la PalancaJUNY - JULIOL 2003 Núm. 255 Preu 2

PUBLICACIÓ D�ARTESA DE SEGRE I COMARCA

2n Campionat d’Espanyad’Arc Tradicional

2n Campionat d’Espanyad’Arc Tradicional

la Palanca

3

la P

ala

nca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D�ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDAMETEOROLOGIA

EDITORIALPolítics galàctics

NOTICIARIBreus

NOTICIARIFesta Major de la Colònia - la FàbricaEstudi Amics de l’Art

MUNICIPISCamp de treball al Pou de Glaç de Cubells

LA NOGUERABreus

REPORTATGELa revetlla de Sant Joan

ESPORTSLa temporada de les nostres promeses futbolístiquesConcurs de pesca 2003

VIATGESXina: la tomba dels guerrers Xi-an

OLLA BARREJADAKoninkrijk der Nederlanden

TEMA DEL MES2n Campionat d’Espanya d’Arc Tradicional

LA PÀGINA DE L’IES ELS PLANELLSAnem de viatge de fi de curs

DES DEL PAÍS DELS PIRINEUSLa nau barcelonista ja té nou timoner

PARLEN LES ENTITATS34a Jornada del Grup de Recerques Terres de Ponent10è aniversari d’El Bressol

IN MEMORIAMAdéu, Sr. Josep

CARTES A LA REDACCIÓEl CEIP Els Planells opina

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple, acords de la Comissió de Govern iinformes d’Alcaldia

POESIALa contada més bella

HUMORBarbaritats del nostre poble

PALANC-OCIEncreuat. Problema d’escacs. Jeroglífic

IMATGES D’AHIREl canal d’Urgell. 1910

2n Campionat d’Espanyad’Arc Tradicional

Els passats 21 i 22 de juny,Artesa de Segre va acollir aques-ta competició esportiva

Foto: Josep M. Mayora i Pijuan

4

5

6

8

12

13

15

18

21

22

24

29

31

33

37

38

40

43

44

45

46

4

la P

ala

nca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesade Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

MES DE MAIG

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 17: Serni Batalla i Santacreu, fill de Pere i d’Agnèsdia 18: Raquel Blasi i Gabandé, filla de Jaume i d’Eva M.dia 22: Marc Morros i Bernaus, fill de Ramon i de M. Antòniadia 27: Arnau Vidal i París, fill de Pere i de Beatriu

Defuncions:dia 12: M. Pau Armengol i Armengol (72 anys),

natural d’Alentorndia 16: Tirs Camats i Rius (72 anys),

natural d’Olioladia 28: Joan Domingo i Caelles (83 anys),

natural d’Artesa de Segre

Matrimonis:dia 10: Olga Mases i Roca (d’Artesa)

Òscar Marina i Casulleras (d’Agramunt)dia 17: Marta Gili i Codina (d’Artesa)

Marc Romero i Tomàs (de Palafrugell)dia 17: Rocío Cañeroi Ariza (d’Artesa)

José L. Galván i Pardo (d’Artesa)dia 24: Cristina Garcia i Pérez (d’Artesa)

Daniel Dueñas i Henares (de Lleida)

Meteorologia

L�Agenda

FESTES MAJORS18, 19 i 20 de juliol:ForadadaTudela de Segre

25, 26 i 27 de juliol:Montclar

26 de juliol:Colldelrat

1, 2 i 3 d’agost:Alentorn

2 i 3 d’agost:Tòrrec

Fins al 8 d’agost:Cada divendres a les 22h a la Pl. Ajuntament, Balladade sardanes, organitzada per Amics de la Sardana

12 i 13 de juliol:A Vilanova de Meià, prova puntuable per la LligaCatalana de Parapent

13 de juliol:Festa de Sant Cristòfol a Artesa. A les 13h, bene-dicció de vehicles; a les 19h, berenar popular; a les20h, ball amb Joan Carbonell Trecet. Tots els actestindran lloc al C/ Balmes

26 de juliol:Concurs de pinutra ràpida a Colldelrat

MAIGDades facilitades pels ajuntaments d’Artesa de Segre (observato-ri de la Pl. de l’Ajuntament), de Vilanova de Meià (estació delCamp de Futbol) i de Foradada.

Municipi d’Artesa de Segre

Temperatura mitjana del mes: 16,9°Temperatura màxima: 35° (dia 31)Temperatura mínima: 6° (dia 27)Amplitud tèrmica màxima: 22° (dia 23: màx. 32° i mín. 10°)Amplitud tèrmica mínima: 4° (dia 8: màx. 16° i mín. 12°)Dies amb precipitacions: 6Precipitació màxima: 27 mm (dia 6)Total precipitacions: 75 mm

Municipi de Vilanova de Meià

Temperatura mitjana del mes: 17,3°Temperatura màxima: 32,8° (dia 31)Temperatura mínima: 5,6° (dia 14)Dies amb precipitacions: 7Precipitació màxima: 24,4 mm (dia 7)Total precipitacions: 71,8 mm

Municipi de Foradada

Dies amb precipitacions: 3Precipitació màxima: 48 mm (dia 8)Total precipitacions: 65 mm

5

la P

ala

nca

Editorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Mota i PérezMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTICCarme Barril i BrescóRamon Giribet i BonetaNúria Ribes i NovauMiquel Regué i Gili

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

FOTOGRAFIAJoan-Promovídeo / La Palanca

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE800 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)27 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.arrakis.escorreu electrònic: lapalanc@teleline.es

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, lesopinions i criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

És ben cert que la classe política s’ha guanyat a pols una merescudafama que l’allunya molt dels ideals que voldríem la majoria de ciuta-dans i ciutadanes. També és cert, però, que la vox populi els ficatots dins del mateix sac i això és injust. Per una banda, tenim exemples constants de personatges –perdir-los d’alguna manera– que ens fan pensar en aquells tòpics tantípics sobre la política: que si és un joc brut, que tothom s’aprofitadel seu càrrec, que només pensen en pujar-se el sou i cobrar a finalsde mes, que són una colla de maleducats, que poden arribar a defen-sar idees contràries segons el moment... Per altra banda, la genttenim la inevitable tendència a malpensar i a generalitzar. Digueu-lifacultat humana o simplement mala llet. De tot plegat en resulta uncòctel explosiu que no afavoreix gens a aquells polítics treballadorsi convençuts de la seva tasca, homes i dones idealistes i entregats ala societat que fan realment la feina que els hem encomant. Sí, sí,encara que no ho sembli, existeixen. El problema és que, al costatdels altres, passen pràcticament desapercebuts. Sense anar més lluny, en poc espai de temps hem tingut algunsexemples d’aquests que ens ajuden a continuar malpensant i genera-litzant sobre la classe política. Per començar, el show inacabable ques’ha muntat a l’Assemblea de la comunitat de Madrid amb l’eternaqüestió dels trànsfugues (algú ho resoldrà alguna vegada?). Més re-centment, Déu n’hi do del que vam haver de sentir i de veure enl’últim debat al Congrés espanyol sobre l’estat de la nació. Per cert,no se n’hauria de dir “l’estat de l’Estat”?, encara que resulti redun-dant. Però això ja són figues d’un altre paner. Ara bé, el que s’endú la palma és el nou president de torn de laUnió Europea, l’italià Silvio Berlusconi. L’espectacle que va organit-zar només prendre possesió del càrrec és digne de passar als analsde la història política. Cal suposar que un home que està acostumata controlar bona part dels mitjans de comunicació d’Itàlia, no potsuportar que, només arribar, algú li canti les quaranta. I, és clar, elsenyor perd el papers i munta un sidral indigne de la institució quepresideix. Sort que només l’haurem d’aguantar sis mesos. Arribats a aquest punt, també voldríem remarcar que aquests ti-pus d’espectacles no són propis ni habituals, per exemple, al Parla-ment de Catalunya. Deu ser que allò del tradicional seny que ensatribueixen als catalans és veritat. Sigui com sigui, amb personatges com aquests anem arreglats. Opotser és que pertanyen a una altra galàxia i nosaltres, pobres mor-tals, no entenem la seva manera d’actuar. Si és així, la solució podriaarribar aviat; ja que en aquests moments els terrícoles tenim quatrenaus espacials camí de Mart. A principis d’any, els aparells i robotsque porten ens començaran a enviar informació sobre el planeta roigi si hi ha sort... potser els podem enviar cap allà. I bon vent i barca nova.

Colaboradors/es del mes:Albert Giribets, Josep M. Mayora, Comissió de Festes de la Fàbrica,Josep Roqué, Jordi Lanchas, Joan Giribet, Meritxell Marimon, IESEls Planells, Associació Cultural La Roureda, Llar d’Infants Munici-pal, Rafa i Richard Córdoba, Jordi Alins, Ramon Monfà, Jordi Esteban

Polítics galàctics

6

la P

ala

nca

Noticiari

La carretera de Clua

Durant la passada primavera es van finalitzar les obres de la carre-tera que uneix Baldomar amb Clua. Després de molts anys de rei-vindicacions, els 15 veïns de Clua han vist com se’ls dotava d’unservei tan bàsic com aquest, que els permetrà reduir el temps perarribar a Artesa i els farà guanyar en comoditat. La nova via té 5,6quilòmetres de llargada per 5,25 metres d’amplada; els treballs hanconsistit en l’asfaltat del camí, la millora del traçat, la col·locació debarrera biona en els punts més conflictius, l’habilitació d’una cune-ta d’un metre i el pintat de línies laterals, així com en la col·locacióde diversos senyals verticals. A principis de l’any 2001 es vaniniciar els treballs en una primera fase i ara, s’han acabat els cor-responents a la segona fase. L’obra ha anat a càrrec del Departa-ment d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunyai ha estat executada per l’empresa Regsa. A la imatge, un delstrams de la nova carretera (Foto: Albert Giribets).

Un juny de calor que farà històriaLa calor que hem passat aquest mes de juny sens dubte passaràa la història, ja que pràcticament ningú no en recorda tanta idurant tants dies seguits si no és un mes de juliol o d’agost. Almarge dels rècords que hem anat sabent pels mitjans informa-tius, podem dir que a Artesa la temperatura mitjana d’aquestmes ha estat de 24,8º i els dies més calorosos entre el 12 i el 15i entre el 21 i el 25, amb temperatures màximes de 36º i 37º(segons l’observatori de la Pl. de l’Ajuntament). A falta d’unestudi més exhaustiu, podem dir que des que La Palanca infor-ma puntualment de les dades meteorològiques, del 1997 ençà,la mitjana més alta d’un mes de juny va ser el 2001, amb 22,9º(gairebé 2 graus menys). Revisant aquestes dades, només hemtrobat que superin els 24,8º, l’agost de 1999 amb 25,5º i, pro-bablement, l’agost de 2000, del qual no tenim dades d’Artesa,però a Vilanova de Meià van assolir la terrible mitjana de 26,2º.

Artesa contra la leucèmiaEntre els dies 21 i 28 de juny, 20 localitats de les comarques dePonent, entre elles Artesa de Segre, van organitzar diferents actesdins la campanya “Lleida fins al moll de l’os”, en el marc de la VIIISetmana Europea contra la Leucèmia, que se celebra anualmentdes de 1996 en aquestes dates. La Fundació Internacional JosepCarreras ha rebut el suport de la Federació Catalana d’Entitats con-tra el Càncer, la Lliga contra el Càncer de les Comarques de Lleida

i l’Associació de Nens amb Càncer AFANOC perimpulsar la donació de medul·la òssia a les co-marques de Lleida. A Artesa, el dijous 26 de junya les 20h va tenir lloc una xerrada sobre aquesttema a la Dàlia Blanca. L’acte va ser presentat pelregidor Salvador Maluquer, mentre que la xerra-da va anar a càrrec de la Dra. Montse Coma. Unatrentena de persones van escoltar atentament lesexplicacions relatives a com fer-se donant per talde minvar un dels càncers que afecta més al jo-vent. Els interessats poden adreçar-se directamenta la Fundació Internacional Josep Carreras (telè-fon de contacte 93 414 55 66, correu electrònicwww.fcarreras.org) o bé al centre de referènciade cada província, o simplement al CAP. L’orga-nització va anar a càrrec del personal del CAPd’Artesa, el qual va comptar amb la col·laboracióde les Artesenques Actives, a més d’alguns jovesesportistes locals que s’encarregaven de la vendade gorres amb la finalitat de destinar els diners aaquesta causa.

Vilanova celebrà The Metal NightEl passat 28 de juny Vilanova de Meià celebrà unfestival de música heavy i rock dur, batejat ambel nom de The Metal Night. Un total de cinc grups(Vhäldemar, Red Wine, Dragonslayer, Criogenyai Embryonic) participaren en el certamen musi-cal, que comptà amb la presència de nombrososaficionats a aquest estil musical, provinents detotes les contrades catalanes.

Ensenyament farà més obres a Els Planells

Durant aquest mes de juliol, segons el Delegatd’Ensenyament a Lleida, està previst que comen-cin les obres d’ampliació al CEIP Els Planells queconsistiran en desdoblar l’actual parvulari. Així,el centre passarà de tenir 3 aules d’Educació In-fantil a tenir-ne 6, que són les que ja necessita pera el curs 2003-2004. Després de 3 anys de refor-mes i ampliacions, el Departament d’Ensenyamentha optat finalment per planificar un centre de 2línies, tant a Primària com a Secundària, i aques-ta en serà la primera fase. Les obres d’Artesa hanseguit un tràmit d’urgència, juntament amb unesaltres de Mollerussa i Tàrrega, i tenen un preu de

7

la P

ala

nca

Noticiari

licitació de més de 500.000 euros. Està previst que estiguin acaba-des cap a finals d’any i, mentrestant, el centre haurà de tenir unamica de paciència. L’ampliació del parvulari tindrà com a conse-qüència la sensible reducció de l’anomenat “pati de dalt”. Aquestfet, però, queda totalment compensat per l’ampliació de patis ques’ha fet gràcies a la gestió de l’Ajuntament, que va aconseguir unacessió urbanística anticipada del propietari dels terrenys adjacentsal centre i que va signar un conveni econòmic amb Ensenyament(al 50%) per a la construcció de noves zones d’esbarjo, entre al-tres obres de millora. A la imatge, el nou pati, acabat la primaverapassada (Foto: Josep M. Mayora).

Primeres calors, primers incendis

Coincidint amb una de les setmanes més caloroses de l’any(amb temperatures superiors als 40º C.), a finals del mes junyes van produir tres incendis forestals a les nostres contrades.El primer es va declarar al terme de Seró, la tarda del dissabte21 de juny. El foc va arrassar unes 15 Ha. de rostolls, cereals ibardisses. Els bombers van desplaçar al lloc de l’incendi 10dotacions terrestres i 5 d’aèries, que van controlar el foc cap ales 8 del vespre. El dilluns 23 de juny, es van produir dos incen-dis més, un a la zona de Vall-llebrerola i l’altre al Pont d’Alentorn,gairebé de forma consecutiva. El primer, a Vall-llebrerola, es vainiciar cap a les 4 de la tarda i va cremar 2 Ha. de rostolls inombroses bales de palla. Els bombers van mobilitzar 7 unitatsterrestres, 2 helicòpters i 2 bombarders, i l’incendi va quedarcontrolat cap a les 7 de la tarda. Sobre les 8 del vespre, es vadeclarar el segon foc a la zona del Pont d’Alentorn, que vacremar 1,5 Ha. de vegetació i va ser extingit en un parell d’ho-res. Les causes dels focs són desconegudes, tot i que s’espe-cula amb la possibilitat que el piròman que va provocar diver-sos incendis l’estiu passat, hagi tornat a actuar. (Segre, 22-06-03 i 24-06-03). A la imatge, l’incendi del Pont d’Alentorn (Foto:Sergi Valls).

Inés Sabanés i Benet Tugues, regidors a Madrid i LleidaEn les eleccions municipals celebrades el passat 25 de maig,dos polítics de casa nostra van sortir elegits regidors als muni-cipis de Madrid i Lleida, respectivament. Es tracta de la cubellesaInés Sabanés que encapçalava la llista de Izquierda Unida a lacapital del regne, i que va ser la tercera força més votada per

darrera del PP (el nou alcalde és Alberto RuizGallardón) i el PSOE. L’altre, és l’advocatd’Alentorn Benet Tugues, antic dirigent d’ERCque anava aquest cop a la llista de CiU a laPaeria de Lleida. En aquest Ajuntament va gua-nyar el PSC (Antoni Siurana és el nou alcalde)i el partit de Benet Tugues serà el principal grupde l’oposició (CiU amb Josep Gavín al capda-vant).

