Memòria - Diputació de Tarragona · Memòria Viver d’empreses Redistribució d’edifici per a...

Memòria Viver d’empreses Redistribució d’edifici per a oficines i construcció de naus-taller. C/ Nova Estació, 27 Tortosa (Baix Ebre)

F. Xavier Gilabert i Ralda arquitecte

MEMORIA MEMORIA DESCRIPTIVA Antecedents Objecte del projecte Promotor Redactor Altres tècnics Descripció de l’edifici i l’edificació existent Descripció del projecte Dades urbanístiques Compliment del Codi Tècnic Requisit bàsic de funcionalitat (LOE) Descripció bàsica dels sistemes Prestacions de l’edifici Requisit bàsic de seguretat (CTE) Requisit bàsic d’Habitabilitat(CTE) Altres Serveis afectats Termini d’execució de les obres i classificació del contractista Seguretat i salut en el treball Conclusions Pressupost

MEMORIA CONSTRUCTIVA Enderrocs Sistema de sustentació de l’edifici Sistema estructural Sistema envolvent Sistema de compartimentació Sistema d’acabats Sistemes de condicionament i instal.lacions Equipaments COMPLIMENT CTE DB-SI Seguretat en incendi DB SU Seguretat d’utilització DB HE Estalvi d’energia DB SE Seguretat estructural DB HS Salubritat DB HR Soroll COMPLIMENT D’ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS Accesibilitat Decret 135/1995 Residus de la construcció Decrets 201/1994 - 161/2001-105/2008 Telecomunicacions RD 401/2003 Ecoeficiència Decret 21/2006 Aïllament tèrmic AT-87 Norma Sismoresistent NCSE-02 Certificació energètica ANNEX INSTAL.LACIONS ANNEXES Pla d’execució d’obres Llistat normativa d’obligat compliment Pla de control qualitat Estudi Geotècnic Fotografies estat actual CRITERIS D’ÚS I MANTENIMENT Instruccions d’ús i manteniment

1

ÍNDEX

MD Memòria descriptiva ........................................................................................ 2

Antecedents:....................................................................................................................................2 Objecte del projecte: .........................................................................................................................................................2 Promotor/s: ........................................................................................................................................................................2 Redactor: ............................................................................................................................................................................2 Altres tècnics: ....................................................................................................................................................................3 Descripció del solar i edificació existent: .......................................................................................................................3

Descripció del projecte:..................................................................................................................3 Dades urbanístiques: ........................................................................................................................................................3 Compliment del Codi Tècnic ............................................................................................................................................5 Requisit bàsic de Funcionalitat (LOE) .............................................................................................................................5 Descripció bàsica dels sistemes: ....................................................................................................................................8

Prestacions de l’edifici .......................................................................................... 9 Requisit bàsic de Seguretat (CTE) ...................................................................................................................................9 Requisit bàsic d’Habitabilitat (CTE) ...............................................................................................................................11

ALTRES: .........................................................................................................................................13 Serveis afectats ...............................................................................................................................................................13 Termini d’execució de les obres i classificació del contractista ................................................................................13 Seguretat i salut en el treball..........................................................................................................................................13 Conclusions .....................................................................................................................................................................14

PRESSUPOST................................................................................................................................14

2

MD Memòria descriptiva

ANTECEDENTS:

Objecte del projecte: El present projecte consisteix en la redistribució de les antigues oficines de “Industrias Fabra” i la construcció de tallers per a un edifici destinat a viver d’empreses, ubicant-se en l’emplaçament següent: Adreça Carrer Nova Estació núm 27 Població Tortosa Codi Postal 43500 Municipi Tortosa Comarca Baix Ebre El projecte s’emmarca dintre del criteri de l’Ajuntament de Tortosa de suport a les iniciatives d’activitats emprenedores, pymes, connexió de xarxes entre petites empreses, etc. En un context de crisi econòmica una iniciativa d’aquest tipus promociona la creació i la consolidació de llocs de treball de qualitat i de capacitat formativa de diversos col·lectius. La ubicació del viver d’empreses es realitza a partir de diversos criteris:

• Un entorn degradat en quant a perifèric a l’entorn urbà consolidat i desocupat des de fa temps, que l’activitat pot dinamitzar i efectuar la funció de pol d’atracció de futures activitats.

• La previsió de la futura construcció d’una rotonda que uneixi el vial d’accés, actualment en

“cul de sac”, amb el polígon industrial “La Ravaleta”,de recent creació, amb un alt grau d’ocupació.

• La realització en un sector colindant, en fase de gestió del sòl, del segon hospital del

municipi, el que sens dubte, generarà la creació d’activitats econòmiques al seu voltant, a les que l’edifici proposat pot donar resposta, no només en l’àmbit del municipi, si no a nivell supramunicipal, directament de municipis veïns (Roquetes), indirectament a tota la comarca donada la capitalitat del municipi.

Promotor/s: Excm. Ajuntament de Tortosa

CIF P4315700G

Amb domicili a: Adreça Plaça d’Espanya núm. 1 Municipi Tortosa Codi Postal 43500

Redactor: Arquitecte F. Xavier Gilabert i Ralda Col.legiat 24765-0

Adreça Plaça Alfons XII núm. 5 Municipi Tortosa Codi Postal 43500

3

Altres tècnics: Estudi de seguretat i salut Pendent d’ encàrrec. A definir

Projecte de instal.lacions Consulting Oficina Tècnica Lluis Duart S.L. Enginyer

Estudi geotènic Pendent realització per empresa adjudicataria. A aportar al Col.legi corresponent.

A definir

Estudi de gestió de residus a la construcció

Arquitecte projectista Arquitecte

Descripció del solar i edificació existent: L’altitud de la població és de 12 m, sobre el nivell del mar i l’altitud de l’emplaçament de l’edifici de 12 m. Els carrer d’accés és el carrer Nova Estació de uns 15m. d’amplada, urbanitzat a nivell senzill i en estat de conservació baix, amb un nivell de trànsit sonor baix. La parcel.la actual es el resultat de la divisió del terrenys d’ubicació de l’antiga empresa “Industrias Fabra”, complexe industrial del que les oficines administratives i part de l’enjardinat annex es troben en la parcel.la propietat actual de l’Ajuntament de Tortosa. És de forma rectangular, amb amb un petit reclau a la part posterior, amb una superfície total de 11.313 m2 aproximadament. L’edifici existent es va realitzar el 1957 per l’arquitecte Federico Llorca Mestres, destinat inicialment a serveis administratius del complexe industrial. Posteriorment, va ser utilitzat parcialment com a edifici per a serveis docents de la Universitat Internacional de Catalunya, realitzant algunes reformes, respectuoses, de l’edificació inicial, bàsicament en la seva part posterior respecte l’accés. Actualment es troba vacant, amb un grau de conservació general exterior bó, però amb accions de vandalisme interior tant sobre les parts reformades com sobre les parts inicials no intervingudes, el que comporta una redistribució total del mateix i un arranjament de la totalitat de l’exterior, mantenint l’aspecte inicial. L’edifici pertany al corrent racionalista, amb reconegut valor arquitectònic. Una estructura de formigó armat, amb notables formes del porxo exterior, té les façanes de totxo i formigó vist, es desenvolupa en diversos volums, que van des de la planta baixa a la planta baixa més dues plantes pis, organitzats al voltant de dos patis.

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE:

Dades urbanístiques: Planejament vigent P.O.U.M de Tortosa (Text refós publicat el dia 22.10.2007) Classificació del sòl Sòl Urbà Denominació zona Sistema d’equipaments públics. Clau E. Usos admesos D’interès públic o social necessaris per les característiques de la

població. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ. Segons l’art. 129. Condicions d’ordenació i edificació, les dotacions localitzades en el sòl urbà hauran d’ajustar-se a les condicions d’edificació del seu entorn. No obstant i donat el paper i funció d’aquestes s’admetrà una configuració especial justificada en el mateix projecte de l’equipament públic.

4

Segons el la catalogació del POUM, dintre del catàleg d’edificis i conjunts urbans i rurals de caràcter històric, artístic i ambiental de la ciutat de Tortosa, l’edifici que ens ocupa en troba catalogat amb la fitxa 0064, en un grau de protecció POUM de BIPCC (Béns Integrants del Patrimoni Cultural Català), i un àmbit de protecció exterior. Veure fitxa de catàleg annexa. Donat que ens trobem en el cas d’una edificació existent, catalogada en els termes expressats anteriorment, on no es produeix una modificació del seu aspecte exterior fora petites modificacions per a cobrir necessitats normatives (accessibilitat, incendis, etc.) i la intervenció es centra en l’interior de l’edifici, es pot afirmar que la intervenció proposta compleix els paràmetres normatius urbanístics.

5

Compliment del Codi Tècnic Les solucions adoptades en el projecte tenen com objectiu que l’edifici disposi de les prestacions adequades per garantir els requisits bàsics de qualitat que estableix la Llei 38/99 d’Ordenació de l’Edificació En compliment del article 1 del Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda, “Normas sobre redacción de proyectos y dirección de obras de edificación”, i també en compliment del apartat 1.3 de l’annex del Codi Tècnic de l’Edificació, es fa constar que en el projecte s’han observat les normes sobre la construcció vigents, i que aquestes estan relacionades a l’apartat de Normativa Aplicables d’aquesta memòria.

Requisit bàsic de Funcionalitat (LOE)

Utilització El programa funcional o de necessitats definit pel promotor, és la realització d’un viver d’empreses emprant part de l’edifici existent de les antigues dependències administratives de “Industrias Fabra”, actualment en desús, deixant la resta de l’edifici sense actuar, en previsió de futures actuacions per a activitats econòmiques, públiques o privades. Es realitzarà una intervenció en l’edifici existent destinant-la a oficines i serveis comuns i es realitzarà un edifici de nova planta destinant-lo a tallers. La propietat sol·licita la realització del projecte complert per a l’activitat a desenvolupar però demana l’establiment de fases per a l’execució del projecte tals que: Fase I Edifici oficines- Arranjament exterior general, realització de la planta baixa per a serveis comuns i de la planta 1B, per a 9 despatxos. Tallers- Construcció de nau per a 6 tallers. Fase II Edifici oficines- Realització de la planta 1A per a 5 oficines i annexes. Tallers-Construcció de 2 tallers. Fase III Edifici oficines-Realització de la planta 2 per a 5 oficines i annexes. Resultant un total de 19 despatxos, 6 tallers i serveis comuns pel conjunt del viver d’empreses. Criteris funcionals del projecte La intervenció en l’edifici existent proposa organització de totes les dependències al voltant del pati central existent, de reconegut valor arquitectònic, aprofitant els accessos existents a les plantes superiors. En planta baixa, des del porxo d’accés, obert al pati, es situen les cambres de residus i magatzems generals, l’accés de l’escala interior als despatxos de les plantes superiors i l’accés principal de l’edifici que dona pas a les zones comunitàries. Des del vestíbul, controlat per la recepció-consergeria, es dona pas a les sales d’usos múltiples, amb possibilitat d’unió entre elles mitjançant envans plegables, la sala de descans-bar, connectada directament amb el pati exterior a fi de poder gaudir-lo en èpoques de bonança, i un nucli d’administració i serveis. La intervenció al pati serà la neteja i repavimentació del mateix, deixant l’actual estany, malmés, com a gran jardinera. En plantes pis, també s’organitza el programa al voltant del pati, amb un recorregut perimetral del que pengen la totalitat dels despatxos del viver, aquests amb una superfície que oscil·la des dels 20 als 36 m2 aproximadament. S’aprofita la singularitat formal de l’espai format per una sala amb

6

petites tribunes i abocada al jardí exterior per ubicar dues sales de reunions comuns. Els serveis es situen el l’emplaçament original de l’edifici, incorporant uns espais per pas i ubicació de les instal·lacions. Resulten un total de 19 despatxos distribuïts de la següent manera, 5 despatxos al nivell 1a, 9 despatxos al nivell 1b i 5 despatxos al nivell 2. En tot l’edifici s’ha adoptat el criteri de millorar els criteris d’accessibilitat, no només arrivant al nivell d’edifici adaptat segons normativa vigent, si no millorant en alguns punts com són la existència de serveis adaptats a cadascuna de les plantes, taulell a doble alçada per atenció a persones discapacitades, senyalització tàctil de desnivells al paviment, etc. La intervenció als edificis de nova planta destinats als tallers consisteix en un edifici lineal alineat amb l’actual tanca i abocat a l’espai de parcel.la no delimitat per la tanca existent, amb accés rodat directe. Aquesta ubicació permet un bon accés, inclús de vehicles pesats, deixant la resta de parcel.la lliure. En resulta un total de 8 tallers, desenvolupats en planta baixa i un altell, per a una superfície de taller al voltant de uns 100 m2. Cadascun d’aquests conté un bany amb dutxa pròpia. Criteris compositius del projecte Donat que es tracta d’un edifici catalogat, de notable interès arquitectònic, amb àmbit de protecció exterior, la intervenció manté l’aspecte exterior del mateix. Les intervencions i reparacions respecten els materials originals (fusteria metàl·lica, paraments acristallats, formigó vist, totxo vist). Respecte les intervencions interiors es manté només la retícula de pilars existent, enderrocant tota la resta, molt malmesa. Els tallers de nova planta no plantegen cap vinculació formal amb l’edifici existent, proposant unes caixes de formigó prefabricat i planxa metàl.lica, amb acabat pintat i panells sandwich a coberta, sense ànim de competir amb l’edifici existent.

Acabats de l’envolvent exterior (edifici tallers-nova planta): Material Color Coberta

Coberta Planxa galvanitzada Plata Façana

Parament Pannell sandwich formigó pintat A definir en obra Xapa miniona lacada A definir en obra Fusteria Alumini anoditzat Plata Coronaments Planxa lacada Plata Escopidors Planxa lacada Plata

Acabats de l’envolvent exterior (edifici oficines-existent): Material Color Coberta

Coberta Ceràmica Vermell Gàrgoles Formigó vist Gris

Façana Parament Totxo vist Vermell Formigó vist Gris Fusteria Alumini anoditzat Plata

7

QUADRE SUPERFÍCIES INTERVINGUDES Edifici oficines

SUPERFÍCIES CONSTRUÏDES OFICINES

FASE I FASE II FASE III TOTAL Int. Ext. Int. Ext. Int. Ext. Escala (Ext. 50%)

92.78 m2

-

-

-

-

-

92.78 m2

Planta nivell 2 (Ext. 50%)

-

-

-

-

352.63 m2

2.98 m2

355.61 m2

Planta nivell 1b (Ext. 50%)

326.20 m2

6.70 m2

-

-

-

-

332.90 m2

Planta nivell 1a (Ext. 50%)

-

-

352.63 m2

3.80 m2

-

-

356.43 m2

Planta nivell 0 (Ext. 50%)

428.39 m2

184.57 m2

-

-

-

-

612.96 m2

TOTAL

1038.64 m2

356.43 m2

355.61 m2

1750.68 m2

Edifici nau-tallers

SUPERFÍCIES CONSTRUÏDES TALLERS

FASE I FASE II Taller 1 Taller 2 Taller 3 Taller 4 Taller 5 Taller 6 Taller 7 Taller 8

TOTAL

P. altell

33.28m2

31.20m2

31.20m2

31.20m2

31.20m2

33.28m2

33.28m2

33.28m2

257.92m2

P.baixa

79.36m2

74.40m2

74.40m2

74.40m2

74.40m2

79.36m2

79.36m2

79.36m2

615.04m2

Total

112.64m2

105.60m2

105.60m2

105.60m2

105.60m2

112.64m2

112.64m2

112.64m2

Total

647.68m2

225.28m2

872.96m2

Resum total edificacions

SUPERFÍCIES CONSTRUÏDES INTERVENCIÓ

EDIFICI FASE I FASE II FASE III TOTAL Tallers (Ext. 50%)

647.68 m2

225.28 m2

-

872.96 m2

Oficines (Ext. 50%)

1038.64 m2

356.43 m2

355.61 m2

1750.68 m2

TOTAL

1686.32 m2

581.71 m2

355.61 m2

2623.64 m2

8

Descripció bàsica dels sistemes:

Sustentació de l’edifici Edifici oficines-existent: La fonamentació està sustentada per terrenys coherents. L’edifici actual té una sustentació sobre fonaments superficials de sabata aïlada. Edifici tallers: Sabates aïllades de formigó armat. Per les dades anteriors i el comportament dels edificis propers, i previ estudi geotècnic a realitzar, es dedueix que la fonamentació serà superficial a nivell de planta baixa.

Sistema estructural Edifici oficines-existent: L’estructura vertical està formada per pilars de formigó armat, i l’estructura horitzontal per forjats unidireccionals de formigó armat amb entrebigat ceràmic i lloses massisses de formigó armat. Aparentment en bon estat fora reparacions puntuals. Es realitzarà una campanya de cales a fi de confirmar la hipòtesi de treball. Edifici tallers-Nova planta: Prefabricat. Pòrtics de formigó armat i plaques alveolars. Sistema de compartimentació Edifici oficines-existent: Els paraments fixes de la compartimentació interior entre estaran formats per obra seca, amb plaques de cartró-guix. El elements mòbils de fusteria es col·locaran amb marc sobre premarc. Edifici tallers-Nova planta: Les divisòries entre tallers seràn de fàbrica de bloc de formigó armada.

Sistema envolvent Edifici oficines-existent: Coberta existent, plana no transitable acabada amb ceràmica, a reimpemeabilitzar. Façana de fàbrica ceràmica amb cambra d’aire i de formigó vist amb reparacions a realitzar. Fusteries d’alumini col·locades sobre premarcs, amb vidre amb cabra d’aire. Edifici taller-Nova planta: Coberta de panell sandwich de planxa galvanitzada. Façana de panells sandwich de formigó prefabricat i de bloc de formigó folrat amb plaxa metàl.lica tipus miniona. Fusteries d’alumini i d’acer col·locades sobre premarcs amb vidre amb cabra d’aire.

Sistema d’acabats Edifici oficines-existent: Paviments a l’interior de PVC a fi de no augmentar sobrecàrregues i ceràmic en zones humides. De planxa llagrimada en desnivells. Parets de cartró guix acabat pintat i enrajolat als banys. Cels rasos de plaques de cartró-guix pintades i registrables amb entramat vist en zones humides. Edifici tallers-Nova planta: Paviment de solera de formigó armat amb acabat de pols de quars. Parets bloc formigó pintat i enrajolat als banys. Sostres en brut i registrables amb entramat vist als banys.

Sistema de condicionament ambiental i serveis Subministrament elèctric i característiques de la xarxa de distribució. Veure annexe instal.lacions. Previsió de càrregues de l’edifici: Veure annexe instal.lacions. Subministrament de combustible i característiques de la xarxa de distribució: No es preveu subministrament de combustible.

9

Prestacions de l’edifici S’estableixen les prestacions de l’edifici per requisits bàsics, en relació a les exigències bàsiques del CTE. No es preveu superar els llindars establerts al CTE. Els requisits bàsics de Seguretat i Habitabilitat es satisfan a traves del compliment del Codi Tècnic d’Edificació, que conté les exigències bàsiques que han de complir els edificis i del compliment del Decret 21/2006 d’ecoeficiència en els edificis. Aquests compliment del CTE es pot fer a través dels Documents Bàsics corresponents, que incorporen la quantificació de les exigències i els procediments necessaris. Les exigències bàsiques també es poden satisfer a través de solucions alternatives, que han de justificar que assoleixen les mateixes prestacions.

Requisit bàsic de Seguretat (CTE)

SE Seguretat estructural SE 1 Resistència i estabilitat Les sobrecàrregues d’ús específiques pel projecte acordades amb el promotor i no inferiors a les establertes al CTE són:

SOBRECÀRREGUES D’ÚS Ús residencial (A) Habitatges, habitacions d’hospitals i hotels : 2,00 kN/m2 (1) 2,00 kN (1) no simultània Trasters : 3,00 kN/m2 (1) 2,00 kN (1) no simultània Escales i accés públic: 3,00 kN/m2 (1) 2,00 kN (1) no simultània Ús administratiu (B) Oficines: 2,00 kN/m2 (1) 2,00 kN (1) no simultània Escales i accés públic: 3,00 kN/m2 (1) 2,00 kN (1) no simultània Ús comercial(D): Locals comercials: 5,00 kN/m2 (1) 4,00 kN (1) no simultània Supermercats, grans superfícies: 5,00 kN/m2 (1) 7,00 kN (1) no simultània Zones accessibles a vehicles de bombers: 20,00 kN/m2 (3) 50,00 kN (3,4) no simultània Calçades i garatges vehicles < 30 kN : 2,00 kN/m2 (1) 2 x 10 kN (1) Simultània Calçades i garatges vehicles > 30 kN < 160 kN: 5,00 kN/m2 (2) 2 x 45 kN (2) Simultània Cobertes transitables (F): Terrats accessibles privadament: 1,00 kN/m2 (1) 2,00 kN (1) no simultània Terrats accessibles al públic: segons ús (1) Cobertes accessibles per a conservació (G): Pendent < 36% (G1): 1,00 kN/m2 (1) 2,00 kN (1) no simultània Pendent > 84% (G2): 0,00 kN/m2 (1) 2,00 kN (1) no simultània Pendent entre 36% i 84%: interpolació lineal entre els valors G1 i G2 (1) (1) DB SE-AE Accions a l’edificació (2) EHE-98 (3) DB SI –Secció SI 5

Al projecte bàsic i executiu es detallaran el conjunt de les accions considerades planta a planta, i es determinarà els pes propi dels diferents elements constructius. Accions sísmiques:

Segons la norma de construcció sismorresistent NCSE-02, l’acceleració sísmica bàsica ab en funció de la situació del municipi és 0,04g.

10

La classificació de l’edifici és d’importància normal i l’acceleració sísmica bàsica ab és menor de 0,08g, i l’estructura disposarà de pòrtics arriostrats en les dues direccions i no es fonamenta sobre terrenys potencialment inestables, pel que no cal aplicar la norma al edifici.

SE 2 Aptitud de servei Es comprovarà el compliment d’aquesta exigència bàsica considerant els estat límits de servei amb els valors límits establerts a SE 4.3 d’acord amb el tipus d’edifici i els elements implicats en la deformació. Integritat del element constructius. Quan es considera la integritat dels elements constructius o la compatibilitat entre la estructura i els elements constructius, una estructura horitzontal és prou rígida quan les deformacions acumulades dels elements des del moment de la posta en obra (fletxa activa) compleixen:

Sostre amb envans fràgils o paviments rígids sense juntes: L/500 (1) L/1000 + 0,5cm. (2) Sostre amb envans ordinaris o paviments rígids amb juntes: L/400 (1) (3) 1 cm (3) Sostres sense envans L/300 (1)

(1) DB SE 4.3 (2) EFHE-2002,art.15.2.1 (3) EHE, art. 50

Si el cantell del forjat compleix l’article 15.2.2 de la EFHE-2002, no cal comprovar la fletxa Si la relació “Llum/cantell útil” de les bigues compleixen les limitacions de la taula 50.2.2.1 de la EHE no cal comprovar la fletxa.

També és considera que una estructura horitzontal és prou rígida quan la fletxa total màxima a terme infinit compleix:

Tots els sostres L/250 (2) (3) L/500 + 1 cm (2) (2) EFHE-2002,art.15.2.1 (3) EHE, art. 50

Confort dels usuaris. Quan es considera el confort del usuaris o les vibracions de l’estructura horitzontal, aquesta és prou rígida quan considerant només les accions de curta duració, la fletxa relativa és menor de L/350. Aspecte de l’obra. Quan es considera l’aspecte estètic o l’aspecte de l’obra, l’estructura horitzontal és prou rígida quan considerant qualsevol combinació de les accions quasi permanents, la fletxa relativa és menor de L/300.

SI Seguretat en cas d’incendi El projecte per garantir el requisit bàsic de “Seguretat en cas d’incendi” i protegir els ocupants del edifici dels riscs originats per un incendi, complirà, amb els paràmetres objectius i procediments del Document Bàsic DB-SI, per a totes les exigències bàsiques:

SI 1 Propagació interior, per limitar el risc de propagació del incendi pel seu interior. SI 2 Propagació exterior, per limitar el risc de propagació del incendi pel seu exterior. SI 3 Evacuació dels ocupants, per disposar dels mitjans d’evacuació adequats per que els ocupants puguin abandonar l’edifici. SI 4 Instal·lacions de protecció contra incendis, per disposar dels equips i instal·lacions adients per a possibilitar la detecció, el control i l’extensió del incendi. SI 5 Intervenció dels bombers, per facilitar la intervenció dels equips de rescat i d’extinció SI 6 Resistència estructural al incendi, per garantir la resistència al foc de l’estructura durant el temps necessari per a fer possible tots els paràmetres anteriors.

11

SU Seguretat d’utilització SU 1 Seguretat enfront el risc de caigudes Les discontinuïtats i la resistència al lliscament dels paviments, la protecció dels desnivells, les característiques de les rampes i de les escales, i la neteja de vidres compliran el DB SU 1. Les característiques de les rampes necessàries per a eliminació de barreres arquitectòniques també compliran el Decret 135/1995 de desplegament de la Llei 20/1991, de promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques. SU 2 Seguretat enfront el risc d’impacte o quedar enganxat. Es limitarà el risc de que els usuaris puguin impactar o enganxar amb elements fixes o practicables de l’edifici complint el DB SU 2. SU 3 Seguretat enfront de quedar tancat. Es limitarà el risc de que els usuaris puguin quedar accidentalment tancats dins d’un recinte complint el DB SU 3. SU 4 Seguretat enfront d’il·luminació inadequada A les zones e circulació dels edificis es limitarà el risc de danys a les persones per il·luminació inadequada complint els nivells d’il·luminació assenyalats i disposant un enllumenat d’emergència d’acord amb DB SU 4, els nivells mínims d’iluminació seran:

Zona Iluminancia mínima [lux]

Escales 10 Exclusiva per a persones Resta de zones 5

Exterior

Per a vehicles o mixtes 10 Interior Exclusiva per a persones Escales 75 Resta de zones 50 Per a vehicles o mixtes 50 factor d’uniformitat mitjà fu ≥ 40%

SU 5 Seguretat per alta ocupació. Aquesta exigència bàsica no és aplicable donat que només ho és a edificis previstos per a més de 3000 espectadors drets. SU 6 Seguretat enfront del risc d’ofegament Aquesta exigència bàsica no és aplicable ja que només ho és per a piscines d’ús col·lectiu. SU 7 Seguretat enfront del risc de vehicles en moviment Es limitarà el risc complint el DB SU 7. SU 8 Seguretat enfront del risc de llamps Es limitarà el risc d’electrocució i incendi causat pels llamps complint el DB SU 8.

Requisit bàsic d’Habitabilitat (CTE)

HS Salubritat (Higiene, salut i medi ambient). HS 1 Protecció de la humitat: Es limitarà el risc previsibles de presencia inadequada d’aigua o humitat a l’interior dels edificis i als seus tancaments complint el DB HS 1. HS 2 Recollida i evacuació de residus: Es realitzarà un estudi específic per a l’edifici a fi de d’establir els locals per a contenidors selectius, i també d'espais comunitaris per a contenidors, d'acord amb el DB HS 2 i la normativa municipal.

12

HS 3 Qualitat de l’aire interior: L'edifici disposarà dels mitjans de ventilació que compleixin els paràmetres condicions de disseny d'acord amb el DB HS 3. HS 4 Subministra d’aigua: L'edifici disposarà dels medis adequats pel subministrament d’aigua i equipament higiènic d'acord amb el DB HS 4. HS 5 Evacuació d'aigües: Les instal·lacions d’evacuació d’aigües residuals i pluvials, compliran les condicions de dissenys, dimensionats, execució i materials previstos al DB HS 5, en tot el traçat nou.

HR Protecció enfront del soroll. L'edifici complirà els paràmetres adequats per complir el DB HR.

HE Estalvi d’energia. HE1 Limitació de la demanda energètica: Segons el DB HE, art. 1.1 apartat b), Ámbito de aplicación, serà d’aplicació en “modificaciones, reformas o rehabilitaciones de edificios existentes con una superficie útil superior a 1000 m2 donde se renueven más del 25% del total de sus cerramientos”. Donat que no ens trobem en el cas anterior ja que no renovem més del 25% dels tancaments no es d’aplicació aquest apartat. Superficie tancaments façana 1679,94 m2 Superficie tancaments terra 776,67 m2 Superficie tancaments coberta 772,69 m2 Total superficie tancaments 3229,30 m2 Superficie tancaments renovada 646.12 m2 Percentatge superficie renovada 20% < 25% Limitació de la demanda energètica NRE AT-87: Segons la ordre de 27 d’abril de 1987, en el seu article 1.1, estableix: “Els edificis de nova construcció han d’estar tèrmicament aïllats de manera que els espais interiors d’estada destinats a persones que tinguin una activitat sedentària compleixin les codicions següents....” Per tant donat que no es tracta d’edifici de nova construcció a les oficines, no es d’aplicació l’esmentat document. HE 2 Rendiment de les instal·lacions tèrmiques: Es regularà el rendiment de les instal·lacions tèrmiques i dels seus equips, d’acord amb el vigent Reglament de Instal·lacions Tèrmiques als Edificis (RITE). Veure annexe instal.lacions. HE 3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’iluminació: Segons el DB HE3, art. 1.1 apartat b) Ámbito de aplicación, serà d’aplicació en “rehabilitaciones de edificios existentes con una superficie útil superior a 1000 m2 donde se renueven más del 25% del total de sus cerramientos”. Donat que no ens trobem en el cas anterior no es d’aplicació aquest apartat.

13

HE4 Contribució solar mínima d'aigua calenta sanitària: No es preveu augmentar la quantitat d’ aigua calenta sanitària a utilitzar en l’edifici d’oficines, pel que no es necessàri cobrir part de les necessitats amb sistemes de captació i emmagatzament amb utilització d’energia solar. En canvi, una part de les necessitats d’aigua calenta sanitària en l’edifici de naus taller, on es preveuen consums d’aigua calenta, es cobrirà amb sistemes de captació emmagatzemant i utilització d’energia solar. Normativa de municipal. No existeix normativa municipal al respecte. HE 5 Contribució fotovoltaica mínima d'energia elèctrica: L’edifici en tractar-se d’un edifici d’ús administratiu < 4000 m2 està exclòs de la obligació d’incorporar sistemes de captació i transformació d’energia solar en energia elèctrica per procediments fotovoltaics. Decret d’ecoeficiència. Segons l’article 1, Objecte, aquest document és d’aplicació en “a)- edificis de nova construcció, b)-els procedents de reconversió d’antiga edificació i c)-els resultants d’obres de gran rehabilitació entenent com a tals les que només excloguin l’enderrocament de les façanes o constitueixin una actuació global en tot l’edifici.” Per tant donat que l’obra no es troba en cap aquests supòsits no es d’aplicació aquest document.

ALTRES:

Serveis afectats S’haurà de tenir en compte els possibles encreuaments entre les diferents instal.lacions que intervindràn en el projecte. El contractista s’informarà previàment a l’inici de les obres per assegurar-se d’aquest fet.

Termini d’execució de les obres i classificació del contractista S’ha estimat en catorze mesos el termini d’execució de les obres projectades en la solució plantejada. En quant a la classificació del contractista, d’acord amb el pressupost, termini i tipologia es proposa. C 1-9 E

Seguretat i salut en el treball D’acord amb l’estudi bàsic redactat annex en aquest projecte es preveu destinar 30.582,93 euros d’execució material en despeses relacionades en la seguretat i salut de l’obra, distribuïts de la següent manera: FASE 1: 23.028,75 € FASE 2: 5.050,04 € FASE 3: 2.504,14 €

14

Conclusions El present projecte es refereix a una obra completa, susceptible de ser lliurada al Servei Públic una vegada executada, reunint tots els documents i requisits per la Legislació vigent, segons l’article 124 de la Llei 13/1995 de contractes de les Administracions Públiques.

PRESSUPOST El pressupost d’execució material desglossat en les següents fases es de: Pressupost d’Execució Material FASE 1 1.151.437,58 € Pressupost d’Execució Material FASE2 252.502,13 €Pressupost d’Execució Material FASE 3 125.206,99 € Pressupost d’Execució Material TOTAL OBRA

1.529.146,70 €

Al que una vegada afegit el pressupost de seguretat i salut i el control de qualitat pertinents ascendirà a la quantitat de 1.573.491,95 €. Tortosa, gener de 2009 F. Xavier Gilabert i Ralda Arquitecte

MC MEMORIA CONSTRUCTIVA

1.A ENDERROCS......................................................................................................................2 Edifici oficines: ..............................................................................................................................................2 1.A.1 Treballs previs...............................................................................................................................2 1.A.2 Sol.lució adoptada.........................................................................................................................2

1.B Sustentacio de l’edifici......................................................................................................2 1.B.1 Reconeixement del sòl ...............................................................................................................3 1.B.2 Moviments de terres ...................................................................................................................3

1.C Sistema estructural ...........................................................................................................3 1.C.1 Fonamentació..............................................................................................................................3 1.C.2 Estructura ....................................................................................................................................4 1.C.3 Accions previstes al càlcul ........................................................................................................4 1.C.4 Materials utilitzats .......................................................................................................................5

1.D Sistema envolvent .............................................................................................................7 1.D.1 Murs .............................................................................................................................................7 1.D.2 Obertures .....................................................................................................................................8 1.D.3 Terres ...........................................................................................................................................8 1.D.4 Cobertes i lluernes......................................................................................................................9

1.E Sistema de compartimentació..........................................................................................9 1.E.1 Particions verticals interiors ......................................................................................................9 1.E.2 Fusteria Interior...........................................................................................................................9 1.E.3 Cels rasos ..................................................................................................................................10

1.F Sistemes d’acabats .........................................................................................................10 1.F.1 Revestiments.............................................................................................................................10

1.G sistemes de condicionament i instal·lacions ...............................................................11 1.G.1 Xarxa d’evacuació d’aigües residuals i pluvials ....................................................................11 1.G.2 Subministrament elèctric i característiques de la xarxa de distribució. ..............................11 1.G.3 Subministrament d’aigua i característiques de la xarxa de distribució ...............................11 1.G.4 Infraestructures de telecomunicacions ..................................................................................11 1.G.5 Infraestructures de transport. ..................................................................................................11 1.G.6 Subministrament de combustible i característiques de la xarxa de distribució .................11

1.H Equipament ......................................................................................................................12

2

1.A ENDERROCS

Edifici oficines:

1.A.1 Treballs previs Abans de començar l’enderroc, es tancarà tota la parcel.la per tal d’evitar la caiguda d’objectes i protegir als vianants. Es desplaçaran de la façana i coberta les instal.lacions existents i s’anul·larà qualsevol tipus d’escomesa. Es senyalitzaran amb llum la situació de les tanques, per tal d’assenyalar l’existència d’un obra. Es situaran testimonis de guix en els punts afectats o que es considerin d’interès per tal de realitzar comprovacions en el transcurs de l’obra. Es seguirà en tot moment el que s’especifica a la N.T.E. en matèria d’enderrocs.

1.A.2 Sol.lució adoptada L’edifici a intervenir presenta les següents característiques: Fonaments no visibles però probablement de sabata aïllada de formigó armat. Estructura de pòrtics de formigó armat i sostres de biguetes “in situ” de formigó armat amb entrebigat ceràmic i llosa de formigó armat. Tancaments de totxo vist amb cambra d’aire. Coberta plana no transitable, transitable en algun punt, amb acabat ceràmic, aparentment sobre d’envanets de sostremort. Compartimentació interior ceràmica i de cartró-guix en intervencions posteriors. Fusteries exterior d’alumini anoditzat amb envidrament senzill i fusteries interiors de fusta pintada i envernissada. Paviments de pedra granítica a escales i vestíbul, de PVC i ceràmic. Acabats interiors verticals enguixats i enrajolats i horitzontals enguixats i de fals sostre registrable. L’enderroc es realitzarà manualment, restant els treballs de més volum per realitzar-se a màquina. Tot el material d’enderroc que es vagi realitzant no s’acumularà damunt el sostre corresponent, si no que s’abocarà a contenidor situat a tal efecte a l’exterior de l’obra, amb els medis i proteccions necessaris per a realitzar aquesta maniobra. Anul·lades les connexions a xarxes, es retirarà tot el mobiliari i es retiraran els les fusteries i instal.lacions tant interiors com exteriors i sanitaris. Seguidament es realitzarà l’enderroc de la compartimentació de l’edifici, i l’arrencada de revestiments interiors. Es netejarà la coberta i façana de la vegetació existent així com la poda i neteja de l’enjardinament de l’entorn. Tota aquesta operació serà dirigida i controlada pels tècnics directors i per raons de seguretat, tant dels treballadors com de les finques veïnes, tindrà la potestat de variar el programa anteriorment descrit, a resultats del transcurs del treball. Un cop finalitzat l’enderroc, es procedirà al transport de materials resultants a l’abocador controlat. Mesures de seguretat El contractista estarà obligat al compliment del Reglament de Seguretat del Treball en la Indústria de la Construcció i el Reglament de Seguretat i Salut a les obres de construcció. No està permesa l’entrada a l’obra de persones que no pertanyin a la mateixa. El personal està obligat a la utilització de casc, botes, ulleres, cinturó de seguretat, i tot el material personal de protecció necessari homologat, durant el temps que duri l’enderroc. El contractista tindrà la qualificació empresarial, així com una assegurança de Responsabilitat Civil. Es disposarà de la corresponent llicència municipal abans del començament de les obres.

1.B SUSTENTACIO DE L’EDIFICI Edifici oficines: No s’intervé en la fonamentació de l’edifici existent, preveient, donat el sistema de compartimentació i revestiments previstos en projecte, una sobrecàrrega admissible per als fonaments actuals. Naus-taller: El terreny sobre el que s'assenta la fonamentació està format, segon informació recollida de l’entorn, per terrenys coherents. Es realitzarà l’estudi geotècnic corresponent abans de iniciar els fonaments, i es realitza la hipòtesi pel comportament dels edificis propers, les dimensions del solar i distància entre pilars, que la fonamentació serà superficial mitjançant sabates aïllades de formigó armat,.

3

CARACTERISTIQUES DEL TERRENY Hipòtesi Tensió Admissible del terreny...................... .σ max = 0.12 N/mm2

1.B.1 Reconeixement del sòl Amb anterioritat a l'execució de les obres, mitjançant els treballs adequats, es reunirà tota la informació possible provinent de l'observació de les zones veïnes, estat de les edificacions adjacents, corrents d'aigua, etc... i prenent dades en general de tota mena de circumstàncies que puguin posteriorment facilitar i orientar els treballs que hauran de realitzar-se en el moment del reconeixement del terreny. Un cop això fet, es marcaran amb guix blanc les excavacions que s'indiquen al plànol tenint cura de que es segueixen escrupolosament o en el seu defecte, el que determini la direcció facultativa.

1.B.2 Moviments de terres Primerament es procedirà a netejar el terreny. Les operacions d'excavació i reblert s'efectuaran amb les precaucions necessàries per aconseguir unes condicions de seguretat suficients i evitar danys en les estructures o elements existents, d'acord amb el que, sobre el particular, ordeni el Facultatiu Encarregat de les Obres, que designarà i marcarà els elements que s'hagin de conservar intactes, si s’escau. El reblert es realitzarà amb terres adequades, en tongades de 25 cm. com a màxim i compactant prèvia humectació del terreny fins aconseguir un grau de compactació del 95% del Proctor Modificat. Les excavacions s'executaran d'acord amb els plànols del Projecte i amb les dades obtingudes del replanteig general de les obres, els plànols de detall i les ordres de la Direcció Facultativa.

1.C SISTEMA ESTRUCTURAL Edifici oficines. No s’intervé a excepció de petites reparacions puntuals d’elements degradats amb acer a la vista, amb repicat, raspallat d’acer a fi de treure la capa degradada, pintat amb pintura antiòxid i aplicació de morter de reparació. Es realitzaràn cales i assajos a fi de comprovar l’estat de l’estructura. L’estructura vertical existent és de pòrtics de formigó armat i horitzontal de sostres de biguetes “in situ” de formigó armat amb entrebigat ceràmic o llosa de formigó armat. Naus-taller Edificis de planta baixa i una planta pis (altell) on es consideren les següents normatives Formigó : EHE-CTE Acers confomats: CTE DB-SE A Acers laminats i armats: CTE DB-SE A

1.C.1 Fonamentació Acabades les excavacions es procedirà a començar els fonaments, que es aquest cas es realitzaran mitjançant sabates aïllades de formigó armat, doncs les característiques mecàniques del terreny així ho permeten si ho confirma el preceptiu estudi geotècnic. Es tirarà una petita capa de 10 cm. de formigó pobre per tal de protegir la sabata i anivellar el terreny. Els fonaments seran construïts tal i com s'indica als plànols, amb les dimensions determinades, amb formigó fck = 25 N/mm² i armadures d'acer fyk = 500 N/mm² amb els diàmetres i la separació definides en els plànols corresponents. El formigó per la seva banda serà fck = 25 N/mm² i l'acer fyk = 500 N/mm².

4

1.C.2 Estructura L’estructura vertical estarà formada per pilars quadrats o rectangulars de formigó armat prefabricat mentre que l’estructura horitzontal està formada per sostres unidireccionals de plaques alveolars sobre jàsseres de formigó armat prefabricat. Es preveu una junta per diferenciar les fases constructives de l’obra. L’estructura horitzontal es resol bàsicament amb placa unidireccional de formigó armat prefabricat, (placa alveolar) de cantell 20 cm. amb capa de compressió de 5 cm., i amb jàsseres de formigó armat prefabricat. Les seves característiques queden especificades als plànols corresponents i pendents de confirmar amb la empresa que els subministre respecte les seves tipologies. Tots els formigons i acers compliran l'EHE considerant com a definició de resistència la d'aquesta Instrucció. En tot moment es seguiran les disposicions vigents en matèria de forjats, formigons i elements suportants (EHE, CTE, etc.) i es compliran les indicacions de la direcció facultativa.

1.C.3 Accions previstes al càlcul En l’avaluació d’accions per a determinar el comportament estructural de l’edifici que es presenta, s’ha tingut en compte el DB SE-AE, “Acciones en la Edificación” així com la Normativa NCSR-02, “Normas Sismoresistentes”. En base a elles, s’han avaluat les accions permanents, variables i accidentals. Cadascuna d’elles es detallen a continuació. Accions permanents son aquelles la variació en magnitud de les quals en el temps es despreciable, o la variació de les quals es monòtona fins que s’arrivi a un cert valor límit. Accions variables son aquelles la variació de les quals en el temps no es monótona ni despreciable respecte el medi i Accions accidentals son aquelles amb una petita probabilitat de produïr-se, generalment de curta duració i d’efectes importants. Les primeres comprenen el pes propi a tenir en compte de tots els elements estructurals, els tancaments, i elements separadors, la compartimentació i tot tipus de fusteries, revestiments (paviments, guarnits, etc), reblets i equips fixes. Les segones estan compostes les sobrecàrregues d’ùs -tot el que gravita damunt d’un edifici degut al seu ús-, l’acció del vent, les accions tèrmiques, i la neu. Les terceres comprenen l’acció del sisme, dels incendis, l’impacte i altres. La determinació final de les intensitats de les accions de cada una de les tipologies detallades, s’aconsegueix a partir de considerar els articles 2.1 i 3.1 del DB SE-AE, referents a les hipòtesis d’aplicació pesos propis i sobrecàrregues, respectivament; als articles 3.3, 3.4 i 3.5 respecte les accions de vent, tèrmiques i de neu; i 4.1, 4.2 i 4.3 referents al sisme – a més de l’especificat a la NCSR-02-, l’incendi i l’impacte. En relació a les consideracions i definicions establertes, les accions considerades en el càlcul de l’estructura de l’edifici que es presenta son els següents: 1.1 Pesos Propis i càrregues permanents: Per a la determinació dels pesos propis i les càrregues permanents degudes als materials i sistemes constructius emprats, s’han pres com a referència els que figuren a les taules de l’annexe C de l’esmentat document. 1.2 Càrregues superficials considerades. Les intensitats considerades de les accions a considerar, es detallen a continuació.

5

ESTATS DE CÀRREGUES SOSTRE ALTELL

Forjat unidireccional de formigó armat prefabricat, cantell 20+5cm. Placa alveolar

Pes Propi 2.80 Kn/M2 Capa compressió 1.25 Kn/M2 Càrregues Permanents 1.95 Kn/M2 Sobrecàrrega d’ús 10.00 Kn/M2 TOTAL 15.00 kN/M2 SOSTRE PLANTA SEGONA Coberta pannel sandwich

Pes Propi 1.00 Kn/M2 Formació coberta 0.50 Kn/M2 Sobrecàrrega d’ús 1.00 Kn/M2 Sobrecàrrega de neu 0.40 kN/M2 TOTAL 2.90 kN/M2 1.3 Accions del vent Son les produïdes per el vent sobre els elements exposats a ell. En el cas particular que es discuteix, els paràmetres considerats, son els que es detallen: Segons CTE DB-SE AE (Espanya) Zona eòlica: C Grau d’aspror: IV Zona urbana, industrial o forestal. 1.5 Accions sísmiques En la determinació de les accions sísmiques s’ha considerat la Norma Sismoresistent NCSR-02. Veure justificació de càlcul en annexe de justificació de normatives.

1.C.4 Materials utilitzats Els materials emprats per a la realització dels elements estructurals de l’edifici que es detalla son els següents: 1.- FORMIGÓ. S’utilitza tant per a la realització d’elements resolts amb formigó en massa com armat i les seves característiques mes rellevants i a la vegada considerades per a la realització dels càlculs, son les següents: SABATES

ESTRUCTURA

Denominació HA-25 HA-25 Fck 25 N/mm2 25 N/mm2 Control d’execució Normal Normal Docilitat Plàstica Blana

6

Es defineix com a resistència característica fck del formigó aquell valor que presenta una probabilitat del 95% que es presenti. Aquesta resistència es mesura sobre provetes cilíndriques 15 x 30 de vint-i-vuit dies d’edat, fabricades, conservades i trencades segons mètodes normalitzats. La definició de formigó armat en funció de l’article 39.2 de la EHE serà: Fonaments HA-25/B/20/IIa Estructura HA-25/B/20/I (estructura interior d’un edifici) HA-25/B/20/IIa (estructura vista) 2.- ACER CORRUGAT S’utilitza principalment per a la confecció del formigó armat, encara que en determinades ocasions també es requereix el seu ús en elements especials ( ancoratges, tirants, etc.), la qual cosa figura explícitament en les plànols de projecte. Les seves característiques mes rellevants son les que es detallen a continuació: Límit elàstic de l’acer (fyk): La seva definició i concreció s’adequa als criteris que fixa l’article 31, de la instrucció EHE. Tot l’acer utilitzar serà del tipus soldable. MALLES

ELECTROSOLDADES

FONAMENT

ESTRUCTURA Denominació

B-500-T

B-500S

B-500S

Fyk 500 N/mm2 500 N/mm2 500 N/mm2 Control d’execució Normal Normal Normal

3.- ACER LAMINAT. S’utilitza per a la confecció d’elements estructurals metàl·lics, tant principals com secundaris. Les seves característiques mes rellevants son les que es detallen. Resistència de càlcul de l’acer. El límit elàstic considerat per al càlcul dels elements d’estructura metàl·lica son els que estableix el CTE DB SE, això es: - Acers S235J: 235 N/mm2. - Acers S275J: 275 N/mm2. - Acers S355J: 355 N/mm2. La resistència de càlcul resta també fixada en aquest mateix article, assolint valors coincidents amb els del límit elàstic abans esmentats Constants elàstiques de l’acer. Les constants elàstiques tingudes en consideració per el càlcul i comprovació de les seccions d’acer laminat son les següents: Mòdul d’elasticitat E 210.000 N/mm2Mòdul de rigidesa G 81.000 N/mm2Coeficient de Poisson 0.3 No s’utilitza aquest material en l’estructura resistent del projecte. 4.- TOTXO. S’utilitzarà per a la realització de murs portants de fàbrica ceràmica. Seràn del tipus d’una fulla, arriostrats. L’exposició serà del tipus I – Interior, no agressiva, Serà del tipus perforat (P), de primera qualitat i amb una resistència a compressió de 20 N/mm2. El morter a emprar serà de consistència plàstica, de resistència M-8 i amb una dosificació 1:0, 5:4 ó 1:4 segons sigui mixte o de ciment. El ciment serà de tipus IV, classe 35.

7

La fàbrica ceràmica serà amb aparell a trencajunts, amb un espessor de les juntes de 1 cm. i una resistència de càlcul de 25 Kg/cm2. La categoria d’execució serà tipus C. 5.- COEFICIENTS DE SEGURETAT ADOPTATS Coeficient de majoració de sol.licitacions: considerant una situació persistent o transitòria d’efecte desfavorable segons l’article 95.5 de la EHE:

TIPUS D’ACCIÓ NIVELL DE

CONTROL D’EXECUCIÓ

Intens Normal Reduït Permanent γG= 1.35 γG= 1.50 γG= 1.60 Pretensat γP= 1.00 γP= 1.00 γP= 1.00 Permanent de valor no constant γG*= 1.50 γG*= 1.60 γG*= 1.80 Variable γQ= 1.50 γQ= 1.60 γQ= 1.80

Coeficient de Minoració Resistència formigó γc = 1.50Coeficient de Minoració Resistència acer γs = 1.10Coeficient de Minoració Resistència fàbrica totxo γm = 2.50

1.D SISTEMA ENVOLVENT

1.D.1 Murs Façanes i mitgeres Edifici oficines: Intervenció de reparació de la façana existent. Donat que es tracta d’una façana existent es realitaràn les mesures tècnica i econòmicament viables per aconserguir els paràmetres establerts en en les exigències bàsiques. El tancament de fàbrica ceràmica vista es netajarà amb aigua a pressió, es substituiràn i taparàn els forats amb ceràmica del mateix tipus de l’existent i es rejuntaràn els trams més malmesos. S’acabarà amb un hidorfugant incolor a base de siloxans aplicat a tot el parament. El tancament de formigó es netejarà amb aigua a pressió es repicaràn els punts on existeixin barres d’acer oxidat, es netejaràn de l’òxid, s’imprimaràn amb pintura antioxidant i es revestiràn amb morter de reparació, acabat amb una pinutura anticarbonatació color gris. Naus-taller: Els tancaments seran de plafons prefabricats de formigó alleugerits, de 20 cm. de gruix, amb aïllament tèrmic al seu interior, amb els tamanys i forats definits als plànols. Comportament DB-SI EI-120 Comportament DB – HS 1 Zona pluviomètrica (segons figura 2.4) III Zona eòlica (segons figura 2.5) C Clase d’entorn (Terreny tipus IV) E1 Alçada de coronació d’edifici <=15 m Grau d’exposició al vent (segons taula 2.6) V3 Grau d’impermeabilitat (segons taula 2.5) 3

8

1.D.2 Obertures Edifici oficines i naus taller: Fusteries exteriors Les fusteries exteriors seran d’alumini anoditzat color natural. Executades en el taller les peces definides en els plànols, el Contractista haurà de preveure a l'obra tots els detalls per la recepció i perfecte engalzament, tenint molta cura en l'aplanat, alineació i quotes de les diverses encavallades i contra-cèrcols, així com de la seva subjecció a l'obra, atenent l'estanqueïtat de les unions en els paraments de façana (tapajunts) i perfecta col·locació. ajustament i funcionament de tots els elements. El portam serà de marca acreditada i segons mostres acceptades per la Direcció Facultativa. La col·locació en obra s'ajustarà a les normes del fabricant; es segellaran les juntes amb massilles especials, garantides per un mínim de deu anys. Envidraments Els vidres seran tipus Climalit, de primera qualitat, sense ampolles, totalment plans, transparents, incolors i tindran dues capes de 4 mm. i 6 mm. de gruix. i cambra d'aire de 8 mm, i en els trams baixos susceptibles a cops 3+3 mm. i 6 mm. de gruix, amb la mateixa cambra d’aire, excepte a les portes envidrades dels accessos que tindràn un vidre de seguretat 10 mm. Tancaments en contacte amb el terreny Tancaments verticals No s’en donen. Tancaments horitzontals Comprèn les cobertes enterrades, no existents en aquest projecte.

