Capítol IV

L’etapa castellera (1850-1854)

96

Quadre dels noms de la “Colla” o Partido de Menestrales al llarg de la seva història

El 1801 Ball de Valencians vallenc-alcoverenc. Valls. Decennals de la Candela. El Ball de Valencians d’Alcover dirigits per Anton Claramunt (a) Caragol, (1) vingueren a Valls i junts amb els del poble feren el pilar de 5 i de 3 que anà davant la processó amb el vallenc JAUME BATET ESPELT (a) de las Anxanetas i els seus fills Josep de 7 anys i Salvador Batet, de 9 anys, anxanetes.(2)

↓

El 1812 Partit de Menestrals (Com a grup casteller sorgit del ball de valencians partidaris de les noves idees liberals) l’hauria format durant el 1812, l’any de la Constitució de Cadis, en Josep Batet Llobera (àlies) Casteller, de 19 anys d’edat, pagès de professió i solter. El primer cap de colla conegut de tots els temps a Valls.

El 1814, primera actuació castellera davant el rei Ferran VII, el Desitjat, al Pati del Castell de Valls.

↓

El 1840(*) Colla LA ROSER

coneguda com Partido de Menestrales i també Cuadrilla de los Menestrales. .

↓

24 juny 1876 Colla NOVA dels Xiquets de Valls

coneguda com l’antiga Roser

97

↓

22 gener 1939 Colla XIQUETS DE VALLS

(unificada Nova - Vella i coneguda com la Colla del Blanco, pel seu Cap de Colla)

↓

19 març 1947 Colla LA MUXERRA Xiquets de Valls

coneguda popularment com la Colla NOVA, nom antic: aceptar el nombre de “La Muxerra” que ha tomado la “colla” que desde 1939 viene actuado, és a dir, amb caràcter retroactiu.

↓

11 d’octubre 1970 Colla (de) JOVES XIQUETS DE VALLS

represa de la Colla la Muixerra o Nova i coneguda el mes de maig del 1971 amb aquest nom. Popularment “Colla NOVA”.

NOTES

(1) Els inicis dels castells a Valls: com s’ha passat de la llegenda a la realitat (5), El “caragol” el primer casteller conegut, per Pere Ferrando, publicat al setmanari El Pati el 4 de gener de 2008.

(2) Josep Batet Llobera (a) Casteller. L’artífex de la Colla dels Menestrals?. per Joan Climent Ferré, publicat al setmanari El Pati la primavera del 2006.

(*)Passant comptes amb St. Fèlix Màrtir, Transcripció i notes Antoni Ribas, pàg. 365. Ed. Ajuntament de Vilafranca del Penedès, 1999

98

Baldrich simpatitzarà amb la Colla La Roser, liberal En aquest capítol expliquem com en Gabriel Baldrich i Palau arribaria a afeccionar-se a les construccions humanes.

En els capítols anteriors explicaven que en Gabriel Baldrich i Palau s’havia allistat a les Milícies Nacionals de Valls el 16 d’octubre de 1833, a l’edat de 19 anys. Bieló s’hi hauria estat fins al mes d’abril de 1835, és a dir, un any i mig. Abans, però, s’havia allistat a les Milícies del Pla de Cabra.

Durant l’estada al Pla de Cabra, com a milicià, el Capità General de Catalunya, Manuel Llauder, el dia 3 d’octubre de 1833, comunicaria als catalans la successora del rei Ferran VII al tron d’Espanya, la reina Isabel II, la seva filla de 3 anys d’edat, amb la regència de la seva mare Maria Cristina.

A causa de la proclamació d’Isabel II, com a Reina d’Espanya, a Valls, es portaren a terme grans festes que durarien tres dies: s’adornaren els carrers amb penjolls, arcs, etc. amb il·luminacions, es feren danses, castells i ball de diables, i altres elements festius en homenatge a l’hereva que amb molta estima els liberals la nomenaven la "Petita”.1 Podríem gairebé afirmar que la colla castellera que actuaria hauria estat el Partido de Menestrales, com passarà mig any més tard, perquè els absolutistes o carlistes rebutjarien tot el que fes olor a liberalisme.

Durant les festes, vindrien els pobles de la comarca a gaudir d’elles. En Gabriel Baldrich hauria vist actuar el Partido de Menestrales, podríem dir que per primera vegada, ja que la colla castellera no estaria actuant a Valls des del 1819 a causa d’uns assassinats.

Durant el temps que Baldrich va estar a Valls, només hauria vist actuar la Colla de Menestrals, perquè l’altra colla, la dels Pagesos, estaria participant amb les partides carlistes. Els carlins vallencs, com diu la història, sortirien de Valls cap a les muntanyes properes per organitzar-se juntament amb els altres pobles de la comarca. Hem de dir que els carlins, en aquesta

99

primera guerra carlina (setembre 1833-al juliol 1840), no pogueren entrar a la vila vallenca. La liberal vila de Valls amb 10.771 habitants, estaria fortificada i defensada per la Milícia dels possibles atacs carlins.

Una família menestral amb gossos i gats beneint la taula.

La Ilustración de Madrid, 1871

Mentre la vila no era atacada, la societat civil vivia normalitzada, però preparada en tot moment. Per la Festa Major de St. Joan de l’any següent, 1834, a la vigília, hauria actuat al Partido de Menestrales, que com diu la crònica de l’època:

Els Menestrals varen fer sortir la gralla i feren castells, que, desde l’any 1819 no els havien fet, perquè els Batlles no ho havien volgut.2 La Festa Major de Valls va ser el tret oficial per veure

novament els castells tenint en compte que havien estat prohibits

100

Consistori vallenc l’any 1819 a causa d’uns assassinats entre castellers. Hem observat, però, que per les festes de la reina Isabel II, la colla ja hauria actuat.

