ha a la pàgina 7.a] Quines d’aquestes espècies coneixes?b] Les has vistes alguna vegada?

Espècies d’aigua dolça

Per què són importants els ecosistemes d’aigua dolça? 4.5

Coneixes alguna raó per la qual es degraden aquests ecosistemes?4.3

Què li ha passat al mar d’Aral perquè se n’hagi vist reduïda dràsticamentl’àrea i perquè es trobi altament salinitzat?

4.4

Quines espècies d’aigua dolça coneixes? Pensa en els llacs, rius iaiguamolls on has estat, segur que n’has vist alguna.

4.6


5Les espècies marines vertebrades són els mamífers, ocells, rèptils i peixos que viuen als mars i oceans delplaneta. L’evolució de la població de les espècies vertebrades marines s’ha calculat a partir de mesurar elscanvis en l’abundància de 267 espècies marines (mamífers, ocells, rèptils i peixos).

5.1

Espècies marines

Segur que saps què és la cadena tròfica. L’espècie gran, com la tonyinao el bacallà (nivell 4) es menja l’espècie petita (nivell 3), l’espècie petitamenja microorganismes (nivell 2) i els microorganismes s’alimentend’algues i fitoplàncton (nivell 1). Imagina que per una pesca excessivao altres problemes desapareixen els peixos d’un d’aquest nivells.a] Si pesquéssim tota la tonyina i el bacallà, què passaria al nivell 2?b] I al 3?c] I al 4? Per tal de contestar aquestes preguntes i les següents et potser d’utilitat dibuixar una xarxa tròfica.

a] Si pesquéssim tots els peixos del nivell 2, què li passaria al nivell 1?b] I al 3?c] I al 4?

a] Si pesquéssim tots els peixos del nivell 3, què li passaria al nivell 1?b] I al 2?c] I al 4?


© iS

tock

phot

o

© iS

tock

phot

o / H

ans

F. M

eier

5

5.2

Fixa’t en la figura 12. Què significa que l’índex d’espècies marines del’oceà Pacífic i dels oceans Àrtic i Antàrtic estigui per sobre de l’1?

Espècies marines

Per què creus que existeix una relativa estabilitat en l’abundànciad’espècies marines si és conegut el problema de sobrepesca endeterminades espècies?

5.5Quina importància tenen els ecosistemes marins en relació amb labiodiversitat del planeta?

5.3

a] Quins creus que són els efectes de la contaminació en els ecosistemesmarins?b] I en els ecosistemes d’aigua dolça?c] Per què?

5.4


6La petjada ecològica és un índex que mesura el consum de recursos naturals de les persones. La petjadaecològica d’un país és l’àrea total necessària per produir l’aliment i la fibra que consumeix, absorbir els residusque es deriven del consum d’energia i proporcionar espai per a infraestructures.

6.1

La petjada ecològica

Explica quin efecte tenen sobre la petjada ecològica els canvis següents:

Creixement de la població:

Un ús més eficient dels recursos:

Augment del consum per persona:

6.2 Quin efecte té el creixement de la petjada ecològica sobre la biodiversitatdel planeta?

6.2 L’àrea productiva del planeta és d’uns 11,3 milers de milions d’hectàrees(aproximadament un quart de la superfície total) que, distribuïdes entrela població correspondrien a unes 1,8 ha per persona. L’any 2001,s’estava utilitzant una mitjana de 2,2 ha per persona.a] Quines creus que són les conseqüències d’aquesta situació?b] Com pot evolucionar aquesta situació amb el temps?


6

6.4

La petjada ecològica

Mira’t la figura 17 «Petjada ecològica per regions».a] Què et sembla que passaria si l’Àsia consumís igual que l’Amèrica delNord?b] I si ho fes tot el món?

6.6 A la figura 15 estan representades conjuntament la petjada ecològicade l’energia, dels aliments i les fibres i del sòl urbanitzat.a] Quina d’aquestes tres petjades ecològiques és, en gran part delspaïsos, la menys significativa?b] A què creus que es pot deure?

