La música a l’etapa d'educació infantil
42
PORTAFOLIS LA MÚSICA A L’ETAPA D’EDUCACIÓ INFANTIL 0
Transcript of La música a l’etapa d'educació infantil
PORTAFOLIS
LA MÚSICA A L’ETAPAD’EDUCACIÓ INFANTIL
Especialitat: Tercer Magisteri d’Educació Infantil
Assignatura: La música a l’Etapa
d’Educació Infantil (optativa).
Professora: Reina Capdevila Sol’a.
Autores: Cristina López Muñoz.
0
Mónica Salazar Saura.
1
ÍNDEX
Pàg.
Introducció......................................................................................................3
1. La música i els infants...............................................................................4
1.1. El paper dels pares i dels
educadors..............................................4
2. La música a l’etapa infantil........................................................................5
2.1. Les activitats entre els 0 i els 3 anys..............................................5
2.2. Les activitats entre els 3 i els 6 anys..............................................5
3. El so i la música........................................................................................6
3.1. Escoltem el so................................................................................6
3.2. Material sonor.................................................................................7
3.3. Les
audicions..................................................................................7
3.3.1. Per què fem audicions..............................................................7
3.3.2. Què escoltem..........................................................................10
3.3.3. Com escoltem.........................................................................10
4. Imitació....................................................................................................11
4.1. Imitem el so..................................................................................11
4.2. Les
cançons..................................................................................11
4.2.1. Perquè cantem........................................................................12
4.2.2. Les cançons segons la seva tipologia i l’edat.........................12
4.2.3. Condicions prèvies per ensenyar una cançó..........................14
4.2.4. Com ensenyar una cançó.......................................................14
4.2.4.1. Procés a seguir............................................................14
4.2.4.2. Com introduir-la............................................................14
4.2.4.3. Aspectes a tenir en compte en el moment
d’ensenyar una cançó..................................................15
4.2.5. Com cantem............................................................................15
4.2.6. Recursos didàctics dels que es pot fer servir la cançó...........15
2
5. Els
racons................................................................................................17
5.1. Com
l’organitzem..........................................................................17
5.2. Què hi posem...............................................................................17
6. Exploració
sonora....................................................................................19
6.1. Les produccions sonores dels
infants...........................................19
6.1.1. Perquè aprofitem les produccions sonores dels infants.........19
6.1.2. Què aprofitem.........................................................................20
6.1.3. Com organitzem i recollim aquestes produccions
sonores...................................................................................20
7. El
moviment.............................................................................................21
8. Relació amb altres
àrees.........................................................................23
9. Conclusions del portafolis.......................................................................24
10.Bibliografia i fonts de documentació.......................................................26
3
INTRODUCCIÓ
Amb aquest treball he intentat fer un recull d'allò més important pel que fa
referència a la música, tot centrant-la a l'Educació Infantil. Per això la recerca
ha estat intensa. El treball de biblioteca, tot cercant cada aspecte, ha requerit la
consulta de diversos llibres i documents. En definitiva, podríem dir que el que
es presenta es tracta d'una petita síntesi del que hem fet al llarg de l'optativa “la
musica a l’etapa d’educació infantil” i de la recerca bibliogràfica que hem
realitzat.
Aquesta petita síntesi pretén també posar la música en primer terme en
l'educació dels més petits. Com a fet important direm que l'ensenyament de la
música és cabdal per al posterior desenvolupament integral i global de l'infant.
L'ésser humà és un ésser lligat a la música, per tant no ens en podem
desentendre.
4
1. La música i els infants.
L’Infant estableix contacte amb la música fins i tot abans del naixement. El fetus
escolta i sent la vibració dels sons de l’interior i del exterior entre les 24 i 30
setmanes de gestació, reacciona a aquests estímuls a través del moviment.
Algunes conductes del recent nascut guarden relació amb els estímuls sonors i
musicals rebuts durant la gestació, per exemple, reconèixer la veu de la mare i
del pare diferenciant-les de les altres persones, tranquil·litzar-se a l’escoltar el
batec de la mare,etc.
Després del naixement la música i els sons segueixen sent importants pels
nens a partir d’altres factors, els quals constitueixen un element clau en el
moment de descobrir i tenir contacte amb el món que els envolta, de
desenvolupar la seva percepció auditiva, de comunicar-se i socialitzar-se, de
fer servir la seva imaginació i desenvolupar la seva creativitat, d’expressar el
que volen dir amb paraules, i també una font inesgotable de plaer.
La educació musical temprana aporta al desenvolupament de la intel·ligència i
d’algunes habilitats com ara: l’autodisciplina, la paciència, la sensibilitat, la
coordinació, el treball en equip o la capacitat per memoritzar i concentrar-se. En
definitiva, la música proporciona als infants més i millors oportunitats de
desenvolupament.