L’actuació de St. Joan, de 1834, podria haver estat la segona exhibició documentada de castells que Bieló hauria vist. Una de tantes relacions personals que Gabriel Baldrich podia haver tingut hauria estat amb el cap de colla Josep Batet (a) Casteller, de 40 anys, per l’afinitat dels ideals liberals d’ambdós. Aquest últim, juntament amb el seu germà Anton Batet Llobera, ja s’havien allistat anteriorment a les milícies liberals vallenques al 1821.3 Aquesta afinitat amb els germans Batet hauria portat a Baldrich a simpatitzar amb el Partido de Menestrales. Tanmateix, no seria inversemblant pensar que per l’edat de Bieló, 20 anys, arribés a pujar als castells. Si no hagués tingut la possibilitat de relacionar-se castellerament parlant amb la gent de l’agrupació, no entendríem pas com hauria arribat a dirigir la Colla als anys 50.

En qualsevol cas, en Gabriel Baldrich, l’any següent, tornaria a veure els castells del Partido de Menestrales, perquè continuaria la seva estada a la Milícia vallenca.

Amb motiu de les Festes en honor a la Verge de la Candela de febrer de 1835, per haver lliurat Valls de l’epidèmia del còlera el passat 1834 es feren castells. El dia 2 de febrer, “Los Menestrals eran los de la Gralla, que feran lo Castell de tres pilans de vuit y lo pila de set.”4 Com observarà el lector, és la primera gran actuació documentada amb castells de vuit pisos i el pilar de set. (Aquest pilar de set hauria estat amb folre o puntals ja que com diu el torredembarrenc Joan Mañé i Flaqué, com veurem més avall, el pilar de set net no es va aconseguir abans del 1852. En Mañé (1823-1901) ho explica quan té 29 anys i quan en tenia 12 anys es fa el mencionat pilar.)

Els menestrals constituirien la tropa de xoc de l’ideal petit burgès a Catalunya i en ells arrelaria el sentit de la terra, lliure de les inclinacions egoistes de l’alta burgesia i de l’arrauxada de certs

101

medis obrers i miserables. Serien els homes de 1842 i de 1843, i de 1854 i de 1868, els dels moviments democràtics i regeneradors.

La menestralia podrà muntar un sistema econòmic bastant considerable. És la història del botiguer, de l’adroguer, del comerciant a la menuda, del petit fabricant que treballa nit i dia per dur endavant el seu negoci.

Durant l’any 1835, Baldrich continuaria mobilitzat a Valls i participaria en operacions diverses.

L’any següent, el 1836, s’implantaria el Decret que proclamaria la “llibertat d’indústria i treball”, tot permetent la continuïtat dels gremis com a associacions voluntàries de petits empresaris. La majoria desapareixerien ràpidament.

Mentrestant, Bieló tindria llicència militar a finals del 1840, 1841, 1842 i part del 1843. Durant aquests temps es dedicaria a la política municipal del Pla de Cabra, el seu poble natal, on seria elegit Alcalde Constitucional el 1842 i 1843. A més, es dedicarà a altres afers, com els seus negocis, a la família, etc.

Durant el temps de lleure, a les nostres comarques, Bieló s’hauria vinculat amb en Josep Batet Llobera (a) Casteller. Tanmateix, si no hagués estat així, com ja hem avançat anteriorment, tampoc hauria obtingut la confiança dels seus homes i no hauria estat cap de colla més endavant.

Un dels motius d’en Bieló d’haver acceptat la responsabilitat de ser el tercer dirigent després de Ramon Ribé Targa (a) Chon, hauria estat per la seva situació personal: era solter, tenia 36 anys i el temps suficient per dedicar-s’hi. En Bieló, després de ser el dirigent de la seva agrupació castellera fins el 1854 aproximadament, el 1856 es casaria.

Quan el 1849 s’hauria acabat la segona carlinada, entre aquest any i el 1850, hauria estat el relleu d’en Josep Batet (a) Casteller al capdavant de la Colla dels Menestrals, coneguda popularment com La Roser.

El popular casteller Josep Batet, de 57 anys d’edat, hauria deixat pas a Ramon Ribé Targa (a) Chon, de 25 anys, al capdavant de l’agrupació des del 1849? al juliol de 1852.

102

En Bieló, de 38 anys i solter, hauria estat el tercer dirigent de La Roser, del juliol de 1852 al 1854 aproximadament. Amb en Chon i Bieló començaria a construir-se els primers castells de nou pisos de la història. Els anys esmentats serien coneguts com el “Meravellós trienni casteller”, expressió original del conegut historiador torredembarrenc Lluís Solsona i Llorenç.

En Gabriel Baldrich (a) Bieló estaria dotat d’una imaginació viva, fogosa, ardent i impressionable, era decidit, actiu i emprenedor. De caràcter afable i de tracte senzill, modest en els seus costums, constant en les seves conviccions i de genio levantisco, és a dir, de naturalesa rebel i lluitador. Totes aquestes qualitats l’haurien fet líder per dirigir l’agrupació castellera dels menestrals. En Ramon Ribé Targa, el jove expert, en Josep Batet, la veterania i en Gabriel Baldrich, la força, haurien estat capaços d’inculcar als seus castellers la possibilitat d’aixecar un pis més els castells de vuit pisos i ho haurien aconseguit com veurem a continuació.

