“La migració digital hauria de facilitar la reinvenció de ... antena local 69:antena local 68...

La revista de la comunicació local Núm. 69 - juny 2010

El ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, analitza el procés de digitalitzaciódesprés de l’apagada analògica (p. 5)

La TDT i la crisi fomenten la creació de grups multimèdia de proximitat (p. 12)

Joan Manuel TresserrasConseller de Cultura i Mitjans de Comunicació

“La migració digital hauriade facilitar la reinvenció dela TV de proximitat”

antena local 69:antena local 68 12/5/10 12:48 Página 1

edito

rial

Direcció: Sònia Maza.Redacció: Anna Alemany, Diego Muñoz (fotografia) Daniel Muñoz (il-lustracions). Signatures: Xavier Abelló, Frederic Cano,Josep M. Casasús, Josep M. Codina, Daniel Condeminas, David Domingo, Antoni Esteve, Pilar Garcia, Toni Gisbert, JulioGómez, Marisa Goñi, Saül Gordillo, Joan Francesc Gras, Àlex Gutiérrez, Gaspar Hernández, Mònica Lablanca, Jordi Llavina,Miquel Macià, Jordi Margarit, Agustí Martin, Ramon Mateu, Fèlix Noguera, Xavier Núñez, Vicent Partal, Patrícia Remiro,Manel Ramon, Josep Ritort, Josep Carles Rius, Miguel Sebastián, Lluís Tolosa, Miquel Tresserras i Joaquim Vidal. Correcciólingüística: Mercè Batlle. Disseny i maquetació: Daniel Muñoz. Impressió: Gràfiques APR.

Redacció i Publicitat, València, 231, 2n 2a. 08007 Barcelona. Tel. 93 488 10 08 Fax 93 487 40 04 [email protected]. Dipòsit legal B-41946-96. ISSN 1886-4074

President: Jaume Gilabert i Torruella. Director General: Joan Vila i Triadú.

Els articles d’opinió expressenúnicament l’opinió dels seusautors. ANTENA LOCAL no es fa responsable del seucontingut.

Un nou MACper a una nova etapaAra fa un any, celebràvem, des d’aquest mateix editorial, que el MAC oferísalguns indicis de redreçar el seu rumb. Dèiem llavors que el Mercat Audiovi-sual de Catalunya, que celebra enguany la seva onzena edició a Granollers,havia de recuperar l’esperit inicial com a punt de contacte de tot el sector au-diovisual de proximitat i havia de tornar a pensar més en els continguts, elsquals van ser la causa del seu naixement com a “mercat” l’any 2000 i no pascom a fòrum de debat. Som a les portes d’un nou MAC i tot fa indicar que elcamí emprès l’any passat es consolida.L’etapa de transició a la TDT s’ha acabat, amb un balanç força positiu, comreconeixen tots els agents del sector, i per tant, ara el certamen de Granollerspot tornar a centrar la seva mirada cap a la producció i la distribució de con-tinguts. Les línies de treball marcades pel nou gerent del MAC, Josep MariaCodina, ens parlen d’un aprimament de la Fira tecnològica i d’un programade debats menys atapeït que altres anys, la qual cosa permetrà dedicar méstemps als contactes comercials entre productores, televisions i estructures desuport al sector. Des de COMUNICÀLIA avalem aquesta visió del MAC menysaparatosa i més pràctica.Per això, enguany per primer cop, patrocinem un dels quatre premis desti-nats a la producció de continguts (vegeu pàgines 16-17). És un premi mo-dest, per la quantitat econòmica assignada, però alhora és una petita em-penta per incentivar les idees o les propostes de programes relacionats ambels temes socials, com ara la immigració, la superació de barreres arquitec-tòniques, la tercera edat o la repercussió social de la crisi econòmica. El pro-jecte guanyador del Premi MAC COMUNICÀLIA tindrà l’ocasió de convertir-se en un espai de la graella de distribució del quart trimestre d’aquest any,passat l’estiu.El MAC té molt de camí per endavant. Les institucions organitzadores, l’Ajun-tament de Granollers i la Diputació de Barcelona, amb el suport extern delDepartament de Cultura de la Generalitat, han d’apostar per convertir el MACen un espai permanent de confluència dels agents del sector, com ens cons-ta que pretén ser el “Mercat virtual”, la plataforma d’Internet per posar encontacte productores i compradors/distribuïdors per tal d’incentivar la com-pravenda de continguts. En aquesta via, segur que hi confluirem.


4 opinió

La cita anual que proposa elMAC arriba enguany en un

moment complicat. Són tempsdurs, de reajustaments de planti-lles, de redimensionament i de re-núncies. Són temps també detrobar companys de viatge per aalleugerir costos. A Ràdio i Televi-sió de Mallorca (RTVM) no hemestat aliens a aquest procés, tot ique amb alguns matisos.

El pressupost de 2010 s’harebaixat un 15% i ens situa persota de les xifres de 2007. Peròen aquest escenari i sense cre-ar dèficit, RTVM ha creat 32nous llocs de treball fins arribarals 118 treballadors, ha dupli-cat les hores de programacióde televisió, i ha triplicat les deràdio. Ens fem forts, doncs, en

la convicció de trobar bonscompanys de travessa per con-tinuar a la trinxera comunicati-va. Bons companys com, a Ma-llorca, els productors del’APAIB, els cineastes de l’A-CIB, l’Associació Premsa Fora-na o la Universitat de les IllesBalears. A Catalunya, les rela-cions amb la XAL i amb COMU-NICÀLIA són molt planeres, ipel camí es troben nous vin-cles.

És per això que des d’a-quest punt de vista la presènciadiferenciada i consolidada deRTVM es ara més necessàriaque mai, en el moment del du-bitatiu i no iniciat procés de re-ordenament del model audiovi-sual balear. L’existència dels

mitjans públics autonòmics noha de perjudicar altres expe-riències diferenciades. Quecada illa pugui desenvoluparles seves competències i queaquestes iniciatives puguin fun-cionar com una mena de fede-ració de televisions insulars,amb bescanvi de continguts icompartició d’allò que pot serd’interès comú, no ha de servist com a amenaça, sinó coma enriquiment. Per acabar laconsolidació de RTVM i perme-tre apuntalar el món multimè-dia en català, és necessari en-derrocar els murs quel’Administració de “l’Estat deles autonomies” ha creat. Araen TDT ja és possible a les Ba-lears sintonitzar un múltiplex

complet amb programació de laCCMA. Per contra, a Catalunyafins ara tot just es sintonitzaIB3. TV Mallorca s’ha postulatcom a una nova opció. Vàlidaper als professionals, per a lesempreses i per als ciutadans.Tres bones raons per a seguirendavant, fent amics, fent mésservei públic en català. Ensveiem al MAC 2010? �

Menys diners,més mitjans

Una més!

Marisa Goñi Directora general de RTV deMallorca

Sembla ser que el procés detransició digital no podia fi-

nalitzar sense viure encara unpenúltim ensurt. Aquesta ve-gada ha estat el Tribunal Supe-rior de Justícia de Catalunya(TSJC) el qual ha volgut afegirmés incerteses intentantanul·lar el procés d’adjudica-ció de la TDT local pública,amb una sentència que dónala raó a una empresa amb seua ‘Vitòria’ que esgrimia que laGeneralitat havia restringit lespropostes de televisió privada“de proximitat”. Aquesta ésuna notícia que en un altrecontext hagués pogut provocarbastants atacs d’ansietat, ma-lauradament, però, els gestorsde la TV pública ja estan tanacostumats darrerament a lessorpreses que només els hanquedat forces per mostrar unacerta preocupació davant laque consideren la penúltimasorpresa d’un procés moltcomplex, massa. També hi haajudat la immediata reacció

del Govern català amb l’anun-ci de presentació d’un recurs auna decisió que segons el Go-vern no s’ajusta a dret.