1.1. El paper dels pares i dels educadors.
El paper dels pares i dels educadors d’infantil és fonamental. Són ells els quals
poden i han d’ajudar als infants a connectar-los amb el món sonor que els
envolta. Així doncs, fins i tot abans del naixement hem de ser conscients de la
importància d’oferir diversos estímuls musicals als més petits, d’ensenyar-los
música de la mateixa manera que els ensenyem a parlar, és a dir, d’una
manera natural. És important que proporcionem als infants un entorn sonor ric,
on obtinguin oportunitats per observar, escoltar, experimentar, copiar models i
comunicar-se.
5
2. La música a l’etapa infantil.
La presència de la música a l’educació infantil l’hem d’entendre com un objecte
de coneixement, com una finestra oberta a la percepció, com un estímul per a
la producció creativa, com un mitjà d’expressió, de comunicació i com una font
de sensibilització musical.
Fer i escoltar sons i músiques serà l’objectiu que tindran els infants d’aquest
cicle com a protagonistes, amb les seves possibilitats i interessos.
El cant, l’execució musical i el moviment corporal constitueixen els mitjans
d’expressió amb els quals compten els infants per la producció sonora i
musical. L’escolta sonora i musical posaran en joc la seva atenció i receptivitat
tant en activitats de producció com en activitats específiques d’audició i
apreciació. La familiarització creixent amb el repertori de cançons , sons i
músiques que s’utilitzen proporcionaran el reconeixement, la discriminació, la
memorització i una major capacitat de selecció d’acord amb els seus gustos i
preferències.
En resum, fer música a l’etapa 0-6 potencia les tres dimensions com a músics:
oïdor, intèrpret i creador per mitjà de la percepció sonora, de la cançó, del
moviment i de les produccions sonores.
2.1. Les activitats entre els 0 i els 3 anys.
L’exploració, la imitació i el joc constitueixen eines procedimentals per poder
establir un equilibri entre les accions i iniciatives autònomes dels nens i nenes i
les programacions, propostes i decisions oportunes dels educadors.
2.2. Les activitats entre els 3 i els 6 anys.
Els infants han crescut i amplien la seva capacitat d’expressió i comunicació –
verbal y gestual-, i exterioritzen amb major èmfasi els seus gustos i
preferències. Si les activitats musicals atenen a aquestes característiques,
tindran una recepció entusiasta i plaent.
6
3. El so i la música.
Des de què neixen, i fins i tot abans, els infants viuen immersos en un món de
sons i de música, que constitueixen un font molt rica d’expressió i de
comunicació, de connexió afectiva i de identificació cultural.
El nadó viu immers en un univers sonor i d’aquesta massa indiscriminada de
sons, alguns aniran cobrant significat en el seu creixent coneixement del món.
Les vivències sonores i musicals del nadó i més endavant, les dels nens i
nenes són molt intenses i marquen la seva sensibilitat.
Els infants a l’etapa d’infantil són sensibles a tot tipus de sons, a més a més,
dels vocals. Progressivament tindran una participació més activa al escoltar-los
i produir-los amb intenció, primer amb la veu i després amb els diferents
objectes i instruments que se’ls presentin.
3.1. Escoltem el so.
Escoltant els sons de l’entorn, del cos, de les interpretacions musicals ajudem
als infants a ser oïdors, a partir de la descoberta, deixant que els infants
descobreixin per ells mateixos els sons que l’entorn els ofereix, partint dels
seus interessos.
Durant la divuitena setmana de gestació l’oïda del nadó ja és madur, la seva
atenció pel so és molt gran i això donarà lloc a que l’infant, a mida que va
creixent, vagi ampliant el seu repertori sonor. Hem d’aprofitar aquesta capacitat
per a què els nens descobreixin per ells mateixos la resta de sons que l’entorn
els hi ofereix, ja que observar els comportaments dels infants a partir de les
seves descobertes sonores ens ajudarà a entendre i conèixer com viuen la
música. L’entorn ha de ser ric d’estímuls per tal que la descoberta del nen
encara sigui molt més enriquidora, ja que la descoberta sonora proporciona al
nen o nena la capacitat de despertar l’interès pel so, explorar, crear...
L’estimulació sonora afavoreix el desenvolupament cognitiu. Per aquesta raó és
important la manera com plantegem les activitats, hem de potenciar l’atenció, la
concentració, la creativitat..., afavorint un aprenentatge centrat sobretot en les
capacitat de descoberta dels nens, és a dir aprofitar tot allò que envolta i
interessa a l’infant.