Durant l’any 1850, la Colla dels Menestrals, La Roser, actuaria a Vilafranca per la Mare de Déu del Roser llogada per la Confraria de la Roser vilafranquina, a Vilanova, etc. Els fruits del treball del Chon al capdavant de la Colla amb l’ajut del Casteller i d’en Bieló es veurien reflectits l’any següent.

El dia 20 de maig de 1851 arribaria a Valls els Srs. Josep Gasol y Porta, diputat per Tarragona, i Jaume Badia, diputat per Valls: por la noche se les dio una gran serenata, a cada uno en particular; con acompañamiento de vall de valencians, los que formaban castillos al uso de este país…5

Una de les primeres notícies importants de bons castells que hauria fet la Colla de Menestrals va ser a la Festa Major de la Mare de Déu de les Neus, a Vilanova i la Geltrú el 5 d’agost del 1851. En la festa major varen estar contractats els Xiquets de Valls, sense documentar el nom de l’agrupació. Tot faria pensar que hauria estat la Colla dels Menestrals pels lligams de Gabriel Baldrich (a) Bieló amb el poble de Vilanova. Primer per haver-hi residit durant un temps indeterminat, i segon, per tenir-hi vincles militars pels fets de les guerres carlines i conspiracions ja comentades en el capítols anteriors. La crònica diu: Los Xiquets de Valls operaron como acostumbran con la limpieza que les es própia; aunque lo

103

mas variado, difícil y arriesgado queda reservado para mañana a mediodia. De l’endemà no s’ha localitzat informació.6

La notícia esmentada ens està dient alguna cosa, con la limpieza que les es própia. Significa que els castells que aixecava la colla fins aquells moments eren castells nets, sense folre. Interpretaríem, doncs, que fins a aquelles dates els folres en els castells no existien. Pert tant, acostumbran i que les es propia vol dir que és un fet natural de fer-los nets i habitual de la colla o partido que dirigia el Chon.

Per la Festa Major de Vilafranca, els dies 29, 30 i 31 d’agost, per primera vegada a la vila vilafranquina, apareixia el nom de Xiquets de Valls, tenint en compte que l’any anterior varen estar anunciats con a Nois de Valls. Es varen anunciar dues colles, La Roser i La Muxerra, les quals actuarien per la festa major en competéncia a remontarse á tal altura que dejará atrás á muchas torres.7

En qualsevol cas, aquesta notícia és un bon baròmetre per entreveure que l’actuació castellera portada a terme a Tarragona un mes més tard, per Sta. Tecla seria apoteòsica.

El primer document d’un gran castell aixecat per la Colla dels Menestrals és el tres de nou net.

Era el 24 de setembre de 1851, quan a Tarragona, a la Plaça de la Verdura, hi van competir les Compañias de Valls y la de otros pueblos.

Ayer al mediodia, como es costumbre, se hicieron las torres y corrió la voz de que se trataba de probar una de nueve pisos, es decir, nueve hombres uno encima de otro o lo que es lo mismo formar una elevación de 70 palmos de carne humana, proyecto bárbaro pero que por dos veces pudo llevarse a cabo. La primera se completó, peró al descedender el niño que forma la cúspide de la torre, o mejor dicho la veleta, desplomóse por su base y solo se vieron en confusión miembros humanos formando una montañ. La segunda reforzada cual convenia, o como los inteligentes lo juzgaron preciso, se llevó a cabo y la deshicieron sin percance alguno. Todo el pueblo prorrumpio en un grito de entusiasmo

104

aplaudiendo á los atletas que se hicieron memorables con lo que hasta el dia habia parecido imposible.8

Intent de 3 de 9 net per la Colla Joves Xiquets de Valls a Vila-Rodona l’any 2000. L’única colla que l’ha intentat el segle XX. Arxiu CJXV (Colla Joves Xiquets de Valls).

105

El primer intent del tres de nou net fou carregat, però com que el castell carregat en aquells anys no tenia validesa el tornaren a intentar per descarregar-lo i així hauria estat. Haurien reforçar el castell canviant alguns elements d’alguns pisos per assegurar-lo i lo deshicieron sin percance alguno. (S’hauria interpretar-ho d’aquesta manera, seguint l’experiència que es té en l’actualitat, de reforçar i assegurar un castell. De ben segur que la mentalitat d’enxamplar el castell en lloc d’elevar-lo amb castellers cepats no entraria en la ment dels seus dirigents. Al menys aquests primers anys dels primers castells de nou pisos de la història).

Una informació que no se’ns ha d’escapar és, como los inteligentes lo juzgaron preciso. Qui podrien ser aquests intel·ligents? Com hem mencionat en els paràgrafs anteriors, la Colla havia passat a ser dirigida pel Chon, de 26 anys d’edat,9 secundat per l’experiència i veterania d’en Josep Batet i la força moral d’en Gabriel Baldrich. Per tant, aquest tres haurien estat los inteligentes que haurien fet els canvis pertinents en l’estructura del castell per tal de descarregar-lo. Treure un casteller i posar-ne un altre en el seu lloc. Per haver aconseguit aquesta gran fita castellera, en Ramon Ribé i Targa hauria passat a ser conegut al llarg del temps com el Popular Chon.

Aquest renom el veuríem reflectit, un temps més tard, en les festes de Sta. Anna, de Reus, el 26 de juliol de 1862 on es documenta que la colla era dirigida pel “popular Chon”.