Artesa té papers a SalamancaEls treballs de recerca de l’historiador i advocatbarceloní Josep Cruanyes, han permès saber quediversa documentació d’almenys 16 localitats deLleida (entre elles Artesa de Segre) romanen alpolèmic Arxiu de Salamanca. Cruanyes ho ha re-collit en el llibre “Els papers de Salamanca”, pu-blicat recentment. Es tracta de diversa documen-tació pertanyent a Ajuntaments i entitats lleidata-nes, confiscada entre els anys 1938 i 1939 pelrègim de Franco. Les poblacions de la provínciasón Albatàrrec, Artesa de Lleida, Artesa de Segre,Benavent de Lleida, les Borges Blanques,Castellnou de Seana, Linyola, Llardecans, Lleida,Mollerussa, Palau d’Anglesola, Puigverd deLleida, la Seu d’Urgell, Sort, Sudanell i Tremp.Respecte als papers d’Artesa, falta saber quantssón i de què tracten, tot i que segons el mateixCruanyes, molta de la documentació de l’Arxiuva ser reduïda a pasta de paper o es conserva enmal estat.

Artesa, bé a l’informe de “la Caixa”L’Anuari Econòmic d’Espanya 2003 de “la Cai-xa”, publicat a principis de juliol, situa Catalunyaen el quart lloc del rànquing de comunitats res-pecte al nivell de renda familiar disponible perhabitant i any (les primeres són Navarra, País Basci Illes Balears). Entre els municipis, n’hi ha 6 deles comarques de Lleida que assoleixen un 10, elnivell màxim: Alpicat, Lleida, Mollerussa, NautAran, Torrefarrera i Vielha e Mijaran. Artesa deSegre es troba en un nivell 7, superior a la mitjanad’Espanya que és de 6. Altres municipis propersamb els quals sempre acostumem a comparar-nos, Agramunt i Ponts, també tenen un nivell 7.En les dades més concretes, però, Agramunt se-ria el primer dels tres, fet que s’explica pel seumajor número d’habitants (més de 5.000). Artesas’hi acosta molt pel que fa a activitats econòmi-ques i Ponts, és el més desfavorit quant a núme-ro d’habitants (2405) i activitats comercials. Al-gunes dades sobre el municipi d’Artesa de Segresón: 3283 habitants (xifra desfasada, ja que actu-alment superem els 3500), 2483 vehicles de mo-tor, 1400 telèfons, 127 activitats industrials, 130comerços minoristes i només un 1,4% d’atur.

Noticiari

8

la P

ala

nca

Festa Major de la Colònia - la Fàbricalls humits. Aquesta era la visióque es reflectia en els rostres

emocionats dels antics treballadorsde la Fàbrica quan el passat 28 dejuny, al migdia, tornaven a sentir,després de 36 anys de silenci, el brun-zit de la sirena. Aquesta vegada,però, no era la crida a l’inici d’untorn de treball, era el tret de sorti-da de la recuperada Festa Major dela Colònia. La sirena donà pas a la inauguraciódels actes de celebració de la mà delnou alcalde de la ciutat, el Sr. DomènecParís, que va fer un petit recull històricd’aquest entranyable espai del nostremunicipi, destacant el cens de la Colò-nia que assolí el nombre de 269 habi-tants als anys 60. Ens recordava tam-bé que en el moment del tancament laFàbrica tenia una plantilla de 220 tre-balladors. Obrint un programa molt intens, lacolla sardanista Font de Valldans va feruna exhibició ballant un galop i duessardanes, les quals varen donar pas aldinar. En aquest àpat ens hi reunirem250 persones entre veïns, antics fabri-cants i gent de tot el municipi. Tambéhi foren presents representants de gai-rebé tot el consistori, encapçalat perl’alcalde i alguns regidors de la sevaformació. Per part d’ERC hi assistí l’an-terior alcalde, Jaume Campabadal i elcap de llista Domènec Sabanès, que per

motius professionals no ens va poderacompanyar durant el dinar. També elPSC estava representat per en JosepGalceran que ens va mostrar les sevesqualitats com a ballador de country. La jornada no donava peu al descans.Just després del dinar s’iniciava el 1rconcurs de botifarra de La Colònia-LaFàbrica, amb una àmplia assistència deparelles, on els tres primers classificatses van endur gustosos premis. A con-tinuació, sessió de ball amb música endirecte on els antics treballadors varenreviure els animats balls de l’època. La festa continua sense aturador.Ara era el torn del grup Country LineDancers L136 de Baldomar que ensvaren regalar una espectacular sessió

de ball country seguida d’unes classespràctiques a les que espontàniaments’hi va afegir un gran nombre d’assis-tents que varen acabar ballant com aprofessionals. Era l’hora de la mistela ila coca per a tothom. Tot i que ja havíem arribat a l’horade sopar, la pineda de la Colònia estavaplena de gent que va enllaçar fins que,a la mitja nit, la música en viu va om-plir de decibels l’espai. Aquest directeva durar fins a les tres de la matinada,moment en què va continuar la disco-mòbil, tancant la festa passades les sis,quan ja començava a despuntar l’alba.Val a dir que, a més de més coques imistela, ja de matinada, hi va haver unapaella d’arròs amb crancs que va re-forçar l’estómac per a seguir ballantsota l’ombra nocturna dels pins.

Dinar de germanor, amb la presència de l’exalcalde Sr. Campabadal

U

Intervenció del nou alcalde, Sr. París

9

la P

ala

nca

Noticiari

Va ser una extensa jornada amb un intens programa d’ac-tes que va aconseguir aplegar més de 600 persones al llargde tot el dia. S’hi va veure tot tipus de públic, des delsantics fabricants (molts d’ells vingueren de molt lluny perestar a la festa), veïns de la Colònia, veïns del municipi i, a la nit,l’incombustible jovent de la comarca que gaudiren d’allò més.

L’ahir i el futurA l’any 1906 l’empresa tèxtil Vda. Tolrà de Barcelona cons-truí al nostre municipi una colònia industrial com les que enaquell temps s’aixecaven a la riba del Ter o del Llobregat.Aquesta construcció de marcat caràcter noucentista ambreminiscències modernistes i neobarroques –segons des-cripció de l’arquitecte Eusebi Guimet– és un exemplar únicno sols a la comarca, sinó més enllà dels límits de la No-guera. L’any 1922 l’empresa va ser venuda a Pericas, Boi-xeda i Companyia. Durant la guerra civil fou col·lectivitzadai va servir de caserna per als republicans, hostatjant-s’hi elgeneral Galán i la Dolores Ibarruri (la passionària). Al 1967,essent gerent de la fàbrica en Miquel Coll i Alentorn –qui pos-teriorment seria President del Parlament de Catalunya– tot ique va arribar a encarregar 23 estudis de viabilitat, la Fàbricava haver de tancar les portes. Al 1996, després de 30 anys d’abandonament, a la Colòniaes rehabilitaren els pisos dels antics edificis i, junt als veïns deles cases, aquest espai ha tornat a tenir vida pròpia. L’estiu del 2002 (veure La Palanca 246, pàg. 28, desetembre de 2002) els veïns vàrem organitzar un sopar queva ser la guspira que animà a preparar per aquest any laFesta Major. Antigament hi havia dues festes, l’una per SantJaume i l’altra, la del Roser, a l’octubre. Degut a l’extenscalendari de festes del nostre municipi, les dates correspo-nents a Sant Jaume ja estan adjudicades, amb la qual cosaens hem vist obligats a instaurar un nova data que és eldarrer cap de setmana de juny. L’èxit d’aquesta edició ens ha esperançat, encara més,als il·lusionats veïns de la Colònia i ja estem pensant en elspreparatius de la Festa Major de 2004. Hem d’anunciar, també, que estem iniciant els tràmitsper a la creació d’una associació cultural amb la finalitat derecuperar la memòria, la història, documentació i materialsa més de donar la projecció que es mereix aquest històricnucli del municipi d’Artesa de Segre. Volem dir-vos, a més,que d’aquí 3 anys commemorarem el 100 aniversari pelque ja estem sentant les bases per al projecte de calendari iactes de celebració. Podreu trobar un complet reportatge fotogràficd’aquesta Festa Major a l’apartat de festes i tradicionsdel uep http://artesadesegre.tripod.com.

Comissió de Festes la Colònia - la Fàbrica

A la tarda, campionat de botifarra

Demostració de country a càrrec del grup de Baldomar

La nit va estar molt animada

La paella de crancs va ajudar a arribar fins a la matinada

11

la P

ala

nca

Noticiari

Estudi Amics de l’Artes del passat mes de març, i sotael nom d’Estudi Amics de l’Art,

l’artista de Baldomar Antoni Bor-rell ha posat en funcionamentaquesta escola d’art en col·laboracióamb l’Ajuntament d’Artesa. Es tracta d’una vella aspiració deBorrell, el qual considerava que al mu-nicipi hi faltava aquest tipus d’activitatcultural per complementar-ne altresprou ben representades, com és el casde la música. Fins al moment són 8 els alumnesque s’han incorporat a l’escola d’art,però està previst que durant aquest es-tiu se n’incorporin almenys 6 més.Aquests assisteixen a l’escola els di-marts i dijous de 19h a 21h, paguen 30euros al mes i s’han de portar les telesi els colors. Borrell, a més d’ensenyarles tècniques artístiques, s’encarregad’administrar l’escola i de proveir delmaterial necessari amb les quotes del’añumnat (pinzells, paper de dibuix,làmines...). Després de diversos contactes en-tre Borrell i representants municipalsdurant els darrers anys, el darrer regi-dor de Cultura, Jaume Gonzàlez, vadecidir posar fil a l’agulla. Aprofitant ladisponibilitat del pis de l’antic secreta-ri, damunt d’on avui tenim les oficinesmunicipals, es van fer les obres míni-mes necessàries per a poder-hi desen-volupar aquesta activitat. La porta d’en-trada es troba, doncs, al carrer Balmes.En la dotació inicial d’equipaments, amés de l’Ajuntament, també hi vacontribuir l’IES Els Planells, cedint tau-les de dibuix que actualment ja no uti-litzen. Els plans de Borrell per al futur, quees mostra molt optimista en aquest sen-tit, preveuen que més endavant es pu-guin impartir ensenyaments de dibuix iescultura. No descarta que també espugui fer ceràmica i, fins i tot, cons-trucció de gegants i capgrossos. Afir-ma que es podrien fer personatges comArnau Mir de Tost, els Comtes d’Urgell,Jaume I... La seva gran il·lusió, però,és de deixar un bon planter de pintors icrear una Fundació que porti el seunom. A més curt termini, li agradaria

realitzar alguna activitat amb els seusalumnes de cara a la propera Fira delMeló. El seu alumnat es mostra molt satis-fet amb aquesta iniciativa, que algunsesperaven de feia temps. Destaquen, amés, la gran qualitat artística de Bor-rell, el qual els deixa clar que si en pocsmesos no veu prou qualitats per a de-dicar-se a aquesta activitat els ho diràclarament.

Antoni Borrell i PujolVa néixer a Barcelona l’any 1927. Pintor,escultor i il·lustrador, resideix fa anys aBaldomar. Apassionat per les arts i autodi-dacta, començà a pintar de molt jove, pas-sant per diferents etapes, des del realismefins a l’impressionisme. Domina bé el paisatge, les marines i elsbodegons; però sobretot la figura huma-na. La seva empremta més personal la tro-bem en la seva col·lecció pictòrica del mónislàmic. Entre els nombrosos retrats queha pintat, cal destacar els dels reis d’Es-panya i el del príncep Felip. L’any 1970 fundà el Museu arqueològic i paleontològic de Baldomar i founomenat conseller adjunt de l’IEI. Durant aquella època realitzà una col·lecciód’obres recreant la vida quotidiana dels homes prehistòrics, que actualmentes troben en diferents museus de Catalunya. El 1977 fou seleccionat al certa-men internacional d’Andraix (Mallorca). Les seves obres són conegudes en diferents països europeus, com Françao Itàlia, i en el seu currículum hi podem comptar més de 60 exposicions, untotal de 14 monuments a les terres de Lleida i 4 murals a diferents esglésies.Les obres que tenim més a prop són l’escultura de la M.D. de Salgar (1983),els monuments a La Perdiuaira de Vilanova de Meià (1984), al Pare Godern deSta. M. de Meià (1984) i a Sant Mamet d’Alòs de Balaguer (2000), i el murala l’església de Baldomar (1992). A la plaça de les Escoles Velles d’Artesa hihavia hagut el monument a la Tercera Edat, el qual va sofrir diverses i greusdestrosses fruit del vandalisme que van fer impossible la seva rehabilitació. Recentment ha estat investit Cavaller de l’Ordre de Sant Maurizio e Lazzarode la Casa Reial de Savoia, amb seu a Ginebra.

De moment, els que hem tingut lasort de poder veure el treball d’aquestsprimers alumnes podem afirmar que latasca de Borrell està donant bons re-sultats i que les qualitats artístiquesd’aquestes persones són extraordinà-ries. No cal dir que les portes estanobertes a tothom.

Text i fotos: Ramon Giribet i Boneta

D

Municipis

12

la P

ala

nca

Camp de treball al Pou de Glaç de CubellsAjuntament de Cubells va or-ganitzar, el proppassat any

2002, un Camp de Treball per recu-perar i potenciar una zona d’interèsnatural i lúdica situada a l’entradade la població, “El Pouet de Cubells”,alhora que es volia afavorir l’inter-canvi d’experiències entre el joventdel poble i altres joves d’arreu deCatalunya. L’experiència resultà molt gratifi-cant, tant pels joves participants compel conjunt de la població de Cubells.L’estada d’aquests joves va deixar unmolt bon record i va engrescar a repe-tir aquesta experiència de convivènciaun cop més (veure la secció Municipisde La Palanca núm. 244, juliol 2002).Per això, des del 6 fins al 17 de juliol télloc el segon camp de tre-ball, en què es restauraràuna zona d’alt interès cul-tural i històric que presen-ta una gran potencialitat lú-dica i social. Es tracta del’anomenat “Pou de Glaç”o “Pou de la Marota”, an-tic pou de glaç de Cubells,el qual trobem citat els se-gles XIV-XVII en les actes de l’Ajun-tament, i que en l’actualitat està en greuperill de degradació, tant per l’acció am-biental com per l’acció antròpica.

El present Campde Treball té comobjectius bàsics:- Facilitar l’inter-canvi d’experiènci-es entre el jovent dela població i jovesd’altres contrades.- Valorar una zonaen perill de degra-dació i destinar-la aús social del poble.- Contribuir a unmillor coneixementi estimació del nos-tre entorn.- Realitzar una tasca formativa de jo-ves, tant en el camp de convivènciacom en el de coneixements de tècni-

ques específiques de res-tauració d’espais degradatsi problemàtica del món ru-ral.- Dinamitzar el municipi,donant-lo a conèixer a unasèrie de col·lectius interes-sats en temes socials i cul-turals (els joves assistentsals camps de treball i llurs

famílies). La feina consistirà en desbrossaracuradament l’entorn d’esbarzers, totfent un buidat de brossa i males herbes

del Pou de Glaç i completar-ne la nete-ja (l’equip de l’Ajuntament haurà fet lafeina més feixuga de la neteja prèvia).S’eliminarà el reompliment de terres ques’han acumulat al llarg dels anys i esdeixarà al descobert la seva estructuraoriginal. Per aquesta tasca comptem amb unequip de noies i nois entre els 14 i 17anys que han arribat a les nostres ter-res de punts molt diversos del país(Barcelona, Girona, Salt, Sant Cugat delVallès, Valldoreix, Sant Fost deCampcentelles, Sobremunt, Martore-lles, Sarrià de Ter, Palamós, Salt...). Però no tot ha de ser treball feixuc.Les tasques de restauració es concen-tren al matí, les tardes es dediquen a larealització d’activitats lúdiques, de con-vivència i de diversos tallers formatiusi de coneixement de l’entorn (piscina,excursions, gimcana, festa amb el jo-vent del poble, tallers de vídeo, tallerde treballs del ferro, visita a granges,bivac d’astronomia, internet...). En les fotos adjuntes podem veurel’estat actual del Pou de Glaç i les se-ves dimensions considerables. Les fo-tos corresponen a una visita realitzadael 29 setembre del 2002 per l’Associa-ció Cultural “Les Terres del Marque-sat” amb motiu de les Jornades Euro-pees del Patrimoni, a les que Cubellss’hi va adherir.

