1

Muntatge teatral

direcció Nona Asensio

PROJECTE SELECCIONAT AL 2n. MERCAT DE PROJECTES

DE LA MOSTRA D'IGUALADA, 2011

1. Tema i ideari 2. Estructura i objectius del projecte 3. La producció 3.1. Sinopsi 3.2. Fitxa tècnica 3.3. Posada en escena i tractament digital

4. Projecte HOSPITAL CONVIDAT 5. Els autors de l'obra 6. La Cia. Charly Trama 6.1. Direcció 6.3. Els actors

Cia. Charly Trama

charlytrama@gmail.com / www.charlytrama.com

LA NANA BUNILDA MENJA MALSONS LA NANA BUNILDA MENJA MALSONS

2

1 | TEMA I IDEARI

El tema de la por en la infància és un tema recurrent en la literatura per a infants, tant en la tradicional com en la contemporània. Nombrosos estudis han pouat, i pouen, en la relació que ha establert aquesta emoció amb la literatura. Els psicòlegs defineixen la por com un ancestral sistema d'alarma que ajuda a evitar que l'infant s'exposi a situacions potencialment perilloses i, alhora, afirmen, també és saludable perquè els porta a enfrontar-se als motius de la seva por i anar així assolint estadis de maduresa.

Els contes aproximen a l'infant el ventall de personatges terrorífics que, dotats de trets humans i qualitats emocionals, donen pautes i idees per enfrontar-s'hi, per entendre'ls i fins i tot per acceptar-los.

La por a la foscor és, probablement, la por més generalitzada quan l'infant és menut, i en conseqüència, és la més explorada en la literatura. La Nana Bunilda s'hi adscrigué (1986) i a hores d'ara l'obra continua present en totes les llistes i referències bibliogràfiques que tracten de la por de les criatures a l'hora d'anar a dormir.

La Nana Bunilda té un tret que la diferencia de la majoria d'altres personatges amb característiques semblants: s'emporta els malsons dels nens i els transforma en xocolata. Aquesta idea, la de transformar un element negatiu en un de positiu, ens va semblar, a més d'atractiva, de rabiosa actualitat: s'associa al tema del reciclatge, de l'aprofitament dels residus, de donar a una cosa o objecte una utilitat diferent per a la que ha estat creada. Però, sobretot, associa la por a la xocolata, amb la qual cosa, de manera subliminal, la por perd gran part de la seva foscor i rebuig i adquireix un talant més amigable. Per aquestes raons vam decidir de fer-ne l'adaptació teatral.

L'argument creat per a l'adaptació parteix de la mateixa idea però se sustenta damunt d'una proposta que la mateixa autora ens va fer: Seria una paràbola sobre com la negativitat pot afectar fins i tot un ésser màgic com és la Nana Bunilda. La Nana fa màgia imaginant allò que vol fins que es materialitza. És el mateix recorregut que fa el procés creatiu; la ment va escanejant

3

possibilitats fins que connecta amb una idea i ja es produeix l'enllaç amb altres idees i s'acaba concretant, però per fer-ho la ment ha d'estar en una freqüència diferent a la que està, posem per cas, quan fas la llista de la compra. A més, ara, com a societat, estem en un moment molt interessant: per una banda, arran de la crisi, de la ineficàcia política i de l'especulació desvergonyida hi ha un gran núvol de negativitat, que a tall d'smog ofega una majoria i la contamina, l'aixafa contra el terra i la porta a negar-ho tot, fa bandera del no, amb la qual cosa genera encara més negativitat i el núvol s'engreixa; a l'altra banda tenim els emprenedors, els qui creuen que la crisi genera oportunitats i propugnen, i porten a terme, la generació d'idees, el pensament divergent, el pensament lateral, el pensament radial..., i una bona part d'ells se'n surt, són els representants del sí. Si unim aquestes dobles nocions: la polaritat positiu/negatiu, i el si/no, tindrem dues cares d'una mateixa moneda, i arribarem a la conclusió que quan es desequilibra una, es desequilibra la nostra capacitat de raonar objectivament, i ja no et diré de la impossibilitat de connectar amb una freqüència que ens permeti anar més enllà de les idees quotidianes. Tot plegat ve al cas perquè he pensat que podríem fer enfrontar la Nana amb una situació que li és desconeguda i on la contaminació existent bloqueja els seus poders màgics, una cosa així com Superman davant la Kriptonita. Però enlloc d'anar a l'espai a buscar una altra Kriptonita, podem posar-la davant d'una boira de negativitat, que pel cas és el mateix, i ho materialitzem amb un personatge que ni tant sols sap pronunciar sí. Com ho veieu?

Ens va agradar molt la idea, i més quan la Mercè ens va matisar el sentit del binomi si/no: No es tracta de carregar-nos la noció del no, que tant costa de dir a molta gent, sinó de transmetre que tan important és saber dir sí com saber dir no; ni l'un ni l'altre és millor o pitjor, depèn del moment, de la situació... Però la preponderància sistemàtica d'un o de l'altre pot portar conseqüències desafortunades. Mireu, si sóc capaç, intentaré fer una cançó que ho expliqui.

Vam parlar-ne amb els actors i la resta de l'equip. A tots els va engrescar el plantejament i van aportar idees, bones idees, i al capdavall ha resultat un text teatral que tots subscrivim.

Creiem que l'adaptació manté l'esperit original del conte però enriquit amb les circumstàncies del nostre present, de les

4

coses que ens ocupen i preocupen, i la resolució del conflicte (com s'enfronta la NANA, a la seva particular Kriptonita) és mitjançant la vinculació emocional, tema aquest que ens motiva també a tots plegats.

Tots aquests temes i el tractament que se'n fa converteixen la peça no només en un text de gran actualitat, sinó també, adaptat als infants, en una manera de conscienciar de les problemàtiques actuals, que és una característica del teatre de qualsevol temps i època.