El vilanoví Xavier Güell i Cendra argumenta en el seu llibre Els castells: entre la passió i la història, el perquè seria la Colla La Roser, la dels Menestrals i no la Colla La Muxerra, la dels Pagesos. Afegeix, a més, el famós rodolí popular: “La Muxerra va per terra; La Roser li va al davant; van fer un deute a Tarragona, que mai més no el pagaran.”10 És la gesta de la Colla La Roser davant l’altra colla rival, que ja no li podrà arrabassar la consecució del tres de nou net o limpio.

Uns dies més tard, la colla es desplaçaria a Altafulla. Era l’11 de novembre de 1851, Festa Major de St. Martí: (...) no hay duda se

106

esmerarán estos esforzados vecinos en formar el castell de nou, que poquísimas veces se ha logrado por su arriesgada y atrevida ejecución...11 No existeix documentació d’aquesta actuació castellera. Per tant és impossible assegurar si es va fer o no, el que seria el segon castell de nou documentat.

Seguint cronològicament, el 1852 la crispació a Valls seguia com sempre. Els dos bàndols, liberals i carlins, no paraven d’increpar-se entre ells i més entre les colles castelleres. No n’hi havia prou amb l’ambient polític de l’època, que la consecució del castell de nou net fet a Tarragona la passada celebració de Sta. Tecla pels liberals de la Colla La Roser i, possiblement, el d’Altafulla, haurien exasperat els ànims de la Colla o Cuadrilla de Pagesos.

Com observarem, el 12 d’abril de 1852, los elementos liberales que estaban en el Café del Antonino, situado al Pati del Castell de Valls, cantando y bromeando, fueron acusados de desacatamiento a la autoridad, promoviendo un tumulto que ocasionó heridos y encarcelamientos. Hauria resultat que uns quants amics del Partit liberal deurien haver fet tanta gatzara, que hauria d’intervenir el Cap de policia, conegut com “El Belga de Pistol”. En la seva presència hi hagueren algunos trancazos y botellazos i s’acabaria amb algunes detencions, amb accions judicials que acabarien a la presó al Castell de Pilats a Tarragona.12

El segon dia de Pasqua de Resurrecció, al volver la gente del campo donde, según inveterada costumbre, solía ir a lo que llaman "comer la mona", una cuadrilla de payeses que iba con sus tradicionales grallas, dio gritos de viva Carlos VI. Los liberales corrieron en busca, trabándose una contienda que terminó en el café del Rus, -se reunian allí elementos tradicionalistas, dónde fueron los liberales, se cerró en 1870.13

Lo que realmente sucedió fue que el dia de comer la mona salió una colla de castellers, conocida por la Cuadrilla de Payeses, enemigos del sistema liberal y, por tanto, partidarios de la familia

107

del pretendiente de la corona de Isabel. A su llegada, por allá a las diez de la noche, se les unió mucha gente, especialmente miembros de sus familias, dirigiéndose al Patio, donde dieron gritos, no de Carlos VII, sino de Carlos VI, que era hermano mayor de los tres hijos de Carlos V. Yo no presencié aquel acto, pero tengo por muy probable que los gritos serian de viva el Conde de Montemolin, por cuyo nombre se le conocia y con el cual gritó Aubareda, gefe matón de los payeses, poco tiempo antes en la plaza del Blat, durante los fuegos artificiales, el dia de S. Isidro. No te res a veure amb els "Queridos" castellers de la Colla La

Roser, menestrals liberals. Veiem-ho: De todos modos, los concurrentes al Café del Antonino -situat al Pati del Castell de Valls- que era todos liberales, salieron afuera y, como unos y otros se hallaban algo rescitados por el extraordinario que aquel dia se hace, pronto llegaron a las manos distribuyendose algunos garrotazos y rompiendo los payeses a pedradas los cristales de la entrada y balcones de dicho café.

Luego después, los payeses se fueron a su favorito café del Rus -situat al Carrer Nou de Valls-, y allí estaban sentados a las mesas, cantando canciones alusivas a su rey, cuando se presentaron al citado café, paseando de una a otra parte, siete liberales, supongo con armas escondidas, sin que los numerosos payeses se atrevieran a abrir la boca.

Al cundir la noticia de lo acaecido, reuniéronse muchos liberales al Patio, especialmente curtidores (blanquers) -menestrales, con sus enormes cuchillos de trabajo. Los payeses se fueron a sus casas, y todo quedo apaciguado.14 El 15 de maig de 1852 per St. Isidre a Valls, van fer la festa la

Colla dels Pagesos. Van participar los bailes de valencians, castells, diables, etc. con fuegos artificiales, gigantes, músicas, entregandose toda la población a celebrar la fiesta.15

Dies després, el 27 de maig de 1852, hi hagué “rogatives” per la pluja en processó a la Mare de Déu del Lledó cap al seu santuari.

108

Es provà el 3 de 9 que va caure i no es va fer fins per St. Joan vinent diada de la festa major.16 Generalment en les “rogatives” hi participava tot el poble de Valls i pobles de la comarca de l’Alt Camp així com les colles castelleres. Donades les circumstàncies del moment, probablement, hauria estat la Colla del Popular Chon, que l’hauria tornat a provar i no hauria obtingut pas l’èxit esperat. De la caiguda del castell prendria mal un casteller.