7
Amb l'educació de l’oïda pretenem estimular en el nen el seu aparell auditiu, a fi
d'anar-lo fent sensible a tot el que sigui so. Per això treballarem dos aspectes
pràcticament alhora: El descobriment i el coneixement de l’existència i la
importància del so i del silenci. (aprendre a fer-los servir adequadament com a
dues entitats imprescindibles. No oblidar que sols a partir del silenci és quan
podem començar a gaudir dels sons amb totes les seves qualitats. Un so per ell
mateix ja té unes qualitats. Els sons els adjectivarem, és a dir, per conèixer els
sons hem de pensar en adjectius (les qualitats dels sons), també els podem
col·leccionar amb imatges i classificar-los (sons de la natura, del nostre cos, del
transport...). El mestre amb aquest treball inicia l'infant al coneixement de cada
una d’aquestes qualitats, aprendre a ajuntar-les, a relacionar-les i combinar-les;
fent que a poc a poc el nen es formi el seu propi criteri i gust musical personal.
3.2. Material sonor.
És important tenir material sonor a l’aula perquè els infants puguin
experimentar, ja que explorant arriben a conèixer el so i les qualitats d’aquest.
Així doncs, el material sonor l’hem d’entendre com una font de coneixement, a
més a més, el relacionem amb el moviment perquè provoca un treball de
motricitat. El moviment condiciona el so.
3.3. Les audicions.
Per audició entenem la capacitat d’escoltar música. Escoltar és una activitat.
Ens reclama esforç i participació. Quan l’escolta musical ens "fereix" ens
provoca una reacció emotiva. Escoltant podem arribar a comprendre el món de
la música i a gaudir-ne.
3.3.1. Perquè fem audicions.
Generalment fem audicions per provocar l’escolta activa, una actitud davant
d’un fet sonor, és a dir, educar l’oïda de l’infant provocant-li una actitud
intencionada.
Amb les audicions aconseguim :
- Estimular l’escolta.
- Potenciar aspectes del llenguatge musical.
8
- Conèixer instruments.
- Conèixer les formacions instrumentals de l’orquestra (P5).
- Provocar respostes: tranquil·litzar (relaxació) i l’estimulació.
- Reconèixer cançons.
- Conèixer compositors.
- Etc.
Durant el primer any
Amb l’audició pretenem Iniciar al nen en la capacitat d’escoltar. S’ha d’arribar a
posar atenció durant curts moments i poder augmentar –la gradualment , tant
en intensitat (fixant-se cada vegada més en allò que escolta) com en la duració.
Que l’infant arribi a diferenciar una melodia d’una altra i que sigui sensible a allò
que escolta, que hi doni una resposta afectiva diferent en cada ocasió.
Què fem:
L’educador amb la seva actitud d’escoltar es converteix en model a
imitar.
Les cançons o melodies cal repetir-les amb freqüència a fi que arribin a
ser reconegudes.
L’educador pot fer improvisacions melòdiques, amb gest o sense i així
es constitueixen en estímul.
Cal utilitzar bàsicament cançons cantades per l’educador (implica més
relació emocional amb el nen que si qui produeix la música és un
aparell).
En cas de “posar” música cal tenir en compte que :
o La capacitat del nen de posar atenció és brevíssima
o L’actitud molt activa de l’educador és summament important.
o Cal procurar que cada un dels nens posi atenció i escolti.
Durant el segon any
S’amplia el temps destinat a aquesta activitat perquè també s’amplia la
capacitat d’audició i el que pretenem és que l’infant s’ iniciï la capacitat d’anàlisi
dels elements que intervenen d’una manera molt senzilla, que reconegui
diverses melodies i les diferenciï, que relacioni el contingut de l’audició amb
9
una paraula identificadora (melodia, cançó, so, etc.), que comenci a escoltar al
costat d’alguns nens.
Què fem:
Gairebé sempre una activitat d’audició acaba en activitat gestual.
Podem intentar escoltar música amb els ulls tancats.
Escoltem melodies curtes i senzilles amb un ampli ventall d’estils donant
prioritat al propi folklore.
S’ha de poder escoltar qualsevol estil de música amb la condició que
tingui qualitat.
Per arribar a conèixer cançons, melodies o fragments, el seu nombre ha
de ser reduït, repetir-les sovint i han de tenir un nom. (títol, autor o
intèrpret).
És interessant d’iniciar l’audició de gravacions de l’educador i dels
mateixos nens.
Durant el tercer any
Aprofundim els aspectes treballats: reconeixement i diferenciació de cançons i
melodies, anàlisi d’alguns elements d0allò que s’escolta, aprendre a escoltar,
escoltar en grup.
Què fem:
Augmenta la capacitat d’escoltar durant uns minuts.
Continua sent vàlida la música produïda per la veu de l’educador i la
interpretació musical a través de diferents instruments, però també calen
gravacions de diferents estils però vetllant per la qualitat tant de la
gravació com del contingut musical. En aquest sentit és molt important la
formació de l’educador, que ha d’haver escoltat molta música i haver-s’hi
entusiasmat, abans de posar-se a fer-ho amb els nens.
Es pot iniciar els nens en la distinció qualitativa dels elements analitzats.