L'obra aspira a causar en els infants atracció, sorpresa, expectació, una mica de suspens, tensió (ho aconseguirà, la Nana...?), rialles i l'alegria final d'assistir a l'èxit de la resolució de tots els conflictes. La posada en escena reprodueix l'atmosfera del conte i la màgia d'unes golfes suspeses en el temps.

Per als grans, aspira a oferir la possibilitat que reflexionin sobre els efectes de mantenir certes actituds que poden ser nocives i, alhora, donar les claus per modificar-les.

5

2| ESTRUCTURA I OBJECTIUS DEL PROJECTE El muntatge teatral La Nana Bunilda menja malsons s'inscriu en la modalitat de teatre familiar i està concebut per ser representat en teatre i, alhora, retransmès en directe per Televisió / Internet en centres hospitalaris, amb l'assistència i participació dels infants ingressats.

La inclusió del «en directe» és una variant de la campanya escolar «Hospital convidat», en aquest cas dirigida a infants internats, sobretot els qui estan en règim de llarga durada.

L'objectiu és que els infants hospitalitzats gaudeixin de l'emoció que aporta una obra en directe, i alhora fer-los descobrir que un projecte teatral és una suma de llenguatges diferents units als servei d'una idea o d'una història.

Que participin de la màgia de la Nana Bunilda. Els estímuls i les emocions positives generen alegria i entusiasme. Participar en aquest projecte pot representar pels petits malalts una il·lusió complementària que els ajudi en la seva recuperació.

Aquesta activitat incorpora un dossier per treballar posteriorment amb el professorat i monitors del centre1

L'objectiu per als infants assistents al teatre és fer-los partíceps d'una realitat aliena a ells. Són, aparentment diferents, però en el fons són iguals: comparteixen pors, malsons i il·lusions, per tant, tots són receptors de la màgia de la Nana Bunilda i de les emocions i il·lusions que desperta.

Aquest projecte se suma al moviment per a l'educació emocional dels infants que promou la Fundació per a l'Educació de la Granja Escola.

1 Annex 1

6

3| LA PRODUCCIÓ

ACTE ÚNIC

3.1. SINOPSI

La Nana Bunilda és una bisbis, de la família dels gnoms. La seva feina és menjar-se els somnis lletjos que de vegades es colen entremaliats per les escletxes dels bells somnis. Els malsons els bull en una gran olla i en fa xocolata i, de la xocolata, bombons i pastissos. Perquè els malsons es barregin bé l'ajudant de la Nana, el Llop, ha de cantar.

Però vet aquí que un vespre una boira de negativitat provoca que la Nana Bunilda i el seu ajudant, el Llop, perdin la perola màgica i l’escombra voladora i hagin de buscar un nou cau on viure. A la casa on van a raure hi ha un inquilí: l’Adriano, cuiner. El cuiner és un home tendre, i alhora, amargat, que diu NO a tot. Ell és qui provoca la boira fosca que anorrea la facultat de fer màgia de la Nana Bunilda i que ha llevat la veu del Llop.

La Nana Bunilda en descobreix la causa. Ha d'ensenyar a ADRIANO dir SI, a abraçar i a fer petons si vol recuperar l’olla i tornar a fer xocolata dels malsons. Però el cuiner és molt caparrut. Sortosament, ella també.

I encara li queda el darrer obstacle: com xuclar malsons, si l'escombra està trencada? Llavors, és la «màgia» de les noves tecnologies, qui li dóna un cop de mà i els malsons comencen a arribar...

7

3.2. FITXA TÈCNICA

Equip artístic i creatiu Eva Cartañà: NANA BUNILDA Borja Mitjans: LLOP Paco Moreno: ADRIANO, el cuiner Mercè Rubí: MESTRA de Nana Bunilda Autoria: Mercè Company Dramatúrgia i Direcció: Nona Asensio Disseny d'il·luminació: Nona Asensio Escenografia i vestuari: Cia. Charly Trama Realització d'escenografia: Castells i Planes Mecanismes: CDM INNOVACIÓ i Francesc Roura Fugasot Regidoria i utillatge: Cèlia C. Asensio Fotografia: GM. Masllorens Disseny gràfic: Borja Lozano Llums: Nona Asensio So: Hèctor Lozano Coreografia: Eva Cartañà Lletra i música «Sóc la Nana Bunilda» Maribel Fernández. Arranjaments: Sergi Fecé i Jordi Pegenaute/ Pauner&Ferri. Lletra resta cançons: Gisela Asensio Música composta i produïda per: Sergi Fecé i Jordi Pegenaute/Pauner&Ferri. Efectes audiovisuals i tractament digital: Borja Lozano Assessorament màgic: Jordi Quimera

Equip de gestió

Coordinació projecte HOSPITAL CONVIDAT: Neus Càceres Productor executiu, promoció, distribució i premsa: Jordi Barbudo Producció: Cia. Charly Trama

Requeriments tècnics

Dimensions espai escènic Amplada boca: 5m (preferible: 7m) Amplada ombrus: 1,5m Fons des de boca: 8m (preferible: 9m) Alçada (a barra): 7m

8

Draperies

Caixa negra a la italiana (mínim 3 cametes per banda i teló de fons)

Il·luminació

36 Canals Dimmer mínim Taula d'il·luminació programable 26 Pc / amb viseres 10 Pars 64 (n. 5 ) 2 Retalls 1000w (d'angle variable) 2 Retalls 750w 1 Multipar LED 250w (a càrrec de la Cia).

1 Bola LED color 250w (a càrrec de la Cia.) 1 Par 36 300w (a càrrec de la Cia.) 4 Caps giratòris de 750w (a càrrec de la Cia.) Taula d’il·luminació programable per els caps giratòris (a càrrec de la Cia.)

Alimentació elèctrica extra

Font d’alimentació (preferible: per escomesa) a 380V apart dels dimmers. 7 tomes a directe a 220v.