Des de la Coordinadora deTelevisions Públiques, digui elque digui la legislació i diguinel que diguin els que la inter-preten, creiem que és neces-sària l’existència d’un mínimde projectes de televisió públi-ca de proximitat per assegurarun servei públic del 100%. Imés avui, quan una crisi eco-nòmica ferotge està afectanten major o menor mesura totsels projectes de TV privadacondicionant gairebé semprela programació de servei, d’es-tricte servei públic. En aquestalínia valorem negativament lasentència del TSJC, però so-bretot, valorem molt negativa-ment que avui només s’haginposat en marxa el 40% delscanals públics adjudicats. Lesraons són prou conegudes.Aquest procés ha coinciditamb una situació econòmica

que ha frenat moltes voluntatsi projectes, tant en el sectorpúblic com en el privat. Les di-ficultats que la legislació haafegit a tot el procés mereixenun capítol a part. L’obligaciód’arribar a acords entre ajunta-ments per constituir primer unconsorci i després tirar enda-vant el projecte ha dificultatencara més les coses fins alpunt de frenar algun projecte,que en un altre escenari sí quehagués estat possible.

Tot plegat fa que la radio-grafia actual que ofereix la TVlocal a casa nostra sigui molt di-ferent de la que va preveure enel seu dia el planificador, hi hamolts MUX incomplerts i aixòestà originant unes distorsionsque afecten tot tipus de projec-tes, públics i privats, des delsmés consolidats als que fins itot han nascut arran d’aquestanova situació. La manca encaraavui d’una radiografia definitivafa que en algunes demarca-cions es visqui una situació de

provisionalitat que no ajuda gai-re a consolidar iniciatives delnostre sector. D’això n’és cons-cient la Coordinadora, i és peraixò que defensa la necessitatde tancar al més aviat possibleun mapa real de la TV local.Sota el nostre punt de vista, iamb el permís del TSJC, cal re-definir totes les demarcacions apartir de la realitat econòmica isocial actual de cadascuna persaber en quin punt ens trobemtots i, sobretot, per dimensionartots els projectes. Si afinem bé,qui sap, potser aquests dieshaurem viscut la darrera i no lapenúltima sorpresa �

Xavier Abelló TomásPresident de la Coordinadora deTelevisions Públiques LocalsDirector gerent de TAC 12


opinió 5

El passat 3 d’abril es va produir un fethistòric per a Espanya i per a Catalu-

nya, el naixement de la televisió digital te-rrestre, la TDT. Un esdeveniment compa-rable a l’aparició de la televisió a Espanyael 1956 o a l’aparició de la televisió en co-lor el 1977.

La TDT no és només un canvi tecnolò-gic, amb el seu corresponent guany d’efi-ciència econòmica, sinó també un canvifonamental per a la vida dels ciutadans iper a la seva relació amb la televisió.

La TDT ens ha permès passar de gau-dir de 6 canals d’àmbit estatal, que són elsque teníem amb la televisió analògica, amés de 20 canals estatals, que s’incre-mentaran per sobre dels 30 abans que fi-nalitzi aquest any. Una oferta que, a més,es complementa amb un important nom-bre de canals autonòmics i locals que va-ria en funció del territori i que, en alguns

casos, es concretarà en una oferta addi-cional de 20 canals més.

La TDT fa que a moltes zones d’Espan-ya es passi d’un senyal televisiu amb inter-ferències, neu o ratlles, a un senyal nítid.A més, la TDT introduirà a les nostres llars,de forma generalitzada, la televisió d’altadefinició, una televisió amb prestacions in-imaginables fa uns anys, i oferirà serveisinteractius, versió original, subtítols, etc.

Des dels seus inicis, el desembre de2004, ha estat un projecte d’una gran com-plexitat tècnica i logística, i ambiciós en elsseus objectius. Un projecte que reflecteixperfectament que, quan el que està en jocés el futur i el progrés, sumar voluntats i re-mar en la mateixa direcció és la receptamés segura per aconseguir que allò quesemblava impossible esdevingui realitat.

La substitució de la tecnologia analògi-ca per la digital en el servei de televisió téuna enorme dimensió social, en tractar-sed’un servei pràcticament universal, i téuna especial incidència a Espanya, onmés del 82% dels continguts televisius esreben mitjançant ones terrestres, mentreque aquesta xifra se situa per sota del50% en la majoria de països europeus.

Tenint en compte que el progrés queno arriba a tothom no és un veritable pro-grés, el Govern ha fet un gran esforç peraconseguir que la TDT arribi a tothom,sense exclusions. D’aquest esforç m’agra-daria destacar els més de 130.000 desco-dificadors que, de forma gratuïta, el Go-vern ha lliurat a les persones que estroben dins de l’àmbit d’aplicació del Plade suport a col·lectius amb risc d’exclusió.

El procés de transició a la TDT ha per-mès mobilitzar més de 12.000 milions

d’euros i ha suposat la creació de més de40.000 llocs de treball directes que tin-dran continuïtat amb el procés d’allibera-ció del dividend digital.

Com a conseqüència d’aquest procéss’ha impulsat l’activitat de més de 10.000empreses del sector, fonamentalment ins-tal·ladores i fabricants d’equips. En avan-çar-nos als països del nostre entorn endos anys, les empreses espanyoles estaninstal·lant infraestructures de TDT a paï-sos com Alemanya, França, el RegneUnit, Finlàndia i Noruega, entre d’altres,la qual cosa permet millorar les nostresexportacions i la nostra balança de paga-ments, i fa possible que les empreses es-panyoles amb activitats relacionades ambla TDT se situïn estratègicament a mer-cats de futur, com el llatinoamericà, l’a-siàtic o l’africà.

La TDT es sinònim d’ocupació, d’acti-vitat, de modernitat, d’exportacions, endefinitiva, de futur. Gràcies a l’esforç detots, avui aquest futur és molt més a propi el més important és que nosaltres, com apaís, el tenim molt més a prop.

Aquest projecte ha tingut i tindrà unagran repercussió a tot el sector. Per això,vull agrair als radiodifusors, als operadorsde xarxa, a comunitats i ciutats autònomes,diputacions i ajuntaments, a instal·ladors,fabricants, col·legis professionals i a totsels ciutadans, la seva feina i la seva impli-cació, ja que han fet possible que Espanyaassoleixi, abans que ningú, aquest somni,que avui és una realitat digital.

Estem molt satisfets del camí recorre-gut, però vull ressaltar que aquest camí nos’ha acabat. Volem continuar abordantnous reptes tecnològics, com el desenvo-lupament de serveis interactius, l’alta defi-nició o el dividend digital, entre d’altres.Nous reptes en els quals també volem serels primers i per als quals, com sempre,seguirem comptant amb tothom �

«Quan el que està en jocés el futur i el progrés,sumar voluntats i remaren la mateixa direcció ésla recepta més segura»

Miguel SebastiánMinistre d’Indústria, Turisme i Comerç

Del somni a larealitat digital


6 l’entrevista

Fa tres anys, quanl’entrevistàvem per a aquestamateixa revista, ens referíem alprocés de trànsit a la TDT coma un dels principals reptes queli tocava assumir com aconseller. Ara que l’apagadaanalògica ja s’ha produït, potafirmar que l’ha superatsatisfactòriament?