1.D.3 Terres Edifici oficines: El terres de l’edifici existent consisteixen en soleres de formigó respecte el terreny i sostres sanitaris. Naus taller: Soleres Com a separació respecte el terreny es procedirà de la següent manera: primer i sobre el terreny degudament compactat, es disposarà d'una capa de grava de 15 cm. per tal d'evitar que l'humitat pugui pujar per capil·laritat; a sobre, es col·locarà un revestiment plàstic de polietilè damunt del que es realitzarà una solera lleugera de formigó de 15 cm. amb una malla electrosoldada per garantir el seu monolitisme, que s'encastarà amb una junta elàstica al taló dels murs i base dels pilars. Comportament DB-HS 1 Es considera un grau d’impermeabilitat al terreny de 2, pendent d’establir el coeficient de permeabilitat del terreny per l’estudi geotècnic, segons experiència en altres edificis. Donat que s’escolleix una solera sense intervenció, les condicions a complir seràn

C2 + C3 + D1 On: C2- Terra in situ amb formigó de retracció moderada. –Formigó de retracció moderada, complementat amb malla electrosoldada. C3- Hidrofugació complementària del terreny mitjançant l’aplicació d’un producte lìquid colmatador de porus damunt la superficie acabada del mateix. – Aplicació de producte colmatador de porus a solera.

9

D1- Disposar d’una capa drenant i una capa filtrant damunt del terreny situat sota el terra. En cas de graves disposar de làmina de polietilé. – Capa de graves i polietilé sota formigó solera.

1.D.4 Cobertes i lluernes Edifici oficines: La coberta de l’edifici existent es plana no transitable, sobre envanets de sostremort, que aboca l’aigua a canaló perimetral i gàrgoles de desguàs, revestits amb planxa. Es realitzarà una neteja de la coberta, amb extracció de la mateixa i extracció de les posibles herbes que hagin pogut crèixer i una impermeabilització amb una làmina impermeable autoprotegida, amb acabat mineral. Tanmateix existeix un petit tram de coberta planta transitable que dona lloc a la terrassa de la planta primera nivell 1b, que es desmuntarà i s’executarà de nou, essent del tipus invertit amb acabat de ceràmica antilliscant, composta per pla de pendents de formigó lleuger, doble lamina impermeable bituminosa de 3+3 Kg/m2, làmina separadora de feltre de polipropilè, capa d’aïllament tèrmic de 3 cm de poliestirè extruït col·locat a trencajunts, làmina separadora de feltre de polipropilè i acabat de xapa de morter de ciment de 3 cm. i capa de peces de ceràmica antilliscant preses amb moter de ciment. En l'execució es tindrà cura del traçat de careners, pendents, juntes, minvells, intersecció amb d'altres elements com xemeneies, albellons, etc. que garanteixin la missió de desguàs i impermeabilització de la coberta. Naus taller: La coberta serà de pannell sandwich de planxa metàl.lica grecada sobre corretges de formigó prefabricat. Compliment DB-HS1 Les capes de la coberta expressades contemplen la totalitat de les condicions constructives prescrites el document així com els detalls constructius dels plànols. Es seguirà per a la seva execució el detall constructiu del plànol corresponent. Es seguiran les indicacions de la Direcció d'Obra i Normes vigents pel que fa referència a ancoratges i carregaments.

1.E SISTEMA DE COMPARTIMENTACIÓ

1.E.1 Particions verticals interiors Edifici oficines: Les divisions interiors entre les diferents peces que la composen es faran amb plaques de cartró-guix dels gruixos especificats als plànols. Naus taller: Les divisions interiors entre les naus existents es realitzaran amb murs de bloc de formigó de 20 cm. amb armadures d’acer galvanitzar en gelosia tipus Mufor o similar. La compartimentació dels banys es realitzarà amb bloc de formigó i característiques especificat als plànols.

1.E.2 Fusteria Interior Edifici oficines i naus taller: Les fusteries interiors seran totes de fusta de bona qualitat, per a pintar; es procurarà que estiguin a escaire, sense nusos, sense esquerdes i que siguin planes; es desestimaran totes aquelles que no compleixin aquestes condicions. Tindran les mesures que es reflecteix als plànols de fusteria.

10

1.E.3 Cels rasos Edifici oficines: Es col·locaran cel ras en totes les zones marcades als plànols,. El cel ras serà de plaques de cartró-guix per a revestir, garantint que després de la seva col·locació no clavillarà i d’escaiola de cara vista, registrable amb entramat vist sobre estructura d’alumini en banys i zones de instal.lacions. Naus taller: Serà d’escaiola de cara vista, registrable amb entramat vist sobre estructura d’alumini en banys. Es presentaran a la Direcció Facultativa mostres de mida natural del material que s'hagi de col·locar.

1.F SISTEMES D’ACABATS

1.F.1 Revestiments Enguixats Edifici oficines: Els revestiments de les parets interiors seran de guix a la bona vista, tenint sempre cura de que les arestes vives posseeixin cantoneres. Els sostres interiors que no tinguin fals sostres també aniran enguixats. Naus taller: No s’en donen. Enrajolats Edifici oficines i nau tallers: Les zones humides aniran revestides fins l'alçada marcada amb rajola de València de color blanc, pressa amb morter de ciment cola, estan tots els materials amb el més perfecte dels estats, sense cap tipus de defecte ni esquerda i de primera qualitat. Els revestiments es fixaran sobre els paraments verticals nets de tota mena de materials que puguin produir despreniments de peces. Les superfícies seran llises, sense bolcaments ni deformacions i formant les juntes línies rectes en tots els sentits, sense trencaments ni desploms. Prèvia col·locació de les rajoles els paraments que no siguin de plaques de cartró guix, s’arrebossaran amb acabat mestrejat. En fer el repartiment de peces, es començarà sempre des dels eixos de figura, com és ara juntes o el seu centre, a fi que les parets revestides quedin simètriques. Les rajoles col·locades amb els materials de presa tradicionals es col·locaran amb morter de ciment de riquesa mitja en proporció 1:3, escollint ciments que quan s'adormin no presentin augments sensibles de volum, i havent-les mullat i xopat abans amb aigua.

Estucats i Pintures Edifici oficines i nau tallers:

Les seves funcions fonamentals són de protecció, decoració i funcionals. Els tipus de pintures a emprar, en cada tipus d'element d'obra vindrà definit en el projecte, així com els seus colors, acabats i textures. Es presentaran mostres a la Direcció Facultativa abans de procedir al pintat de qualsevol element. Paviments Edifici oficines: Existeixen quatre tipus de paviments, PVC, gres, planxa metàl.lica llagrimada i pelfut de coco:

11

PVC-Sobre el terra net es realitzarà una capa de morter autonivellant per tal de donar planeitat al suport, sobre la qual es col·locarà una capa de millora amb pasta allisadora per prendre el paviment de PVC col·locat amb adhesiu acrílic de dispersió aquosa i soldat en calent amb cordó cel.lular. Gres-Es realitzarà una capa de morter adhesiu procurant que no quedin espais buits entre la capa de morter i el gres. Desprès es realitzarà una beurada de ciment per tal de rejuntar tot el paviment. Planxa galvanitzada- Sobre el terra net es realitzarà una capa de morter autonivellant per tal de donar planeitat al pla, sobre la qual es col·locarà una capa de millora amb pasta allisadora per prendre el paviment de planxa. Pelfut coco – Ubicat a l’estora d’accés a l’entrada. Encolat sobre suport de base. Els trams exteriors es repavimentaràn amb peces ceràmiques de les mateixes característiques a les existents. Naus taller: Donat l’ús industrial de les naus s’aprofita la mateixa solera de formigó amb un acabat de pols de quars com a paviment. Les plantes altell i els banys es pavimentaran amb peces de gres, procedint segons l’exposat anteriorment.

1.G SISTEMES DE CONDICIONAMENT I INSTAL·LACIONS

1.G.1 Xarxa d’evacuació d’aigües residuals i pluvials Edifici oficines i nau tallers. La xarxa d’aigües residuals serà de tub de PVC amb els diàmetres especificats als plànols. La xarxa d’aïgues pluvials serà de planxa galvanitzada en els baixants exteriors per façana i PVC en els baixants interiors. El traçat de la xarxa serà el que s'especifica en els plànols corresponents, sense cap tipus de variació possibles sense el consentiment de la Direcció Facultativa; serà estanca i no presentarà exsudacions ni estarà exposada a obstruccions. La petita xarxa d’evacuació d’aigües residuals dels banys no connectarà directament al col·lector que surt directament de l’inodor si no que connectarà tota a un ramal independent que entroncarà amb el baixant corresponent. La xarxa restarà fermament subjectada als paraments i amb espai suficient per a absorbir les dilatacions normals del material. Les canonades que hagin d'anar penjades se subjectaran a intervals regulars i iguals de manera que no se sotmetin a flexions, amb els ganxos metàl·lics que s'empren protegits contra la corrosió. En les canonades de clorur de polivinil la distància no superarà els setanta-cinc centímetres.

1.G.2 Subministrament elèctric i característiques de la xarxa de distribució. Veure annexe instal.lacions.

1.G.3 Subministrament d’aigua i característiques de la xarxa de distribució Veure annexe instal.lacions.

1.G.4 Infraestructures de telecomunicacions Veure annexe instal.lacions

1.G.5 Infraestructures de transport. Al fossar existent per l’ascensor es preveu la instal.lació d’un de nou amb cabuda para 6 persones, amb 4 parades i de doble embarcament, elèctric sense cambra de maquinària.

1.G.6 Subministrament de combustible i característiques de la xarxa de distribució No se’n preveuen.

12

1.H EQUIPAMENT Els banys es troben equipats amb sanitaris tipus: lavabos, inodor,dutxa. Existeixen abocadors a les cambres de neteja així com dispensadors de sabó, eixugamans, etc. Queda només apuntar, que les disposicions efectuades fins ara estan subjectes als canvis que es determinin a peu d'obra per la direcció facultativa estan d'acord sempre amb la propietat.

COMPLIMENT CTE

DB-SI Seguretat en incendi DB SU Seguretat d’utilització DB HE Estalvi d’energia DB SE Estructura DB HS Salubritat DB HR Soroll

SI Seguretat en cas d’incendi Edifici oficines Veure annexe instal.lacions Edifici Naus-taller Serà objecte de justificació a cadascun dels tallers previ l’inici de l’activitat pertinent, si bé cadascuna de les naus serà un únic sector d’indendi, ja que sòn establiments de diferent usos dins d’un edifici, segons les condicions de compartimentació en sectors d’incendis, d’acord capítol 1 Secció SI 1 DBSI.

Els tancaments que delimiten el sector d’incendi tenen una EI 120 com a mínim, (pannells de formigó i bloc de formigó de 20 cm) i es delimita la propagació exterior horitzontal entre sectors en forats al mateix pla amb una distància > 50 cm entre forats ii amb el fi de limitar el risc de propagació vertical del incendi per les cobertes es prolonga l’element compartimentador entre mitgeres més de 60 cm. per damunt de l’acabat de la coberta.

3. Compliment del CTE3.3. Seguretat d’utilitzación

SU1 Seguretat enfront al risc de caigudes

Full núm. 1

Seguretat d’utilització

Full núm. 2

(Classificació del terra en funció del seu grau de relliscament UNE ENV 12633:2003) Classe NORMA PROJ

Zones interiors seques amb pendent < 6% 1 1 Zones interiors seques amb pendent ≥ 6% i escales 2 2 Zones interiors humides (entrada a l’edifici o terrasses cobertes) amb pendent < 6% 2 2

Zones interiors humides (entrada a l’edifici o terrasses cobertes) amb pendent ≥ 6% i escales 3 3

SU1.

1 re

llisc

amen

t de

ls te

rres

Zones exteriors, garatges i piscines 3 3

NORMA PROj

El terra no presenta imperfeccions o irregularitats que suposin risc de caigudes com a conseqüència d’ensopegades

Diferencia de nivell <

6 mm

5mm

Pendent màxima per a desnivells ≤ 50 mm Excepte per a l’accés des de l’espai exterior ≤ 25 % 8%

Perforacions o forats als terres de zones de circulació Ø ≤ 15 mm 15 mm Altura de barreres per a la delimitació de zones de circulació ≥ 800 mm -

Nº de graons mínim en zones de circulació Excepte en els casos següents: • En zones d’ús restringit • En les zones comuns dels edificis d’ús Residencial vivenda. • En los accessos als edificis, des de l’exterior, porxos, garatges, etc. (figura 2.1) • En sortides d’ús previst únicament en cas d’emergència. • En l’accés a un escenari

3 >3

Distancia entre la porta d’accés a un edifici i el graó més pròxim. (excepte en edificis de uso Residencial vivenda) (figura 2.1)

≥ 1.200 mm. y ≥ amplada

fulla

>=1.20

SU1.

2 D

isco

ntin

uïta

ts e

n el

pav

imen

t

Full núm. 3

Protecció dels desnivells

Barreres de protecció en los desnivells, forats i obertures (tant horitzontals com verticals) balcons, finestres etc. amb diferencia de cota (h). Para h ≥ 550 mm

• Senyalització visual i tàctil en zones d’ús públic para h ≤ 550 mm Dif. tàctil ≥ 250 mm de l'extrem

Característiques de les barreres de protecció

Altura de la barrera de protecció: NORMA PROJECTE diferencies de cotes ≤ 6 m. ≥ 900 mm ≥ 900 mm resta dels casos ≥ 1.100 mm ≥ 1.100 mm forats d’escales d’amplada menor que 400 mm. ≥ 900 mm -

Medició de l’alçada de la barrera de protecció (veure gràfic)

Resistència i rigidesa en front a la força horitzontal de las barreres de protecció (Veure taules 3.1 y 3.2 del Documento Bàsic SE-AE Acciones en la edificació)

NORMA PROJECTE Característiques constructives de les barreres de protecció: No existiran punts de recolzament en l’alçada accessible (Ha). 200≥Ha≤700 mm COMPLEIX Limitació de les obertures al pas d’una esfera Ø ≤ 100 mm COMPLEIX Límit entre la part inferior de la barana i la línia d’inclinació ≤ 50 mm <=50 mm

SU 1

.3. D

esni

vells

Escales d’ús restringit

Escala de traçat lineal

NORMA PROJECTE Ample del tram ≥ 800 mm >800 mm Altura de la contrapetja ≤ 200 mm <200 mm Ample de la petjada ≥ 220 mm >220 mm Escala de traçat corb ver CTE DB-SU 1.4 -

Mesetes partides con graons a 45º

graons sense envà (dimensions segons gràfic)

SU 1

.4. E

scal

es i

ram

pes

Full núm. 4

Escales d’ús general: graons

trams rectes d’escala NORMA PROJECTE petjada ≥ 280 mm >280 mm contrapetja 130 ≥ P ≤ 185 mm 130>P<185 mm

es garantiran 540 mm ≤ 2C + H ≤ 700 mm (P = petjada, C= contrapetja)la relació es complirà a lo llarg d’una mateixa

escala

COMPLEIX

escala amb un traçat corb NORMA PROJECTE H ≥ 170 mm en el

costat més estret -

petjada H ≤ 440 mm en el costat més ample

-

escales d’evacuació ascendent graons (l’envà serà vertical o formarà angle ≤ 15º amb la vertical)

escales d’evacuació descendent

SU 1

.4. E

scal

es i

ram

pes

Graons, s’admet COMPLEIX

Full núm. 5

Escales d’us general: trams

CTE PROY

Número mínim de graons per tram 3 >3 Altura màxima a salvar per cada tram ≤ 3,20 m <3.20m. En una mateixa escala tots els graons tindran la mateixa contrapetja COMPLEIX En trams rectes tots els graons tindran la mateixa petjada COMPLEIX

En trams corbs (tots els graons tindran la mateixa petjada mesurada a lo llarg de tota línia equidistant d’un dels costats de la escala),

El radi serà constant

-

En trams mixtos

la petjada mesurada en el

tram corb ≥ petjada en las parts rectes

-

Amplada útil del tram (lliure d’obstacles) comercial i pública concurrència 1200 mm - altres 1000 mm >=1000mm Escales d’ús general: Replans

entre trams d’una escala amb la mateixa direcció:

• Amplada de les mesetes disposades ≥ amplada escala

COMPLEIX

• Longitud de las mesetes (mesurada al seu eix). ≥ 1.000 mm >=1000 mm entre trams d’una escala amb canvis de direcció: (figura 4.4) • Amplada de las mesetes ≥ ample escala COMPLEIX • Longitud de les mesetes (mesurada al seu eix). ≥ 1.000 mm >=1000 mm

Escales d’ús general: Passamans

Passamans continu:

en un costat de la escala Quan salven altura ≥ 550 mm en amb dos costats de la escala Quan ample ≥ 1.200 mm o estiguin

previstes para P.M.R.

Passamans intermedis.

Se disposaran per a un ample del tram ≥2.400 mm - Separació de passamans intermedis ≤ 2.400 mm - Altura del passamans 900 mm ≤ H ≤

1.100 mm COMPLEIX

Configuració del passamans: serà ferm i fàcil d’agafar Separació del parament vertical ≥ 40 mm 50 mm

SU 1

.4. E

scal

es i

ram

pes

el sistema de subjecció no interferirà el pas continuo de la man

Full núm. 6

Rampes CTE PROY

Pendent: rampa estàndard 6% < p < 12% P= 8%

usuari cadira de rodes (PMR) l < 3 m, p ≤ 10% l < 6 m, p ≤ 8%

resto, p ≤ 6%

P= 8%

circulació de vehicles en garatges, també previstes para la circulació de persones p ≤ 18% -

Trams: longitud del tram: rampa estàndard l ≤ 15,00 m <=15.00m. usuari cadira de rodes l ≤ 9,00 m <=9.00m.

ample del tram:

Ample lliure d’obstacles ample útil es mesura entre parets o barreres de protecció

ample en funció de DB-SI 1.56m.

rampa estàndard: ample mínim a ≥ 1,00 m >1.00m.

usuari cadira de rodes ample mínim a ≥ 1200 mm >1200mm trams rectes a ≥ 1200 mm >1200mm amplada constant a ≥ 1200 mm >1200mm Per a costats lliures, → element de protecció lateral h = 100 mm >=100mm

Mesetes: entre trams d’una mateixa direcció: ample meseta a ≥ ample rampa COMPLEIX longitud meseta l ≥ 1500 mm >1500mm. entre trams amb canvi de direcció: ample meseta (lliure d’obstacles) a ≥ ample rampa COMPLEIX

ample de portes i passadissos a ≤ 1200 mm COMPLEIX distancia de porta respecte a l’arranc d’un tram d ≥ 400 mm distancia de porta respecte a l’arranc d’un tram (PMR) d ≥ 1500 mm Passamans passamans continuo en un costat desnivell > 550 mm passamans continuo en un costat (PMR) desnivell > 1200 mm passamans continuo en dos costats a > 1200 mm

altura passamans 900 mm ≤ h ≤ 1100 mm 950mm altura passamans addicional (PMR) 650 mm ≤ h ≤ 750 mm 950mm separació del parament d ≥ 40 mm 50mm

característiques del passamans:

Sist. de subjecció no interfereix en el pas continuo de la ma ferma, fàcil de d’agafar COMPLEIX

Escales fixes No procedeix

Amplada 400mm ≤ a ≤800 mm - Distancia entre graons d ≤ 300 mm - espai lliure davant de la escala d ≥ 750 mm - Distancia entre la part posterior dels graons i l’objecte més pròxim d ≥ 160 mm - Espai lliure als dos costats si no està provis de gàbies o dispositius equivalents 400 mm -

protecció addicional:

Prolongació de barana por damunt del l’últim graó (per a risc de caiguda per falta de recolzament) p ≥ 1.000 mm -

Protecció circumdant. h > 4 m - Plataformes de descans cada 9 m h > 9 m -

SU 1

.4. E

scal

es i

ram

pes



Full núm. 7

Neteja dels envidraments exteriors

neteja des de l’interior:

tota la superfície interior i exterior de l’envidrament es trobarà compresa en un radi r ≤ 850 mm des de qualsevol punt de la punta de la zona practicable h max ≤ 1.300 mm

Fusteria existent Façanes catalogades

en envidraments invertits, Dispositiu de bloqueig en posició invertida Fusteria existent Façanes catalogades

Neteja des de l’exterior i situats a h > 6 m Fusteria existent

Façanes catalogades plataforma de manteniment a ≥ 400 mm barrera de protecció h ≥ 1.200 mm

SU 1

.5. N

etej

a de

ls e

nvid

ram

ents

ext

erio

rs

equipament d’accés especial

previsió d’instal·lació de punts fixos d’ancoratge

amb la resistència adequada

NORMA PROJECTE

porta corredissa d’accionament manual ( d= distancia fins a l’objecte fix més prox.)

d ≥ 200 mm -

elements d’obertura i tancament automàtics: dispositius de protecció

SU2.

2 A

trap

amen

t

3. Cumplimiento del CTE3.3. Seguridad de utilización

SU2 Seguridad frente al riesgo de impacto o de atrapamiento

Hoja núm. 8

amb elements fixos NORMA PROJECTE NORMA PROJECTE

Altura lliure de pas en zones de circulació us restringit ≥ 2.100 mm >2100mm resto de zones ≥ 2.200 mm Existent

Altura lliure en llindars de portes ≥ 2.000 mm >2000mm Altura dels elements fixos que sobresurten de les façanes i estiguin situats sobre zones de

circulació 7 2.200 mm

Vol dels elements en les zones de circulació en respecto a les parets en la zona compresa entre 1.000 y 2.200 mm mesurats a partir del terra ≤ 150 mm -

Restricció d’impacte d’elements volats on la seva altura sigui menor que 2.000 mm disposant d’elements fixos que restringeixen l’accés fins a ells. elements fixos

amb elements practicables disposició de portes laterals a vies de circulació en passadís a < 2,50 m (zones d’ús general) El recorregut d’una fulla no

envaeix el passadís

En portes de vaivé se disposarà d’un o varis pannells que permetin percebre l’aproximació de les persones entre 0,70 m y 1,50 m mínim -

amb elements fràgils

Superfícies acristalades situades en àrees amb risc d’impacte amb barrera de protecció SU1, apartat 3.2

Superfícies acristalades situades en àrees amb risc d’impacte sense barrera de protecció Norma: (UNE EN 2600:2003) diferencia de cota a ambdós costats de la superfície acristalada 0,55 m ≤ ΔH ≤ 12 m resistència a l’ impacte nivell 2

diferencia de cota a ambdós costats de la superfície acristalada ≥ 12 m resistència a l’impacte nivell 1 resta de casos resistència a l’impacte nivell 3

Dutxes i banyeres: parts vidriades de portes i tancaments -

àrees amb risc d’impacte

Impacte amb elements insuficientment perceptibles Grans superfícies vidriades i portes de vidre que no disposin d’elements que permeten identificar-les NORMA PROJECTE

altura inferior: 850mm<h<1100mm H= 900 mm

senyalització: altura superior: 1500mm<h<1700mm H= 1.600 mm

travesser situat a l’altura inferior Fusteria existent Façanes catalogades

SU2.

1 Im

pact

e

muntants separats a ≥ 600 mm Fusteria existent Façanes catalogades

SU3 Seguridad frente al riesgo de aprisionamiento en recintosSU5 Seguridad frente al riesgo causado por situaciones de alta ocupaciónSU7 Seguridad frente al riesgo causado por vehículos en movimiento

Hoja núm. 9

Risc d’apresonament

en general: Recintes amb portes en sistemes de bloqueig interior disposen de desbloqueig

des de l’exterior

Banys i aseos il·luminació controlada des de l’interior

NORMA PROJ Força d’obertura de les portes de sortida ≤ 150 N <=150 N

usuaris de cadira de rodes: Recintes de petita dimensió per a usuaris de cadira de rodes veure Reglament

d’Accessibilitat NORMA PROJ

SU3

Apr

eson

amen

t

Força d’obertura en petits recintes adaptats ≤ 25 N <=25 N

Àmbit d’aplicació

SU5

situ

acio

ns

d’al

ta o

cupa

ció

Las condiciones establertes en aquesta Secció son d’aplicació a les grades d’estadis, pavellons polisportius, centres de reunió, altres edificis d’ús cultural, etc. previstos per a més de 3000 espectadors de peu. En tot lo relatiu a las condicions d’evacuació los hi es d’aplicació també la Secció SI 3 del Document Bàsic DB-SI

No es d’ aplicació a aquest projecte

Característiques constructives Espai d’accés i espera:

Localització en la seva incorporació a l’exterior NORMA PROJ

Profunditat p ≥ 4,50 m Pendent pend ≤ 5%

Accés de vianants independent: Ample A ≥ 800 mm. Altura de la barrera de protecció h ≥ 800 mm

Paviment a diferent nivell Protecció de desnivells (per al cas de paviment a diferent nivell):

Barreres de protecció en los desnivelles, forats i obertures (tant horitzontals com verticals amb diferencia de cota (h)

Senyalització visual i tàctil en zones d’ús públic para h ≤ 550 mm, Diferencia tàctil ≥ 250 mm del costat

Pintura de senyalització: Protecció de recorreguts de vianants

paviment diferenciat amb pintures o relleu Plantes de garatge > 200 vehicles o S> 5.000 m2

zones de nivell més elevat

Protecció de desnivells (per al supost de zones de nivell més elevat):

Barreres de protecció en los desnivells, forats i obertures (tant horitzontals com verticals en diferencia de cota (h). Per a h ≥ 550 mm

Senyalització visual i tàctil en zones d’ús públic para h ≤ 550 mm Dif. tàctil ≥ 250 mm del costat

Senyalització Se senyalitzarà segons el Codi de la Circulació:

Sentit de circulació i sortides. Velocitat màxima de circulació 20 km/h. Zones de trànsit i pas de vianants les vies o rampes de circulació i accés.

Per a transport pesat senyalització de gàlib i altures limitades

SU7

Segu

reta

t en

fron

t al r

isc

caus

at p

er v

ehic

les

en m

ovim

ent.

Àm

bit d

’apl

icac

ió: Z

ones

d’ú

s ap

arca

men

t i v

ies

de c

ircul

ació

de

vehi

cles

, exc

epte

de

vive

ndes

uni

fam

iliar

s

Zones d’emmagatzemat o carrega i descarrega senyalització per mig de marques vials o pintura en paviment


SU4 Seguridad frente al riesgo causado por iluminación inadecuada

Hoja núm. 10

Nivell d’il·luminació mínim de la instal·lació d’enllumenat (mesurat a nivell del terra)

NORMA PROJECTE Zona Il·luminaria mínima [lux]

Escales 10 10 Exclusiva per a persones Resta de zones 5 5

Exterior Per a vehicles o mixtes 10 5

Escales 75 75 Exclusiva per a persones Resta de zones 50 50

Interior Per a vehicles o mixtes 50 50

SU4.

1 En

llum

enat

nor

mal

en

zon

es d

e ci

rcul

ació

factor de uniformitat mitja fu ≥ 40% 40%

Dotació Contaran amb enllumenat d’emergència: recorreguts d’evacuació aparcaments con S > 100 m2 locals que alberguen equips generales de les instal·lacions de protecció locals de risc especial llocs en els que s’ubiquen quadres de distribució o d’accionament d’instal·lació d’enllumenat les senyales de seguretat

Condiciones de les lluminàries NORMA PROJECTE altura de col·locació h ≥ 2 m H= 2,20m

es disposarà una lluminària en: cada porta de sortida senyalant perill potencial senyalant emplaçament d’equip de seguretat portes existents en los recorreguts d’evacuació escales, cada tram d’escales rep il·luminació directa en qualsevol canvi de nivell en els canvis de direcció i en les interseccions de passadissos

Característiques de la instal·lació Serà fixa Disposarà de font pròpia d’energia

Entrarà en funcionament al produir-se una fallida d’alimentació en les zones d’enllumenat normal

L’enllumenat d’emergència de les vies d’evacuació deuran tenir com a mínim, al cabo de 5s, el 50% del nivell d’il·luminació requerit y el 100% als 60s.

Condiciones de servei que s’han de garantir: (durant una hora des de la fallida) NORMA PROJ Il·luminaria eix central ≥ 1 lux 1 lux Vies d’evacuació d’amplada ≤ 2m Il·luminaria de la banda central ≥0,5 lux 0,5 luxes

Vies d’evacuació d’amplada > 2m Poden ser tractades com varies bandes d’amplada ≤ 2m -

a lo llarg de la línia central relació entre il·luminaria máx. i mín ≤ 40:1 40:1

punts on estiguin ubicats

- equips de seguretat - instal·lacions de protecció contra

incendis - quadres de distribució de l’enllumenat

Il·luminaria ≥ 5 luxes 5 luxes

Senyals: valor mínim de l’índex del Rendiment Cromàtic (Ra) Ra ≥ 40 Ra= 40

Il·luminació de les senyals de seguretat NORMA PROJ Il·luminació de qualsevol àrea de color de seguretat ≥ 2 cd/m2 2 cd/m2 relació de la il·luminació màxima a la mínima dins del color blanc de seguretat ≤ 10:1 10:1

relació entre la il·luminació Lblanca i la il·luminació Lcolor >10 ≥ 5:1 y ≤ 15:1 10:1

≥ 50% → 5 s 5 s

SU4.

2 En

llum

enat

d’e

mer

gènc

ia

temps en el que s’ha d’aconseguir el percentatge d’il·luminació 100% → 60 s 60 s

SU6 Seguridad frente al riesgo de ahogamiento

Hoja núm. 11

Barreres de protecció Control d’accés de nens a la piscina si no S’haurà de disposar de barreres de protecció si Resistència de força horitzontal aplicada a la vora superior 0,5 KN/m.

Característiques constructives de les barreres de protecció: ver SU-1, apart. 3.2.3. NORMA PROJ

No existiran punts de recolzament en l’alçada accessible (Ha). 200 ≥ Ha ≤ 700 mm - Limitació de les obertures al pas d’una esfera Ø ≤ 100 mm - Límit entre part inferior de la barana i la línia d’inclinació ≤ 50 mm -

Característiques del vas de la piscina: Profunditat: NORMA PROJ

Piscina infantil p ≤ 500 mm - Resta piscines (incloent zones de profunditat < 1.400 mm). p ≤ 3.000 mm -

Senyalització en: Punts de profunditat > 1400 mm - Senyalització de valor màxim - Senyalització de valor mínim - Ubicació de la senyalització en parets del vas i l’andana -

Pendent: NORMA PROJ Piscines infantils pend ≤ 6% -

Piscines de recreo o polivalents p ≤ 1400 mm pend ≤ 10%

-

Resta p > 1400 mm pend ≤ 35%

-

forats: Hauran d’estar protegits per mig de reixes o algun dispositiu que impedeixi l’atrapament.

Característiques del material: CTE PROJ

Relliscament material del fons per a zones de profunditat ≤ 1500 mm. classe 3 - revestiment interior del vas color clar - Andanes:

Relliscament classe 3 - Amplada a ≥ 1200 mm - Construcció evitarà

l’envasament -

Escales: (excepte piscines infantils)

Profunditat baix l’aigua ≥ 1.000 mm, o be fins a 300 mm per damunt del terra del vas

No sobresortiran del pla de la paret del vas.

Graons antirelliscants No tindran arestes vives

Col·locació se col·locaran en la proximitat dels angles del vas i en los canvis de

pendent SU6.

1 Pi

scin

es a

ques

ta s

ecci

ó es

apl

icab

le a

las

pisc

ines

d’ú

s co

l·lec

tiu. Q

ueda

nt e

xclo

ses

las

pisc

ines

de

vive

ndes

un

ifam

iliar

s.

Distancia entre escales D < 15 m

Pous i dipòsits

SU6.

2

Po

us i

dipò

sits

Los pous. dipòsits, o conduccions obertes que siguin accessibles a persones i presentin risc d’ofegament estaran equipades amb sistemes de protecció, tals com tapes o reixetes, amb la suficient rigidesa i resistència, així com en tancaments que impedeixin la seva abertura per personal no autoritzat.

3. Compliment del CTE3.3. Seguretat d’utilizació

SU8 Seguretat en front al risc relacionat amb l’acció del llamp

pag. 12

Procediment de verificació

instal·lació de sistema de protecció contra el

llamp

Ne (freqüència esperada d’impactes) > Na (risc admissible) si Ne (freqüència esperada d’impactes) ≤ Na (risc admissible) no

Determinació de Ne

Ng [nº impactes/any, km2]

Ae [m2] C1

Ne 6

1ege 10CANN −=

coeficient relacionat amb l’entorn

densitat d’impactes sobre el terreny

superfície de captura equivalent de l’edifici aïllat en m2, que es la

delimitada per una línia traçada a una distancia

3H de cada un dels punts del perímetre de l’edifici, sent H la altura de l’edifici en el punt del

perímetre considerat

Situació de l’edifici C1

2.50 6588.48 Pròxim a altres edificis o arbres de la mateixa altura o més alts 0,5

Rodejat de edificis mes baixos 0,75 AÏLLAT 1 Aïllat sobre un turó 2

Ne = 0.00823

Determinació de Na

C2 coeficient en funció del tipus de construcció

C3 contingut de l’edifici

C4 us de l’edifici

C5 necessitat de continuïtat

en les activ. que es desenvolupen en l’edifici

Na

3

5432a 10

CCCC5,5N −=

Coberta metàl·lic

a

Coberta de formigó

Coberta fusta

Altres continguts

Resta edificis Resta edificis

Estructura metàl·lica 0,5 1 2 1 1 1

Estructura de formigó 1 1 2,5

Estructura de fusta 2 2,5 3 Na = 0.0055

Tipus d’instal·lació exigit

Na Ne e

a

NN

1E −= Nivell de protecció

0.0055 0.00823 0.3317 E > 0,98 1 0,95 < E < 0,98 2 0,80 < E < 0,95 3 0 < E < 0,80 4

SU8

Segu

reta

t en

fron

t al r

isc

rela

cion

at a

mb

l’acc

ió d

el ll

amp

Les característiques del sistema de protecció per a cada nivell seran las descrites en l’annex SU B del Document Bàsic SU del CTE

HE1 Limitació de la demanda energètica Edifici oficines Segons l’apartat 1.1 Ámbito de aplicación, del DB-HE1 aquest document és d’aplicació en: “b) modificaciones, reformas o rehabilitaciones de edificios existentes con una superficie útil superior a 1000 m2 donde se renueven más del 25% de sus cerramientos”, no essent aquest el nostre cas, per tant no es d’aplicació aquest document. Naus-taller Segons l’apartat 1.1 Ámbito de aplicación, del DB-HE1 s’excouen del camp d’aplicació: “e) instalaciones industriales, talleres y edificios agrícolas no residenciales.” HE2 Rendiment de les instalacions térmiques Edifici oficines/Naus taller S’adjunta fitxa de compliment de la normativa segons RITE RD 1027/2007. Veure anexes projecte instal.lacions. HE3 Eficiència energètica de les instal.lacions de il.luminació Edifici oficines Veure annexe instal.lacions Naus-taller Segons l’apartat 1.1 Ámbito de aplicación, del DB-HE3 s’excouen del camp d’aplicació: “c) instalaciones industriales, talleres y edificios agrícolas no residenciales.” HE4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària Edifici oficines Segons l’apartat 1.1 Ámbito de aplicación, del DB-HE4 aquest document és d’aplicació en “a) edificios de nueva construcción y rehabilitación de edificios existentes de cualquier uso en los que exista demanda de agua caliente sanitaria y/o climatización de piscina cubierta”, no essent aquest el nostre cas en l’edifici d’oficines, per tant no es d’aplicació aquest document. Naus-taller Es d’aplicació en tant hi ha consum d’ACS a cada taller. Veure annexe instal.lacions.

HE5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica

Edifici oficines/Naus taller Els edificis per a l’ús previst estan exclosos de la obligació d’incorporar sistemes de captació i transformació d’energia solar en energia elèctrica per procediments fotovoltaics donat que no s’estableixen dins dels usos d’àmbit d’aplicació segons l’article 1.1. (Ús administratiu<4000m2 construits i Ús tallers-industrial no especificats)

Edificio oficinas: No se interviene en la estructura excepto pequeñas reparaciones puntuales. Naves-taller: Edificios de nueva planta que contempla el ámbito de aplicación del CTE DB-SE.

Seguridad Estructural

Prescripciones aplicables conjuntamente con DB-SE El DB-SE constituye la base para los Documentos Básicos siguientes y se utilizará conjuntamente con ellos: apartado Procede No

procede

DB-SE 3.1.1 Seguridad estructural: DB-SE-AE 3.1.2. Acciones en la edificación DB-SE-C 3.1.3. Cimentaciones DB-SE-A 3.1.7. Estructuras de acero DB-SE-F 3.1.8. Estructuras de fábrica DB-SE-M 3.1.9. Estructuras de madera

Deberán tenerse en cuenta, además, las especificaciones de la normativa siguiente:

apartado Procede No procede

NCSE 3.1.4. Norma de construcción sismorresistente EHE-08 3.1.5. Instrucción de hormigón estructural

REAL DECRETO 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación.( BOE núm. 74,Martes 28 marzo 2006)

Artículo 10. Exigencias básicas de seguridad estructural (SE). 1. El objetivo del requisito básico «Seguridad estructural» consiste en asegurar que el

edificio tiene un comportamiento estructural adecuado frente a las acciones e influencias previsibles a las que pueda estar sometido durante su construcción y uso previsto.

2. Para satisfacer este objetivo, los edificios se proyectarán, fabricarán, construirán y mantendrán de forma que cumplan con una fiabilidad adecuada las exigencias básicas que se establecen en los apartados siguientes.

3. Los Documentos Básicos «DB SE Seguridad Estructural», «DB-SE-AE Acciones en la edificación», «DBSE-C Cimientos», «DB-SE-A Acero», «DB-SE-F Fábrica» y «DB-SE-M Madera», especifican parámetros objetivos y procedimientos cuyo cumplimiento asegura la satisfacción de las exigencias básicas y la superación de los niveles mínimos de calidad propios del requisito básico de seguridad estructural.

4. Las estructuras de hormigón están reguladas por la Instrucción de Hormigón Estructural vigente.

10.1 Exigencia básica SE 1: Resistencia y estabilidad: la resistencia y la estabilidad serán las adecuadas para que no se generen riesgos indebidos, de forma que se mantenga la resistencia y la estabilidad frente a las acciones e influencias previsibles durante las fases de construcción y usos previstos de los edificios, y que un evento extraordinario no produzca consecuencias desproporcionadas respecto a la causa original y se facilite el mantenimiento previsto. 10.2 Exigencia básica SE 2: Aptitud al servicio: la aptitud al servicio será conforme con el uso previsto del edificio, de forma que no se produzcan deformaciones inadmisibles, se limite a un nivel aceptable la probabilidad de un comportamiento dinámico inadmisible y no se produzcan degradaciones o anomalías inadmisibles.

Seguridad estructural (SE)

Análisis estructural y dimensionado

Proceso -DETERMINACION DE SITUACIONES DE DIMENSIONADO

-ESTABLECIMIENTO DE LAS ACCIONES -ANALISIS ESTRUCTURAL -DIMENSIONADO

PERSISTENTES condiciones normales de uso TRANSITORIAS condiciones aplicables durante un tiempo limitado.

Situaciones de dimensionado

EXTRAORDINARIAS condiciones excepcionales en las que se puede encontrar o estar expuesto el edificio.

Periodo de servicio 50 Años

Método de comprobación

Estados límites

Definición estado limite Situaciones que de ser superadas, puede considerarse que el edificio no cumple con alguno de

los requisitos estructurales para los que ha sido concebido

Resistencia y estabilidad

ESTADO LIMITE ÚLTIMO: Situación que de ser superada, existe un riesgo para las personas, ya sea por una puesta fuera de servicio o por colapso parcial o total de la estructura: - perdida de equilibrio - deformación excesiva - transformación estructura en mecanismo - rotura de elementos estructurales o sus uniones - inestabilidad de elementos estructurales

Aptitud de servicio ESTADO LIMITE DE SERVICIO

Situación que de ser superada se afecta::

- el nivel de confort y bienestar de los usuarios - correcto funcionamiento del edificio - apariencia de la construcción

Acciones

PERMANENTES Aquellas que actúan en todo instante, con posición constante y valor constante (pesos propios) o con variación despreciable: acciones reológicas

VARIABLES Aquellas que pueden actuar o no sobre el edificio: uso y acciones climáticas

Clasificación de las acciones

ACCIDENTALES Aquellas cuya probabilidad de ocurrencia es pequeña pero de gran importancia: sismo, incendio, impacto o explosión.

Valores característicos de las acciones

Los valores de las acciones se recogerán en la justificación del cumplimiento del DB SE-AE

Datos geométricos de la estructura

La definición geométrica de la estructura esta indicada en los planos de proyecto

Características de los materiales

Las valores característicos de las propiedades de los materiales se detallarán en los planos y memoria del proyecto

Modelo análisis estructural

Estructura isostàtica. Pilares de hormigón armado prefabricado. Jácenas y placas alveolares de hormigón armado prefabricado.

Verificacion de la estabilidad

Ed,dst ≤Ed,stb

Ed,dst: valor de cálculo del efecto de las acciones desestabilizadoras Ed,stb: valor de cálculo del efecto de las acciones estabilizadoras

Verificación de la resistencia de la estructura

Ed ≤Rd

Ed : valor de calculo del efecto de las acciones Rd: valor de cálculo de la resistencia correspondiente

Combinación de acciones

El valor de calculo de las acciones correspondientes a una situación persistente o transitoria y los correspondientes coeficientes de seguridad se han obtenido de la formula 4.3 y de las tablas 4.1 y 4.2 del presente DB. El valor de cálculo de las acciones correspondientes a una situación extraordinaria se ha obtenido de la expresión 4.4 del

presente DB y los valores de calculo de las acciones se ha considerado 0 o 1 si su acción es favorable o desfavorable respectivamente.

Verificación de la aptitud de servicio

Se considera un comportamiento adecuado en relación con las deformaciones, las vibraciones o el deterioro si se cumple que el efecto de las acciones no alcanza el valor límite admisible establecido para dicho efecto.

Flechas La limitación de flecha activa establecida en general es de 1/500 de la luz

desplazamientos horizontales

El desplome total limite es 1/500 de la altura total

Acciones en la edificación (SE-AE)

Peso Propio de la estructura:

Corresponde generalmente a los elementos de hormigón armado calculados a partir de su sección bruta y multiplicados por 25 (peso específico del hormigón armado) en pilares y vigas de hormigón.

Cargas Muertas: Se estiman uniformemente repartidas en la planta. Son elementos tales como el pavimento y la tabiquería (aunque esta última podría considerarse una carga variable, sí su posición o presencia varía a lo largo del tiempo).

Acciones Permanentes

(G): Peso propio de tabiques pesados y muros de cerramiento:

Éstos se consideran al margen de la sobrecarga de tabiquería. En el anejo C del DB-SE-AE se incluyen los pesos de algunos materiales y productos. El pretensado se regirá por lo establecido en la Instrucción EHE. Las acciones del terreno se tratarán de acuerdo con lo establecido en DB-SE-C.

La sobrecarga de uso:

Se adoptarán los valores de la tabla 3.1. Los equipos pesados no están cubiertos por los valores indicados. Las fuerzas sobre las barandillas y elementos divisorios: Se considera una sobrecarga lineal de 2 kN/m en los balcones volados de toda clase de edificios.

Las acciones climáticas:

El viento: Las disposiciones de este documento no son de aplicación en los edificios situados en altitudes superiores a 2.000 m. En general, las estructuras habituales de edificación no son sensibles a los efectos dinámicos del viento y podrán despreciarse estos efectos en edificios cuya esbeltez máxima (relación altura y anchura del edificio) sea menor que 6. En los casos especiales de estructuras sensibles al viento será necesario efectuar un análisis dinámico detallado. La presión dinámica del viento Qb=0,5 x δ x Vb2. A falta de datos más precisos se adopta δ (densidad del aire) =1.25 kg/m3. La velocidad del viento se obtiene del anejo D. Tortosa está en zona C, con lo que v=29 m/s, correspondiente a un periodo de retorno de 50 años. Los coeficientes de presión exterior e interior se encuentran en el Anejo D. La temperatura: En estructuras habituales de hormigón estructural o metálicas formadas por pilares y vigas, pueden no considerarse las acciones térmicas cuando se dispongan de juntas de dilatación a una distancia máxima de 40 metros. La nieve: Se establece en 0.4kN/m2 según el Anejo E tabla E.2 ya que estamos situados en una zona 2, con altitud 12m<200m..

Las acciones químicas, físicas y biológicas:

Las estructuras de hormigón estructural se regirán por el Art.3.4.2 del DB-SE-AE.

Acciones Variables

(Q):

Acciones accidentales (A):

Los impactos, las explosiones, el sismo, el fuego. Las acciones debidas al sismo están definidas en la Norma de Construcción Sismorresistente NCSE-02. En este documento básico solamente se recogen los impactos de los vehículos en los edificios, por lo que solo representan las acciones sobre las estructuras portantes. Los valores de cálculo de las fuerzas estáticas equivalentes al impacto de vehículos están reflejados en la tabla 4.1

Cargas gravitatorias por niveles.

Conforme a lo establecido en el DB-SE-AE en la tabla 3.1 y al Anexo A.1 y A.2 de la EHE, las acciones gravitatorias, así como las sobrecargas de uso, tabiquería y nieve que se han considerado para el cálculo de la estructura de este edificio son las indicadas:

Niveles Peso propio del Forjado

Cargas muertas

Sobrecarga de Uso

Sobregacarga de nieve Carga Total

FPaltillo-Uso taller 4.05 KN/m2 0.95 KN/m2 10.0 KN/m2 0,0 KN/m2 15.00 KN/m2

FCubierta-Cubierta inclinada de panel sandwinch 1.0 KN/m2 0.0 KN/m2 1.0 KN/m2 0,4 KN/m2 2.9 KN/m2

Cimentaciones (SE-C)

Bases de cálculo Método de cálculo: El dimensionado de secciones se realiza según la Teoría de los Estados Limites

Ultimos (apartado 3.2.1 DB-SE) y los Estados Límites de Servicio (apartado 3.2.2 DB-SE). El comportamiento de la cimentación debe comprobarse frente a la capacidad portante (resistencia y estabilidad) y la aptitud de servicio.

Verificaciones: Las verificaciones de los Estados Límites están basadas en el uso de un modelo adecuado para al sistema de cimentación elegido y el terreno de apoyo de la misma.

Acciones: Se ha considerado las acciones que actúan sobre el edificio soportado según el documento DB-SE-AE y las acciones geotécnicas que transmiten o generan a través del terreno en que se apoya según el documento DB-SE en los apartados (4.3 - 4.4 – 4.5).

Estudio geotécnico pendiente de realización Generalidades: El análisis y dimensionamiento de la cimentación exige el conocimiento previo de

las características del terreno de apoyo, la tipología del edificio previsto y el entorno donde se ubica la construcción.

Datos estimados Terreno arenoso, nivel freático, edificaciones en construcción y realizadas colindantes.

Tipo de reconocimiento: Se ha realizado un reconocimiento inicial del terreno donde se pretende ubicar esta edificación, basándonos en la experiencia de la zona. Cota de cimentación -1.50m aprox.Estrato previsto para cimentar ArenasNivel freático. No alcanzadoTensión admisible considerada 0,12 N/mm²Peso especifico del terreno γ= 18 kN/m3

Angulo de rozamiento interno del terreno ϕ=30ºCoeficiente de empuje en reposo -Valor de empuje al reposo -

Parámetros geotécnicos estimados:

Coeficiente de Balasto 10000 Tn/m3

Cimentación: Descripción: Zapatas de hormigón armado

Material adoptado: Hormigón armado.

Dimensiones y armado: Las dimensiones y armados se indican en planos de estructura. Se han dispuesto armaduras que cumplen con las cuantías mínimas indicadas en la tabla 42.3.5 de la instrucción de hormigón estructural (EHE) atendiendo a elemento estructural considerado.

Condiciones de ejecución: Sobre la superficie de excavación del terreno se debe de extender una capa de hormigón de regularización llamada solera de asiento que tiene un espesor mínimo de 10 cm y que sirve de base a la cimentación.

Acción sísmica (NCSE-02)

RD 997/2002 , de 27 de Septiembre, por el que se aprueba la Norma de construcción sismorresistente: parte general y edificación (NCSR-02).

Ver ficha anexa cumplimiento de dicha normativa en el apartado de cumplimiento de otros reglamentos y disposiciones.

HSCTE Paràmetres del DB HS per donar compliment a les exigències d’Habitabilitat, Salubritat

P. BÀSIC

Ref. del projecte:

Cod

i Tèc

nic

de l’

Edi

ficac

ió R

D 3

14/2

006

, RD

137

1/20

07 i

les

seve

s co

rrec

cion

s d

’erra

des

(BO

Es 2

0/12

/200

7 i 2

5/1/

2008

) O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

·

Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

v

.3

abr

il 20

08

HS 1 PROTECCIÓ ENFRONT A LA HUMITAT

Exigències bàsiques HS 1: Protecció enfront la humitat (art.13.1 Part I CTE) “Es limitarà el risc previsible de presència inadequada d’aigua o humitat en l’interior dels edificis i en els seus tancaments com a conseqüència de l’aigua provinent de precipitacions atmosfèriques, d’escorrentius, del terreny o de condensacions, disposant de mitjans que impedeixin la seva penetració o, si s’escau, permetin la seva evacuació sense la producció de danys.”