Àudiovisual

Projector per retroprejectar Vivitek D930TXAL de 3000L (a càrrec de la Cia.) Pantalla projecció de PVC de 5m d’ample x 4m d’alçada. (a càrrec de la Cia.)

Àudio

Taula de mescles. Amb mínim 6 canals d’entrada i 3 tres de sortida. 2 monitors a escena 3 micros de petaca sense fils (a càrrec de la Cia.)

Horaris

Durada de l’espectacle: 60 min. Temps de muntatge: 6 h. Temps de desmuntatge: 2:00h.

10

3.4. POSADA EN ESCENA I PROPOSTA AUDIOVISUAL

L'escenografia, inspirada en les il·lustracions compte amb el suport d'efectes audiovisuals i tractament digital. Sobre un teló de fons que cau diagonalment del telar fins la boca d’escenari, s'hi projecten parts de les pròpies il·lustracions, les quals, sotmeses a tractament digital les dota de moviment (la neu caient rere la finestra i al bosc...) i fa que prenguin vida i estiguin perfectament integrades en l'espai escènic.

Els espais són tres: l’interior de la casa de la Nana Bunilda, el bosc i les golfes de casa el cuiner.

11

4 | PROJECTE HOSPITAL CONVIDAT

L'objectiu

Videoconferència entre teatre i hospital, de manera que, tant els nens del teatre com els nens de l’hospital, es puguin veure de forma directe. També es busca la comunicació dels nens de l’hospital amb els actors durant la representació.

Dirigit

Als nens i nenes ingressats a l’hospital, que no poden fer vida a l’exterior per les característiques de la malaltia, de manera que no poden presentar-se a un teatre per visionar una representació. L’espectacle s'adreça als infants de 4 a 12 anys, tanmateix està pensat per públic familiar, per la qual cosa els pares també el poden disfrutar.

Espai de l'hospital

Cal un espai habilitat per projectar a pantalla gran la representació en el teatre a temps real. Es podria mirar l’opció d’estudiar la il·luminació de la sala, per exemple amb làmpares de peu, per crear una atmosfera especial, més adequada a l’espectacle i perquè els nens puguin escapar, durant una estona, de la realitat diària de l’hospital.

Interactuació

Un actor/animador als hospitals farà de nexe entre la representació i els nens de l’hospital i els anirà guiant durant el visionat i els farà partíceps del què està passant i dels moments que poden interactuar amb els personatges.

12

Autorització d'imatge

Cal el consentiment per escrit dels pares dels nens hospitalitzats, i del mateix hospital, per poder fer ús de la imatge pública dels nens i nenes en el moment en què interactuïn amb els nens i nenes que hi haurà al teatre. La videoconferència no serà gravada, per tant, no quedarà enregistrada. Tanmateix, si es donés el cas que es fes una gravació a tall de prova pilot, s'avisaria prèviament a 'hospital.

Previ al visionat de l’espectacle

Elaboració de llibrets orientatius en dos blocs, un primer bloc dirigit a la part argumental i els personatges que formen part de l’obra, fins i tot sobre el conte originari del qual parteix l’argument de l’espectacle. I un segon bloc orientat a la part tècnica que vesteix l’espectacle, és a dir, de tota la posada en escena, de manera que els nens puguin gaudir de l’espectacle de forma global de la mateixa manera que ho farien si assistissin a una representació amb l’escola. Aquest punt té com objectiu anar fent boca als nens i nenes i fer-los més còmplices dins la història que es representa.

Enviament del malson via web des de la pàgina oficial de la Nana Bunilda, actualment en construcció i en fase de finalització. Els nens podran enviar els dibuixos dels seus malsons via online i, així, en el moment de la representació se'n recolliran alguns i sortiran en pantalla al teatre per dirigir-se a l’olla màgica i convertir-se en xocolata.

Visita de la Nana abans o després de la representació.

13

5| LA COMPANYIA CHARLY TRAMA | Full de ruta

La Companyia Charly Trama neix el 2004 com a resposta d’un objectiu que comparteixen els dos socis fundadors, Nona Asensio i Borja Mitjans: la inquietud creativa i la fam d'aprendre i d'evolucionar, que els porta a assumir constantment nous reptes tant a nivell artístic com professional, i la docència per a infants i joves, amb l'aspiració de desvetllar vocacions i sembrar llavors que germinin en nous professionals de l'àmbit teatral.

La línia interna que la recorre és creure que la inquietud i l’evolució no només rau en anar creixent en qualitat creativa i tècnica, sinó també en la recerca del propi llenguatge i el propi estil. També en creure que el projecte que s’està gestant té veu pròpia i que cal fer-hi atenció; que l'acte creatiu és un gavadal d'idees i de possibilitats que està en constant ebullició.

Pensen que l'evolució s'oculta en els diferents gèneres i tractaments, per a la qual cosa la companyia s'immergeix en cada projecte amb la mateixa intensitat i rigor sigui drama, comèdia, alternatiu o per a infants.

I la línia interna acaba el seu recorregut nodrint el pal de paller que sosté la idea principal de la companyia: trobar camins per unir forma i contingut en una història des de múltiples vessants i fer-la creïble; provocar emocions, i immergir-hi l'espectador.

14

5.1. La direcció de la Companyia

Nona Asensio ⏐ Direcció

(Barcelona, 1981). Llicenciada en Art Dramàtic, especialitat Direcció d'Escena i Dramatúrgia per l'ESAD d'Astúries. Cofundadora de la Cia. Charly Trama. En la seva formació teatral hi destaca el mestratge del director d'escena i dramaturg asturià Leopoldo Garcia-Pumarino. En la concepció de la llum, la influència del seu pare, l'il·lustrador Agustí Asensio.