Jo crec que les coses s’han fet raona-blement bé. Fa unes setmanes clausurà-vem el Fòrum de la TDT i tothom coincidiaa l’hora de fer-ne un balanç positiu. Arabé, pel que fa específicament al sector dela producció de continguts i a la posada enmarxa dels projectes, aquest balançs’hauria de matisar.

De fet, vostè mateix asseguravaque podríem fer-ne unavaloració positiva, si a bandad’una millora en la qualitat derecepció i en la cobertura delscanals, la TDT provocava unadinamització dels negocis, demanera que els inversors

apostessin per entrar al sector ino sortir-ne. La realitat,almenys pel que fa al sectorlocal, és molt diferent...

És cert. Tot i que trobem exemples d’è-xit, també n’hi d’empreses que han tornatla llicència. El ventall de situacions és moltdivers i és evident que el context de crisieconòmica hi ha tingut molt a veure.Aquesta ha tingut un doble impacte. D’unabanda, en la contracció de la liquiditat, ésa dir, no hi ha diners disponibles, és difícilobtenir crèdits i per tant els projectes ago-sarats no troben fonts de finançament ambprou agilitat. D’altra banda, hi ha hagutuna desincentivació de la inversió, de ma-nera que, si bé en el moment de la convo-catòria del concurs proliferaven els projec-tes i tothom hi apostava, en aquestsmoments les perspectives del sector hanestat molt rebaixades. Respecte a exercircom a motor industrial, també és veritatque els projectes vigents, emparats en el

fet que la migració digital no era completa,han situat les seves programacions al límit.

En quin sentit?

Tret d’alguna excepció, en general lesprogramacions disponibles encara no sónles que haurien de ser. Respecte a això, elConsell de l’Audiovisual de Catalunya hafet un pronunciament que jo consideromolt adequat i molt intel·ligent: a partird’ara combinarà el suport al sector amb elrigor. Perquè els compromisos hi són is’han de complir.

El sector, però, reclama unreplantejament del mapa perfer-lo més racional i viable.Tot i que el CAC n’és elresponsable, quin és elposicionament del Govern alrespecte?

Nosaltres avalarem el que digui l’auto-ritat reguladora i el sector, però entenemque plantejar una revisió quan l’actual plaencara no s’ha exhaurit seria un error. Cal-drà veure abans què és el que efectiva-ment es posa en marxa i què és el que no.Des d’aquest punt de vista, encara no

Sònia Maza

Tot i trobar-se a la recta final del seu pas pel Departament, Joan Manuel Tresserras (Rubí, 1955) no

vol valorar encara la seva experiència al Govern de la Generalitat. “Els balanços sempre és millor

fer-los amb una certa perspectiva”. El que sí sembla tenir clar és que aquesta valoració la farà des

del seu despatx de la UAB, d’on va sortir fa quatre anys per dirigir les polítiques de Cultura i Mitjans

de Comunicació del país. “Sóc un professor d’universitat que en cap cas s’havia plantejat un canvi

de vida. Necessito temps per pensar sobre tot plegat, per metabolitzar una experiència tan intensa”.

Tot i així, sí que reconeix sentir-se “modestament satisfet” de la feina feta. Han estat quatre anys

d’esforços i lluites, amb molts reptes a superar. Un de ben recent, el del trànsit a la TDT.

«La crisi aconsella flexibilitat enel compliment dels compromisosdels operadors, però no de forma

il·limitada»Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat

«El CAC ha fet unpronunciament moltadequat i moltintel·ligent: a partir d’aracombinarà el suport alsector amb el rigor»


l’entrevista 7

hem acabat els deures. Tothom ha entèsque el calendari és una referència que noes pot perdre de vista, però tampoc no potser aplicat de manera implacable. Lescondicions de crisi aconsellen flexibilitat,però aquesta no pot ser il·limitada, s’hande fixar un límits. En aquest sentit veig ne-cessari que, a mitjà termini, es convoquinuna espècie d’estats generals del sectorper reunir el món de la televisió de proxi-mitat probablement a propòsit de trobadesque ja tenen lloc periòdicament, com perexemple el MAC de Granollers. Ara bé, elque no podem permetre és que pa-ral·lelament hi hagi qui aspiri a treure’nbenefici incomplint flagrantment les sevesobligacions.

A banda de la sostenibilitat delmapa, hi ha altres factors quegeneren incertesa entre el sector.Un d’ells té a veure amb elscostos que representarà mantenirels centres emissors habilitatsper garantir la cobertura de laTDT quan la Generalitat deixi desufragar-los...

De moment hi ha aquesta garantia d’a-rrencada i s’ha prorrogat el suport per es-tendre el senyal fins al 31 de desembre de2011, però esperem que el sistema acabisent viable i sostenible per ell mateix. Ésdifícil establir on ha d’incidir el suport pú-blic cap al sector. Ha d’incidir en la pro-ducció dels continguts? En el transport delsenyal? Cal fer inversions addicionals permillorar la xarxa de distribució? Precisa-ment per prendre aquest tipus de deci-sions són necessaris aquests estats gene-rals. Però també crec que tant l’autoritatreguladora com l’Administració de la Ge-neralitat ens haurem de moure en paral·lela l’actuació responsable dels operadors. Sihi ha un esforç públic, aquest ha d’anarorientat a objectius d’interès general i, pertant, les empreses s’han de comprometrea complir amb la part que els toca.

Quina és aquest part?

Té a veure amb la programació. El queesperem és que la migració digital, a partd’un nou mapa amb nous àmbits de difu-sió de caràcter comarcal o supracomarcal,garanteixi un nivell de professionalitzacióque la televisió local en la major part decasos no garantia. Aquest plantejament

més empresarial dels projectes ens ha deportar al que podríem anomenar una rein-venció de la TV de proximitat. I és enaquest punt on la convergència de la TDTamb els nous canals i les noves platafor-mes de difusió de continguts pot provocaruna revolució. Aquesta revolució té a veu-re amb el fet que, per primera vegada, lacultura popular, aquella que produeixenles classes populars, té al seu abast unainfraestructura tecnològica sofisticada pera la seva producció. Si les televisions deproximitat són capaces de recollir aquestaproducció i al mateix temps apostar percontinguts interessants per als ciutadansdels àmbits en què es difonen, jugaran ungran paper. Els canals locals no poden sertelevisions generalistes en petit.

Precisament l’establimentde sinergies entre mitjans decomunicació i cultura era unade les fites que es marcava enaccedir al càrrec. És encara unassignatura pendent?

Bé, ja llavors reconeixia les dificultats,i la crisi les ha acabat agreujant. Tambéés veritat que la crisi ha imposat una dosi


8 l’entrevista

de realisme que per força ha obligat tot-hom a fer un exercici de replantejament id’austeritat i això pot ser positiu a mitjà ollarg termini, perquè és possible que si nohaguéssim construït un sistema difícil-ment sostenible. Crec que, a partir d’ara,valdrà molt la imaginació, la connexió,això que ara en diem xarxes socials. La hi-bridació entre Internet i televisió és mésfàcil que es produeixi en els espais deproximitat.