Ex: sona un sol instrument: la trompeta.
Es poden diferenciar algunes de les característiques de les melodies:
intensitat, tessitura, timbre, silenci, ritme,...però cal associar-los a gestos
si és possible (fort-fluix picant de mans més o menys fort, agut-greu
aixecant i abaixant els braços, ràpid –lent picant a diferents velocitats.)
10
3.3.2. Què escoltem.
Hi ha diferents tipus d’audició:
L’audició dels sons de l’entorn, dels objectes i del propi cos.
L’audició musical en viu.
La música enregistrada, que és la que ens permet fer l’audició diària.
3.3.3. Com escoltem.
En un ambient relaxat on hi sigui present el temps i el silenci, asseguts
còmodament, posem una obra musical que volem escoltar.
11
4. Imitació.
La imitació té en l’educació musical una importància fonamental.
L’eco melòdic és una exercitació vocal molt difosa. Consisteix en la imitació
immediata d’esquemes melòdics (variació de la tessitura dels models vocals,
modificar la velocitat i intensitat).
La imitació immediata de sons vocals i instrumentals, de mode d’acció per
produir sons amb el cos i amb tot tipus de materials i instruments, la imitació de
cançons, ritmes i melodies.
4.1. Imitem el so.
Al evocar sons, els nens i nenes es connecten amb la seva memòria i realitzen
associacions lligades a les seves experiències anteriors. Per reproduir els sons
evocats, traslladen la seva imaginació al camp de l’acció. Llavors proven amb
la seva veu, o amb instruments diferents accions amb les que intentaren
reproduir característiques anàlogues.
Poden ser imitades amb la veu o amb instruments, algunes escenes sonores
de l’entorn natural (animals, fenòmens atmosfèrics,...).
Pel que fa els sons de l’entorn social, trobem bones possibilitats en els mitjans
de transport, en els oficis que utilitzen maquinaria o eines amb interessants
resultats sonors.
És molt interessant realitzar amb els infants classificacions del sons que poden
ser imitar (escola, animals, natura, cos, casa,...).
4.2. Les cançons.
La cançó és un element bàsic per estructurar un bon ensenyament musical, és
un excel·lent mitjà d’expressió espontània. Un gran objectiu és que l’infant
gaudeixi d’ella i que se la faci seva. La cançó ha d’esdevenir un element
quotidià i habitual en la vida comunitària a l’escola, ja que és l’element musical
per excel·lència per aproximar els nens i nenes a la música.
Quan cantem fem una melodia amb un text determinat. El text sense la melodia
podria ser una poesia, la melodia sense text podria ser un obra musical, però la
cançó precisa dels dos elements.
12
Per interpretar la melodia ens servim dels sons concrets de les paraules
interpretats a una altura determinada i amb un ritme preestablert. Aquesta
pràctica educa la dicció, el ritme, l’altura i crea un sentit d’ordre i bellesa.
4.2.1. Perquè cantem.
A partir de la cançó aconseguim que es desenvolupi la percepció auditiva i les
experiències musicals, emocionals, físiques i mentals dels nens.
Són diferents els motius pels quals cantem:
- Per tranquil·litzar (funció terapèutica).
- Per divertir-nos.
- Per saber-nos expressar musicalment.
- Per celebrar coses.
- Per aprendre (enriquir el llenguatge).
- Per estimular.
- Per socialitzar-nos.
- Per treballar l’atenció.
- Per desenvolupar el ritme (per exemple “Els soldats venen de França”).
- Per memoritzar, ja que cantar desenvolupa la memòria).
- Etc.
Un bon aprenentatge i un bon ús de la cançó permeten treballar:
- Les qualitats del so.
- El ritme.
- La pulsació.
- El tempo.
- La relació amb l’audició (cançó interpretada instrumentalment o per un
grup).
4.2.2. Les cançons segons la seva tipologia i l’edat.
Classificació de les cançons segons la seva tipologia ( cançons de P3 i P5):
Jocs cantats (“Sota el pont”, “Jo sóc el rei”, “Els soldats”...).
Eliminatives (“Un cigró”, “Quatre pedres”, “Una plata d’enciam”, “Dalt
del cotxe”...).
13
Cançons de rotllana o dansa (“Trinco”, “Els quatre llauradors”, “El toi
fresco”, “Qui la ballarà”...).
Cançons de diada i calendari (“Ara ve Nadal”, “El rabadà”·, “Dimoni
banyut”, “El tio fresco”, “Ja ve la primavera”, “De dintre d’una poma”,
“Marrameu”, “Per tot sants”, “Ning Nong”, “fum,fum fum”, “El noi de la
mare”, “El trineu”, “Tanca els ullets”...).
Cançons temàtiques (animals, natura, aliments, parts del cos, casa,
mitjans de transport...)/(“Mosqueta”, “L’esquirol”, “Cinc petits micos”,
“Cocodril”, “Cargol”, “Pedra”, “Flocs de neu”, “Plou i fa sol”...).