La seva passió pel teatre prové del què li va provocar l'espectacle Orgullosamente humilde, d'Ángel Pavlovski, als 17 anys, i que la va portar a demanar feina al Teatreneu per poder

trepitjar escenari. Josep Salvatella, el director, li dóna l'oportunitat amb la condició que es formi tècnicament. Tocant totes les tecles de l'ofici, tant treballant-les com formant-s'hi, descobreix que allò que realment li interessa és la direcció escènica. El 2004, té 23 anys, funda amb Borja Mitjans la Associació Cia Charly Trama. L'any següent dirigeix La Presència, de Mercè Company, estrenada al Teatre de la Garriga el

Patronat i reestrenada al Teatre La Sala, de Rubí, dos mesos més tard. El 2006 dirigeix Càsting de fantasmes, de la mateixa autora també al Teatre de la Garriga El Patronat. El 2006 marxa a Gijón a completar estudis com a directora escènica, a l'ESAD. El muntatge La Nana Bunilda menja malsons és el nou projecte i el més ambiciós.

DIRECCIÓ:

2012. La NANA Bunilda menja malsons, Mercè Company. Cia. Charly Trama. En fase de prèvies.

2011. Els Contes de la Nana Bunilda. Petit format, Mercè Rubí. Organitzat per el Consorci de Biblioteques de Barcelona en homenatge a l’escriptora Mercè Company. Biblioteca St. Pau i Sta. Fe, Barcelona. Posada en Escena.

15

2011. Una Rateta a la Bolonyesa. Versió de Mercè Company. Cia. Charly Trama. Teatre Municipal de Montornès, Barcelona. +Il·luminació.

2010. La Señorita Julia, August Strindberg. Projecte final de carrera. Teatro de la Laboral, Gijón. + dramatúrgia i il·luminació.

2010. Cóctel. Gerardjan Rijnders. Adapt. performance. Teatro Alejandro Casona, Gijón. + dramatúrgia, il·luminació i audiovisual.

2009. La Rateta presumida. Versió de Mercè Company. Cia. Charly Trama. Teatre de la Garriga, el Patronat. Barcelona. + i il·luminació.

2009. Auto-da-fe, Tennessee Williams. Peça curta Sala Streheler, Gijón. + il·luminació.

2008. Roberto Zucco, Bernard-Marie Koltès. Sala La Gaviota, Gijón.

2006. Càsting de Fantasmes, Mercè Company. Cia. Charly Trama. Teatre de la Garriga, el Patronat. Barcelona. +il·luminació i actriu.

2005. La Presència, Mercè Company. Cia. Charly Trama. Teatre de la Garriga, el Patronat. Barcelona. +il·luminació, composició i interpretació musical.

DISSENY DE LLUMS, TÈCNICA DE LLUMS, REGIDORA I CAP DE SALA

2009. Il·luminació. Un cadáver a la cinco, Rosa Ana Muñoz. Cia. Electra Teatro. Dir. Carolina Barrios. Teatro Prendes de Candás (Asturias)

2009. Il·luminació. Salomé, Oscar Wilde, adaptada i dirigida per Sara García. Teatro de la Laboral. Gijón.

2009. Suplències com a tècnica d’il·luminació de varies de les companyies de teatre d’Astúries. (Kalatos Producciones, Azogue Teatro, La Peseta Teatro, Cia. Trama Teatro, Bacanal Teatro...)

2009. Tècnica d’il·luminació, a Gam eventos, delegació d’Astúries, per als teatres de Cajastur del Principat.

2009. Il·luminació. Iphigenia, Jean Racine, adapt. Gaspar Melchor de Jovellanos. Producciones Nun Tris. Direcció Toño Caamaño. Teatro de Jovellanos, Gijón.

2008. Coordinació d’events i personal tècnic, a Gam Eventos.

2008. Responsable tècnica i de sala suplent del Teatro de la Felguera, Asturias. Febrer 08 – Juliol 10.

2008. Il·luminació. Teresa, adapt. de l’obra de Leopoldo Alas Clarín. Bajo la tierra minera. Dramatúrgia de Bernardo Roces i dir. de Nieves Fernández. Teatro Alejandro Casona, Gijón.

16

2008. Il·luminació. Peer Gynt, Henrik Ibsen, música de Grieg. Dramatúrgia i dir. Andrés Mata. Teatro de la Laboral. Gijón.

2008. Il·luminació i so. Preformance Malo Conocido, Gonzalo Herren. Dir. Ángeles García. Teatro Alejandro Casona, Gijón.

2008. Il·luminació. Casa de Muñecas, Henrik Ibsen. Cia. La Sonrisa del Lagarto. Dramatúrgia i dir. de Marli Santana. Teatro Jovellanos. Gijón.

2007. Il·luminació i so. La Despedida i Se acabó el Chocolate. Cia. La Sonrisa del Lagarto. Dramatúrgia i dir. de Marli Santana. Nov. 07 – Gener 09.

2007. Il·luminació. Cocinando con Elisa, Tempus Fugit i El sueño de Meisa amb Producciones Nun Tris. Gijón. Oct. 07 – Juliol 10

2007. Il·luminació. La Mirada del Gato, Alejandro Jornet. Dir. Rakel Ordás. Teatro Jovellanos, Gijón.

2007. Il·luminació. Performance Quantum, Dramatúrgia i dir. Ángeles García. Sala El Público, Gijón. Día Mundial del Teatro.

2007. Il·luminació. Doña Berta, Leopoldo Alas Clarín. Dramatúrgia i dir. Leopoldo García-Pumarino. Teatro Alejandro Casona, Gijón.

2006. Regidoria i utilleria. Cocinando con Elisa. Prod. Nun Tris, Dir. Toño Caamaño. Teatro Palacio Valdés d'Avilés (Astúries).