En aquest sentit, és cert que laTDT ha fomentat l’aparició d’unfenomen relativament nou comsón els grups multimèdiad’abast local o comarcal. Quinavaloració en fa?

Aquests grups tenen una funció moltimportant. A Catalunya ens trobem en unaèpoca de canvi de model econòmic, d’unpaís basat en la indústria i els serveis, capa un país basat en l’economia del coneixe-ment. I és en aquest punt on les empresestradicionals, que tenen especialitzacionsdiferents, han d’aliar-se amb aquelles quees dediquen al processament d’informa-ció. Per això crec que, malgrat tots els de-fectes, aquest nou mapa permet l’articula-ció d’empreses multimèdia a pràcticamenttotes les comarques o vegueries de Cata-lunya, i això és enormement positiu.

Això també implica unadescentralització del territori...

Efectivament. De fet, si fa un segle elsomni era el de la Catalunya moderna, ur-banitzada i industrialitzada, que els nou-centistes van formular amb la metàfora dela Catalunya ciutat, nosaltres ara, a travésde les nostres polítiques culturals i de co-municació, apostem per una nova metàfo-ra que contingui el canvi de model econò-mic cap a una societat més equilibrada.És la Catalunya xarxa, una Catalunya alvoltant d’una gran capital, però estructura-da alhora en tot un conjunt d’àrees urba-nes connectades entre elles, no nomésper mitjans de transport, sinó també per

sistemes de telecomunicacions i de trans-ferència constant d’informació i de conei-xement. I en aquest escenari el mapa dela TDT és un mapa urbanitzador. De fet, laTDT no és més que una forma de presta-ció d’un servei universal.

Fa uns dies vostè instava totsels agents del sector a articularun mateix discurs que serveixiper recuperar la centralitat dela comunicació i la cultura dinsles necessitats bàsiques del’estat del benestar. Per quèaquesta necessitat?

Perquè a la nostra època la forma con-creta que adopten les discriminacions so-cials té a veure amb la diferent capacitat i ladiferent qualitat amb què la gent accedeixa les fonts d’informació, al coneixement i ala cultura. Per tant, una política democràti-ca i progressista s’ha de plantejar com aprioritat la garantia d’accés universal. Peraixò és tan important que els mitjans de co-municació de proximitat tinguin al seuabast aquests continguts, que són costo-sos, i els difonguin. El repte dels mitjans deproximitat és adaptar aquests continguts auns costos raonables, adquirir-ne els drets i

«Plantejar una revisió delmapa quan l’actual plaencara no s’ha exhauritseria un error. Caldràveure abans que és el queefectivament es posa enmarxa i que és el que no»


l’entrevista 9

participar de la cadena de finançament detota aquesta producció cultural.

En aquest repte, quin paper ju-guen les estructures públiquesde suport al sector com ara CO-MUNICÀLIA?

És evident que hi ha coses que lespot produir o negociar una televisió sola,però n’hi ha d’altres que, si es fan de for-ma compartida i aprofitant les sinergiesd’uns i altres, porten beneficis. Això re-quereix d’un grau superior de coordina-ció que permet compartir experiències icontinguts, finançar-los, captar recursos

addicionals i mobilitzar projectes d’unacerta ambició. I aquí, les dues platafor-mes públiques que té el país, COMUNI-CÀLIA i la XTVL, tenen ple sentit. Les te-levisions locals, perquè siguin deproximitat per a un territori, no han de re-nunciar a tenir una mirada pròpia sobreel país i sobre el món.

Tornant a les inquietuds delsector, cal sumar-ne una de re-cent: la sentència del TribunalSuperior de Justícia queanul·la el procés d’adjudicacióde la TDT local pública. Pot

afectar això l’actual situaciódel sector?

El que ens diuen els serveis jurídics, iaixí ho ha fet públic el secretari de Mitjansde Comunicació, és que la sentència estàfonamentada amb una certa precarietat.De tota manera hem d’acabar d’estudiar-laper prendre decisions, però ja avanço quesegur que farem un recurs de cassaciódavant el Tribunal Suprem i que, a efectespràctics, ningú no ha de patir per la sevasituació.

Un altre dels neguits del sectorté a veure amb la pirateria digi-tal. Els operadors reclamen unaactuació ferma del Govern.

En això teníem una gran oportunitatamb la Llei estatal de l’audiovisual quenomés ha estat parcialment aprofitada.Només tenim dues vies per resoldreaquesta qüestió: una, que hi hagi l’habili-tació de la possibilitat d’intervenció admi-nistrativa en casos flagrants, i l’altra, querealment puguem accelerar tota la trami-tació. Ja hem obert un gran nombre d’ex-pedients, però és cert que triguen molt aresoldre’s per l’actitud dilatòria dels expe-dientats. Hi ha d’haver una presa deconsciència progressiva.

De fet hi ha tota una sèrie detelevisions -i també de ràdios-que es troben fora del marc

«Malgrat tots els defectes,el nou mapa de la TDTpermet l’articulaciód’empreses multimèdiaa pràcticament totes lescomarques o vegueriesde Catalunya, i això ésenormement positiu»

«No estem satisfets ambla Llei estatal del’audiovisual. Si hi hainvasió competencial larecorrerem i plantejaremal Govern de l’Estat lesnostres al·legacions»


10 l’entrevista

Quanta estona dedica al diaa mirar la TV?La majoria de dies no puc. Però, si puc,em relaxa. Sobretot hi veig cinema, docu-mentals, esports i informatius.

I a escoltar la ràdio?L’escolto al cotxe mentre vaig de casa aldespatx o quan en torno.

I a navegar per Internet?Tot just consultes d’urgència. Si disposod’algun moment lliure –ara no és gaire so-vint– aprofito per consultar premsa anti-ga, cercar lletres de cançons que no arri-bo a desxifrar o seguir les activitatsd’amigues i amics als quals veig molt poc.

Quants correus electrònics rep al dia?Al correu personal, una vintena. Al delDepartament, moltíssims, però m’ajudeni el garbellen a la Secretaria.

Un programa de ràdio / TV preferit?Molts. Una entrevista intel·ligent a unapersona interessant és un gran estímul.

Un web?Per als amants de la política i l’anàlisi deldiscurs: www.americanretoric.com

Té reproductor d’mp3/4? Si és aixíquin tipus de música hi porta?Aquestes plataformes acaben a mans delsmeus fills. Escolto clàssics del rock en CD.I algunes curiositats recents, a la xarxa.

Últim llibre que s’ha llegit?Els jugadors de whist, de Vicenç Pagès.

Un viatge per recomanar?Tikal (Flores, Guatemala)

Alguna afició especial?Llibres i premsa antics. I, si hi ha temps,lectura i golf.

Un indret per perdre’s?Londres: Kew Gardens, si fa bon dia, i lli-breries de Charing Cross si el dia és gris.

El test de... Joan Manuel Tresserras

legal: les emissores sense ànimde lucre o comunitàries. Al no-vembre el Govern anunciaval’aprovació per a aquesta prima-vera d’un decret que els donariacobertura legal. En quin estat estroba aquest decret?

Continuem amb aquest calendari. Es-pero que, tant aquest decret com la Lleidel cinema estiguin enllestits abans de lesvacances d’estiu.

Quant a l’oferta pública local,només una quinzena dels 37canals previstos estan emetent...