Cançons pedagògiques pel: tempo (“Pedra pedreta”), ritme, compàs
(2/4 “Tres, sis, nou...”, 2/2 “Flocs de neu”, 3/4 “El noi de la mare”, 4/4
“Obre i tanca”), nom de notes i timbre.
Classificació de les cançons segons l’edat:
Cançó a P3
1. Cançons de falda, moixaines i cantarelles.
2. Jocs cantats i eliminatius.
3. Cançons de rotllana o dansa.
4. Cançons de diada i calendari.
5. Cançons temàtiques.
Cançons a P4
1. Jocs cantats i eliminatius.
2. Cançons de rotllana o dansa.
3. Cançons de diada i calendari.
4. Cançons temàtiques.
Cançons a P4
1. Jocs cantats.
2. Cançons de rotllana o dansa.
3. Cançons de diada i calendari.
4. Cançons temàtiques.
5. Cançons pedagògiques.
14
4.2.3. Condicions prèvies per ensenyar una cançó.
En el moment d’ensenyar una cançó hem de tenir en compte: la dificultat del
text,la dificultat musical (melodia, ritme...), la llargada de la cançó i l’edat dels
nens.
Condicions prèvies i necessàries per ensenyar un cant:
- Escollir el cant tenint en compte l’edat dels nens a qui va dirigit.
- Saber la cançó de memòria.
- Respectar rigorosament el text, el ritme i la melodia.
- Tenir en compte les frases musicals i gramaticals, els llocs adequats
per respirar, la tonalitat i la tessitura.
- Transmetre la il·lusió d’aprendre-la.
- Posar l’èmfasi necessària perquè els nens vegin la importància de
cantar bé, tots i junts.
- Saber explicar l’origen de la cançó, el vocabulari, l’argument,etc.
4.2.4. Com ensenyar una cançó.
4.2.4.1. Procés a seguir.
1. La cantarem nosaltres: Primer cal posar la mà al davant quan nosaltres
cantem i els infants escolten.
2. Mirar el número de frases musicals de la cançó (A B A B...): Primer
treballar una frase (A), la cantarem amb la mà al davant i portarem el tempo.
3. Mirar el compàs: Sempre el temps fort començarà a baix.
4. Quan la cançó ja la saben: La mestra dóna el “to” amb el palmell de la mà
mirant als alumnes.
4.2.4.2. Com introduir-la.
- Ensenyar-la, introduir-la...
- Relacionar la cançó amb algun tema.
- En forma de conte.
- Ensenyar un dibuix de la cançó amb la seva partitura.
15
4.2.4.3. Aspectes a tenir en compte en el moment d’ensenyar
una cançó.
En el moment d’ensenyar una cançó hem de tenir en compte:
- Crear un ambient de silenci.
- Utilitzar una intensitat adient.
- Articular molt clar.
- Vocalitzar i fer cantar a una altura adequada.
- Respirar correctament, no tallant les frases.
- Posar cura en el gest de començament i en el gest del final, i
mantenir tota l’estona una bona pulsació de la cançó.
- Fragmentar la cançó per frases lògiques, si cal.
- Repetir diverses vegades la mateixa frase o la cançó sencera si
aquesta és curta.
- Els nens repetiran cada frase quan la mestra els ho indiqui.
- Anar-ho fent així fins a tenir totes les frases apreses.
4.2.5. Com cantem.
És important el respecte de la mestra davant la seva pròpia veu i la dels nens.
Cal tenir en compte que la tessitura o l’alçada amb que es proposin les cançons
sigui l’adequada a la veu dels infants, la qual tendeix a ser aguda. Una extensió
entre el Do3 i el Do4 és la més adient per als nens i nenes d’infantil.
4.2.6. Recursos didàctics dels que es pot fer servir la cançó.
Jocs rítmics i motrius.
Acompanyaments de cançons amb les mans, els dits, el cos, els instruments...
Acompanyament de la cançó:
- Tempo/divisió del temps (pulsació).
- Temps fort.
- Ritme.
- Obstinat (No farem l’obstinat melòdic sinó el rítmic de 2 o 4 temps en
aquesta edat.
16
Els instruments que són millor per treballar el tempo amb els nens:
o Instruments de so indeterminat: caixa xinesa, pandero, sonall, pals o
claus, triangle, picarols, xinxines o crotals...
o Instruments de so determinat: carillò de metall, metalòfon i xilòfon.
En el moment de cantar la veu ha de sobrepassar els instruments.
Jocs diversos (“Jo sóc el rei”, “La coqueta amb sucre”...):
Danses.
Interiorització (utilitzar el dormilega).
Jocs memorístics.
Diàlegs (“Ding Dong).
Fer el dibuix de la cançó.