Josep RoquéWeb de Cubells: http://wwww.cubells.net

L’

13

la P

ala

nca

La Noguera

Josep Roig, nou president del Consell ComarcalEn el nou Consell Co-marcal de la Noguera,CiU comptarà amb ma-joria absoluta (amb 11dels 19 consellers) i re-cupera així el governd’aquesta institució.Aquesta formació políti-ca ha decidit que l’alcal-de de Cubells, JosepRoig, en sigui el presi-dent. Roig té molts anys

d’experiència en el Consell, on ja va ocupar aquest càrrecdurant el període 1993-1995, després que el president JaumeCardona (epd) presentés la dimissió. Així mateix, repeteixcom a conseller l’alcalde de Vilanova de Meià, Joan Serra(CiU). Artesa comptarà amb dos que s’estrenen en el càr-rec: Domènec París, per CiU, i Mingo Sabanés, queserà un dels 4 consellers comarcals d’ERC. El PSCestarà representat amb 3 consellers i el PPC amb 1.La constitució dels Consells Comarcals a la demar-cació de Lleida està prevista pel dilluns 14 de juliol.

El Príncep Felip visita ActelEl Príncep d’Astúries va visitar la cooperativa Actel deTérmens el passat 16 de juny per tal d’inaugurar la planta defruita pelada Mama Fruta, que posa a la venda safates depera i poma pelades (més endavant, papaia i taronja). ElPríncep de Borbó fou rebut per nombroses autoritats: elconseller d’Agricultura, Josep Grau; el president d’Actel,Josep Casals; l’alcalde de Térmens, Francesc Sangrà; ladelegada del Govern a Catalunya, Julia García; el delegat delGovern de la Generalitat a Lleida, Estanis Felip; i fins i totl’alcalde de Lleida, Antoni Siurana. Durant l’acte, les expli-cacions van anar a càrrec del director general de la coope-rativa, Jordi Carbonell. El Príncep inaugurà també una es-cultura de l’artista Miguel A. González, titulada Comunitat.

El foc crema 110 ha a Les AvellanesA mitja tarda del dissabte 21 de juny, a prop de Vilanova dela Sal (municipi de Les Avellanes i Santa Linya), una màqui-na recol·lectora va fer saltar una espurna en xocar contrauna roca, provocant un incendi que es va escampar ràpida-ment a causa de la sequera i les elevades temperatures. Elfoc va devastar unes 110 hectàrees, la majoria de cereal, ino es va poder controlar fins a la nit, tot i la ràpida interven-ció de 6 avions i 19 vehicles terrestres. L’enorme columnade fum es va veure des de molt lluny. Aquest incendi vacoincidir amb el que es va produir a Seró, terme d’Artesa deSegre.

Nit de llegendes a BalaguerA Balaguer, la nit del dijous 3 de juliol es va convertir en unaNit de llegendes. Es tracta d’una nova iniciativa del MuseuComarcal de la Noguera que va aplegar gran nombre d’as-sistents, al voltant de 400 persones. L’activitat consisteix en

una visita guiada per Balaguer, amb sortida des del CastellFormós, que pretén enfocar la història de la ciutat des d’unaltre punt de vista. La presentació de cada indret va anar acàrrec de la directora del Museu, Carme Alòs, mentre queels narradors de les llegendes foren Francesca Almira, JosepJ. Carbonell, Rafel Molina, Eva Solanes, Francesc Vilalta iÀngel Viola. A més, es va comptar amb la col·laboració del’Escola de Musical d’Estiu.

Activitats de Les Terres del MarquesatL’Associació Cultural “Les Terres del Marquesat” va iniciarles seves activitats estiuenques el passat 4 de juliol, amb unaconferència a Cubells sobre la pintura esquemàtica de l’ArcMediterrani a càrrec dels doctors de la Universitat deBarcelona M. Àngels Petit i Josep M. Fullola, responsablesde l’excavació de la Cova del Parco d’Alòs de Balaguer. El 5de juliol, una cinquantena d’associats van anar d’excursió ala Cova dels Vilars d’Os de Balaguer, on van poder observar

les pintures prehistòriques d’aquesta cova. Les acti-vitats continuaran amb una visita a Sant Llorenç deMontgai a finals de juliol. Després, durant l’agost,es realitzaran activitats a Baldomar, Anya, Vilanovade la Sal i Vilanova de Meià, on es farà la cloendad’aquest estiu.

Descoberta sobre les AvellanesDurant unes obres de rehabilitació de la coberta de l’esglé-sia de Vilanova de la Sal, el passat 26 de juny, va tenir lloc latroballa fortuïta d’un bagul que conté important documen-tació sobre el monestir de les Avellanes. Es tracta de diver-sos documents dels segles XII al XVIII, entre els quals des-taca l’acta fundacional del monestir, de 1166. Es pensa queun veí els devia amaga durant la Guerra Civil per tal d’evi-tar-ne la desaparició. El dimecres 9 de juliol, Josep M. Sans,director general del Patrimoni Cultural, va participar en lapresentació pública d’aquesta documentació, realitzada a lamateixa església. També hi foren presents representants delmunicipi i del Bisbat d’Urgell, a més del coordinador territo-rial de Cultura a Lleida, Francesc Vidal. Per altra banda,aquest mateix dia, Sans va assistir a la inauguració del VIIICurs d’Estiu de la càtedra d’Estudis Medievals Comtatd’Urgell, a la sala d’actes del Consell Comarcal.

Últimes obres a l’Algerri-BalaguerA principis de juliol, una unió temporal d’empreses va co-mençar les obres del tram B del canal Algerri-Balaguer, elqual té 8 km i regarà unes 4.500 ha a Castelló de Farfanya,Menàrguens, Torrelameu i Balaguer. El termini d’execucióés de 2 anys i la inversió supera els 75 milions d’euros. Amés, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca(DARP) sol·licitarà el canvi de captació de l’aigua. Ara s’had’impulsar des del Noguera Ribagorçana fins a una bassareguladora, la qual cosa encareix el cost de l’aigua. El DARPpresentarà un estudi a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebreque preveu el subministrament des del pantà de Santa Anna.

La Palanca

15

la P

ala

nca

Repor tatge

ant Joan és la nit més curta del’any i el dia més llarg, corres-

ponent al solstici d’estiu. És una deles festivitats unànimement més ce-lebrada per la majoria de dones ihomes que vivim dins l’ambient dela cultura catalana. A Artesa, la re-vetlla s’ha celebrat principalmentamb sopars populars per diversoscarrers i places.

Els orígens de la festaArreu del nostre País, una de les festesque se celebra amb més intensitat du-rant el decurs de l’any és la nit de SantJoan, a l’inici del solstici d’estiu. Delsseus orígens, en trobem explicacionsper a tots els gustos. Els experts diuenque en els temps del Neolític ja s’haviaobservat el fenomen astronòmic delsolstici. Aquestes primeres civilitzaci-ons feien unes particulars cerimònies abase de foc per conferir forces a l’as-tre rei la nit del 23 de juny, ja que veienque aquest dia el Sol començava a per-dre força. A Grècia començaven l’anypel solstici d’estiu. Celebraven les fes-tes dedicades al déu Apol·ló, represen-tant del Sol, durant les quals enceniengrans fogueres de caràcter purificador.També de la tradició grega podem ha-ver heretat les falles de Sant Joan.Aquestes recorden les festes efestiescelebrades en honor a Vulcà. Els efestus

corrien una cursa esbojarrada amb at-xes enceses a les mans i deixaven alseu darrera tota una estela de guspiresi de claror. Hi ha qui diu, però, que lesfestes i els costums de la nit de SantJoan recorden molt les pal·lílies roma-nes, és a dir, les festes en honor aPal·las, que havia estat la divinitat delfoc, dels prats i dels ramats, tot i queaquestes se celebraven per l’abril. ContaOvidi que el dia de la festa de Pal·las,dos pastors, entretenint-se rascant dosbocins de fusta de figuera, van fer-nesaltar una guspira i que així va ser des-cobert el foc, el qual es va dedicar a ladeessa, prenent així sentit ritual i sa-grat. L’església catòlica va cristianitzaraquesta festa, com moltes altres, fent-la coincidir amb la del naixement deSant Joan Baptista.

Els elementsLa revetlla o berbena és la forma mésestesa de celebrar la Nit de Sant Joan.És una celebració festiva que s’acos-tuma a fer en grup i que ha de durardes que s’amaga el sol del dia 23 dejuny fins al punt de l’alba del 24. Elmot berbena ens arriba de la planta delmateix nom, que s’ofrenava antigamentals déus i de la que se’n feien corones.La berbena escampa una olor profun-da, a la qual s’atribueixen poders afro-disíacs.

El foc és l’element principal i aques-ta Nit té un gran poder purificador. Esdiu que, la Nit de Sant Joan, el foc allu-nya els mals esperits i per aquesta raóhi ha un munt de creences al voltantd’aquest element. Les fogueres són

l’element principal i tenen un caràcterpurificador ja que és creença comunaque les flames allunyen el mal i les im-pureses. Per a fer una foguera, el mi-llor és aconseguir un munt d’estrisvells, fustes i cartrons. Al cremar-los,apartem de nosaltres la mala sort, la dei-xem enrere i comencem un nou cicle.Les fogueres també actuen com a nexed’unió. La pólvora i els petards. Dies abansde la Nit de Sant Joan, hom pot veurecasetes habilitades exclusivament pera la venda d’aquest material. La piro-tècnia actual és molt variada i atorga ala festa soroll i lluminositat. La fortatradició pirotècnica de la cultura catalanaes remunta als segles XII i XIII amb lainfluència deixada pels àrabs, que erenuns grans aficionats a aquests jocs. L’aigua és un altre dels elementsprincipals de la festa, sobretot la quees presenta en forma de rosada, la qualestà relacionada amb diversos ritualsmàgico-medicinals. El seu origensembla que està clar, ja que se celebrala diada del Baptista i el bateig al riuJordà. L’aigua, doncs, és un elementsagrat, purificador i amb un ampli sen-tit màgic. Segons antigues creences,durant la Nit de Sant Joan, els banysnocturns tenen virtuts purificadores, jaque totes les aigües, ja siguin correntso estancades, tenen virtuts guaridoresaquesta Nit. Les herbes són un altre delselements importants de la festa. Durant

La revetlla de Sant Joan

S

Aquesta fou l’única foguera d’enguany i, per mo-tius de seguretat, no va arribar a encendre’s

Els veïns i les veïnes de la carretera de Tremp fa 14 anys que organitzen, sense interrupció, un soparpopular per la revetlla de Sant Joan. Enguany es van reunir 45 persones al voltant de la taula

16

la P

ala

nca

Repor tatge

aquesta nit creixen al bosc moltes vari-etats vegetals (que s’anomenen herbesde Sant Joan), les quals tenen la virtutde curar tota mena de mals. De fet,qualsevol herba collida aquesta nit téqualitats guaridores, doncs sembla serque és el moment de l’any que les plan-tes tenen més virtuts. Tota festa com cal ha de tenir unelement gastronòmic tradicional.Durant aquesta Nit és tradicional menjarcoca, que pot ser dolça o salada, defruita, de pinyons o de llardons, fins itot farcides de crema o de nata; de re-capte, amb llonganissa, escalivada otonyina, però sempre acompanyadad’un bon vi o d’un bon cava. Segonsels estudiosos de la gastronomia festi-va, la coca que es menja la Nit de SantJoan ha de tenir una mida canònica: eldoble de llarg que d’ample. La màgia. Molts rituals i creenceshan servit per donar a aquesta Nit laimatge de nit màgica, plena de sortile-gis, en la qual tot és possible. No tot-hom hi creu, però el que és cert és quemoltes de les cerimònies rituals guari-dores, de fertilitat o d’altra mena, handonat resultat. És una nit depermissivitat total i col·lectiva, el sub-conscient ens mou a reunir tot allò quenormalment amaguem, temem o ensavergonyeix creure. La Flama del Canigó. L’any 1955,al Vallespir, en Francesc Pujades, veíd’Arles del Tec, enamorat del Canigó iinspirat-se en el poema del mateix nomde Mn. Cinto Verdaguer, va prendre lainiciativa d’encendre un foc la Nit deSant Joan al cim del Canigó i, des d’allí,repartir la flama per totes les terres deparla catalana a traves de diferents ru-tes com a símbol d’identitat comuna.

La revetlla a Artesa de SegreLa forma com els artesencs i lesartesenques celebrem la Nit de SantJoan, conté nombrosos dels elementsque hem explicat. De la nostra històriamés recent, podríem dir que durant elsanys 80 la revetlla de Sant Joan gaudiade nombroses fogueres distribuïdes perdiferents carrers de la ciutat, que erenacompanyades d’alguna xocolatada,una mica de beure... Durant els anys90, aquesta tradició va evolucionar ensopars de germanor entre els diferents

A la imatge superior observem els 35 veïns i veïnes del carrer Mare de Déu del Pla

A la imatge inferior es poden veure els veïns que es van reunir al carrer Roc del Cudòs (un xic mésd’una vintena), que encara hi eren ben entrada la matinada

Al carrer Calvari van reunir-se fins a 85 persones, essent de llarg el sopar que comptava amb mésparticipació. En acabar el sopar, també hi va haver música en directe

17

la P

ala

nca

Repor tatge

Per Sant Joan celebrem el solstici d’estiu i és això el que reflecteixenles dites següents:

-Sant Joan, el dia més gran.-El dia més llarg de l’any és per Sant Joan.-Nit de Sant Joan, la més curta de l’any.

Els dos solsticis, el d’estiu per Sant Joan i el d’hivern per Nadal,coincideixen amb el naixement de Jesús i el del seu cosí Joan, coneguttambé com el Precursor. Hi ha qui creu que aquestes dues diades,Nadal i Sant Joan, tenen una relació significativa. Aquesta creença hadonat origen a molts refranys:

-Per Sant Joan al joc, per Nadal al foc.-Bona sort per Nadal, desventura per Sant Joan.-Diner per Nadal, pobresa per Sant Joan.-Qui es vol fer ric per Nadal, el pengen per Sant Joan.-El ral guanyat per Sant Joan és ral i mig per Nadal si homsap guarda’l.-Qui riu per Sant Joan, plora per Nadal.-De Nadal a Sant Joan, va mig any.

-Sant Joan escurça els dies i el Nadal els estira.-Ni calor abans de Sant Joan, ni fred abans de Nadal, fanl’any bo i cabal.-Fred per Nadal i calor per Sant Joan, salut per tot l’any.

Diuen de la nit del 23 de juny que té molta màgia. Molts rituals icreences envolten la nit de Sant Joan. Aquí teniu algunes d’elles enforma de refranys:

-Qui encén foc per Sant Joan no es crema en tot l’any.-Les herbes de Sant Joan, tenen virtut tot l’any.-Bany de Sant Joan, salut per tot l’any.-Per Sant Joan, tot neix i tot creix.-Nit de Sant Joan, nit d’amoretes.-Per Sant Joan, tot es fa gran.-La qui es gronxa per Sant Joan, aviat troba galant.-Si estimes el teu galant, no li dones cols per Sant Joan.-Sangria per Sant Joan, salut per tot l’any.-La pluja de Sant Joan podreix la fruita al camp.-Si per Sant Joan plou, quaranta dies plou.

EL REFRANYER DE SANT JOAN

veïns de diversos carrers d’Artesa. Laprimera d’aquestes entaulades popularsla van realitzar els veïns de la carreterade Tremp durant la revetlla de l’any1989. També es va intentar promoure,des de l’Ajuntament, l’encesa de les di-ferents fogueres amb la Flama delCanigó, iniciativa que no va reeixir. Fi-nalment, durant aquesta primera dèca-da del segle XXI, l’estricta normativaque fa referència a les fogueres ha ex-tingit pràcticament aquesta pràctica ala nostra ciutat. L’única foguera que lamainada havia preparat per a la revetllad’enguany, no va arribar a encendre’s,ja que el seu emplaçament (les Eres)era molt perillós. Però, per altra banda,continuen molt vius els diversos soparsde germanor que es realitzen. Enguany,durant la nit de Sant Joan vam comp-tabilitzar un total de sis sopars popu-lars distribuïts per diferents carrers iplaces, que van aplegar prop de 300veïns i veïnes. De fet, aquests haurienestat més, puig que a les zones de lesSitges i del carrer Sant Joan i la Seclavan ajornar la revetlla i la van celebrarel 28 de juny (revetlla de Sant Pere).De ben segur que aquesta forma de ce-lebrar l’arribada de l’estiu en forma desopars de germanor, propicia una mi-llor coneixença i relació entre els dife-rents veïns i veïnes que en formen part.