La caiguda d’ingressos de molts ajun-taments ha fet que reconsiderin les sevesprevisions. Però nosaltres no estem en si-tuació de compensar les mermes que aixòimplica. Si hi ha algun consorci que noacaba de posar en marxa el seu canal,evidentment el cost del transport delsenyal s’ha de cobrir d’alguna manera perpart dels municipis que són titulars d’a-quests canals i s’ha de demanar als ac-tors públics que intentin complir amb elsseus compromisos. Aquest és un dels te-mes que està en l’agenda de conversesamb el CAC. Els híbrids entre web i televi-sió són una bona alternativa i per aixòhem posat a l’abast la proposta de “CanalCiutadà”.

De fet a moltes demarcacions lestelevisions privades ja fan aques-ta funció de servei públic...

En aquests casos es pot intentar arri-bar a acords, sempre, evidentment, a par-tir del vistiplau del CAC.

La Llei estatal de l’audiovisualja ha entrat en vigor. Des deCatalunya, algunes veus l’hanqualificat de LOAPA audiovi-sual. Quina actuació preveu elGovern si efectivament es pro-dueix una invasió de competèn-cies?

No hem de deixar que això passi. Jas’han demanat els informes preceptius perpoder formar-nos una opinió jurídicamentsòlida, ben coberta i estructurada. Ara bé,en algunes matèries en què entra la Lleiaudiovisual espanyola, com per exempleen la qüestió del finançament dels mitjanspúblics, tenim molt clar que la normativade referència per a nosaltres és la Llei ca-talana de l’audiovisual. Estem convençutsde la legitimitat i de la validesa del modelde finançament mixt pel que hem optat.En general, no estem satisfets amb aques-ta Llei. Si hi ha invasió competencial la re-correrem i plantejarem al Govern de l’Estatles nostres al·legacions.

El decret que modifica el pro-cés d’elecció del president delConsell General de la Corpora-ció Catalana de Mitjans Audio-visuals també ha estat objectede dures crítiques...

Aquest és un tema complicat. Bàsica-ment el que es produeix és que, a partir dela renúncia d’un membre del Consell que,a més, exerceix la presidència, el principalgrup de l’oposició fa el càlcul i veu que, siimpedeix que s’aprovi el nom d’un substi-tut, en comptes de dotze, el Consell esqueda amb onze membres, de maneraque a partir d’un acord intern sense gairevalor jurídic, perquè era provisional finsque s’aprovés el reglament, encara pen-dent, nomena una de les persones propo-sades per l’oposició com a president. Aixòrepresenta un frau tan gran al pacte queinicialment s’havia contret que el Governno ho pot acceptar. Per això s’aprovaaquest decret, que no varia els dos terçosrequerits per al nomenament del presi-dent, sinó que estableix que si es produeixuna renúncia i una vacant dins dels sisanys establerts de mandat, i no es pot pro-cedir als tres terços en primera votació,l’elecció, pel que resta de mandat, puguifer-se per majoria absoluta. Per què? Per-què si no sempre pot haver algun grup dela cambra que exerceixi el bloqueig al ser-vei dels seus interessos. Que vulgui espe-cular, introduir la dinàmica partidista i elpols polític tàctic en comptes de donarprioritat a la bona gestió de l’empresa pú-blica. I el procediment triat és el del decretllei, perquè és el que permet la intervenciómés ràpida, tenint en compte que laCCMA té reptes tan importants sobre lataula com l’aprovació del seu contracteprograma. És possible que el Consell deGaranties Estatutàries no tingui en compteaquesta urgència, però el Govern no no-més pot tenir-la en compte, sinó que és laseva obligació �


12 a fons

Futur multimèdiaLa TDT i la crisi fomenten la creació de grupsmediàtics de proximitat

Anna Alemany

La transició de la televisióanalògica a la televisió digitalterrestre (TDT), la migradesa derecursos tècnics i econòmics delsector audiovisual de proximitat,i la crisi, amb la conseqüentdavallada dels ingressospublicitaris, han potenciat laconcentració empresarial i lacreació de grups multimèdialocals. Cambrils Audiovisual,Osona Comarca, el Grup Taeluso el Grup Segre són quatreexemples de negocis combinats(premsa, ràdio, televisió iInternet) de proximitat, quecoincideixen en el fet quel’única possibilitat de sobreviureal difícil moment econòmicactual i assegurar-se el futur ésesdevenir un petit o mitjà grupmultimèdia.

El grup del diari Segre, nascutel 1982, va sumar fa 15 anysSegre Ràdio, seguida dePròxima FM, el portal d’Internetsegre.com l’any 2000 i,finalment, Lleida TV, el 2001.


a fons 13

La implantació de la TDT ha brindat unseguit d’oportunitats al sector audiovi-

sual de proximitat de Catalunya, entre lesquals destaquen el naixement i la conso-lidació de grups multimèdia de volum pe-tit o mitjà. Aquesta és una de les conclu-sions que estableix l’informe del Consellde l’Audiovisual de Catalunya (CAC) Diag-nòstic de la televisió digital terrestre local aCatalunya (setembre-octubre 2009), i queconstaten grups multimèdia privats quehan sorgit a tot Catalunya. A les comar-ques de Lleida trobem el Grup Segre (dia-ri Segre en català i castellà, Ràdio Segre,Lleida TV i segre.com) i Dalmau Multimè-dia, (diari La Mañana, Canal Català LaManyana TV i lamanyana.es). A l’Alt Piri-neu, hi ha Cadena Pirenaica de Ràdio i TV(Pirineus TV a La Seu d’Urgell i diversesemissores de ràdio a Andorra). A la Cata-lunya Central, trobem el Grup Taelus (SERManresa, 40 Principals Bages, Canal Ta-ronja –amb tres llicències, una al Bages,una a Osona i una altra a l’Anoia- i el men-sual gratuït Freqüència); el Grup Regió 7(diari Regió 7, TV Manresa i regio7.cat);l’empresa Osona Comarca de Mitjans deComunicació (Ràdio Vic, setmanari OsonaComarca, Canal Català Osona i osonaco-marca.com); l’empresa Premsa d’Osona(bisetmanari El 9 Nou, El 9 Ràdio, El 9 TVi el9nou.cat), aquestes dues últimes d’àm-bit estrictament osonenc. A les comarquesgironines, tenim Comunicacions del Ripo-llès (setmanari El Ripollès, Ràdio Ripoll,TV del Ripollès i elripollesdigital.com), alRipollès, i el grup format per Olot TV i Rà-dio Olot, a la Garrotxa. A les comarques del’Ebre, hi ha dos grups força joves, el for-mat per Canal TE (televisió) i Més Ebre (bi-setmanari gratuït) i el Grup L’Ebre (setma-nari La Veu de L’ebre, L’Ebre TV iebredigital.cat)., Finalment, a les comar-

ques barcelonines, destaca la creació re-cent del Grup Llobregat Comunicació alBaix Llobregat (ETV-Llobregat TV, setma-nari 30º i e-digital.cat). Pel que fa a grupsmultimèdia públics gestionats per ajunta-ments, n’hi ha força exemples, com araCambrils Audiovisual (ràdio i televisió), Ba-dalona Comunicació (revista mensual Bè-tulo, ràdio i tele), El Vendrell Comunicació(ràdio i tele), Sercom S.L, de Vilafranca delPenedès (ràdio, tele i mitjà digital), Socie-tat Municipal de Comunicació de Terrassa(ràdio, tele i mitjà digital), Cugat.cat, deSant Cugat del Vallès (ràdio, tele i mitjà di-gital) o Mitjans de Comunicació de l’Hos-pitalet (mensual Diari de l’Hospitalet, rà-dio, tele i mitjà digital), entre d’altres.