Cançoners.
o 0-3 anys: La manopla i el llibre amb diferents imatges que
representen les cançons.
o 3-6 anys: El títol de la cançó i al costat el dibuix.
o 0-6 anys: Penjar les cançons.
Mimar la cançó (“La pometa”).
Representar la cançó (“La mosqueta”).
Endevinar la cançó:
o Segons el ritme (“Tic Tac”).
o Segons el dibuix, ninot o objecte.
o Segons la melodia.
Relacionar temes, activitats i sortides amb cançons (per ex. Les
estacions de l’any, animals, oficis, hàbits, natura...)
Mostrar objectes o dibuixos i cantar la cançó que correspon.
17
5. Els racons.
El racó de música és un racó més a l’aula, però amb unes característiques i
maneres de funcionar especial.
Entenem el racó musical com un:
Suport a les propostes (la música passa en el temps i l’espai, és una
vivència del moment que deixa empremta, però que el racó ens fa
reviure).
Reforç a la feina feta (el nen hi accedeix de manera autònoma i en el
moment que ell vol (sobretot a la llar d’infants), i en el cas del parvulari si
l’especialista ve una o dues vegades aconseguim tenir-ne més presència
–amb el racó- i assegurem una feina de continuïtat entre l’especialista i
el parvulista).
Taulell d’informació per a mestres, pares i alumnes (per compartir, per
recordar...).
Eina excel·lent per atendre la diversitat (al racó s’hi va de manera més
individualitzada, o amb grups més petits. Podem observar les
preferències dels infants, que és allò que més els agrada...):
5.1. Com l’organitzem.
Criteris per organitzar un racó:
- Segons l’edat dels nens i els objectius que es prioritzin.
- El racó anirà creixent a mida que els nens creixin d’edat.
- Triar un espai adequat, estaria bé que fos a la vora d’on hi podrem tenir
l’aparell musical i un espai adient per cantar, escoltar...
- Posar-hi algun rètol, imatge... que l’identifiqui com a tal.
5.2. Què hi posem.
La cançó
Col·loquem la partitura de la cançó un cop apresa.
Visualitzem tres llenguatges (visual, partitura i escrit).
Fem revenir la cançó, la melodia, el llenguatge, el ritme...
Audició interior.
Memòria.
18
Les cançons es poden anar canviant, es poden anar acumulant, tenir un
cançoner pels pares, penjar les cançons a la pàgina web de l’escola...
Audició
Col·loquem un cartonet-fitxa amb la imatge d’allò que volem prioritzar.
La col·lecció de sons.
Els instruments que anem coneixent.
Els compositors que treballem.
El concepte musical que ens aporta la música.
...
Les audicions cal repetir-les i així van configurant la nostra història musical.
Es pot completar l’espai de l’audició amb un aparell reproductor de música.
Material sonor
Deixar material sonor a l’abast dels nens per a poder-los manipular.
Sonalls i instruments penjats d’una corda per poder-los sacsejar.
Cistelles amb material divers per a manipular, experimentar i comunicar.
Material per acompanyar dites, cançons, danses...
Contes
Posar una caixa biblioteca amb diversos contes i cançoners.
Familiaritzar-se amb el món musical.
Veure imatges i fer-se amb el vocabulari.
Integrar la partitura com a llenguatge musical.
Jocs
Petites propostes de jocs que puguin jugar-hi de manera autònoma.
Rodets plens de llavors...
Jocs de campanetes.
Trencaclosques.
Encaixos.
Jocs d’associació.
Lotus sonor.
Mèmory.
Dòmino.
19
6. Exploració sonora
A l’explorar, manipular i descobrir les possibilitats sonores i expressives dels
objectes de l’entorno, els seu cos i els instruments de l’aula, potenciaren la
sensibilització, discriminació i memòria auditiva.
L’exploració és una manera de conèixer, un mode de descobrir un món sonor.
L’exploració sonora es constitueix en una eina de coneixement privilegiada en
l’educació infantil i afegeix recursos que enriqueixen la producció i l’expressió
sonora i musical.
Al interactuar constantment amb els objectes de l’entorn, i a partir d’aquestes
exploracions, els nens i nenes obtenen diferents informacions sobre ells.
També seran conscients dels coneixements dels diferents modes d’acció amb
una varietat de materials que estan al seu abast o es presenten per la
producció sonora.
6.1. Les produccions sonores dels infants.
Els infants creen les seves pròpies produccions sonores a partir del
descobriment dels sons que l’entorn els suggereix. Han de tenir la possibilitat
d’experimentar de manera oberta, per tal de fer un ús inventiu, imaginatiu, i
creatiu.
Els mestres han de plantejar-se nous reptes per ells mateixos i pels infants,
creant junts un espai de descoberta, una comunitat d’aprenents, conformant
uns mestres amb desig de descobrir,...