6.5 A la figura 15 veuràs la distribució de la petjada ecològica per països.a] Et sorprèn que els Emirats Àrabs Units siguin els primers?b] Per què creus que el país amb una petjada energètica més alta ésKuwait?

6.7 Mira el mapa 5. Les zones més fosques són les que tenen una petjadaecològica més alta.a] Què tenen en comú aquestes zones? Veuràs que són països ambriqueses molt diferents.b] Per què creus que hi ha països pobres amb una petjada tan alta?


A la gràfica 18 veuràs que entre diferents països varia molt la petjadaecològica de cada tipus, però la de les terres de cultiu és relativamentmolt més homogènia i semblant, per què creus que passa?

7Mengem, ens vestim, tenim una casa i, per a tot això, utilitzem els recursos naturals del planeta, però notothom pot viure de la mateixa manera. La distribució dels recursos és molt desigual i, en conseqüència, elnivell de vida de les persones dels diferents països d’arreu del món també és molt diferent.

a] Quina és la mitjana de la petjada ecològica dels aliments, els teixitsi la fusta per a una persona de l’Amèrica del Nord?b] I per a una persona de l’Àfrica o de l’Àsia?c] Quines són les diferències en el consum d’aquestes persones?d] Pots comparar el Canadà i els Estats Units d’Amèrica amb la Xina il’Índia.

7.1

Els nou països amb una petjada ecològica més alta tenen una petjadaecològica de boscos molt alta, a què creus que es deu?

La petjada ecològica d’aliments, fibra i fusta

a] Podríem consumir tots tot el que volguéssim?b] Saps si existeix algun límit al nostre planeta en el consum d’aliments,teixit o fusta?c] Es tracta de recursos que es poden consumir de manera il·limitada?d] Per què?

7.2

7.3

7.4


7

Fixa’t en el mapa de la pàgina 13, quines conseqüències té sobre laresta del planeta el fet que unes persones consumeixin més recursosque unes altres?

7.5

La petjada ecològica d’aliments, fibra i fusta

Busca a la gràfica la petjada ecològica per persona dels països següents:Finlàndia, Espanya, Malàisia i Mongòlia, i compara’n el consum. A partirde la quantitat i del tipus de recursos que consumeixen, què podries dirde la manera de viure d’aquests països?

7.6


Com creus que és la petjada ecològica de cadascuna d’aquestes fontsenergètiques?

Font energètica Petjada ecològica

8L’energia és imprescindible per fer funcionar les societats, però els canvis socials i tecnològics de les darreresdècades han fet augmentar molt aquesta petjada i també els residus que cal absorbir.

Fes una llista amb les diferents fonts d’energia que coneguis.

8.1

La petjada ecològica de l’energia es calcula a partir de l’àrea que esnecessita per proveir la població d’energia i també per absorbir els residusque genera la producció d’aquesta energia. Saps de quins residus estracta?

La petjada energètica

Per a què utilitzem l’energia?

8.2

8.3

8.4


8

Si mires la gràfica 21, la petjada energètica és la que té una diferènciamés gran entre el que consumeix més i el que consumeix menys. Sapsa què es deu?

8.5

La petjada energètica

En el càlcul de la petjada ecològica energètica, no s’inclouen ni l’energiasolar ni l’energia eòlica. Saps per què?

8.6

8.7 L’increment de la petjada ecològica de l’energia dels darrers 40 anys ésespectacular comparada amb les altres petjades ecològiques de l’informe.Per què creus que és així?


a] Quines conseqüències pot tenir la sobreexplotació de l’aigua a mitjài llarg termini?b] I què farà la gent en aquesta situació?

9L’aigua és essencial per a la vida i menys de l’1 % de l’aigua dolça del món està disponible com a recursrenovable. Això fa que l’aigua sigui un recurs molt preuat. L’aigua, però, té un gran avantatge i és que es potreutilitzar molts cops si es deixa en condicions acceptables.

Mira el mapa de la pàgina 17.a] Què vol dir que un país gasta més del 100 % de l’aigua disponible?b] Quins són aquests països?c] A què creus que es deu?