2005. Contractada com a personal laboral, a l'Ajuntament de la Garriga. Tècnica d'il·luminació i so, i responsable de sala suplent en el Teatre de La Garriga, el Patronat (Barcelona). Oct. 05 – oct. 06

2003. Com a free lance, tècnica d'il·luminació i responsable de sala i tècnica suplent al Teatre de La Garriga, el Patronat. Nov. 03 – oct. 05

2000. Regidoria. Organització, construcció, manteniment i preparació de l'atrezzo màgic de la Cia. Mag Lari. Amb els espectacles Magiacadabra, Increïble, Clàssic i Estrellas de la Magia (Barcelona). Set. 00 – març 03.

2000. Il·luminació i so suplent, Magiacadabra. Cia. Mag Lari.

2000. Regidoria i utilleria. L’Augment. Cia. Escena Alternativa. Dir. Jesús Díez. Sala Xavier Fàbregas de Teatreneu, Barcelona. Març – Abril 00

17

5.2. Els autors de La Nana Bunilda menja malsons Mercè Company, escriptora

Mercè Company (Barcelona, 1947). Llicenciada en Belles Arts. Al 1981 deixa enrere la trajectòria de pintora, periodista i fotògrafa per dedicar-se només a la literària, en la qual ha fet un conjunt d'obra d'uns 180 títols, alguns dels quals han estat traduïts fins a 26 llengües; globalment, les traduccions superen els dos-cents

cinquanta títols. De la seva obra sobresurten, La Nana Bunilda menja malsons, Les Tres Bessones, La dents del lleó, La Presència, La imbècil, El cervell perdut i La Història de l'Ernest. Molt inquieta artísticament conrea tots els gèneres, excepte la poesia, i experimenta amb múltiples registres. El 1986 escriu el guió del llargmetratge Qui t'estima, Babel?, basat en la pròpia narració La imbècil. És dirigida per Ignasi-P. Ferré i protagonitzada per Mercè Sampietro i Assum-

pta Serna. S'estrena a Barcelona el novembre de 1986 i a Madrid, el juliol de 1987. El 1991, crea amb en Balti Roda i Brossa la productora Iborn&Company. Escriuen els guions i produeixen per a TVE la sèrie de 26 episodis Los cuentos de Nana Bunilda. S'estrena a TVE1 el 7 d'octubre de 1991. Posteriorment dirigeix el doblatge al català per a la seva emissió a TVE2. Així mateix, crea i dirigeix la publicació dels contes de la sèrie en una coedició de RTVE i Ediciones Toray. Al 1992 escriu la bíblia dels personatges de Les Tres Bessones (co-creació amb Roser Capdevila) així com el tractament d'un episodi per a Cromosoma, destinat a una sèrie per a TV3. El 1993 crea l'escola Aula de Lletres, Escola de les Arts Escrites. El 2004 fa l'adaptació de la seva novel·la La presència, al teatre, que s'estrena a La Garriga, amb dramatúrgia i direcció de Nona Asensio (Cia. Charly Trama), el 2005. Amb la mateixa directora i Cia. estrena Càsting de fantasmes, el 2006. L'adaptació de La Nana Bunilda menja malsons és la seva darrera obra teatral.

Al llarg de la seva carrera li atorguen nombrosos premis i reconeixements, nacionals i internacionals. El 1993, és seleccionada en la llista «Los diez mejores escritores del país» per un jurat designat per la revista Alacena. El 1996, és designada Escriptora del mes de desembre, per la Institució de les Lletres Catalanes. El 2000, l'Ajuntament de Barcelona li atorga la Medalla d'Honor de Barcelona

18

en reconeixement a la trajectòria professional. Pel 2011 i part del 2012, el Consorci de Biblioteques de Barcelona programa un homenatge a la seva obra amb la representació en petit format d'una selecció de les seves històries, a càrrec de Mercè Rubí i posada en escena de Nona Asensio (Cia. Charly Trama), que serà representada a totes les biblioteques de Barcelona. Actualment comparteix l'escriptura de narrativa i text teatral amb el disseny i la docència a la seva escola.

Agustí Asensio, il·lustrador

Agustí Asensio i Saurí neix a Cardedeu (Barcelona) l'any 1949 i mort a Barcelona el 1994. Als 15 anys enceta el camí somiat com a dibuixant professional participant com a intercalador en la pel·lícula

El mago de los sueños. Fet que el marca per sempre i el fa engendrar un altre somni: fer una pel·lícula de dibuixos animats amb personatges propis. Fins els 21 treballa realitzant còmics i acudits per diverses revistes i coneix Mercè Company, que aspira a ser escriptora. Junts fan equip i s'especialitzen en la creació de llibres per a infants. Ella escriu i ell il·lustra. Així creen un important nombre de títols, la majoria dels quals són editats directament al Japó (per Gakken, Inc.) o coeditats per editorials alemanyes i

nòrdiques, que aprecien molt el seu estil. També les editorials catalanes i espanyoles compten amb ell per a títols de ficció o de lectura. La seva tasca com a il·lustrador és guardonada en diverses ocasions; participa en exposicions de gran rellevància en territori nacional i internacional, i té obra exposada en un museu de Toqui-ho.

Al 1986 ha creat, amb la Mercè, el conte La Nana Bunilda menja malsons, per a la filla petita, la Nona. Potser el fet de tenir una destinació tan especial fa que les il·lustracions siguin més inspirades, i les broda. El llibre assoleix de seguida un relleu important, traduït en vendes, premis i coedicions. A l'abril de 1994, directius de l'editorial Gakken vénen a Barcelona per parlar-li d'un nou projecte: fer una sèrie de dibuixos animats amb la Nana Bunilda com a protagonista. Té el somni a tocar de la mà i es llança a fer esbossos. A l'agost del mateix any, un cotxe l’envesteix al carrer de sobre de casa seva.