MURS

Coeficient de permeabilitat del terreny (1) Ks (cm/s) 10-2 10-5<Ks<10-2 10-5 Grau d’impermeabilitat (3)

Presència d’aigua (2) Alta Mitja Baixa

TERRES

Coeficient de permeabilitat del terreny (1) Ks (cm/s) > 10 10-5 Grau d’impermeabilitat

Presència d’aigua (2) Alta Mitja Baixa (4)

FAÇANES Zona Pluviomètrica (5) I II III IV V Grau d’impermeabilitat Zona eòlica Tot Catalunya és zona eòlica C (7)

Altura de coronació de la façana sobre el terreny (m) 15 16-40 41-100

Classe d’entorn (6) E0 E1

COBERTESLes condicions de les solucions constructives disposaran dels elements relacionats a l’apartat 2.4.2 del DB HS 1

Els punts singulars dels murs, terres, façanes i cobertes es resoldran d’acord a les condicions dels apartats 2.1.3, 2.2.3, 2.3.3, 2.4.4del DB HS 1 respectivament.

1Taula 2

Taula 2

Taula 5

Taula 6

1

3

Viver empreses


P. BÀSIC

Ref. del projecte:

Cod

i Tèc

nic

de l’

Edi

ficac

ió R

D 3

14/2

006

, RD

137

1/20

07 i

les

seve

s co

rrec

cion

s d

’erra

des

(BO

Es 2

0/12

/200

7 i 2

5/1/

2008

) O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

·

Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

v

.3

abr

il 20

08

HS 2 RECOLLIDA I EVACUACIÓ DE RESIDUS Per al dimensionament i ubicació dels elements veure fitxa DB HS 2

Exigències bàsiques HS 2: Recollida i evacuació de residus (art.13.2 Part I CTE) “Els edificis disposaran d’espais i mitjans per extreure els residus ordinaris generats en ells d’acord amb el sistema públic de recollida, de manera que es faciliti l’adequada separació en origen dels esmentats residus, la recollida selectiva dels mateixos i la seva posterior gestió.”

Espais comuns de l’edifici Interior de l’habitatge En funció del sistema de recollida municipal

Previsió de magatzem o espai de reserva

Espai d’emmagatzematge immediat

Porta a porta L’edifici disposa d’un magatzem de contenidors

Edificisd’habitatges

Contenidors de la brossa al carrer L’edifici té un espai de reserva

Els habitatges disposen en el seu interior d’espais per emmagatzemar les cinc fraccions dels residus ordinaris.

Edificisd’altres usos S’aporta estudi específic adoptant criteris anàlegs als establerts en el DB HS 2

Viver empreses


P. BÀSIC

Ref. del projecte:

Cod

i Tèc

nic

de l’

Edi

ficac

ió R

D 3

14/2

006

, RD

137

1/20

07 i

les

seve

s co

rrec

cion

s d

’erra

des

(BO

Es 2

0/12

/200

7 i 2

5/1/

2008

) O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

·

Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

v

.3

abr

il 20

08 HS 3 QUALITAT DE L’AIRE INTERIOR

Exigències bàsiques HS 3: Qualitat de l’aire interior (art.13.3 Part I CTE) “Els edificis disposaran de mitjans perquè els seus recintes es puguin ventilar adequadament, eliminant els contaminants que es produeixin de manera habitual durant l’ús normal dels edificis, de forma que s’aporti un cabal suficient d’aire exterior i es garanteixi l’extracció i expulsió de l’aire viciat pels contaminants. Per tal de limitar el risc de contaminació de l’aire interior dels edificis i de l’entorn exterior de façanes i patis, l’evacuació dels productes de la combustió de les instal·lacions tèrmiques es produirà, amb caràcter general, per la coberta de l’edifici, amb independència del tipus de combustible i de l’aparell que s’utilitzi, d’acord amb la reglamentació específica sobre instal·lacions tèrmiques.”

Àmbit: Conjunt de l’habitatge

- Híbrid, o béSistemes: - Mecànic

- Dormitoris 5 l/s persona Admissió d’aire de l’espai exterior (1) - Sala d’estar

menjador 3 l/s persona

- Banys 15 l/s local

Ventilació general(apartat 3.1.1)

Cabalsmínims: (taula 2.1)

Extracció de l’aire viciat (2)

- Cuina 2 l/s m2 i 8 l/s local si hi ha aparells de combustió

Àmbit: Cuina Ventilació addicional (apartat 3.1.1)

Cabalmínim: (taula 2.1)

Extracció mecànica per a bafs i contaminants de la cocció (2)

50 l/s

Àmbit: Sala d’estar, menjador, dormitoris i cuina

Finestres o portes exteriors practicables. (1)

Interior dels habitatges

Ventilació complementària(apartat 3.1.1)

Elements:(apartat 4.4) Superfície practicable 1/20 Superfície útil del local

- Natural, - Híbrid, o bé

Magatzem de residus en edificis d’habitatges (4)

Cabal mínim: (taula 2.1)

10 l/s m2 Sistema de ventilació: (1) (2)

(apartat 3.1.2)

- Mecànic

- Natural, - Híbrid, o bé

Trasters en edificis d’habitatges

Cabal mínim: (taula 2.1)

0,7 l/s m2 Sistema de ventilació: (1) (2)

(apartat 3.1.3)

- Mecànic

- Natural, o béAparcaments Cabal mínim: (taula 2.1)

120 l/s plaça Sistema de ventilació: (1) (2)

(apartat 3.1.4) - Mecànic

VENTILACIÓ DELS RECINTES

Es garantiran els cabals mínims de ventilaciómitjançant la implantació dels sistemes de ventilació adequats

Locals d’altres tipus - Cal un estudi específic adoptant criteris anàlegs als establerts en el DB HS 3. (5)

EVACUACIÓ DELS PRODUCTES DE LA COMBUSTIÓ

De les instal·lacions tèrmiques

- Es produirà amb caràcter general per la coberta de l’edifici i es farà d’acord amb la reglamentació específica sobre instal·lacions tèrmiques (6)

(1) Les obertures d’admissió d’aire per a la ventilació general i les finestres i portes per a la ventilació complementària han de comunicar amb un espai exterior que tingui les següents condicions (DB HS 3 apartats 3.2.1 i 3.2.6):

- Permet inscriure en la seva planta un cercle de diàmetre D H/3, sent H l’altura del tancament més baix dels que ho delimiten i D 3 m. - Quan les obertures estiguin situades en una reculada, l’amplada, A, d’aquesta serà:

a) A 3m, quan la fondària de la reculada, F, estigui compresa 1,5 F 3 m. b) A F, quan la fondària de la reculada, F> 3 m.

(2) L’expulsió de l’aire viciat s’ha de fer al final del conducte d’extracció, després de l’aspirador: - Per sobre de la coberta de l’edifici si es tracta d’un sistema híbrid: 1 m, com a mínim; 2m si és transitable. - Separada: 3 m com a mínim de qualsevol element d’entrada d’aire (obertura d’admissió, porta exterior o finestra, boca de toma) i de qualsevol punt

on puguin haver persones de forma habitual. (3) Encara que l’apartat 3.1.1.3 del CTE DB HS 3 permet fer l’extracció mecànica de l’aparell de cocció amb conductes individuals o col·lectius, el D. 259/2003

d’habitabilitat estableix que l’extracció de les cuines es farà amb conductes independents fins a la coberta de l’edifici.(4) Si en el projecte només es contempla l’espai de reserva per al magatzem de residus, caldria tenir en compte la previsió del sistema de ventilació. (5) Condicions de ventilació de locals d’altres tipus: queden regulades en el nou “Reglament d’instal·lacions Tèrmiques en els edificis, RITE” (RD 1027/2007) i

complementàriament en les “Disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball” (RD 486/1997). (6) Reglamentació específica sobre instal·lacions tèrmiques: Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis, RITE (RD 1027/2007), Reglament de

combustibles gasosos (RD 919/2006) i algunes OOMM.

Viver empreses

P. BÀSIC

Ref. del projecte:

Cod

i Tèc

nic

de l’

Edi

ficac

ió R

D 3

14/2

006

, RD

137

1/20

07 i

les

seve

s co

rrec

cion

s d

’erra

des

(BO

Es 2

0/12

/200

7 i 2

5/1/

2008

) O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

·

Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

v

.3

abr

il 20

08

HS 4 SUBMINISTRAMENT D’AIGUA

Exigències bàsiques HS 4 Subministrament d’aigua (art.13.4 Part I CTE) “Els edificis disposaran de mitjans adequats per subministrar a l’equipament higiènic previst d’aigua apta per al consum de forma sostenible, aportant cabals suficient per al seu funcionament, sense alteració de les propietats d’aptitud per al consum i impedint els possibles retorns que puguin contaminar la xarxa, incorporant mitjans que permetin l’estalvi i el control del cabal de l’aigua. Els equips de producció d’aigua calenta dotats de sistemes d’acumulació i els punts terminals d’utilització tindran unes característiques tal que evitin el desenvolupament de gèrmens patògens.”

Qualitat de l’aigua L’aigua de la instal·lació complirà els paràmetres de la legislació vigent per a aigua de consum humà. Els materials de la instal·lació garantiran la qualitat de l’aigua subministrada, la seva compatibilitat amb el tipus d’aigua i amb els diferents elements de la instal·lació a més de no disminuir la vida útil de la instal·lació.

El disseny de la instal·lació de subministrament d’aigua evitarà el desenvolupament de gèrmens patògens.

Sistemes antiretorn: Se’n disposaran per tal d’ evitar la inversió del sentit del flux de l’aigua

S’establiran discontinuïtats entre:

Instal·lacions de subministrament d’aigua i altres instal·lacions d’aigua amb diferent origen que no sigui la xarxa públicaInstal·lacions de subministrament d’aigua i instal·lacions d’evacuacióInstal·lacions de subministrament d’aigua i l’arribada de l’aigua als aparells i equips de la instal·lació

Protecció contra retorns

Buidat de la xarxa: Qualsevol tram de la xarxa s’ha de poder buidar pel que elssistemes antiretorn es combinaran amb les claus de buidat

Cabalsinstantanis mínims:

Aigua Freda q 0,04l/s urinaris amb cisterna q 0,05l/s “pileta” de rentamans q 0,10l/s rentamans, bidet, inodor q 0,15l/s urinaris temporitzat, rentavaixelles, aixeta aïlladaq 0,20l/s dutxa, banyera < 1,40m, aigüera i rentadora

domèstica, safareig, aixeta garatge, abocador q 0,25l/s rentavaixelles industrial (20 serveis) q 0,30l/s banyera 1,40m, aigüera no domèstica q 0,60l/s rentadora industrial (8kg)

Aigua Calenta (ACS) q 0,03l/s “pileta de rentamansq 0,065l/s rentamans, bidet q 0,10l/s dutxa, aigüera i rentadora domèstica, safareig,

aixeta aïllada q 0,15l/s banyera < 1,40m rentadora domèsticaq 0,20l/s banyera 1,40m, aigüera no domèstica,

rentavaixelles industrial (20 serveis) q 0,40l/s rentadora industrial (8kg)

Pressió: Pressió mínima: Aixetes, en general P 100kPa Escalfadors i fluxors P 150kPa

Pressió màxima: Qualsevol punt de consum P 500kPa

Condicions mínimes de subministrament als punts de consum

Temperatura d’ACS: Estarà compresa entre 50ºC i 65ºC(No és d’aplicació a les instal·lacions d’ús exclusiu habitatge)

Dimensions dels locals Els locals on s’instal·lin equips i elements de la instal·lació que requereixin manteniment tindran les dimensions adequades per poder realitzar-lo correctament. (No és d’aplicació als habitatges unifamiliars aïllats o adossats)

PROPIETATS DE LA INSTAL·LACIÓ

Manteniment

Accessibilitat de la instal·lació

Per tal de garantir el manteniment i reparació de la instal·lació, les canonades estaran a la vista, s’ubicaran en forats o “patinets” registrables, o bé disposaran d’arquetes o registres. (Si es possible també s’aplicarà a les instal·lacions particulars)

SENYALITZACIÓ Aigua no apta per al consum

Identificació Es senyalitzaran de forma fàcil i inequívoca les canonades, els punts terminals i les aixetes de les instal·lacions que subministrin aigua no apta per al consum.

Comptatge Cal disposar d’un comptador d’aigua freda i d’aigua calenta per a cada unitat de consum individualitzable.

Xarxa de retorn d’ACS La instal·lació d’ACS disposarà d’una xarxa de retorn quan des del punt de producció fins al punt de consum més allunyat la longitud de la canonada sigui > 15m

ESTALVI D’AIGUA Paràmetres a considerar

Dispositius d’estalvi d’aigua

A les cambres humides dels edificis o zones de pública concurrència les aixetes dels rentamans i les cisternes dels inodors en disposaran.

Viver empreses


P. BÀSIC

Ref. del projecte:

Cod

i Tèc

nic

de l’

Edi

ficac

ió R

D 3

14/2

006

, RD

137

1/20

07 i

les

seve

s co

rrec

cion

s d

’erra

des

(BO

Es 2

0/12

/200

7 i 2

5/1/

2008

) O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

·

Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

v

.3

abr

il 20

08 HS 5 EVACUACIÓ D’AIGÜES

Exigències bàsiques HS 5 Evacuació d’aigües (art.13.5 Part I CTE) “Els edificis disposaran de mitjans adequats per a extreure les aigües residuals generades en ells de forma independent o conjunta amb les precipitacions atmosfèriques i amb els escorrentius”.

Objecte La instal·lació evacuarà únicament les aigües residuals i pluvials, no podent-se utilitzar per a l’evacuació d’altre tipus de residus.

S’evitarà el pas d’aires mefítics als locals ocupats mitjançant la utilització de tancaments hidràulics.

Ventilació Es disposarà de sistema de ventilació que permeti l’evacuació dels gasos mefítics i garanteixi el correcte funcionament dels tancaments hidràulics.

Traçat El traçat de les canonades serà el més senzill possible, amb distàncies i pendents que facilitin l’evacuació dels residus i seran autonetejables. S’evitarà la retenció d’aigües en el seu interior.

Dimensionat Els diàmetres de les canonades seran els adients per a transportar els cabals previsibles en condicions segures.

PROPIETATS DE LA INSTAL·LACIÓ

Manteniment Les xarxes de canonades es dissenyaran de forma que siguin accessibles per al seu manteniment i reparació, per a la qual cosa han de disposar-se a la vista o allotjades en forats o “patinets” registrables, o bé disposaran arquetes o registres.

Viver empreses

FITXA DB HS 1 PROTECCIÓ ENFRONT DE LA HUMITAT Disseny de façanes

Agost 2007 COAC · Oficina Consultora Tècnica 1/17

ÀMBIT D’APLICACIÓ (art. 2 de la Part I del CTE)

Façanes

Mitgeres descobertes

DEFINICIÓ DEL GRAU D’ IMPERMEABILITAT DE LES FAÇANESZona Pluviomètrica I II III IV V Grau d’impermeabilitatZona eòlica Tot Catalunya és zona eòlica C

Altura de coronació de la façana sobre el terreny (m) 15 16-40 41-100

Classe d’entorn E0 E1

CONDICIONS DE LES SOLUCIONS CONSTRUCTIVES Ventilada Grau 5 B3+C1

Grau 2 B1+C1+J1+N1 C1+H1+J2+N2

Grau 3 B1+C1+H1+J2+N2 B2+C1+J1+N1

Grau 4 B2+C1+H1+J2+N2

Amb cambrad’aire No

ventilada

Grau 5 B3+C1

Grau 2 B1+C1+J1+N1 C1+H1+J2+N2

Grau 3 B1+C1+H1+J2+N2

FAÇANA CARA VISTA

Sense cambra d’aire

Grau 5 B3+C1

Ventilada Grau 5 B3+C1

Grau 4 R1+B2+C1aïllament no hidròfil a l’exterior del full principal Grau 5 B3+C1

Grau 4 R1+B2+C1

Amb cambrad’aire No

ventilada

aïllament situata la cambra d’aire Grau 5 B3+C1

Grau 4 R1+B2+C1aïllament no hidròfil a l’exterior del full principal Grau 5 R3+C1

Grau 2 R1+C1

Grau 3 R1+B1+C1

FAÇANA AMB REVESTIMENTCONTINU

Sense cambra d’aire

aïllament situata la cambra d’aire

Grau 5 R3+C1 B3+C1

aïllament no hidròfil a l’exterior del full principal

Grau 5 B3+C1

Grau 4 R2+C1

Ventilada

aïllament situata la cambra d’aire

Grau 5 R3+C1 R2+B1+C1 B3+C1

Grau 4 R1+B2+C1

Amb cambrad’aire

Noventilada Grau 5 R2+B1+C1

FAÇANA AMB REVESTIMENTDISCONTINU

Sense cambra d’aire Grau 5 R3+C1 R2+B1+C1 B3+C1

CONDICIONS DELS PUNTS SINGULARS Les característiques dels punts singulars de les façanes es correspondran amb les especificacions de l’apartat 2.3.3 del DB HS 1 i es reflecteixen als plànols, amidaments o plec de condicions segons correspongui.

Taula 5

Taula 63

CTEFitxa justificativa del compliment de HS 2 Evacuació de residus

Res idenc ia l Hab i ta tge recollida amb contenidors de carrer HS 2

Ref. del projecte novembre 2007 - Oficina Consultora Tècnica COAC 1/2

Ref. del projecte

AMBIT D ’APLICACIÓ

tipus de recollida municipal o de barri espais a l’edifici espais a l’habitatge

edifici d’habitatges plurifamiliar

recollida amb contenidors de carrer espai de reserva espai d’emmagatzematge immediat

habitatge unifamiliar espai d’emmagatzematge immediat

1 CONJUNT DE L’EDIFICI Contemplat en projecte

- Recorregut entre magatzem i exterior, amplada 1,20 m (admesos estrangulaments 20 cm i L 45 cm)

- Les portes del recorregut, obren en el sentit de la sortida

- La pendent del recorregut és inferior al 12% i no hi ha graons

SITUACIÓ:

- Si està fora l’edifici, la distància a l’accés del mateix, es inferior a 25 m

- El disseny i emplaçament garanteixen que la temperatura interior no superi els 30ºC

- Revestiment de parets i terres impermeable i fàcilment netejable CONFIGURACIÓ

- Trobades entre parets i terres son arrodonides

- Conté al menys una presa d’aigua amb vàlvula de tancament , ( q 0,2 l/seg DB HS-4)

- Conté una bunera sifònica antimúrida al terra, ( desguàs Ø 50 mm DB HS-5)

- Disposa d’ il·luminació artificial que proporciona 100 lux a una alçada de 1m

INSTAL.LACIONS

- Base d’endoll fixa 16A 2p+T (segons UNE 20.315:1994)

P ocupants de l’edifici (suma de dormitoris senzills i doble de número de dormitoris dobles) ocupantsMf coeficient de majoració: 4 fracció varis. 1 resta de fraccions

paper / cartró 0,039 matèria orgànica 0,005 varis 0,152 Ff · Mf

factor de fracció en m2/ persona envasos lleugers 0,060 vidre 0,012 total 0,268

HS 2

SUPERFICIE

Superfície útil espai de reserva, SR= P· (Ff· Mf) m2 3,5 m2

segons superfície risc baix5 m2 < S 15 m2

risc mig 15 m2 S 30 m2

risc alt S > 30 m2

resistència al foc estructura portant R90 R120 R180

resistència al foc parets i sostres EI 90 EI 120 EI 180

vestíbul d’independència - SI SI

portes de comunicació EI2 45-C5 2 x EI2 30-C5 2 x EI2 45-C5

recorregut màxim d’evacuació fins sortida del local

25 m 25 m 25 m

parets i sostres B-s1,d 0

SI

Zona de risc especial (condicions dels elements respecte la resta de l’edifici)

classes de reacció al foc dels elements constructius paviments BFL-s1

extintor portàtil a l’exterior del magatzem i proper a la porta d’accés.

eficàcia 21 A-113 B SI 4

PROTECCIÓ CONTRAINCENDIS

Dotació contra incendis

a l’interior del magatzem els necessaris per que el recorregut real fins algun d’ells , inclòs el situat a l’exterior no sigui major de:

15 m 15 m 10 m

Cabal cabal mínim de ventilació exigit qv 10 l/s m2útil l/s

obertures mixtes (admissió i/o extracció) situades al menys a dues parets oposades del magatzem, cap punt dista més de 15 m de l’obertura més propera

natural es ventilen a través d’obertures d’admissió i extracció comunicades directament amb l’exterior, i amb una separació vertical entre elles de 1,5 m

els conductes d’admissió tenen longitud 10 m

el magatzem esta compartimentat, l’obertura d’extracció es disposa al compartiment més contaminat, la d’admissió a l’altre/s espais i es disposen obertures de pas entre els espais

híbrida

les obertures d’extracció es connecten a conductes d’extracció, que no es comparteixen amb locals d’altres usos

el magatzem esta compartimentat, l’obertura d’extracció es disposa al compartiment més contaminat, la d’admissió a l’altre/s espais i es disposen obertures de pas entre els espais

Espai de reserva Característiques

HS 3 VENTILACIÓ

Tipus ventilació

mecànicales obertures d’extracció es connecten a conductes d’extracció, que no es comparteixen amb locals d’altres usos

Viver empresesViver empreses

40

10,72

107,2

HR Protecció enfront el soroll Si bé està aprovat el DB HR Protecció enfront del soroll, aquest projecte s’acull a la moratòria per justificar, aconseguint un nivell acústic normativament acceptable, les condicions mínimes exigides a la norma Bàsica d’Edificació NBE-CA-88 sobre condicions acústiques al edificis. Edifici oficines/naus taller D’aplicació als edificis de nova planta destinats a usos residencial privat o públic, sanitari i docent, per tant, en tant no ens trobem en un cas d’edificació en nova planta no es d’aplicació. Naus taller. D’aplicació als edificis de nova planta destinats a usos residencial privat o públic, sanitari i docent, per tant, encara que són edificis de nova planta no es troben dins dels usos d’aplicació, per tant no es d’aplicació. Cal esmentar que les condicions acústiques de l’edifici d’oficines respecte el soroll ambiental exterior es veuen millorades en projecte en renovar la totalitat de les fusteries exteriors i adoptant vidres dobles amb cambra d’aire.

COMPLIMENT D’ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS

Accesibilitat - Decret 135/1995 Residus de la construcció - Decrets 201/1994 161/2001 Telecomunicacions - RD 401/2003 Ecoeficiència - Decret 21/2006 Aïllament tèrmic - AT-87 Norma sismoresistent NCSE-02 Certificació energètica

Decret 135/1995 de desplegament de la Llei 20/1991 de 25 de novembre, de promoció de l’accesibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques i d’aprovació del Codi d’Accesibilitat. El projecte de l’edifici garanteix a les persones amb mobilitat reduïda o qualsevol altre limitació, la seva accessibilitat, amb el compliment de la normativa vigent. L’edifici, considerat segons la taula 2.1 de l’annex 2 com a administratiu, te un itinerari adaptat exigit que uneix les entitats amb la via pública, amb les condicions següents de l’article 2.2 de l’annex 2 del Decret 135/1995.

PARAMETRES

GENERALS

Amplada mínima: 0.90m.

Alçada mínima: 2.10m. lliure d’obstacles en el seu recorregut

Canvis de direcció: L’amplada de pas ha de permetre inscriure un cercle de 1.20m. de diàmetre

Espai lliure de gir a cada planta on es pugui inscriure un cercle de 1.50m. de diàmetre.

El paviment és no lliscant.

Compleix

PORTES, garantiran:


Alçada mínima: 2.00m.

Espai lliure de gir: a les dues bandes d’una porta, sense ser escombrat per l’obertura de la porta i a on es pot inscriure un cercle de diàmetre 1.50m. (S’exceptua a l’interior de la cabina d’ascensor)

Manetes: S’accionen mitjançant mecanismes de pressió o palanca.

Portes de 2 o més fulles: Una d’elles haurà de tenir una amplada mínima de 0.80m.

Portes de vidre: Tindràn un sòcol inferior >=030m d’alçada, llevat que sigui de seguretat. A efectes visuals tindràn una franja horitzontal d’amplada >=0.05m. col.locada a 1.50m. d’alçada i amb marcat constrast de color.

Compleix

GRAONS:

No hi ha d’haver cap escala ni graó aïllat.

Accés a l’edifici: S’admet un desnivell no superior a 2 cm. que s’arrodonirà o s’aixamfranarà el cantell a un màxim de 45 graus.

Compleix

RAMPES

Pendents: Longitudinal: <=12% trams < 3 m. de llargada <=10% trams entre 3 i 10 m. de llargada. <=8% trams > 10m. de llargada.

Transversal: S’admet <=2% en rampes exteriors

Trams La llargada de cada tram es <=20m.

En la unió de trams de diferent pendent es col.loquen replans intermedis.

Els replans intermedis tindran una llargada mínima de 1.50m. en direcció de la circul.lació.

A l’inici i al final de cada tram hi ha un replà de 1.50m. de llargada mínima.

Baranes i elements protectors

Disposen de baranes ambdós costats.

Esta limitades lateralment per un element de protecció longitudinal >=10 cm. per sobre del terra per tal d’evitar la sortida accidental de rodes i bastons.

Els passamans estan situats a una alçada entre 0.90m i 0.95m. i tenen un disseny anatòmic (permet adaptar la ma) amb una secció igual o equivalent a la d’un tub rodó de diàmetre entre 3 i 5 cm. separat, com a mínim, 4 cm. dels paraments verticals.

Compleix

ASCENSOR

Dimensions de la cabina: -sentit d’accés >= 1.40m.

-sentit perpendicular>=1.10m.

Portes: De la cabina: son automàtiques

Del recinte: son automàtiques


Davant de les portes es pot inscriure un cercle de diàmetre 1.50m.

Botoneres:L’alçada de col.locació serà entre 1.00 i 1.40 m. respecte el terra.

Han de tenir la numeració en Braille o relleu.

Passamans:La cabina en disposa a una alçada entre 0.90m. i 0.95m. Han de tenir un disseny anatòmic(permet adaptar la mà) amb una secció igual o equivalent a la d’un tub rodó de diàmetre entre 3 i 5 cm. separat, com a mínim, 4 cm. dels paraments verticals.

Senyalització: Al costat de la porta de l’ascensor i a cada planta hi ha d’haver un número en alt relleu que identifiqui la placa, amb una dimensió mínima de 10x10cm. i a una alçada de 1.40m. des del terra.

Compleix

CAMBRA HIGIÈNICA ADAPTADA

Paràmetres generals:

-Espai lliure de gir: Hi ha entre 0.00 i 0.70m. d’alçada respecte el terra un espai lliure de gir de 1.50m. de diàmetre.

-Espai d’apropament a les peces: L’espai d’apropament lateral al wàter i l’espai frontal al rentamans serà >=0.80m.

-Paviment: Serà no lliscant.

Portes

-Amplada >=0.80m.

-Obertura: Cap enfora o corredisses

-Manetes: S’accionen mitjançant mecanismes de pressió o palanca.

Rentamans: No tindrà peu ni mobiliari inferior a una alçada <= 0.90m.

Miralls: Tenen col.locat el cantell inferior a una alçada <= 0.90m.

Barres de suport: Es disposaràn de dues barres de suport, col.locades a una alçada entre 0.70 i 0.75m. perquè permeti agafar-se amb força en la transferència lateral a wàter. La barra situada al costat de l’espai d’apropament serà abatible.

Aixetes, mecanismes i accesoris: Alçada de col.locació no superior a 1.40m. i no inferior a 0.40m. Les aixetes s’accionaràn mitjançant mecanismes de pressió o palanca.

Compleix

PLAÇA D’APARCAMENT ADAPTADA

Paràmetres generals:

-Dimensions mínimes pel vehicle: 2.20x4.50m.

-Espai d’apropament >= 0.90m. d’amplada, que pot ser compartit i que ha de permetre la inscripció davant de la porta del conductor, d’un cercle de 1.50m. de diàmetre.

-Estarà comunicat amb un itinerari adaptat.

Senyalització

-Les places d’aparcament i l’itinerari d’accés a la plaça es senyalitzan conjuntament amb el símbol d’accesibilitat a terra i un senyal vertical visible, amb la inscripció “reservat a persones amb limitacions”

Compleix

Obra:Situació:Municipi :

(tones) (m3)

residu d'excavació 113,90 t 67,00 m3

Pes Pes residus Volum aparent Volum aparent(tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)

obra de fàbrica 0,542 474,25 0,512 448,00formigó 0,084 73,50 0,062 54,25

petris 0,052 45,50 0,082 71,75metalls 0,004 3,50 0,0009 0,79fustes 0,023 20,13 0,0663 58,01vidre 0,0006 0,53 0,004 3,50

plàstics 0,004 3,50 0,004 3,50betums 0,009 0,00 0,0012 0,00

fibrociment 0,01 3,50 0,018 7,00

0,7286 624,400 t 0,7504 646,80 m3

residu de construcció Pes Pes residus Volum aparent Volum aparent(tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)

sobrants d'execució 0,05 39,375 0,045 35,83obra de fàbrica 0,015 11,813 0,018 14,18

formigó 0,032 25,200 0,0244 19,22petris 0,002 1,575 0,0018 1,42altres 0,001 0,788 0,0013 1,02

embalatges 0,038 29,925 0,08 63,00fustes 0,0285 22,444 0,067 52,76

plàstics 0,00608 4,788 0,008 6,30paper i cartró 0,00304 2,394 0,004 3,15

metalls 0,00038 0,299 0,001 0,79

residu de construcció 69,300 t 98,83 m3

0,00 t 0,00 m3

0,00 t 0,00 m3

0,00 t 0,00 m3

altres : 0,00 t 0,00 m3

Total d'elements reutilitzables 0,00 t 0,00 m3

fusta en bigues reutilitzables fusta en llates, tarimes, parquets reutilitzables o reciclables acer en perfils reutilitzables

ELEMENTS DE CONSTRUCCIÓ REUTILITZABLES

IDENTIFICACIÓ DE L'EDIFICI

residu d'enderroc

residu d'enderroc

C/Nova Estació, 27 - Antigues oficines "Industrias Fabra"Tortosa Comarca : Baix Ebre

Edifici oficines - Viver empreses Ed. Oficines

DU

S R

ehab

ilita

ció

i Am

plia

ció

D

ecre

t 201

/199

4 - D

ecre

t 161

/200

1

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

Gen

er d

e 20

05

( Fon

t: G

uia

d'ap

licac

ió d

el D

ecre

t 201

/199

4 - I

TEC

)

AVALUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS RESIDUS

FITXA PEL COMPLIMENT DE: DECRET 201/1994 i DECRET161/2001, Reguladors dels enderrocs i altres residus de la construcció

RESIDUS Rehabilitació i ampliació

1/2

si no x

Metalls si no x

Fustes si no x

Plàstics si x no

Vidre si no x

Potencialment perillosos si X

Altres no perillosos si no x

x

x

Adreça

113,90 t 67,00 m3

693,70 t 745,63 m3

Càlcul de la fiança 67,00 m3 6,01 402,67 euros745,63 m3 12,02 8962,47 euros

m3

9365,14 euros

Notes:

RES

IDU

S R

ehab

ilita

ció

i Am

plia

ció

D

ecre

t 201

/199

4 - D

ecre

t 161

/200

1

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

Gen

er d

e 20

05

( Fon

t: G

uia

d'ap

licac

ió d

el D

ecre

t 201

/199

4 - I

TEC

(1) Quantitat total de residu si no es reutilitza a la mateixa obra o en una altra d'autoritzada(2) Quantitat total de residu

Total de residus d'excavacióTotal de residus de construcció i enderroc

812,63

Total fiança

Codi

VOLUM TOTAL DELS RESIDUS

eu/m3

eu/m3Residus d'enderroc, construcció i vials (2) Residus d'excavació (1)

Nom ,adreça i codi de gestor dels residus ( decret 161/2001)

Nom Diposit controlat de residus

S'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus de l'enderroc en contenidors o espais reservats pels seguents residus

Els residus es gestionaran fora de l'obra en: Instal·lacions de reciclatge

Dipòsit autoritzat de terres,enderrocs i runes de la construcció

RESIDUS Rehabilitació i ampliació

Petris, obra de fàbrica i formigó

FITXA PEL COMPLIMENT DE: DECRET 201/1994 i DECRET161/2001, Reguladors dels enderrocs i altres residus de la construcció

GESTIÓ DE RESIDUS

Els materials d'excavació que es reutilitzin a la mateixa obra o en una altra autoritzada, no tenen la consideració de residu

Pol Ferrereta Parc 17/18-Amposta

el facilita el gestor triat

RES

ID

2/2

Situació:Municipi :

Volum(1) m3 (tones/m3) (tones)

grava i sorra compacta 0 2 0grava i sorra solta 435 1,7 739,5argiles 0 2,1 0terra vegetal 0 1,7 0terraplé 0 1,7 0pedraplé 0 1,8 0altres 0 0 0

435 m3 739,5 t 522 m3

Superfície construïda (2) 873 m2

Codificació residus LER Pes Pes residus Volum aparent Volum aparentOrdre MAM/304/2002 (tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)

sobrants d'execució 0,085885 74,977605 0,08957 78,1946obra de fàbrica ceràmica 170102 0,036634 31,981482 0,0407 35,5346

formigó 170101 0,036464 31,833072 0,02605 22,7382petris barrejats 170107 0,00786 6,86178 0,0118 10,3014

guixos 170802 0,003927 3,428271 0,00972 8,48556altres 0,001 0,873 0,0013 1,1349

embalatges 0,004267 3,725091 0,02853 24,9049fustes 170201 0,001207 1,053711 0,0045 3,9285

plàstics 170203 0,00158 1,37934 0,01035 9,03904paper i cartró 170904 0,00083 0,72459 0,01188 10,3669

metalls 170407 0,00065 0,56745 0,0018 1,57053

0,090152 78,70 t 0,1181 m3

formigóns, fàbrica, petrisfustes

plàsticspaper i cartró

metallsaltres

guix

Totals 12,37 m3 m3 m3

si--sisisi--

1 /

4 R

ESID

US

Obr

a N

ova

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

febr

er d

e 20

09. V

1

( Fon

t: G

uia

d'ap

licac

ió d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

ama

LIFE

- ITE

C ),

(OC

T)

103,10

3.- Els materials granulars (graves, sorres, etc.) es dipositaran en contenidors rígids o sobre superfícies dures4.-Sistema constructiu industrialitzat i prefabricat muntat a obra, sense gairebé generar residus5.-S'utilitzen sistemes d'encofrats reutilizables

fonaments/estructura tancaments acabats

DECRET 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis

Residus d'excavació

1,903,32

20,713,636,73

6.-Edifici dissenyat amb criteris de desmuntabilitat7.-8.-

2.- Conservació de materials i productes dins el seu embalatge original fins al moment de la seva utilització

Residus de construcció totals

7,77

8,49

Desglòs de residus de construcció per tipus i fase d'obra en m3

MINIMITZACIÓ DE RESIDUS A OBRA. a l'obra es realitzaran les accions següents

4,580,62

1.- Emmagatzematge adient de materials i productes

0

51,7947,43

2,070,52

1,4239,84

0,47

Total residu edificació

Total residu excavació

0

0

0

0

522

0

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS. FITXA PEL COMPLIMENT DE:

REAL DECRETO 105/2008 , Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i demolició

IDENTIFICACIÓ DE L'EDIFICI

AVALUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS RESIDUS

Comarca :Nau-tallers viver empreses - C/Nova EstacióTortosa

RESIDUS Obra nova

tipus quantitats codificació

minimització

Tipus de terres d'excavació Pes residu

Baix Ebre

DECRET 201/1994 i DECRET161/2001, Reguladors dels enderrocs i altres residus de la construcció

Densitat residu real Volum aparentm3

3,840,62

0,472,72

Formigó 160 31,83Maons, teules i ceràmics 80 31,98Metalls 4 0,57Fusta 2 1,05Vidres 2 inapreciablePlàstics 1 1,38Paper i cartró 1 0,72Especials* inapreciable inapreciable

Contenidor per Formigó no noInerts Contenidor per Ceràmics (maons,teules...) no no

Contenidor per Metalls no noContenidor per Fustes no noContenidor per Plàstics si si

No especials Contenidor per Vidre no noContenidor per Paper i cartró no no

Especials Perillosos (un contenidor per cada tipus de residu especial) si si

-si

tipus de residuPotencialment perillososResta

2 /

4 R

ESID

US

Obr

a N

ova

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

febr

er d

e 20

09. V

1

( Fon

t: G

uia

d'ap

licac

ió d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

ama

LIFE

- ITE

C )

no

tipus de residu

GESTIÓ DE RESIDUS

Projecte

inertnono

R.D. 105/2008

Els materials d'excavació que es reutilitzin a la mateixa obra o en una altra autoritzada, no tenen la consideració de residu

tones

adressa

especial* Dins dels residus especials hi ha inclosos els envasos que contenen restes de matèries perilloses, vernissos, pintures, disolvents,desencofrants, etc... i els materials que hagin estat contaminats per aquests. Tot i ser dificilment quantificables, estan presents al'obra i es separaran i tractaran a part de la resta de residus

gestor

cal separar individualment

nono

inert

Instal·lacions de reciclatge i/o valorització

no especial

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS FITXA PEL COMPLIMENT DE: RESIDUS Obra novaREAL DECRETO 105/2008 , Regulador de la producció i gestió de residus de

construcció i demolició


Malgrat no ser obligada per tots els tipus de residus, s'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus a l'obraen contenidors o espais reservats pels següents residus

gestió


SEPARACIÓ DE RESIDUS A OBRA. Cal separar individualitzadament en les fraccions seguents si la generació per cadascú d'ells a l'obra supera les quantitats de ...

Els residus es gestionaran fora de l'obra en:

Dipòsit autoritzat de terres,enderrocs i runes de la construcció

no especial

R.D. 105/2008

no especialno

St. Carles de la RàpitaPol. Ferrereta Parc17/18-Amposta

projecte

si

no especialno especial

si

Tipus de residu i Nom ,adreça i codi de gestor del residu ( decret 161/2001)(3)

Diposit controlat de residusMontsià Verd SA E/810,03

E/810,03

codi del gestor

S'ha considerat pel càlcul del pressupost estimatiu :0,00

Un esponjament mig de tot tipus de residu del 35% 5,17 La distància mitjana al abocador : 15 Km 0,00 Els residus especials i perillosos en bidons de 200 litres 15,00 Contenidors de 5 m3 per cada tipus de residu 0Els preus recollits per l'OCT s'han obtingut dels abocadors i valoritzadors de Catalunya, que han subministrat dades (2008-2009)

TIPUS RESIDU Volum

m3 (+35%) 0,00 €/m3 5,17 €/m3 0,00 €/m3 15,00 €/m3

Formigó 30,70Maons, teules i ceràmics 47,97

Metalls 2,12Fusta 5,30Vidres inapreciablePlàstics 12,20Paper i cartró 14,00Guixos i altres no especials 12,99

Perillosos Especials inapreciable

El pressupost estimatiu de la gestió de residus és de : €

euros

Total excavació 522Total construcció 103,099554

Càlcul de la fiança 522 m3 6,01 3137,22 euros103,1 m3 12,02 eu/m3 euros

625,1 m3

Total fiança eurosNotes: (1) Emplenar la medició d'excavació segons tipus de terreny en m 3 (sense esponjament)

(2) Emplenar la superficie construïda de l'edifici(3) Cal especificar quin residu tracta el gestor, l'adressa i el codi de gestor(4) Emplenar la quantitat total de residu si no es reutilitza ni recicla

0,00

183,04209,93

719,58

31,8079,55

0,00 1879,16

0,000,000,00

0

2526,85

Especials: nº transports a 200 €/ transport

Les previsions de separació de l'apartat de gestió i :


0,00

248,01

0,00

FIANÇA MUNICIPAL SEGONS DECRET 161/2001

El pressupost de la gestió de residus és de :

3 / 4

RES

IDU

S O

bra

Nov

a

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

fe

brer

de

2009

. V1

( F

ont:

Gui

a d'

aplic

ació

del

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gram

a LI

FE- I

TEC

)

0,0010,96

0,00

0,00

67,15 194,81

2526,85

RESIDUS Obra novaREAL DECRETO 105/2008 , Regulador de la producció i gestió de residus de


647,68

pressupost i fiances

PRESSUPOST ESTIMATIU

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS FITXA PEL COMPLIMENT DE:

0,00

0,00

27,42

63,0972,36

VOLUM TOTAL DELS RESIDUS

m3

m3

Residus de construcció (4) Residus de excavació (4) eu/m3

0,00

0,00

Abocador: runa bruta (barrejat): entre 15-25 €/m3

Valoritzador / Abocador runa neta

0,00 460,45

Costos

Transport Classificació


Classificació a obra: entre 12-16 €/m3

Transport: entre 5-8 €/m3 (mínim 100 €)Abocador: runa neta (separada): entre 4-10 €/m3

0,00158,70

runa bruta

1239,26

4376,48

Contenidor 1000 L . Apte per paper i cartró, plàstics

Per tant es defineixen els diferents tipus de contenidor per la separació de residus a l'obra.A més dels elements descrits, a l'obra hi haurà altres instal.lacions com :

Matxucadora de petris -Caseta per emmagatzematge de residus especials -

-

documentació gràfica


Bidó 200 L .Apte per residus especials

Contenidor 5 m3 . Apte per formigó, ceràmics, petris, fusta i metalls


INSTAL.LACIONS PREVISTES : TIPUS I DIMENSIONS DE CONTENIDORS DE RESIDUS PER OBRES

4 / 4

RES

IDU

S O

bra

Nov

a

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

fe

brer

de

2009

. V1

( F

ont:

Gui

a d'

aplic

ació

del

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gram

a LI

FE- I

TEC

)

El Reial Decret 105/2008, estableix que cal facilitar plànols de les instal.lacions previstes per emmagatzematge,maneig, separació i altres operacions de gestió dels residus dins l'obra, si s'escau. Posteriorment aquests plànols podenser objecte d'adaptació a les característiques particulars de l'obra i els seus sistemes d'execució, previ acord amb ladirecció facultativa.

Contenidor 5 m3 . Apte per plàstics, paper i cartró, metalls i fusta

Contenidor 9 m3 . Apte per formigó, ceràmics, petris i fusta

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS FITXA PEL COMPLIMENT DE: RESIDUS Obra novaREAL DECRETO 105/2008 , Regulador de la producció i gestió de residus de


CONTENIDOR 9 M 3

CONTENIDOR 5 M AMB TAPES3

CONTENIDOR 1000 L CONTENIDOR 200 L

CONTENIDOR 5 M 3

Real Decret 1/1998 de 27 de febrero sobre infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación y Reglamento regulados de las infraestructuras de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y d ela actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones. Segons l’article 2, Àmbito de aplicación, aquest document és d’aplicació en “a- Edificios de usos residencial o no, sean o no de nueva construcción, que estén acogidos, o deban acogerse, al régimen de propiedad horizontal regulado por la Ley 49/1960 de 21 de julio b-A los edificios que, en todo en parte, hayan sido o sean objeto de arrendamiento por plazo superior a un año, salvo los que alberguen una sola vivienda.”, per tant no és d’aplicació el present document.

Decret 21/2006 de 14 de Febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. Edifici oficines- Existent. Segons l’article 1, aquest document és d’aplicació en a)- edificis de nova construcció, b)-els procedents de reconversió d’antiga edificació i c)-els resultants d’obres de gran rehabilitació entenent com a tals les que només excloguin l’enderrocament de les façanes o constitueixin una actuació global en tot l’edifici. Per tant donat que l’obra no es obra nova, no reconverteix l’edificació ja que el se ús era administratiu i no es una gran rehabilitació, no es troba en cap aquests supòsits no es d’aplicació aquest document. Nau tallers. Segons l’article 1.2, els paràmetres ambientals i d’ecoeficiència son aplicables als edificis de titularitat pública o privada, destinats a qualsevol dels usos següents: Habitatge Residencial colectiu (hotels, pensions, residències, albergs) Administratiu (centres de l’administració pública, bancs, oficines) Docent (escoles infantils, centres d’ensenyança primària, secundària, universitaria i formació professional) Sanitari (hospitals, clíniques, ambulatoris i centres de salud) Esportiu (poliesportius, piscines i ginmasos) Per tant donat que l’obra no pertany a cap d’aquests usos no es d’aplicació aquest document.

Norma reglamentària d’edificació sobre aïllament tèrmic AT-87 Edifici oficines Segons la ordre de 27 d’abril de 1987, en el seu article 1.1, estableix: “Els edificis de nova construcció han d’estar tèrmicament aïllats de manera que els espais interiors d’estada destinats a persones que tinguin una activitat sedentària compleixin les condicions següents....” Per tant, donat que no es tracta d’un edifici de nova construcció, no es d’aplicació l’esmentat document. Nau tallers Segons la ordre de 27 d’abril de 1987, en el seu article 1.1, estableix: “Els edificis de nova construcció han d’estar tèrmicament aïllats de manera que els espais interiors d’estada destinats a persones que tinguin una activitat sedentària compleixin les condicions següents....” Per tant, donat que no es tracta d’un edifici per a persones amb activitat sedentària, no es d’aplicació l’esmentat document.

F I T X A D ’ A P L I C A C I Ó D E L A N O R M A N C S E - 0 2 n o r m a d e c o n s t r u c c i ó s i s m o r e s i s t e n t

EDIFICISn o v a c o n s t r u c c i ó

1/1

NO

RM

A D

E C

ON

STR

UC

CIÓ

SIS

MO

RES

ISTE

NT

NC

SE-0

2 O

ficin

a C

on

su

lto

ra T

ècn

ica

· C

ol·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

O

ctu

bre

20

04

·

v.

1.1

I D E N T I F I C AC I Ó D E L ’ E D I F I C I Situació: Municipi:Número de plantes sobre rasant:

C AR AC T E R Í S T I Q U E S D E L A C O N S T R U C C I Ó Moderada Normal EspecialClassificació de l’edifici en funció

de la seva importància:(Article 1.2.2)

Edificis amb probabilitat menyspreable de què la seva destrucció per un terratrèmol pugui ocasionar víctimes, interrompre un servei primari o produir danys econòmics significatius a tercers.

Edificis la destrucció dels quals per un terratrèmol pugui ocasionar víctimes, interrompre un servei per a la col·lectivitat, o produir importants pèrdues econòmiques, sense que en cap cas es tracti d’un servei imprescindible ni pugui donar lloc a efectes catastròfics.

Edificis la destrucció dels quals per un terratrèmol pugui interrompre un servei imprescindible o donar lloc a efectes catastròfics. En aquest grup s’inclouen les construccions que així es considerin en el planejament urbanístic i documents públics anàlegs, així com en reglamentacions més específiques

Acceleració bàsica ab: (1) (2) En funció del municipi d’acord a l’annex I de l’NCSE-02 ab / g < 0,04 ab / g =

Acceleració de càlcul ac:(Només en edificis d’importància

normal o especial i amb ab 0,04g)

Coeficient del tipus de sòl C: (3)

S’adoptarà com a valor de C el valor mig dels 30 primers metres sota la superfície obtingut en

ponderar els coeficients Ci de cada estrat del terreny amb el seu gruix ei, en metres.C =

30e·C ii =

Coeficient d’amplificació del terreny S Si · ab 0,1 g S = C / 1,25

Si 0,1 g < · ab < 0,4 g S = 25,1C + 3,33 · ( · g

ab – 0,1) · (1 – 25,1C )

Coeficient de risc Edificis d’importància

normal = 1,0

Edificis d’importància

especial = 1,3

Si 0,4 g . ab S = 1,0 S =

(4) ac / g = S · · ab / g =

Tipus d’estructura: (1) (4) (5)

C R I T E R I S D ’ AP L I C AC I Ó D E L A N O R M A Edificis d’importància moderada No cal aplicar l'NCSE-02

ab < 0,04g No cal aplicar l'NCSE-02

0,04 g ab < 0,08g(2) Cal aplicar l'NCSE-02

Excepció: No és d’aplicació l’NCSE-02 en edificis de normal importància sempre que:

- Es disposi d’una estructura de pòrtics arriostrats (5)

, amb característiques de resistència i rigidesa similars en les dues direccions, per resistir esforços horitzontals en qualsevol direcció i

- No es fonamenti l’edifici sobre terrenys potencialment inestables.

En cap cas aquesta excepció serà d’aplicació en edificis de més de 7 plantes si l’acceleració sísmica de càlcul ac 0,08g

ab 0,08g (1) Cal aplicar l'NCSE-02 sense excepcions

Per tant, NO CAL APLICAR LA NORMA NCSE-02

ÉS D’APLICACIÓ LA NORMA NCSE-02. En la memòria de càlcul consten les accions sísmiques considerades, les hipòtesis i les conclusions adoptades. I en els plànols es fan constar els nivells de ductilitat utilitzats en el càlcul.

Data L’arquitecte/a

Notes: 1) Les edificacions de fàbrica de maó, de blocs de morter, o similars, si 0,08g ab < 0,12g tindran 4 plantes com a màxim. I si ab 0,12g en tindran, com a

màxim, 2. (art. 1.2.3)

2) Quan ab 0,04g no s’executaran estructures de paredat, tàpia o tova.

3) Coeficient del terreny C: En funció del tipus de terreny:

Terreny I (Roca compacta, sòl cimentat o granular molt dens): C= 1.Terreny II (Roca molt fracturada, sòls granulars densos o cohesius durs): C= 1,3.Terreny III (Sòl granular de compacitat mitja, o sòl cohesiu de consistència ferma o molt ferma): C= 1,6. Terreny IV (Sòl granular solt, o sòl cohesiu tou): C= 2.

4) Les estructures de murs de fàbrica, si 0,08g ac 0,12g, l’alçada màxima serà de 4 plantes. I si ac 0,12g l’alçada màxima serà de 2 plantes. (art. 4.4.1)

5) En el cas d’estructures de pòrtics és important fer constar si estan ben arriostrats. L’existència d’una capa superior armada, monolítica i enllaçada a l’estructura en la totalitat de la superfície de cada planta permet considerar els pòrtics com ben arriostrats entre sí en totes les direccions (d’acord als comentaris de l’NCSE-02 C.1.2.3).