9.1

Fixa’t en el mapa de la pàgina 17. Els països que exploten un percentatgemés alt dels seus recursos hídrics estan concentrats en una zona concretadel món.a] Per què creus que hi ha aquesta concentració?b] Creus que la manca d’aigua pot ser motiu de conflicte?c] Els països que al mapa estan amb color més fosc tenen guerres oconflictes?d] Creus que l’aigua pot ser una raó del conflicte?

Extraccions d’aigua

a] Per a què és necessària l’aigua?b] Com es retorna l’aigua al medi després de ser utilitzada?c] Per què?

9.2

9.3

9.4


A la gràfica 26, el consum d’Àsia-Pacífic s’equilibra amb Europa i AmèricaLlatina, la qual cosa no passa a les gràfiques anteriors que fan unacomparativa per regions. A què atribueixes aquesta equiparació?

9

Mira la gràfica 24. Com veuràs, els cinc països amb una petjada mésalta no estaven en primer lloc en cap dels casos anteriors.a] Sabries dir per què aquests països són els que tenen la petjada d’aiguamés alta?b] Sabries dir per què països com Noruega, França, Alemanya o Finlàndiatenen una petjada molt més baixa?

9.5

Extraccions d’aigua

Alguns dels grans rius del món com el riu Nil, el riu Groc o el riu Coloradopateixen unes extraccions tan grans que, en èpoques seques, no arribenal mar. Quines conseqüències poden tenir aquests canvis?

9.6

9.7


La gràfica 29 mostra la projecció de consum de recursos bàsics al món.a] Creus que és sostenible aquesta situació?b] Si es manté aquesta tendència, què pot acabar passant?

10El deute ecològic és l’excés de consum de la humanitat respecte de la producció anual de recursos naturalsdel planeta. En la mesura que el planeta produeix una quantitat limitada de recursos, la humanitat n’had’adaptar el consum a la quantitat produïda; si en consumeix més augmenta el deute ecològic.

La gràfica sobre emissions de CO2 mostra que, tot i que durant els propersanys augmenten les emissions, arriba un moment que comencen adecréixer. Quina creus que és l’explicació d’aquesta davallada?

10.1

Per poder revertir aquesta situació es planteja tornar dins dels límits dela productivitat natural de la Terra i es plantegen tres escenaris.a] Creus que són realistes?b] Quin és l’escenari de creixement lent?

Eliminació del deute ecològic

Fixa’t en les gràfiques de creixement de la població i del consum. Perquè creus que les projeccions per als propers cinquanta anys són quecontinuï augmentant?

10.2

10.3

10.4


Realment tothom hi sortiria guanyant, però hi ha molts inconvenients.a] Quins inconvenients creus que es poden trobar?b] Com s’ha de canviar aquesta manera de fer?

10

Eliminar el deute ecològic i, per tant, consumir menys del que es produeixal planeta de manera natural vol dir reduir el consum de tot tipus deproductes, especialment els superflus.a] Creus que això és acceptable per a la majoria de la població del mónque viu bé?b] I per a tu?c] De quins productes creus que podries prescindir?

10.5

Eliminació del deute ecològic

De la mateixa manera que en les darreres dècades ha augmentat moltràpidament el consum de recursos naturals, tècnicament també éspossible tornar enrere i, per tant, només és una qüestió de voluntat. Dequi és responsabilitat poder fer aquest canvi?

10.6

10.7


Fixa’t en les accions, en el sector de l’energia, que es proposen al textper tal de viure dins de la capacitat d’un sol planeta. A més de l’acció,de manera individual, que es proposa, quines altres accions podriesportar a la pràctica?

11La principal riquesa que tenim és disposar d’un planeta viu que cada any ens dóna recursos dels quals podemviure, per això, mantenir, conservar i vetllar per aquesta riquesa ha de ser una prioritat de la humanitat.

El deute ecològic té quatre factors (pàgina 20).a] En quins pots influir tu?b] Posa exemples de la teva vida quotidiana que contribueixin a «viuredins de la biocapacitat del planeta».