Text i fotos: Sergi Valls i Jové

Una llarga taula al carrer Bisbe Bernaus va reunir més de cinquanta persones

Com cada any, a la plaça Major van parar la taula sota els porxos, on van reunir-se unes 35 persones.Com a anècdota, cal dir que cada any, quan acaben el sopar, pugen caminant al Castellot (enguany,malgrat tot, només van conservar la tradició dos veïns d’aquesta plaça)

18

la P

ala

nca

Esports

La temporada de les nostres promeses futbolístiquesFede Bessone es consolida al Barça CEn el seu segon any en el Barça, el Fede va començar la pretemporada amb elconjunt blaugrana que milita al grup 5è de la 3a Divisió, tot i ser encara juvenil detercer any. En acabar la primera volta de la lliga, després de disposar de poctemps de joc, va passar al juvenil A (Divisió d’Honor), on va romandre 4 partits.Degut a la lesió d’un company, va reaparèixer amb el Barça C justament en elpartit jugat a Balaguer contra l’equip local. A partir d’aquí va jugar regularmentels últims 8 partits de lliga. El seu equip va quedar en cinquena posició, a 3 puntsde jugar el play-off d’ascens. Bon final de temporada, doncs, del Fede. Gairebésempre ha jugat en la seva posició habitual d’extrem esquerre i ha marcat 3 gols,dos amb el juvenil i 1 amb el Barça C. A finals de juliol li toca reincorporar-se.

Roger Giribet, campió d’Espanya de cadets amb el BarçaEl Roger ha tancat una bona temporada en el Barça, on porta ja tres anys. En-guany el seu equip (el cadet A) ha aconseguit el triplet: campió de lliga en laDivisió d’Honor (categoria creada aquesta temporada amb els millors 16 equipscatalans), campió de la Copa de Catalunya i campió de la Copa d’Espanya. Laseva posició habitual ha estat de migcampista, però també ha jugat d’extrem;sempre per l’esquerra. És un dels jugadors del seu equip que ha gaudit de mésminuts de joc i ha marcat 10 gols a la lliga. A més, ha estat convocat en dues deles tres convocatòries oficials de la selecció catalana sub16. De cara a la properatemporada, s’incorporarà al juvenil B.

Miquel Massana, campió de Catalunya amb la selecció de LleidaL’agost de l’any passat, el Miquel s’incorporava a les files de l’infantil A de la UELleida, després d’haver passat per tots els equips del futbol base artesenc. El seuequip no ha pogut mantenir la nova categoria de la Divisió d’Honor; però elMiquel ha cuallat una bona temporada, jugant habitualment de titular en la sevaposició de mitja punta, des d’on ha marcat 8 gols. A més, ha estat convocat ambla selecció de Lleida de la seva categoria, amb la qual s’ha proclamat campió deseleccions de Catalunya (van guanyar Tarragona i van empatar amb Barcelona iGirona), a més de disputar un amistós contra el Ràcing de Santander i el darrerTorneig de Bellpuig. Molt satisfet per la seva temporada, espera ja amb il·lusióincorporar-se al cadet B del Lleida. Aprofitem per fer menció que, després de 4 temporades a la UE Lleida (2d’infantil i 2 de cadet), Joan Carles Macià ha decidit abandonar aquest club itornar a jugar amb l’Artesa (ara EFAP), ja en el juvenil.

La PalancaEl Miquel es va estrenar amb el Lleidaen un partit amistós a Artesa

Roger en el seu debut amb la selecció catalana sub16

El Fede de blaugrana contra el seu exequip, l’At. Segre

19

la P

ala

nca

Esports

Concurs de pesca 2003quest concurs va tenir lloc du-rant el matí del passat diumen-

ge 29 de juny. Un matí molt calorós amb el cabald’aigua molt just, degut a les retalladesmassa pronunciades del nostre estimatpantà de Rialb (que ens va prometreel cabal ecològic durant tot l’any), vaser la possible causa que la pesca nofos l’esperada; ja que les repoblacionsvaren ser nombroses i de qualitat. No hi va haver massa participació,per la qual cosa des d’aquí voldríemdonar una empenta a aquesta societatque es una de les més antigues d’Artesa:ens fa falta saba nova per continuar laseva marxa. Volem destacar la foto del concursque representa el futur generacionald’aquest esport, que cal destacar perles seves virtuts relaxants i de respecteal medi ambient. També voldríem animar a tots elspropietaris de granges del nostre en-torn que, si us plau, agrairíem molt laseva ajuda a preservar un espai que ésde tots. No fa molts anys un servidorbevia del riu quan tenia set i ara benjust es pot donar una remullada per pord’arribar a casa amb pudor de purins.

Moltes gràcies als participants, alssocis i a les persones que desinteressa-dament ens ajuden a mantenir viva lasocietat de pesca. Molt aviat obrirem una secció dinsla pàgina web d’Artesawww.artesadesegre.com, on hi hauràmolta informació sobre aquest esport i

notícies sobre la societat d’Artesa. Ani-rem informant en la següent Palanca iamb cartes als socis.

Jordi Lanchas PapellTresorer de la Junta de la Societat dePescadors Esportius d’Artesa de Segre

AA

Marc Ticó i Vidal, guanyador de la categoria infan-til amb un captura de 255 g

Vicenç Llobera i Sans, guanyador de la categoriasènior amb 14 captures (entre elles la més gran,de 1.190 g)

Categoria infantilNom Captures Pes

1 Marc Ticó Vidal 12 Juan Marc Huguet Solé 1 250gr3 Joan Vilalta Gili 0Captura més grossa Marc Ticó Vidal 255gr

Categoria sèniorNom Captures Pes

1 Vicenç Llobera Sans 142 Josep Trepat Terrer 73 Domingo del Pino Espinar 54 Ruben Fernandez Peres 3Captura més grossa Viçenc Llobera Sans 1190gr

Participació sènior 19 socisParticipació infantil 3 socis

Classificacions

21

la P

ala

nc

a

Viatges

Xina: la tomba dels guerrers de Xi-anntre els monuments visitables deXina, aquest és un dels més im-

pressionants. Més o menys a la època en què es vacomençar a dibuixar la gran muralla,primer amb parts fetes amb terra, partsfetes amb pedra, discontínues, hi vahaver a Xina una dinastia de gran he-gemonia, la dinastia Qing (xing). L’em-perador més prominent d’aquesta di-nastia fou en Garcia. Aquest va tenirun somni en el que immensos exèrcitsel protegien més enllà de la mort, du-rant segles i segles. Les tombes de la zona són totesturonets amb el monument funerari enel seu interior. Aquest emperador tam-bé fou enterrat de la mateixa manera,però amb un seguici molt especial. És interessant llegir-ne la història,abans de veure-ho tot plegat, perquèrealment la impressió és més profun-da. A l’any 1900, un pagès va volercavar un pou. En arribar a una certaprofunditat, va ensopegar amb una cosadura, que va resultar ser un tros de ce-ràmica negra i forta. Després de cavaruna estona més, van sortir trossos delque semblava una persona en ceràmi-ca, vestida com un guerrer, d’aproxi-madament la mida natural. Amb el temps, es va excavar una partmés gran i van aparèixer més vestigis.En aquests moments, s’han excavatunes tres zones principals i sembla quen’hi poden haver força més. Es comp-tabilitza un total d’unes 10.000 peces,de diferents tipus, entre guerrers, ca-valls i altres. Algunes són de bronze, lagran majoria de ceràmica i terra cuita. En el jaciment es poden trobar unesnaus industrials grandíssimes, subven-cionades en el seu moment pel govern,on hi ha aquestes peces restaurades icol·locades en la seva posició original,que era ordenada d’acord al tipus depeça: sergent, caporal, soldat, arquer,pilot de carro, cavall, etcètera. Hi haunes tres naus principals, una amb ma-joria de soldats, l’altra amb majoria decarros i l’altra on hi ha un museu ambpeces més preuades, com un carro com-plet de bronze i metalls preciosos d’uns1,5x1x1m, és a dir, escala reduïda.

La sorpresa ve quan, entre fila i filade soldats, distingeixes unes marqueselevades en el terreny, que fan com sientre les files hi haguessin canals. Uncop llegida l’explicació, comprens quesón les marques que han deixat les fus-tes en podrir-se, és a dir, que totes lespeces estaven cobertes amb teulades pera evitar ésser malmeses per les incle-mències del temps. És a dir, que a ca-prici de l’emperador,es van aixecar unaquantitat indetermi-nada de m2 de case-tes cobertes –una nauindustrial del passat–on es van anar apilant en el seu interiorles peces de ceràmica cuites, i a més amés, pintades en tots els seus colorsnaturals. El nivell de detall arribava finsa les cintes de cuir i les fustes del car-ros, que no s’han conservat però handeixat la seva marca. Si aquestes figu-res estan representades sempre en co-lor gris, és perquè el pas del temps haesborrat les marques de pintura, quenomés es conserven en alguns casos. I com feien les peces? Doncs primermodelaven el cap, que era massís, i lesaltres parts del cos (el tronc, les extre-mitats...) es feien per separat, buides, is’ajuntaven més tard. Després es fica-va en el forn i es pintava. Això, fins a10.000 vegades en els diferents dis-

senys, que copiaven fidelment la reali-tat –el sergent es representava promi-nent, amb una actitud dominant, men-tre que el soldat era més prim i humil. En el Museu hi ha també tota la his-tòria de la troballa, també una explica-ció del que s’està fent en aquell mo-ment, i les peces més importants de lacol·lecció, fetes en diferents metalls a

escala reduïda. Cal esmentar que res-taurar una peça és una feina laboriosa,que requereix cercar les seves diferentsparts, recompondre-les, i intentar situ-ar-la en el seu possible lloc original.S’ha de tenir en compte que primer s’hade desenterrar la peça. És per això quenomés s’han descobert unes 500 peces,una petita part de lo que queda enterrat. Està prohibit fer fotografies; però, de fet,més que una imatge, el més impressionantés la història de tot plegat, i com un es potimaginar que es pogués fer una cosa així. Tot això només per a què l’empera-dor pogués dormir un son eterntranquil·lament. Doncs fins al proper son. Salutacions.

Joan Giribet i Carlí

A l’any 1900, un pagès va voler cavar unpou. En arribar a una certa profunditat, vaensopegar amb una cosa dura, que va re-sultar ser un tros de ceràmica negra i forta

E

22

la P

ala

nca

Olla Barrejada

Koninkrijk der Nederlandenormatges, tulipes, molins, unsesclops de fusta amb la punta

ben afilada... estem, de ben segur, aHOLANDA! O almenys, això haurí-em de pensar si fem cas dels tòpics.El Sr. i la Sra. de Boer ens expli-quen, però, que aquesta imatge pin-toresca no és del tot real. Certament, l’element més famós delvestit tradicional d’Holanda són els es-clops de fusta, que van néixer quancomprar sabates de cuir era tot un luxenomés a l’abast d’uns quants. Actual-ment, els tres milions de parells que esfabriquen cada any s’utilitzenbàsicament com a element decoratiu,més que per caminar. Una altra peçaconeguda és el barret blanc dels vestitsde senyora, amb una punta a cada cos-tat, si bé en realitat només el podremveure a Volendam, un petit poble pes-quer i molt turístic del costatd’Amsterdam. Holanda és també, sens dubte, el paísde les flors i els molins. Sobretot al nordi a l’oest hi ha grans plantacions de tu-lipes, no tant per ser la flor natural delpaís sinó perquè és un negoci i tambéun reclam turístic magnífic. Quant alsmolins, s’han pogut conservar desprésd’una exhaustiva tasca per regular imantenir el nivell de l’aigua -bona partdel país està sota el nivell del mar i s’hanconstruït grans dics per evitar desas-tres com el de 1953, quan gairebé dosmil persones van morir al sud-est d’Ho-landa víctimes d’una forta inundació- ila Unesco els ha declarat patrimoni cul-tural mundial. No tenen un valor tècnicsinó més aviat històric i formen part dela tradició del país. Holanda és un dels països més pe-tits del món, amb només 16 milionsd’habitants i, no obstant, ocupa el sisèlloc en les llistes mundials d’exporta-dors i inversors i té a Rotterdam el portmés gran del món. Una terra ben ado-bada on hi floreixen tant les tulipes comla ciència més avançada i l’art,especialment la pintura. Holanda ha fas-cinat els pinzells de molts pintors, desde Rembrandt i el barroc fins a l’im-pressionisme de Van Gogh, i ara és unpaís on hi sorgeix l’art més peculiar,

atrevit i divertit. És curiós pensar que, tan distantscom són ara, Holanda i Espanya vanestar governades per la casa d’Habsburgdurant més d’un segle a partir de l’em-perador Carles V. No obstant, duescultures tan eminentment diferents vanacabar seguint també camins diferentsi, si bé Carles V va saber trobar un certequilibri, el seu fill Felip II no el va po-der mantenir. Amb un clar favoritismeper la que llavors era la nació més po-derosa d’Europa i una duresa extremacap als territoris del nord, Felip II vaprovocar una autèntica revolta que vaculminar amb la independència de laRepública Holandesa de les ProvínciesUnides, després de la Guerra dels Vui-tanta anys. Des de principis del segle XIX, sotael regnat de Lluís Napoleó, Amsterdamfou declarada la capital del regne i en-cara ho és. La Haia és la seu del govern

i la ciutat on viu la Reina Beatriu. Actu-alment Holanda està formada per 12províncies, una d’elles amb una perso-nalitat pròpia més marcada que la res-ta; estem parlant de Frísia, situada alnord d’Holanda, que constitueix ungrup cultural diferent amb una llenguapròpia, el frisi. Des d’aquesta provín-cia van arribar a Marcovau, ja fa 12anys, el matrimoni de Boer. Els anem aveure per tal que ens expliquin algunacosa d’aquest país tan atractiu.

En queda alguna empremta a Ho-landa d’aquest temps d’unió ambEspanya?El meu cognom de soltera en podriaser un exemple! (diu la Riet). Pensemque Caljouw, sense la w final, té unafonètica més catalana que germànica ipodria ser originari d’aquí. També ensva despertar la curiositat que un dia,passejant per Salamanca, vam trobar

F

23

la P

ala

nca

Olla Barrejada

unes peces decoratives de plata idènti-ques als botons que a Holanda porta lajaqueta del vestit tradicional. Tant potser que siguin originaris d’Holanda ihagin arribat a Espanya com a la inver-sa. Tenim, també, molts dolços com elmassapà que són tradicionals als dospaïsos. A més a més, a Holanda tenimla llegenda de Sant Nicolau, que visitaa tots els nens per preguntar-los si s’hanportat bé i els dóna llaminadures, unatradició amb un caràcter semblant alstres reis d’aquí. Diu la llegenda que SantNicolau arriba d’Espanya, si bé és sa-but que era bisbe de Mirra, a Turquia.

A Marcovau s’hi respira, sobretot,tranquil·litat. Com és això de viureen un poble tan petit?És un poblet realment tranquil, menysal temps de “cosetxar” i quan tirenpurins, que durant un temps va ser unproblema molt molest. La veritat és quea casa hi tenim molt per fer, des de lalectura i la música als trens elèctrics iles cases miniatura; per tant, sempretenim el temps ocupat. A més, anem aArtesa molt sovint, tenim amics a moltsllocs de Catalunya, anem a classes demúsica a Balaguer i a Lleida, a concertsa l’auditori, a Barcelona... La nostra vidano es limita a Marcovau i hem anat tro-bant tot el que complementa aquestatranquil·litat.

Com van trobar un poble comMarcovau des d’Holanda?A Holanda vam anar a classes d’espa-nyol durant quatre anys. Vam fer di-verses rutes per Espanya i, tant debaixada com de pujada, paràvem a des-cansar uns dies al càmping d’aquí.Després de jubilar-nos volíem venir aviure a Catalunya, però no a la costa oa zones turístiques sinó a algun lloc del’interior on es respirés l’autèntic airedel país. Així que vam decidir buscaruna caseta! N’hi havia quatre de dis-ponibles, però aquesta ens va agradarde seguida. Va ser amor a primera vis-ta!