En el llibre d’Actes de l’Ajuntament de Valls, del dia 19 de juny 1852 hi consta que el germà d’un tal Ramon Vergés i Sans, nat el 10.9.1833, 19 anys, pagès, havia caigut d’una torre, vulgo castells y que havia quedado impedido. El motiu de la sol·licitud de no fer la milicia, havia estat perquè en Ramon Vergés fos declarat exempt de la mili. El casteller que va pujar en aquell tres de nou que va caure hauria estat en Joan Vergés Sans, nat el 3.3.1834, 18 anys, pagès. (Cens 1844 AHCV)

Un mes després d’aquest fet, arribaria la Festa Major de St. Joan a Valls, el 23 - 24 de juny. En aquesta diada es faria el segon tres de nou net documentat que hauria estat aixecat pels menestrals de la Colla La Roser.17 “El año pasado se hizo en Tarragona lo castell de nou, considerado hasta entonces como imposible. Después se hizo en Valls y en algun otro punto.”

Aquest castell, anomenat Tres de Nou és l’exercici més difícil d’executar, l’obra mestre, l’últim esforç, la darrera paraula en l’afició ó en l’art (...).

En la formació d’aqueix extrany edifici de cossos humans, (el tres de nou, sense folre) sense contar las crossas,(dels baixos) entran 22 indiviuos, comentsant ab homes fornits en los baixos, y anant disminuint fins a l’enxaneta, que casi sempre es una criatura de vuit ó deu anys. De aquesta conformitat, lo castell adquireix un conjunt molt ayrós y armónich, elegant y artistich. ¡Quina presió tant terrible pesa sobre las espatllas dels baixos! Y ¡quin puesto tan dificil de ocupar lo dels segons, que á la gran presió que sobre d’ells pesa, uneixen la desventatje de sentar los peus en un lloch tan insegur com es las espatlles d’un altre home!

109

Si el inginyer que al aixecar una atrevida pilastra calcula y prova matemáticament la presió que pot resistir la pedra del fonament fins á pulverizarse, vingués á calcular la presió que poden resistir, los muscles humans, ben segur que tement l’aplastament, s’espantaria d’aixecar una columna tan atrevida valentse de tan flonjos materials.

L’edifici més atrevit després del “tres de nou”, és sens dubte lo “pilà de set” alçat sense crosses. ¡No es poca cosa set homes l’un sobre las espatlles del altre! ¡Una columna de carn aislada fins a l’alsada d’un tercer pis! 19

Aquesta narració estaria inspirada en el tres de nou aixecat per Sta. Tecla a Tarragona el 1881 quan la Colla el descarregaria novament. Creiem que la crònica era digne de ser introduïda per la importància que es mereix.

Una vegada passada la festa major de Valls, ens trobaríem que la Colla participaria a la Festa Major de Constantí, on es mencionarien castells de nou i res més. Dies després, La Roser, es desplaçaria a Vilanova per a participar a la festa major. En aquesta actuació hi hauria el canvi de cap de colla.

Baldrich casteller: Bieló, dirigent de la Colla dels Menestrals, La Roser. Tercer cap de colla des dels inicis dels castells de Valls

Era el 5 d’agost de 1852, quan a Vilanova i la Geltrú se celebrava la festa major de la Mare de Déu de les Neus. Uns dels actes que es portarien a terme seria el de llogar els Xiquets de Valls. Seria, doncs, aquesta data, quan en Gabriel Baldrich seria documentat com a dirigent de la Colla La Roser, una de les dues colles vallenques.

110

Assaig del 3 de 9. Colla Joves Xiquets de Valls 1991. Arxiu CJXV

111

Este año se celebro con mucha pompa la fiesta de Ntra. Sra. de las Nieves. Los llamados Xiquets de Valls hicieron por primera vez (a Vilanova) el castillo de nueve, cuyos preparativos dirigió personalmente D.Gabriel Baldrich, guerrillero muy conocido en este pais y que más tarde gracias a su genio levantisco llegó a teniente general de los ejèrcitos nacionales 20 Aquest geni levantísco és una de les qualitats ja anunciades

d’en Gabriel Baldrich i Palau en els paràgrafs anteriors. Estem parlant del caràcter rebel i lluitador.

Hem de manifestar que el tres de nou hauria estat net i descarregat seguint la tònica emprada fins el moment sobre aquest mític castell.

Un mes més tard, el 5 de setembre de 1852, per la Festa Major de Sta. Rosalia, a Torredembarra, Gabriel Baldrich i la seva Colla La Roser, sense oblidar en Josep Batet i Ramon Ribé, tornaria a aixecar bons castells. El quart tres de nou limpio hasta los segundos es tornaria a aixecar. També es va fer el dos de vuit sense aixecador pujat per baix i el pilar de set limpios y fijos. 21

Gabriel Baldrich i Palau (a) Bieló, 38 anys. Ramon Ribé Targa (a) Chon, 27 anys Josep Batet Llobera (a) Casteller, 59 anys. Aquests tres personatges haurien estat la clau de l’èxit per ser

els primers en aixecar els castells de nou pisos d’alçada del segle XIX.

La crònica datada el 5 de setembre a Torredembarra al Diario de Barcelona, del 8.9.1852, aportada per Lluís Solsona i Llorens i publicada a la Revista Foc Nou núm. 41, pàg. 4-6, de 1993 diu:

Tengo el gusto de participar a V. que la fiesta mayor de esta villa ha estado este año sumamente animada, muy divertida y pacifica como siempre. El motivo de la mayor afluencia de este año es digno de ser conocido.V.sabe que para las poblaciones de este

112

Campo de Tarragona, los castells o torres son lo que para los andaluces las corridas de toros. Hay hombre que lo sueña un año para otro, que habla doce meses de lo que seran y otros doce de los que fueron; que teniendo a la vista tal diversión, no hay poder humano que le distraiga de ella. También aquí tenemos nuestro Chiclana de los que se dedican a esta profesión; Valls hasta ahora ha sido el pueblo privilegiado, el semillero de esta clase de artistas. Peró lo mas chocante es que los de Valls no pueden hacer un castell por entero, ni ningún otro pueblo puede lograrlo tampoco. La Riera, Tarragona, Torredembarra y algún otro pueblo prestan sus hombres hasta los terceros, como si dijeramos el primer cuerpo de la torre, y los de Valls concluyen. Sin estas circuntancias dificilmente se haria uno con toda perfección.