C/Nova Estacio, 27 - Viver d'empreses - Ed. Tallers Tortosa

2

0,04

1,60

1,0 1,28

0,051

Gener 2009 F. Xavier Gilabert i Ralda

Real Decret 47/2007 de 19 de gener, pel que s’aprova el procediment bàsic per a la certificació de eficiencia energètica d’edificis de nova construcció. Edifici oficines Segons l’article 2.1, Àmbito de aplicación, aquest document és d’aplicació en “b)-modificaciones, reformas o rehabilitaciones de edificios existentes con una superficie útil superior a 1000 m2 donde se renueven más del 25% de sus cerramientos”, per tant donat que l’obra no es troba en aquest supòsit no es d’aplicació aquest document. Naus taller Segons l’article 2.2, Àmbito de aplicación, aquest document s’excouen de l’àmbit d’aplicació “e) edificios industriales y agrícolas, en la parte destinada a talleres, procesos industriales y agrícolas no residenciales”, per tant donat que l’edifici es troba en aquest supòsit no es d’aplicació aquest document.

ANNEX INSTAL.LACIONS

Electricitat Xarxa d’aigua freda, ACS Climatització i ventilació Protecció i seguretat Protecció contra incendis Justificació HS4 Justificació HE4

MCon.6.03 MEMÒRIA CONSTRUCTIVA ELECTRICITAT

6.03.1 Electricitat

6.03.1.1.- Introducció

El projecte a que es fa referència és les noves instal·lacions elèctriques i enllumenat del Viver d’Empreses de Tortosa (Baix Ebre).

Aquest edifici per les seves característiques es considera com:

- Pública concurrència. - Instal·lacions mullades (instal·lacions d’exteriors) 6.03.1.2.- Determinació del tipus de subministrament d’energia elèctrica DADES DE LA INSTAL·LACIÓ Règim de neutre TTNeutre distribuït SÍTensió 3x400/230 VFreqüència 50 Hz

POTÈNCIES DE LA INSTAL·LACIÓ Potència total calculada 139.232 WPotència total instal·lada 112.855 WPotència Factor 0,8 total calculada 111.885 WPotència Factor 0,8 total instal·lada 90.284 WAmpliació de Potència de contractació fins a 69.000 W

En els quadres secundaris es troben desglosats en circuits independents les línies corresponents a il.luminació, força i emergència/senyalització (veure documentació gràfica). 6.03.1.3.- Característiques de la instal.lació L’edifici consta actualment d’un subministrament de 50 kw/400 V. S’ampliarà el subnministrament existent fins a una potència de 87 kw (amb maxímetre). El nou comptador s’instal.larà juntament amb la Caixa General de Protecció al límit de propietat, segons les noves prescripcions tècniques de la companyia subministradora.

La companyia subministradora efectuarà l'entrada del subministrament mitjançant una escomesa des del transformador de la zona. La caixa general de protecció es col·locarà seguint les directrius de la direcció facultativa. Aquesta caixa general de protecció serà de 400 A regulada a 200 A.

De la caixa general de protecció i fins a l'equip de mesura instal·larem una Línia General d'Alimentació amb cable RZ1-K 0,6/1 KV amb una secció de 4x1x95 mm2.

APARAMENTA

Equip de comptatge TMF-10 (amb maxímetre)Interruptor General de Protecció NS160 reg. 160 AFusibles de seguretat SíGrup electrogen NoBateria de condensadors Si

CABLEJAT PER SAFATA

Designació UNE RZ1 0.6/1 KVCodificació de colors Sí

CABLEJAT PER TUB (PROTECCIÓ MECÀNICA "5" I "7")

Designació UNE 07Z1-KCodificació de colors Sí

DESCRIPCIÓ DE LES POTENCIES I QUADRES

S'han previst les següents potencies:

Potència total calculada 139.232 WPotència total instal·lada 112.855 W Factor de simultaneïtat 0,8 Potència total calculada 111.885 WPotència total instal·lada 90.284 W Ampliació de Potència de contractació fins 69.000 W

Els quadres de distribució secundaris disposaran les següents potències de càlcul:

Q.ASC 9.888 WQ.EXT 3.780 WQ.PB.ZC 23.803 WQ.P1.ZC 14.016 WQ.P2.ZC 10.226 WQ.CLI 78.745 WQ.CEN 200 W

Els quadres de distribució secundaris disposaran les següents potències instal·lades :

Q.ASC 7.689 WQ.EXT 2.100 WQ.PB.ZC 19.404 WQ.P1.ZC 11.759 WQ.P2.ZC 8.725 WQ.CLI 63.770 WQ.CEN 200 W

Segons les Normes Tècniques Particulars de Fecsa-Endesa (Resolució ECF/4548/2006 de 29 de desembre) s’instal.larà a l’escomesa un protector de sobretensions (veure documentació gràfica i estat d’amidaments).

A la façana de l’edifici i sempre accessible desde l’exterior s’instal.larà:

- La Caixa General de Protecció - El conjunt de mesura tipus TMF-10 (AMB MAXÍMETRE).

A la sortida del CM estarà l’IGA que en aquest cas és un NS160N regulat a 160 A (x0.7-1).

6.03.1.4.- Subministrament Complementari a la xarxa

No existeix un subministrament complementari a xarxa degut a que segons la ITC-BT-28 no és necessari.

6.03.1.5.- Distribució elèctrica

6.03.1.5.1.- Subministrament La companyia subministradora efectuarà l'entrada del subministrament mitjançant una escomesa des del transformador de la zona. La caixa general de protecció es col·locarà seguint les directrius de la direcció facultativa. Aquesta caixa general de protecció serà de 400 A.

De la caixa general de protecció i fins a l'equip de mesura instal·larem una Línia General d'Alimentació amb cable RZ1-K 0,6/1 KV amb una secció de 4x1x95 mm2.

A la sala tècnica de la instal·lació elèctrica instal·larem:

- Bateria de condensadors de 40 kVAR. - El quadre general de distribució.

En la mateixa cambra tècnica, s’instal·larà una bateria de condensadors de compensació automàtica d'energia reactiva de 40 kVAR. Per tal de calcular aquesta potència reactiva de compensació s'ha considerat els següents cos φ dels diferents tipus de receptors elèctrics de la instal·lació :

- quadres tècnics : cos f = 0,65. - enllumenat per fluorescents A.F. : cos f = 0,85. - resistències : cos f = 1.

Per als càlculs s'utilitzarà un valor desitjat de cos f de 0,9 i 0,90, respectivament (excepte en resistències que serà 1) , ja que a causa de què mai funcionaran a la vegada tots els receptors, si no que hi haurà un factor de simultaneïtat de la instal·lació, aquest cos f tendirà a la pràctica al valor de 1.

Amb aquestes dades obtindrem un factor de correcció de :

- quadres tècnics : 0,685. - enllumenat per fluorescents A.F. : 0,135. - resistències : 0.

Per tant, es necessitarà una bateria de condensadors de 15 kVAR.

S’instal·larà un PIA tetrapolar de 125 A de protecció de l'esmentada bateria de condensadors.

6.03.1.5.2.- Control. Quadres i subquadres El quadre general de protecció i distribució es troba a la sala tècnica. S’instal.larà un quadre general mitjançant armaris tipus P per tal de donar servei a la instal.lació d’electricitat.

Del quadre general de protecció i distribució partiran les línies d' alimentació als quadres de distribució secundària. Aquestes línies seran les següents:

Q.EXT 4x6 mm2 + TTQ.PB.ZC 4x10 mm2 + TTQ.P1.ZC 4x10 mm2 + TTQ.P2.ZC 4x10 mm2 + TTQ.CLI 4x50 mm2 + TTQ.CEN 2x2,5 mm2 + TT

Els quadres de distribució tindran l'estructura de components elèctrics descrits als plànols d'esquemes de principi elèctrics i a la definició de l'estat d'amidaments. El seu accés serà restringit mitjançat pany. Es trobarà convenientment il.luminat mitjançant lluminàries tipus fluorescents i amb un enllumenat d’emergència en cas de fallida de la xarxa superior a 5 lux.

Els quadres de distribució tindran l'estructura de components elèctrics descrits als plànols d'esquemes de principi elèctrics i a la definició de l'estat d'amidaments.

En els esquemes s'adjunten cada un dels circuits establerts indicats en la seva corresponent nomenclatura que es tindrà que situar a l’inici dels quadres i dins de les caixes de connexió.

En els esquemes de principi es calcula la potència instal·lada i de càlcul així com els mecanismes de protecció i seccions dels conductors que recolzats en el càlcul de caigudes de tensió formen el dimensionament d'aquest projecte.

Quant a la instal·lació de línies, cables, mecanismes, quadres de protecció, de maniobra, etc... es procedirà de la següent manera: Del quadre general de protecció es derivaran les línies d'alimentació als quadres secundaris de sector o zona.

Els quadres secundaris de protecció i distribució seran aïllants, amb guia DIN preparats per allotjar els interruptors magnetotèrmics i diferencials tipus VIGI corresponents a cada circuit.

A partir dels interruptors automàtics magnetotèrmics es derivaran les línies d'alimentació a les dependències, amb cables de seccions indicades.

Cal indicar que els interruptors diferencials hauran de resistir les corrents de curtcircuit que puguin presentar-se al punt de la seva instal·lació i de no respondre a aquesta condició estaran protegits per curtcircuits fusibles de característiques adequades o PIA associat al diferencial.

El poder de tall i la tipologia dels interruptors magnetotèrmics que s'han d'instal·lar, s'ajustaran a la Norma Internacional d'Aparellatge de Baixa Tensió EN 60898/UNE 20347.

La tensió de comandament serà de 400 V entre fases i 230 V entre fases i neutre procurant-se un perfecte equilibri entre les fases al repartiment de les càrregues de cada cicuit.

L'estructura dels quadres de planta serà, a grans trets, la següent :

- tres línies principals (bloc vigi:protecció magnetotèrmica i diferencial) d'enllumenat (cadascuna d'elles amb línies secundaries d'enllumenat d'emergència i senyalització i enllumenat normal), per tal de què un tall de corrent en una qualsevol d'elles deixi almenys dues terceres parts dels receptors d'enllumenat en funcionament.

- una línia (bloc vigi:protecció magnetotèrmica i diferencial) d'endolls de dependències ( aquesta línia estarà protegida per un PIA i disposarà de sublínies d'endolls protegides mitjançant interruptors magnetotèrmics amb protecció diferencial tipus VIGI monofàssics).

- una línia principal (bloc vigi:protecció magnetotèrmica i diferencial) d'endolls de neteja. - una línia principal (bloc vigi:protecció magnetotèrmica i diferencial) d'endolls d'informàtica

Aquesta estructura en quadres de distribució secundària particulars poden arribar a ser diferents (veure esquemes de principi).

Cal indicar que els interruptors diferencials hauran de resistir les corrents de curtcircuit que puguin presentar-se al punt de la seva instal·lació i de no respondre a aquesta condició estaran protegits per curtcircuit fusibles de característiques adequades o PIA associat al diferencial (per això s'han dissenyat PIA’s amb protecció diferencial tipus VIGI. El nivell de sensibilitat d'aquests interruptors respondrà a l'assenyalat a l’instructiu ITC-BT 22 i 23: els diferencials de protecció de línies d'enllumenat o d'endolls seran de sensibilitat de 0,03 A i els d'alimentació directa a maquinaria podran ser de 0,3 A de sensibilitat.

Es mantindrà selectivitat entre els diferents diferencials aigües amunt mitjançant selectors de retard per tal que una pertorbació diferencial particular no afecti a la resta d’instal.lació.

6.03.1.5.3.- Transport. Xarxa elèctrica

El cablejat a utilitzar serà :

- RZ1 0,6/1 KV a les instal·lacions d'enllaç, instal·lacions exteriors i instal·lacions amb safata portacables.

- 07Z1-K a les instal·lacions amb tub aïllant.

Els tubs a utilitzar seran:

- Tub semirrígid de protecció "7" per a instal·lacions encastades. - Tub rígid de protecció "7" o "9" per a instal·lacions vistes. - Tub semirrígid 160 mmD (tub d'enllumenat) per a les instal·lacions d'enllumenat exterior.

Les safates a utilitzar seran:

- Safata metàl.lica de 100, 200 I 400 mm d'amplària per a la distribució a dependències i aules (aquesta safata anirà partida per on s'instal·larà el cablejat de corrents fluixes).

El material de maniobra a utilitzar (polsadors, interruptors, preses de corrent, etc...) serà de superfície. L'alçada de muntatge serà de 160 cm sobre el paviment.

Les preses de corrent i aparells d'il·luminació estaran connectat al circuit de posada a terra.

En els plànols que s'adjunten es detallen els emplaçaments, i tipus d'elements a instal·lar.

6.03.1.5.4.- Evacuació. Xarxa de terres

Es realitzarà una línia de terra que formarà un anell tancat i que connectarà equipotencialment totes les parts metàl·liques del mateix, per tal d’aconseguir una resistència de terra inferior a 5 ohms.

La instal·lació de terra estarà formada per:

- Una línia de terra amb cable de coure nu de 35 mm2 que estarà recolzada per piquetes. - Arquetes de connexió de posta a terra. S’instal·larà una arqueta per a les instal·lacions

de terra, una per a les instal·lacions d’electricitat i enllumenat, una per a la climatització, una per a la fontaneria, una per a veu i dades i una arqueta per a les instal·lacions de l’ascensor.

6.03.1.6.- Subministrament mitjançant font pròpia

6.03.1.6.1.- Grup Electrògen

No existeix un subministrament complementari mitjançant grup electrògen.

6.03.1.6.2.- Sistemes fotovoltaics

No s’instal.laran sistemes de captació i transformació d’energia solar per procediments fotovoltaics perquè segons el CTE, apartat HE5 l’àmbit d’aplicació és a partir de 4.000 m2 construïts.

6.03.2.- Enllumenat interior

6.03.2.1.- Criteris de disseny

Norma UNE-EN 12.464-1Índex de reproducció cromàtica Ra>85Temperatura de color interior 3.000 ºKTemperatura de color exterior 4.200 ºKCompensació del factor de potència Individual per aparellNivells de càlcul Circulacions 150 luxAules i espais docents 300 luxGimnàs 300 luxLavabos, serveis i vestidors 200 luxAula dibuix 750 lux (pissarra 300)Laboratori 500 lux (pissarra 300)Aula informàtica 500 lux (pissarra 300)Biblioteca 200 lux (general) 500 lux (zona lectura)Cuina 150 lux (general) 300 lux (zona de treball)Despatxos administració 500 luxPati exterior 50 lux (general)

Característiques mínimes segons estança en Edificis Educatius, segons UNE-EN 12.464-1:

Tipus d’espai interior Em (lux) UGRl Ra

Aules, aules de tutoria 300 19 80

Aules per a classes nocturnes i educació d’adults 500 19 80

Sala de lectura 500 19 80

Pissarra 500 19 80

Taula de demostracions 500 19 80

Aules d’art 500 19 80

Aules d’art a Escoles d’art 750 19 80

Aules de dibuix tècnic 750 16 80

Aules de pràctiques i laboratoris 500 19 80

Aules de manualitats 500 19 80

Tallers d’ensenyança 500 19 80

Aules de pràctiques de música 300 19 80

Aules de pràctiques d’informàtica 300 19 80

Laboratori de llengües 300 19 80

Aules de preparació i tallers 500 22 80

Halls d’entrada 200 22 80

Àrees de circulació, passadissos 100 25 80

Escales 150 25 80

Aules comuns d’estudi i aules de reunió 200 22 80

Sales de professors 300 19 80

Biblioteca: general 200 19 80

Biblioteca: sales de lectura 500 19 80

Magatzems de material de professors 100 25 80

Sales d’esports, gimnàs, piscines 300 22 80

Cantines escolars 200 22 80

Cuina 500 22 80

6.03.2.2.- Instal.lació

Al dissenyar les instal·lacions d'enllumenat s'ha tingut en compte les recomanacions de la norma UNE-EN 12.464 (segons CTE) referent a la il·luminació d'espais i dependències amb llum artificial. Així mateix s'ha considerat les diverses funcions que desenvoluparà el Centre i per això, els nivells mitjos d'il·luminació adequats al treball a desenvolupar a cada dependència del mateix. En la elecció de les fonts de llum per a cada zona s'ha considerat els següents aspectes:

- Reproducció exacta dels colors. S'han elegit làmpades de tonalitat blanca amb espectre lluminós que proporciona una reproducció aproximada a blanca càlida de tipus NIVELL 1 Ra >85.

- Reacció del personal al color de la il·luminació ambiental. S'ha preferit en la elecció de làmpades a instal·lar tons càlids i incandescents degut a la reacció sensible, que origina una sensació de calor i benestar, evitant en el possible els tons blanc freds o blaus que desperten sensació de fredor. La temperatura de color serà de 3000 o 4200 ºK.

- Rendibilitat de la instal·lació. La rendibilitat de la instal·lació és un factor important a considerar de cara al consum i manteniment de la mateixa, per això, s'ha escollit en general per la majoria làmpades de descàrrega ja que tenen un rendiment entre tres i quatre vegades superior a les incandescents.

- Integració al disseny. S'ha considerat que els elements d'il·luminació s'integren totalment en els espais.

Segons Criteris del Departament d'Ensenyament s'han aplicat els següents coeficients de simultaneitat:

o 0,8 Enllumenat.

o entre 0,2 i 0,4 per als altres serveis.

Bàsicament, l’enllumenat es realitzarà de la següent manera, mitjançant regleta fluorescent en muntatge de superfície i en línia contínua i mitjançant projectors de potència i tipus de làmpada segons a la zona a instal·lar. Aquest enllumenat i de manera més concreta serà el següent:

Estructura lluminosa amb protecció mecànica, amb difusor transparent de metacrilat,reactància electrònica i temperatura de color de 3.000ºK. Fluorescentde 58,36 i 18 W.

Estructura lluminosa Estanca, amb difusor transparent de metacrilat, reactància electrònica i temperatura de color de 3.000ºK. Fluorescent de 58,36 i 18 W. Ambprotecció

Estructura lluminosa Amb difusor transparent de metacrilat, reactància electrònica itemperatura de color de 3.000ºK. Doble fluorescent de 18 W.

Làmpada Tipus hublot amb làmpada de 40 i 60 W, i grau de protecció IP55.

Un 15% de l'enllumenat general servirà com a enllumenat de vigilància.

6.03.2.3.- Càlcul del Valor d’Eficiència Energètica de la instal.lació (VEEI)

L’eficiència energètica de la instal.lació d’il.luminació s’obté mitjançant el Valor d’Eficiència Energètica de la Instal.lació (VEEI) per cada 100 lux, amb la següent expressió:

VEEI = (P*100)/(S*Em)

Essent:

P: potència total instal.lada amb làmpades més els equips auxiliars.

S: Superfície il.luminada.

Em: Il.luminància mitja horitzontal mantinguda.

Veure annex de càlculs d’il.luminació.

6.03.2.4.- Equips d’il.luminació A l'estat d'amidaments i plec de condicions es descriu el número i tipus de cada un dels equips d'il·luminació. En quant a l'aspecte estètic i decoratiu, s'ha considerat baix el punt de vista econòmic, elegint lluminàries de formes llises i de fàcil neteja.

Els equips fluorescents deuran complir de manera general les següents particularitats:

- Les reactàncies seran electròniques, de primeríssima qualitat completament protegides IP-54, capaces d'estabilitzar l'arc de les làmpades de descàrrega, mantenint fixa la tensió de les mateixes.

- Els condensadors hauran de ser de capacitat adequada per a elevar el factor de potencia a 0.9 com a mínim, blindats, capaços de tolerar augments d'un 15% la tensió nominal.

Els tubs fluorescents hauran de ser de tonalitat blanca càlida.

6.03.2.5.- Regulació lumínica Control de lluminàries Les lluminàries fluorescents de la instal·lació es controlaran mitjançant mòduls DSI-TLC en funció de l’aportació de llum natural, mesurada per un sensor de llum LSD, 2 sortides DSI, màxim 25 balasts per sortida, amb una tensió nominal: 230/240V AC-50/60Hz; per a muntage en sostre. Sensor de lluminositat exterior El sensor de sostre recollirà en tot moment les dades d'il·luminació tant directa com difusa en adreça vertical i horitzontal a l’interior de l’habitacle i fins una distània de 3 metres a l’interior de l’edifici (segons DB HE 3 del CTE). Totes les dades captades pel sensor seran enviades als receptors corresponents per tal de regular la intensitat lumínica en funció de l’aportació d’il.luminància exterior. Regulació en funció de la llum natural En aquelles zones en que hi hagi presència de persones (aules, despatxos etc.) mitjançant el mòdul Basic DSI-TLC i el sensor de sostre LSD de llum natural, es realitzarà una regulació de

les lluminàries en funció de la llum natural disponible que repercutirà en el confort de l'usuari així com en un important estalvi energètic. El processador de llum serà l'encarregat d'ajustar els valors d'il·luminació de cadascuna de les sortides del sistema en funció de les variacions de la llum natural recollides pel sensor situat en l’interior de l'habitacle. El sistema de control permetrà la creació d'una corba característica de control per a cadascuna de les sortides regulables que utilitzarà per a calcular a cada moment el valor de sortida necessari per a mantenir uns nivells d'il·luminació constants en el recinte malgrat les variacions normals d'il·luminació natural. Regulació en funció de la presència En aquelles zones en que hi hagi presència de persones puntualment (banys, …) mitjançant el sensor de presència, es realitzarà una regulació de les lluminàries (temporitzant-les) en funció de la presència o no de les persones que repercutirà en el confort de l'usuari així com en un important estalvi energètic.

6.03.2.6.- Enllumenat d’emergència

Tal com es preceptiu en un local de pública concurrència, s'ha previst la instal·lació de varis plafons compostos d'una bateria autònoma per a obtenir enllumenat d'emergència, els quals s'han situat en llocs adequats per a obtenir el màxim rendiment de la llum que emetien donada la funció d'enllumenat de seguretat i en aquells que eventualment poden existir circulació de persones.

Els aparells estan constituïts per una caixa d'alumini segons detall adjunt provista de difusor de prismàtic. A l'interior s'allotja un conjunt de bateria-cargador capaç de subministrar un enllumenat autònom equivalent a 11 W fluorescent durant més d'una hora. No precisen cap tipus de manteniment, cap tipus de precaució, estaran connectats sempre a la xarxa i en el cas de faltar la tensió d'entrada s'encendran automàticament apagant-se quan torni al tensió.

El nivells mínims de il·luminació d’emergència seran:

Nivell mínim Recorreguts d’evacuació 1 lux Aparells contra incendis 5 lux Ambient anti-pànic 0,5 lux Alt risc 15 lux

6.03.3.- Reglamentació aplicable

Serà d’obligat compliment l’actual reglament electrotècnic per a baixa tensió de 2 d’agost de 2002 (Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost) i les seves instruccions tècniques complementàries i el Codi Tècnic de l’Edificació (Reial Decret 314/2006, de 17 de març).

04/03/2009 Página 2

Circuito: Q.ASC ( Q3-C3-L3) - CalculadoAguas arriba: Cuadro2Aguas abajo:Tensión: 400

Interruptor automático: Q3 Nombre: NS100N>03/2004-36.0 kA Calibre nominal: 100 ACalibre de la protección (In): 40.0 A Relé: TM-DCdad de polos: 4P4dSelectividad: T Pdc reforzado por filiación: Protección diferencial: Sí

Descripción de la protección diferencial: Vigi MHSensibilidad: 1000.00 mAPosición de temporización: 150 ms

Reglajes:Sobrecarga: Ir = 0.80 In = 32.00 AMagnético: Im(Isd) = 500 A

Cable: C3 Longitud: 32.0 mModo de colocación: C

cables multiconductores sobre bandejas no perforadasTipo de cable: Multiconductor Cdad de capas: 1Aislant: PVC Cdad de circuitos juntos adicionales: 0Alineamiento de conductores: Temperatura ambiente: 40 °C Nivel de THDI: 0 %

Corriente admisible por el cable (Iz):Iz en condiciones normales de uso: 56.9 AIz x factores de corrección (condiciones reales de uso): 49.5 A

# Condición de dimensionado: usuarioFactores de corrección: Temperatura : 0.87 (52-D1)

x Resistividad térmica del terreno : 1.00 (A.52-16)x Neutro cargado : 1.00 (D.52-1)x colocación junta : 1.00 (52-E1)x Usuario : 1.00/ Protección) : 1.00

______ 0.87

Secciones (mm²) teóricas elegidas descripción metalPor fase 1 x 4.6 1 x 10.0 CobreNeutro 1 x 4.6 1 x 10.0 CobrePE 1 x 6.0 1 x 10.0 Cobre

Caídas de tensión arriba circuit abajo∆U (%) 0.90 0.4394 1.34

Resultados de cálculo:Icc a.arriba

Ik3máx Ik2máx Ik1máx Ik2mín Ik1mín I defecto

(kA) 18.6001 3.8599 3.3428 2.0065 2.5601 1.5241 0.0114R (mΩ) 4.9251 64.1571 128.3141 125.3902 152.8074 149.8834 147.4821

X (mΩ) 12.7720 15.3320 30.6641 19.4920 30.6641 19.4920 17.8920

Z (mΩ) 13.6887 65.9637 131.9272 126.8962 155.8537 151.1455 148.5634

Los resultados del cálculo son conformes a la norma UTE C15-500.Nota técnica UTE 15L-602Las hipótesis del cálculo y la elección de los aparatos son responsabilidad del proyectista.

Carga I: 14.27 A Polaridad del circuito: Tri + NP: 9.89 kW Esquema de conexiones a tierra: TTcos ϕ : 1.00 Repartición: - Ku: 1.0Número de circuitos idénticos 1

Ecodial V3.37

04/03/2009 Página 2

Circuito: Q.EXT ( Q4-C4-L4) - CalculadoAguas arriba: Cuadro2Aguas abajo:Tensión: 400

Interruptor automático: Q4 Nombre: NS100N-25.0 kA Calibre nominal: 100 ACalibre de la protección (In): 25.0 A Relé: TM-DCdad de polos: 4P4dSelectividad: T Pdc reforzado por filiación: Protección diferencial: Sí








______ 0.87





(kA) 18.6001 10.5033 9.0961 6.2544 7.3257 4.8755 0.0115R (mΩ) 4.9251 20.3501 40.7001 37.7762 47.6706 44.7466 42.3453

X (mΩ) 12.7720 13.1720 26.3441 15.1720 26.3441 15.1720 13.5720

Z (mΩ) 13.6887 24.2410 48.4821 40.7091 54.4656 47.2488 44.4671



Ecodial V3.37

04/03/2009 Página 2

Circuito: Q.PB.ZC ( Q5-C5-L5) - CalculadoAguas arriba: Cuadro2Aguas abajo:Tensión: 400

Interruptor automático: Q5 Nombre: NS100N>03/2004-36.0 kA Calibre nominal: 100 ACalibre de la protección (In): 50.0 A Relé: TM-DCdad de polos: 4P4dSelectividad: T Pdc reforzado por filiación: Protección diferencial: No

Descripción de la protección diferencial: -Sensibilidad: -Posición de temporización: -







______ 0.87





(kA) 18.6001 13.1555 11.3930 8.5967 9.4733 6.8635 0.0115R (mΩ) 4.9251 14.1801 28.3601 25.4362 32.8626 29.9386 27.5373

X (mΩ) 12.7720 13.1720 26.3441 15.1720 26.3441 15.1720 13.5720

Z (mΩ) 13.6887 19.3540 38.7080 29.6174 42.1184 33.5635 30.7002



Ecodial V3.37

04/03/2009 Página 2

Circuito: Q.P1.ZC ( Q6-C6-L6) - CalculadoAguas arriba: Cuadro2Aguas abajo:Tensión: 400









______ 0.87





(kA) 18.6001 4.0849 3.5376 2.1300 2.7127 1.6189 0.0114R (mΩ) 4.9251 60.4551 120.9101 117.9862 143.9226 140.9986 138.5973

X (mΩ) 12.7720 15.1720 30.3441 19.1720 30.3441 19.1720 17.5720

Z (mΩ) 13.6887 62.3298 124.6596 119.5337 147.0866 142.2961 139.7068



Ecodial V3.37

04/03/2009 Página 2

Circuito: Q.P2.ZC ( Q7-C7-L7) - CalculadoAguas arriba: Cuadro2Aguas abajo:Tensión: 400









______ 0.87





(kA) 18.6001 3.7562 3.2530 1.9499 2.4900 1.4807 0.0114R (mΩ) 4.9251 66.0081 132.0161 129.0922 157.2498 154.3258 151.9245

X (mΩ) 12.7720 15.4120 30.8241 19.6520 30.8241 19.6520 18.0520

Z (mΩ) 13.6887 67.7835 135.5669 130.5795 160.2424 155.5720 152.9932



Ecodial V3.37

04/03/2009 Página 2

Circuito: Q.CLI ( Q8-C8-L8) - CalculadoAguas arriba: Cuadro2Aguas abajo:Tensión: 400

Interruptor automático: Q8 Nombre: NS160N-36.0 kA Calibre nominal: 160 ACalibre de la protección (In): 160.0 A Relé: TM-DCdad de polos: 4P4dSelectividad: T Pdc reforzado por filiación: Protección diferencial: Sí








______ 0.87



Verificación de la limitación térmica:Energía recibida por el conductor de fase: 49152000 A²sLimitación admisible: 64802500 A²s



(kA) 18.6001 10.3039 8.9234 6.3376 7.3820 5.0787 0.0115R (mΩ) 4.9251 18.1465 36.2930 33.3690 42.3820 39.4580 37.0567

X (mΩ) 12.7720 16.7720 33.5441 22.3720 33.5441 22.3720 20.7720

Z (mΩ) 13.6887 24.7102 49.4205 40.1746 54.0504 45.3590 42.4815



Ecodial V3.37

04/03/2009 Página 2

Ecodial V3.37

Viver Empreses 05.02.2009

Proyecto elaborado por

Consulting Oficina Tècnica Lluís J. Duart, S.L.

Teléfono 977 44 57 42Fax 977 44 53 45

e-Mail [email protected]

OD-2982 1X54W CATALOGO OD-2982 1X54W (celosía) / Hoja de datos de luminarias

Dispone de una imagen de la luminaria en nuestro catálogo de luminarias.

Emisión de luz 1:

80

120

200

240

cd/klm η = 50%C0 - C180 C90 - C270

0° 15° 30°

45°

60°

75°

90°

105°105°

90°

75°

60°

45°

30° 15° 0°

Clasificación luminarias según CIE: 100 Código CIE Flux: 52 95 100 100 50

Emisión de luz 1:

Valoración de deslumbramiento según UGR

ρ Techo 70 70 50 50 30 70 70 50 50 30

ρ Paredes 50 30 50 30 30 50 30 50 30 30

ρ Suelo 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20

Tamaño del localX Y

Mirado en perpendicularal eje de lámpara

Mirado longitudinalmenteal eje de lámpara

2H 2H 21.8 23.0 22.1 23.3 23.5 19.8 21.0 20.1 21.2 21.43H 21.7 22.8 22.0 23.0 23.3 19.7 20.8 20.0 21.0 21.34H 21.6 22.6 22.0 22.9 23.2 19.6 20.6 19.9 20.9 21.26H 21.6 22.5 21.9 22.8 23.1 19.5 20.5 19.9 20.7 21.18H 21.5 22.4 21.9 22.7 23.0 19.5 20.4 19.9 20.7 21.012H 21.5 22.3 21.8 22.6 23.0 19.5 20.3 19.8 20.6 20.9

4H 2H 22.0 23.0 22.4 23.3 23.6 20.3 21.3 20.7 21.6 21.93H 21.9 22.7 22.3 23.1 23.4 20.3 21.1 20.6 21.4 21.74H 21.9 22.6 22.2 22.9 23.3 20.2 20.9 20.6 21.3 21.66H 21.8 22.4 22.2 22.8 23.2 20.1 20.8 20.6 21.1 21.58H 21.7 22.3 22.2 22.7 23.1 20.1 20.7 20.5 21.1 21.512H 21.7 22.2 22.2 22.6 23.1 20.1 20.6 20.5 21.0 21.4

8H 4H 21.7 22.3 22.2 22.7 23.1 20.1 20.7 20.5 21.1 21.56H 21.7 22.1 22.1 22.6 23.0 20.0 20.5 20.5 20.9 21.48H 21.6 22.0 22.1 22.5 23.0 20.0 20.4 20.5 20.8 21.312H 21.6 21.9 22.1 22.4 22.9 19.9 20.3 20.4 20.8 21.3

12H 4H 21.7 22.2 22.2 22.6 23.1 20.1 20.6 20.5 21.0 21.46H 21.6 22.0 22.1 22.5 23.0 20.0 20.4 20.5 20.8 21.38H 21.6 21.9 22.1 22.4 22.9 19.9 20.3 20.4 20.8 21.3

Variación de la posición del espectador para separaciones S entre luminarias

S = 1.0H +0.6 / -0.7 +0.5 / -0.5S = 1.5H +2.0 / -4.8 +2.5 / -5.9S = 2.0H +3.3 / -16.3 +3.6 / -12.6

Tabla estándar BK00 BK01

Sumando de corrección 1.1 -0.2

Índice de deslumbramiento corregido en relación a 4450lm Flujo luminoso total

Página 1

Página 1 de 4DIALux 4.6 Output





Teléfono 977 44 57 42Fax 977 44 53 45


Oficina P1 / Resumen

360

360

420

420420 420 420

420

420

420420420

420

480

480 480 480 480

480

480

480480480480

540 540540

540540 540

540

540

9.20 m0.00

3.80 m

0.00

Altura del local: 2.600 m, Altura de montaje: 2.600 m, Factor mantenimiento: 0.90

Valores en Lux, Escala 1:66

Superficie ρ [%] Em [lx] Emin [lx] Emax [lx] Emin / E

Plano útil / 462 282 547 0.610

Suelo 20 370 240 457 0.649

Techo 70 89 59 144 0.666

Paredes (4) 50 203 66 2153

Plano útil:Altura: 0.850 mTrama: 64 x 32 Puntos Zona marginal: 0.200 m

UGR Longi- Tran al eje de luminariaPared izq 22 20Pared inferior 22 20(CIE, SHR = 0.25.)

Lista de piezas - Luminarias

Valor de eficiencia energética: 13.90 W/m² = 3.01 W/m²/100 lx (Base: 34.96 m²)

N° Pieza Designación (Factor de corrección) Φ [lm] P [W]

1 9 OD-2982 1X54W CATALOGO OD-2982 1X54W (celosía) (1.000) 4450 54.0

Total: 40050 486.0

Página 2






Teléfono 977 44 57 42Fax 977 44 53 45


Oficina P1 / Lista de luminarias

9 Pieza OD-2982 1X54W CATALOGO OD-2982 1X54W (celosía) N° de artículo: CATALOGO Flujo luminoso de las luminarias: 4450 lm Potencia de las luminarias: 54.0 W Clasificación luminarias según CIE: 100 Código CIE Flux: 52 95 100 100 50 Armamento: 1 x T5 54W (Factor de corrección 1.000).

Dispone de una imagen de la

luminaria en nuestro catálogo de luminarias.

Página 3






Teléfono 977 44 57 42Fax 977 44 53 45


Oficina P1 / Resultados luminotécnicos

Flujo luminoso total: 40050 lmPotencia total: 486.0 WFactor mantenimiento: 0.90

Zona marginal: 0.200 m

Superficie Intensidades lumínicas medias [lx]

Grado de reflexión [%]

Densidad lumínica media [cd/m²]

directo indirecto totalPlano útil 382 80 462 / /

Suelo 283 87 370 20 24

Techo 0.00 89 89 70 20

Pared 1 128 84 211 50 34

Pared 2 105 80 185 50 29

Pared 3 128 82 209 50 33

Pared 4 105 80 185 50 29

Simetrías en el plano útil Emin / Em: 0.610 (1:2) Emin / Emax: 0.515 (1:2)



Página 4






Teléfono 977 44 57 42Fax 977 44 53 45


OD-2982 1X49W CATALOGO OD-2982 1X49W (celosía) / Hoja de datos de luminarias

Dispone de una imagen de la luminaria en nuestro catálogo de luminarias.

Emisión de luz 1:

80

120

200

240

cd/klm η = 50%C0 - C180 C90 - C270

0° 15° 30°

45°

60°

75°

90°

105°105°

90°

75°

60°

45°

30° 15° 0°

Clasificación luminarias según CIE: 100 Código CIE Flux: 52 95 100 100 50

Emisión de luz 1:

Valoración de deslumbramiento según UGR

ρ Techo 70 70 50 50 30 70 70 50 50 30

ρ Paredes 50 30 50 30 30 50 30 50 30 30

ρ Suelo 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20

Tamaño del localX Y

Mirado en perpendicularal eje de lámpara

Mirado longitudinalmenteal eje de lámpara

2H 2H 20.9 22.1 21.2 22.4 22.6 18.9 20.1 19.2 20.3 20.53H 20.8 21.9 21.1 22.1 22.4 18.8 19.9 19.1 20.1 20.44H 20.7 21.7 21.0 22.0 22.3 18.7 19.7 19.0 20.0 20.36H 20.6 21.6 21.0 21.9 22.2 18.6 19.5 19.0 19.8 20.18H 20.6 21.5 21.0 21.8 22.1 18.6 19.5 19.0 19.8 20.112H 20.6 21.4 20.9 21.7 22.0 18.6 19.4 18.9 19.7 20.0

4H 2H 21.1 22.1 21.5 22.4 22.7 19.4 20.4 19.8 20.7 21.03H 21.0 21.8 21.4 22.2 22.5 19.4 20.2 19.7 20.5 20.84H 20.9 21.7 21.3 22.0 22.4 19.3 20.0 19.7 20.4 20.76H 20.9 21.5 21.3 21.9 22.3 19.2 19.9 19.6 20.2 20.68H 20.8 21.4 21.3 21.8 22.2 19.2 19.8 19.6 20.2 20.612H 20.8 21.3 21.2 21.7 22.2 19.2 19.7 19.6 20.1 20.5

8H 4H 20.8 21.4 21.3 21.8 22.2 19.2 19.8 19.6 20.2 20.66H 20.8 21.2 21.2 21.7 22.1 19.1 19.6 19.6 20.0 20.58H 20.7 21.1 21.2 21.6 22.1 19.1 19.5 19.6 19.9 20.412H 20.7 21.0 21.2 21.5 22.0 19.0 19.4 19.5 19.9 20.4

12H 4H 20.8 21.3 21.3 21.7 22.2 19.2 19.7 19.6 20.1 20.56H 20.7 21.1 21.2 21.6 22.1 19.1 19.5 19.6 19.9 20.48H 20.7 21.0 21.2 21.5 22.0 19.0 19.4 19.5 19.9 20.4

Variación de la posición del espectador para separaciones S entre luminarias

S = 1.0H +0.6 / -0.7 +0.5 / -0.5S = 1.5H +2.0 / -4.8 +2.5 / -5.9S = 2.0H +3.3 / -16.3 +3.6 / -12.6

Tabla estándar BK00 BK01

Sumando de corrección 0.2 -1.1

Índice de deslumbramiento corregido en relación a 4300lm Flujo luminoso total

Página 1




Teléfono 977 44 57 42Fax 977 44 53 45


Sala PB / Resumen

300

300

300

350

350

350

350

350

350

350

400

400

400 400

400

400

400

400400

400

400

450

450 450 450

450

450

450

450450450

450

6.30 m0.00

3.80 m

0.000.20

3.60

Altura del local: 2.820 m, Altura de montaje: 2.910 m, Factor mantenimiento: 0.90

Valores en Lux, Escala 1:49

Superficie ρ [%] Em [lx] Emin [lx] Emax [lx] Emin / Em

Plano útil / 385 259 468 0.672

Suelo 20 299 208 366 0.695

Techo 70 80 65 105 0.809

Paredes (4) 50 186 63 378 /

Plano útil:Altura: 0.850 mTrama: 32 x 32 Puntos Zona marginal: 0.200 m


Lista de piezas - Luminarias


N° Pieza Designación (Factor de corrección) Φ [lm] P [W]

1 6 OD-2982 1X49W CATALOGO OD-2982 1X49W (celosía) (1.000) 4300 49.0

Total: 25800 294.0

Página 2




Teléfono 977 44 57 42Fax 977 44 53 45


Sala PB / Lista de luminarias

6 Pieza OD-2982 1X49W CATALOGO OD-2982 1X49W (celosía) N° de artículo: CATALOGO Flujo luminoso de las luminarias: 4300 lm Potencia de las luminarias: 49.0 W Clasificación luminarias según CIE: 100 Código CIE Flux: 52 95 100 100 50 Armamento: 1 x T5 49W (Factor de corrección 1.000).

Dispone de una imagen de la luminaria en

nuestro catálogo de luminarias.

Página 3




Teléfono 977 44 57 42Fax 977 44 53 45


Sala PB / Resultados luminotécnicos

Flujo luminoso total: 25800 lmPotencia total: 294.0 WFactor mantenimiento: 0.90Zona marginal: 0.200 m

Superficie Intensidades lumínicas medias [lx] Grado de reflexión [%] Densidad lumínica media [cd/m²] directo indirecto total

Plano útil 307 78 385 / /

Suelo 219 81 299 20 19

Techo 0.00 80 80 70 18

Pared 1 112 74 186 50 30

Pared 2 113 73 186 50 30

Pared 3 112 74 186 50 30

Pared 4 113 74 186 50 30

Simetrías en el plano útil Emin / Em: 0.672 (1:1) Emin / Emax: 0.553 (1:2)



Página 4

1

MC 12 XARXA D’AIGUA FREDA, AIGUA CALENTA SANITARIA.

1 INTRODUCCIÓ

El projecte a que es fa referència és la instal·lació de ampliació i reforma d’un viver d’empreses a Tor-tosa.

Per a la confecció del projecte de fontaneria s'han pres els següents criteris:

- Mínima interferència amb la resta dels elements constructius. - Màxima durabilitat dels elements exteriors i interiors que constitueixen les instal·lacions. - Màxima flexibilitat d'ús de les instal·lacions. - Màxima accessibilitat dels components. - S'instal·laran les claus de pas abans de l'entrada d'aigua a totes les zones humides. - Aïllament de 19 mm. a les canonades d'aigua freda per a evitar condensacions. - Aïllament de 19mm. a les canonades d'aigua calenta sanitària per a evitar pèrdues d’energia. - S’instal·laran dispositius reductors de consum a tots els aparells que sigui possible, com per

exemple aireijadors a les aixetes. - Les aixetes de lavabos, bidets i aigüeres, així com els equips de dutxa, estaran dissenyades per

economitzar aigua o disposaran d'un mecanisme economitzador. En qualsevol cas, obtindran un cabal màxim de 12 litres per minut havent de donar un mínim de 9 litres per minut a una pressió dinàmica mínima d'utilització superior a 1 bar.

- Les cisternes dels vàters hauran de disposar de mecanismes de doble descàrrega o de descàrre-ga interrompible. Aquest projecte es realitzarà en tres fases, però l’escomesa s’instal·larà a la primera fase, igual que la bateria de comptadors. Les instal·lacions interiors es realitzaran segons demanda de ca-dascuna de les fases.

2 BASES DE CÀLCUL

Per a la realització d'aquest projecte s'han pres les següents dades com punt de partida:

VALORS DE CONSUM D'AIGUA FREDA i ACS

CABAL INSTANTANI CABAL INSTANTANI

TIPUS D'APARELL MÍNIM D'AIGUA

FREDA MÍNIM D'ACS (L/S) (L/S) Rentamans 0,05 0,03 Lavabo 0,10 0,07 Dutxa 0,20 0,10 Banyera de 1,40 o mes 0,30 0,20 Banyera 0,20 0,15 Bidet 0,10 0,07 Inodor amb cisterna 0,10 - Inodor amb fluxor 1,25 - Urinari aixeta temporitz. 0,15 - Urinari amb cisterna 0,04 - Aigüera domèstica 0,20 0,10 Aigüera no domèstica 0,30 0,20 Rentaplats domèstic 0,15 0,10 Rentaplats industrial 0,25 0,20 Rentador 0,20 0,10 Rentadora domèstica 0,20 0,15

2

Rentadora industrial 0,60 0,40 Aixeta aïllada 0,15 0,10 Aixeta garatge 0,20 - Abocador 0,20 -

AÏLLAMENT CANONADES AIGUA FREDA

TAULA DE GRUIXOS D'AÏLLAMENTS DE FLUIDS INTERIORS FREDS

Diàmetre exterior Temperatura del fluid

(mm) ºC -20 a -10 -9,9 a 0 0,1 a 10 >10

D ≤ 35 40 30 20 20 35 < D ≤ 60 50 40 30 20 60 < D ≤ 90 50 10 30 30 90 < D ≤ 140 60 50 40 30

140 < D 60 50 40 30

Quan els components estiguin instal·lats a l'exterior, el gruix indicat en aquesta

taula serà incrementat com a mímin en 20mm.

AÏLLAMENT CANONADES AIGUA CALENTA

TAULA DE GRUIXOS D'AÏLLAMENTS DE FLUIDS INTERIORS CALENTS

Diàmetre exterior Temperatura del fluid

(mm) ºC 40 a 65 66 a 100 101 a 150 151 a 200

D ≤ 35 20 20 30 40 35 < D ≤ 60 20 30 40 40 60 < D ≤ 90 30 40 40 50 90 < D ≤ 140 30 40 50 50

140 < D 30 40 50 60 Quan els components estiguin instal·lats a l'exterior, el gruix indicat en aquesta

3

taula serà incrementat com a mímin en 10mm.

VALORS DE PRESSIÓ DE L'AIGUA Pressió màxima als aparells sanitaris (excepte inodors) 0,5 Kg/cm2

Pressió als inodors 2 Kg/cm2

VELOCITAT DE L'AIGUA Xarxes principals 1 a 1,5 m/sXarxes secundaries 0,5 a 1 m/s

CÀLCUL DELS CABALS I DE LA SIMULTANEITAT

La formula segons la qual es calcula el coeficient de simulteneitat:

( )( ) ∑⋅=×+×+−

= QkQnn

k vv max;loglog035,0035,01

1 α

On:

kv =Coeficient de simultaneïtat.

n=Número d'aparells instal·lats.

=Factor de correcció que depèn de l’ús de l'edifici.

Qmax= Cabal màxim previsible (l/s).

Q=Suma del cabal instantani mínim dels aparells instal·lats (l/s).

I aquest coeficient no pot ser mai inferior a 0,20.

APARELLS SANITARIS Q.NOM. AIXET. C.SIM Q.REALZONA L I U Bi Ab A D Pi B Ca R P Rp

PBSERVEIS DONES 2,0 2,0 0,400 4,000 0,577 0,231SERVEIS HOMES 2,0 2,0 0,400 4,000 0,577 0,231SERVEI MINUSV. 1,0 1,0 0,200 2,000 1,000 0,200ABOCADOR 1,0 0,150 1,000 1,000 0,150CAMBRA RESIDUS 1,0 0,200 1,000 1,000 0,200P1 1,000SERVEIS HOMES 2,0 2,0 1,0 0,500 5,000 0,500 0,250SERVEIS DONES 2,0 2,0 0,400 4,000 0,577 0,231SERVEI MINUSV. 1,0 1,0 0,200 2,000 1,000 0,200ABOCADOR 1,0 0,150 1,000 1,000 0,150SERVEI MINUSV. 1,0 1,0 0,200 2,000 1,000 0,200P2SERVEIS HOMES 2,0 2,0 1,0 0,500 5,000 0,500 0,250SERVEIS DONES 2,0 2,0 0,400 4,000 0,577 0,231SERVEI MINUSV. 1,0 1,0 0,200 2,000 1,000 0,200ABOCADOR 1,0 0,150 1,000 1,000 0,150

RESUM TOTAL 4,05 38,00 0,200 0,81

4


PBNAU 1,0 1,0 1,0 0,400 3,000 0,707 0,283NAU 1,0 1,0 1,0 0,400 3,000 0,707 0,283NAU 1,0 1,0 1,0 0,400 3,000 0,707 0,283NAU 1,0 1,0 1,0 0,400 3,000 0,707 0,283NAU 1,0 1,0 1,0 0,400 3,000 0,707 0,283NAU 1,0 1,0 1,0 0,400 3,000 1,000 0,400NAU 1,0 1,0 1,0 0,400 3,000 0,707 0,283NAU 1,0 1,0 1,0 0,400 3,000 0,707 0,283RESUM TOTAL 3,20 24,00 0,200 0,64

3.- MÈTODES DE CÀLCUL 3.1.- CABAL MÀXIM PREVISIBLE

Per a trams interiors a un subministrament, apliquem el següents expressions:

( )( ) ∑⋅=×+×+−

= QkQnn

k vv max;loglog035,0035,01

1 α

On: kv = Coeficient de simultaneïtat. n = Número d'aparells instal·lats. = Factor de correcció que depèn de l’ús de l'edifici. Qmax = Cabal màxim previsible (l/s). Q = Suma del cabal instantani mínim dels aparells instal·lats (l/s).

Per a trams que alimenten grups de subministrament, utilitzem aquestes altres expressions:

∑⋅=+⋅

+= maxeemaxe QkQ

NNk .;

)1(1019

On:

ke = Coeficient de simultaneïtat per a un grup de subministraments. N = Número de subministraments. Qmax.e = Cabal màxim previsible del grup de subministraments (l/s) Qmax = Suma del cabal màxim previsible dels subministraments instal·lats (l/s).

3.2.- DIÀMETRE Cadascun dels mètodes analitzats en els següents aspectes ens permeten calcular el diàmetre inte-rior de la conducció. Dels diàmetres calculats per cada mètode, triarem el major i, a partir d’ell, selec-cionarem el diàmetre comercial que més s’aproximi. 3.2.1.- CÀLCUL PER LIMITACIÓ DE LA VELOCITAT Obtenim el diàmetre interior basant-nos en l’equació de la continuïtat d’un líquid, i fixant una velocitat d’hipòtesi compresa entre 0,5 i 2 m/s, segons les condicions de cada tram. Així, aplicarem la següent expressió:

VQ

DSVQ⋅⋅

=⇒⋅=π

4000

On:

Q = Cabal màxim previsible (l/s) V = Velocitat d'hipòtesi (m/s)

5

D = Diàmetre interior (mm) 3.2.2.- CÀLCUL PER LIMITACIÓ DE LA PÈRDUA DE CÀRREGA LINEAL Consisteix a fixar un valor de pèrdua de càrrega lineal, i utilitzant la fórmula de pèrdua de càrrega de PRANDTL-COLEBROOK, determinar el diàmetre interior de la conducció:

⎟⎟⎠

⎞⎜⎜⎝

⎛

⋅+⋅−=

IgDDDk

IgDV a

251'2

71'3log22 10

ν

On:

V = Velocitat de l'aigua, en m/s D = Diàmetre interior de la canonada, en m I = Pèrdua de càrrega lineal, en m/m ka = Rugositat uniforme equivalent, en m = Viscositat cinemàtica del fluid, en m²/s g = Acceleració de la gravetat, en m²/s

3.3.- VELOCITAT Basant-nos de nou en l'equació de la continuïtat d'un líquid, aïllant la velocitat, i prenent el diàmetre interior corresponent a la conducció adoptada, determinem la velocitat de circulació de l'aigua:

2

4000D

QV⋅⋅

=π

On: V = Velocitat de circulació de l'aigua (m/s) Q = Cabal màxim previsible (l/s) D = Diàmetre interior del tub elegit (mm)

3.4.- PÈRDUES DE CÀRREGA Obtenim la pèrdua de càrrega lineal, o unitària, basant-nos de nou en la fórmula de PRANDTL-COLEBROOK, ja explicada en apartats anteriors.