I el canvi del fred a la calor?És, sens dubte, un canvi cap a bo!Evidentment, quan fa la calor d’aquestsdies, és una mica massa; però tenim lacasa ben preparada i, si tanquem totes

les finestres, durant el dia a dins hi es-tem molt bé! A Holanda no passen dels22 graus aquests dies, amb molta plujai molts núvols.

A Holanda vostès van viure en di-verses províncies i, per tant, conei-xen bé les diferents regions. És unpaís molt unificat?Tot i ser un país petit, hi ha força dife-rències entre el nord i el sud: el dialecteque s’utilitza en cada zona és bastantdiferent a la resta i hi ha també diferèn-cies de caràcter. Al nord són alts i ros-sos, molt racionals i amb una actitudmolt recta. Al sud, en canvi, la gent ésmés alegre i espontània. El sud és ca-tòlic i el nord protestant, i això els dife-rencia bastant. Una característica comu-na a totes les províncies ésla bicicleta, el mitjà de trans-port preferit dels holandesos!Holanda és un país molt aco-llidor i, precisament per això,ara té uns nivells d’immigració molt altssobretot provinent de Curaçao iSurinam. Tres dels setze milions d’ha-bitants són immigrants i, a poc a poc,va creixent el racisme i les tensions.Un dels problemes que té el país és uníndex de drogodependència força ele-vat, ja que Holanda és porta d’entradaa Europa. Per això s’estan potenciantcampanyes per reduir aquests índex.

Què té la regió de Frísia que la fa

tant diferent a la resta?Frísia té una cultura pròpia, comCatalunya respecte a Espanya. Des dela llengua fins a la literatura, tot té uncaràcter propi. Hi ha escoles on s’en-senya frisi, si bé l’opció és puramentpedagògica i no té implicacions políti-ques com aquí.

Ara farem una ullada a la inversa.Quina és la imatge que, abans devenir, tenien de les nostres terres?A l’estranger es ven un folklore basaten el flamenco i la platja! Però avui, lagent amb una mica de cultura coneixperfectament la realitat del país, la po-lítica, la cultura... i volen descobrir tam-bé l’interior. Sovint ens fan preguntesdes d’Holanda sobre temes puntuals.No és com quan nosaltres estudiàvem,que no ens explicaven res de la guerracivil espanyola, per exemple, i la infor-mació que arribava era ben poca.

Què atrau el turisme nòrdic cap ales nostres terres?Bàsicament la platja, el bon temps i uncaràcter molt obert. Quan vam arribar,ens va cridar l’atenció que, tot i que lagent era una miqueta tancada, ens varebre amb molt afecte. És molt agra-dable que a les botigues ens preguntinper la família o per com estem, si béaixò també vol dir que a l’hora d’anar acomprar no s’ha de tenir pressa. AHolanda es va per feina i a les botigueso al carrer no hi ha tanta vida social.També és molt atractiva la idea d’espai

il·limitat; a Holanda cadametre quadrat està planifi-cat perquè el terreny és es-càs i el trànsit és sempremolt dens, els espais natu-rals es van substituint perindústries o granges im-

menses de més de 6.000 porcs. Aquí,això potser passa a les grans ciutats,però no a tot arreu, i és agradable po-der passejar sense límits.

El matrimoni de Boer ens explicaque els resulta fàcil adaptar-se a nousambients i a Marcovau hi han sabut tro-bar un espai propi i, sens dubte, moltacollidor.

Meritxell

24

la P

ala

nca

Tema del Mes

2n Campionat d’Espanya d’Arc Tradicionalls passats 21 i 22 de juny, Artesade Segre va acollir la segona

edició del Campionat d’Espanyad’Arc Tradicional, organitzat pelClub Arquers Montsec i per la Fe-deració Espanyola de Tir amb Arc,amb la col·laboració de l’Ajuntamentd’Artesa. Un total de 51 arquers provinents de9 comunitats autònomes diferents(País Basc, País Valencià, Extremadura,Balears, Múrcia, Madrid, Cantàbria,Castella la Manxa i Catalunya) van pren-dre part en la segona edició d’aquestcampionat estatal, celebrat en el campde tir habilitat al Camp de Futbol Muni-cipal d’Artesa.

Els orígens del tir amb arcL’arc està format per una verga i unacorda tibant fixada als seus dos caps.Tesant la corda fins a encorbar l’arc,aquest adquireix la força necessària pera disparar fletxes. Des de temps pre-històrics, l’arc ha estat una de les einesde caça que ha contribuït a la subsis-tència de l’ésser humà; apareix ja en elpaleolític superior (fa més de 10.000anys). En temps medievals, es vaconstituir en una arma que feia gua-nyar batalles o que s’usava en compe-ticions nobiliàries (la llegenda de RobinHood situa aquest arquer a l’Anglaterradel segle XII). Les pel·lícules d’indisdel far west també van popularitzar l’arci les fletxes (¿qui de petit no s’haviaconstruït el seu arc amb una branca delledoner i unes fletxes amb barnilles deparaigua?). A Catalunya, el tir amb arc

s’institucionalitzà a través de l’Associ-ació Excursionista d’Etnografia i Fol-klore (1947) de la qual sorgí el Clubd’Arquers de Catalunya (1948). L’any1949 fou creada la Federació Catalanade Tir amb Arc i el 1950 se celebrarenels primers campionats oficials deCatalunya i Espanya. El tir amb arcmodern és una disciplina olímpica desdels Jocs Olímpics de 1900 celebrats aParís. Els arcs, amb el pas dels anys, s’hananat sofisticant fins arribar als modernsarcs fets amb fustes tractades en com-binació amb aleacions de metalls lleu-gers, amb punts de mira i visors gaire-bé automàtics, i amb cordes sintètiquestesades mitjançant politges, contrape-sos i altres mecanismes. És a dir, unapetita “màquina” de precisió que ha

perdut l’essència de l’arc primitiu o tra-dicional.

El tir amb arc tradicional i el ClubArquers MontsecEn els últims anys, i en un intent perretornar als orígens, s’ha recuperatl’arc tradicional, és a dir, aquell arc queconsta simplement d’un tros de fustaarquejat i d’un cordill, sense cap“artilugi” que millori la punteria i que faque el tir sigui instintiu. Dins del que esconeix com arc tradicional hi ha duesvariants, l’arc long-bow (arc recte) i elrecorbat. L’arc long-bow és recte iamb ell només es disparen fletxes defusta. L’arc recorbat té corbatura i nor-malment s’hi disparen fletxes d’alumi-ni, sent més precís que el recte. Actu-alment la disciplina d’arc tradicional està

E

25

la P

ala

nca

Tema del Mes

guanyant adeptes i està començant afer ombra a la d’arc modern. L’afició de diversos artesencs i co-marcans per l’arc tradicional començaa finals de l’any 1999. A través d’uncurs subvencionat per la Unió Europeadins del Pla de Desenvolupament Ru-ral, es va organitzar a Montsonís uncurs per a formar monitors de tir ambarc tradicional; aquest curs estava des-tinat a millorar l’oferta de turisme rurali hi van prendre part els que, posterior-ment, fundarien el Club ArquersMontsec l’any 2000. Actualment el pre-sident de l’entitat és Paco Claret, elvicepresident, Domènec Aldavó, el se-cretari, Francesc Puigpinós i el treso-rer, Josep M. Mayora. El Club comptaactualment amb 27 socis i 24 llicènciesfederatives i des de fa dos anys, prenpart en moltes de les competicions itrobades que se celebren arreu deCatalunya i de l’Estat.

El Campionat d’Espanya aArtesaQue se celebri un Campionat d’Espa-nya de qualsevol disciplina esportiva aLleida és notícia; i que es faci a Artesa,encara és més notícia i és un fet queens hauria d’enorgullir a tots (si mal norecordem, només hi ha dos esports mésque hagin tingut Artesa com a seu d’unaprova o campionat d’Espanya, que sónels ral·lis –anys 1998, 1999, 2000 i2001- i la sortida d’una etapa de la VueltaCiclista a Espanya l’any 1982). El mèrit de l’organització d’aquestCampionat el té el Club ArquersMontsec, que amb només dos anys defuncionament, va participar al I Cam-pionat d’Espanya de Tir amb Arc Tra-

dicional celebrat a Madrid l’any 2002,on va aconseguir excel·lents resultatsi, a més, els seus membres és van gua-nyar les simpaties de la Federació Es-panyola i dels arquers de la resta del’Estat. I amb moltes ganes i il·lusió vanacceptar el repte d’organitzar el Cam-pionat de l’any 2003 a Artesa.

II Campionat d’Espanya d’ArcTradicionalEls arquers es van citar a Artesa el di-vendres 20 de juny, on es va presentarl’acte i van participar en un sopar degermanor al Restaurant Jack’s; enaquest àpat, se’ls serví un original pas-tís on hi havia escrit amb xocolata elnom de totes les comunitats autòno-mes representades al torneig, fet pelpastisser local Pere Borrell. El matí del dissabte començà la com-petició. Amb un sol de justícia, els ar-quers es van dividir en les dos especia-litats i van començar a disparar a lesdianes. El camp de futbol va ser habili-tat com a camp de tir amb tots els de-talls corresponents (zones de segure-tat, dianes, carpes, lloc de control ar-

bitral, delimitació de la zona de tir, etc.).I a més, una barra de bar on hom espodia refrescar. En la categoria long-bow van parti-cipar 24 arquers i en la d’arc recorbatun total de 27 (3 eren dones). Es dis-putava la fase classificatòria en què elssetze millors de cada modalitat passa-ven a la fase final que es disputaria eldiumenge. En la fase classificatòria, els espor-tistes van tirar 36 fletxes a una dianade 80 cm de diàmetre situada a 30 me-tres de distància i 36 fletxes més a unadiana de 40 cm de diàmetre situada a18 metres de distància. Es feien tiradesde sis fletxes, amb un màxim de tresminuts. Se sumaven el total de puntsaconseguits pels participants i els setzemillors de cada modalitat passaven aldiumenge. Les puntuacions de les dia-nes són de cinc punts al centre, i a lescircumferències exteriors, 4, 3, 2 i 1cap a fora de la diana. El dissabte a la tarda, els participantsvan reunir-se al campament de Salgaron van dinar plegats; després van prac-ticar amb l’arc en un circuit que el Club

Els organitzadors del Campionat, Club Arquers MontsecArc recte i arc recorbat

26

la P

ala

nca

Tema del Mes

Montsec ha habilitat al bosc deMontsonís, on hi ha 20 dianes volumè-triques amb animals figurats (llop, ós,senglar, cèrvol, etc.). Aquesta pràcticaestà molt de moda i permet tirar ambarc tot gaudint de la natura. Els espor-tistes més agosarats van rematar la ca-lorosa jornada amb un bany al riu Segre. El diumenge, es disputà la fase fi-nal, amb eliminatòries directes de vui-tens de final, quarts de final, semifinalsi final, on els encreuaments inicials esfeien en base als resultats de la jornadadel dissabte, és a dir 1r contra 16è, 2ncontra 15è, 3r contra 14è... Aquesteseliminatòries es disputaven al millor dedotze fletxes a una distància de 18 me-tres. La competició va estar arbitrada pertres jutges i va comptar amb la presèn-cia del president de la Federació Espa-nyola el valencià Lorenzo Miret, delvicepresident, el madrileny Juan JoséHernández i del president de la Catala-na Josep Gregori. A l’acte també hi vanassistir les autoritats locals, el nou bat-lle d’Artesa Domènec París i l’anteriortinent d’alcalde Mingo Sabanés, que vacol·laborar molt activament amb l’or-ganització. Respecte al públic, s’ha dedir que foren molts els artesencs i co-marcans que passaren a veure la com-petició, encuriosits per aquest esportque és força desconegut per les gransmasses. El degoteig de gent fou cons-tant, tot i que la calor va fer minvar la

permanència delsespectadors. Quant als resul-tats finals, cal dirque el nou campiód’Espanya de tiramb arc tradicionalrecorbat va ser elcatalà Jordi Lorenzque va vèncer en lafinal al basc CarlosLaguna, per 45punts a 41. I en arclong-bow, el campiód’Espanya va ser elmadrileny JoséCastillo que va vèn-cer en la final alcastellano-manxecJosé Luis Gil, per 46punts a 30. En cate-goria femenina, lacampiona d’Espanyad’arc recorbat vaser la basca GenaraGarcía. Respecte a la par-ticipació dels ar-quers locals, 7 vanser els que vancompetir al torneig.I d’aquests, els que van obtenir millorsresultats van ser Jordi Trepat (4t a lacategoria long-bow) i Ramon SoléSerentill (5è a la mateixa categoria). Enels quadres adjunts, podeu observar les

Jordi Trepat, el primer tirador per la dreta, va quedar classificat en quart lloc de long-bow

A dalt, imatge del sopar que va reunir els participants la vigília delcampionat. A sota, practicant el tir amb arc al bosc de Montsonís

classificacions finals dels 20 primersde cada categoria. El campionat es va acabar amb ellliurament de premis i amb el comiatcordial entre tots els participants –quea més de ser competidors són bonsamics- i sobretot amb la satisfaccióper part del Club Arquers Montsecd’haver organitzat de forma exitosa unacte d’aquesta magnitud.

Text: Miquel Regué i Giliamb la col·laboració de l’Esparver

Fotos: Josep M. Mayora i Pijuan

27

la P

ala

nca

Tema del Mes

Recorbat femení

1. Genara García Castro2. Guadalupe Miera Gómez3. M. José Jiménez Fortea

Recorbat masculí

1. Jordi Lorenz Jornalet2. Carlos Laguna López de Arbina3. Félix Fernández Fernández4. Juan C. Garrido Vomeña5. José Gómez Trilles6. Jordi Camaros Serra7. Santiago Olivé Soler8. Mateu Coll Enseñat9. Pedro A. Fernández Mateos10. Pedro Badosa Saurina11. Domènec Aldavó Capdevila12. Sebastián M. Salvador Bauset13. Sergio Cabedo Guerola14. Roberto Batalla Anguita15. Jordi Durall Ribas16. Javier Fernández Buil17. Valentín González Tapia18. Jordi Masia Sogues19. Francisco J. Verdejo Fernández20. Luis C. Jayme Rodríguez

Long bow masculí

1. José Castillo Alonso2. José L. Gil Pérez3. Miquel Martínez Alcover4. Jordi Trepat Terré5. Ramon Solé Serentill6. Alfons Balach Blanch7. Féix Atsara Costa8. Alfonso Iglesias Cañellas9. Agustín González Cortés10. Josep Sánchez Lamarca11. Tomàs Mate Rodrigo12. Jordi Fàbregas Martras13. Ángel Pérez Viñuales14. Domènec Aldavó Andreu15. Lluís Quesada Jiménez16. José Armentano Morales17. Josep M. Mayora Pijuan18. Òscar Bernadó rocamora19. Ramon Andreu Pascual20. Diego Madrid Ribera

Classificació Final 2n Campionat d’Espanya d’Arc Tradicional

A la imatge, Domènec Sabanés, regidor de l’Ajuntament d’Artesa, elpresident de la Federació Catalana de Tir amb Arc i el nou alcalde d’ArtesaDomènec París, durant l’entrega de trofeus

Paco Claret, president del Club Arquers Montsec, rebent una placa dereconeixement de la Federació Espanyola per l’organització del campi-onat estatal

29

la P

ala

nca

La Pàgina de l�IES Els Planells

Anem de viatge de fi de cursl dia 6 d’abril, a la matinada deldiumenge, nosaltres, un grup de

quasi trenta alumnes de 4t d’ESO,acompanyats de quatre professoresdel centre de l’IES “Els Planells”d’Artesa de Segre, ens disposàvema pujar a l’autocar per emprendreun llarg trajecte fins arribar aAndalusia. Un cop enllestit l’equipatge i havent-nos acomiadat dels familiars i amics,cadascú va escollir el seu seient. Men-tre els uns intentàvem dormir, els al-tres observàvem el paisatge, xerràvemo escoltàvem música. Així, el viatge noes va fer gaire pesat i aviat arribàrem aMadrid, i de la capital fins a Granada. Va ser al vespre quan vam poder veu-re quin seria el nostre lloc d’allotjament:l’hotel Casablanca. Tots teníem moltinterès per descobrir com serien leshabitacions: la majoria de quatre per-sones, petites però confortables.