Sumar com a única solucióLa tendència a crear grups multimèdia

també s’ha vist reforçada per les dificultatseconòmiques de les empreses periodísti-ques, que veuen en la suma de mitjansl’única solució possible per fer front a lacrisi econòmica. Així ho creuen diversosresponsables de mitjans de comunicacióde proximitat, com Joan Turró, directord’Osona Comarca de Mitjans de Comuni-cació: “Ara ens toca subsistir. I ho hem defer amb imaginació”. El grup multimèdiaosonenc està integrat pel setmanari OsonaComarca, Ràdio Vic i Canal Català Osona(l’antiga TVO). “La crisi ha provocat que alsetmanari i a la ràdio suméssim la televi-sió, que per si sola no era viable econòmi-cament”, explica Turró, que gestiona lesfranges locals de Canal Català Osona desde finals de 2009. A més, Turró consideraque “els mitjans de proximitat, per ellssols, no funcionen”.

De la mateixa opinió és la directora ge-neral del Grup Taelus, Pilar Goñi: “L’única

manera de funcionar actualment és for-mant part d’un grup multimèdia”. El GrupTaelus va néixer partint de la ràdio, ambRàdio Manresa i 40 Principals, fa 16 anys.De seguida, el seu president, Ferran De-bant, va diversificar el producte i va crear,d’una banda, la publicació mensual Fre-qüència i, d’altra banda, va implantar a Vicles emissores 40 Principals i SER Osona.Finalment, fa tres anys, el grup multimè-dia va fer el salt a la televisió amb la crea-ció de Canal Taronja Bages, Canal TaronjaOsona i Canal Taronja Anoia, amb una de-legació petita també al Berguedà.

De la ràdio també sorgeix el grup mul-timèdia Cambrils Audiovisual, una entitatpública que engloba Ràdio Cambrils, queaquest any compleix el seu 25è aniversa-ri, i TD Camp-Televisió de Cambrils, mitjàde comunicació del Camp de Tarragona,gestionat pel Consorci de la Televisió Digi-tal del Camp. El director de Cambrils Au-diovisual, Josep Maria Pagès, explica queel grup neix de la suma de Ràdio Cambrilsi Canal Camp, la televisió de la Selva delCamp, de la qual era director. “Amb la po-sada en marxa del pla tècnic de la TDT,una sèrie de pobles havíem d’anar juntsper abastir un canal públic de televisió di-gital”, recorda Pagès, que continua: “Va-rem fusionar els dos equips, el de la ràdioi el de la televisió, i ens hem convertit enun grup multimèdia”.

D’altra banda, el diari de referència ales terres de Ponent, el Segre, va passarde ser un diari “a un grup de comunica-ció quan vam decidir que el que fèiem noera només imprimir paper sinó transmetreinformació”, explica el director executiudel Grup Segre, Joan Cal. Seguint aquest“canvi de concepte”, el grup del diari,nascut el 1982, va sumar fa 15 anys Se-gre Ràdio, seguida de Pròxima FM, el por-tal d’Internet segre.com l’any 2000 i, fi-nalment, Lleida TV, el 2001.

Paral·lelament, el grup ha impulsat di-versos projectes i aliances editorials arreudel territori. Joan Cal considera que, “perla dimensió del negoci”, és diferent cons-truir un grup de comunicació partint d’undiari, com en el seu cas, que si s’haguéscomençat amb un mitjà audiovisual: “Undiari suposa entre el 75% i el 80% del vo-lum total de facturació d’un grup multi-mèdia. Al Grup Segre, el diari és el motorprincipal del projecte”. El Segre té una ti-rada de 14.000 exemplars diaris entre lesdues edicions, la catalana, que va aparèi-

Osona Comarca de Mitjans deComunicació està integrat pel setmanariOsona Comarca, Ràdio Vic i Canal CatalàOsona (l’antiga TVO).


14 a fons

xer per primera vegada el 1997, i la cas-tellana. “L’avantatge de ser un grup multi-mèdia és que tot està per fer, que no hi haun estàndard clar de negoci multimèdia i,per tant, cadascú se l’està inventant”,manifesta Cal.

Periodistes multimèdia Formar part d’un grup multimèdia de

proximitat permet a l’empresa reduir des-peses, ja sigui de lloguer de local, com demitjans tècnics i de recursos humans. ACambrils Audiovisual, al Grup Taelus i aOsona Comarca de Mitjans de Comunica-ció, les redaccions són conjuntes entre elsdiversos mitjans del grup. “No crec en lesredaccions on un fa només ràdio i l’altrenomés fa tele”, diu la directora general delGrup Taelus, que afegeix: “Aquí, tots femde tot. Un periodista fa de càmera, de re-alitzador de televisió, escriu una notícia,cobreix una roda de premsa i edita un es-pot”. El Grup Taelus té, com a valor afegit,la seves quatre seus -Manresa, Vic, Bergai Igualada-, que treballen independent-ment l’una de l’altra, tot i que intercanvienaquells continguts que “ultrapassen terri-toris”, com peces sobre la Patum de Ber-ga o l’empadronament dels immigrantsirregulars a Vic. Cada seu té la seva redac-ció de ràdio, televisió i el seu departamentcomercial. En total, 47 persones formen laplantilla del Grup Taelus.

Per la seva banda, el director de Cam-brils Audiovisual considera que, “tenintuna sola redacció, aprofitem sinergies,perquè la plantilla, en un context coml’actual, és el principal cost econòmic d’u-na empresa”. Pagès explica que els tre-balladors del grup “han de saber fer de

tot: presentar continguts per a televisió,editar-los, enregistrar-los i també fer-neper a ràdio”. Cambrils Audiovisual estàformat per quinze treballadors i comptaamb una desena de col·laboradors. Mal-grat aquesta versatilitat del personal, elsresponsables dels grups són conscientsque hi ha qui està especialitzat més en unàmbit i en un mitjà, i hi ha qui ho estàmés en un altre.

En canvi, per la magnitud de la sevaredacció, formada per una seixantena deprofessionals, els periodistes del Grup Se-gre estan especialitzats en cada un delsmitjans, “tot i que la coordinació entre ellsés única, i la tendència és que cada vega-da estiguin més interelacionats”, explica eldirector executiu del grup, Joan Cal. Enaquest sentit, el periodista de Lleida TVque cobreix un acte torna a la redaccióamb imatges que poden ser utilitzades peral web o per al diari i, fins i tot, en pot es-criure un breu. “Tenim una sola fàbrica denotícies i, des del primer moment, varemfer una equiparació salarial entre els pro-fessionals dels diversos mitjans”, explicaCal, que argumenta: “No pots tenir ungrup multimèdia on la gent de ràdio cobrimenys, com tradicionalment ha estat, oque els de la televisió tinguin unes condi-cions precàries, com sol ser en la televisiólocal. Llavors, el grup no funcionaria”.Joan Cal afegeix que la tasca de coordina-ció no és fàcil: “S’han d’encaixar moltespeces i, a vegades, es generen dinàmi-ques de conflicte dins el grup, perquè elsperiodistes, en general, són molt gelososde les seves fonts”. El director executiu delGrup Segre conclou que “no tothom queté molts mitjans és multimèdia. Ser multi-mèdia és un acte de voluntat en el sentit

de produir informació i transmetre-la a tra-vés de diferents suports”.