La pèrdua total de càrrega que es produeix en el tram vindrà determinada per la següent equació:

HLLJJ eqUT Δ++⋅= )(

On: JT = Pèrdua de càrrega total en el tram, en m.c.a. JU = Pèrdua de càrrega unitària, en m.c.a./m L = Longitud del tram, en metres Leq = Longitud equivalent dels accessoris del tram, en metres. Diferència de cotes, en metres Per determinar la longitud equivalent en accessoris, utilitzem la relació L/D (longitud equiva-

lent/diàmetre interior). Per a cada tipus d’accessori considerem les següents relacions L/D:

Accessori L/D Colze a 90°...........................................................45 Colze a 45°...........................................................18 Corba a 180° ......................................................150 Corba a 90° ..........................................................18 Corba a 45° ............................................................9 Te Pas directe ......................................................16

6

Te derivació..........................................................40 Creu......................................................................50

MATERIALS EMPRATS: Canonades De coure durRugositat 0,0015

4 DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA INSTAL·LACIÓ

CARACTERÍSTIQUES DE LA INSTAL·LACIÓ Grup de pressió No.Aljub No.Regulador/reductor de pressió No.Filtre No.Protecció catòdica a l'ACS No.Tub d'acer No.Tub de coure Sí. Instal·lació interior.Tub de polietilè reticulat Si.Aixeteria Temporitzada i automescladora.Valvuleria De bola.

CIRCUIT D'AIGUA FREDA

L’escomesa serà de Dn 50. S’instal·lrà una bateria de comptadors a l’entrada de l’edifici i d’allí sorti-ran les diferents xarxes per a cada nau i una sola per a l’edifici d’oficines,

Per a evitar condensacions la xarxa anirà totalment aïllada menys els trams de derivació als aparells que aniran dintre de beina. Cada zona humida, disposarà d'una vàlvula de tall per a poder tancar la zona i deixar la resta de la instal·lació en funcionament.

La xarxa de fontaneria, es realitza amb canonada de coure dur. Els trams de derivació a cada aparell disposaran dels següent diàmetres:

Lavabo 15/13Inodor 15/13Dutxa 18/16Aigüera 18/16Pileta 18/16

En els plànols adjunts s'indica la distribució de la instal·lació.

Descripció S Qins Qmax Dn L V JUni JTra JAcu

Tram [5-6] 22A 7,40 1,48 50/52 Coure 4,59 1,18 40 0,18 0,27

Tram [6-7] 1A 0,40 0,28 20/22 Coure 31,88 0,90 58 1,86 2,13

Tram [7-8] 1A 0,40 0,28 20/22 Coure 15,27 0,90 58 0,89 3,02

Tram [8-9] 1A 0,40 0,28 20/22 Coure 5,85 0,90 58 0,34 3,36

Tram [9-10] 1A 0,40 0,28 20/22 Coure 1,19 0,90 58 0,07 3,43

Tram [6-12] 17A 5,40 1,08 33/35 Coure 0,23 1,26 57 0,01 0,29

Tram [12-13] 1A 0,40 0,28 20/22 Coure 31,67 0,90 58 1,85 2,13

7

Tram [13-14] 1A 0,40 0,28 20/22 Coure 15,27 0,90 58 0,89 3,02

Tram [14-15] 1A 0,40 0,28 20/22 Coure 7,23 0,90 58 0,42 3,45

Tram [15-16] 1A 0,40 0,28 20/22 Coure 1,19 0,90 58 0,07 3,51

Tram [12-18] 16A 5,00 1,00 33/35 Coure 0,12 1,17 50 0,01 0,29

Tram [18-19] 1A 0,40 0,28 20/22 Coure 31,53 0,90 58 1,84 2,13

Tram [19-20] 1A 0,40 0,28 20/22 Coure 15,28 0,90 58 0,89 3,02

Tram [20-21] 1A 0,40 0,28 20/22 Coure 18,09 0,90 58 1,05 4,08

Tram [21-22] 1A 0,40 0,28 20/22 Coure 1,19 0,90 58 0,07 4,15

Tram [18-24] 15A 4,60 0,92 33/35 Coure 0,30 1,08 43 0,01 0,31

Tram [24-25] 1A 0,40 0,28 20/22 Coure 31,36 0,90 58 1,83 2,13

Tram [25-26] 1A 0,40 0,28 20/22 Coure 15,21 0,90 58 0,89 3,02

Tram [26-27] 1A 0,40 0,28 20/22 Coure 19,43 0,90 58 1,13 4,15

Tram [27-28] 1A 0,40 0,28 20/22 Coure 1,19 0,90 58 0,07 4,22

Tram [24-30] 15A 4,20 0,84 33/35 Coure 0,23 0,98 36 0,01 0,31

Tram [30-31] 15A 4,20 0,84 33/35 Coure 30,42 0,98 36 1,11 1,42

Tram [31-32] 15A 4,20 0,84 33/35 Coure 22,15 0,98 36 0,81 2,23

Tram [32-33] 15A 4,20 0,84 33/35 Coure 27,18 0,98 36 0,99 3,22

Tram [33-34] 15A 4,20 0,84 33/35 Coure 2,02 0,98 36 0,07 3,29

Tram [34-35] 6A 1,70 0,45 20/22 Coure 1,55 1,43 133 0,21 3,49

Tram [35-36] 4A 1,10 0,38 20/22 Coure 2,02 1,21 99 0,20 3,69

Tram [36-37] 4A 1,10 0,38 20/22 Coure 3,92 1,21 99 0,39 4,08

Tram [37-38] 4A 1,10 0,38 20/22 Coure 1,55 1,21 99 0,15 4,23

Tram [38-39] 1A 0,40 0,23 20/22 Coure 0,43 0,74 41 0,02 4,25

Tram [38-41] 3A 0,70 0,33 16/18 Coure 1,55 1,63 222 0,34 4,58

Tram [41-42] 2A 0,55 0,31 20/22 Coure 0,27 1,00 70 0,02 4,60

Tram [42-43] 2A 0,55 0,31 20/22 Coure 1,04 1,00 70 0,07 4,67

Tram [43-44] 2A 0,55 0,31 20/22 Coure 5,18 1,00 70 0,36 5,03

Tram [44-45] 2A 0,55 0,31 20/22 Coure 2,18 1,00 70 0,15 5,18

Tram [45-46] 2A 0,55 0,31 20/22 Coure 17,79 1,00 70 1,24 6,43

Tram [46-47] 1A 0,35 0,25 20/22 Coure 0,86 0,79 46 0,04 6,47

Tram [47-48] 1A 0,35 0,25 20/22 Coure 1,09 0,79 46 0,05 6,52

Tram [48-49] 1A 0,35 0,25 20/22 Coure 49,04 0,79 46 2,26 8,78

Tram [49-50] 1A 0,35 0,25 20/22 Coure 1,09 0,79 46 0,05 8,83

Tram [50-51] 1A 0,35 0,25 20/22 Coure 0,98 0,79 46 0,05 8,87

Tram [46-53] 1A 0,20 0,20 16/18 Coure 11,53 0,99 92 1,06 7,49

Tram [41-55] 1A 0,15 0,15 16/18 Coure 0,27 0,75 56 0,02 4,59

Tram [35-57] 2A 0,60 0,30 20/22 Coure 1,42 0,96 65 0,09 3,59

Tram [57-58] 1A 0,40 0,23 20/22 Coure 0,43 0,74 41 0,02 3,60

Tram [57-60] 1A 0,20 0,20 20/22 Coure 1,55 0,64 32 0,05 3,64

Tram [34-62] 8A 2,50 0,50 26/28 Coure 0,43 0,94 45 0,02 3,31

Tram [62-63] 8A 2,50 0,50 26/28 Coure 3,00 0,94 45 0,14 3,45

Tram [63-64] 8A 2,50 0,50 26/28 Coure 0,40 0,94 45 0,02 3,46

Tram [64-65] 4A 1,25 0,38 20/22 Coure 0,38 1,22 99 0,04 3,50

Tram [65-66] 4A 1,25 0,38 20/22 Coure 1,55 1,22 99 0,15 3,66

8

Tram [66-67] 2A 0,90 0,34 20/22 Coure 1,42 1,07 79 0,11 3,77

Tram [67-68] 1A 0,40 0,23 20/22 Coure 1,55 0,74 41 0,06 3,83

Tram [67-70] 1A 0,50 0,25 20/22 Coure 0,43 0,80 47 0,02 3,79

Tram [66-72] 2A 0,35 0,24 20/22 Coure 5,94 0,78 45 0,27 3,92

Tram [72-73] 1A 0,20 0,20 20/22 Coure 1,55 0,64 32 0,05 3,97

Tram [73-74] 1A 0,20 0,20 20/22 Coure 0,43 0,64 32 0,01 3,99

Tram [72-76] 1A 0,15 0,15 16/18 Coure 1,60 0,75 56 0,09 4,01

Tram [64-78] 4A 1,25 0,38 20/22 Coure 0,40 1,22 99 0,04 3,50

Tram [78-79] 4A 1,25 0,38 20/22 Coure 3,00 1,22 99 0,30 3,80

Tram [79-80] 4A 1,25 0,38 20/22 Coure 0,40 1,22 99 0,04 3,84

Tram [80-81] 4A 1,25 0,38 20/22 Coure 0,38 1,22 99 0,04 3,88

Tram [81-82] 4A 1,25 0,38 20/22 Coure 1,55 1,22 99 0,15 4,03

Tram [82-83] 2A 0,35 0,24 20/22 Coure 5,94 0,78 45 0,27 4,30

Tram [83-84] 1A 0,15 0,15 16/18 Coure 1,60 0,75 56 0,09 4,39

Tram [83-86] 1A 0,20 0,20 20/22 Coure 1,55 0,64 32 0,05 4,35

Tram [86-87] 1A 0,20 0,20 20/22 Coure 0,43 0,64 32 0,01 4,37

Tram [82-89] 2A 0,90 0,34 20/22 Coure 1,42 1,07 79 0,11 4,15

Tram [89-90] 1A 0,50 0,25 20/22 Coure 0,43 0,80 47 0,02 4,17

Tram [89-92] 1A 0,40 0,23 20/22 Coure 1,55 0,74 41 0,06 4,21

Tram [6-94] 4A 1,60 0,52 26/28 Coure 0,24 0,98 49 0,01 0,29

Tram [94-95] 1A 0,40 0,28 20/22 Coure 31,88 0,90 58 1,86 2,14

Tram [95-96] 1A 0,40 0,28 20/22 Coure 21,36 0,90 58 1,25 3,39

Tram [96-97] 1A 0,40 0,28 20/22 Coure 5,69 0,90 58 0,33 3,72

Tram [97-98] 1A 0,40 0,28 20/22 Coure 0,69 0,90 58 0,04 3,76

Tram [94-100] 3A 1,20 0,47 20/22 Coure 0,30 1,49 142 0,04 0,33

Tram [100-101] 1A 0,40 0,28 20/22 Coure 31,67 0,90 58 1,85 2,17

Tram [101-102] 1A 0,40 0,28 20/22 Coure 21,27 0,90 58 1,24 3,41

Tram [102-103] 1A 0,40 0,28 20/22 Coure 7,07 0,90 58 0,41 3,83

Tram [103-104] 1A 0,40 0,28 20/22 Coure 0,81 0,90 58 0,05 3,87

Tram [100-106] 2A 0,80 0,40 20/22 Coure 0,12 1,26 106 0,01 0,34

Tram [106-107] 1A 0,40 0,28 20/22 Coure 31,53 0,90 58 1,84 2,18

Tram [107-108] 1A 0,40 0,28 20/22 Coure 21,34 0,90 58 1,24 3,42

Tram [108-109] 1A 0,40 0,28 20/22 Coure 18,10 0,90 58 1,06 4,48

Tram [109-110] 1A 0,40 0,28 20/22 Coure 1,02 0,90 58 0,06 4,54

Tram [106-112] 1A 0,40 0,28 16/18 Coure 0,23 1,41 170 0,04 0,38

Tram [112-113] 1A 0,40 0,28 20/22 Coure 31,36 0,90 58 1,83 2,21

Tram [113-114] 1A 0,40 0,28 20/22 Coure 21,34 0,90 58 1,24 3,45

Tram [114-115] 1A 0,40 0,28 20/22 Coure 19,68 0,90 58 1,15 4,60

Tram [115-116] 1A 0,40 0,28 20/22 Coure 1,31 0,90 58 0,08 4,68

CIRCUIT D'AIGUA CALENTA SANITÀRIA

L'aigua calenta només serà necessària a les nus ja que hi ha dutxes. Aquesta producció estarà for-mada bàsicament pels següents elements:

9

- Camp solar format per 2 plaques solars per cada nau ,amb acumulació solar de 2.00 l i un produc-tor acumulador de 300L

La producció d’aigua calenta sanitària deurà tenir en compte les següents temperatures:

- Temperatura d’acumulació +60ºC - Temperatura de distribució Superior a 50ºC - Temperatura de pasterització Superior a 70ºC -

La xarxa de fontaneria, es realitza amb canonada de coure dur. Els trams de derivació a cada aparell disposaran dels següent diàmetres:

Lavabo 15/13Dutxa 18/16

5 MANTENIMENT DE LA INSTAL·LACIÓ I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús:

La instal·lació d’aigua s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de sa-lubritat, de funcionalitat i d’estalvi específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació.

Els armaris o cambres de comptadors o les sales de màquines no han de tenir cap element aliè a la instal·lació, s'han de netejar periòdicament i comprovar que no hi manqui aigua en els sifons dels desguassos. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la com-panyia de subministrament, a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat.

Es recomana tancar la clau de pas del local, habitatge o zona en cas d'absència prolongada. Els tubs d'aigua vistos no s'han de fer servir com a connexió a terra dels aparells elèctrics ni tampoc per a penjar-hi objectes.

A fi d’aconseguir el màxim estalvi d’aigua possible cal:

Evitar el degoteig de les aixetes, ja que poden suposar un malbaratament d'aigua diari de fins a 15 li-tres d'aigua per aixeta.

Racionalitzar el consum de l’aigua fent un bon ús d’ella i aprofitant, mantenint i millorant, si s’escau, els mecanismes i sistemes instal·lats per el seu estalvi: limitadors de cabals en aixetes, mecanismes de doble descàrrega o descàrrega interrompible a les cisternes dels inodors o, si s’escau, aixetes de lavabos i dutxes temporitzades.

Intervencions durant la vida útil de l’edifici:

En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació que afectin les ins-tal·lacions comunes d’aigua, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compli-ment de les normatives vigents, les prescripcions de la companyia de subministrament i l’execució d’un instal·lador especialitzat (o be una empresa autoritzada si la companyia d’aigües del municipi ai-xí ho especifica).

Neteja:

Si una xarxa d’aigua pel consum humà queda fora de servei més de 6 mesos es tancarà la seva con-nexió i es procedirà al seu buidat. Per posar-la de nou en servei s’haurà de netejar.

Incidències extraordinàries:

Si es detecten fuites d’aigua a la xarxa comunitària d’aigua s'ha d'avisar ràpidament als responsables del manteniment de l’edifici perquè facin les mesures correctores adients. Les fuites d'aigua s'han de

10

reparar immediatament per operaris competents, ja que l'acció continuada de l'aigua pot malmetre l'estructura. Si aquestes afecten al subsòl poden lesionar la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del terreny.

En cas de temperatures sota zero, cal fer córrer l'aigua per les canonades per evitar que es glacin.

II.- Instruccions de manteniment:

Els diferents components de xarxa d’aigua tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment.

De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

Revisió i neteja de cambres o armaris de comptadors i sales de màquines.

Els grups de pressió dels sistemes de sobre-elevació d’aigua i/o els sistemes de tractament d’aigua es mantindran segons les instruccions d’ús i manteniment donades pel fabricant.

Revisions, neteges i desinfeccions de les instal·lacions d’aigua freda pel consum humà i de l’aigua calenta sanitària.

6 REGLAMENTACIÓ APLICABLE

Serà d’obligat cumpliment les següents normatives:

- Normes d’Instal·lacions d’Aigua segons ordre de 9 de desembre de 1975. - Normes UNE que hi pertoquin. - Real decret 865/2003 sobre criteris higienics i sanitaris per a la prevenció i control de la legionelo-

sis. constitueixen les instal·lacions. - Reglament per a instal·lacions tèrmiques en els edificis (elecció d’aïllaments i producció d’aigua

calenta sanitària).

1

CLIMATITZACIÓ I VENTILACIÓ.

El projecte a que es fa referència és la instal·lació de ampliació i reforma d’un viver d’empreses a Tortosa.

El sistema de climatització disposarà de les següents característiques:

− La climatització es realitzarà mitjançant un sistema de volum variable de refrigerant. − Instal·lació de les línies de líquid i gas amb canonada de coure amb aïllament tipus AF. − Instal·lació d'una xarxa de conductes de xapa per a les xarxes d’aire primari. − Instal·lació de recuperadors d’energia i ventiladors. Aquest projecte es realitzarà en tres fases: a la primera fase s’instal·larà la maquinària exterior i tota la canonada de coure (de líquid i gas refrigerant). I la instal·lació de conductes es realitzarà segons les necessitats de cadascuna de les fases.

− BASES DE CÀLCUL

CÀLCUL DE BATERIES

Per al càlcul de les càrregues tèrmiques, s’ha tingut en compte les normes UNE 100001:2001, UNE 100002:1988, UNE-EN 13779:2005 i UNE 100014:2004 IN.

El càlcul s’ha realitzat mitjançant el programa de CARRIER i com a punt de partida s’ha tingut en compte els següents conceptes:

TEMPERATURES DE DISSENY:

Es té en compte la norma UNE 100001 per a la selecció de les condicions exteriors de projecte, que queden definides de la següent manera:

Temperatura seca estiu 30,2 °C

Temperatura humida estiu 24,9 °C

Percentil condicions d'estiu 5,0 %

Temperatura seca hivern 1,2 °C

Percentil condicions d'hivern 97,5 %

Variació diürna de temperatures 8,4 °C

Graus acumulats en base 15 – 15°C 863 dies-grau

Orientació del vent dominant N

2

Velocitat del vent dominant 3,6 m/s

Altura sobre el nivell del mar 8 m CÀLCUL DE CANONADES

MATERIALS EMPRATS: Canonades De coureRugositat 0,0015

CÀLCUL DE CONDUCTES D’AIRE

Per al càlcul dels conductes d’aire les canonades de la xarxa de climatització, s’ha realitzat el càlcul mitjançant el programa de càlcul de CARRIER i de PROCEDIMIENTOS UNO. Com a punts de partida s’ha tingut en compte els següents conceptes:

TIPOLOGIA DE CONDUCTES: Conductes De fibra de vidre.Mètode de càlcul Igual fricció.

PÈRDUES DE CÀRREGA LOCALITZADES: Accessoris Sí.Reixetes i difusors Sí, en funció del cabal.

A la pèrdua de càrrega resultant se li aplica un factor de seguretat del 15%.

1 SISTEMES DE VOLUM VARIABLE

El sistema de climatització de la zona d’adminstració partirà d’unes bombes de calor amb les següents característiques tècniques:

UNITATS EXTERIORS

(Les dos unitats a la Fase 1)

U16MX4XPQ

Bomba de calor Bomba de calor sense recuperacióPotència frigorífica 45,00 kWPotència calorífica 50,00 kWPotència elèctrica 14,20 kWRefrigerant R410A

U12MX4XPQ

Bomba de calor Bomba de calor sense recuperacióPotència frigorífica 33,50 kWPotència calorífica 37,50 kWPotència elèctrica 9,62 kWRefrigerant R410A

UNITATS INTERIORS

(Una unitat a la fase 1, Una unitat a la fase 2, Una unitat a la fase 3)

S125FM3HPQ

Tipus d’unitat Conductes baixa silueta

3

Potència frigorífica 14,00 kWPotència calorífica 16,00 kWPotència elèctrica 0,321 kWCabal d’aire 2.280 m3/hNivell sonor 65 dBA

(Dos unitats a la fase 1)

S80FM3HPQ

Tipus d’unitat Conductes baixa siluetaPotència frigorífica 9,00 kWPotència calorífica 10,00 kWPotència elèctrica 0,234 kWCabal d’aire 1.620 m3/hNivell sonor 55 dBA

(Vuit unitats a la fase 1, Cinc unitats a la fase 1 Cinc unitats a la fase 3,,)

S63FM3HPQ

Tipus d’unitat Conductes baixa siluetaPotència frigorífica 7,10 kWPotència calorífica 8,00 kWPotència elèctrica 0,189 kWCabal d’aire 1.260 m3/hNivell sonor 56 dBA

(Tres unitats a la fase 1)

S50FM3HPQ

Tipus d’unitat Conductes baixa siluetaPotència frigorífica 5,60 kWPotència calorífica 6,30 kWPotència elèctrica 0,143 kWCabal d’aire 900 m3/hNivell sonor 58 dBA

(Dos unitats a la fase 1)

S50PM3HPQ

Tipus d’unitat Conductes baixa siluetaPotència frigorífica 5,60 kWPotència calorífica 6,30 kWPotència elèctrica 0,110 kWCabal d’aire 840 m3/hNivell sonor 39 dBA

(Dos unitats a la fase 1, Una unitat a la fase 2, Una unitat a la fase 3)

Recuperador

4

Recuperador de plaques tipus PWT 10-300/440-3,0 de 1.500m3/h

De les bombes de calor partiran les instal·lacions de líquid i gas fins a alimentar als diferents derivadors.

Dels derivadors partiran les instal·lacions frigorífiques fins a les diferents unitats interiors.

Les unitats interiors disposaran del desguàs necessari. Aquest desguàs es realitzarà amb canonada de PVC DN32.

2 INSTAL·LACIO DE CONDUCTES

La climatització es realitzarà mitjançant un sistema de fancoils amb conductes. A partir de les bombes de calor, la impulsió i el retorn de l'aire es realitzarà en baixa velocitat, mitjançant els següents tipus de conductes:

Conducte de fibra de vidre,

3 REGLAMENTACIÓ APLICABLE Serà d’obligat cumpliment l’actual Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis, les seves instruccions particular i les normes UNE que hi pertoquin.

4 PLEC DE CONDICIONS CONSTRUCTIVES DE CLIMATITZACIÓ

SUPORTS CANONADES

Els suports abraçaran directament els tubs i estaran construïts segons s'indica en els plànols de detalls constructius.

L'ancoratge a paret es realitzarà mitjançant ancoratge metàl·lic femella individual o sobre rail fixat a sostre amb un mínim de dos punts de fixació.

Tots els elements que formen part del suport estaran degudament cincats.

Els suports de les canonades de lampisteria portaran una junta de goma que abraci enterament el tub per a evitar el contacte directe del tub amb el suport.

PINTURA, PROTECCIÓ I SENYALITZACIÓ DE LES CANONADES

Els passamurs, suports i totes les canonades que siguin d'acer negre hauran de recobrir-se, un cop netes, de dues mans de pintura antioxidant.

En les canonades aïllades tots els circuits s'identificaran amb colors normalitzats i s'indicarà la direcció del fluid en cada tram recte i a distancies no superiors a 5 metres.

En les canonades no aïllades es pintaran amb dues capes de pintura normalitzada en tota la superfície de les canonades.

5

Les canalitzacions d'acer enterrades es protegiran en tota la seva longitud amb dues capes de cinta bituminosa havent d'aplicar-se la protecció un cop les canonades estiguin completament seques, netes de pols i sense cap capa d'òxid.

La protecció ha de ser elàstica permanentment en el temps amotllant-se perfectament als moviments de l'objecte protegit sense que es produeixin esquerdes ni fissures. La protecció ha de posseir una gran resistència al desgast mecànic, a l'acció dels raigs i a l'acció dels agents corrosius que conte l'aigua i l'atmosfera.

AÏLLAMENT

Abans d'aplicar-se l'aïllament, totes les superfícies de les canonades estaran perfectament netes i seques i les canonades i equips hauran sigut definitivament pintats i sotmesos a les proves que exigeixi la Direcció Facultativa.

L'aïllament constarà de camisa aïllant sintètica enganxada sobre la superfície del tub amb l'adhesiu recomanat pel fabricant del material aïllant i segellant la junta amb cinta adhesiva.

L'aïllament dels accessoris (corbes, tes, vàlvules, dipòsits, etc...) es realitzarà d'acord amb les normes del fabricant pel que fa a forma de realització i acabat.

Per a aïllar canonades que encara estiguin instal·lades en el seu lloc definitiu, es lliscarà la camisa aïllant per la canonada abans de roscar-la o soldar-la. Un cop col·locats s'aplicarà una fina capa d'enganxament pressionant les superfícies a unir.

Totes les superfícies i canonades estaran perfectament netes i seques abans d'aplicar-se l'aïllament i un cop que canonada i equips hagin sigut sotmesos a les proves i assaigs de pressió. Per a aïllar canonades ja instal·lades es tallarà la camisa aïllant flexible longitudinalment amb un ganivet.

Tallada la camisa aïllant s'ha d'encaixar en la canonada. El tall i les unions es segellaran amb enganxament aplicat uniformement i lleugerament, pressionant les dues superfícies una contra l'altra fermament durant alguns minuts després d'aplicar l'enganxament per a que es segellin les cèl·lules de la camisa aïllant formant una barrera de vapor. S'aïllaran igualment totes les vàlvules i accessoris.

Un cop col·locat l'aïllament es procedirà a la protecció i senyalització de les conduccions amb dues capes de pintura vinílica.

SUPORTS DE LES CANONADES

Els suports de les columnes i baixants abraçaran sencerament el tub mitjançant platina corbada en forma de semicercles mitjançant cargols i femelles, fixats a elements de la pròpia construcció si és possible a perfils metàl·lics disposats a l'efecte.

Els suports de les distribucions horitzontals es realitzaran mitjançant un element format per dos perfils en L, units entre si pels extrems amb platines, deixant entre ambdós perfils una escletxa de 2 cm. aproximadament suportats del sostre amb baraneta roscada ancorada al mateix spitrox. Les canonades es recolzaran al suport mitjançant canyes soldades al perfil i de diàmetre immediatament inferior al de la canonada que suporta i disposant una brida per a la subjecció del tub. D'aquesta manera el tub pot dilatar lliurement llevat en els punts que es determinin com a fixes. Entre la mitja canya, brida i el tub es disposarà una junta de goma o amiant i es cuidarà que entre el suport en V, la vareta roscada i la femella hi hagi algun element antivibratori.

Els suports dels col·lectors dels baixants es realitzaran amb perfils en U suportats del sostre amb baraneta roscada, ancorada al mateix spitrox. La subjecció del col·lector al perfil es realitzarà mitjançant platina adaptada al tub i cargolada al perfil.

6

Tots els elements metàl·lics muntats a la intempèrie seran construïts en perfils laminats d'acer i posteriorment galvanitzats, tota la cargoleria, femelles, cargols, arandelles, etc..., estaran construïts en acer inoxidable.

Tots els elements metàl·lics muntats a l'interior de l'edifici seran construïts en perfils laminats d'acer i recoberts amb pintura anticorrosiva, tota la cargoleria, femelles, cargols, arandelles, etc..., estaran construïts en acer i posteriorment "paronats".

SUPORTS CANONADES

Els suports de les distribucions horitzontals es realitzaran mitjançant un element format per dos perfils en L, units entre si pels extrems amb platines i deixant entre ambdós una escletxa d'aproximadament 2 cm. Aquest suport anirà subjectat al forjat per mitjà de dos ancoratges.

Les canonades es recolzaran en el suport mitjançant mitges canyes soldades al perfil i de diàmetre immediatament superior al de la canonada que suporti i disposant una brida per a subjectar el tub. D'aquesta manera el tub pot dilatar lliurement llevat en els punts que es determinin com a fitxes. Entre la mitja canya, brida i el tub es disposarà una junta de goma, suro o amiant.

Tots els elements metàl·lics que intervinguin seran galvanitzats o recoberts amb pintura anticorrosiva.

DILATADORS

Es col·locaran en els llocs indicats als plànols i sempre en llocs fàcilment registrables i inspeccionables.

Els dilatadors seran d'acer inoxidable roscats fins a 2" i amb brides a partir d'aquest diàmetre. Els dilatadors hauran de permetre el moviment de les canonades en sentit longitudinal únicament, i només es permetrà el moviment en sentit axial quan es col·loquen al pas de les juntes de dilatació de l'edificació.

La pressió de treball dels dilatadors serà la indicada als amidaments i la pressió de prova serà la mateixa que l'especificada per a les vàlvules i la resta de la instal·lació.

Es muntaran dilatadors en la fase de muntatge amb les proteccions adequades (topalls) i mecanismes indicats pel fabricant dels elements.

Pel correcte funcionament dels dilatadors es preveuran els corresponents punts fixes que estaran inclosos a la part proporcional d'accessoris dels preus unitaris de les canonades.

PINTURA I SENYALITZACIÓ

Tots els circuits s'identificaran amb colors normalitzats i s'indicarà la direcció del fluid.

1

Protecció i seguretat 0.- Introducció

El present estudi correspon a les instal·lacions de protecció i seguretat per la redistribució d’edifici per a vivers d’empreses a Tortosa.

1.- Instal·lació de protecció patrimonial El sistema de control d'intrusió i protecció patrimonial estarà format bàsicament per dues xarxes de protecció:

• Instal·lació de control d'intrusió.

La situació dels esmentats equips queda perfectament reflectida en els plànols i esquemes adjuntats.

1.1.- Instal·lació de control d’intrusió

La instal·lació de control d'intrusió estarà formada bàsicament per:

• Una centraleta de comandament i control general de l’edifici. • Una centraleta de comandament per a cada despatx. • Una xarxa de detectors volumètrics.

S'ha previst la instal·lació d'una centraleta de control general per a tot l’edifici i que s’encarregarà de controlar les dependències generals de l’edifici que serà del tipus Sintony 400 o similar, a on es manegarà la instal·lació de control d'intrusió, organitzant i classificant les diferents alarmes, segons prioritats, en funció de la demanda de l'usuari.

A grans trets, l'esmentada centraleta es tractarà d'un terminal de comandament amb accés mitjançant clau i codi amb les següents característiques generals: • Des de 16 fins 464 zones, totalment programades elèctricament i funcionalment. • Fins 154 sortides, també programades. • Fins 32 teclats de control, amb varis models. • Ampliació cablejat multiplexada i/o via radio (estàndard de 433 MHz o SiRoute, bidireccional

de 868 MHz i altes prestacions). • Bus únic d’expansió, amb tecnologia lliure (totes les ramificacions necessàries) i possible risc

elèctric distribuït mitjançant aïlladors. • 16 particions amb 8 espais possibles per partició. Fins 128 subsistemes independents

controlats des de teclats o claus. • Funció automàtica de test periòdic de detectors sísmics. • Control d’accés opcional. • Comunicació a CRA via RTB, RDSI i/o GSM, amb protocols estàndard. • Comunicació IP per a xarxes corporatives o línies ADSL, de molta alta prestació, amb gestió

intel·ligent d’una possible via alternativa. • 497 codis d’usuari amb total flexibilitat en la capacitat d’accés al sistema de cada un d’ells.

Funcionament anti intimidació. • Funcions de verificació d’alarmes mitjançant mètodes tècnics interns i/o àudio des de la CRA. • Software bidireccional Sylcom baix Windows, d’altes prestacions. • Gran autonomia en absència de la xarxa de c.a. Bateria de fins 27 Ah. • Funcions macro per a automatització auxiliar (llums, aire a condicionat, etc) • Registre de les ultimes 1500 incidències, amb dat i hora. • Integrable per a gestió gràfica mitjançant diversos software (Graviss, etc.) La connexió dels diferents equips del sistema es realitzarà mitjançant cable blindat i apantallat de secció (4x0,25+2x0,75) mm2.

2

La instal·lació disposarà d'elements de direccionalment, que anomenem SAT 12, que actuaran com un mòdul d’expansió i de les que sortiran línies a receptors, detectors volumètrics i alarmes. Aquesta central de control es podran connectar 32 SAT 12.

La instal·lació es completarà amb la ja indicada xarxa de detectors volumètrics, teclats i alarmes, amb les següents característiques generals:

• Detector de moviments volumètric: Detector de doble tecnologia IR/MW amb microprocessador digital de senyal MATCHTEC, cobertura de ventall de 12 m d’alcans, amb angle 0 o de cortina, opcional, immunitat davant animals domèstics de fins 20 kg, excel·lent rebot a la llum blanc, gracies a el seu espill negre, selecció de diferents sensibilitats, d’acord amb l’aplicació i compleix amb el grau 2 i la classe ambiental II d’EN 50131-2-4.

• Teclat Sintony model SAK41 LCD E-Bus amb tapa frontal abatible.

La instal·lació donarà una seguretat d’intrusió a les zones comunes de l’edifici i al mateix temps una seguretat d’intrusió cada despatx independent, vol dir a cada empresa.

En el cas que ens ocupa, es disposarà del següent nombre de detectors:

Fase 1

DETECTORS VOLUMÈTRICS TECLATS Planta Nivell 0 13,00 1,00 Planta Nivell 1 12,00 9,00 Naus 0,00 0,00

Fase 2

DETECTORS VOLUMÈTRICS TECLATS Planta Nivell 1 8,00 6,00 Naus 0,00 0,00

Fase 3

DETECTORS VOLUMÈTRICS TECLATS Planta Nivell 2 8,00 6,00


2.- Instal·lació de parallamps

S'ha previst la instal·lació d’un parallamps amb dispositiu de cebat normalitzat. UNE 21.186 amb un nivell de protecció radi d'acció i cobertura de 99 metres (Nivell III PDC 6.3).

Aquest parallamps es connectarà a posta a terra mitjançant un cable de coure nu de 50 mm2 de secció.

Mitjançant l'esmentat cable es connectarà al circuit de posta a terra, baixant des de la planta coberta, on es muntarà el parallamps. amb protecció de tub i falsejat d'obra. Per la part de la coberta es realitzarà un anell amb aquest mateix cable de coure que unirà totes les parts metàl·liques de l'esmentada coberta (a banda s'equilibrarà la totalitat del circuit de posta a terra de l'edifici).

En la planta fonaments es muntarà la troneta de posta a terra de la instal·lació de parallamps. A banda, s'ha previst la instal·lació d'un descarregador de corrents de llamps amb indicació de fallides.

3

El cablejat de corrents fluixes es muntaran, en els seus trams generals i ramals de distribució en safates metàl·liques de 200 mm (s’instal·larà al costat de la safata elèctrica)

El numero d’abraçaderes per la fixació del baixant de connexió a terra, s’ha de determinar en base a les indicacions detallades en el punt 2.2.2 de la norma UNE 21.186 en el qual s’indica: Les fixacions dels conductors de baixada es realitzaran agafant com a referència 3 fixacions per metre.

El sistema de posta a terra estarà formada per un sistema de posta a terra, d’acord com les necessitats de l’obra i seguint les indicacions de la norma UNE 21.186. El sistema despondrà d’arqueta de registre i drenatge (verticals u horitzontals) i pont de comprovació.

El parallamps està format per:

1. Punta parallamps tipus PDC amb dispositiu de cebat no electrònic normalitzat segons norma UNE 21.186.

2. Un comptador de llamps CDR-1. Aquest detecta l’energia elèctrica que es deriva a enterra a través d’un conductor quan es produeix el impacte del llamp.

3. Separador de guspires model VX-1, que està desarrollat per separar elèctricament els sistemes conductius que no deuen tenir contacte elèctric per el seu normal funcionament.

4. Protecció contra sobretensions transitòries absorber MCD. 2.1.- Seguretat davant el risc produït per l’acció del llamp

Els edificis a on es manipulen substancies tòxiques, radioactives, altament inflamables o explosives i els edificis la qual alçada sigui superior a 43 m despondran sempre d’un sistema de protecció contra el raig d’eficiència E superior o igual a 0,98, segons el indicat en l’apartat 2. Aquest cas no es el nostre edifici. Per poder saber si necessitem aquest tipus d’instal·lació es realitzarà el següent càlcul: és necessari aquest tipus d’instal·lació quan:

Ne(freqüència d’impactes) > Na (risc admissible) L’expressió que pot determinar la Ne i Na són:

Ne= Ng. Ae . C1 . 10-6 (nº impactes/any)

on:

Ng Densitat d’impactes sobre el terreny (nº impactes/any, Km2), obtinguda segons figura 1.1 (Secció SU8)

Ae Superfície de captura equivalent de l’edifici aïllat en m2, que es la delimitada per una línia traçada a una distància 3H de cada un dels punts del perímetre de l’edifici, sent H l’alçada de l’edifici en el punt del perímetre considerat.

C1 Coeficient relacionat amb l’entorn, segons taula 1.1. (Secció SU8)

3

5432

10....

5,5 −=CCCC

Na

on:

C2 coeficient en funció del tipus de construcció, conforme a la taula 1.2; (Secció SU8) C3 coeficient en funció del contingut de l’edifici, conforme a la taula 1.3 (Secció SU8) C4 coeficient en funció del ús de l’edifici, conforme a la taula 1.4 (Secció SU8) C5 coeficient en funció de la necessitat de continuïtat en les activitats que es realitzen en

l’edifici, conforme a la taula 1.5 (Secció SU8).

4

En el nostre cas necessitem una instal·lació de protecció contra el raig per ser la freqüència de impactes (Ne) major que el risc admissible (Na). També s’instal·la aquesta instal·lació per que la propietat vol la màxima seguretat en l’edifici. El parallamps complirà amb la UNE 21186.

En numero de baixants serà un per no tenir els casos següents:

- La projecció horitzontal del conductor es superior a la seva projecció vertical - En el cas de realització de instal·lacions sobre estructures d’alçada superior a 28 m.

S’instal·larà un comptador de llamps i un descarregador de corrents de llamps. En aquest projecte s’adjunta plànol de detall i planta de la instal·lació de parallamps.

TAULA PROCEDIMENT DE VERIFICACIÓ CTE

DB SU Secció SU

8

Altura superior a 43 m. noSubtacies Toxiques noSubstancies Inflamables noSubstancies Explosives no

Ne Frecuencia d'impactes N e = N g . A e . C 1 . 10 -6 (nº impac/any) 0,02185

Ng Densitat d’impactes sobre el terreny (nº impactes/any, Km2), obtinguda DB SU 8.- figura 1.1

3

P

Perimetre. Format per 3H de cada un dels punts del perímetre de l’edifici, sent H l’alçada de l’edifici en el punt del perímetre considerat. (obtingut graficament pel perimetre calculat per la funció de l'area. Dibuix annexe superficiat Autocad

AeSuperfície de captura equivalent de l’edifici aïllat en m2, que es la delimitada per una línia traçada a una distància 3H de cada un dels punts del perímetre (P) de l’edifici.Superficiat Autocad

14.566

C1 Coeficient relacionat amb l’entorn,DB SU 8.-taula 1.1. Pròxim 0,5

1.4 Na Risc admissible 0,00183

C2 coeficient en funció del tipus de construcció, conforme DB SU 8 .-taula 1.2; Formigó 1

C3 coeficient en funció del contingut de l’edifici, conforme DB SU 8-taula 1.3 Altres 1

C4 coeficient en funció del ús de l’edifici, conforme DB SU 8.-taula 1.4 Públic 3

C5 coeficient en funció de la necessitat de continuïtat en les activitats que es realitzen en l’edifici, conforme DB SU 8.-taula 1.5 Altres

1

Disseny del parallams

Volum protegit mitjançant dispositiu de cebat Si

Nivell de protecció 3Model PDC 6.3Fabricant IngescoAltura de col·locacio sobre el edifici 6nombre unitats de proteccio 1distancia de proteccio total (radi) 99numero de baixants de cobre un de 50 mm2 1Terra unida a la xarxa de terres del edifici siSeparador de xispes siEstructura d'alçada superior a 28 m 10,66Projecció horitzontal del conductor es > a la seva projecció vertical Nonombre de baixants per cada captador 1

B1.1.2

Ne>Na

Seguretat enfront al risc produït per l'acció del llamp

E Eficacia

SI

Parallams SI

en edificis

Parallams SI

en edificis

2.2 Nv

0,916091

3Nivell de protecció

1.1

1.2

1.3

2.1

3

5432

10....

5,5 −=CCCC

Na

Memòria Constructiva protecció contra incendis

1.- Introducció El present estudi correspon a les instal·lacions de protecció contra incendis per la redistribució d’edifici per a vivers d’empreses a Tortosa.

El sistema d'extinció d'incendis estarà format bàsicament per:

• Extintors d’eficàcia segons la zona a protegir. • Hidrant.

El sistema de detecció d'incendis estarà format bàsicament per:

• Una instal·lació de detecció i alarma.

A banda, l'edifici disposarà:

• d'una xarxa de receptors d'enllumenat d'emergència i senyalització. • de la col·locació de pictogrames. 2.- Criteris de disseny Els criteris de disseny utilitzats en el projecte són els següents:

• Quant a la instal·lació d'extinció d'incendis, centralització màxima dels conjunts d'extinció manual a cada zona, extintors.

• Quant a la instal·lació de detecció i alarma, cobertura de tot l'edifici mitjançant polsadors manuals Sinteso direccionable, detectors de fum Sinteso amb algorítmics de detecció i campanes d'alarma Sinteso de llaç. A banda, s’instal·larà una sirena acustico-òptica exterior.

• Quant a la instal·lació d'enllumenat d'emergència i senyalització, la cobertura de tot l'edifici amb receptors d'enllumenat d'emergència i senyalització, fent especial incidència en passos, sortides d'evacuació i ubicació d'equips de protecció contra incendis.

3.- Sistemes d’extinció i detecció d’incendis 3.1.- Instal·lació d’extintors

El criteri de disseny de la instal·lació d’extintors d’incendi ha estat l’especificat en la Secció SI4 del DBSI. Es disposaran extintors en número suficient per a que el recorregut real a cada planta des de qualsevol origen d’evacuació fins a un extintor no superi els 15 metres i en les zones de risc especial conforme al capítol 2 de la Secció 1 d’aquest DB.

Cadascun dels extintors tindrà una eficàcia com a mínim 21 A - 113 B.

A banda, s’ha previst per a la protecció contra el "foc elèctric", extintors de 5 kg de CO2. Els extintors es disposaran de forma tal que puguin ser utilitzats de manera ràpida i fàcil; es situaran en els paraments de tal forma que l'extrem superior de l'extintor es trobi a una alçada menor que 1,70 metres.

S'ha previst una instal·lació dels següents tipus d'extintors:

• extintors manuals de 5 kg de CO2 d'eficàcia 34B. • extintors manuals de 6 kg de pols polivalent d'eficàcia 21A-113B.

En el cas que ens ocupa, es disposarà dels següent nombre d’extintors:

Fase 1

P. Nivell 0 P. Nivell 1 Naus Manual de 5 Kg de CO2 1 0 6 Manual de 6 Kg de pols seca polivalent 6 3 6

Fase 2

P. Nivell 1 Naus Manual de 5 Kg de CO2 1 2 Manual de 6 Kg de pols seca polivalent 3 2

Fase 3

P. Nivell 2Manual de 5 Kg de CO2 1 Manual de 6 Kg de pols seca polivalent 3

La situació dels esmentats extintors queda perfectament reflectida en els plànols adjuntats.

3.2.- Instal·lació de columna seca Aquest establiment NO necessitarà disposar d'una instal·lació de columna seca pel fet de tractar-se d'una activitat d'ús assimilable a administratiu i tenir una alçada d’evacuació INFERIOR a 24 m, segons capítol Secció SI 4 del DBSI i pel fet de tractar-se d'una activitat d'ús assimilable a aparcament i NO tenir més de tres plantes sota rasant o més de quatre sobre rasant, segons capítol Secció SI 4 del DBSI.

3.3.- Instal·lació de BIES

Aquest establiment NO necessita disposar d’una instal·lació de BIE’s pel fet de tractar-se d’una activitat d’ús assimilable a administratiu i tenir una superfície construïda inferior a 2.000 m2 d’acord al capítol 1 Secció SI 4 del DB Seguretat en cas d’incendi, NO caldrà una instal·lació de BIEs.

3.4.- Instal·lació de detecció i alarma. Aquest establiment NO necessita disposar d’una instal·lació de detecció pel fet de tractar-se d’una activitat d’ús assimilable a administratiu i tenir una superfície construïda inferior a 2.000 m2 d’acord al capítol 1 Secció SI 4 del DB Seguretat en cas d’incendi, s’instal·laran detectors d’incendis a l’edifici. Però per disseny i per motius de seguretat del locals que hi han de risc s’instal·larà una instal·lació d’aquest tipus en el locals de risc i que normalment no hi ha ocupació.

Aquesta instal·lació fa possible la transmissió d’un senyal (automàticament mitjançant detectors o manualment mitjançant polsadors) des del lloc on es produeix l'incendi fins a una centraleta vigilada, així com, la posterior transmissió de l’alarma des d’aquesta centraleta als ocupants. Aquesta alarma es pot activar automàticament i manualment.

La instal·lació estarà formada bàsicament per:

• Xarxa de detectors de fums analògics multiplexats de superfície. Seran detectors lògics interactius amb algoritme programable per cada detector tipus Sinteso, alimentats de cable "bus" i distribuïts per tot l'edifici.

• Xarxa de detectors de fums analògics multiplexats de conducte. Seran detectors lògics interactius amb algoritme programable per cada detector tipus Sinteso, alimentats de cable "bus" i ubicats a l'interior dels conductes de climatització.

• Xarxa de polsadors d'emergència Sinteso direccionable, ubicats en les centralitzacions d'elements d'extinció d'incendis.

• Xarxa de campanes d'avis d'alarma Sinteso de llaç, ubicats en les centralitzacions d'elements d'extinció d'incendis.

• La centraleta de detecció tindrà les sortides per controlar el següent:

- Ventilació forçada escales protegides i escales especialment protegides. - Comportes tallafocs. - Donar alarma mitjançant la instal·lació de megafonia que hi ha en l’edifici. - Panys elèctrics (des bloquejar en cas d’alarma d’incendi per a permetre l’evacuació en cas

d’incendi). - Sirenes d’alarma d’incendis.

SUPERFÍCIE MÀXIMA VIGILADA PER DETECTOR Segons la norma UNE 23007-14:1996 la quantitat de detectors de fum haurà de determinar-se de manera que la superfície màxima vigilada no superi els valors indicats en la taula A.2 de la citada norma.

SUPERFÍCIE MÀXIMA DE VIGILÀNCIA (SV) I DISTÀNCIA MÀXIMA ENTRE DETECTORS (SMAX)

INCLINACIÓ DEL SOSTRE

I < 15º 15º 30º PENDENT DEL SOSTRE

Superfície del local (SL)

Alçada del

local (h)

p ≤ 0,2678 0,2679 05774 m2 m Sv (m2) Smax(m) Sv (m2) Smax(m) Sv (m2) Smax(m)

SL≤ 80 h≤ 12 80 11,40 80 13 80 15,10 h≤ 6 60 9,90 80 13 100 17,00 SL > 80 6 < h≤ 12 80 11,40 100 14 120 18,70

*SI LA COBERTA SUPERA ELS 20º I LA COBERTA SIGUI A LA VEGADA EL SOSTRE S’INSTAL·LARÀ UNA FILERA A LES PARTS MÉS ALTES DEL SOSTRE DISTÀNCIES ENTRE DETECTORS I SOSTRES

La distància entre els detectors de fum i el sostre o la coberta són en funció de la forma del sostre o de la coberta i de l’alçada del local que es té vigilada, segons la norma 23007-14:1996 la distància dels detectors de fum al sostre s’indica a la següent taula:

distància de l’element sensible al fum, al sostre o coberta en mm ALÇADA LOCAL (m)

pendent < 15º 15º< pendent < 30º pendent > 30º

Min Màx Min Màx Min Màx h < 6 30 200 200 300 300 500 6 < h < 8 70 250 250 400 400 600 8 < h < 10 100 300 300 500 500 700 10 < h < 12 150 350 350 600 600 800

BIGUES Les bigues molesten a l’extensió del fum, la distància mínima de la biga al detector serà de 0,5 metros, menys en passadissos, conductes i parts similars de l’edifici de menys d’1 m d’amplada.

Els detectors han d’estar lliure de tot obstacle en una zona de 50 cm al seu costat. Els fals sostres que tenen una altura igual o més gran de 800 mm s’ha d’instal·lar detectors de fum. Centraleta d’incendis

La centraleta que s’instal·larà és una central compacta FC2040-AA. Aquesta té les següents característiques:

- Central de detecció d’incendis compacta, prefabricada, controlada per microprocessador, per un màxim de 252 elements, 2 llaços.

- Central de detecció d’incendis, utilitzable de manera independent o connectada a xarxa.

≥50cm

- Fins 16 estacions-unitats de control i terminals (en qualsevol combinació) poden interconnectar-se en una xarxa.

- Funció d’operació d’emergència integrada. - Node de xarxa redundant, funció de mode degradat integrat segons EN54. - Interface Fast Ethernet per a una xarxa heterogènia. - Terminal d’operació integrada, fàcil d’usar. - Opcions: Impressora, interruptor clau, grups de indicadors LED. - Ranures per interface sèries RS232, RS485. - Font d’alimentació d’emergència amb autonomia de fins 72 hores. - Reconeixement i lectura automàtics (auto configuració) de tots els dispositius FDnet

(detectors, polsadors, mòduls, etc.), proporcionant una posada en servei i una disponibilitat immediata.

- Processar senyals de la sèrie de detectors Sinteso. - Paràmetres de detector variables en funció del temps i ubicació - Alta seguretat de funcionament gràcies al processament de senyals descentralitzada en el

detector. - Indicadors de planta, terminals repetidors de planta i dispositius de notificació d’alarma

(sirenes, flash, etc) en el llaç de detectors (FDnet) - Programació flexible d’aplicacions i controls complexos - Possibilitat de càrrega les dades emmagatzematge mitjançant accés remot - Actualització del firmware.

Sirenes d’alarma Els dispositius d’alarma no deurà pertorbar el funcionament de la instal·lació de detecció d’incendis. La intensitat sonora o lluminosa, segons sigui el cas, d’aquest dispositius ha de ser escollida de tal forma, que garanteixi el seu funcionament. També deurà tenir en compte, per l’elecció del dispositiu adequat, les condiciones ambientals i el seu emplaçament.