19

«Situándome ya en el presente, me considero un ilustrador que, a veces, alcanza el 'puro Nirvana', otras, las que más, se debate en un pozo oscuro sólo iluminado por mi vida familiar, mis amigos y mi música”2

En: Primeras Noticias. Literatura infantil y juvenil. -- Barcelona, 1996. N.138. P.11-16 Una de las 100 mejores obras: La obra “Nana Bunilda come pesadillas” (Madrid: S.M 1986), fue seleccionada en el VI Simposio sobre literatura Infantil y lectura, organizado por la Fundación Germán Sánchez Ruipérez, en junio de 2000 como una de las cien obras de la Literatura Infantil española del siglo XX.

2 Asensio, Agustí. CLIJ. Cuadernos de literatura infantil y juvenil. – Barcelona, 1992, N. 36, P. 41

20

5.3. Els actors Eva Cartañà | Actriu, ballarina i cantant

(Barcelona, 1977). Llicenciada en Interpretació (text), per l'Institut del Teatre i Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra. Dansa clàssica, contemporània i flamenc. Cant amb Josefina Lupiáñez i Mariona Sagarra

L'Eva assegura que coneix la Nana Bunilda per referències de menuts que tenien malsons, i està encantada de ficar-se a les seves botes i conèixer la fórmula per bescanviar els malrotllos per xocolata.

Per quan es produís el feliç esdeveniment de trobar-se cara a cara amb la bisbis, s'ha anat preparant. Ara, entre el català, el castellà, l'anglès, i la mica d'italià que coneix, ha de fer lloc per incorporar un nou llenguatge: el de la màgia.

TEATRE

2012. La Nana Bunilda menja malsons. Dir. Nona Asensio. (fent prèvies)

2011. Gènesi: una idea d’Europa. Espectacle de Commedia dell’Arte. Dir. Miriam Escurriola i Elisabet Sopesens. Teatre del Raval. Premi a la millor actriu de la MTB (Mostra de Teatre de Barcelona) per aquesta obra.

2011. LabCanal: Argelès Sur Mer (Havanera) laboratori d’investigació escènica. El Canal Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dir. Àlex Rigola. Festival Temporada Alta.

2010. Campanya de promoció del musical de Bob Esponja per escoles i centres comercials de Catalunya en el rol d’Arenita.

2009. Gàbia, Xavier Martínez Torrejón. Lectura dramatitzada a l’Obrador de la Sala Beckett. Dir. Jordi Prat i Coll

2009. El casament d’en Terregada, Juli Vallmitjana. Dir. Joan Castells. TNC.

2009. Xàndal, Berta Errando. Nau Ivanow. Desembre

2009. La frivolitat a escena, Noel Coward. Lectura dramatitzada de diverses peces de Noel Coward. Dir. Jordi Prat i Coll. Bibl. Jaume Fuster.

2008. Ha estat un any dolent per als beneits. Assaig obert al Teatre Lliure sobre l’obra El bordell de Lluïsa Cunillé.

21

2008. Venedors, Edoardo Erba. Sala Beckett, de Barcelona Dir. Carles Fernández.

2007-2008. L’agressor, Thomas Jonigk en català i en castellà (gira per Espanya). Dir. Carme Portaceli.

2007. L’esvoranc, Josep Maria Miró. Dir. Martí Torres.

2007. Timbals a la nit, Bertolt Brecht. Taller de 4t de l’IT. Dir. Carme Portaceli.

2006. Ridiculum Vitae. Espectacle de Commedia dell’Arte dirigit per Gemma Beltran.

2004. L’illa dels esclaus, Mariveaux. Teatre Artenbrut. Dir. Pep Pla.

2004. Aldarulls a Chioggia, Carlo Goldoni. Dir. Pep Anton Gómez. TNC.

2004. Desde la ventana. Espectacle sobre poemes i cançons de Federico García Lorca dirigit per Josep Maria Mestres. Gira per Catalunya.

2004. La Bella Helena. Musical d’Offenbach. Dir. Josep Maria Mestres. Aula de Teatre de la Universitat Pompeu Fabra.

TELEVISIÓ I RÀDIO

2011. Coach d’interpretació a la sèrie Polseres vermelles d’Albert Espinosa, dirigida per Pau Freixas.

2006-2011. Direcció i redacció de programes per a la productora Gestmusic Endemol.

2010. La Jaula, Antena 3 TV. Personatge humorístic de La Yesi.

2010. La lluna i la mitjanit, videoclip per al grup Minimal.

2009. 23-F: El día más difícil del Rey. Tv-movie per a TVE dirigida per Sílvia Quer. Personatge secundari.

2008. Boira negra. Tv-movie de TV3. Personatge secundari.

2008. El cor de la ciutat. Telesèrie de TV3. Figuració especial.

2002-2006. Directora i presentadora del programa d’entrevistes En Pijama de Locàlia TV al llarg de quatre temporades.

2000-2003. Directora i presentadora de les tardes d’estiu de Ràdio Barcelona (Cadena SER) durant tres temporades Col·laboradora a RAC1, Com Ràdio i Ona Catalana.

PEDAGOGIA TEATRAL

Curs 2009/2010. Illa de l’Aire. Centre d’expressío creativa. Taller de Commedia dell’Arte per a nens i adolescents.

22

Curs 2009/2010. Illa de l’Aire. Centre d’expressió creativa. Taller de Creació de Personatge per a nens i adolescents.

Curs 2009/2010. Centre artístic Agnès Miralbell. Escola de Teatre. Preparació del Taller “La pinzellada” amb dos grups infantils.

Curs 2008/2009. St. Paul’s School. Ed. Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat. Curs per a nens: Iniciació a les tècniques d’interpretació i d’expressió corporal.

Curs 2008/2009. IES Isabel de Villena. Curs per a nens: Iniciació a la improvisació i a l’expressió corporal.

23

Paco Moreno | Actor, productor i professor d'interpretació Ha acceptat encantat el paper d'Adriano, el cuiner, per la tendresa del personatge i per la gamma de registres que li permet explorar. I perquè té moltes ganes de trepitjar teatre, després d'una llarga temporada de fer cinema.