En acabar de sopar, sortírem a do-nar un tomb per la ciutat i vam passaruna bona estona en un petit pub de lazona. Vam tornar aviat a l’hotel i, abansd’anar a dormir, vam fer una mica degresca pels passadissos. L’endemà vam ser matiners i durantel dia ens vam dedicar a visitar els mo-numents de Granada. Vam poder ad-mirar la famosa Alhambra, la Catedral,etc., mentre fèiem un bon ús de la mà-quina de fotografiar. I, quan es comen-çava a pondre el sol, vam dedicar elnostre temps lliure a les botigues derecords de la ciutat, incloent-hi el CorteInglés. A la nit, després de sopar tots junts,vam decidir sortir a prendre un delici-ós gelat a la fresca. Va ser una activitatdiferent i molt refrescant, si tenim encompte que gaudíem de molt bontemps: al voltant de 25º C en plena tar-da. Després, de retorn a l’hotel.

L’endemà ens vam dirigir cap aSevilla, a més o menys 3 hores de dis-tància, per allotjar-nos a l’hotelTriumfo. Aquesta vegada l’hotel teniaun estil més rústic i l’únic inconveni-ent és que les habitacions i el menjadorestaven separats per dos carrers. Vam passejar-nos per les seves cal-çades, caminant per la Plaça Espanya,que ens va semblar fascinant; la Torredel Oro, la Cartuja, los RealesAlcázares, la Giralda… Mai ens hagués-sim imaginat que algú fos capaç deconstruir tan emblemàtics monuments. Per completar les nostres visites,vàrem llogar els típics carruatges decavalls, que ens van portar a donar untomb per la zona turística de la ciutat.Va ser molt divertit i a més a més moltinteressant, perquè ens vam moure perun ambient ple de parcs, flors i taron-gers. Després vam continuar comprant re-

E

La Pàgina de l�IES Els Planells

cords, per fer temps per anar a sopar.Quan vam estar a punt per sortir, ensvam dirigir cap a la zona de pubs, onens vam trobar a un altre grup de cata-lans, cosa que ens va fer molta il·lusió. A mitjanit vam tornar a l’hotel i, moltcansats, vam anar a dormir, ja que l’en-demà ens havíem de desplaçar fins aJerez de la Frontera, per visitar la ReialEscola Eqüestre i la bodega Sandman.A la Reial Escola Eqüestre ens van ex-plicar molt bé del que tractava aquestainstitució i fins i tot vam poder assistira un fantàstic assaig dels genets sobreels seus cavalls. Després vam passar per la bodega,on ens van informar dels mètodes uti-litzats per obtenir el seu vi i xerès. Eraun espai de grans dimensions, ple debótes, de gran reconeixement fora dela comunitat. Vam anar a dinar a un bar de la ma-teixa ciutat i més tard vam agafar l’au-tocar per tornar cap a Sevilla. Vam do-nar un parell de voltes als carrers delvoltant de l’hotel, plens de botigues ituristes. També ens vam apropar finsal Corte Inglés i vam acabar de mataraixí el nostre temps lliure. Després d’un gustós sopar, vam ar-reglar-nos per sortir. Quins van ser elsplans per aquella nit??? Doncs nave-gar pel Guadalquivir!!! Però amb què?Doncs amb un vaixell!! Sí, un vaixell

que ens va posar música molt moder-na durant tota la nit i que no ens vadeixar parar de ballar ni un moment. Com que aquesta experiència ens vadeixar un bon gust de boca, vam tornaral pub que havíem estat el dia abans,per acabar d’exhaurir les nostres for-ces. Al cap d’una estona ens dirigíemcap a l’hotel, molt contents, fent gres-ca pels carrers, cantant cançons, saltanti compartint el nostre bon humor. Quinespectacle!!! L’endemà era el nostre últim dia i elpassàrem a Còrdova, a l’hotel Ducal.El que més ens va impressionard’aquesta ciutat va ser la Mesquita, toti que també vam veure el Palau deMedina Azahara, entre moltes altrescoses. Vam passar la resta del dia en elsseus carrers, entretenint-nos amb tot elque vèiem i gaudint al màxim de tot. A la nit, vam sortir amb la intenciód’acomiadar-nos ja del viatge. Vam anara la zona de pubs. Els seus carrers es-taven plens de gent, sobretot estudiants,que es muntaven les seves pròpies fes-tes a l’exterior dels locals. Aquest am-bient ens va transmetre les ganes depassar-nos-ho bé i ho vam aprofitar finstard. En arribar a l’hotel, vam estar par-lant una estona. Tots pensàvem el ma-teix: la setmana ens havia passat volanti ens havíem divertit tant que ens sabia

greu pensar en la tant propera tornada. Al següent matí, tothom es va llevarper fer les maletes i assegurar-se queno ens deixàvem res per ficar-hi. Vamesmorzar a l’hotel i després vam em-prendre el viatge cap a Artesa. A l’autocar tothom va aprofitar perdescansar i per acabar de gastar els ro-dets de fotos. Tots estàvem molt can-sats, però ens moríem de ganes per ex-plicar als nostres com ens havia anat. Fent les parades pertinents i una demés llarga a l’hora de dinar, el xòferaparcava a les 10 de la nit a la Plaça del’Ajuntament. Així doncs, aquí finalit-zava el nostre viatge. A tots ens quedava un bon recorddels moments compartits i de les esto-nes tan divertides que havíem passatjunts. Estàvem contents!!! Havíemampliat els nostres coneixements, ha-víem pogut anar de marxa i conèixer aaltres estudiants i també millorar la nos-tra relació amb els companys i les pro-fessores, a les quals estem molt agra-ïts, perquè no ens van posar cap pro-blema durant la sortida i ens van fercostat en tot moment. Moltes gràcies!! Bé, a partir d’ara ja podrem dir quehem estat a Andalusia i és per això queho aconsellem a tothom, perquè real-ment val la pena!!!

Alumnes de 4t d’ESO

30

la P

ala

nca

31

la P

ala

nca

Des del País dels Pirineus

La nau barcelonista ja té nou timonern el decurs de les darreres set-manes, la parcel·la esportiva a

la veïna nació catalana estigué pràc-ticament ocupada pels comentaris iles declaracions que giren entorn deles eleccions a la presidència del FCBarcelona, amb una insistència detal calibre que van posar a prova lacapacitat d’assimilació dels més ago-sarats i fidels seguidors de l’histò-ric club català. Cal dir que el procés electoral co-mentat va durar més que un dia sensepa; car, després del show inicial signifi-cat per la recollida de sig-natures, es va entrar en elperíode de campanyaelectoral, on tots els can-didats –com els marxantsde fira– feren gran basar-da dels seus projectesamb tot un reguitzell depromeses –quina la més agosarada,quina la més demagògica– que abra-cen des d’un presumpte fitxatge deBeckham (que ja s’ha vestit de blanc)fins a l’afirmació de tenir lligats els ser-veis d’un emblemàtic jugador de l’equipdel Govern... És a dir, es va vendre fumsense tassa ni mesura. Tothom va dir la seva i com mésgrossa millor. Les desqualificacions vanestar a l’ordre del dia i de la nit entreels candidats, havent arribat fins i tot al’inqualificable retret de la procedènciajueva d’un dels aspirants a la presidèn-cia; la qual cosa ens féu recordar lesexecrables doctrines hitlerianes quenosaltres, infeliços mortals, crèiem en-terrades pels segles dels segles. Però a la vida tot arriba i per fi vaarribar el moment de la veritat. El re-sultat de les urnes va comportar una

espectacular victòria del Sr. Laportasobre la resta de candidats i, a l’ensems,la fi –gràcies a Déu– d’un exhaustiurentat de cervell que havia posat a pro-va la capacitat de resistència de moltsbarcelonistes. Entre ells, nosaltres ma-teixos. Comentant, a pilota passada, el re-ferit sainet electoral; a fur de sincers,considerem que els estatuts de l’entitatblaugrana, en matèria electoral, deuenpertànyer a l’època de Felip V. No po-dem arribar a comprendre com, en elstemps presumptament democràtics que

correm, s’exigeixen tants requisits pera ésser candidat i emetre el vot corres-ponent. Que si garanties bancàries, quesi un nombre determinat de signatu-res... i tota una parafernàlia que hatransformat els comicis en qüestió enuna mena d’obstacles amb exclusivaparticipació de candidats potents i ambtotal eliminació de la pobretalla. Personalment, sia com sia que somuns recalcitrants somiatruites i partintde la base que –teòricament– tots elssocis frueixen (o haurien de gaudir) delsmateixos drets i obligacions, pensemque la forma més democràtica per al’elecció del president seria que tots elssocis poguessin optar al càrrec esmen-tat, sense necessitat de garanties cre-matístiques, ni signatures de recolza-ment, ni contes de la vora del foc...Així, el dia fixat per als comicis, pel

sistema d’un home igual a un vot, avotar s’ha dit, a esperar el veredicte deles urnes i primer Pau i després Glò-ria... Superat, però, el comentat sainetelectoral i amb el Sr. Laporta com anou timoner de la nau barcelonista, sommolts els que esperem confiats que elnou president pugui redreçar el rumbde la nau en qüestió i retornar a aques-ta emblemàtica entitat que concentra lail·lusió d’una part molt considerable dela gent de la nostra nissaga, la imatged’equip punter en el rànquing interna-

cional i reverdir, a l’en-sems, la seva innegablecatalanitat malmesa en elsdarrers anys. Preguem també al ditSr. Laporta que, conjun-tament amb la tasca debugada a fons (foragitant

els paràsits enquistats en el club), dis-posi lo adient per a la portada a terme –en forma peremptòria– d’una exhaus-tiva auditoria, amb llum i taquígrafs, pera saber on han anat a parar els calés deles arques barcelonistes; les quals, des-prés del pas del Sr. Gaspart i els seusacòlits, han quedat sense un ral i ple-nes de teranyines; exigint als autors detal disbauxa crematística les possiblesresponsabilitats. Que l’esposa del Cè-sar no n’hi ha prou que sigui honrada,sinó que –endemés– ho ha de demos-trar... Si així ho fa, bon barcelonistaserà... Donem, doncs, un marge de confi-ança al nouvingut a la presidència i eltemps, que tot ho esbrina, ens dirà siaquesta vegada, com esperem, l’hemencertat.

Sícoris

Preguem al Sr. Laporta que disposi lo adi-ent per a la portada a terme d’una exhaus-tiva auditoria per a saber on han anat aparar els calés de les arques barcelonistes

E

33

la P

ala

nca

Parlen les Entitats

34a Jornada del Grup de Recerques Terres de Ponentl passat dia 21 de juny es va ce-lebrar a Artesa la XXXIV Jor-

nada de Treball del Grup de Recer-ques de les Terres de Ponent(GRTP). La jornada va estar orga-nitzada per l’Associació Cultural LaRoureda, sota les activitats culturalsprevistes en la gestió del Museu delMontsec. La idea va ser del propi GRTP i esva començar a gestar en conèixer elGRTP que la nostra associació s’haviafet càrrec de la gestió del Museu delMontsec, com un acte de recolzamenttant al propi museu com a l’AssociacióCultural La Roureda. Les jornades portaven per títol“Megalitisme, Gravats i Cupuliformes,l’imaginari de l’home prehistòric”. Elscupuliformes són forats fets a la roca,de petit tamany (5-10 cm), dels que nose sap gaire bé quin és el seu significatni la seva utilitat, però força habitualsen les nostres contrades i en tot Lleida.Alhora, la jornada pretenia fer un reco-neixement a l’obra científica de JosepM. Miró Rosinach. El dia va començar amb la trobada ivisita de tots els assistents al Museudel Montsec. Posteriorment, ja a laDàlia Blanca, es va fer la presentacióde totes les ponències. A banda d’aque-lles ponències dedicades a l’objecteprincipal de la jornada, des del nostrepunt de vista cal destacar que es va feruna presentació de l’Associació Cultu-ral La Roureda i que una altra ponèn-cia, també fora del marc de l’objectede la jornada, va estar dedicada a lapresentació de la història del Museu delMontsec. De les ponències presentades es di-fícil destacar-ne alguna en particularper la qualitat de totes elles i no és arael moment de fer un detall exhaustiu detotes les presentades. El que sí voldrí-em destacar és la profusió d’utilitzacióde mitjans informàtics en la presenta-ció d’aquestes ponències, que feienmolt didàctiques i agradables les pre-sentacions. La jornada va finalitzar amb un di-nar de tots els assistents a l’HostalMuntanya, on van continuar les con-

verses sobre els gravats i cupuliformes,plans de futur i ganes de col·laboració imantenir els contactes entre la gent queens havíem trobat en la jornada. L’Associació Cultural La Rouredavoldria agrair el suport rebut per partdels responsables de la Dàlia Blanca enl ’ o r g a n i t z a c i ód’aquestes jornades,reconèixer el bonequipament audio-visual del local de laDàlia Blanca que ensva facilitar molt lafeina i ens va donaruns mitjans mo-derns i eficaços.

Tanmateix és obligat agrair la col·la-boració de l’Ajuntament, tant per partdel nou equip de govern (recent estre-nat) com de l’equip de govern anterior,del que també vam rebre tot el seu su-port.

Associació Cultural La Roureda

E

34

la P

ala

nca

Parlen les Entitats

10è aniversari d’El Bressolóc la Llar d’Infants Municipal“El Bressol” d’Artesa de Segre

i aquest any he fet 10 anys. Han es-tat 10 anys de canvis i de millores.He passat de tenir una aula a tenir-ne tres, de l’estufa de gas-oil a lacalefacció, d’unes finestres d’abansde la guerra a unes de doble cam-bra, de no tenir pati a tenir-ne un al’aire lliure i un de tancat. Aquests deu anys m’han donatl’oportunitat de conèixer moltes mes-tres. Primer en va venir una amb mol-tes ganes de fer coses, però, en acabarel curs, es va acomiadar. Em vaig que-dar trista ja que no sabia que passaria,però al setembre va venir una altramestra. Amb ella vaig sentir que conti-nuaria endavant i continuaria creixent.I així va ser durant dos cursos. Enaquests tres anys vaig aprendre que jatenia una entitat pròpia i, fins i tot, unnom: “El Bressol”. Això em va servir per aguantar elquart any, que va ser un any de canvis.Després d’això, eren tantes les ganesde veure’m créixer que van buscar unaaltra mestra. Quan la vaig veure vaigpensar “amb ella faré anys”, i sí quen’he fet. Per fer-me gran, íntegra, com-pleta... va formar una gran equip d’edu-cadores. Aquestes han anat canviat,però durant aquests 6 anys semprem’he sentit acompanyada, realitzada iben dirigida. No us penseu que ha estat fàcilaquest camí. Cada setembre, quan sen-tia els plors dels nens i veia aquellescares d’angoixa de les mares i algunspares, pensava: “això no ho resistiré”.Però sí, cap a l’octubre tornava la cal-ma, els nens deixaven de plorar per toti començaven a cantar, a pintar, a riu-re, a jugar i, fins i tot, a mossegar-se. Iquan arribava Nadal i veia entrar el PareNoel em deia: “això ja està superat”. Apartir d’aquí els nens ja no ploraven,sinó que demanaven activitat i més ac-tivitat. I veia amb tranquil·litat com esdisfressaven, feien mones, jugaven alpati, reconeixien tots els racons, apre-nien els noms dels seus companys... I fins i tot feien una festa de final decurs per desitjar-me un bon estiu. Jo

S

35

la P

ala

nca

Parlen les Entitats

estava contenta que em fessin una fes-ta, però tenia certa tristesa perquè ungrup d’aquests nens no tornaria el pro-per curs, marxaven al “Cole Gran”. Araque ja ens havíem fet amics, deixariade veure’ls, i també els seus pares(aquelles persones que, tot i tenir mol-ta feina, passaven moltes hores parlantde mi i no parlant per parlar). Volienque els seus fills i jo fóssim grans amics.Per això organitzaven tota mena d’ac-tivitats i sortides, festes de Nadal, co-lònies, fi de curs, castanyades, actua-cions d’animació, sopars... Sí que eraveritat que volien que jo i els seus fillsfóssim amics; però, a més a més, apro-fitaven per fer amistat entre ells. S’hopassaven bé i també treballaven molt. Ja us he explicat la meva evoluciódes del meu naixement fins ara. Vosaltres potser no ho sabeu, peròper cada millora d’infrastructura ques’ha fet s’hi han hagut d’implicar lesAPAs. Perquè es tracta de veure lanecessitat, buscar la solució i demanara l’Ajuntament que hi posi els mitjans.