6.1.1. Perquè aprofitem les produccions sonores dels infants.
És important que els mestres observin atentament les produccions sonores
dels infants. Escoltar els sons que descobreixen, mirar les seves troballes,
captar les seves improvisacions, observar allò que l’entorn sonor ofereix als
nens i que ells saben extreure. A les aules d’educació infantil s’han de veure a
comportaments musicals en moltes accions quotidianes dels infants, observar
que passa amb la trobada del so, amb la descoberta de la veu, amb les
experiències vocals i amb els jocs sonors amb la manipulació de materials.
Aprendre a observar i escoltar els infants obra un nou món als adults que
enriqueix la seva experiència.
20
Per tal de profunditzar en els continguts abordats ampliant les possibilitats i els
recursos dels nens per produir nous i diferents sons, apreciar-los, reconeixer-
los i utilitzar-los en diferents activitats musicals. Moltes vegades els infants
crearen produccions noves a través de les seves necessitats, que ajudaran a la
mestra a poder tractar algun concepte determinat. Els educadors han de creure
en les possibilitats que tenen els seus alumnes.
6.1.2. Què aprofitem.
És important tenir en compte totes les produccions dels infants, ja que
cadascuna d’elles ens aporta aspectes diferents. El que aprofitem és el que,
en un determinat moment, ens pot interessar per explicar algun contingut
concret.
6.1.3. Com organitzem i recollim aquestes produccions sonores.
L’atracció dels infants pel món del so és coneguda i la capacitat de interactuar
amb el material que troba evident, és per aquests motiu que els educadors els
interessa escoltar el que fan i com ho fan.
Les produccions sonores es poden organitzar tenint en compte les qualitats del
so, els materials, els instruments,...
La recollida pot ser a través de fotografies, vídeos, fitxes, imatges,
gravacions,... (importància del reforç visual). És molt important que les
produccions sonores dels infants siguin enregistrades.
L’organització i la recollida de les produccions sonores ajudaren a conformar
noves comunitats d’aprenents i alhora aportaren enriquiment en els entorn dels
infants.
21
7. El moviment.
El moviment corporal està íntimament relacionat amb l’escolta musical i està
present en moltes activitats per vivència les característiques de la música, per
exterioritzar els aspectes reconeguts i per manifestar a traves del cos les
emocions. És indubtable que el moviment corporal és un medi d’expressió
inavaluable, constituint una via més per la construcció de coneixements en
l’educació musical dels nens i nenes d’infantil. El moviment corporal és la
resposta quasi sempre espontània dels nens i nenes davant de l’estímul
musical.
Existeixen dos tipus de moviments, l’organitzat (més aviat exercicis motors) i el
lliure (moviment dinàmic on l’infant posa en marxa tot el que ha après). La
música afavoreix tot aquest procés.
El treball de moviment lliure potencia l’expressió del moviment propi de cada
infant, i possibilita, també, una elaboració més complexa dins la dansa
organitzada.
Sovint, la riquesa que els infants poden expressar a partir de les pautes
incorporades donen fruit a l’hora de l’elaboració de moments musicals lliures,
és a dir, no organitzats per l’adult.
El moviment corporal dels 0 als 3 anys
En aquesta etapa hauran de passar alguns mesos abans de que apareguin
certs signes de coordinació entre música i moviment i puguin adequar els seus
propis moviments rítmics amb els ritmes de la música. Al principi, aquesta
coordinació només serà sostinguda durant períodes limitats de temps, però a
mesura que els nens i nenes vagin creixent aquests períodes s’aniran allargant.
El moviment és l’estat habitual dels infants d’aquest cicle, per això, és important
escollir música on l’escolta acompanyi aquest desig i necessitat.
El moviment corporal dels 3 als 6 anys
En aquesta etapa els nens i nenes que escolten música és molt probable que
l’acompanyin amb algun moviment corporal.
Els moviments compassats amb els peus, amb el cap, amb els braços, amb tot
el cos,...
22
Hi hauran músiques que portin a la calma, a la inhibició del moviment i a la
concentració exclusiva en la seva escolta.
D’aquesta manera, el moviment corporal apareix inspirat per la escolta dels
sons i de la música i per les seves característiques.
Existeixen dos tipus de moviments, l’organitzat (més aviat exercicis motors) i el
lliure (moviment dinàmic on l’infant posa en marxa tot el que ha après). La
música afavoreix tot aquest procés.
El treball de moviment lliure potencia l’expressió del moviment propi de cada
infant, i possibilita, també, una elaboració més complexa dins la dansa
organitzada.
Sovint, la riquesa que els infants poden expressar a partir de les pautes
incorporades donen fruit a l’hora de l’elaboració de moments musicals lliures,
és a dir, no organitzats per l’adult.
23
8. Relació amb altres àrees.
La música és un element fonamental en aquesta primera etapa del sistema
educatiu i ha d’estar vinculada a les diferents matèries en un tractament
interdisciplinari i global, encaminat a la percepció de totalitats.