La seva formació va començar el 1998, amb un curs de ràdio i publicitat i va continuar l'any següent amb un curs intensiu de clown a «Claret Clown. Va adonar-se que se sentia tan còmode que va arribar-se a l'estudi Nancy Tuñón on, el 2003 i el 2004 va estudiar interpretació. I ja no ha parat. El 2006 va fer el Taller de realitat en escena, del Actor's Studio, impartit per Fermí Reixach, el 2008, el Taller de guió de Sit-Com, amb Manel Bonany i el 2009, el Monogràfic amb el director de càsting, Carlos Manzanares (Sin tetas no hay paraido y Yo soy Bea)

PREMIS

2009. Premi a la millor interpretació en el 21è Festival de Cinema de Girona TEATRE

2012. La Nana Bunilda menja malsons. Dir. Nona Asensio. (fent prèvies) 2005. Croades. Pere Box & Josep Bernat 2004. La señora de Sade. Pere Box & Josep Bernat 2003/04. Les precioses ridicules. Marti Peraferrer 2003/04. Canigo. Martí Peraferrer 1999. La bella Dolores. Josep Bernat TV

2008. Repartiment. 18 I + sèrie de BTV (canal Barcelona) 2007/08. Repartiment. La ratjada. Pilot per a TV3. Direcció: Miquel Garcia Borda 2006. Repartiment. El hormiguero. La Cuatro 2006. Repartiment. El cor de la ciutat. TV3 2006. Repartiment. Buenafuente. Antena 3. Temporada. 2005. Repartiment. Buenafuente. antena 3. Temporada. 1997. Concursant. Show com som. TV3.

24

SÈRIES DE TELEVISiÓ-INTERNET

2011. Moviment-R. Campanya de reciclatge de l'àrea metropolitana de Barcelona 2011. Pirrataz el dokumental. Produeix El Terrat VIDEOCLIPS

2010. Con la mano levantá. Macaco & Estopa 2010. No pidas perdón. Mala Rodriguez 2009. Space Monster. Space Monster

PUBLICITAT

2011. Secundari. Wolkswagen Scirocco y Passat. Israel 2011. Protagonista. Phoskitos. Piratas del Caribe 2010. Protagonista. Eroski. Las grasas trans. 2008. Secundari. Ota solgryn. Dinamarca 2008. Secundari. La Caixa, Flexicalculator. 2007. Protagonista. Combo duplex de l'ONCE 2006/07. Protagonista. Tanlux. Canal Català La Selva 2005/06. Secundari. xarxa jove.net. Generalitat Catalunya. TV3, K33 PREMSA

2007. Campanya publicitària Casa Perfecta. Franquícia Immobiliaria, imatge de l'empresa. CINEMA

2010. Maximum Shame, Carlos Atanes 2010. Catalunya über alles, Ramón Termens 2011. The pelayos, Eduard Cortés 2011. Rec 3 Gènesis, Paco Plaza CURTMETRATGES

2011. Zona de caza. J.O. Romero 2011. Una de super heroes. Sèrie pilot Marc Gimeno P.Fabra 2010. Vendré a comer, David Moya. Notodofilmfest 2010. La increíble conexión de Juanentonce con Clark. Santiago Moga. ESCAC 2010. Genaro lo tienes claro. Axier González. ESCAC 2010. Campamento sangriento, Capitulo final. Wilson films 2010. No em toquis els ous. Siosi Films 2010. ME-CA-NO-EN-TO. Carlos Alonso. ESCAC 2010. Boing. Paco Cavero 2010. A Lucky Guy. Raúl Comino. ESCAC

25

2009. Concurso Teasserland Lennon ha muerto. Ignacio de Bustamante 2008. Coca cola, Cerveza y agua, Lluis Hereu. Retrospectiva Charles Chaplin, Museo de Cine de Girona 2008. Susie la siniestra, Nacho Viegas. 35mm ESCAC 2008. Raptado, Albert Navarro 2008. Apagón, Bernat Llinars 2007. Corsarios Victor rius, 35 mm ESCAC 2007. Miercoles Scorsese, Jordi Lopez, 35mm. ESCAC 2006/07. Tan simple como el amor, 35 mm Job Vives ESCAC 2005/06. Currito de la costa, Raul Busquets 2005. Que niño soy, Marc Ortiz. ESCAC 2005. Happy film, Lluis Castells. ESCAC 2005. Fotomatón, Ginesta Riera, ESCAC 16mm 2005. Pandilla Maravilla, Serie Piloto- Sit Com, Cordinador: Joan Tharrats (Tv3, Dinamita del Tricicle ). Facultat de Comunicació Blanquerna. 2005. La mujer objeto, Marc Ortiz. ESCAC 16mm. 2005. Sotano B, Director: Andrea Bielsa. ESCAC 16 mm. 2005. Entre copas, Ivet Massip. ESCAC 2005. Un dia cualquiera, Jordi Lopez. ESCAC 2005. El hermano complice, Raul Busquets 2004/05. De crios que chugan la plaza s'emplena, Martin Gutiérrez ESCAC, 2004. Bar paraiso. Sèrie Piloto-Sit-Com, cordinador: Joan Tharrats ( TV3. Dinamita del Tricicle). Facultat de Comunicació Blanquerna. 2004. Enburbujados. Ingrid dos Santos. ESCAC 2003/04. Engendro. Luis Cabeza AULES DE TEATRE

2009/2010. Diplomatura en pedagogia teatral. Institut del teatre. 2009. Curs Cómo dar clases de teatro, reconegut pel Dep. Educació de la Generalitat de Catalunya. El galliner. 2005. Professor de l'Aula de Teatre de Lloret de Mar, a l'actualitat. 2007. Professor d'El Rusc. Centre de gent amb incapacitat intel·lectual 2004 al 2008. Professor de l'Institut Sa Palomera, de Blanes PRODUCCIÓ/ TÈCNIC