Es el caso que el año pasado (1851) se hizo en Tarragona lo castell de nou, (tres de nou) considerado hasta entonces como imposible. Después se hizo en Valls (el segon tres de nou), y en algún otro punto.

Como este pueblo goza la bien adquirida fama de no quedarse nunca atrás en estas cosas, pues sus naturales se distinguen en todo el Campo por su fuerza, agilidad, valor y constancia, todos esperaban maravillas en la fiesta mayor de este año; y efectivamente las hubo. Al arrojo de estos naturales se agregaba la competencia de dos collas de Valls que se estimulaban mutuamente y accedian a todo lo que se les proponia por atrevido que fueran.

No se contentaron ya con el “castillo de nueve limpio desde los segundos”, sinó que hicieron “torres de ocho empezando por la cúspide”, que es lo más asombroso que se puede ver. Este consiste en poner un chiquillo con un pié en cada espalda de dos hombres que están de frente cogidos por los brazos; levantar los tres y ponerles dos debajo; levantar los siete y ponerles otros dos debajo, y así sucesivamente, hasta que son trece los que se levantan para poner encima de los que forman la base. Hubo tambien castillos de cinco pilares y otros prodigios que jamas se habian visto.

La fama que goza este pueblo por los castells, fama nuevamente confirmada, y el reputado talento del predicador que

113

hemos tenido, que es el reverendo P. Camps, de esa ciudad, han atraído una multitud de forasteros que no se habia visto en ninguna de las fiestas anteriores. Por lo tanto, se ha festejado a nuestra querida patrona Santa Rosalia de Palermo de una manera digna de sus altas virtudes.

Pocs dies després, la Colla d’en Gabriel Baldrich (a) Bieló es desplaçaria a Tarragona, per actuar a les Festes de Sta. Tecla, el 23 i 24 de setembre. També hi participaria l’altra colla vallenca. Es farien castells de nou pisos sense detallar-ne cap.22 L’any següent, el 16 de gener de 1853 i per la Festa de St.

Antoni Abat, a Vilanova i la Geltrú, el vilanoví Xavier Güell i Cendra manifestaria la possibilitat que la Colla convidada també hauria estat La Roser, de Gabriel Baldrich (a) Bieló, a causa del bon paper que havia fet la seva agrupació per la Festa Major sis mesos abans: se nos ha dicho que han llegado ya los Xiquets de Valls y que entre otras de las evoluciones de que estan encargados se han empeñado en verificar el nunca visto espadat de ocho pisos. Allá verémos.23 No hi ha documentació per saber si es va aixecar o no aquest pilar. En qualsevol cas, seria el primer pilar de vuit documentat.

El mateix any a Vilanova i per la Festa Major, el 5 d’agost, en el programa de la Festa Major estarien anunciats els Xiquets de Valls: Creemos inútil el detallar toda la parte tocante al baile público, gigantes, Xiquets de Valls, etc. Que será como los demas años. En Xavier Güell no ha localitzat l’actuació. Creiem, també, que la Colla que hi hauria participat seria novament La Roser pel bon paper que havia fet en les seves actuacions anteriors i per la vinculació del cap de colla en Gabriel Baldrich Palau amb Vilanova.

Els castellers anarien a Vilafranca per la Festa Major de St. Fèlix. El dia 30 al migdia, levantarán grandes grupos, torres y castillos los valencians, entre ellos el muy atrevido y difícil de nueve hombres formándolos y deshaciéndolos algunos por debajo. En Lluís Solsona creu en possibilitat que es bastís el castell de nou, ja

114

que fins aleshores s’havia aconseguit en altres places. Per tant, podria haver estat que Vilafranca hagués vist el primer castell de nou pisos.24

Com l’any anterior, la Colla La Roser, d’en Gabriel Baldrich i Palau, tornaria a desplaçar-se a Torredembarra convidada a participar a la Festa Major de Sta. Rosalia, el 4 i 5 de setembre. Hi participaria les dues colles vallenques, La Roser i La Muixerra. Estarien anunciats com a Quadrillas dels Xiquets de Valls. No es documenta els castells fets per cada una d’elles:

La fama de los obsequios que estos habitantes tributan a su querida patrona Sta. Rosaria de Palermo, y la anunciada lucha de dos collas (cuadrillas) de castellers atrajeron una afluencia extraordinaria de forasteros, que deben haber quedado muy satisfechos de su viaje, y las proezas de las collas han superado las esperanzas de todos.25 Els castells haurien estat el Pilar de Set, amb forro o puntals

caminant 14 passes, el Dos de vuit amb puntals, el Tres de Nou limpio desde los segundos, Quatre de Nou (los cuatro pilares de nueve). Cinc de Vuit (los cinco pilares de ocho), Tres de Vuit aixecat per baix.