La música ha d’estar relacionada amb les altres àrees (llenguatge, expressió
corporal, coneixement del propi cos, ciències naturals i socials, sentiments,...) i
alhora han de tenir la mateixa importància.
24
9. Conclusions del portafolis.
L’educació musical és necessària integrar-la com part de la formació global del
nen/a donada la seva excel·lent contribució a l’educació intel·lectual, corporal i
emocional.
La música és un llenguatge a través del que ens comuniquem i expressem.
Els nens d’infantil van configurant la seva pròpia imatge com individus amb
característiques i aptituds pròpies, diferents dels demes i, al mateix temps, són
capaços d’integrar-se en la societat. D’aquesta manera la música els ajuda a
aconseguir autonomia en les seves actituds habituals (escoltar música,
manipular objectes sonors, ...), a tenir cura de si mateix i de l’entorn (tractament
adequat dels materials, ...), ampliar el seu món de relacions, ...
Els educadors han de potenciar un ambient estimulant, on els infants explorin,
manipulin, i vaguin descobrint les possibilitats sonores i expressives del seu
propi cos i dels objectes que els envolten.
Considerem que a les aules d’educació infantil s’hauria de treballar més la
cançó i l’audició.
Des de ben petits els infants han de tenir moments de només escolta, sense
cap recurs. El sol fet d’escoltar l’aporta tranquil·litat, seguretat i capta la seva
atenció, a més a més li aporta molts coneixements que per a ell són
desconeguts, no és necessari conèixer el nom, simplement que experimenti,
que desperti sensacions noves perquè així les comenci a catalogar.
En aquestes edats la música els hi encanta, els hi dóna seguretat emocional i
confiança, i es senten compresos, e inserits en un clima d’ajuda, col·laboració i
respecte mutu.
Els mestres han de deixar que els infants descobreixin per ells mateixos els
sons que l’entorn els suggereix, és a dir, han de conèixer els interessos dels
infants així com disposar del temps necessari perquè gaudeixin de les
activitats.
És important que l’educador tingui una actitud observadora, per tal de poder
percebre els comportaments musicals de moltes accions quotidianes. L’adult ha
d’aprendre a observar i escoltar els infants per que així enriqueix la seva pròpia
experiència.
25
També és molt important la interacció de l’adult amb el nen per tal d’entendre i
valorar allò que veu i sent, amb intenció de millorar la pràctica i d’aprendre
conjuntament amb els infants.
És interessant i enriquidor que les famílies ofereixin possibilitats (museus,
concerts, ...) als nens i nenes per tal d’afavorir la interacció musical.
La vida cultural dels infants no s’ha de limitar als espectacles infantils on la
motivació extramusical intentar captar la seva atenció per tots els mitjans
disponibles. És imprescindible posar-los en contacte amb altres realitats, amb
la finalitat d’anar creixent, aprenen a ser crítics, a tenir criteri propi.
Creiem que es molt important que els educadors tinguin una bona formació per
tal de poder proporcionar els coneixements i recursos necessaris. També és
essencial, per una bona activitat docent, que els mestres assisteixin a cursos i
altres activitats de formació continua.
Per concloure, l’educació musical ha d’estar activa en la infància des del primer
moment, expressant-nos a través d’ella, encara que no sigui d’una forma
plenament conscient. Per això és tan important que comencin a treballar-la des
del primer cicle de l’educació infantil i es continuí durant tot el procés educatiu.
D’aquesta manera, els alumnes viuran la música i aquesta contribuirà en el seu
desenvolupament integral com a persona.
26
10. Bibliografia i fonts de documentació.
Bibliografia
- ALSINA,P. DÍAZ,M. GIRÁLDEZ,A. (2008) La musica en la escuela
infantil. Barcelona: Graó.
- DELALANDE, F.(1995) La música es un juego de niños. Buenos Aires:
Ricordi.
- FIGUERES,M. i FIOL,M. Experiència musical amb nens petits: enfoc i
realització. Patronat municipal de guarderies infantils de Barcelona
- FREGA,A.L. (1997) Metodología Comparada de la Educación Musical.
Buenos Aires: CIEM (Centro de Investigación Educativa Musical).
- SCHAFER,M. (1994) Hacia una educación sonora. Buenos Aires:
Pedagogías musicales abiertas.
- VADIA,M i VIDAL,A. Tat! Recull de moxaines, jocs i cançons per a
infants. Barcelona: Aurola Editors.(CD i Llibre)
Fonts de documentació
- Apunts de l’assignatura Desenvolupament del llenguatge musical a
l’etapa infantil.
- Apunts de l’optativa La musica a l’educació infantil.
- Apunts de l’optativa de Moviment i Dansa a l’etapa d’educació infantil
- www.calaixdemúsica.com
27