2009. Tècnic il·luminació Teatre Espai XXS Lloret de Mar 2009. Producció FITAG Festival internacional de teatre amateur 2008. Tècnic il·luminació Teatre Espai XXS Lloret de Mar 2007. Auxiliar de producció per a Fairplayfilms. 2007. Ajudant tècnic il·luminació Teatre de Blanes, temporada 2005. Taller de Escenografia, amb Llorenç Corbella

26

1998. Curs de radio i publicitat

PRODUCTOR

2010. Membre fundador i productor de la Cia. de Teatre O’ TEATRE-Fermí Reixach obra de teatre en cartellera a Barcelona en Versus Teatre. 11 de febrer a 25 d'abril 2005/06. Currito de la costa, Raül Busquets 2004. Coproducció Fuga y Saga, Raül busquets

27

Borja Mitjans | Interpretació i Audiovisuals

(Barcelona, 1980). Llicenciat en Art Dramàtic, especialització Interpretació textual, per l'ESAD d'Astúries. Cofundador de la Cia. Charly Trama (2004).

Deixa enrere la carrera de Dret així com la de Direcció de Cinema i Disseny quan, per raons de suplència urgent, ha d'interpretar un personatge que ha de transmetre només amb el gest en l'obra La Presència, a cinc hores de la seva reestrena a Rubí. Un any després de La Presència, assumeix el paper de Nil a Càsting de fantasmes, és el seu primer paper important, i a continuació marxa a Gijón a formar-se com a actor a l'Escuela Superior de Arte Dramático, d'Astúries. Però l'interès per les noves tecnologies no s'ha deixat arraconar, de manera que a Gijón alterna els estudis amb els audiovisuals i amb diferents actuacions en companyies asturianes. Mentre esbrina quina de les dues passions se l'emporta a l'hort, a La Nana Bunilda menja malsons interpreta el paper de EL LLOP i, alhora, en confecciona en els efectes audiovisuals., la web, els...

TEATRE

2012. La Nana Bunilda menja malsons. Dir. Nona Asensio. (fent prèvies)

2011. Protagonista, Una Rateta a la Bolonyesa, de Mercè Company. Cia. Charly Trama. Teatre de Montornès del Vallès (Barcelona). Gener.

2010. Protagonista, Una Rateta Presumida, de Mercè Company. Cia. Charly Trama. Teatre de la Garriga, el Patronat.

2010. Protagonista, El crisol de brujas, d'Artur Miller. Teatre de la Laboral, Gijón.

2010. Figurant, òpera Simón Boccanegra. Teatro Campoamor. Oviedo.

2007-2011. Com a membre de la Cía. de Teatro Electra, interpreto personatges diferents en obres infantils i per a públic adult. Les darreres són: Un cadaver a las cinco, Cajón desastre i El pirata mala pata. Astúries.

2008. Figurant, òpera Dialogues des carmélites. Teatro Campoamor. Oviedo

28

2006. Figurant, òpera Cossi Fan Tutte. Teatro Campoamor. Oviedo.

2006-2007. Amb la Cia de Teatro Nun Tris diversos papers a les seves obres en asturià. Astúries.

2005. Co-protagonista, Càsting de Fantasmes. Cia. Charly Trama. Teatre de La Garriga (BCN)

2005. Secundari, La Presència. Cia. Charly Trama. Teatre de La Garriga i Teatre La Sala de Rubí. Barcelona, febrer i octubre 2005.

CINEMA I ANIMACIÓ

2010. Animació per a l’estand de Clínicas Laserdental. Feria de Muestras. Gijón.

2002 Figurant, llargm. Fausto 5.0. Fura dels Baus. Barcelona, 2002.

DISSENY GRÀFIC , TRACTAMENT DIGITAL, EFECTES ESPECIALS, AUTORIA DVD, WEBMASTER

2011. Tractament digital i creació d'efectes especials, La Nana Bunilda Menja Malsons. Cia. Charly Trama.

2005-2011. Realització, postproducció i autoria per a DVD de les obres de teatre Una Rateta a la bolonyesa, Una Rateta presumida, La Presència i Càsting de Fantasmes. Cia. Charly Trama. BCN.

2007-09. Postproducció de diverses videocreaciones per a les obres Iphigenia i Tempus Fugit. Cia. Nun Tris. Astúries

2006. Realització, postproducció i autoria per a DVD dels vídeos promocionals de Jordi Pallarés Jp Moves: Check this moves i Jp Moves: Art Dance. BCN,

2005. Realització, postproducció i autoria per a DVD del vídeo promocional de Javier Oliba Art in motion. BCN.

2005. Disseny multimèdia per el book digital del fotògraf Alejandro Ardila Curiel Imágenes Abstractas. BCN.

2005. Disseny web per a les sites de: (disseny i programació anteriors a les actuals): Aula de Lletres, Escola de les arts escrites. Cia. Charly Trama. Agència de publicitat Homo Creatif. Agència de publicitat Leo Magdala.

2005.Operador de projecció de cinema. Cine Alcázar. Grup Balañà. BCN.

2005.Postproducció i autoria per a DVD del vídeo promocional dels tallers de restauració de vàlvules Admi Válvulas S.L. BCN.

29

2004-06 Realització, postproducció i autoria per a DVD, de Comunions i Noces matrimonials. BCN, Arenys de Mar, La Garriga

2002-04 Tècnic d'imatge i so en la presentació del Curs de Comunicació No Verbal, per Aula de LLetres, Escola de les Arts Escrites, en la Enciclopèdia Catalana, i en el Premi Agustí Asensio a l’Esforç, creat per la Fundació Agustí Asensio i en dues edicions dels Premis literaris d’Aula de Lletres. BCN.