Tot dispositiu d’alarma deurà complir amb la norma UNE 23.007 i la EN-54.

EL model de sirena interior que s’instal·larà a l’edifici és FDS221-R amb les següents característiques:

1.- 11 tons a seleccionar, 2 nivells d’activació programables. 2.- Intensitat acústica de fins 99 dBA, ajustable en 3 nivells. 3.- Compatible amb el sòcol de detector direccional. 4.- Amb bornes de connexió sense cargols. 5.- Es possible l’ús d’accessoris de sòcol. 6.- No es necessari font d’alimentació auxiliar 7.- Vigilància de l’estat del dispositiu. 8.- Instal·lació a dos fils 9.- Comunicació a través de FDnte. 10.- Sòcol de sirena FDB221.

La sirena exterior serà model SCO una sirena òptica amb altaveu exponencial de 25 W amb un soroll multi to, 97 dB(A) a 3 m, destellant (bombeta 24 V-5W). Activació per falta de positiu (control). .

Cablejat Les línies de detecció d’incendis estaran constituïdes per cable de coure, per trenat bicolor de 10 voltes per metre. La secció dels conductors haurà d’escollir-se en funció de les longituds de les línies i de la quantitat d’elements connectats, per a evitar una caiguda de tensió superior al 10%.

Deurà tenir-se en compte les següents longituds màximes de línia:

NÚM. ELEMENTS CONNECTATS PAR TRENAT (1 mm) PAR TRENAT (1,5 mm)

Fins 85 1000 m 1500 m Fins 128 700 m 1500 m

S’ha de tenir comte que hi ha detectors de fum de superfície que estaran instal·lats en el fals sostre al tenir una alçada més gran de 0,80 m.

Les línies de detecció sirena sempre en bucle tancat, a partir de la central a les que pertany.

Les línies d’alimentació a sirenes, repetidores o electroimants seran independents unes d’altres, seran de coure amb cable paral·lel bicolor de 3 x 2,5 mm2 i aïllament de 750 V.

Tal com diu la UNE 23007-14:1996 el cable dels timbres d’alarma, sirenes d’alarma i comportes tallafocs (al tenir de funcionar més de 1 minut després de detectar un incendi) hauran de ser capaç de resistir els efectes del foc durant un mínim de 30 minuts o estar ignifugats per a resistir durant aquest temps.

En el cas que ens ocupa, es disposarà dels següent nombre d’equips:

Fase 1

Detectors de fums Sinteso Interactiu algorítmics de superfície P. Nivell 0 4 P. Nivell 1 1 Naus 0

Fase 2

Detectors de fums Sinteso Interactiu algorítmics de superfície P. Nivell 1 1 Naus 0

Fase 3

Detectors de fums Sinteso Interactiu algorítmics de superfície P. Nivell 2 1


3.5.- Instal·lació d’alarma

Aquest establiment SI necessita disposar d’una instal·lació d’alarma pel fet de tractar-se d’una activitat d’ús assimilable a administratiu i tenir una superfície construïda superior a 1.000 m2 d’acord al capítol 1 Secció SI 4 del DB Seguretat en cas d’incendi.

Aquesta instal·lació fa possible la transmissió d'un senyal d’avís d'alarma als ocupants de l’edifici, activant-se de manera manual.

La instal·lació estarà formada bàsicament per: • Punts d’activació manual de l'alarma, que s’anomenaran polsadors d’emergència. • Xarxa de campanes d'avís d'alarma.

Tal com diu la UNE 23007-14:1996 el cable dels timbres d’alarma, sirenes d’alarma i comportes tallafocs (al tenir de funcionar més de 1 minut després de detectar un incendi) hauran de ser capaç de resistir els efectes del foc durant un mínim de 30 minuts o estar ignifugats per a resistir durant aquest temps.

En el cas que ens ocupa, es disposarà dels següent nombre de polsadors d’emergència i campanes d’avís d’alarma:

Fase 1

Polsadors d’emergència Campanes d’avís d’alarma

P. Nivell 0 2 2 P. Nivell 1 1 1 Naus 0 0

Fase 2


P. Nivell 1 1 1 Naus 0 0

Fase 3


P. Nivell 2 1 1


3.6.- Instal·lació d’hidrants

Per complir amb el Decret 241/1994, de 26 de juliol s’instal·larà dos hidrants d’incendis, connectat a la xarxa municipal d'aigua potable, situats a una distància menor de 100 m. de la façana de l’edifici. Aquest hidrants compliran amb els articles 1, 2 i 3 del Decret 214/1994 i amb les normes UNE.

4.- Instal·lació d’enllumenat d’emergència i senyalització

Els edificis disposaran d’un enllumenat d’emergència que, en cas d’errada de l’enllumenat normal, subministri la il·luminació necessària per a facilitar la visibilitat als usuaris de manera que puguin abandonar l’edifici, per evitar les situacions de pànic i permeti la visió dels senyals indicatius de les sortides i la situació dels equips i mitjans de protecció existent.

Disposaran d'una instal·lació d'enllumenat d'emergència i senyalització les següents zones:

- Tots els recintes amb una ocupació més gran de 100 persones. - Els recorreguts generals d’evacuació, conforme es defineixen a l’annex A de DB SI. - Aparcaments tancats o coberts la superfície construïda del qual superi els 100 m2, incloent els

passadissos i les escales que condueixen fins l’exterior o fins les zones generals de l’edifici. - Locals de risc especial i serveis generals de planta en edificis d’accés públic. - Locals que tenen equips generals de les instal·lacions de protecció contra incendis i

els de risc especial indicats en DB-SI 1; - Els lavabos generals de planta en edificis d’ús públic. - Llocs en els que s’ubica els quadres de distribució o d’accionament de la instal·lació

d’enllumenat de les zones abans esmentades. - Els senyals de seguretat.

La posició i característiques d’aquestes lluminàries complirà amb les següents condicions: a) Es situarà almenys a 2 m per damunt del nivell de terra; b) Es disposarà una en cada porta de sortida i en posicions en les que sigui necessari destacar

un perill potencial o l’emplaçament d’un equip de seguretat. Com a mínim, es disposarà en els següents punts: - a les portes existents en els recorreguts d’evacuació - a les escales, cada tram d’escala rebrà il·luminació directa; - en qualsevol altre canvi de nivell - en els canvis de direcció i en les interseccions de passadissos;

Les característiques de la instal·lació complirà amb les següents condicions:

1.- La instal·lació serà fixa, estarà prevista de font pròpia d'energia i caldrà que entri automàticament en funcionament al produir-se una fallada d'alimentació a les instal·lacions d'enllumenat normal, entenent-se per fallada la baixada de la tensió d'alimentació per sota del 70 % del seu valor nominal.

2.- L’enllumenat d’emergència de les vies d’evacuació ha d’arribar almenys al 50 % del nivell d’il·luminació demanat al cap dels 5 s i el 100 % a els 60 s.

3.- La instal·lació complirà les següents condicions de servei, durant 1 hora com a mínim, a partir de l'instant que es produeixi la fallada:

- A les vies d’evacuació l’amplada de la qual no superi de 2 m, la il·luminació horitzontal a terra ha de ser, com a mínim, 1 lux al llarg de l’eix central i 0,5 lux a la banda central que comprén almenys la meitat de l’amplada de la via. Les vies d’evacuació amb amplada superior a 2 m poden ser tractades amb varies bandes de 2 m d’amplada, com a màxim.

- En els punts en els que estiguin situats els equips de seguretat, les instal·lacions de protecció contra incendis d’utilització manual i els quadres de distribució de l’enllumenat, la il·luminació horitzontal serà de 5 lux, com a mínim.

- Al llarg de la línia central d’una via d’evacuació, la relació entre la il·luminació màxima i la mínima no ha de ser més gran de 40:1.

- Els nivells de il·luminació establers s’han d’obtenir considerant nul el factor de reflexió sobre parets i sostres i contemplant un factor de manteniment que engloba la reducció del rendiment lluminós degut a la brutícia de les lluminàries i l’envelliment de les làmpades.

- Amb la fi d’identificar els colors de seguretat de les senyals, el valor mínim de l’índex de rendiment cromàtic Ra de les làmpades serà 40.

Aquests receptors s’instal·laran en dependències amb ocupació de persones i en vies d’evacuació i sortida.

Aquest equips hauran d'estar homologats i tenir característiques d'acord amb les normes UNE 20 062, UNE 20 392, UNE-EN 60598-2-22 i CTE.

La situació d'aquests equips queda perfectament reflectida en els plànols adjuntats.

5.- Instal·lació de pictogrames de senyalització

5.1.- De senyalització d’evacuació i sistemes d’extinció i d’avis d’incendis

S'ha previst la col·locació dels següents tipus de pictogrames de senyalització:

1. d'equips d'extinció i avís d'incendi:

- d'extintors. - de polsadors d'emergència.

2. de senyalització d'evacuació:

- de sortida. - de direcció cap a la sortida. - d'escales d’evacuació

Segons el capítol 2 de la Secció SI 4 del DB Seguretat en cas d’incendi, la senyalització de les instal·lacions manuals de protecció contra incendis (extintors, boques d’incendis, polsadors manuals d’alarma i dispositius de sistemes d’extinció) s’han de senyalitzar mitjançant les senyals definides en la norma UNE 23033-1 la dimensió de la qual serà:

a) 210x210 mm quan la distància d’observació del senyal no excedeixi de 10 m; b) 420x420 mm quan la distància d’observació estigui compresa entre 10 i 20 m; c) 594x594 mm quan la distància d’observació estigui compresa entre 20 i 30 m.

Els senyals han de ser visibles també en cas de fallada en el subministrament d’enllumenat normal. Quan siguin fotoluminiscents, les seves característiques d’emissió lluminosa ha de complir l’establert a la norma UNE 23035-4:1999.

Segons el capítol 7 de la Secció SI 3 del DB Seguretat en cas d’incendi, la senyalització dels mitjans d’evacuació s’utilitzaran les senyals de sortida, d’ús habitual o d’emergència, definides a la norma UNE 23034:1988, conforme als següents criteris:

a) Les sortides de recinte, planta o edifici tindran un senyal amb el retol “SORTIDA”, exepte en edificis d’ús Residencial Habitatge i, en altres usos, quan es tracte de sortides de recintes la superfície del qual no superi de 50 m2, siguin fàcilment visibles des de tot punt dels recintes i els ocupants estiguin familiaritzats amb l’edifici.

b) La senyal amb el rètol “Sortida d’emergència” s’ha d’utilitzar en tota sortida prevista per a ús exclusiu en cas d’emergència.

c) Han de tenir senyals indicatives de direcció dels recorreguts, visibles des de tot origen d’evacuació des del que no es veu directament les sortides o els seus senyals indicatius i, en particular, enfront a tota sortida d’un recinte amb una ocupació més gran de 100 persones que accedeix lateralment a un passadís.

d) En els punts dels recorreguts d’evacuació en els que existeixen alternatives que poden induir a error, també es disposaran els senyals abans esmentades, de forma que queda clarament indicada l’alternativa correcta. Tal es el cas de determinats encreuaments o bifurcacions de passadissos, així com, d’aquelles escales que, a la planta de sortida de l’edifici, continuen el seu traçat fins plantes baixes, etc.

e) En els esmentats recorreguts, al costat de les portes que no siguin sortida i que poden induir a error a l’evacuació ha de tenir la senyal amb el rètol “Sense sortida” en lloc fàcilment visible però en cap cas sobre les fulles de les portes.

f) Els senyals es disposaran de forma coherent amb l’assignació d’ocupants que es pretengui fer a cada sortida, conforme a l’establert al capítol 4 de la Secció SI 3.

g) Les dimensions dels senyals serà:

1.- 210x210 mm quan la distància d’observació de la senyal no excedeixi de 10 m; 2.- 420x420 mm quan la distància d’observació estigui compresa entre 10 i 20 m; 3.- 594x594 mm quan la distància d’observació estigui compresa entre 20 i 30 m.


6.- Comportament davant del foc dels elements constructius i materials compartimentació en sectors d’incendis.

6.1.- Compartimentació en sectors d’incendi.

Per l’ús previst del nostre edifici o establiment, Administratiu les condicions de compartimentació en sectors d’incendis serà, d’acord capítol 1 Secció SI 1 DBSI:

Si l’edifici té més d’una planta, la superfície construïda de cada sector d’incendis no ha de superar de 2.500 m2. Quan tingui una única planta, no es precís que estigui compartimentada en sectors de incendis.

En el nostre cas: Al tenir ÚS ADMINISTRATIU i una superfície construïda INFERIOR a 2.500 m2, l’edifici es pot considerar un sols sector d’incendis. Però aquest edifici tindrà locals de risc especial. Aquests sectors tenen UNA SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA, INFERIOR A 2.500 m2 CADASCUN. (Capítol 1 Secció SI 1 DBSI).

Resistència al foc de les parets, sostres i portes que delimiten sectors d’incendis(1)(2)

Resistència al foc Sector sobre rasant en

edifici amb alçada d’evacuació

Parets i sostres(3) que separen al sector considerat de la resta de l’edifici, sent el seu ús previst(4)

Sector baix

rasant ≤ 15 m 15 < h ≤ 28 m

h > 28 m

Sector de risc mínim en edifici de qualsevol ús

No s’admet EI 120 EI 120 EI 120

Residencial habitatge, Residencial Públic, Docent, Administratiu EI 120 EI 60 EI 90 EI 120

Comercial, Pública Concurrència, Hospitalari EI 120(5) EI 90 EI 120 EI 180

Aparcament(6) EI 120(7) EI 120 EI 120 EI 120

Portes de pas entre sectors de incendis

EI2 t-C5 sent t la meitat del temps de resistència al foc que requereix a la paret en la que es troba, o bé la quarta part quan el pas es realitza a través d’un vestíbul de independència i de dos portes.

(1) Considerant l’acció del foc a l’ interior del sector, excepte en el cas dels sectors de risc mínim, en els que únicament és precís considerar des de l’exterior del mateix.

Un element delimitador d’un sector d’incendis pot precisar una resistència al foc diferent al considerar l’acció del foc per la cara oposada, segons quin sigui la funció de l’element per a l’esmentada cara: compartimentar una zona de risc especial, una escala protegida, etc.

(2) Com alternativa pot adoptar-se el temps equivalent d’exposició al foc, determinat conforme a l’establert a l’apartat 2 de l’annex SI B.

(3) Quan el sostre separa d’una planta superior ha de tenir almenys la mateixa resistència al foc que s’exigeix a les parets, però amb la característica REI en lloc de EI, al tractar-se d’un element portant i compartimentador d’incendis. En canvi, quan sigui una coberta no destinada a cap activitat, ni prevista per a ser utilitzada en l’evacuació, no es precís tenir una funció de compartimentació d’incendis, pel que solament s’ha d’aportar la resistència al foc R que li correspongui com element estructural, excepte en les franges a les que fa referència el capítol 2 de la Secció SI 2, en les que dita resistència ha de ser REI.

(4) La resistència al foc del sòl en funció de l’ús al que estigui destinat la zona existent a la planta inferior. Veure apartat 3 de la Secció SI 6 del DBSI.

(5) EI 180 si l’alçada d’evacuació de l’edifici es més gran de 28 m. (6) Resistència al foc exigible a les parets que separen l’aparcament de zones d’altre ús. En

relació amb el forjat de separació, veure nota (3) (7) EI 180 si es un aparcament robotitzat.

En el cas objecte d’aquest projecte:

1. La resistència al foc de les parets i sostres mitgeres que separen l’edifici amb l’edifici del costat serà REI 120.

6.1.1.- Locals i zones de risc especial

Els edificis podran albergar zones o locals de risc especial, que podran ser de tipus alt, mitjà o baix, segons els criteris de la taula següent:

Taula 2.1 Classificació dels locals i zones de risc especial integrats en els edificis

Mida del local o zona S = superfície construïda

V = volum construït Ús previst edifici o establiment Ús del local o zona

S o V de projecte

Sense Risc Risc Baix Risc Mig Risc Alt

En qualsevol Edifici o establiment Tallers de Manteniment, magatzems d’elements combustibles (mobiliari, neteja, llenceria), arxius de documents, dipòsits de llibres.

- 100<V ≤200 m3

200<V ≤400 m3

V>400 m3

Magatzem de residus - Risc Baix

5<S ≤15 m2

15<S ≤30 m2

S>30 m2

Aparcaments de vehicles fins a 100 m2 - En tot cas

Cuina segons potència instal·lada P (1)(2) - 2050 kW

Bugaderia, vestuaris de personal, Camerinos(3) - Sense

Risc 20<S

≤100 m2 100<S ≤200 m2

S>200 m2

Sales de Calderes amb potència útil nominal P - -

70600 kW

Sales de màquines d’instal·lacions de climatització (UTAs, climatitzadors i ventiladors)

- En tot cas

Sales de maquines frigorífiques:

- Refrigerant amoníac - En tot cas

- Refrigerant halogenat - P≤400 kW

P>400 kW

Magatzem de combustibles només per calefacció - S>3 m2

Local de comptadors elèctrics i quadres generals de distribució - En tot

cas

Sala de grup electrogen - En tot cas

Centre de Transformació: - Aparells amb aïllaments dielèctrics

sec o líquid amb un punt d’inflamació major que 300ºC

- En tot cas

- Aparells amb aïllaments dielèctrics amb un punt d’inflamació que no superi

els 300ºC i potència instal·lada P: - total

- P≤2520k

VA

2520400kV

A

- en cada transformador - P≤630kVA

6301000kVA

- Sala de màquines d’ascensors - En tot cas Residencial vivenda

- Trasters(4) - 50<S ≤100m2

100<S ≤500m2

S>500m2

Hospitalari

- Magatzems de productes farmacèutics - 100<V ≤200 m3

200<V ≤400 m3

V>400 m3

- Esterilització i magatzems annexes - En tot cas

- Laboratoris clínics - V≤350 m3 350<V ≤500 m3

V>500 m3

Administratiu - Impremta, reprografia, i locals annexes,

com magatzems de paper o de publicacions, enquadernacions...

- 100<V ≤200 m3

200<V ≤500 m3

V>500 m3

Residencial Públic

- Guarda-robes i custodia d’equipatges - S≤20 m2 20<S ≤100m2

S>100 m2

Comercial

- Magatzems amb una densitat de càrrega de foc ponderada i corregida (Qs) dels productes sigui(5)

- 450<Qs≤ 850MJ/m

2

850<Qs≤ 3.400 MJ/m2

Qs>3.400MJ/m2

- Magatzems que la seva superfície sigui: - En recintes no situats per sota la planta de sortida de l’edifici: - Amb instal·lació automàtica d’extinció

- S<2000 m2 S<600 m2

S<25m2 i altura

d’evac. <15 m

- Sense instal. automàtica d’extinció - S<1000 m2 S<300 m2 No

permès - En recintes situats per sota la planta de sortida de l’edifici: - Amb instal·lació automàtica d’extinció

- S<800 m2 No permès

No permès

- Sense instal. automàtica d’extinció - S<400 m2 No permès

No permès

Pública concurrència

- Taller o magatzem de decorats, vestuaris, etc. -

100<V ≤200 m3

V>200 m3

(1) Per la determinació de la potència instal·lada només es consideraran els aparells destinats a la preparació d’aliments. Les fregidores i les paelles basculants es computaran a raó d’1 kW per cada litre de capacitat, independentment de la potència que tingui. En usos distints d’Hospitalari i Residencial públic no es consideren locals de risc especial les cuines les quals els seus aparells estiguin protegits amb un sistema automàtic d’extinció. En el capítol 1 de la secció SI4 d’aquest DB, s’estableix que aquest sistema ha d’existir quan la potència instal·lada excedeix de 50 kW.

(2) Els sistemes d’extracció de fums de cuines han de complir les condicions especials següents: - Les campanes han d’estar separades com a mínim 50 cm de qualsevol material que no sigui A1. - Els conductes han de ser independents de cap altre extracció o ventilació i exclusius per cada cuina.

Han de disposar de registre per inspecció i neteja en els canvis de direcció amb angles més grans de 30º i cada 3 m com a màxim de tram horitzontal. Els conductes que circulen per l’interior de l’edifici, així com, els que circulen per la façana a menys d’1,50 metres de distància de zones de la mateixa que no siguin, com a mínim, EI 30 o de balcons, terrasses o forats practicables tindran una classificació EI 30. No han d’existir comportes tallafocs a l’interior d’aquest tipus de conductes, pel qual el seu pas a través d’elements de compartimentació de sectors d’incendis s’ha de resoldre de la forma que indica l’apartat 3 d’aquesta secció.

- Els filtres han d’estar separats dels focus de calor més d’1,20 metres si són de tipus parrilla o de gas, i més de 0,50 metres si són d’un altre tipus. Han de ser fàcilment accessibles i desmuntables per la seva neteja, tenir una inclinació més gran de 45º i tenir una plata de recollida de grasses que condueixin aquestes cap a un recipient tancat, el qual la capacitat ha de ser mes petita de 3 litres.

- Els ventiladors compliran les especificacions de la norma UNE-EN 12101-3: 2002” Especificaciones para aireadores extractores de humos y calor mecánico” i tindran una classificació de F400 90.

(3) Les zones de lavabos no computen a efecte de càlculs de la superfície construïda. (4) Inclouen els que comuniquen directament amb zones d’ús de garatge d’edificis de vivendes. (5) La determinació de Qs pot fer-se conforme al què està establert al “Reglamento de seguridad contra

incendios en establecimientos industriales”. Es recorda que en l’àmbit d’aplicació d’aquest DB, els magatzems que tinguin una càrrega superior a 3x106 MJ es regulen en l’altre Reglament, encara que sigui d’Ús Comercial.

Les portes de pas a un local de risc especial seran EI2 45-C5, com a mínim. Quan aquest pas es realitzi mitjançant un vestíbul previ seran 2xEI2 30-C5, com a mínim, igual que les altres portes del vestíbul.

En quant a les característiques constructives dels locals i zones de risc especial, cal complir les següents condicions de resposta al foc.

Taula 2.2 Condicions de les zones de risc especial integrades en els edificis(1)

Característica Risc Baix Risc Mig Risc Alt

Resistència al foc de l’estructura portant (2) R 90 R 120 R 180 Resistència al foc de les parets i sostres (3) que separen la zona de la resta de l’edifici (2)(4)

EI 90 EI 120 EI 180

Vestíbul d’independència a cada comunicació de la zona amb la resta de l’edifici

- Sí Sí

Portes de comunicació amb la resta de l’edifici (5)

EI2 45-C5

2 x EI2 30-C5

2 x EI2 30-C5

Màxim recorregut d’evacuació fins alguna sortida del local (6)

≤ 25 m (7) ≤ 25 m (7) ≤ 25 m (7)

(1) Les condicions de reacció al foc dels elements constructius es regulen en la taula 4.1 del capítol 4 d’esta Secció.

(2) El temps de resistència al foc no ha de ser menor que l’establert per l’estructura portant del conjunt de l’edifici, d’acord amb l’apartat SI 6, excepte quan la zona es trobi baix una coberta no prevista per l’evacuació i la qual errada no suposi risc per l’estabilitat d’altres plantes ni para la compartimentació contra incendis, en el qual cas pugui ser R 30.

(3) Quan el sostre separi d’una planta superior ha de tenir almenys la mateixa resistència al foc que s’exigeix a les parets, però amb la característica REI en lloc de EI, al tractar-se d’un element portant i compartimentador d’incendis. En canvi, quan sigui una coberta no destinada a cap activitat, ni prevista per a ser utilitzada en l’evacuació, no precisa tenir una funció de compartimentació d’incendis, pel que solament ha de portar la resistència al foc R que li correspongui com a element estructural, excepte a les franges a les que fa referència el capítol 2 de la Secció SI 2, en les que dita resistència ha de ser REI.

(4) Considerant l’acció del foc a l’interior del recinte. La residencia al foc del terra es funció de l’ús al que estigui destinat la zona existent a la planta inferior. Veure apartat 3 de la secció SI 6 del DB.

(5) Les portes dels vestíbuls d’independència han d’obrir cap a l’interior del vestíbul. (6) El recorregut d’evacuació per a l’interior de la zona de risc especial ha de ser tingut en

comte en el còmput de la longitud dels recorreguts d’evacuació fins les sortides de planta. (7) Podrà augmentar un 25 % quan la zona estigui protegida amb una instal·lació automàtica

d’extinció.

En el cas objecte d’aquest projecte, segons la taula 2.1, del Capítol 2 Secció SI 1 DBSI, tenim:

- SALA DE QUADRES GENERALS DE DISTRIBUCIÓ: La sala de comptadors serà de RISC ESPECIAL BAIX.

- SALA CAMBRA DE RESIDUS: La sala de residus té una superficie superior a 5 m2 i inferior a 15 m2 per tant es considedarà local de RISC ESPECIAL BAIX.

6.2.- Comportament davant del foc dels elements constructius i materials

Les exigències del comportament davant del foc d'un element constructiu es defineixen pels temps durant els quals aquest element ha de mantenir segons el R.D. 312/2005, de 18 de març, pel que s’aprova la classificació i els elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència davant el foc aquelles condicions següents que li siguin aplicables:

- Estabilitat o capacitat portant

- Absència d’emissió de gasos inflamables per la cara no exposada.

- Estanquitat al pas de flames o gasos calents.

- Resistència tèrmica suficient per a impedir que es produeixin a la cara no exposada temperatures superiors a les que s’estableixen a l'esmentada norma UNE.

La reacció al foc dels elements constructius, decoratius i de mobiliari

La reacció al foc dels elements constructius, decoratius i de mobiliari segons el capítol 4 secció SI 1 del DBSI serà:

1.- Els elements constructius ha de complir les condicions de reacció al foc que s’estableix a la taula següent:

Revestiments(1)

Situació de l’element De Sostres i parets(2)(3)

De sols(2)

Zona ocupables(4) C-s2,d0 EFL

Aparcaments A2-s1,d0 A2FL-s1 Passadissos, escales protegides i hospitalari

B-s1,d0 CFL-s1

Recintes de risc especial (5) B-s1,d0 BFL-s1 Espais ocults no estancs: patis, fals sostre, sòls aixecats, etc.

B-s3,d0 BFL-s2(6)

(1) Sempre que superin el 5% de les superfícies totals del conjunt de les parets, del conjunt dels sostres o del conjunt de sól del recinte considerat.

(2) Inclou les canonades i conductes que estan instal·lats per les zones que s’indiquen sense recobriment resistent al foc. Quan es tracte de canonades amb aïllament tèrmic lineal, la classe de reacció al foc serà la que s’indica, però incorporant el subíndex L.

(3) Inclou a aquelles materials que constituïen una capa continguda a el interior del sostre o paret i que no estigui protegida per una capa que sigui EI 30 com a mínim.

(4) Inclou, tant les de permanència de persones, com les de circulació que no siguin protegides. Exclou el interior de vivendes. En ús Hospitalari s’aplicaran les mateixes condicions que en passadissos i escales protegides.

(5) Veure el capítol 2 d’aquesta secció. (6) Es refereix a la part inferior de la cavitat. Per exemple, en la cambra dels fals sostre es

refereix al material situat a la cara superior de la membrana. En espais com clara configuració vertical (per exemple, patis) està condició no és aplicable.

2.- Les condicions de reacció al foc dels components de les instal·lacions elèctriques (cables, tubs, safates, regletes, armaris, etc.) es regulen en la seva reglamentació específica.

3.- Els elements tèxtils de la coberta integrades en edificis, tal com carpes, seran classe M2 conforme a UNE 23727:1990 “Assaig de reacció al foc dels materials de construcció. Classificació dels materials utilitzats en la construcció”.

4.- Als edificis i establiments d’ús Pública Concurrència, els elements decoratius i de mobiliari compliran les següents condicions:

a) Butaques i seients fixes que formen part del projecte:

Tapís: passar l’assaig segons les normes següents:

- UNE-EN 1021-1:2006 “Valoració de la inflamabilitat del mobiliari tapís - Part 1: font de ignició: cigarreta en combustió”.

- UNE-EN 1021-2:2006 “Valoració de la inflamabilitat del mobiliari tapís – Part 2: font de ignició: flama equivalent a un llumí”.

No Tapís: material M2 conforme a UNE 23727:1990 “ Assaig de reacció al foc dels materials de construcció. Classificació dels materials utilitzats a la construcció”.

b) Elements tèxtils sospesos, com telons, cortines, cortinatges, etc.;

Classe 1 conforme a la norma UNE-EN 13773: 2003 “Tèxtils i productes tèxtils. Comportament al foc. Cortines i cortinatges. Esquema de classificació”.

La resistència al foc de l’estructura

1.- Es considera que la resistència al foc d’un element estructural principal de l’edifici (inclou forjats, bigues i suports),és suficient si:

a) arriba la classe indicada a la taula 3.1 o 3.2 que representa el temps en minuts de resistència davant l’acció representada per la corba normalitzada temps temperatura

Taula 3.1. Resistència al foc suficients dels elements estructurals

Plantes sobre rasant alçada d’evacuació de

l’edifici Ús del sector d’incendi

considerat(1) Plantes

soterrani< 15 m < 28 m ≥ 28 m

Vivenda unifamiliar(2) R 30 R 30 - - Residencial vivenda, Residencial Públic, Docent, Administratiu R 120 R 60 R 90 R 120

Comercial, Pública Concurrència, Hospitalari EI 120(3) R 90 R 120 R 180

Aparcament (Edifici d’ús exclusiu o situat sobre altre ús)

R 90

Aparcament (situat baix un ús diferent) R 120(4)

(1) La resistència al foc suficient d’un sòl és la que resulta al considerar com sostre del sector d’incendi situat sota aquest sòl.

(2) En vivendes unifamiliars agrupades o adossades, els elements que formen part de l’estructura comú tindrà la resistència al foc exigible a edificis d’ús Residencial Vivenda.

(3) R 180 si l’alçada d’evacuació de l’edifici supera els 28 m. (4) R 180 quan es tracte d’aparcaments robotitzats.

El sistema estructural de l’edifici està format per una estructura de formigó la qual complirà amb l’estabilitat al foc (R) que necessitem a les plantes.

Taula 3.2. Resistència al foc suficients dels elements estructurals de zones de risc especial integrades als edificis(1)

Risc especial baix R 90 Risc especial mig R 120 Risc especial alt R 180

(1) No serà inferior al de l’estructura portant de la planta de l’edifici excepte quan la zona es troba sota una coberta no prevista per l’evacuació i l’errada de la qual no suposi risc per l’estabilitat d’altres plantes ni per a la compartimentació contra incendis, que en aquest cas pot ser R 30.

La resistència al foc suficient d’un terra és la que resulta al considera com sostre del sector de incendis situat baix aquest sol.

2.- Les estructures de cobertes lleugeres no previstes per a ser utilitzades a l’evacuació dels ocupants i l’alçada respecte de la rasant exterior no superi de 28 m, així com, els elements que únicament sostenen les cobertes, podrà ser R 30 quan la seva errada no pot ocasionar danys greus als edificis o establiments pròxims, ni comprometre l’estabilitat d’altres plantes inferiors o la compartimentació dels sectors d’incendi. A tals efectes, pot considerar com lleugera aquella coberta carrega permanent de la qual no superi els 1 kN/m2.

7.- SI 2: PROPAGACIÓ EXTERIOR

7.1.- Mitgeres i façanes

Les mitgeres o murs confrontants amb altres edificis tenen una resistència al foc EI 120.

El risc de propagació exterior horitzontal, del incendi a traves de les façanes, ja sigui entre dos edificis, o bé en un mateix edifici, entre dos sectors d’incendi del mateix, entre una zona de risc especial alt i altres zones o cap una escala o passadís protegit des de altres zones, els punts de ambdues façanes que siguin inferiors a EI 60 estan separades la distància d que s’indica a continuació, com a mínim, en funció del angle α format per els plans exteriors d’aquestes façanes (veure figura 1.1). Per a valors intermedis del angle α, la distància d s’ha d’interpolar linealment.

En el nostre cas, no existeix propagació exterior entre sectors d’incendi del mateix, entre una zona de risc especial alt i altres zones o cap una escala o passadís protegit des de altres zones.

Taula1.1 Distància mínim de separació de façanes EI<60 depenent del angle que formen.

α 0º 45º 60º 90º 135º 180º d mínima (m) 3,00 2,75 2,50 2,00 1,25 0,50 d real mínim

Amb el fi de limitar el risc de propagació vertical del incendi per les façanes entre dos sectors d’incendis i altres zones de ris especial alt i altres zones més altes de l’edifici, o be cap a una escala o passadís protegit des de altres zones, aquestes façanes tenen com a mínim EI 60 en una franja de 1,00 m d’altura, com a mínim, mesurat sobre el plànol de façana (veure figura 1.7), en cas d’existir elements sortint vàlids per impedir el pas de les flames, l’altura d’aquesta franja es podrà reduir amb les dimensions del esmentat element sortint.

En el nostre cas no existeixen elements sortints aptes per impedir el pas de les flames. La classe de reacció al foc dels materials que ocupen més de un 10% de la superfície del acabat exterior de les façanes o de les superfícies interiors de les cambres ventilades tenen la classificació de B-s3 d2.

7.2.- Cobertes

Amb el fi de limitar el risc de propagació exterior del incendi per la coberta, ja sigui entre l’edifici i els confrontats, o en el mateix edifici, aquesta té una resistència al foc REI 60, en una franja de 0,50 m d’ample. En la trobada entre una coberta i una façana que pertanyin a sectors d’incendis o a edificis diferents, l’altura h sobre la coberta a la que deurà estar qualsevol zona de façana, la resistència al foc de la qual no sigui al menys EI 60 serà la que sindica a continuació, en funció de la distància d de la façana, en projecció horitzontal, a la que4 estigui qualsevol zona de coberta la resistència al foc de la qual tampoc arribi a l’esmentat valor.

d (m) >= 2,50 2,50 1,75 1,50 1,25 1,00 0,75 0,50 0º h (m) 0 1,00 1,50 2,00 2,50 3,00 3,50 4,00 5,00

Els material que ocupen més del 10% del revestiment o acabat exterior de les zones de coberta situades a menys de 5 m de distància de la projecció vertical de qualsevol zona de façana, del mateix o d’un altre edifici, la resistència al foc del qual no sigui al menys EI 60, inclosa la cara superiors dels voladissos, el sortint dels quals, excedeix de 1,00 m, així com els lucernaris, claraboies i qualsevol element de il·luminació o ventilació, pertanyen a la classe de reacció al foc BROOF (t1). Amb el fi de limitar el risc de propagació vertical del incendi per les façanes entre dos sectors d’incendis i altres zones més altes de l’edifici, les façanes tenen com a mínim EI 60 en una franja de 1,00 m d’altura, mesurat sobre el plànol de façana. No existeixen elements sortints aptes per impedir el pas de les flames. La classe de reacció al foc dels materials que ocupen més de un 10% de la superfície del acabat exterior de les façanes o de les superfícies interiors de les cambres ventilades tenen la classificació de B-s3 d2. 8.- Calcul d’evacuacions NOTES:

1.- QUALSEVOL RECINTE O PLANTA PODRÀ DISPOSAR D’UNA ÚNICA SORTIDA SI

COMPLEIX LES SEGÜENTS CONDICIONS (Document bàsic SI, Secció SI 3, apartat 3 Taula 3.1 Codi Tècnic de l’edificació): L’ocupació no és superior de 100 persones, excepte en els casos que s’indiquen a

continuació:

- 500 persones en el conjunt de l’edifici, en el cas de sortida d’un edifici d’habitatges. - 50 persones en zones des de les que l’evacuació fins una sortida de planta hagi de

salvar un alçada major que 2 m en sentit ascendent; - 50 alumnes es escoles infantils, o d’ensenyament primària o secundaria.

La longitud dels recorreguts d’evacuació fins una sortida de planta no superarà de 25 m, excepte en el cas que s’indica a continuació:

- 35 m en ús Aparcament. - 50 m si es tracta d’una planta que té una sortida directa l’espai exterior segur i

l’ocupació no excedeix de 25 persones.

L’alçada d’evacuació de la planta considerarà no excedeix de 28 m, excepte en ús Residencial Públic, en el qual és, com a màxim, la segona planta per damunt de la sortida d’edifici (Si l’establiment no excedeix de 20 places d’allotjament i està dotat d’un sistema de detecció i alarma, pot aplicar-se el límit general de 28 m d’alçada d’evacuació).

2- OBRIRÀ EN EL SENTIT DE L’EVACUACIÓ TOTA PORTA DE SORTIDA (Document Bàsic SI, Secció SI 3, apartat 6 Codi Tècnic de l’edificació):

a. Prevista per a el pas de més de 200 persones en edificis d’ús Residencial Habitatge o de 100 persones en els demés casos, o bé

b. Prevista per a més de 50 ocupants del recinte o espai en el que estigui situada.

8.1.- EVACUACIONS 8.1.1.- PLANTA NIVELL 2

ÚS AFORAMENT NORMAL

AFORAMENT ALTERNATIU

LAVABOS, NETEJA, VESTÍBUL, DESPATXOS, SALA REUNIONS, DISTRIBUÏDOR I ESCALES. 25 PERSONES 0 PERSONES

SORTIDA DE RECINTE SR-2.1

ZONES A EVACUAR NÚMERO DE PERSONES 1/2 OCUPACIÓ DE LA PLANTA 12 persones

Total evacuació planta amb ocupació alternativa 12 persones

SORTIDA DE PLANTA SP-2.1

ZONES A EVACUAR NÚMERO DE PERSONES 1/2 OCUPACIÓ DE LA PLANTA 13 persones

Total evacuació planta amb ocupació alternativa 13 persones (X) Aforament alternatiu

8.1.2.- PLANTA NIVELL 1



LAVABOS, NETEJA, VESTÍBUL, DESPATXOS, SALA REUNIONS, DISTRIBUÏDOR I ESCALES. 46 PERSONES 0 PERSONES


ZONES A EVACUAR NÚMERO DE PERSONES PART D’OCUPACIÓ DE LA PLANTA NIVELL 1 B 15 persones





SORTIDA D’EDIFICI SED-1.1

ZONES A EVACUAR NÚMERO DE PERSONES OCUPACIÓ DE LA PLANTA NIVELL 1 A 25 persones








SALA USOS MÚLTIPLES, LAVABOS, DESPATXOS, NETEJA, DISTRIBUÏDOR,

MAGATZEM, INSTAL·LACIONS, CONSERGE, CAMBRA DE RESIDUS I ZONA DE DESCANS.

73 PERSONES 32 PERSONES

SORTIDA D’EDIFICI SED-B.1

ZONES A EVACUAR NÚMERO DE PERSONES CONSERGE 1 persones SALA USOS MULTIPLES 3 17 persones SALA USOSO MULTIPLES 4 20 persones



ZONES A EVACUAR NÚMERO DE PERSONES ½ OCUPACIÓ SALA USOS MULTIPLES 2 8 persones



ZONES A EVACUAR NÚMERO DE PERSONES SALA USOS MULTIPLES 1 16 persones SALA USOSO MULTIPLES 2 9 persones


SORTIDA D’EDIFICI SED-B.4 (AFORAMENT ALTERNATIU)

ZONES A EVACUAR NÚMERO DE PERSONES OCUPACIÓ DE LA ZONA DE DESCANS (32) persones

Total evacuació planta amb ocupació alternativa (32) persones


ZONES A EVACUAR NÚMERO DE PERSONES OCUPACIÓ DEPATX 1 1 persones OCUPACIÓ DEPATX 2 1 persones

Total evacuació planta sense ocupació alternativa 2 persones

ZONES A EVACUAR NÚMERO DE PERSONES PART D’OCUPACIÓ PLANTA NIVELL 1B I NIVELL 2 18 persones


8.2.-JUSTIFICACIÓ DE L’AMPLADA DE LES PORTES. Segons el Document Bàsic SI Secció SI 3 apartat 4 del Codi tècnic de l’edificació, l’amplada A, en metres, de les portes d’evacuació serà al menys igual a P/200, essent P el nombre de persones assignades a l’element d’evacuació. SENSE HIPÒTESIS DE BLOQUEIG



ASSIGNACIÓ DE PERSONES A EVACUAR SEGONS PROJECTE Total 13 persones

CÀLCUL AMPLADA MÍNIMA DE LA SORTIDA SEGONS NORMATIVA AMIN = 13/200 = 0,066 m < 1,75 m de projecte





SORTIDA DE L’EDIFICI SED-B.1









SORTIDA DE L’EDIFICI SED-B.4 (AFORAMENT ALTERNATIU)









AMB HIPÒTESIS DE BLOQUEIG Segons el Document Bàsic SI Secció SI 3 apartat 4.1 del Codi tècnic de l’edificació els criteris per l’assignació dels ocupants serà:

1.- Quan en un recinte, en una planta o en l’edifici hagi d’existir més d’una sortida, la distribució dels ocupants entre elles a efectes de càlcul s’ha de fer suposant inutilitzada una d’elles, baix d’hipòtesis més desfavorable.

2.- A efectes de càlcul de la capacitat d’evacuació de les escales i de la distribució dels ocupants entre elles, quan existeixen varies, no és precís suposar inutilitzada en la seva totalitat alguna de les escales protegides existents. En canvi, quan existeixen varies escales no protegides, s’ha de considerar inutilitzada en la seva totalitat alguna d’elles, sota la hipòtesis més desfavorable.

3.- A la planta de desembarcament d’una escala, el flux de persones que la utilització deurà incloure a la sortida de planta que les correspondrà, a efectes de determinar l’amplada d’aquesta. Aquest flux deurà estimar-se, o bé en 160 A persones, sent A l’amplada, en m, del desembarcament de l’escala, o bé en el NÚMERO de persones que utilitza l’escala en el conjunt de les plantes, quan aquest NÚMERO sigui menor que 160A.


BLOQUEIG DE LA SORTIDA SR-2.1

SORTIDA SP-2.1

Evac. prevista per SR-2.1 12 persones Evac. prevista per SP-2.1 13 persones ASSIGNACIÓ DE PERSONES A EVACUAR

SEGONS PROJECTE Total 25 persones

CÀLCUL AMPLADA MÍNIMA DE LA SORTIDA SEGONS NORMATIVA AMIN = 25/200 = 0,13 < 1,75 m de projecte

BLOQUEIG DE LA SORTIDA SP-2.1

SORTIDA SR-2.1

Evac. prevista per SP-2.1 13 persones Evac. prevista per SR-2.1 12 persones ASSIGNACIÓ DE PERSONES A EVACUAR





SORTIDA SP-1.1

Evac. prevista per SR-1.1 15 persones Evac. prevista per SP-1.1 6 persones ASSIGNACIÓ DE PERSONES A EVACUAR


SORTIDA SR-1.1

Evac. prevista per SP-1.1 6 persones Evac. prevista per SR-1.1 15 persones ASSIGNACIÓ DE PERSONES A EVACUAR




SORTIDA SED-1.2

Evac. prevista per SP-1.1 6 persones Evac. prevista per SED-1.2 27 persones ASSIGNACIÓ DE PERSONES A EVACUAR



SORTIDA SR-2.1 (BLOQUEIG DE LA SORTIDA SP-2.1)

SORTIDA SED-1.2

Evac. prevista per SR-2.1 25 persones Evac. prevista per SED-1.2 27 persones ASSIGNACIÓ DE PERSONES A EVACUAR



BLOQUEIG DE LA SORTIDA SED-1.1

SORTIDA SP-1.2

Evac. prevista per SED-1.1 25 persones Evac. prevista per SP-1.2 0 persones ASSIGNACIÓ DE PERSONES A EVACUAR




BLOQUEIG DE LA SORTIDA SED-B.1

SORTIDA SED-B.3

Evac. prevista per SED-B.1 38 persones Evac. prevista per SED-B.3 25 persones ASSIGNACIÓ DE PERSONES A EVACUAR




SORTIDA SED-B.1





SORTIDA SR-B.1

Evac. prevista per SED-B.2 8 persones Evac. prevista per SR-B.1 9 persones ASSIGNACIÓ DE PERSONES A EVACUAR



BLOQUEIG DE LA SORTIDA SED-B.4 (AFORAMENT ALTERNATIU)

SORTIDA SED-B.3





SORTIDA SED-B.6

Evac. prevista per SR-1.1 15 persones Evac. prevista per SED-B.6 19 persones ASSIGNACIÓ DE PERSONES A EVACUAR



8.3.- CÀLCUL DE L’AMPLADA DE LES ESCALES Segons el Document Bàsic SI Secció SI 3 apartat 4 del Codi tècnic de l’edificació, les escales que no siguin protegides o especialment protegides (Inclou passadissos escalonats d’accés a localitats en amfiteatres, graderies i tribunes de recintes tancats, tals com cines, teatres, auditoris, pavellons poliesportius, etc.) compliran la condició següent: Per l’evacuació:

Evacuació descendent A ≥ P/160 Evacuació ascendent A≥ P/(169-10h)

on, - A és l'amplada de l'escala, en metres. - P és el nombre total de persones el qual pas està previst per el punt la qual amplada es

dimensiona.

L’amplada mínima de l’escala és:

0,80 m en escales previstes per a 10 persones, com a màxim, i aquestes siguin usuaris habituals de la mateixa.

1,20 m es ús Docent, en zones d’escolarització infantil i en centre d’ensenyament primària, així com en zones de públic d’ús Pública Concurrència i Comercial.

en ús Hospitalari, 1,40 m en zones destinades a pacients interns o externs amb recorreguts que obliguen a girs iguals o majors que 90° i 1,20 m en altres zones.

1,00 m en el restant dels casos.

EVACUACIÓ DESCENDENT ESC1 (ESCALA EXTERIOR)

ESCALA ESC1

Amplada Escala= 1,00 metres Evacuació descendent

prevista per escala ESC1 25 persones ASSIGNACIÓ DE PERSONES A EVACUAR SEGONS

PROJECTE TOTAL 25 persones

CÀLCUL AMPLADA MÍNIMA SEGONS NORMATIVA

Segons taula 4.2 de la Secció SI 3, una ESCALA NO PROTEGIDA (OBERTA L’EXTERIOR) AMB 1 PLANTA

D’EVACUACIÓ (DESCENDENT) I UNA AMPLADA LLIURE D’1,00 METRES POT EVACUAR FINS A 192 PERSONES > 25 persones d’evacuació i una amplada de l’escala d’1,00 m DE

PROJECTE

EVACUACIÓ DESCENDENT ESC2 (ESCALA EXTERIOR)

ESCALA ESC2


prevista per escala ESC2 (Hipòtesis de bloqueig SP-2.1)

52 persones ASSIGNACIÓ DE PERSONES A EVACUAR SEGONS



Segons taula 4.2 de la Secció SI 3, una ESCALA NO PROTEGIDA (OBERTA L’EXTERIOR) AMB 1 PLANTES

D’EVACUACIÓ (DESCENDENT) I UNA AMPLADA LLIURE D’1,00 METRES POT EVACUAR FINS A 192 PERSONES > 57 persones d’evacuació i una amplada de l’escala d’1,00 m DE

PROJECTE

EVACUACIÓ DESCENDENT ESC3 (ESCALA NO PROTEGIDA)

ESCALA ESC3


prevista per escala ESC3 (Hipòtesis de bloqueig SR-1.1)

34 persones ASSIGNACIÓ DE PERSONES A EVACUAR SEGONS



Segons taula 4.2 de la Secció SI 3, una ESCALA NO PROTEGIDA AMB 2 PLANTES D’EVACUACIÓ (DESCENDENT) I UNA AMPLADA LLIURE D’1,75 METRES POT EVACUAR FINS

A 280 PERSONES > 34 persones d’evacuació i una amplada de l’escala d’1,75 m DE PROJECTE

9.- Calcul d’ocupació

SUPERFÍCIE DENSITAT AFORAMENT OCASIONAL(m2) (Persones/m2) (Persones) (Persones)

342,34 25 02.1 9,12 (1) 02.2 7,16 (1) 02.3 3,61 (1) 02.4 3,56 (1) 02.5 10,88 (1) 02.6 35,88 (18)A 42.7 36,41 (18)A 42.8 36,41 (18)A 42.9 36,41 (18)A 4

2.10 36,41 (18)A 42.11 48,63 (18)A 52.12 49,59 (1) 02.13 5,52 (1) 02.14 22,75 (1) 0

342,34 25 02525

DESPATX 19DESPATX 18

SERVEIS DONES

PLANTA NIVELL 2

Nº ZONA

PLANTA NIVELL 2

NETEJA P2

DESPATX 16

SERVEI MINUSVÀLID

SERVEIS HOMES

VESTÍBUL SERVEIS

AFORAMENT TOTAL PER L'EVACUACIÓ DE L'EDIFICI

ESCALA EXTERIOR 3 (100%)ESCALA INTERIOR

SUBTOTAL ACUMULAT

DESPATX 15SALA REUNIONS 2

AFORAMENT TOTAL PER L'EVACUACIÓ DE PLANTA

DESPATX 17

DISTRIBUIDOR P2


694,56 46 01.1 9,12 (1) 01.2 7,16 (1) 01.3 3,61 (1) 01.4 3,56 (1) 01.5 10,88 (1) 01.6 35,88 (18)A 41.7 36,41 (18)A 41.8 36,41 (18)A 41.9 36,41 (18)A 4

1.10 36,41 (18)A 41.11 48,63 (18)A 51.12 49,68 (1) 01.13 6,44 (1) 01.14 43,80 (1) 01.15 38,94 (1) 01.16 61,95 (1) 01.17 27,04 (0) 41.18 21,85 (18)A 21.19 22,95 (18)A 21.20 30,41 (18)A 31.21 22,77 (18)A 21.22 5,26 (1) 01.23 22,73 (18)A 21.24 22,58 (18)A 21.25 22,58 (18)A 21.26 22,61 (18)A 21.27 8,49 (1) 0

1036,90 46 0254671

DESPATX 2DESPATX 1

DESPATX 7

ESCALA EXTERIO 2-TERRASSA (100%)

PLANTA NIVELL 1

SERVEIS P1bSUBTOTAL ACUMULAT

PLANTA NIVELL 1

ESCALA INTERIOR

AFORAMENT PLANTA SUPERIOR

SALA REUNIONS 1DISTRIBUIDOR P-1A

DESPATX 4

DESPATX 13

DESPATX 11

Nº

ESCALA EXTERIOR 1 (100%)

NETEJAVESTÍBUL SERVEISDESPATX 5

DESPATX 3

SERVEIS HOMES

ZONA

DESPATX 6


DESPATX 10SERVEI MINUSVÀLID/NETEJA

DESPATX 12

AFORAMENT TOTAL PER L'EVACUACIÓ DE PLANTA

DESPATX 8

DESPATX 14

DISTRIBUIDOR P-1B

DESPATX 9

SERVEIS DONESSERVEI MINUSVÀLID


378,01 73 32B.1 5,45 (1) 0B.2 5,72 (1) 0B.3 3,34 (1) 0B.4 5,51 (1) 0B.5 2,94 (1) 0B.6 12,08 (1) 0B.7 12,09 (18)A 1B.8 8,98 (18)A 1B.9 20,35 (1) 0

B.10 12,84 (1) 0B.11 20,03 (1) 0B.12 64,20 (7) 32B.13 18,20 (1) 0B.14 24,18 (6) 16B.15 24,79 (6) 17B.16 24,79 (6) 17B.17 30,54 (6) 20B.18 13,69 (1) 0B.19 7,88 (18)A 1B.20 8,08 (1) 0B.21 10,79 (1) 0B.22 16,88 (1) 0B.23 14,59 (1) 0B.24 6,49 (1) 0B.25 3,58 (1) 0

1414,91 73 3210573

VESTÍBUL

DESPATX 2VESTÍBUL ADMINISTRACIÓPAS 2RAMPAZONA DESCANS

SALA USOS MULTIPLES 1

SUBTOTAL ACUMULATAFORAMENT TOTAL PER L'EVACUACIÓ DE PLANTA


ZONA

PLANTA NIVELL 0

INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES

MAGATZEM

SALA USOS MULTIPLES 2

MAGATZEM GENERAL

CONSERGEINSTAL·LACIONS

Nº

CAMBRA RESIDUS

SALA USOS MULTIPLES 3SALA USOS MULTIPLES 4

SERVEIS HOMES

PAS 1

SERVEIS DONES

PLANTA NIVELL 0

SERVEI MINUSVÀLIDDISTRIBUIDOR SERVEISCAMBRA NETEJA

ACCESSOS ESCALAPAS 3

DESPATX 1

SUPERFÍCIE AFORAMENT OCASIONAL(m2) (Persones) (Persones)

342,34 25 0694,56 46 0378,01 73 32

14432

1.414,911.750,68

Nº ZONA

PLANTA NIVELL 0

AFORAMENT OCACIONAL TOTAL EDIFICI

SUPERFÍCIE TOTAL CONSTRUIDA

PLANTA NIVELL 2

SUPERFÍCIE UITL TOTAL

AFORAMENT TOTAL EDIFICI

PLANTA NIVELL 1

DENSITATS D'OCUPACIÓ UTILITZADES

(0)

(1) 0 1,00

(2) 0 1,00(3) 1 0,25

(4) 1 0,50

(5) 1 1,00

(6) 1 1,50

(7) 1 2,00

(8) 1 3,00

(9)D 1 2,00

(10)D 1 5,00

(11)C 1 3,00

(12)C 1 5,00

(13)C 1 2,00

(14)C 1 5,00

(15) 1 10,00

(16)H 1 10,00(17)H 1 20,00(18)A 1 10,00

(19)G 1 15,00

(20) 1 20,00

(21) 1 40,00

(22) 1 4,00

(23) 1 1,20

Piscines públiques: zones d'estància de públic en piscines descubertes (ÚS PÚBLICACONCURRÈNCIA)Zones de públic en restaurants de "menjar ràpid", (p. exempasseguts ntatsPiscinespúbliques: zones d'estància de públic en piscines descubertes (ÚS PÚBLICACONCURRÈNCIA)

persones / m2

Serveis ambulatoris i de diagnòstic (ÚS HOSPITALARI)

En zones comuns de centres comercials per a: sótans, planta baixa y entreplanta o enqualsevol altre com accés des de l'espai exterior (ÚS COMERCIAL)

Zones comuns de centres comercials: plantes diferents de les anteriors (ÚS COMERCIAL)

En zones comuns de centres comercials: Mercats i galeries d'alimentació, en establimentscomercials: àrees de ventes en plantes de soterrani, baixa i entreplanta (ÚS COMERCIAL)

Aparcaments no robotitzats en altres casos, arxius i magatzems (ÚS APARCAMENT)

Aparcaments no robotitzats vinculats a una activitat subjecta a horaris: comercial,espectacles, oficina, etc, (ÚS APARCAMENT) i zones de hospitalització (ÚSHOSPITALARI)

Plantes de habitatge (ÚS RESIDÈNCIAL HABITATGE) i Zones d'allotjament (ÚSRESIDÈNCIAL PÚBLIC).