Los “espadats” de cinco hombres caminan en las procesiones y hasta suben escaleras si las encuentran al paso. Los de “seis” han logrado tambien andar y aun subir escaleras, por medio de apoyo á los pies del segundo. Este año se ha visto aquí el prodigioso fenómeno de andar catorce pasos los espadats de siete con forros o puntales hasta los pies de terceros (Veure l’actuació de Vilanova). Es de advertir que antes del año pasado (1852) no se consiguó hacer los “espadats” de”siete” limpios y fijos. (Veure l’actuació de Torredembarra). Torre: Consiste en dos “espadats” puesto frente á frente y unidos con los brazos. La Torre se habia logrado hacer de 7

115

limpia, pero este año (1853) hemos visto de 8 servan peus de tersos, esto es, sosteniendo con puntales los pies de terceros. (Actuació de Torredembarra). Castell: Esta palabra sirve tambien para designar una especie, que es cuando el “castell” tiene tres hombres por base y el todo forma una pirámide triangular. Años atrás, no muchos, cuando se lograba hacer el castillo de ocho ya no se pedia mas, y se daba por salvada la honra: ahora el castillo de ocho se considera como un juego, pues el año pasado (1852 a Torredembarra) se hizo una vez el de nueve (limpio desde los segundos) y este año se ha logrado hacerlo siempre que se ha intentado. El de nueve es una cosa asombrosa, pues se ven á los últimos hombres asomar por encima de los tejados. El de ocho se hace ya empezando por la cúspide, de manera que llega un punto en que se ha de levantar toda aquella enorme masa para colocarla encima de su base. Este año se ha hecho por segunda vez solamente, los cuatro pilares de 9 que es una pirámide cuadrangular; y por primera vez, los cinco pilares de 8.

Los castells tienen la forma piramidal por el cuidado que hay en ir disminuyendo la estatura de los que lo forman á medida que se van acercando á la cúspide, donde se coloca un niño de 8 á 10 años.

Para los que no han visto este juego, diversión, arte o lo que sea, la descripción apenas podrá darles una idea confusa de lo que es, pero creo bastará para inspirarles el deseo de verlo. Si este deseo llega á realizarse no dudo que les causará mas admiración asombro al ver á unos hombres rudos, sin ningua clase de instrucción ni aprendizaje, hacer verdaderos portentos de fuerza y agilidad, no exentos de arte y gusto.

(...)Confieso que tambien soy uno de los que rinden tributo a esos hombres de hierro, mal alimentados casi todo el año, dando caidas espantosas y repetidas, sufriendo la presión casi

116

continua de brazos hercúleos que parecen magullarlos, dando y recibiendo enormes porrazos, y a todo esto tan firmes, tan serenos al empezar como al concluir.

La lucha de las dos collas ha dado por resultado este año una emulación extraordinaria y un éxito en casi todo lo que se ensayó, siendo asi que se han probado cosas que antes se tenian por imposibles.26 El dia 23 de setembre la Colla La Roser participava a les festes

de Sta. Tecla a Tarragona. Hi participà també l’altra colla vallenca, La Muxerra. S’haurien aixecat el tres pilars de nou, el pilar de set amb folre i el cinc pilars de vuit, sense saber quins són els castells fets per cada una d’elles.27

Las “torres” o “castells” por las dos collas rivales en los dos dias

transcurridos han sido sorprendentes, y al paso que llevan no sabemos a donde irán a parar, por que antes eran de mérito y de gran fuerza las de seis pisos, después de siete, hace poco de ocho, y últimamente las hacen de nueve; son hombre de hierro los que sostienen sobre sus espaldas tantos quintales de peso.28

El trienni casteller s’ha acabat. El castell estrella de l’època

havia estat el tres de nou, limpio. Aquesta estructura, en els posteriors anys, seria construïda amb folre per la dificultat de la construcció. El tres de nou net o limpio desde los segundos no tornarà a aparèixer fins el 1881 per la Festa Major de Sta. Tecla a Tarragona on serà descarregat per la Colla Nova dels Xiquets de Valls, coneguda com l’antiga Roser, actual Joves Xiquets de Valls. La Colla d’en Bieló.

El “meravellós trienni casteller” és, en definitiva, el temps en què Gabriel Baldrich (a) Bieló dirigí la Colla dels Menestrals, La Roser, juntament amb en Ramon Ribé (a) el Popular Chon i en Josep Batet (a) Casteller. Època en què Bieló havia estat reemplaçat o lliure de tot afer militar. Possiblement els primers

117

sis mesos de 1854 podria haver anat al capdavant de la seva agrupació.

A finals d’any, el 31 de desembre de 1853, el Comandant i, possiblement, ja ex-cap de colla Gabriel Baldrich i Palau tornaria novament al servei de l’exèrcit i seria destinat a l’Estat Major de Plazas. Una vegada amb destí, per uns dies, passaria a la situació d’excedent i reemplaçat com altres vegades. A primers de gener de 1854 estaria destinat a l’Armada d’Infanteria. Una vegada incorporat, tornaria en situació de suplència fins al mes de juliol. Gaudiria de sis mesos més, en els quals, durant aquest temps, entre altres afers, continuaria estant vinculat a la seva colla i s’hauria produït el relleu al capdavant de l’agrupació. Novament en Ramon Ribé Targa (a) el popular Xón,29 de 29 anys d’edat, casteller i liberal, tornaria dirigir la Colla La Roser fins l’any 1876.

Bieló tornaria a comparèixer en el món casteller els anys propers.