De la tele a la ràdio, i al revés Un altre avantatge dels grups multimè-

dia és que els seus mitjans poden inter-canviar-se programació. “Una entrevistapura i dura de televisió pot ser posterior-ment emesa per la ràdio”, considera PilarGoñi. “El que no es pot fer és al revés”,afegeix. Però no ho veu de la mateixa ma-nera Joan Turró: “Nosaltres fem tertúliesde ràdio per a televisió, perquè hem d’a-profitar tots els mitjans que tenim”, expli-ca. Segons Turró, Canal Català Osona “ésuna televisió feta d’acord amb les possibi-litats que tenim. I, en aquest sentit, ensbasem en la repetició dels espais, perquèno podem competir en horaris amb la res-ta de cadenes generalistes”. De la mateixamanera treballen a Cambrils Audiovisualon, quan no emeten programació regulartelevisiva, l’espectador té l’oportunitat deveure i escoltar en directe Ràdio Cambrils.

Un altre cas és l’adaptació d’un con-tingut de premsa escrita a la televisió. Enaquesta línia, el Grup Segre, ha rebut re-centment el premi Miramar al millor pro-grama de televisió local pel seu espai Es-port de base, una adaptació televisiva d’unsuplement del diari Segre sobre esportbase. D’altra banda, Joan Cal explica queaprofiten els personatges “per terra, mar iaire: un personatge és entrevistat per la rà-dio, la televisió i el diari. I l’entrevista potser realitzada per un únic periodista o pertres de diferents, depèn”.

Com gestionar la publicitat A Osona, la publicitat de Canal Català

Osona, Osona Comarca i Ràdio Vic es ges-tiona conjuntament entre els tres mitjans.En aquest sentit, s’ofereixen paquets pu-blicitaris que inclouen mòduls en premsa,espots televisius i falques de ràdio. “Fer-ho per separat, com havíem fet en ante-riors èpoques, ara no té sentit”, considerael director del grup, Joan Turró. “Si no volsque els clients retallin en publicitat, el quehas de fer és oferir-los els tres mitjans lli-gats en un paquet”, explica, tot i que no“es pot evitar que hi hagi qui només vulgui

El Grup Taelus va néixer partint de laràdio, amb Ràdio Manresa i 40 Principals.De seguida es va diversificar creant lapublicació Freqüència, implantant a Vicles emissores 40 Principals i SER Osona i,fa tres anys, fent el salt a la televisió ambCanal Taronja Bages, Canal Taronja Osonai Canal Taronja Anoia.


a fons 15

contractar publicitat en un suport”. De lamateixa manera treballa el Grup Taelus,que té un sol departament comercial per atot el grup. “Oferim un servei integral alsclients”, explica Pilar Goñi. “Si un clientven sabates, no hem de fer publicitat deles sabates sinó que l’hem d’ajudar a ven-dre sabates. Per tant, com més mitjans lipuguis oferir, millor”, diu.

Gestió de Publicitat de Segre, GPS, ésl’empresa que gestiona l’activitat comer-cial del Grup Segre i compta amb un solequip de comercials que treballen per atots els suports. L’objectiu és fer publicitatmultimèdia, “que en fem, però no és ma-joritària perquè és molt difícil”, manifestael director executiu del grup, “a causa del’herència mil·lenària dels clients, ja quel’un vol només un mòdul i l’altre prefereixuna falca”. Segons Cal, la publicitat multi-mèdia “és un procés que hem de veurecom evoluciona perquè, actualment, ambla crisi, està aturada”.

Per la seva banda, Cambrils Audio-visual, en ser una entitat pública, se-gueix un camí diferent: “Tenint encompte la nostra vocació pública, i queno podem dependre de la publicitat perfinançar la part que necessitem percompletar les aportacions públiques,hem optat per oferir solucions en l’àm-bit de l’enginyeria, la tecnologia i la te-lemàtica”, explica Josep Maria Pagès.En aquesta línia, des del grup “hem aju-dat a posar en marxa l’Ebre TV”, la tele-visió vinculada al setmanari La Veu del’Ebre. “És una de les primeres expe-riències a Catalunya que una entitat pú-blica ajudi una empresa privada de co-municació a posar en marxa el seuprojecte televisiu”, afirma Pagès. El di-rector de Cambrils Audiovisual va mésenllà, i avança que, de cara al setem-bre, les dues televisions estrenyeran re-lacions amb intercanvis de programes icol·laboracions comercials.

Mirant el futur Les múltiples experiències dels grups

multimèdia de proximitat han demostratla viabilitat dels seus negocis, ja siguiperquè han pogut afrontar amb garantiesla transició a la TDT, com perquè estansubsistint enmig de la crisi econòmica. Amés, els grups creuen en el “valor afegit”que els dóna fer un producte de proximi-tat. “Hem de tenir clar que el futur ésnostre, que tenim més futur nosaltresque altres mitjans d’abast nacional per-què la gent del territori el que més valoraés el mitjà de proximitat”, diu Joan Turrórespecte al futur del grup multimèdia queencapçala. Josep Maria Pagès, de Cam-brils Audiovisual, entén que el grup esde-vingui, en un futur, “la gran caixa de res-sonància de la Costa Daurada per a laresta del món” i, per aquest motiu, estantreballant per a la posada en marxa de laseva televisió per Internet. La televisió IPtambé és el repte del Grup Taelus, junta-ment amb la “il·lusió de poder treure lapublicació Freqüència setmanalment”,explica Pilar Goñi.

“Volem estar tecnològicament i orga-nitzativament preparats per seguir sentlíders de la comunicació local quan lapremsa s’extingeixi, ja que és l’únic mit-jà de pagament que queda en un móngratuït”, manifesta Joan Cal, que avançaque el Grup Segre treballa perquè se-gre.com esdevingui parcialment de pa-gament, i alhora també es planteja fertelevisió IP. “Amb aquests projectes ensestem assegurant el futur del grup”,conclou �

De la ràdio sorgeix el grup multimèdiaCambrils Audiovisual, una entitat públicaque engloba Ràdio Cambrils i TD Camp-Televisió de Cambrils.


El Mercat Audiovisual de Tecnologia iContinguts, l’Audiovisual MAC, celebra

la seva onzena edició els propers 26 i 27de maig. Un any més, la capital del VallèsOriental, Granollers, es converteix durantdos dies en la capital del sector audiovi-sual de proximitat del nostre país.

Tal com s’havia fet en les darreresedicions, COMUNICÀLIA i el Consorcidel Mercat Audiovisual de Catalunya(CMAC) han renovat el conveni decol·laboració que permet a l’estructurapública de suport al sector audiovisualde gaudir d’una important presència enel Mercat. Però aquest any hi ha algunesnovetats destacables.

Per primer cop, COMUNICÀLIA pa-trocina un dels Premis Audiovisual MAC,que tenen l’objectiu d’incentivar la pro-ducció, la qualitat i la innovació de con-tinguts audiovisuals de proximitat. Estracta del Premi Comunicàlia, dotat amb10.000 euros, destinat a un projecte deprograma seriat de contingut social. S’hihan presentat sis propostes, una de lesquals serà la guanyadora i, per tant, tin-drà l’oportunitat de passar a la graella dedistribució de COMUNICÀLIA durant eldarrer trimestre de l’any. Els projectespresentats són: L’Excusa!, de Produc-cions Minnim; Lletres del món, d’El 9TV;Valors.tv, de Clack Produccions; Petit

Univers, d’Esquirol Films; En els límits,de Wai Entertainment, i Agermanats, deYess! Studio.