Aules d'escoles infantils i sales de lectura de biblioteques (ÚS DOCENT)

Zones de públic en gimnàs amb aparells (ÚS PÚBLICA CONCURRÈNCIA)

Locals docents diferents a les aules: laboratoris, tallers, gimnàs, sales de dibuix, etc ... (ÚSDOCENT)

Plantes o zones de oficines (ÚS ADMINISTRATIU)

Zones de públic en discoteques; zones destinades a espectadors asseguts: sense seientsdefenits en el projecte (ÚS PÚBLICA CONCURRÈNCIA)

Conjunt de la planta o de l'edifici (ÚS DOCENT), Zones de públic en terminals de transport,servei de bars, restaurants, cafeteries ,etc. (ÚS PÚBLICA CONCURRÈNCIA)

Zones destinades a tractament a pacients internats (ÚS HOSPITALARI)

Aules (Excepte d'escoles infantils) (ÚS DOCENT); Zones de públic en gimnàs: senseaparells; Zones de públic sentat en bars, cafeteries, restaurants. (ÚS PÚBLICACONCURRÈNCIA)

Per disseny

Vestíbuls generals i zones generals d'ús públic en plantes de sòterranis, baixa i entreplanta(ÚS RESIDENCIAL PÚBLIC), Vestíbuls generals i zones d'ús públic (ÚSADMINISTRATIU), Sales d'espera (ÚS HOSPITALARI), Piscines públiques: zones de bany(superfícicie dels gots de les piscines) , Sales d'espera, sales de lectura en biblioteques,zones d'us públic en museus, galeries d'art, feries, exposicions, etc. ; vestibuls generals,zones d'ús públic en plantes sòterranis, baixa i entreplanta , Vestíbuls, vestuaris, camerins id'altres dependècies similars i anexes a sales d'espectacles, reunió. (ÚS PUBLICACONCURRÈNCIA)

En establiments comercials:àrees de ventes en plantes diferents de les anteriors (ÚSCOMERCIAL); Piscines públiques: vestuaris (ÚS PÚBLICA CONCURRÈNCIA)

Ocupació ocasional i accessibles únicament a efectes de manteniment. Zones d'ocupacióno fixa, únicament ocasional (vestíbuls, passadissos, aseos,magatzems de material deneteja, sales de màquines d'instal·lacions,...)Ocupació alternativa. Aules i tallers o laboratoris,....

Segons el personal de treball de l'establiment; Zones destinades a espectadors asseguts:amb seients defenits en el projecte (ÚS PÚBLICA CONCURRÈNCIA)

Zones de públic de peu, en bars, cafeteries, etc. ; Salons de ús multiple en hotels, edificisper a congresos, etc. (ÚS PÚBLICA CONCURRÈNCIA)

APLICACIÓ

Zones amb espectadors de peu (ÚS PÚBLICA CONCURRÈNCIA)

DENSITAT CONCEPTE

Consulting Oficina Tècnica Lluís J. Duart sl

Subministrament d’aigua

HS4: SUBMINISTRAMENT D’AIGUA. CONSUMS

CCAABBAALL IINNSSTTAANNTTAANNII CCAABBAALL IINNSSTTAANNTTAANNII

TTIIPPUUSS DD''AAPPAARREELLLL MMÍÍNNIIMM DD''AAIIGGUUAA

FFRREEDDAA MMÍÍNNIIMM DD''AACCSS ((LL//SS)) ((LL//SS)) RReennttaammaannss 00,,0055 00,,0033 LLaavvaabboo 00,,1100 00,,0077 DDuuttxxaa 00,,2200 00,,1100 BBaannyyeerraa ddee 11,,4400 oo mmeess 00,,3300 00,,2200 BBaannyyeerraa 00,,2200 00,,1155 BBiiddeett 00,,1100 00,,0077 IInnooddoorr aammbb cciisstteerrnnaa 00,,1100 -- IInnooddoorr aammbb fflluuxxoorr 11,,2255 -- UUrriinnaarrii aaiixxeettaa tteemmppoorriittzz.. 00,,1155 -- UUrriinnaarrii aammbb cciisstteerrnnaa 00,,0044 -- AAiiggüüeerraa ddoommèèssttiiccaa 00,,2200 00,,1100 AAiiggüüeerraa nnoo ddoommèèssttiiccaa 00,,3300 00,,2200 RReennttaappllaattss ddoommèèssttiicc 00,,1155 00,,1100 RReennttaappllaattss iinndduussttrriiaall 00,,2255 00,,2200 RReennttaaddoorr 00,,2200 00,,1100 RReennttaaddoorraa ddoommèèssttiiccaa 00,,2200 00,,1155 RReennttaaddoorraa iinndduussttrriiaall 00,,6600 00,,4400 AAiixxeettaa aaïïllllaaddaa 00,,1155 00,,1100 AAiixxeettaa ggaarraattggee 00,,2200 -- AAbbooccaaddoorr 00,,2200 --

VALORS DE PRESSIÓ DE L'AIGUA Pressió màxima als aparells sanitaris (excepte inodors) 0,5 Kg/cm2Pressió als inodors 2 Kg/cm2 VELOCITAT DE L'AIGUA Xarxes principals 1 a 1,5 m/sXarxes secundaries 0,5 a 1 m/s


Subministrament d’aigua

CÀLCUL DELS CABALS I DE LA SIMULTANEITAT


PBSERVEIS DONES 2,0 2,0 0,400 4,000 0,577 0,231SERVEIS HOMES 2,0 2,0 0,400 4,000 0,577 0,231SERVEI MINUSV. 1,0 1,0 0,200 2,000 1,000 0,200ABOCADOR 1,0 0,150 1,000 1,000 0,150CAMBRA RESIDUS 1,0 0,200 1,000 1,000 0,200P1 1,000SERVEIS HOMES 2,0 2,0 1,0 0,500 5,000 0,500 0,250SERVEIS DONES 2,0 2,0 0,400 4,000 0,577 0,231SERVEI MINUSV. 1,0 1,0 0,200 2,000 1,000 0,200ABOCADOR 1,0 0,150 1,000 1,000 0,150SERVEI MINUSV. 1,0 1,0 0,200 2,000 1,000 0,200P1SERVEIS HOMES 2,0 2,0 1,0 0,500 5,000 0,500 0,250SERVEIS DONES 2,0 2,0 0,400 4,000 0,577 0,231SERVEI MINUSV. 1,0 1,0 0,200 2,000 1,000 0,200ABOCADOR 1,0 0,150 1,000 1,000 0,150

RESUM TOTAL 4,05 38,00 0,200 0,81


PBNAU 1,0 1,0 1,0 0,400 3,000 0,707 0,283NAU 1,0 1,0 1,0 0,400 3,000 0,707 0,283NAU 1,0 1,0 1,0 0,400 3,000 0,707 0,283NAU 1,0 1,0 1,0 0,400 3,000 0,707 0,283NAU 1,0 1,0 1,0 0,400 3,000 0,707 0,283NAU 1,0 1,0 1,0 0,400 3,000 1,000 0,400NAU 1,0 1,0 1,0 0,400 3,000 0,707 0,283NAU 1,0 1,0 1,0 0,400 3,000 0,707 0,283RESUM TOTAL 3,20 24,00 0,200 0,64 CARACTERÍSTIQUES DE LA INSTAL·LACIÓ Grup de pressió Si.Aljub No.Regulador/reductor de pressió No.Filtre No.Protecció catòdica a l'ACS SI.Tub d'acer No.Tub de coure Sí. Instal·lació interior.Tub de polietilè reticulat Si.Aixeteria Temporitzada i automescladora.Valvuleria De bola.


- Cobertura solar 1

HE 4: CONTRIBUCIÓ SOLAR MÍNIMA D’AIGUA CALENTA SANITÀRIA. 1. NECESSITATS D’AIGUA CALENTA SANITÀRIA. Els consums previstos seran els següents:

Quantitat Unitats20 x persona 20,0 10 200Vestuaris/dutxes col·lectives

Total TIPUS D'ÚS

2. QUANTIFICACIÓ D’EXIGÈNCIES

Litres Unitats Total28 x persona 28,0 055 x persona 55,0 040 x persona 40,0 070 x persona 70,0 055 x persona 55,0 040 x persona 40,0 035 x persona 35,0 028 x persona 28,0 040 x persona 40,0 025 x persona 25,0 020 x persona 20,0 04 x persona 4,0 0

2 x persona 2,0 0

20 x persona 20,0 10 2003 x kg roba 3,0 05 x persona 5,0 01 x persona 1,0 0

200

Hotels ****Hotels ***Hotels * i **Pensions i hostals

RestaurantCafeteries

Centres escolars sense dutxesCentres de l'Administració pública, bancs i oficines

Albergs

DECRET D'ECOEFICIÈNCIA

HabitatgesHospitals i Clíniques

Hotels *****Ambulatoris i centres de salut

Ús

TOTAL (litres/dia)

Bugaderia

Residència (avis, estudiants…)

Vestuaris/dutxes col·lectives(piscines, poliesportius, gimnasos…)

Centres escolars amb dutxes


- Cobertura solar 2

ANNEX 2: Contribució solar mínima en %.

II III IV40 50 6040 55 6540 65 7045 65 7055 65 7055 70 7065 70 7070 70 70

CONSUM ACS 200FRACCIÓ SOLAR 60%

50 - 5.000

Litres/dia

CONTRIBUCIÓ SOLAR MÍNIMA DECRET D'ECOEFICIÈNCIA

> 12.500

9.001 - 10.00010.001 - 12.500

5.001 - 6.0006.001 - 7.0007.001 - 8.0008.001 - 9.000

Demanda Solar d'ACSde l'Edifici (l/d)

Zona climàtica


- Cobertura solar 1

3 TAULA DE RENDIMENTS. Al llarg de l’any tenim aquestos valors:

ANNEXES

Pla d’execució d’obres Llistat de Normativa aplicable Control qualitat materials Estudi geotècnic Fotografies estat actual

PLA D’EXECUCIÓ D’OBRES En el diagrama adjunt es reflexa una programació preliminar de les obres a partir de la signatura de l’acta d’inici d’obres. El contractista haurà de presentar el seu programa de treballs d’acord amb els terminis calculats en funció dels rendiments dels processos constructius previstos. Tanmateix, haurà de tenir present en els seus càlculs de rendiments i terminis els permisos i llicències que necessiti per a l’execució de les diferents parts de l’obra. El termini d’execució de les obres previstes en el seu projecte serà de 14 mesos.

FASE 1 CAPITOLS OBRA TALLERS 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Enderrocs, exc. i fonaments Estructura i prefabricats Cobertes Tancaments i divisòries Revestiments i paviments Tancaments i divisòries practicables Sanejament Varis Urbanització exterior CAPITOLS INSTAL.LACIONS 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Aigua Electricitat Climatització i ventilació Audiovisuals, dades i control Protecció contra incendis Protecció i seguretat Escomeses i ajudes CAPITOLS OBRA OFICINES 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Treballs previs i enderrocs Tancaments exteriors Cobertes Tancaments i divisòries interiors Revestiments Paviments Fusteria de taller Fusteria metal.lica i serralleria Sanejament Equipaments Urbanització i enjardinament Escomeses Varis

FASE 2 CAPITOLS OBRA TALLERS 1 2 3 4 5 Enderrocs, exc. i fonaments Estructura i prefabricats Cobertes Tancaments i divisòries Revestiments i paviments Tancaments i divisòries practicables Sanejament Varis Urbanització exterior CAPITOLS INSTAL.LACIONS 1 2 3 4 5 Aigua Electricitat Climatització i ventilació Audiovisuals, dades i control Protecció contra incendis Protecció i seguretat Escomeses i ajudes CAPITOLS OBRA OFICINES 1 2 3 4 5 Treballs previs i enderrocs Tancaments i divisòries interiors Revestiments Paviments Fusteria de taller Fusteria metal.lica i serralleria Sanejament Equipaments Varis

FASE 3 CAPITOLS INSTAL.LACIONS 1 2 3 4 5 Aigua Electricitat Climatització i ventilació Audiovisuals, dades i control Protecció contra incendis Protecció i seguretat Escomeses i ajudes CAPITOLS OBRA OFICINES 1 2 3 4 5 Treballs previs i enderrocs Tancaments i divisòries interiors Revestiments Paviments Fusteria de taller Fusteria metal.lica i serralleria Sanejament Equipaments Varis

CTE Normativa tècnica Normativa tècnica general aplicable als projectes d'edificació d’acord al CTE

El Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda (BOE: 24/3/71): "Normas sobre redacción de proyectos y dirección de obras de edificación", estableix que en la memòria i en el plec de prescripcions tècniques particulars de qualsevol projecte d'edificació es faci constar expressament l'observança de les normas de la presidencia del gobierno i les del ministerio de la vivienda sobre la construcció vigents.

És per això convenient que en la memòria figuri un paràgraf que faci al·lusió a l'esmentat decret i especifiqui que en el projecte s'han observat les normes vigents aplicables sobre construcció.

Així mateix, en el plec de prescripcions tècniques particulars s'inclourà una relació de les normes vigents aplicables sobre construcció i es remarcarà que en l'execució de l'obra s'observaran les mateixes.

A l’entrada en vigor del Codi Tècnic de l’Edificació, CTE, es deroguen diverses normatives i per donar compliment a les noves exigències bàsiques s’han d’aplicar els documents bàsics, DB, que composen la part II del CTE.

Degut a l’ampli abast del CTE, aquest es referència tant en l’àmbit general com en cada tema indicant el document bàsic o la secció del mateix que li sigui d’aplicació A més, els productes de construcció (productes, equips i materials) que s’incorporin amb caràcter permanent als edificis, en funció de l’ús previst, duran el marcatge CE, de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de construcció, transposada pel RD 1630/1992, de desembre, modificat pel RD 1329/1995. En aquest sentit, les reglamentacions recents, com és el cas del CTE, fan referència a normes UNE-EN, CEI, CEN, que en molts casos estableixen requisits concrets que s’han de complimentar en el projecte. Àmbit general

Ley de Ordenación de la Edificación.

Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: llei 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105

Codi Tècnic de l’Edificació

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) i RD 1371/2007 de modificació de l’anterior.

Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación

D 462/71 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)

Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación

O. 9/6/71 (BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE: 24/7/91)

Libro de Ordenes y visitas

D 461/1997, de 11 de març

Certificado final de dirección de obras

D. 462/71 (BOE: 24/3/71)

Requisits bàsics de qualitat

REQUISIT BÀSIC DE FUNCIONALITAT

Funcionalitat

Normativa en funció de l’ús: Habitatge

Acreditació de determinats requisits prèviament a l'inici de la construcció d'habitatges

D 282/91 (DOGC: 15/1/92)

Llei de l'habitatge

Llei 24/91 (DOGC: 15/1/92)

Llibre de l'edifici

D 206/92 (DOGC: 7/10/92)

Es regula el llibre de l'edifici dels habitatges existents i es crea el programa per a la revisió de l'estat de conservació dels edificis d'habitatges

D 158/97 (DOGC: 16/7/97)

Requisits mínims d’ habitabilitat en els edificis d’habitatges i de la cèdula d’habitabilitat

D 259/2003 (DOGC: 30/10/03) correcció d’errades: DOGC: 6/02/04)

Accessibilitat

Llei de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques

Llei 20/91 DOGC: 25/11/91

Codi d'accessibilitat de Catalunya de desplegament de la llei 20/91

D 135/95 DOGC: 24/3/95

Condicions bàsiques d'accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat per a l'accés y utilització dels espais pública urbanitzats i edificacions

Reial Decret 505/2007 (BOE 113 de l'11/5/2007)

CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006

Telecomunicacions

Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación

RD Ley 1/98 de 27 de febrer (BOE: 28/02/98), modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005)

Modificació de l’àmbit d’aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de Ordenación de la Edificación

Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)

REQUISIT BÀSIC DE SEGURETAT

Seguretat estructural

CTE DB SE Seguretat Estructural

SE 1 DB SE 1 Resistència i estabilitat

SE 2 DB SE 2 Aptitud al servei


Seguretat en cas d’incendis

CTE DB SI Seguretat en cas d’Incendi


Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis complementaris a l’NBE-CPI-91

D 241/94 (DOGC: 30/1/95)

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)

Reglamento de Seguridad Contra Incendios en Establecimientos Industriales (RSCIEI)

RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Seguretat d’utilització

CTE DB SU Seguretat d’Utilització

SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

SU-2 Seguretat enfront al risc d’impacte o enganxades

SU-3 Seguretat enfront al risc “d’aprisionament”

SU-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupació

SU-6 Seguretat enfront al risc d’ofegament

SU-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment


REQUISIT BÀSIC D’HABITABILITAT

Estalvi d’energia

CTE DB HE Estalvi d’Energia

HE-1 Limitació de la demanda energètica

HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (RITE)

HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació

HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària

HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica


Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis

D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) Donada la incidència en diferents àmbits es torna a referenciar en cadascun d’ells

Salubritat

CTE DB HS Salubritat

HS 1 Protecció enfront de la humitat

HS 2 Recollida i evacuació de residus

HS 3 Qualitat de l’aire interior

HS 4 Subministrament d’aigua

HS 5 Evacuació d’aigües



D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Protecció enfront del soroll

NBE-CA-88 condiciones acústicas en los edificios

O 29/9/88 BOE: 8/10/88

CTE DB HR Protección contra el ruido


Llei de protecció contra la contaminació acústica

Llei 16/2002, DOGC 3675, 11.07.2002

Ley del ruido

Ley 37/2003, BOE 276, 18.11.2003


D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Sistemes estructurals

CTE DB SE Seguretat Estructural

SE 1 Resistència i estabilitat

SE 2 Aptitud al servei

SE AE Accions en l’edificació

SE C Fonaments

SE A Acer

SE M Fusta

SE F Fàbrica


NCSE-02 Norma de Construcción Sismorresistente. Parte general y edificación

RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02)

NRE-AEOR-93. norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d’edificis d’habitatges

O. 18/1/94 (DOGC: 28/1/94)

EFHE Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón estructural realizado con elementos prefabricados

RD 642/2002 (BOE: 6/08/02)

EHE Instrucción de Hormigón Estructural

RD 1247/2008 de 18 julio

Sistemes constructius

CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat


Materials i elements de construcció

RB-90 pliego general de prescripciones técnicas generales para la recepción de bloques de hormigón en las obras de construcción

O 4/7/90 (BOE: 11/07/90)

RC-92 Instrucción para la recepción de cales en obras de rehabilitación de suelos

O 18/12/92 (BOE: 26/12/92)

UC-85 recomanacions sobre l’ús de cendres volants en el formigó

O 12/4/85 (DOGC: 3/5/85)

RC-03 Instrucción para la recepción de cementos

RD 1797/2003 (BOE: 16/01/04)

RY-85 pliego general de condiciones para la recepción de yesos y escayolas en las obras de construcción

O 31/5/85 (BOE: 10/6/85)

RL-88 pliego general de condiciones para la recepción de los ladrillos cerámicos en las obras de construcción

O 27/7/88 (BOE: 3/8/88)

Instal·lacions

Instal·lacions de protecció contra incendis

Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios (RIPCI)

RD 1942/93 (BOE:14/12/93)

Instal·lacions de parallamps

CTE DB SU-8 Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp


Instal·lacions d’electricitat

Reglamento electrotécnico para baja tensión (REBT). Instrucciones Técnicas Complementarias

RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica


Fecsa-Endesa Normes Tècniques particulars relatives a les inatal·lacions de xarxa i a les instal·lacions d’enllaç

Resolució ECF/45/2006 (DOGC 22/2/2007)

Procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió

D. 363/2004 (DOGC 26/8/2004)

Procediment administratiu per a l’aplicació del reglament electrotècnic de baixa tensió

Instrucció 7/2003, de 9 de setembre

Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges

Instrucció 9/2004, de 10 de maig

Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques

Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988)

Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación

RD 3275/82 (BOE: 1/12/82)correcció d’errors (BOE: 18/1/83)

Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación

Resolució 19/6/84 (BOE: 26/6/84)

Reglamento de líneas aéreas de alta tensión

D 3151/1968

Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energia eléctrica

RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000)

Instal·lacions d’il·luminació

CTE DB HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació


CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada


Instal·lacions d’ascensors

Disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo, 95/16/CE, sobre ascensores

RD 1314/97 (BOE: 30/9/97) (BOE 28/07/98)

Aplicació del RD 1314/1997, de disposicions d’aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 95/16/CE, sobre ascensors

O 31/06/99 (DOGC: 11/06/99)correcció d’errades (DOGC: 05/08/99)

Reglamento de aparatos elevadores

O 30/6/66 (BOE: 26/7/66)correcció d’errades (BOE: 20/9/66)modificacions (BOE: 28/11/73; 12/11/75; 10/8/76; 13/3/81; 21/4/81; 25/11/81)

Aclariments de diferents articles del reglamento de aparatos elevadores

O 23/12/81 (DOGC: 03/02/82)

Reglamento de aparatos de elevación y su manutención Instrucciones Técnicas Complementarias

(Derogat pel RD 1314/1997, excepte els articles 10, 11, 12, 13, 14, 15, 19 i 23)

RD 2291/85 (BOE: 11/12/85)regulació de l’aplicació (DOGC: 19/1/87)modificacions (DOGC: 7/2/90)

ITC-MIE-AEM-1 Instrucción Técnica Complementaria referida a ascensores electromecánicos. (Derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats)

O. 23/09/87 (BOE: 6/10/87, 12/05/88, 21/10/88, 17/09/91, 12/10/91)

Prescripciones Técnicas no previstas a la ITC-MIE-AEM-1 y aprobación de descripciones técnicas derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats.

Resolució 27/04/92 (BOE: 15/05/92)

Condiciones técnicas mínimas exigibles a los ascensores y normas para realizar las inspecciones periódicas

O. 31/03/81 (BOE: 20/04/81)

Condicions tècniques de seguretat als ascensors

O. 9/4/84 (DOGC: 30/5/84)ampliació de terminis del DOGC: 4/2/87 i 7/2/90)

Aplicació per entitats d’inspecció i control de condicions tècniques de seguretat i inspecció periòdica

Resolució 22/06/87 (DOGC 20/07/87)

Se autoriza la instalación de ascensores sin cuarto de máquinas

Resolució ¾/97 (BOE: 23/4/97)correcció d’errors (BOE: 23/5/97)

Se autoriza la instalación de ascensores con máquinas en foso

Resolució 10/09/98 (BOE: 25/9/98)

Prescripciones para el incremento de la seguridad del parque de ascensores existentes

RD 57/2005 (BOE: 4/2/2005)

Instal·lacions de fontaneria

CTE DB HS 4 Subministrament d’aigua


CTE DB HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària


Criterios sanitarios del agua de consumo humano

RD 140/2003 (BOE 21/02/2003)

Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi.

D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)

Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis.

RD 865/2003 (BOE 18/07/2003)


D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Mesures de foment per a l’estalvi d’aigua en determinats edificis i habitatges (d’aplicació obligatòria als edificis destinats a serveis públics de la Generalitat de Catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajuts atorgats o gestionats per la Generalitat de Catalunya)

D 202/98 (DOGC: 06/08/98)

Regulación de los contadores de agua fría

O 28/12/88 (BOE: 6/3/89)

Instal·lacions d’evacuació

CTE DB HS 5 Evacuació d’aigües


Instal·lacions de recollida i evacuació de residus

CTE DB HS 2 Recollida i evacuació de residus


Instal·lacions de ventilació

CTE DB HS 3 Qualitat de l’aier interior


Instal·lacions de telecomunicacions

Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación

RD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98), modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005)

Modificació de l’àmbit d’aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de Ordenación de la Edificación

Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)

Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones. (deroga el RD. 279/1999, (BOE: 9/03/99; d’aplicació a Catalunya en quant al servei de telefonia bàsica).

RD 401/2003 (BOE: 14/06/2003)

Orden CTE/1296/2003, por la que se desarrolla el reglamento reguladors de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones, aprobado por el real decreto 401/2003.

Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo. (BOE 27.06.2003)

Norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a l’accés al servei de telecomunicacions per cable

D 116/2000 (DOGC: 27/03/00)

Norma tècnica de les infraestructures comunes dels edificis per a la captació, adaptació i distribució dels senyals de radiodifusió, televisió i altres serveis de dades associats, procedents d’emissions terrestres i de satèl·lit.

D 117/2000 (DOGC: 27/03/00)

Reglament del registre d’instal·ladors de telecomunicacions de Catalunya

D 360/1999 (DOGC: 31/12/99) D. 122/2002 (DOGC: 30/04/2002)

Instal·lacions tèrmiques

CTE DB HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (remet al RITE)


RITE Reglamento de Insal·laciones Térmicas en los Edificios

RD 1751/1998 (BOE: 6/8/98) modificat pel RD 1218/2002 (BOE: 3/12/02)

Procediment d’actuació de les empreses instal·ladores-mantenidores de les entitats d’inspecció i control i dels titulars en les instal·lacions regulades pel reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les seves instruccions tècniques complementaries.

O 3.06.99 (DOGC: 11/05/99)

Directiva 2002/91/CE Eficiencia Energética de los edificios

(DOCE 04.01.2003)

Requisitos mínimos de rendimiento de las calderas

RD 275/1995

Aplicación de la Directiva 97/23/CE relativa a los equipos de presión y que modifica el RD 1244/1979 que aprobó el reglamento de aparatos a presión. (deroga el RD 1244/79 en los aspectos referentes al diseño, fabricación y evaluación de conformidad)

RD 769/99 (BOE: 31/06/99)

Reglamento de aparatos a presión. Instruciones técnicas complementarias (en vigor per als equips exclosos o no contemplats al RD 769/99)

RD 1244/79 (BOE: 29/5/79) correcció d'errades (BOE: 28/6/79) modificació (BOE: 12/3/82)

Instal·lacions de combustibles

Gas natural i GLP

Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias

RD 919/2006 (BOE: 4/9/2006)

Reglamento general del servicio público de gases combustibles

D 2913/73 (BOE: 21/11/73)modificació (BOE: 21/5/75; 20/2/84) quedarà derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006

Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos e instrucciones mig

O 18/11/74 (BOE: 6/12/74)modificació (BOE: 8/11/83; 23/7/84) quedarà derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006

Gas-oil

Instrucción Técnica Complementaria MI-IP-03 "Instalaciones Petrolíferas para uso propio"

RD 1523/99 (BOE: 22/10/99)

Control de qualitat

Disposiciones para la libre circulación de los productos de construcción

RD 1630/1992, de 29 de desembre, de transposición de la Directiva 89/106/CEE, modificat pel RD 1329/1995.

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)

Control de qualitat en l'edificació

D 375/88 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94)

Obligatorietat de fer constar en el programa de control de qualitat les dades referents a l'autorització administrativa relativa als sostres i elements resistents

O 18/3/97 (DOGC: 18/4/97)

Criteris d’utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en l’edificació.

R 22/6/98 (DOGC: 3/8/98)

Autorización de uso de sistemas de forjados o estructuras para pisos y cubiertas

RD 1630/80 (BOE: 8/8/80)

Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados

R 30/1/97 (BOE: 6/3/97)

Autorització administrativa per als fabricants de sistemes de sostres per a pisos i cobertes i d'elements resistents components de sistemes

D 71/95 (DOGC: 24/3/95) desplegament (o. de 31/10/95, DOGC: 8/11/95)

Residus d’obra i enderrocs

Residus

Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny.

Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos

O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero

Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny

D. 259/2003 (DOGC: 30/10/2003) correcció d’errades: (DOGC: 6/02/04)

RD 105/2008, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición (BOE 13/2/2008)

CONTROL DE MATERIALS CONTINGUT DEL PLA DE CONTROL. TIPUS DE CONTROL. El contingut del Pla de Control segons el CTE és el següent:

1.- Prescripcions sobre els materials. (CONTROL DE RECEPCIÓ EN OBRA)

- Característiques tècniques que han de reunir els productes, equips i sistemes que s’utilitzin en les obres, així com els condicionants del seu subministrament, recepció i conservació, emmagatzematge i manipulació, les garanties de qualitat i el control de recepció que s’hagi de realitzar incloent el mostreig del producte, els assaigs a realitzar, els criteris d’acceptació i rebuig, i les accions a adoptar i els criteris d’ús, conservació i manteniment.

2.- Prescripcions en quan a l’execució per unitats d’obra. (CONTROL D’EXECUCIÓ)

- Característiques tècniques de cada unitat d’obra indicant el seu procés d’execució, normes d’aplicació, condicions que han de complir-se abans de la seva realització, toleràncies admissibles, condicions d’acabat, conservació i manteniment, control d’execució, assaigs i proves, garanties de qualitat, criteris d’acceptació i rebuig.

3.- Prescripcions sobre verificacions en l’edifici acabat. (CONTROL DE L’OBRA ACABADA)

- S’indicaran les verificacions i proves de servei que s’hagin de realitzar per comprovar les prestacions finals de l’edifici.

Així doncs, podem dir que el Pla de Control de Materials i Execució d’obra ha de generar diversos tipus de controls, que són els següents:

A) Pels materials. A1.- INSPECCIONS: Controls de recepció en obra de productes, equips i sistemes. Tenen per objecte comprovar que les característiques tècniques dels productes, equips i sistemes subministrats satisfan el que s’exigeix en projecte. Es faran a partir de:

- El control de la documentació dels subministrament, que com a mínim contindrà els següents documents: - Documents d’origen, full de subministrament i etiquetat. - Certificat de garantia del fabricant - Documents de conformitat o autoritzacions administratives, inclòs el marcat CE.

- El control mitjançant distintius de qualitat o avaluacions tècniques d’idoneïtat.

A2. ASSAIGS: Comprovació de característiques de materials segons el que estableix la reglamentació vigent. S’efectuarà d’acord amb els criteris establerts en el projecte o indicats per la DF.

B) Unitats d’obra. B1. VERIFICACIONS. Operacions de control d’execució d’unitats d’obra. Es comprovarà l’adequació i conformitat amb el projecte. B2. PROVES DE SERVEI. Assaigs de funcionament de sistemes complerts d’obra, un cop finalitzada aquesta. Seran les previstes en projecte o les ordenades per la DF i exigides per la legislació aplicable.

Passem tot seguit a enumerar les proves i controls mínimes que caldrà realitzar per tal de complir amb el que estableix el CTE en relació al Control de Materials i Execució, així com amb el Decret 375/88 de la Generalitat de Catalunya. En el Plec de Condicions es detallen amb més concreció els controls a realitzar. LLISTAT MÍNIM DE PROVES I CONTROLS A REALITZAR. 1. SUBSISTEMA MOVIMENT DE TERRES.

- Excavació: - Control de moviments de l’excavació. - Control del material de replè i del grau de compactat.

- Gestió de l’aigua: - Control del nivell freàtic. - Anàlisi de les inestabilitats de les estructures soterrades a causa trencaments hidràulics.

- Millora o reforç del terreny: - Control de las propietats del terreny posteriorment a la millora.

- Ancoratges al terreny: - Segons norma UNE EN 1537:2001

2. SUBSISTEMA SOTA-RASSANT FONAMENTS. 2.1.- DADES PREVIES I DE MATERIALS.

- Estudi geotècnic. - Anàlisi de les aigües, sempre que hi hagi indici que aquestes puguin ser àcides, salines o d’agressivitat potencial. - Control geomètric del replanteig i nivell de la fonamentació. Fixació de les toleràncies segons DB SE C “Seguridad Estructural Cimientos”. - Control del formigó armat segons EHE “EHE Instrucción de Hormigón Estructural y DB SE C Seguridad Estructural Cimientos”. (Veure apartat 3) - Control de fabricació i transport del formigó armat. (Veure apartat 3)

3. SUBSISTEMA ESTRUCTURES DE FORMIGÓ ARMAT. EHE. 3.1 CONTROL DE MATERIALS

Control dels components del formigó segons EHE, la Instrucció per a la Recepció de Ciments, els Segells de Control o Marques de Qualitat i el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars:

- Ciment (Decret 375/88 de la Generalitat) - Aigua per pastar (Decret 375/88 de la Generalitat) - Àrids (Decret 375/88 de la Generalitat) - Altres components (abans de l’inici de l’obra)

o Additius per a formigó (Decret 375/88 de la Generalitat) o Addicions per elaborar formigó: Cendres volants (Decret 375/88 de la

Generalitat) o Addicions per elaborar formigó: Fum de sílice (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Pel formigó fet en obra (Decret 375/88 de la Generalitat)

Control de qualitat del formigó segons EHE i el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars:

- Resistència (Decret 375/88 de la Generalitat) - Consistència (Decret 375/88 de la Generalitat) - Durabilitat (Decret 375/88 de la Generalitat) - Pel formigó fet en obra (Decret 375/88 de la Generalitat)

Assaigs de control del formigó:

(Decret 375/88 de la Generalitat) - Modalitat 1: Control a nivell reduït - Modalitat 2: Control al 100 % - Modalitat 3: Control estadístic del formigó - Assaigs d’informació complementaria (en els casos contemplats per la EHE en els

articles 72º i 75º i en 88.5, o quan així s’indiqui en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars).

- Pel formigó fet en obra (Decret 375/88 de la Generalitat)

Control de qualitat de l’acer: (Decret 375/88 de la Generalitat) - Control a nivell reduït:

- Només per armadures passives. - Control a nivell normal:

- S’ha de realitzar tant per armadures actives com a passives. - És l’únic vàlid per a formigó pretesat. - Tant per productes certificats com pels que no ho siguin, els resultats de

control de l’acer han de ser coneguts abans de formigonar. - Comprovació de soldabilitat:

- En el cas d’existir empalmes per soldadura

Altres controls: - Control de dispositius d’ancoratge i empalmes de soldadures posttesades. - Control de les beines i accessoris per les armadures de pretesat. - Control dels equips de tesat. - Control dels productes d’injecció.

3.2 CONTROL DE LA EXECUCIÓ

Nivells del control de l’execució:

(Decret 375/88 de la Generalitat) - Control d’execució a nivell reduït:

- Una inspecció per cada lot en que s’ha dividit l’obra. - Control de recepció a nivell normal:

- Existència de control extern. - Dues inspeccions per cada lot en que s’ha dividit l’obra.

- Control d’execució a nivell intens: - Sistema de qualitat propi del constructor. - Existència de control extern. - Tres inspeccions per lot en que s’ha dividit l’obra.

Fixació de toleràncies d’execució.

Altres controls:

- Control del tesat de les armadures actives. - Control d’execució de la injecció. - Assaigs d’informació complementària de l’estructura (proves de càrrega i d’altres

assaigs no destructius) 4. SUBSISTEMA DE SOSTRES PREFABRICATS (Decret 375/88 de la Generalitat)

Control de la qualitat de la documentació del projecte: El projecte defineix i justifica la solució estructural aportada.

Control de qualitat dels materials: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Certificat de qualitat de biguetes, entrebigat i del conjunt del sistema.

Recepció de materials: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control de la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la

comprovació de l’albarà. - Comprovació de l’autorització d’ús per cada sistema de sostre. - Es sol·licitarà, per cada sistema de sostre, la justificació documental del fabricant que

justifiqui l’autorització d’ús. No caldrà fer aquesta comprovació si el sistema de sostre te un distintiu de qualitat oficialment reconegut.

- Control del gravat del codi d’identificació de cada bigueta. - Control del bon estat aparent de les peces d’entrebigat. - Verificacions de les característiques geomètriques reflectides en l’autorització d’ús. - Comprovació de la compatibilitat entre biguetes i peces d’entrebigat.

Control de qualitat de muntatge i execució: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control de l’apuntalament - Control de col·locació de les biguetes i revoltons - Control de la col·locació de les armadures - Control de l’abocat, compactació i curat del formigó - Control del desapuntalament

Control de qualitat de l’obra acabada (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control de nivells i replanteig - Control de fletxes, contrafletxes i toleràncies.

5. SUBSISTEMA ESTRUCTURES D’ACER. DB SE A.

Control de la qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució estructural aportada.

Control de qualitat dels materials: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Certificat de qualitat del material. - Procediment de control mitjançant assaigs per materials que presentin característiques

no avalades pel certificat de qualitat. - Procediment de control mitjançant l’aplicació de normes o recomanacions de prestigi

reconegut per materials singulars. Control de qualitat de la fabricació: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control de la documentació de taller segons la documentació del projecte, que ha

d’incloure: - Memòria de fabricació - Plànols de taller - Pla de punts d’inspecció

- Control de qualitat de la fabricació: - Ordre de les operacions i utilització d’eines adequades - Qualificació del personal - Sistema de traçat adient

Control de qualitat de muntatge:

- Control de qualitat de la documentació de muntatge: - Memòria de muntatge - Plans de muntatge - Pla de punts d’inspecció

- Control de qualitat del muntatge

6. SUBSISTEMA ESTRUCTURES D’OBRA DE FÀBRICA

Recepció de materials: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Peces:

- Declaració del fabricant sobre la resistència i la categoria (categoria I o categoria II) de las peces.

- Sorres - Ciments i cal - Morters secs preparats i formigons preparats - Comprovació de dosificació y resistència

Control de fàbrica: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Tres categories d’execució:

- Categoria A: peces i morter amb certificació d’especificacions, fàbrica amb assaigs previs i control diari d’execució.

- Categoria B: peces (llevat succió, retracció i expansió per humitat) i morter amb certificació d’especificacions i control diari d’execució.

- Categoria C: no compleix algun dels requisits de B.

Morters i formigons de replè (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control de dosificació, barreja i posada en obra

Armadura: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control de recepció i posada en obra

Protecció de fàbriques en execució: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Protecció contra danys físics - Protecció de la coronació - Manteniment de la humitat - Protecció contra gelades - Trava temporal - Limitació de l’alçada d’execució per dia

7. SUBSISTEMA ESTRUCTURES DE FUSTA

Subministrament i recepció dels productes: - Identificació del subministrament amb caràcter general:

- Nom i adreça de l’empresa subministradora i del taller de serrat o fàbrica. - Data i quantitat del subministra - Certificat d’origen i distintiu de qualitat del producte

- Identificació del subministra amb caràcter específic: - Fusta serrada:

a) Espècie botànica i classe resistent. b) Dimensions nominals c) Contingut d’humitat

- Tauler: a) Tipus de tauler estructural. b) Dimensions nominals

- Element estructural de fusta encolada: a) Tipus d’element estructural i classe resistent b) Dimensions nominals c) Marcat

- Elements realitzats a taller: a) Tipus d’element estructural i declaració de capacitat portant, indicant condicions

de recolzament b) Dimensions nominals

- Fusta i productes de la fusta tractats amb elements protectors: a) Certificat del tractament aplicat, espècie de la fusta, protector emprat i núm. de

registre, mètode d’aplicació, categoria del risc cobert, data del tractament, precaucions en front a mecanitzacions posteriors i informacions complementàries.

- Elements mecànics de fixació: a) Tipus de fixació b) Resistència a tracció de l’acer c) Protecció front a la corrosió d) Dimensions nominals e) Declaració de valors característics de resistència a l’aixafament i moment plàstic

per a unions fusta-fusta, fusta-tauler i fusta-acer.

Control de recepció en obra: - Comprovacions amb caràcter general:

- Aspecte general del subministrament - Identificació del producte

- Comprovacions amb caràcter específic: - Fusta serrada

a) Espècie botànica b) Classe resistent c) Toleràncies en les dimensions d) Contingut d’humitat

- Taulers: a) Propietats de resistència, rigidesa y densitat b) Toleràncies en les dimensions

- Elements estructurals de fusta laminada encolada: a) Classe resistent b) Toleràncies en les dimensions

- Altres elements estructurals realitzats en taller: a) Tipus b) Propietats c) Toleràncies dimensionals d) Planeïtat e) Contrafletxes

- Fusta i productes derivats de la fusta tractats amb productes protectors: a) Certificació del tractament

- Elements mecànics de fixació: a) Certificació del material b) Tractament de protecció

- Criteri de no acceptació del producte

8. TANCAMENTS I PARTICIONS

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de l’aïllament aportada.

Subministra i recepció de productes: - Es comprovarà la existència de marcat CE.

Control d’execució en obra:

- Execució d’acord amb les especificacions de projecte. - Es tindrà cura en les trobades dels diferents elements i, especialment, a la execució

dels possibles ponts tèrmics integrats en els tancaments. - Posada en obra d’aïllaments tèrmics (posició, dimensions i tractament de punts

singulars) - Posició i garantia de continuïtat en la col·locació de la barrera de vapor. - Fixació d’elements de fusteria per a garantir la estanqueïtat al pas d’aire i l’aigua.

9. INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ I AÏLLAMENTS CONTRA INCENDIS

Control de qualitat de la documentació del projecte: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- El projecte defineix i justifica la solució de protecció contra incendis aportada, justificant de manera expressa el compliment del “Documento Básico DB SI Seguridad en Caso de Incendio”.

Subministra i recepció de productes: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Es comprovarà la existència de marcat CE. - Els productes s’ajustaran a les especificacions del projecte que aplicarà el que es recull

en el “REAL DECRETO 312/2005”, de 18 de març, pel què s’aprova la classificació dels productes de construcció i dels elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència front al foc.


(Decret 375/88 de la Generalitat) - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Verificació de les dades de la central de detecció d’incendis. - Comprovar característiques dels detectors, polsadors i elements de la instal·lació, així

com la seva ubicació i muntatge. - Comprovar instal·lació i traçat de línies elèctriques, comprovant la seva alineació i

subjecció. - Verificar la xarxa de canonades d’alimentació als equips de manega i sprinklers:

característiques i muntatge. - Comprovar equips de manegues i sprinklers: característiques, ubicació y muntatge. - Prova hidràulica de la xarxa de manegues i sprinklers. - Prova de funcionament dels detectors i de la central. - Comprovar funcionament del bus de comunicació amb el lloc central.

10. SUBSISTEMES D’AILLAMENTS TÈRMICS I ACÚSTICS

(Decret 375/88 de la Generalitat)

Subministrament i recepció de productes: - Etiqueta identificativa indicant la classe de producte, el tipus i els espessors. - Els materials que vingui avalats per Segells o Marques de Qualitat haurien de tenir la

garantia per part del fabricant del compliment dels requisits i característiques mínimes exigides pel CTE.

- Les fibres minerals duran el segell INCE i ASTM-C-167 indicant les seves característiques dimensionals i la seva densitat aparent.


- Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Tots els elements s’ajustaran al descrit en el DB HE 1. - L’element haurà d’anar protegit. - Caldrà evitar el pont tèrmic/acústic. - Control de la ventilació de la cambra si n’hi hagués.

11. SUBSISTEMES DE PROTECCIÓ FRONT A LA HUMITAT

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució d’aïllament aportada.

Subministrament i recepció de productes: - Es comprovarà l’existència de marcat CE.


- Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Tots els elements s’ajustaran al descrit en el DB HS “Salubridad”, en la secció HS 1

“Protección frente a la Humedad”. - Es realitzaran proves d’estanqueïtat en la coberta.

12. SUBSISTEMA DE CONTROL AMBIENTAL. INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES DE CALEFACCIÓ

Control de qualitat de la documentació del projecte:

- El projecte defineix i justifica la solució d’aïllament aportada, justificant de manera expressa el compliment del “Reglamento de Instalaciones Térmicas (RITE)”.

Subministra i recepció de productes:

- Es comprovarà la existència de marcat CE.


- Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Muntatge de canonada i passatubs segons especificacions. - Característiques i muntatge dels conductes d’evacuació de fums. - Característiques i muntatge de les calderes. - Característiques i muntatge dels terminals. - Característiques i muntatge dels termòstats. - Proves parcials d’estanqueïtat de zones ocultes. La pressió de prova no ha de variar, al

menys, en 4 hores. - Prova final d’estanqueïtat (caldera connexionada i connectada a la xarxa de fontaneria).

La pressió de prova no ha de variar, al menys, en 4 hores.

13. SUBSISTEMA DE CONTROL AMBIENTAL. INSTAL·LACIONS DE CLIMATITZACIÓ

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de climatització aportada.

Subministrament i recepció de productes:


Control d’execució en obra: - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Replanteig i ubicació de maquines. - Replanteig i traçat de canonades i conductes. - Verificar característiques de maquines climatitzadores, fan-coils i refredadores. - Comprovar muntatge de canonades i conductes, així com alineació i distància entre

suports. - Verificar característiques i muntatge dels elements de control. - Proves de pressió hidràulica. - Aïllament en canonades, comprovació de gruixos i característiques del material

d’aïllament. - Prova de xarxes de desguàs de climatitzadors i fan-coils. - Connexió a quadres elèctrics. - Proves de funcionament (hidràulica i aire). - Proves de funcionament elèctric.

14. SUBSISTEMA SUMINISTRES. INSTAL·LACIONS DE FONTANERIA

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de fontaneria aportada.


- Es comprovarà l’existència de marcat CE.

Control d’execució en obra: - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Punt de connexió amb la xarxa general i escomesa - Instal·lació general interior: característiques de canonades i de vàlvules. - Protecció i aïllament de canonades tant encastades com vistes. - Proves de les instal·lacions:

- Prova de resistència mecànica i estanqueïtat parcial. La pressió de prova no ha variar en, al menys, 4 hores.

- Prova d’estanqueïtat i de resistència mecànica global. La pressió de prova no ha variar en, al menys, 4 hores.

- Proves particulars en las instal·lacions de Aigua Calent Sanitària: a) Mesura de cabdal i temperatura en els punts d’aigua b) Obtenció del cabdal exigit a la temperatura fixada un cop obertes les aixetes

estimades en funcionament simultani. c) Temps de sortida de l’aigua a la temperatura de funcionament. d) Mesura de temperatures a la xarxa. e) Amb l’acumulador a regim comprovació de les temperatures del mateix, en la

seva sortida i en les aixetes. - Identificació d’aparells sanitaris i aixetes. - Col·locació d’aparells sanitaris (es comprovarà l’anivellació, la subjecció i la connexió). - Funcionament d’aparells sanitaris i aixetes (es comprovarà les aixetes, les cisternes i el

funcionament dels desguassos). - Prova final de tota la instal·lació durant 24 hores.

15. SUBSISTEMA SUMINISTRES. INSTAL·LACIONS DE GAS

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de gas aportada.

Subministra i recepció de productes:


Control d’execució en obra: - Execució d’acord a las especificacions de projecte. - Canonada d’escomesa a l’armari de regulació (diàmetre i estanqueïtat). - Passos de murs y forjats (col·locació de passatubs i vaines). - Verificació de l’armari de comptadores (dimensiones, ventilació, etc.). - Distribució interior canonada. - Distribució exterior canonada. - Vàlvules i característiques de muntatge. - Prova d’estanqueïtat i resistència mecànica.