Finalment, els tres dirigents de l’anomenat el “Meravellós trienni casteller” 1851-1853 han estat:

Josep Batet Llobera (a) Casteller 1812? – 1849? Ramon Ribé Targa (a) el popular Chon 1849? – juliol 1852

i 1854? - 1876 Gabriel Baldrich i Palau (a) Bieló juliol 1852 - 1854?

118

NOTES

1 El primer carlisme a Catalunya, Déu, Rei i Fam, per PERE ANGUERA, pàg. 70-76. Ed. Abadia de Montserrat, 1995.

2 Crónica de Valls, 1.2.1935. Art. Fa Cent Anys, per MARCH ANTON.

3 Milícies Nacionals de Valls. S.t. 3.2.6, 1821. Arxiu Comarcal de l’Alt Camp.

4 Crónica de Valls, 19.10.1935.

5 Valls als inicis de la primera època d’or, per LLUÍS SOLSONA LLORENS, a la revista. Foc Nou, núm.50 Ed. Colla Joves Xiquets de Valls.

6 El Penedès Casteller, pàgines d’història, per PERE FERRANDO ROMEU, pàg. 125. Ed. Cossetània, Valls 1998.

7 La plaça de Vilafranca a la primera època d’or castellera, per LLUÍS SOLSONA LLORENS, a la revista Foc Nou, núm. 46, Ed. Colla Joves Xiquets de Valls –Els castells: entre la passió i la història, per XAVIER GUELL CENDRA, pàg. 11 Ed. Cossetània, 2002.

8 El Meravellós Trienni Casteller 1851-1853, per LLUÍS SOLSONA I LLORENS a la revista Foc Nou, núm. 24, Ed. Colla Joves Xiquets de Valls. – Miscel·lània castellera, anys 1850-1900, per MIQUEL TRENCHS I MESTRES, pàg. 22. Ed. Ràdio Capital de l’Alt Camp, Valls, 1989.

9 El Popular Xón, per JOAN CLIMENT FERRÉ. Art. publicat al Vallenc, 12.11.1999 i al 3deVuit de Vilafranca, el 26.11.1999 i 3.12.1999.

10 Els Castells: entre la passió i la història, per XAVIER GÜELL CENDRA, pàg. 9-20. Ed. Cossetània, Valls, 2002.

11 El Penedès Casteller, pàgines d’història, per PERE FERRANDO ROMEU, pàg.116. Ed. Cossetània, Valls, 1998.

12 Valls, segle XIX, per CÈSAR MARTINELL BRUNET, pàg. 160-161. Ed. Institut d’Estudis Vallencs, 1972.

119

13 Rev. Cultura, n. 67, setembre 1950, per ECO (Eduard Castells Oller).

14 Anotaciones de la Historia de Valls por un vallense, anno MDCCCLXXXIV, per JOAN PAPELL i JULIO L. QUILEZ, pàg. 124-125. Ed. Cossetània, Valls, 1999.

15 Valls als inicis de la primera època d’or, per LLUÍS SOLSONA LLORENS, a la Rev. Foc Nou, núm. 50. Ed. Colla Joves Xiquets de Valls.

16 Els Xiquets de Valls, per FRANCESC BALLESTER CASTELLÓ, dins la Crónica de Valls, 18.9.1920.

17 Els Castells: entre la passió i la història, per XAVIER GÜELL CENDRA, pàg. 18. Ed. Cossetània, Valls 2002.

18 Els Castells dels Xiquets de Valls, per FRANCESC BLASI I VALLESPINOSA, pàg. 25. 3a. Edició. Ed. Cossetània, Valls, 1997.

19 Crónica de Valls, de 2 i 9.12.1905. Art.: Costums típics de la ciutat de Valls. Capítol III: Los Castells, per JOSEP ALADERN (Cosme Vidal).

20 El General Baldrich, el Roser, i el castell de nou de Vilanova de 1852, per XAVIER GUELL I CENDRA, publicat al setmanari el 3deVuit, - 20.3.1998. – Els Castells: entre la passió i la història”, per XAVIER GÜELL CENDRA, pàg. 16. Ed. Cossetània, Valls 2002.

21 El Meravellós Trienni Casteller 1851-1853, subtítol: Grans castells a Torredembarra, per LLUÍS SOLSONA I LLORENS a la Rev. Foc Nou, núm. 41, Ed. Colla Joves Xiquets de Valls.

22 Diario de Barcelona de Avisos y Noticias, 27.09.1852.

23 Els Castells: entre la passió i la història, per XAVIER GÜELL CENDRA, pàg. 35. Ed. Cossetània, Valls 2002.

24 La plaça de Vilafranca a la primera època d’or castellera, per LLUÍS SOLSONA LLORENS a la Rev. Foc Nou, núm. 46. Ed. Colla Joves Xiquets de Valls.

120

25 Colección de Artículos, per JUAN MAÑE FLAQUÉ. Art.: Torredembarra, pàg. 221, del 6.9.1853, Barcelona,1856. Joan Mañé i Flaqué, nat el 1823 a Torredembarra i mort el 1901 a Barcelona, quan publica aquest article té 30 anys.

26 Diario de Barcelona de Avisos y Notícias, núm. 251, 08.09.1853. i Colección de Artículos, per Juan Mañé i Flaqué....

27 Ibídem, 27.9.1853.

28 El Meravellós Trienni Casteller 1851-1853, per LLUÍS SOLSONA I LLORENS, a la Rev. Foc Nou, núm. 41, Ed. Colla Joves Xiquets de Valls.

29 El Popular Xón, per JOAN CLIMENT FERRE. Setmanari El Vallenc, 12.11.1999 i el 3deVuit, 26.11.1999 i 3.12.1999.