11.1

a] Quines altres accions podries fer de manera individual per contribuira viure dins de la capacitat del planeta en relació amb l’aigua?b] I amb els aliments?

Un planeta viu

Saps què és la biocapacitat del planeta?

11.2

11.3

11.4


11

11.5

Un planeta viu

Pensa què és el que més t’ha sobtat d’aquest informe i fes-ne una reflexiópersonal, en forma de carta a un amic, article periodístic, dibuix o finsi tot tira còmica.


Qüestionaris d’avaluació

1 Qüestionari d’autoevaluació per a l’alumnat

Torna a contestar l’activitat 1.5

Explica amb les teves paraules què és l’índex de planeta viu i la petjada ecològica.

Índex de planeta viu

a] Què és?

b] Què mesura?


Petjada ecològica

a] Què és?

b] Què mesura?



Compara la teva resposta amb el que havies escrit anteriorment.

a] Hi veus diferències?b] Quines?

Contrasta la teva resposta amb la dels teus companys.

1 Qüestionari d’autoevaluació per a l’alumnat

Finalment completa la teva resposta amb totes les aportacions rebudes.



2 Qüestionari d’avaluació per a l’alumnat

T’interessa el tema que tracta aquest material?

Creus que has après alguna cosa?

T’ha resultat difícil entendre els continguts?

T’han agradat les activitats proposades?

T’ha agradat la presentació dels materials?

Coneixies prèviament els conceptes índex de planeta viu i petjada ecològica?

Creus que serveixen per fer-nos adonar del perill que corre el planeta?

Per què?

Molt Força Poc Gens



3 Qüestionari d’avaluació per al professorat

Trobeu interessant la temàtica dels materials?

Creieu adequat el nivell dels materials per al 2n cicle de l’ESO?

Penseu que l’alumnat pot treure profit d’aquests materials?

Els conceptes d’índex de planeta viu i petjada ecològica es tracten en els currículums de l’ESO?

Us han agradat les activitats proposades?

Considereu atractiva la presentació dels materials?

Considereu necessari un solucionari de les activitats?

Caldria afegir o suprimir alguna cosa? Quines?

Altres propostes

Molt Força Poc Gens


Com ja s’ha assenyalat, l’Informe Planeta Viu és una publicació que apareix periòdicamentamb dades que actualitzen i complementen les existents.

Els materials didàctics que us presentem treballen els continguts de l’Informe Planeta Viu2004.

L’Informe Planeta Viu 2006, aparegut al final de l’any 2006 i només disponible en anglès,es pot consultar a la pàgina http://assets.panda.org/downloads/livingplanetreport.pdf.


L’Informe Planeta Viu és una publicació de referència internacional que contédades d’interès cabdal sobre l’estat dels ecosistemes del món. L’informe éscapaç de combinar un contingut breu, concís i molt rigorós amb una presentacióclara i amena. Aquestes característiques el fan especialment interessant perfer arribar uns missatges, sovint feixucs, al gran públic.

Amb la finalitat de facilitar el treball sobre l’Informe Planeta Viu, Unescocat– Centre UNESCO de Catalunya i la Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Socialde Caixa Catalunya han elaborat aquesta guia d’activitats que teniu a les mans.Ambdues organitzacions es mantenen així fidels a l’objectiu comú d’elaborarrecursos educatius que donin a conèixer els reptes globals que com a humanitatafrontem actualment. Es tracta d’una proposta de diversos exercicis, dirigidaespecialment als joves d’edats compreses entre els 14 i els 18 anys, mitjançantla qual els joves, el planter de la nostra societat, podran conèixer i aprofundiren la rellevant informació que ofereix aquest informe. Pel seu format i contingut,aquests materials didàctics són ideals per ser utilitzats en l’educació formalper als nivells del cicle superior d’educació secundària obligatòria i el batxillerat,però també seran útils en l’àmbit de l’educació no formal, com ara esplais,casals i agrupaments.