I això, encara que no ho sembli, és unprocés llarg. Avui m’he mirat al mirall i he pen-sat: Com pots haver aconseguit això?Ràpidament he trobat la resposta: Perque he estat envoltada d’uns pares quem’han confiat els seus fills, han estatal meu costat de manera incondicionalamb un únic objectiu: tirar-me enda-vant, fent el que convingui, dedicant eltemps que calgui.Sé que ha estat una tasca dura, engres-cadora, a moments divertida, a mo-ments angoixant, de molta feina. Araque tinc 10 anys sé que sóc el resultatdel treball conjunt dels pares, de leseducadores, de l’Ajuntament. I, pertant, sóc la vostra Llar d’Infants. Així, en el meu 10è aniversari, vullfelicitar totes aquelles persones quem’han dedicat el seu temps deixantempremta en mi. A tots vosaltres... FELICITATS!!!

Llar d’Infants Municipal El Bressol

Activitat a les piscines Municipals d’Artesa,el dia de la cloenda dels actes de celebraciódel 10è aniversari (diumenge 29 de juny)

Les associacions petites no hauran de presentar l’impost de societatsEn La Palanca del mes de març-abril del present any (núm. 252) informàvem extensament sobre la nova fiscalitat pera les entitats sense ànim de lucre que es produïa després de l’aprovació de la llei d’acompanyament dels pressupostosdel 2002, mitjançant la qual, totes les entitats sense ànim de lucre havien de presentar la declaració de l’impost desocietats. Finalment, el Govern espanyol ha acceptat simplificar les obligacions tributàries de les entitats sense ànim delucre a causa de les nombroses pressions rebudes. Per tant, aquestes entitats que només rebin rendes exemptes i elsingressos de les quals no superin els 100.000 euros anuals, no hauran de presentar la declaració de l’impost sobresocietats segons una esmena d’última hora a la llei de Reforma del Mercat de Valors i de les Societats Anònimes queva obtenir el suport de tots els grups parlamentaris del Senat.

37

la P

ala

nca

In Memoriam

A reveure, Sr. JosepFa uns dies ens va deixar el Josep Ferréde Cal Cristòfol. Era un personatgeentranyable, amb sentit de l’humor i laironia necessària per a bastir una con-versa interessant. Era afable amb tot-hom, estimava el seu poble i, de mane-ra especial, la música. La família era el motiu central de laseva vida. Amb el seu ofici de fontaneri calefactor havia tingut un tracte gai-rebé sovintejat amb la majoria de casesdel poble. Sempre amb la seva rialletai amb el seu inseparable amic elSebastià, anaven a resoldre les avariesde les cases, deixant anar algun acudito alguna cançoneta; i és que tots doscantaven molt bé. També parlava el francès, amb unaccent i un lèxic que era de lo milloretd’Artesa i de molts quilòmetres a larodalia. Quan me’l trobava, sempre lideia: “Monsieur Joseph, ça va bien?”I aquesta simple pregunta ja comporta-va per part seva alguna historieta oanècdota interessant. Era una persona sensible a la qualferia, per damunt de tot, una acte demala educació o una injustícia, encaraque l’ofensor fos una persona de cate-goria. No s’ho podia acabar.

Fa una trentena llarga d’anys, por-tat per la seva afició a la música, vamuntar el trio FERRIMI: tres veus i tresguitarres. Eren el Ferré, el Ribes i elMianes. La veritat és que en les sevesaparicions en públic ho feien molt bé.El seu repertori era variat i,majoritàriament, el seu fort era elbolero, música que expressa sentiments.Li agradava molt també fer tertúlia ambels seus amics. A manera de comiat, i com a home-natge a una persona de cor, reproduïmun fragment de la lletra d’una melodiaque a ell li agradava cantar: La Barcade Oro. Diu així:Yo ya me voyal puerto donde se hallala Barca de Oroque ha de conducirme.No volverántus ojos a mirarme,ni tus oídosescucharán mi cante.Adiós, mujer,adiós para siempre, adiós.

Au revoir, Monsieur Joseph...

Un amic, BJS

Venda de pisEs ven pis de segona mà, directament de propietari.

Consta de 4 dormitoris, 1 bany, 1 lavabo,menjador/sala d’estar amb llar de foc, cuina gran,

terrassa, rentador, traster i golfes.

Amb calefacció, ben conservat i restaurat.

Situació immillorable i preu econòmic.

Trucar als mòbils 639 375 289 / 626 048 691.

38

la P

ala

nca

Cartes a la Redacció

El CEIP Els Planells opinaA totes les escoles es treballa l’expressió escrita a les classes de llengua. Els tipus de text són variats, des d’un simple textlliure fins a un poema, passant per un diàleg, una carta, una descripció, etc. Aquest és un treball que requereix moltapràctica i molta cura, però resulta imprescindible per a la resta de la nostra vida; ja que expressar per escrit allò que un voldir no resulta tan fàcil com pot semblar a simple vista. No es tracta solament de la qüestió ortogràfica, sinó d’utilitzar lesparaules adequades de manera que el text sigui entenedor per a la persona que ho hagi de llegir. Amb els alumnes de 6è de Primària del CEIP Els Planells vam fer un exercici que consistia en enviar cartes a un diarisobre qüestions que ens afectessin directament. El resultat va ser sorprenent. Els nostres fill i filles pensen molt més del quehom podria imaginar en els afers quotidians del seu entorn. De la trentena de cartes, n’hem recollit una petita mostra. Sóncurtes però força directes i clares. N’hi ha de diversos tipus: propostes, crítiques, agraïments... L’únic que s’ha de tenir encompte és que van ser fetes durant l’últim trimestre del curs i algunes potser han perdut actualitat. Els mestres, a més, hemhagut de fer la nostra feina: corregir-les el mínim imprescindible.

La rotondaSr. Director, Sóc un nen d’Alentorn i he de dir que volen treure lacarretera que passa per dins. Al camí de Baldomar hi volenfer un pont i no es podria entrar al poble. S’han recollitsignatures perquè s’hi faci una rotonda. Així es podria utilit-zar per anar a Artesa o a Vilanova i, a més, els camions quevénen a les granges no caldria que passessin per dins delpoble. Estem esperant la resposta, però confiem que ensfaran la rotonda, la qual pensem que és el millor per al poble. Atentament,

David Torredeflot i Rodríguez

Les fonts no funcionenSr. Director, Escric aquesta carta per dir-li que a mi, des de petita,sempre m’ha agradat molt beure a les fonts. Però he de dirque a la nostra població, Artesa de Segre, tenim una sèrie defonts que han perdut la capacitat de servei i ofereixen unaimatge d’abandonament. Les fonts serveixen per donar ai-gua, però els nens i nenes de la nostra ciutat, quan juguen ala places i tenen set, no saben on anar a beure perquè aques-tes no funcionen. En són un exemple: la de la plaça de l’Ajun-tament, la de la plaça dels Jubilats, la de la plaça del Ball...Cal fer-hi alguna cosa. Gràcies per la seva amabilitat.

Sandra Pijuan i Figueras

Al Sr. Alcalde d’Artesa de SegreBenvolgut senyor Alcalde, Som un grup de nens d’edat compresa entre els 10 i els12 anys. Estem reunits avui diumenge a la tarda, com moltsaltres diumenges, després de veure un partit de futbol i ensem dit: Què podem fer ara? On podem anar? És a dir, estemavorrits! Així que hem decidit de dirigir-nos a vostè per aveure si ens podria donar una solució. Pensem que aquí aArtesa de Segre trobem a faltar algun lloc on els nens de lanostra edat poguéssim anar a divertir-nos. Per això, si ensho permet, voldríem donar-li alguns suggeriments, com pot

ser algun lloc on els diumenges a la tarda hi projectessinpel·lícules de cinema, o també alguna sala on hi haguessingrups d’animació per a infants, entre altres coses. Esperemla seva resposta i ens acomiadem de vostè. Una abraçada!

Cristian Corts i Serrano

Pobresa i escàndol a WarsowiaSr. Director, Warsowia és la ciutat més bonica de Polònia, però la méscara. Les persones no tenen molts diners, cobren només700 euros per treballar. Un pis val 500 euros al mes, ambcuina, lavabo i només dues habitacions. A les cafeteries,una cafè val 2 euros. En canvi, en ciutats com Wroclaw,Poznan i Krakowia un cafè val 25 cèntims. Cal dir que elspolítics cobren 60.000 euros cada any i el president deWarsowia 200.000 euros. Això demostra que hi ha gent moltrica i gent molt pobra que viu al carrer.

Sylwester P. Olsza

Crítica sobre el reciclatgeSr. Director, A tots els pobles hi ha contenidors de reciclatge: el devidre, el d’envasos (plàstics i llaunes), el de papers... Crecque la majoria de gent no recicla prou. Algunes famíliestenen la voluntat d’anar-ho a tirar al contenidor correspo-nent, mentre que a d’altres (la majoria) els hi és igual això dereciclar i ho van a tirar al contenidor d’escombraries, ons’hi tira de tot. Aquest fet ens demostra que si tothom reci-cla una mica, segur que entre tots podem millorar el mediambient.

Judit Cercós i Marsan

En contra del manteniment del pavellóSr. Director, Jo em manifesto per expressar que no estic d’acord ambel manteniment del pavelló d’esports. Crec que la personaencarregada hauria de ser sempre al pavelló per tal que tots

39

la P

ala

nca

Cartes a la Redacció

els equips de bàsquet, alguns entrenadors dels quals no te-nen claus, i els equips de futbol, que hi han d’anar els diesque plou, poguessin entrenar. També crec que quan hi hagiball al pavelló s’ha de netejar una mica millor.

Gerard Font i Mora

Gràcies per les milloresSr. Director, Vull agrair a les autoritats que en aquests pobles petitsque estem al voltant d’Artesa es facin millores de tant entant; com per exemple les de Seró, que és on jo visc. A Seróhi ha l’església a dalt de tot i, com que els carrers fan puja-da, molts padrins no poden anar a l’església, i amb cotxes’hi passava molt malament. Ara fa poc s’ha eixamplat elcamí i s’ha fet una plaça on els cotxes hi poden aparcar bé.També han enquitranat al voltant de la bàscula i així els ca-mions poden girar bé. A poc a poc es fan algunes millores illavors els pobles es veuen més arreglats.

Eva Farré i Garriga

Les piscines d’Artesa de SegreSr. Director de La Palanca, Sóc una nena de dotze anys que estic estudiant sisè curs

de Primària al CEIP “Els Planells” d’Artesa de Segre. Livoldria fer una reflexió sobre les piscines municipals. Desde fa molts anys, a Artesa de Segre hi ha unes piscines.Aquest servei ha estat molt positiu pels nens i nenes d’aquestpoble i dels de les rodalies, perquè s’hi han pogut banyarmoltes estones. Però amb el pas del temps les piscines s’hanquedat petites i velles. Per tot això li voldria demanar a l’Ajun-tament que en faci unes de noves, més adequades als tempsmoderns i al nostre poble.

Anna Español i Solé

Una molt bona idea!Sr. Director, Jo trobo bé que hagin ficat les bandes rugoses a la carre-tera de Montsonís, perquè és una recta molt llarga i els cot-xes hi passen molt de pressa. A més, els nens i nenes tra-vessen esverats i, si un cotxe passa molt ràpid, no té tempsde parar. Però penso que n’hi podrien afegir una altra, per-què tres no és gaire. En podrien posar una més amunt i, finsi tot, una altra més avall. Així, els cotxes anirien amb més decura. No obstant, encara que n’hi hagi poques, crec que hasigut una molt bona idea.

Maria Macià i Capell

la Palancawww.lapalanca.org

973 40 11 58 (contestador automàtic)

revista@lapalanca.org

RÀDIO 91.2 FM91.2 FM ARTESAradio@artesadesegre.com - Tel. 973 40 20 48

Informació Municipal d�Artesa

40

la P

ala

nca

Mes de maigSESSIONS DEL PLE

Ple extraordinari: 08-05-2003Absències: Per CiU, Sra. Segú; pel PP,Sr. Oriola.

Aprovació per unanimitat del’expedient de modificació núm. 1 delpressupost del Patronat de l’EmissoraMunicipal de Ràdio, amb l’objectiu depoder atendre despeses inajornables pera la bona marxa del servei. La quanti-tat a suplementar és de 13.210,52 euros,obtinguda a partir dels majors ingres-sos i del romanent líquid existent.

Aprovació per unanimitat delsComptes Generals del Pressupost Mu-nicipal i de l’Emissora Municipal deRàdio de l’any 2002, amb el conseqüentrendiment al Tribunal de Comptes.

Aprovació per unanimitat d’in-clusió en l’Inventari Municipal de Bénsde les finques corresponents a la Casa-Escola d’Anya, amb un valor cadastralde 6.941,74 euros, i a l’antic comunalde Grialó, amb un valor cadastral de15.884 euros.

Aprovació per unanimitat de lasol·licitud, a la Direcció Gral d’Admi-nistració Local, d’autorització per aportar a terme la permuta d’uns terrenysamb la Sra. Teresa Santesmases i Oli-va. Es tracta de 132,28 m2 de l’immo-ble del carrer Balmes núm. 5-7 per apoder procedir a l’alineació d’aquestcarrer. A canvi d’una porció de 1,8 mper 7 m d’un solar adjacent recentmentadquirit per l’Ajuntament i la quantitatde 5.573,6 euros.

Aprovació per unanimitat delsplecs de condicions administratives quehauran de regular la venda, mitjançantsubhasta pública, de les parcel·les pa-trimonials del Polígon Industrial El Plaamb els números 34, 35, 36, 37, 38, 39i 40 (indústria entre mitgeres,edificabilitat 1,10 m2 sostre / m2 solar).Es mantenen els preus de les anteriorssubhastes.

Aprovació per unanimitat de lessegüents certificacions d’obres, signa-des per l’arquitecta municipal Sra.Espar:a) Certificació única, per 49.486,84

euros, corresponent a l’obra “Renova-ció de la xarxa de clavegueram aBaldomar, 2a fase”, a favor de l’em-presa Gestión y AplicacionesHidráulicas SA.b) Certificació núm. 2 (per 41.034,03euros) i certificació extra (per 9.640,33euros), corresponents a l’obra “Pavi-mentació de carrers a Seró, 1a fase”, afavor de l’empresa Benito Arnó e HijosSA.

Aprovació per unanimitat del’adjudicació de les següents obres:a) “Dotació de graderia a la sala esco-lar del Pavelló Poliesportiu”, a l’empre-sa Conspamone SL per la seva milloroferta de 100.300 euros, d’entre les 3presentades.b) “Pavimentació del C/ Eres aAlentorn”, a l’empresa ConstruccionsMontsec SCCL per la seva millor ofer-ta de 77.893,13 euros, d’entre les 3 pre-sentades.c) “Urbanització del tram final del C/Prat de la Riba i creació de placesd’aparcament”, a l’empresa Construc-cions Montsec SCCL, per l’import dela seva oferta de 70.963,70 euros, l’úni-ca presentada.

ACORDS DE LA COMISSIÓ DEGOVERN(dels dies 8, 12 i 20 de maig)

Aprovar inicialment la memòriavalorada de l’obra “Rehabilitació d’edi-fici social a Colldelrat”, redactada perl’arquitecte Sr. Guimet amb un pressu-post de 12.020,24 euros. Així mateix,demanar una petita ajuda a la Diputa-ció de Lleida de 6.000 euros.

Adjudicar l’obra “Estructura per

a l’ampliació del Museu del Montsec”a l’empresa Construccions MontsecSCCL per l’import de la seva oferta de66.0051,23 euros, l’única presentada asubhasta.

Demanar a la Diputació deLleida la concessió de les següents pe-tites ajudes:a) Per a l’obra “Arranjament de caminsa Colldelrat”, 6.000 euros (pressupostde l’obra: 12.020,24 euros).b) Per a l’obra “Obres complementàri-es de la renovació de la xarxa de clave-gueram a Baldomar”, 1.559 euros(pressupost de l’obra: 3.117,80 euros).