16. SUBSISTEMA EVAQÜACIÓ. INSTAL·LACIONS DE SANEJAMENT

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de les instal·lacions d’evacuació d’aigües

residuals.

Subministrament i recepció de productes: - Es comprovarà la existència de marcat CE.


- Execució de acord a las especificacions de projecte. - Comprovació de vàlvules de desguàs. - Comprovació de muntatge dels sifons individuals i pots sifònics. - Comprovació de muntatge de canals i embornals. - Comprovació del pendent dels canals. - Verificar execució de xarxes de petita evacuació. - Comprovació de baixants i xarxa de ventilació. - Verificació de la xarxa horitzontal penjada i la soterrada (arquetes i pous). - Verificació dels dipòsits de recepció i d’elevació i control. - Prova estanqueïtat parcial. - Prova d’estanquitat total. - Prova amb aigua. - Prova amb aire. - Prova amb fum.

17. SUBSISTEMA EVAQÜACIÓ. INSTAL·LACIONS D’EXTRACCIÓ DE FUMS I GASOS.

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució d’extracció aportada.



Control d’execució en obra: - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Comprovació de ventiladors, característiques i ubicació. - Comprovació de muntatge de conductes i reixes. - Proves d’estanqueïtat d’unions de conductes. - Prova de mesura d’aire. - Proves afegides a realitzar en el sistema d’extracció de garatges:

- Ubicació de central de detecció de CO en el sistema de extracció dels garatges.

- Comprovació de muntatge i accionament front la presència de fum. - Proves i posada en marxa (manual i automàtica).

18. SUBSISTEMA CONNEXIONS. INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució elèctrica aportada, justificant de manera

expressa el compliment del “Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión i de les Instruccions Tècniques Complementàries.



Control d’execució en obra: - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Verificar característiques de caixa transformador: envans, fonamentació-recolzaments,

terres, etc. - Traçat i muntatges de línies repartidores: secció del cable i muntatge de safates i

suports. - Situació de punts i mecanismes. - Traçat de rases i caixes en la instal·lació encastada. - Subjecció de cables i senyalització de circuits. - Característiques i situació d’equips d’enllumenat i mecanismes (marca, model i

potència). - Muntatge de mecanismes (verificació de fixació i anivellament) - Verificar la situació dels quadres i del muntatge de la xarxa de veu i dades. - Control de troncals i de mecanismes de la xarxa de veu i dades. - Quadres generals:

- Aspecte exterior i interior. - Dimensions. - Característiques tècniques dels components del quadre interruptors, automàtics,

diferencials, relès, etc.) - Fixació d’elements i connexionat.

- Identificació i senyalització o etiquetat de circuits i les seves proteccions. - Conexionat de circuits exteriors a quadres. - Proves de funcionament:

- Comprovació de la resistència de la xarxa de terra. - Comprovació d’automàtics. - Encès de l’enllumenat. - Circuit de força. - Comprovació de la resta de circuits de la instal·lació enllestida.

19. SUBSISTEMA D’ENERGIES RENOVABLES. INSTAL·LACIONS DE A.C.S. AMB PANNELLS SOLARS

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de generació de aigua calent sanitària (ACS)

amb pannells solars.

Subministra i recepció de productes: - Es comprovarà la existència de marcat CE.


- Execució de acord a las especificacions de projecte. - La instal·lació s’ajustarà al que es descriu en la “Sección HE 4 Contribución Solar

Mínima de Agua Caliente Sanitaria”.

ESTUDI GEOTÈCNIC

Estudi geotécnic pendient de realització Generalitats: L’anàlisi i dimensionament de la fonamentació exgeix el coneixement previ de els

característiques del terreny de recolzament, la tipologia de l’edifici previst i l’entorn on s’ubica la construcció.

Dades estimades Terreno arenos, nivell freátic, edificacions en construcció i realitzades colindants. Tipus de reconeixement: S’ha realitzat un reconeixement inicial del terreny on es pretèn ubicar aquesta

edificació, basànt-nos en l’experiència de la zona.

Cota de fonamentació -1.50m aprox.

Estrat previst per a fonamentar Sorres

Nivell freátic. No trobat

Tensió admisible considerada 0,12 N/mm²

Pes especific del terreny γ= 18 kN/m3

Angle de fregament intern del terreny ϕ=30º

Coeficient d’empenta al repòs -

Valor d’empenta al repòs -

Parámetres geotécnics estimats:

Coeficient de Balast 10000 Tn/m3

Es preveu aportar el corresponent estudi geotècnic al Col.legi Professional corresponent una vegada s’hagi realitzat.

FOTOGRAFIES ESTAT ACTUAL

Accés porta peatonal Exterior

Exterior

Pati interior Pati interior

Pati interior

Pati interior Pati interior

Porxo acces

Porxo acces Acces rampa

Escala interior

Interior planta 1a

Interior planta 1a Pas interior planta 1a

Interior planta 1a Interior planta 2

Interior planta 1b

Pas instal.lacions planta 1a/1b

Porxo exterior

Posterior edifici Acces des de porxo exterior

Exterior Cami exterior

ÚS I MANTENIMENT

INSTRUCCIONS D’ÚS I MANTENIMENT

Instruccions d’ús i manteniment Detall Projecte: Viver d’empreses - Redistribució d’edifici d’oficines i construcció de nau tallers Emplaçament Adreça: Carrer Nova estació, 27 Codi Postal: 43500 Municipi:Tortosa Urbanització: Parcel·la: Promotor Nom: Excm. Ajuntament de Tortosa DNI/NIF: P4315700G Adreça: Plaça d’Espanya, 1 Codi Postal: 43500 Municipi:Tortosa Autor/s projecte Nom::F. Xavier Gilabert i Ralda Nº col.:24.765-0 L’arquitecte:

Signatura/es

Lloc i data: Tortosa a 30 de gener de 2009 Visats oficials

Introducció Amb la finalitat de garantir la seguretat de les persones, el benestar de la societat i la protecció del medi ambient, l'edificació ha de rebre un ús i un manteniment adequats per conservar i garantir les condicions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat exigides normativament. Cal per tant que els seus usuaris, siguin o no propietaris, respectin les instruccions d’ús i manteniment que s'especifiquen a continuació. L'ús incorrecte i/o la no realització de les operacions de manteniment previst a l’edifici pot comportar:

• La pèrdua de les garanties i assegurances atorgades a l'edificació. • L'envelliment prematur de l'edifici, amb la conseqüent depreciació del seu valor patrimonial,

funcional i estètic. • Aparicions de deficiències que poden generar situacions de risc als propis usuaris de l'edifici o a

tercers amb la corresponent responsabilitat civil. • La reducció de les despeses en reparacions en ser molt menys costosa la intervenció sobre una

deficiència detectada a temps, mitjançant unes revisions periòdiques. • Una davallada en el rendiment de les instal·lacions amb els conseqüents augments de consums

d’energia i de contaminació atmosfèrica. • La pèrdua de seguretat de les instal·lacions que pot comportar la seva interrupció o clausura.

L'obligatorietat de conservar i mantenir els edificis està reflectida en diverses normatives, entre les que es destaquen:

• Codi Civil. • Codi Civil de Catalunya • Llei d’Ordenació de l’edificació, Llei 38/1999 de 5 novembre. • Codi Tècnic de l’Edificació, Reial Decret 314/2006 de 17 de març. • Llei de l'Habitatge 24/1991 de 29 de novembre. • Legislacions urbanístiques estatals i autonòmiques. • Legislacions sobre els Règims de propietat. • Ordenances municipals. • Reglamentacions tècniques.

Sobre el Règim de propietat de l’edifici, Propietat vertical: La propietat de l'immoble és regeix pel Règim de Propietat Vertical mitjançant la Llei d'Arrendaments Urbans 29/1994 del 24 de novembre. Aquesta estableix els drets i els deures de l'arrendador i de l'arrendatari per a habitatges o locals de lloguer. Sobre les instruccions d'ús i manteniment Les instruccions d’ús i manteniment formaran part de la documentació de l’obra executada que, juntament amb el projecte – el qual incorporarà les modificacions degudament aprovades -, el Pla de manteniment, l’acta de recepció de l’obra i la relació dels agents que han intervingut en el procés edificatòri, conformaran el contingut bàsic del Llibre de l’Edifici. Aquest llibre serà lliurat pel promotor als propietaris i usuaris, els quals estaran obligats a rebre’l, conservar-lo i transmetre’l.

Instruccions d’ús: Les instruccions d’ús inclouen totes aquelles normes que han de seguir els usuaris – siguin o no propietaris - per desenvolupar a l’edifici, o a les seves diverses zones, les activitats previstes per a les quals va ser projectat i construït.

Els usos previstos a l’edifici són els següents: Ús principal: Situació: Viver empreses- Oficines Edifici existent Viver empreses- Tallers Nova planta Usos subsidiaris: Situació: No s’en donen Instruccions de manteniment: Les instruccions de manteniment contenen les actuacions preventives bàsiques i genèriques que cal realitzar a l’edifici perquè conservi les seves prestacions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat. L’adaptació a l’edifici en concret de les instruccions de manteniment quedaran recollides en el Pla de manteniment. Aquest formarà part del Llibre de l’edifici i incorporarà la corresponent programació i concreció de les operacions preventives a executar, la seva periodicitat i els subjectes que les han de realitzar, tot d’acord amb les disposicions legals aplicables i les prescripcions dels tècnics redactors del mateix. Els propietaris i usuaris de l’edifici deuran portar a terme el Pla de manteniment de l’edifici encarregant a un tècnic competent les operacions programades pel seu manteniment. Al llarg de la vida útil de l’edifici s’anirà recollint tota la documentació relativa a les operacions efectuades pel seu manteniment així com totes les diferents intervencions realitzades, ja siguin de reparació, reforma o rehabilitació. Tota aquesta documentació esmentada s’anirà consignant al Llibre de l’Edifici.

A continuació es relacionen els diferents sistemes que composen l’edificació fent una relació de les seves instruccions d’ús i manteniment específiques. Fonaments – Elements de contenció I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La fonamentació de l'edifici pot transmetre al terreny una càrrega limitada. Per no alterar la seva seguretat estructural i la seva estanquitat cal que es mantinguin les condicions de càrrega i de salubritat previstes per a les quals s'ha construït l'edifici. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació dels fonaments i/o dels elements de contenció de terres, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el projecte d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Incidències extraordinàries:

• Les fuites de la xarxa d'aigua o de la xarxa de clavegueram s'han de reparar immediatament. L'acció continuada de l'aigua pot lesionar la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del subsòl.

• Les alteracions dels terrenys propis (plantació d’arbres, moviments de terres, entre d’altres) o de terrenys veïns (noves construccions, túnels i carreteres, entre d'altres) poden afectar les condicions de treball dels fonaments i dels elements de contenció de terres.

• Si es detecten lesions (oxidacions, despreniments, humitats, esquerdes, etc.) en algun element vist de la fonamentació, de contenció de terres, o element constructiu directament

relacionat, s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè prenguin les mesures adients.


Els diferents components de la fonamentació tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Inspeccions tècniques dels fonaments i dels elements de contenció. • Revisions del correcte funcionament dels murs de contenció enterrats d’acord amb el grau

de impermeabilització exigit. Estructura I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: L’estructura pot resistir una càrrega limitada d’acord amb el seu ús previst en el projecte. Per no alterar el seu comportament i les seves prestacions de seguretat cal que no es facin modificacions, canvis d’ús i que es mantinguin les condicions previstes de càrrega i de protecció al foc per a les quals s'ha construït l'edifici. Aquesta prescripció inclou evitar, entre d’altres, la realització de regates o obertures de forats en parets de càrrega o en altres elements estructurals, la sobreposició de paviments pesants sobre els existents (augment de les càrregues permanents), la incorporació d’elements pesants (entre d'altres: caixes fortes, jardineres, piscines, dipòsits i escultures), i la creació d’altells o l'obertura de forats en sostres per intercomunicació entre plantes. Les sobrecàrregues d’ús dels sostres s’han calculat en funció de l’ús previst a les diferents zones de l’edifici i no poden superar els valors següents:

Categoria d’ús Subcategoria d’ús Càrrega

uniforme kN/m2–(Kg/m2)

Càrrega concentrada

kN - (Kg)

Càrrega lineal

kN/m-(Kg/m) Habitatges i zones d’habitacions en hospitals i hotels 2 – (200) 2 – (200) –

Zones d’accés i evacuació (escales, replans i portals) 3 – (300) – – A1 Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

Trasters 3 – (300) 2 – (200) – Zones d’accés i evacuació (escales, replans i portals) 4 – (400) – –

A Zones residencials

A2 Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

Zones administratives 2 – (200) 2 – (200) – Zones d’accés i evacuació (escales, replans i portals) 3 – (300) – –

B Zones administratives Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

Zones amb taules i cadires 3– (300) 4– (400) –

C1 Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

Zones amb seients fixes 4 – (400) 4 – (400) –


– – 0,8 – (80)

Zones sense obstacles que impedeixin el lliure moviment de les persones com vestíbuls d’edificis públics, administratius, hotels, sales d’exposicions en museus, etc.

5 – (500) 4– (400) –


– – 1,6 - (160)

C Zones de reunió (llevat les superfícies corresponents als usos A,B i D)

C4 Zones destinades a gimnàs o activitats físiques 5– (500) 7– (700)

Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 1,6 - (160)

Zones d’aglomeració (sales de concert, estadis, etc.) 5– (500) 4 – (400)


– – 3 - (300)

Zones comercials D1 Locals comercials 5– (500) 4 – (400) – D D2 Supermercats, hipermercats o grans superfícies 5– (700) 7 – (500) – Zones tràfic i aparcament per a vehicles lleugers (pes total <30kN –3.000Kg) 2 – (200) 20 – (2.000) –

E Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura – – 1,6 - (160)

Cobertes accessibles d’ús solament privadament 1– (100) 2 – (200) F Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de

l’element si està a menys altura – – 1,6 - (160)

G1 Cobertes amb inclinació inferior a 20º 1– (100) 2– (200) – G2 Cobertes amb inclinació superior a 40º 0 2 – (200) – G

Cobertes accessibles exclusives per conservació Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o

sobre la vora superior de l’element si està a menys altura – – 0,8 – (80)

Balcons volats per tots els usos (s’especificarà la sobrecàrrega d’ús corresponent a la categoria d’ús amb la que es comuniqui i la càrrega vertical a la vora ) ......... – 2 – (200)

zones privades 1– (100) – – Porxos, voreres i espais de trànsit sobre un element portant o un terreny que dona empentes sobre altres elements estructurals zones públiques 3 – (300) – – Magatzem (s’haurà d’especificar la sobrecàrrega mitjana i, si s’escau, la distribució de la càrrega de les diferents zones i col·locar una placa amb el valor adoptat) ........ – – Biblioteca (s’haurà d’especificar la sobrecàrrega mitjana i, si s’escau, la distribució de la càrrega de les diferents zones i col·locar una placa amb el valor adoptat) ......... – – S’han reduït sobrecàrregues d’acord amb els valors del Document Bàsic SE-AE del CTE ? SI NO

Característiques de vehicles especials: ........

Les accions permanents, les deformacions admeses - incloses, si s’escau, les del terreny - així com els coeficients de seguretat i, les reduccions de sobrecàrregues adoptades estan contemplades en la memòria d’estructures del projecte. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de l’estructura, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el projecte d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia estructura (recolzaments, juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.) i amb la finalitat de no alterar les prestacions inicials s’utilitzaran productes d’iguals o similars característiques als originals.

Neteja: En cas de desenvolupar treballs de neteja o protecció, s’analitzarà l’efecte que puguin tenir els productes emprats sobre els elements estructurals afectats. En qualsevol cas, s’adoptaran les instruccions d’ús i manteniment donades pel fabricant. Incidències extraordinàries:

• Els degoters de les cobertes, les fuites de la xarxa d'aigua o de la xarxa de desguàs s'han de reparar immediatament. L'acció continuada de l'aigua pot lesionar l’estructura.

• S'avisarà als responsables del manteniment de l’edifici si es detecten lesions (oxidacions, despreniments, humitats, esquerdes, etc.) en els elements estructurals, en les seves proteccions o en els components que suporta (envans, paviments, obertures, entre d'altres) perquè prenguin les mesures oportunes.


Els diferents components de l’estructura tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Inspeccions tècniques de l’estructura. • Revisions i/o reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia

estructura (recolzaments, juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.). Cobertes I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: Tipus de coberta i ús : Situació: Edifici existent- Coberta plana no transitable Coberta terminal edifici oficines Nova planta - Inclinada de baixa pendent no transitable Coberta terminal edifici naus Les cobertes s'utilitzaran exclusivament per a l'ús previst en el projecte, mantenint les prestacions de seguretat i salubritat especifiques per a les quals s’ha construït l’edifici. A les cobertes en general no està permesa la col·locació d’elements aliens que puguin representar una alteració del seu sistema d’estanquitat vers l’aigua i del seu comportament tèrmic o acústic, o una disminució de la seva seguretat enfront les caigudes. Als terrats, les terrasses o balcons - tant comuns com privatius - no està permesa la formació de coberts, emmagatzematge de materials, grans jardineres, mobles, etc., que puguin representar una sobrecàrrega excessiva per a l’estructura. Les jardineres i torretes tindran per sota un espai de ventilació que pugui facilitar la correcta evacuació de les aigües pluvials i evitar l’acumulació de brutícia i d’humitats. No es premés l'abocament als desguassos de productes químics agressius com olis, dissolvents, lleixius, benzines, etc. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les cobertes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Aquesta prescripció inclou les cobertes d’ús privatiu dels habitatges o locals. Si a la coberta s'instal·len noves antenes, equips d'aire condicionat, tendals, tanques o, en general, aparells que requereixen ser fixats, caldrà consultar a un tècnic competent per tal que la subjecció no afecti al sistema d'impermeabilització, a les baranes o les xemeneies. Sí, a més a més, aquestes noves instal·lacions necessiten un manteniment periòdic caldrà preveure, al seu voltant, els mitjans i les proteccions adequades per tal de garantir la seguretat i d'evitar desperfectes durant les operacions de manteniment. Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia coberta (juntes, proteccions, etc.), s’utilitzaran productes idèntics als existents o d’equivalents característiques que no alterin les seves prestacions inicials. Neteja: Les cobertes s’han de mantenir netes i lliures d’herbes. Incidències extraordinàries:

• Si s'observen lesions (degoters i humitats) en els sostres sotacoberta caldrà avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè prenguin ràpidament les mesures oportunes. Els degoters afecten a curt termini a l’habitabilitat de la zona afectada i a mig termini poden afectar a la seguretat de l’estructura.

• Desprès de grans xàfecs, vendavals, pedregades i nevades, etc. caldrà:

- Comprovar que les ventilacions de la coberta no quedin obstruïdes i estiguin en bon estat.

- Revisar i netejar la coberta i comprovar desguassos i morrions. - No llençar la neu de les cobertes al carrer. - Comprovar les fixacions dels elements ubicats a les cobertes (antena TV, tendals,

xemeneies, etc.) i l'estat dels elements singulars de la coberta (lluernes, claraboies, entre d'altres).


Els diferents components de les cobertes i els seus elements singulars (xemeneies, lluernes, badalots, etc.) tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Inspeccions tècniques de la coberta. • Revisions de l’estat de conservació de la teulada o de la protecció de la

impermeabilització. • Revisions de l’estat de conservació dels punts singulars (juntes de dilatació, trobades amb

paraments verticals, buneres o canals, ràfecs, sobreexidors, ancoratges d'elements, elements passants, obertures i accessos, careners, aiguafons o claraboies, entre d'altres).

Façanes

I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: Les façanes s'utilitzaran exclusivament per a l'ús previst en el projecte, mantenint les prestacions de seguretat i salubritat específiques per a les quals s’ha construït l’edifici. A aquest efecte les mitgeres i els tancaments dels patis tindran la mateixa consideració. A les façanes no està permès realitzar modificacions o col·locar elements aliens que puguin representar l’alteració de la seva configuració arquitectònica, del seu sistema d’estanquitat vers l’aigua, del seu comportament tèrmic o acústic, o una disminució de la seva seguretat enfront les caigudes. Així doncs no es poden efectuar noves obertures, ni col·locar elements aliens (tancaments de terrasses i porxos, tendals, aparells d’aire condicionat, rètols o antenes, etc.) o substituir elements de característiques diferents als originals (fusteries, reixes, tendals, etc.). Les terrasses o balcons tindran les mateixes condicions d’ús que les cobertes. Les plantes s'han de regar vigilant no crear regalims d'aigua que caiguin al carrer i evitant d’embrutar els revestiments de la façana o bé malmetre els seus elements metàl·lics. No es pot estendre roba a les façanes exteriors a no ser que hi hagi un lloc específic per fer-ho. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les façanes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia façana (juntes, proteccions, etc.) o dels tancaments de vidre, s’utilitzaran productes idèntics als existents o de característiques equivalents que no alterin les seves prestacions de seguretat i habitabilitat inicials. Neteja: Les fusteries, els bastiments i els vidres s'han de netejar amb aigua tèbia o amb productes específics, excloent els abrasius. Es cas de desenvolupar altres treballs de neteja i/o protecció,

s’analitzarà l’efecte que puguin tenir els productes sobre els elements de la façana. En qualsevol cas sempre s’adoptaran les instruccions d’ús i manteniment donades pel fabricant. Incidències extraordinàries:

• Els despreniments d'elements de la façana són un risc tant pels usuaris com pels vianants. És responsabilitat de l’usuari que quan hi hagi símptomes de degradacions, bufats i/o elements trencats a les façanes, avisar urgentment als responsables del manteniment de l’edifici perquè es prenguin les mesures oportunes. En cas de perill imminent cal avisar al Servei de Bombers.

• Abans de grans xàfecs, vendavals, pedregades i/o nevades caldrà: - Tancar portes i finestres. - Plegar i desmuntar els tendals. - Treure de llocs exposats les torretes i altres objectes que puguin caure al buit. - Si s'escau, subjectar les persianes.

• Desprès de grans xàfecs, vendavals, pedregades i/o nevades caldrà: - Inspeccionar i netejar les terrasses i comprovar desguassos i morrions. - Comprovar fixacions dels elements de les terrasses o balcons (torretes, tendals,

persianes, entre d'altres). - No llençar la neu de les terrasses o dels balcons al carrer.


Els diferents components de les façanes tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Inspeccions tècniques de les façanes. • Revisions de l’estat de conservació dels revestiments. • Revisions de l’estat de conservació dels punts singulars (juntes de dilatació, trobades amb

fonaments, forjats, pilars, cambres ventilades, fusteries, ampits, baranes, remats, ancoratges, ràfecs o cornises, entre d’altres).

Zones interiors d’ús comú I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: A les zones interiors d’ús comú es desenvoluparan els usos definits en el projecte i en l’apartat d’Introducció de les presents instruccions, mantenint les prestacions de funcionalitat, seguretat i salubritat específiques per a les quals s’ha construït l’edifici. A les zones d’ús comú no estan permeses les modificacions o la col·locació d’elements aliens que puguin representar l’alteració del seu comportament tèrmic o acústic, de la seva seguretat en cas d’incendis, o una disminució de la seva accessibilitat i seguretat d’utilització (caigudes, impactes, enganxades, il·luminació inadequada, entre d’altres). Les zones d’ús comú han d'estar netes, lliures d’objectes que puguin dificultar la correcte circulació i evacuació de l’edifici i, llevat de les zones previstes per aquest fi, no han de fer-se servir com a magatzems. Els magatzems, garatges, sales de màquines, cambres de comptadors o d’altres zones d’accés restringit, s’han de mantenir nets i no pot haver-hi o emmagatzemar-hi cap element aliè. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’ intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les zones comuns, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal.

Per a les substitucions de paviments, tancaments de vidre, lluminàries i els seus mecanismes, o pintures de senyalització horitzontal, s’utilitzaran productes similars als existents que no alterin les prestacions de seguretat i habitabilitat inicials. Neteja: Els elements de les zones d’ús comú (parets, sostres, paviments, fusteries, etc.) s'han de netejar periòdicament per conservar el seu aspecte i assegurar les seves condicions de seguretat i salubritat. Sempre es vigilarà que els productes de neteja que ofereix el mercat siguin especialment indicats per al material que es vol netejar, tot seguint les instruccions donades pel seu fabricant. Incidències extraordinàries:

• Si s'observen humitats, fissures, oxidacions, despreniments o altres lesions que puguin afectar a l’edifici o provocar situacions de risc s'haurà d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè facin les mesures correctores oportunes.

• En cas d’una emergència (incendi, inundació, explosions, accidents, etc.) cal mantenir la calma i actuar en funció de les possibilitats personals i no efectuar accions que puguin posar en perill la integritat física de propis i tercers, tot adoptant les mesures genèriques que es donen a continuació i, si s’escau, els protocols recollits en el Pla d’emergència de l’edifici:

Accions:

- Si es detecta una emergència en la seva zona avisi al personal responsable de la propietat de l’edifici i, si es possible, alerti a persones properes. En cas que ho consideri necessari avisi al Servei de Bombers.

- Si s'intenta sortir d'un lloc, s’ha de temptejar les portes amb la mà per veure si són calentes. En cas afirmatiu no s'han d'obrir.

- Si la sortida està bloquejada, s’ha de cobrir les escletxes de les portes amb roba mullada, obrir les finestres i donar senyals de presència. Mai s’ha de saltar per la finestra ni despenjar-se per les façanes.

Evacuació:

- Si es troba en el lloc de l’emergència i aquesta ja ha sigut convenientment avisada, no s’entretingui i abandoni la zona i, si s’escau, l’edifici tot seguint les instruccions dels responsables de l’evacuació, les de megafonia o, en el seu defecte, de la senyalització d’evacuació.

- En el cas d’abandonar el seu lloc de treball desconnecti els equips, no s’entretingui recollint efectes personals i eviti deixar objectes que puguin dificultar la correcta evacuació. Si ha rebut una visita facis responsable de la mateixa fins que surti de l’edifici.

- No utilitzi mai els ascensors. - Si en el recorregut d’evacuació hi ha fum cal ajupir-se, caminar a quatre grapes,

retenir la respiració i tancar els ulls tant com es pugui. II.- Instruccions de manteniment:

Els diferents components de les zones comuns tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Inspeccions tècniques dels acabats dels diferents paviments, revestiments i tancaments interiors de les zones d’ús comú.

• Les ferramentes de les portes, de les balconeres i de les finestres s'han de greixar periòdicament perquè funcionin amb suavitat. Els canals i forats de recollida i sortida d'aigua dels marcs de les finestres i de les balconeres s’han de netejar.

• Les baranes i altres elements metàl·lics d'acer es sanejaran i repintaran quan presentin signes d'oxidació.

Interiors d’oficines i/o tallers I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: A l’oficina o taller no es poden realitzar les activitats que no li son pròpies, estant prohibit desenvolupar activitats perjudicials, perilloses, incòmodes o insalubres que puguin afectar negativament a altres usuaris o als elements i les instal·lacions comuns i , per tant, a les prestacions d’habitabilitat, de funcionalitat i de seguretat de l’edifici. El penjat d'objectes en els envans s'ha de fer mitjançant tacs i cargols específics d’acord amb les característiques de la divisòria, i efectuar prèviament les comprovacions a l’abast per evitar afectar les instal·lacions encastades (xarxes d'electricitat, aigua, calefacció, desguàs, etc.). No és convenient fer regates als envans per fer-hi passar instal·lacions, especialment les de traçat horitzontal o inclinat ja que, a més de poder afectar a altres instal·lacions, pot perillar l’estabilitat de l’element. En els cels rasos no es penjaran objectes pesats si no es collen convenientment al sostre, ni s'anul·laran els registres i/o sistemes que possibilitin l’accessibilitat pel manteniment de l’edifici. En el cas de revestiments aplicats directament al sostre la subjecció es farà mitjançant tacs i cargols. No s’han de donar cops forts a les portes ni a les finestres, i cal utilitzar topalls per evitar, que al obrir-les, les manetes colpegin la paret i la facin malbé. Els aparells instal·lats s’han d’utilitzar d’acord amb les instruccions d’ús donades pel fabricant. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: Les obres a l'interior de l’oficina o local es poden realitzar sempre que no afectin elements comuns de l'edifici. No s'iniciaran sense el permís de la propietat, hauran de complir la normativa vigent i disposar de la corresponent autorització municipal. En el cas que es modifiquin envans es necessitarà el projecte d'un tècnic competent. Neteja: Els elements interiors de l’oficina o local (parets, sostres, paviments, fusteries, etc.) s'han de netejar per conservar el seu aspecte i les seves condicions d'ús i salubritat. Sempre s’ha de vigilar que els productes de neteja que ofereix el mercat siguin especialment indicats per al material que es vol netejar i seguir les instruccions donades pel seu fabricant. En general no es formaran tolls d’aigua, ni s’utilitzaran àcids ni productes abrasius. Abans de netejar aparells elèctrics cal desendollar-los tot seguint les instruccions donades pel fabricant. En el cas de l’existència d’encimeres de marbre no han d'entrar en contacte amb àcids (vinagre, llimona, etc.) que les puguin tacar irreversiblement. Cal netejar periòdicament els filtres de la campana d'extracció de fums de la cuina, ja que poden provocar incendis. S’ha evitar tenir llocs bruts o mal endreçats, acumular diaris vells, embalatges, envasos de matèries inflamables, etc., ja que són un risc d'incendi. Cal tenir cura amb l'emmagatzematge de productes inflamables (pintures, benzines, dissolvents, etc.), evitant que estiguin a prop de fonts de calor, no acumulant-ne grans quantitats i ventilant periòdicament. Els residus de cada oficina o taller s’han de separar i emmagatzemar en els espais destinats a tal fi per a cada una de les cinc fraccions: envasos lleugers, matèria orgànica, paper/cartró, vidre, i varis. Els residus tòxics i perillosos (envasos de pintures, vernissos i dissolvents, piles elèctriques, restes d’olis, material informàtic, cartutxos de tinta o tòner, fluorescents, medicaments, aerosols, fluorescents, entre d’altres) s’han de portar a punts específics d’abocament.

Incidències extraordinàries:

• Si s'observen humitats, fissures, oxidacions, despreniments o altres lesions que puguin afectar a l’edifici o provocar situacions de risc s'haurà d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè facin les mesures correctores oportunes.


A més del manteniment periòdic del elements comuns de l’edifici d’acord amb el Pla de manteniment, l'usuari està obligat a efectuar al seu càrrec les petites operacions de manteniment i reparació causades per l'ús ordinari de l’oficina o taller. Aquestes operacions sovint no tenen una periodicitat específica, caldrà fer-les segons l'ús que es fa, o bé si apareixen símptomes que alertin de la necessitat d'executar-les. En cas de dubte és convenient demanar consell a un professional.

• Els balcons i les terrasses s’han de mantenir netes i lliures d’herbes, evitant, si s’escau, l’acumulació de fulles o brossa en els desguassos.

• Les ferramentes de les portes, de les balconeres i des les finestres s'han de greixar perquè funcionin amb suavitat.

• Els canals i forats de recollida i sortida d'aigua dels marcs de les finestres i de les balconeres s’han de netejar. Les cintes de les persianes enrotllables s'han de revisar i canviar quan presentin signes de deteriorament.

• Els elements i superfícies pintades o envernissades, tenen una durada limitada i s'han de repintar d’acord amb el seu envelliment.

• Els aparells instal·lats s’han de conservar d’acord amb les instruccions de manteniment donades pel fabricant.

Tanmateix els propietaris o usuaris han de permetre l’accés les seves oficines o tallers als operaris convenient acreditats per que es puguin efectuar les operacions de manteniment i les diferents intervencions que es requereixin per a la correcta conservació de l’edifici.

Instal·lació d'aigua I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació d’aigua s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de salubritat, de funcionalitat i d’estalvi específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Tipus de subministrament: Xarxa municipal Situació clau general de l’edifici: Tanca parcel.la Tipus comptadors: Individuals per taller i únic per oficines Situació: Armari comptadors Entitat: Situació clau de pas Banys Cel ras Els armaris o cambres de comptadors o les sales de màquines no han de tenir cap element aliè a la instal·lació, s'han de netejar periòdicament i comprovar que no hi manqui aigua en els sifons dels desguassos. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la companyia de subministrament, a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. Es recomana tancar la clau de pas del local, habitatge o zona en cas d'absència prolongada. Els tubs d'aigua vistos no s'han de fer servir com a connexió a terra dels aparells elèctrics ni tampoc per a penjar-hi objectes.

A fi d’aconseguir el màxim estalvi d’aigua possible cal:

• Evitar el degoteig de les aixetes, ja que poden suposar un malbaratament d'aigua diari de fins a 15 litres d'aigua per aixeta.

• Racionalitzar el consum de l’aigua fent un bon ús d’ella i aprofitant, mantenint i millorant, si s’escau, els mecanismes i sistemes instal·lats per el seu estalvi: limitadors de cabals en aixetes, mecanismes de doble descàrrega o descàrrega interrompible a les cisternes dels inodors o, si s’escau, aixetes de lavabos i dutxes temporitzades.

Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació que afectin les instal·lacions comunes d’aigua, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, les prescripcions de la companyia de subministrament i l’execució d’un instal·lador especialitzat (o be una empresa autoritzada si la companyia d’aigües del municipi així ho especifica). Neteja: Si una xarxa d’aigua pel consum humà queda fora de servei més de 6 mesos es tancarà la seva connexió i es procedirà al seu buidat. Per posar-la de nou en servei s’haurà de netejar. Incidències extraordinàries:

• Si es detecten fuites d’aigua a la xarxa comunitària d’aigua s'ha d'avisar ràpidament als responsables del manteniment de l’edifici perquè facin les mesures correctores adients. Les fuites d'aigua s'han de reparar immediatament per operaris competents, ja que l'acció continuada de l'aigua pot malmetre l'estructura. Si aquestes afecten al subsòl poden lesionar la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del terreny.

• En cas d’una fuita d’aigua o d' una inundació caldrà: - Tancar la clau de pas de l'aigua de la zona afectada. - Desconnectar l'electricitat. - Recollir tota l'aigua. - Comprovar l'abast de les possibles lesions causades tant al propi habitatge, local

o zona com a les veïnes. - Fer reparar l'avaria. - Avisar a la companyia d'assegurances pels desperfectes ocasionats a propis i a

tercers. • En cas de temperatures sota zero, cal fer córrer l'aigua per les canonades per evitar que

es glacin.

II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de xarxa d’aigua tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Revisió i neteja de cambres o armaris de comptadors i sales de màquines. • Els grups de pressió dels sistemes de sobre-elevació d’aigua i/o els sistemes de

tractament d’aigua es mantindran segons les instruccions d’ús i manteniment donades pel fabricant.

• Revisions, neteges i desinfeccions de les instal·lacions d’aigua freda pel consum humà i de l’aigua calenta sanitària.

• Revisions, neteges i desinfeccions de sistemes d’aigua climatitzada amb hidromassatge d’ús col·lectiu (piscines, jacuzzis, banyeres terapèutiques o d’hidromasatge i d’altres).

Instal·lació d'electricitat I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació d’electricitat s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint-se les prestacions de seguretat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Situació caixa general de protecció de l’edifici: Tanca de parcel.la Tipus comptadors: Individuals per entitat Situació: Cambra comptadors Pel correcte funcionament i manteniment de les condicions de seguretat de la instal·lació no es pot consumir una potència elèctrica superior a la contractada. Caldrà doncs considerar la potència de cada aparell instal·lat donada pel fabricant per no sobrepassar – de forma simultània - la potència màxima admesa per la instal·lació. Els armaris o cambres de comptadors d'electricitat no han de tenir cap element aliè a la instal·lació. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la companyia de subministrament, a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. En el cas de l’existència a l’edifici d’un Centre de Transformació de l'empresa de subministrament, l’accés al local on estigui ubicat serà exclusiu del personal de la mateixa. El quadre de dispositius de comandament i protecció de l’habitatge, local o zona es composa bàsicament pels dispositius de comandament i protecció següents :

• L'ICP (Interruptor de Control de Potència) és un dispositiu per controlar que la potència realment demandada pel consumidor no sobrepassi la contractada.

• L'IGA (Interruptor General Automàtic) es un mecanisme que permet el seu accionament manual i que està dotat d’elements de protecció contra sobrecàrregues i curtcircuïts.

• L'ID (Interruptor Diferencial) es un dispositiu destinat a la protecció contra contactes indirectes de tots els circuits (protegeix contra les fuites accidentals de corrent): Periòdicament s’ha de comprovar si l’interruptor diferencial desconnecta la instal·lació.

• Cada circuit de la distribució interior té assignat un petit interruptor automàtic o interruptor omnipolar magneto tèrmics que el protegeix contra els curt circuits i les sobrecàrregues.

No es tocarà cap mecanisme ni aparell elèctric amb el cos, mans o peus molls o humits. S'extremaran les mesures per evitar que els nens toquin els mecanismes i els aparells elèctrics, essent molt convenient tapar els endolls amb taps de plàstic a l’efecte. Per a qualsevol manipulació de la instal·lació es desconnectarà el circuit corresponent. Les males connexions originen sobre-escalfaments o espurnes que poden generar un incendi. La desconnexió d'aparells s'ha de fer estirant de l'endoll, mai del cable. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les instal·lacions elèctriques comunes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, les prescripcions de la companyia de subministrament i la seva execució per part d’un instal·lador autoritzat. A les cambres de bany, vestuaris, etc., s’han de respectar els volums de protecció normatius respecte dutxes i banyeres i no instal·lar ni mecanismes ni d’altres aparells fixos que modifiquin les distàncies mínimes de seguretat. Si es modifica la instal·lació privativa interior, cal que es faci d’acord amb la normativa vigent, a la potència contractada i amb una empresa autoritzada. Neteja: Per a la neteja de làmpades i lluminàries es desconnectarà l'interruptor magneto tèrmic del circuit corresponent. Incidències extraordinàries:

• Si s'observen deficiències en la xarxa (mecanismes i/o registres desprotegits, làmpades

foses en zones d’ús comú, etc.) s'ha d'avisar als responsables de manteniment per tal de que es facin urgentment les mesures oportunes.

• Cal desconnectar immediatament la instal·lació elèctrica en cas de fuita d'aigua, gas o un altre tipus de combustible.


Els diferents components de xarxa d’electricitat tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Revisió i neteja de cambres o armaris de comptadors. • Depenent de l’ús i de la potència instal·lada, s’haurà de revisar periòdicament la

instal·lació. Si no és fa el manteniment o la instal·lació presenta deficiències importants, l'empresa subministradora o la que desenvolupi les inspeccions de manteniment estan obligades a tallar el subministrament per la perillositat potencial de la instal·lació. Tots els aparells connectats s'han d'utilitzar i revisar periòdicament seguint les instruccions de manteniment facilitades pels fabricants.

Instal·lació de desguàs I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació de desguàs s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de salubritat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. L’inodor no es pot utilitzar com a abocador d'escombraries on llençar elements (bosses, plàstics, gomes, compreses, draps, fulles d'afaitar, bastonets, etc.) i líquids (greixos, olis, benzines, líquids inflamables, etc.) que puguin generar obstruccions i desperfectes en els tubs de la xarxa de desguàs. En general per desobstruir inodors i desguassos, en general, no es poden utilitzar àcids o productes que els perjudiquin ni objectes punxeguts que poden perforar-los. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la xarxa de desguàs, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, i l’execució d’una empresa especialitzada. Si es modifica la instal·lació privativa interior, cal que es faci d’acord amb la normativa vigent i amb una empresa especialitzada. Neteja: Els sifons dels aparells sanitaris o de les buneres sifòniques de les terrasses s’han de netejar i, per evitar mals olors, comprovar que no hi manca aigua. Incidències extraordinàries:

• Si es detecten males olors (que no s’han pogut eliminar omplint d'aigua els sifons dels aparells sanitaris o de les buneres de les terrasses), o pèrdues en la xarxa de desguàs vertical i horitzontal, s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè

prenguin les mesures correctores adients. Les fuites de la xarxa de desguàs s'han de reparar immediatament per operaris competents, ja que l'acció continuada de l'aigua pot malmetre l'estructura, la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del subsòl.

• Quan s’observin obstruccions o una disminució apreciable del cabal d’evacuació es revisaran els sifons i les vàlvules.

• Les alteracions dels terrenys propis (plantació d’arbres, moviments de terres, entre d’altres) i/o veïns (noves construccions, túnels i carreteres, entre d'altres) poden afectar els escorrentius del terreny i per tant el sistema de desguàs.


Els diferents components de xarxa de clavegueram tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Revisió de la instal·lació. • Neteja d’arquetes. • Revisió i neteja d’elements especials: separadors de greix, separadors de fangs i/o pous i

bombes d’elevació Instal·lació de climatització I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació de climatització s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de salubritat, de funcionalitat, de seguretat i d’estalvi energètic per a les quals s’han dissenyat les instal·lacions. Tipus de climatització: Per optimitzar la despesa energètica de la instal·lació cal controlar amb programadors i termòstats les temperatures de l’ambient a climatitzar en funció de la seva ocupació, de l’ús previst i de la seva freqüència. No es poden fixar aparells d’aire condicionat a les façanes. Es col·locaran preferentment a les cobertes tot seguint les ordenances municipals i l’autorització de la propietat o comunitat de propietaris. Per a la correcta utilització de la instal·lació de cada oficina caldrà seguir les instruccions donades pel fabricant. Les sales de màquines no han de tenir cap element aliè a la instal·lació, s'han de netejar periòdicament i, si s’escau, comprovar que no hi manqui aigua en els sifons dels desguassos. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de l'empresa que es fa càrrec del manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació comunitària de climatització, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’una empresa autoritzada. Incidències extraordinàries:

• Si s'observen fuites d'aigua als aparells o altres deficiències de funcionaments en la instal·lació comunitària s’ha d'avisar als responsables de manteniment de l’edifici perquè es facin urgentment les actuacions oportunes.


Els diferents components de la instal·lació de climatització tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Revisió i neteja de les sales de màquines. • Inspecció de la instal·lació comunitària de l’edifici. • Revisions, neteges i desinfeccions dels equips de climatització amb torres de refrigeració,

condensadors evaporatius o, en general, dels equips de la instal·lació que puguin produir aerosols amb l’aigua que utilitzen pel seu funcionament.

Instal·lació de telecomunicacions I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació de telecomunicacions s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de funcionalitat per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. No es poden fixar les antenes a les façanes. Es col·locaran preferent a les cobertes tot seguint les ordenances municipals i l’autorització de la propietat o comunitat de propietaris. Els armaris de les instal·lacions de telecomunicacions no han de tenir cap element aliè a la instal·lació i estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de l'empresa que faci el manteniment o instal·ladors autoritzats. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació de telecomunicacions, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’un instal·lador autoritzat. Incidències extraordinàries: Si s'observen deficiències en la qualitat de la imatge o so, o en la xarxa (mecanismes i/o registres desprotegits, antenes el mal estat, etc.), s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici per tal de que es prenguin les actuacions oportunes.


Es molt recomanable subscriure un contracte de manteniment de la instal·lació amb una empresa especialitzada que pugui actualitzar periòdicament la instal·lació i donar resposta d’una manera ràpida i eficaç a les deficiències que puguin sorgir. A partir del registre d’enllaç situat al punt d’entrada general de l’edifici el manteniment de la instal·lació és a càrrec de la propietat. Abans d’aquest punt el manteniment va a càrrec de l’operadora contractada.

Instal·lació de porter electrònic I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús:

La instal·lació de porter electrònic s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de funcionalitat per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació del porter electrònic, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’una empresa especialitzada. Incidències extraordinàries: Si s'observen deficiències en la qualitat del so, en la imatge en cas de video-porter, o en la xarxa (mecanismes i/o registres desprotegits, etc.) s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè es facin les actuacions oportunes.

II.- Instruccions de manteniment: Caldrà seguir les instruccions d'ús i manteniment de la instal·lació del porter electrònic proporcionades pels seus fabricants o instal·ladors.

Instal·lació d’aparells elevadors I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: Els aparells elevadors s’utilitzaran exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de seguretat i funcionalitat per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Les càrregues màximes admeses dels aparells elevadors i el número màxim de persones estan especificades en la placa situada en un lloc visible de la cabina. Els ascensors no es poden utilitzar com a muntacàrregues i no es pot fumar al seu interior. Els nens que no vagin acompanyats de persones adultes no poden fer ús de l'ascensor. La sala de màquines no ha de tenir cap element aliè a la instal·lació i s'ha de netejar periòdicament. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació dels aparells elevadors, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’una empresa autoritzada. Incidències extraordinàries:

• Si s'observa que falla un mecanisme, s'ha d'aturar el servei, col·locar el rètol "No funciona" i avisar als responsables del manteniment de l’edifici.

• Si l'ascensor es para entre dues plantes cal conservar la calma, no intentar sortir-ne, prémer el botó corresponent a l'alarma o, si n’hi ha, comunicar-se pel telèfon amb el conserge o amb l’empresa de manteniment, i esperar l'ajut. La majoria d’empreses de manteniment tenen servei d’urgència pel rescat i el seu telèfon és a la cabina. Davant la impossibilitat d’efectuar les operacions esmentades i en cas necessari cal trucar al Servei de Bombers.

• En cas d'accident serà obligat posar-ho en coneixement d'un organisme territorial competent i de l'empresa encarregada del seu manteniment. L’aparell no tornarà a posar-se en marxa fins que, prèvia reparació i proves pertinents, l'organisme territorial competent ho autoritzi.


Els diferents components de la instal·lació dels aparells elevadors tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Inspecció i revisió dels aparells elevadors. Si la instal·lació presenta deficiències importants, l'empresa encarregada del seu manteniment està obligada a clausurar el servei per la perillositat potencial de la instal·lació.

Instal·lacions per a la recollida i evacuació de residus I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: Les instal·lacions per a la recollida de residus s'utilitzaran exclusivament per a l'ús projectat, mantenint-se les prestacions de salubritat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Tipus de recollida municipal: Periodica a contenidor selectiu situat a carrer En el cas del trasllat dels residus per baixants s’haurà de mantenir la prescripció de que cada fracció s’aboqui a la boca corresponent. No es podran abocar líquids, objectes tallants i/o vidres. Els envasos lleugers i la matèria orgànica s’abocaran dins d’envasos tancats, i els envasos de cartró que no entrin per la comporta s’introduiran trossejats i no plegats. El magatzem de contenidors o les estació de càrrega no han de tenir cap element aliè a la instal·lació, s'han de comprovar que estiguin nets i que no manqui aigua en els sifons dels desguassos. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les instal·lacions per la recollida i evacuació de residus, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’una empresa especialitzada. Incidències extraordinàries:

• Si es detecten deficiències de neteja i males olors, s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè facin les mesures correctores adients.

II. Instruccions de manteniment:

Els diferents components de la instal·lació d’eliminació de residus tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Revisió, neteja, desinsectació, desinfecció i desratització dels recintes i de les instal·lacions.

Instal·lació de protecció contra incendis I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús:

Les instal·lacions i aparells de protecció contra incendis s’utilitzaran exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de seguretat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Sistema o aparells instal·lats:

Situació:

Extintors Segons plànols Detectors i alarma Segons plànols Enllumenat emergència Segons plànols No es pot modificar la situació dels elements de protecció d'incendis ni dificultar la seva accessibilitat i visibilitat. En els espais d’evacuació no es col·locaran objectes que puguin obstaculitzar la sortida. En cas d’incendi – sempre que no posi en perill la seva integritat física i la de possibles tercers – es pot utilitzar els mitjans manuals de protecció contra incendis que estiguin a l’abast depenent del tipus d’edifici i l’ús previst . Aquests poden ser tant els d’alarma (polsadors d’alarma) com els d’extinció (extintors i manegues). Tots els extintors porten les seves instruccions d’ús impreses. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació de protecció contra incendis, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’un instal·lador autoritzat. Incidències extraordinàries:

• Després d’haver utilitzat els mitjans d’extinció caldrà avisar a l’empresa de manteniment perquè es facin les revisions corresponents als mitjans utilitzats i es restitueixin al seu correcte estat.

• En cas d’una emergència (incendi, inundació, explosions, accidents, etc.) cal mantenir la calma i actuar en funció de les possibilitats personals i no efectuar accions que puguin posar en perill la integritat física de propis i tercers, tot adoptant les mesures genèriques donades en el punt 6 “Zones d’ús comú “ i, si s’escau, les dels protocols recollits en el Pla d’emergència de l’edifici.


Els diferents components de la instal·lació de protecció contra incendis tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Revisió dels aparells o sistemes instal·lats. En cas d'incendi, la manca de manteniment de les instal·lacions de protecció contra incendis comportar tant la pèrdua de les garanties de l'assegurança així com la responsabilitat civil de la propietat pels possibles danys personals i materials causats pel sinistre.

Instal·lació de ventilació I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús:

La instal·lació de ventilació s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de salubritat per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Sistema o aparells instal·lats:

Situació:

Sistema de renovació d’aire primari

Sales de captació zonificades en cada planta i expulsió per estances.

No és permès connectar en els conductes d’admissió o extracció de la instal·lació de ventilació les extraccions de fums d’altres aparells (calderes, cuines, etc.). No es poden tapar les reixetes de ventilació de les portes i finestres. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació de ventilació, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’un instal·lador especialitzat.

II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de la instal·lació de ventilació tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Neteges i revisions de conductes, aspiradors, extractors i filtres. • Revisió sistemes de comandament i control.

Instal·lació solar tèrmica per l’aigua calenta sanitària I.- Instruccions d’ús:

Consideracions d’ús : La instal·lació solar tèrmica per l’aigua calenta sanitària s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de salubritat, de funcionalitat i d’estalvi energètic per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. La zona on s’ubiquen els captadors no han de tenir cap element aliè a la instal·lació. Aquest espai s'ha de netejar periòdicament i, si s’escau, comprovar que no hi manqui aigua en els sifons dels desguassos. Aquestes són d'accés restringit a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació solar tèrmica per l’aigua calenta sanitària, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’un instal·lador especialitzat.

Si es modifica la instal·lació privativa interior, cal que es sol·liciti a la propietat ,que es faci amb una empresa especialitzada i d’acord amb la normativa vigent. Incidències extraordinàries:

• Si s'observen fuites d'aigua o deficiències a la xarxa de la instal·lació s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè es facin les actuacions oportunes.


Els diferents components de la instal·lació solar tèrmica per l’aigua calenta sanitària tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Neteja captadors i inspecció visual dels seus components. • Purgues dels circuits i inspecció visual dels seus components. • Revisió general de la instal·lació.

Memòria - Diputació de Tarragona · Memòria Viver d’empreses Redistribució d’edifici per a...

Documents

Transcript of Memòria - Diputació de Tarragona · Memòria Viver d’empreses Redistribució d’edifici per a...