Esperem, doncs, que aquests materials didàctics, així com l’Informe PlanetaViu que, en format CD, els complementa, siguin una eina útil i alhora engrescadoraen la tasca educativa vers el desenvolupament sostenible.

Agustí ColominesDirector d’Unescocat

Jordi SargatalDirector de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya

© Unescocat – Centre UNESCO de Catalunya, per l’edició© Fundació Territori i Paisatge, per l’edició

Versió editada per:Unescocat – Centre UNESCO de CatalunyaMallorca, 28508037 Barcelonawww.unescocat.org

Angle EditorialMuntaner, 200, àtic 8a08036 Barcelona

Fundació Territori i PaisatgeLa PedreraProvença, 261-265, 2n 2a08008 Barcelona

Juny de 2007ISBN: 978-84-96521-91-9Dipòsit legal: B-32.709-07

Text: Sara BatetCorrecció lingüística: Agnès PaltorDisseny: Clic Traç Sccl

Unescocat és una institució creada l’any 1984 com a referent dela UNESCO a Catalunya. Manté relacions oficials amb la UNESCOi té estatut consultiu prop de l’ECOSOC i del Departamentd’Informació Pública de les Nacions Unides.

Unescocat defensa i promou el valor de les cultures principalmenten els àmbits de la pau, els drets humans, el desenvolupament,l’educació, la sostenibilitat, el diàleg interreligiós, la diversitatlingüística i el patrimoni. Unescocat difon els programes i materialselaborats per la UNESCO i ofereix suport tècnic i visibilitat a l’accióde la societat civil de la UNESCO canalitzada a través de les xarxesde biblioteques, càtedres, escoles, associacions i clubs UNESCOde Catalunya.

Més informació a www.unescocat.org

La Fundació Territori i Paisatge, creada per l’Obra Social de CaixaCatalunya l’any 1997, té com a objectius la protecció del patrimoninatural i del paisatge, el suport a projectes de conservació de lanatura i la conscienciació de la població sobre la importància deconservar el medi.

Els eixos d’actuació bàsics són tres: l’adquisició i la gestió d’espaisamb interès ecològic o paisatgístic per tal de gestionar-los amb lacol·laboració d’entitats conservacionistes, d’altres organitzacionsno governamentals i de les administracions públiques; la col·laboracióen projectes de conservació del patrimoni natural i del paisatgearreu del país; i la sensibilització i l’educació ambiental tant dejoves com d’adults per incorporar els valors ambientals a la nostrasocietat.

Més informació a www.caixacatalunya.es/territoriipaisatge

L’ objectiu d’aquests materials didàctics és posar a disposiciódel món educatiu uns recursos per treballar els contingutsde l’Informe Planeta Viu, a través de materials clars, amensi rigorosos.

L’Informe Planeta Viu és una publicació periòdica del FonsMundial per la Natura (WWF, en les sigles angleses), quemostra, a través de dos indicadors principals, l’estat delsecosistemes del món. Aquests indicadors són:

Índex de planeta viuL’índex de planeta viu mesura les tendències generals de les poblacions d’espèciesanimals i vegetals d’arreu del món. Analitza la riquesa natural del planeta enespècies vertebrades al llarg del temps i, com a tal, aporta un indicador de l’estatde l’entorn natural del planeta.

Petjada ecològicaLa petjada ecològica és una mesura de la sostenibilitat ambiental, i avalua lademanda passada i present de la humanitat sobre els recursos naturals renovablesdel planeta.

9 788496 521919

L’INFORME

PLANETAVIU

Materials didàctics basats en

2n cicle d’ESO i batxillerat

Mat

eria

ls d

idàc

tics

bas

ats

en l’

Info

rme

Pla

neta

Viu

© iS

tock

phot

o / S

tepá

n Je

zek

© iS

tock

phot

o / K

eith

Liv

ings

ton

© iS

tock

phot

o / J

an W

ill

L’ objectiu d’aquests materials didàctics és posar a ... · del món educatiu uns recursos...

Documents

Transcript of L’ objectiu d’aquests materials didàctics és posar a ... · del món educatiu uns recursos...