Modificar el text del punt 7è dela Comissió de Govern de 11-11-2002,quedant com segueix: Autoritzar la sol-licitud de l’ADF Sant Mamet respectea una connexió d’un dipòsit de 120 m3

a la xarxa d’abastament d’aigua deMontargull-Montmagastre, per a pre-venció d’incendis forestals, en terrenyspropietat del Sr. Antoni Camats i Novau,el qual serà gratificat amb 6.000 litresd’aigua gratuïts per any.

Concedir les següents subvenci-ons:a) A l’Orfeó Artesenc, per al seu funci-onament ordinari: 1.300 euros.b) Al Club de Tir Antona, per a l’ad-quisició de material esportiu per a lesseves activitats: 2.404 euros.c) A l’APA de la Llar d’Infants Muni-cipal, per a la celebració de la festa definal de curs: la mateixa quantitat quel’any passat. A més, pel lloguer d’unsinflables polièdrics en la festa de clo-enda del 10è aniversari: 522 euros.d) Al Club d’Arquers Montsec, ambmotiu de la celebració del 2n Campio-nat d’Espanya d’Arc Tradicional elsdies 21 i 22 de juny a Artesa: 2.883,59euros.

Autoritzar l’ús de la pistapoliesportiva del Camp d’Esports (o, encas de pluja, el Pavelló Poliesportiu) perpart del CE Artesa de Segre durant elsmesos de juny i juliol, amb la finalitatorganitzar un campionat infantil de fut-bol sala.

Autoritzar l’ús del PavellóPoliesportiu per part de:a) Federació Catalana de Bàsquet, el 25

Informació Municipal d�Artesa

41

la P

ala

nca

de maig (de 16,30h a 19h) per a entre-nar-hi jugadors/es dels seus Centres deTecnificació.b) APA de la Llar d’Infants Municipal,el 29 de juny per a la celebració delsactes de cloenda del 10è aniversari.També se’ls autoritza l’ús gratuït i ex-clusiu de les Piscines Municipals de les12h a 14h del dia 29 de juny.

Autoritzar l’ús de la Sala d’Ac-tes de l’Ajuntament per part de:a) CODED, el 15 de maig a les 19h,per a la celebració d’una conferènciasobre el càrrec públic.b) Sr. Albert Navarro i Viu, funcionaride correus, tots els dimarts de 16h a 19hentre l’1 de juny i el 15 d’octubre, perfer un curset de preparació a les oposi-cions convocades per Correus.

Encomanar als serveis tècnicsmunicipals una solució adequada a lademanda del Sr. Josep March iSantamaria respecte a poder desaiguarles aigües residuals del taller Renaultpel C/ Senill.

Autoritzar el Circ de Blasis perinstal·lar-se a Artesa el dies 24 i 25 demaig amb les mateixes condicions quel’any 2002.

Encarregar un estudi tècnic so-bre la possibilitat de declarar el muni-cipi d’Artesa de Segre com a zona demuntanya.

Acceptar les següents demandescorresponents al pagament de contribu-cions especials:a) Al Sr. Joan Tomàs i Navines, fracci-onar amb cinc trimestres l’import cor-responent al pagament de la urbanitza-ció del C/ Roca del Cudós.b) Al Sr. Francesc Esteve i Tugues, frac-cionar amb tres pagaments mensualsl’import corresponent al pagament dela construcció del dipòsit d’aigua de500.000 litres a Tudela de Segre.c) Al Sr. Manuel Domingo i Roma, re-tardar el pagament de l’import corres-ponent a la urbanització del C/ Rocadel Cudós fins al 30 de juny.

Informar l’empresa Aqualia,concessionària del servei de l’aigua,que a la plaça del C/ Balaguer s’ha de-tectat una possible fuita d’aigua perhumitats al paviment.

Proposar a l’alcaldia la conces-sió de les següents llicències d’obres:- A Repunt Maquinària Confecció SL,

per rehabilitació de coberta d’un edifi-ci aïllat al C/ Costa de la Secla 1 deBaldomar.- Al Sr. Xavier Farràs i Puigpinós, perhabitació per una bateria de 5+5 bom-bones de propà a Av. Maria Anzizu 7.- Al Sr. Julio Jiménez i Hernández, percanviar teules a C/ Prat de la Riba 2.- A Auto-Xami SL, per enguixar i pin-tar parets i revisar instal·lació elèctricaa Cra. d’Agramunt 108.- Al Sr. Pere Martí i Casals, per rehabi-litar i pintar façana a C/ Baix 14 deBaldomar.- A la Comunitat de Propietaris de l’Av.Maria Anzizu 12, per tractar la mitgerai revisar les canals exteriors.- A Servigestió Noguera SL, per distri-bució de gestoria en local existent a Cra.d’Agramunt 92 bis.- A la Sra. Gisel·la Minoves i Fàbrega,per addició d’habitatge unifamiliar aedificació existent al carrer B.- A Promocions Camriba SL, perinstal·lar una grua auxiliar entre lesparcel·les 21, 23 i 25 del C/ Roca delCudós.- A Promocions Porta Buñol SL, perconstrucció d’un edifici de set habitat-ges unifamiliars a la Unitat d’ActuacióUA3, C/ la Fassina.- A Conspromar SL, per construcciód’un edifici habitatges, local comerci-al i garatge a C/ M.D. del Pla 4.

Concedir llicència ambiental alSr. Joan Tarragona i Santamaria, per ala legalització d’una explotació de po-llastres, situada a la parcel·la 88 al po-lígon 26, condicionada a l’acreditacióde l’adequació de l’activitat i de lesinstal·lacions.

Aprovació de factures, majors de120,20 euros, per un total de138.097,05 euros.

Aprovació de factures del Patro-nat de l’Emissora Municipal de Ràdio,majors de 150,26 euros, per un total de14.617,86 euros.

INFORMES DE L’ALCALDIA

L’Escola de Capacitació Agrà-ria de Vallfogona de Balaguer ha envi-at informació sobre els cicles formatiusque imparteix per a la seva difusió.

La Diputació de Lleida ha envi-at l’anunci d’aprovació del projecte de

l’obra “Condicionament, eixamplament,millora i pavimentació asfàltica de lacarretera LP-9132, des de la L-512 aVilanova de Meià. Fase III”.

L’empresa ROS 1 SA ha expres-sat la seva preocupació per la mancade pisos de lloguer a Artesa de Segre,on allotjar els nous treballadors de laseva empresa, atès que el mercat im-mobiliari està saturat.

Els veïns de la Colònia la Fàbri-ca han comunitat que el 28 de juny vo-len celebrar la Festa Major d’aquestnucli.

El Sr. Domènec Artigues i Anellha desistit del contenciós administratiunúm. 663/2000 que tenia interposatcontra aquest Ajuntament, davant laSala 3a del Contenciós-Administratiudel Tribunal Superior de Justícia deCatalunya, atès que, segons manifesta,ha obtingut satisfacció extraprocessalal conflicte plantejat.

El Sr. Jesús R. Palacios i Parísha demanat que se li certifiqui silenciadministratiu presumpte en relació a latramitació d’una llicència d’obertura, jaresolta negativament per aquest Ajun-tament, per desenvolupar l’activitat detreballs de la fusta i el moble.

Nombrosos veïns d’Alentornhan presentat un plec de signatures pera la seva custòdia, posant-les a dispo-sició dels mitjans de comunicació queles puguin sol·licitar o confirmar-ne laseva existència, atès que han adreçatuna carta oberta als mitjans de comu-nicació i a un advocat, manifestant pú-blicament la situació de malestar soci-al que es viu a Alentorn.

Retevisión Audiovisual Aunas’ha interessat pel punt en què es trobala tramitació de la llicència ambientalde legalització de la instal·lació de te-lecomunicacions situada al Castellot.

El Sr. Ricard Montfort i Guàr-dia ha presentat la renúncia a la llicèn-cia de taxi núm. 2 que tenia atorgada.Per altra banda, el Sr. Toni Amell i Pa-lau ha presentat un escrit demanant-la,ja que quedarà vacant.

Ramon Giribet i Boneta

Poesia

43

la P

ala

nca

La contada més bella

Retornant de la llunyana Castella,travessant terra seca i mont pelati portant, com tendre anhel, el record d’Ella,nostra Pàtria et sembla, encara, més bella,més verda la muntanya i més blau el mar.

És el clam de la sang que, mig dormida,desperta esvalotada esgarrapant el cor...És com una dolça enyorança adoloridacommovent lo més pregon de nostra vida...És l’esperit de Catalunya que mai mor.

Contemplant ses onades embravides,se t’enlaira i torna enrere el pensament,i el Mare Nostrum et parla de les gestes i les videsde la nostra gent, i d’aquelles naus tan pressentidesque solcaren ses aigües i els seus vents...

Si escolteu el monòleg de l’onadaque, juganera, s’apropa i s’allunya,sentireu que us diu, amb veu calmada,anant i venint, furient o amanyagada:Jo sóc la joia d’aquesta Catalunya!

Sóc el mar d’un poble amarant d’història,sóc el mar de la terra més serena,i porto clavat al fons de la memòriadiades de pena i jorns de glòria...Escolta ma contada, la més bella:

Esguarda allà, a dalt, al fons, tocant la França,aquell bocí de terra que es clava dins mon cosés el Cap de Creus, obert a l’esperança...Nostra nissaga fins més amunt avança,fins més amunt arriba el batec del seu cor.

Gira la vista avall, al sols de la terra valencianaconquerida pel bon rei Jaume Primer,que fou, en un temps, frontera amb la terra castellana,repoblada amb gent de la gleva lleidatana,pagesos forts, d’ànima ferma i cor serè.

Ulla allà, al front, del mar en llunyania,aquelles illes que s’albiren a l’horitzói que trenquen amb ses pinedes la monotoniaestan sadollades de catalana saba i forta vida,enmig d’un mar d’aigua blava i serenor.Són les Illes Balears tan estimadesque també, un dia, el rei Jaume conquerí...Són les illes més formoses, més belles i galanesde tot el preat ramell de terres catalanes,marxant junyides en una sola vida, i un sol destí.

I si fixes ton esguard vers la llunyana ponentadaal riu Cinca trobaràs com frontera artificialamb la terra aragonesa, també d’història carregada,que temps era temps, amb Catalunya com a aliadaescriurien planes amarades de mil gestes immortals.

I tot el que queda dins d’aquesta immensa contrada,ciutats, viles, illes, serralades i plans–va dient l’onada enjogassada–,conformen aquesta terra tan ferma i tan nostrada...Són els Països Catalans!!

SícorisDel poemari

“Temps de foscor i d’esperança”

www.lapalanca.org

44

la P

ala

nca

Humor

45

la P

ala

nca

Palanc-oci

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

Horitzontals1. Femení, persona que fa la funció d’amo quan aquest no hi és.- 2.Persona que no sent. Ordenar amb la intenció de fer creure.- 3. Con-trari de muntanyós. Negació amb puntet. Al revés, pronom interroga-tiu.- 4. Vocal tancada que es repeteix. Quantitat de raïm que hom posaa les portadores. Ruteni.- 5. Consonant vibrant. Contrari d’antic. Quei-xa.- 6. Al revés, afirmació. Nota musical o les inicials de la capital delBaix Camp. Al revés, madeixa.- 7. Cobrir per protegir del fred. Contra-ri de pobre. Est.- 8. Vocal prima. Moble usat per descansar i per jugar.Contrari de defensa.- 9. Consonants. Tros de circumferència. Habilitatespecial.- 10. Planeta suposadament habitat. Es compten per dotzenescom els llapis i els botons. Vocals assortides.- 11. Plural, gent quenomés mira.Verticals1- Doctrina que creu en la manifestació dels esperits.- 2. El lloguerd’una nau. Contrari de malalt. Casa de camp catalana o adverbi espa-nyol.- 3. Al revés, l’arma silenciosa dels indis. Mil. Les consonants delpal. Les consonants del final de la làpida.- 4. Preposició llatina. Conjunt

de cantaires. Beguda puntual.- 5. Art de fer créixer els animals per aprofitar-ne la carn o la pell. La segona consonant.- 6.Consonant vibrant. Al revés, lloc on se separava el gra de la palla. Una de les formes que té el cavall de desplaçar-se.- 7.Haver de tocar el pirandó per gana. Part del cos que s’oposa al cap.- 8. Símbol del gal·li. Vell, persona respectable per laseva edat. Les consonants del sud.- 9. Vaig anar. Forma prefixada grega que significa vuit. Lletra rodona.- 10. Recobrird’or. Al revés, estranya.- 11. Plural, artista que dissenya ciutats, cases, interiors, etc.

Problema d’escacs Jeroglífic per Jordi Esteban

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Encarregada.- 2. Sorda. Manar.- 3. Pla. Mai. iuQ.- 4. II. Carga. Ruteni.- 5. R. Modern. Ai.- 6. íS. Re. acorT. - 7. Tapar. Ric.E.- 8. I. Llit. Atac.- 9. SM. Arc. Art.- 10. Mart. Ous. AE.- 11. Espectadors.VERTICALS: A partir de les horitzontals.Problema d’escacs1-..., Dg4 (si gxf6; 2-Tg3+, Dg4; 3-Txg4+, Rh8; 4-Axf6++); 2-hxg4, gxf6 i es guanya.JeroglíficNo en sé tanta ( NO en setanta).

Juguen les negres

70NO

Diuen que saps molta música!

46

la P

ala

nca

Imatges d�Ahir

El Canal d’Urgell. 1910

stem davant d’una fotografiade la qual desconeixem l’any

exacte i que hem siutat cap al1910. Creiem que l’enfocamentdel Sr. J. Boldú, el fotògraf, va serdes de la zona de la cruïlla de lacarretera de Tàrrega, de cara al ’horta de Montsonís, ambMarcovau al fons. Els pagesos, amb indumentària del’època, gorra i bastó, contemplavenl’obra acabada, que havia de portarl’aigua i la riquesa a pobles i a co-marques semiproductives, les qualsviurien un rellançament social i eco-nòmic gràcies al canal. El Canald’Urgell va ser el punt d’inflexió desdel qual algunes comarques lleidata-nes bastirien un futur esplèndid. L’ar-ribada de l’aigua sempre ha estat unsímbol de vida, de creixement. El primer plànol de l’àrea regadael va fer, l’any 1810, en Joan Solé iFontseca. Joan Maluquer i Viladot(Don Juanito) fou president del Ca-nal d’Urgell el 1929 i, ostentantaquest càrrec, l’any següent va rebre

la visita oficial del rei Alfons XIII,durant la qual es va visitar el Túnelde Montclar, juntament amb les au-toritats de l’època. El 1853, després de molts avant-projectes i alguns canvis, que el But-lletí Oficial de la Província de Lleidainformava de l’exposició pública delprojecte del Canal d’Urgell, que esrealitzaria tot seguit. El 1854 s’acabà el projecte defi-nitiu del Túnel de Montclar, realitzatper l’enginyer Pedro de Andrés; laconstrucció del qual va ser conside-rada durant molt anys com a obra ci-mera de l’enginyeria moderna. Pelsanys en què va ser construït i pelsmitjans amb què es comptava, el tú-nel va costar molt patiment i moltesvides dels presos que hi treballaven.Escrita pel pres núm. 387, es conser-va una carta llastimosa, potser des-esperada, de la seva lluita diària con-tra el túnel i la seva negror, que datadel 4 de juliol de 1858. Encara que a Artesa es parla sola-ment del Canal, aigües avall compta

amb subcanals i bifurcacions per tald’abastir el màxim de territori lleida-tà. L’argenda de Tarasó va ser la pri-mera finca que van regar les aigüesdel nou canal, el 26 de març de 1862. Fent memòria de la història, diremque les hortes de Collfred, Vilves iArtesa tenien la seva pròpia secla ija regaven des d’abans de la Desa-mortització de Mendizábal, l’any1835. Està documentat que en aque-lles dates ja era horta. Després d’unesnegociacions, es va establir un pactede cedir la secla al Canal d’Urgell.Aquests acords daten del 30 de junyde 1876 i es va elevar a escripturapública entre les parts (els Regantsde la nostra comarca i el Canald’Urgell). A més, mitjançant aquestpacte, gaudim de tres concessionsd’aigua perfectament documentadesa la Confederació Hidrogràfica del’Ebre, amb seu a Saragossa.

Bartomeu Jové i Serra

E

La Foto

El passat 23 de juny es van produir dos incendis, a Vall-llebrerola i al Pont d’Alentorn. La imatge correspona un dels helicòpters apagafocs, sobrevolant el riu Segre poc abans de la posta de sol (Foto: Sergi Valls)