A més del premi que patrocina CO-MUNICÀLIA, els Premis AudiovisualMAC estan compresos pel Premi NouFormat XTVL, dotat amb 14.000 euros,al qual opten 11 projectes; el Premi Gra-nollers Audiovisual, a la innovació en elcontingut i la distribució, dotat amb10.000 euros, i el Premi VOTV Terra deMúsics, dotat amb 3.000 euros.

16 actualitat

Imatge de l’edició de l’any passat, a laqual van assistir més de 2.000 persones.

L’Audiovisual MACtorna als seus orígensL’onzena edició de la fira de referència del sector dóna més protagonisme a la televisió deproximitat i als seus continguts

El mercat de referència del sector audiovisual de proximitat al nostre país, l’Audiovisual MAC

2010, torna un any més a Granollers. El 26 i 27 de maig tindrà lloc l’onzena edició del Mercat

Audiovisual de Catalunya, en el qual COMUNICÀLIA hi participa de manera més activa que mai:

patrocinant un dels Premis del certamen, dotat amb 10.000 euros, organitzant una sessió de

treball entre televisions de proximitat i mitjans digitals, i també amb l’habitual estand per donar a

conèixer la seva oferta de programació.


El jurat dels Premis està format perPere Gibert, cap de Programes de laXAL; Anna Alemany, coordinadora deContinguts de COMUNICÀLIA; AlbertJordana, director gerent de Vallès Orien-tal Televisió (VOTV); Inés Garriga, de laFundació Digitalent, i Lau Delgado, delCentre d’Investigació i DesenvolupamentAudiovisual de Granollers (CIDAG). Enaquesta edició, s’ha optat per prescindirde les sessions de pitching per presentarels projectes.

Paral·lelament als Premis, també tin-drà lloc la 3a Mostra de Programes deTelevisió de Proximitat, amb 27 progra-mes presentats, que guardonarà els dosmillors espais emesos per les televisionsde proximitat durant el 2009, en les ca-tegories de cultural i entreteniment.

Sessió de treball i estand A més del Premi, COMUNICÀLIA tam-

bé fa servir la convocatòria del MAC d’en-guany per organitzar una sessió de treballa porta tancada, en la qual hi podran par-ticipar les televisions locals que té adheri-des i els mitjans digitals associats a l’Asso-ciació Catalana de Premsa Gratuïta iMitjans Digitals (ACPG). La reunió se cen-trarà en l’intercanvi de continguts entre elsdos organismes, que s’està fent regular-ment des de l’estiu de l’any passat. D’a-questa manera, televisions i mitjans digi-tals tindran l’oportunitat de posar damuntla taula les seves necessitats entorn a lagraella que se’ls ofereix actualment. Amés, es projectaran algunes mostres deles càpsules que participen de l’intercanvi.

Finalment, COMUNICÀLIA oferirà desdel seu estand en la Fira Tecnològica, si-milar en grandària al de la passada edició,informació sobre la graella de continguts,el sistema de distribució via IP, vídeos pro-mocionals dels seus programes i també deles televisions adherides.

Nova etapa El Mercat de l’Audiovisual de Catalun-

ya enceta, aquest any, una nova etapa,amb Josep Maria Codina com a nou res-ponsable, en substitució de Mercè Ca-mins, que en va ser la directora en les cincúltimes edicions. Codina compagina provi-sionalment aquest càrrec al capdavant delCMAC amb la gerència del Centre de Pro-ducció Audiovisual Roca Umbert, de Gra-nollers. En aquesta nova fase, el MAC“apostarà més que mai pel mercat de pro-ximitat de televisió a Catalunya”, segonsha manifestat Codina.

En aquest sentit, el MAC torna unamica als seus orígens i aposta per debats

més centrats en el sector audiovisual deproximitat. Per exemple, dimecres, des-prés de la conferència inaugural del mer-cat, a càrrec del president de la Corpora-ció Catalana de Mitjans Audiovisuals,Enric Marín, tindrà lloc la ponència Situa-ció de la comunicació de proximitat des-prés de l’encesa digital completa de laTDT-L, que comptarà amb la participacióde la directora general de Comunicació iServeis de Difusió Audiovisuals de la Ge-neralitat de Catalunya, Patrícia Remiro; elpresident de la Coordinadora de TV Públi-ques Locals i director gerent de TAC 12,Xavier Abelló; el vicepresident de l’Asso-ciació Catalana de Concessionaris de laTDT Local, Miquel Miralles; el director ge-neral de la Xarxa Audiovisual Local, MarcMelillas; el director general de COMUNI-CÀLIA, Joan Vila i Triadú; i el vicepresidentd’Asimelec, Jesús Casado.

El mateix dimecres, també tindrà llocuna sessió sobre models de gestió de la te-levisió pública, una sobre dades d’audièn-cia en el mercat de proximitat i una altrasobre els gustos dels espectadors de lestelevisions locals i comarcals, a càrrec derepresentants del Baròmetre de la Comu-nicació i la Cultura. D’altra banda, el dijouss’iniciarà amb una ponència sobre la Lleigeneral de la comunicació audiovisual, se-guida de la presentació dels resultats delthink-tank sobre cultura i audiovisual, unaxerrada sobre les claus per salvar la crisien el sector audiovisual de proximitat. Lafira es tancarà dijous a la tarda amb el lliu-rament dels Premis abans esmentats.

La plataforma de mercat virtual,una novetat

Paral·lelament, s’organitza el mercatde continguts, que afavoreix les polítiquesd’intercanvi, coproducció i compra i vendade continguts específics per al sector.Aquest any, com a novetat, el MAC iniciauna plataforma virtual de continguts i dis-tribució que posarà en contacte a produc-tores i compradors/distribuïdors durant totl’any, per tal de potenciar el mercat decontinguts audiovisuals de proximitat i do-nar sortides reals a aquest sector. La pla-taforma digital, que rep el nom de “Mercatvirtual”, oferirà el seus serveis tant a pro-ductores ja establertes que volen expandirles seves vendes, com a productores peti-tes que vulguin solucions als seus proble-mes de visibilitat i capacitat de venda. Hihaurà una part pública, amb informaciógeneral, i una part privada on, previ regis-tre, es podran visionar els programes pen-jats i consultar les ofertes i demandes. Bà-sicament es podran trobar al Mercatvirtual dos tipus de continguts: programes

acabats, que busquen més rendibilitat, ex-plotació i difusió en nous mitjans; i projec-tes en fase de desenvolupament que bus-quen finançament o necessiten la comprao coproducció per a la seva realització o fi-nalització. En una primera fase, la plata-forma utilitzarà la web de l'AudiovisualMAC (www.audiovisualmac.com) com apont per començar a oferir alguns delsseus serveis. En el decurs dels mesos pos-teriors, es posarà en marxa una segonafase que desenvoluparà una plataformacomplexa, fins a ser una realitat completadurant l'edició de l'Audiovisual MAC 2011.De forma paral·lela a aquesta plataformadigital, s'organitzaran diverses trobadesanuals per intercanviar opinions sobre elsproductes, materialitzar les possibles com-pravendes i donar visibilitat al mercat.

En relació a la fira tecnològica, ques’ha hagut de reduir per raons logístiquesi pressupostàries, continua sent l’oportu-nitat de les empreses del sector per do-nar-se a conèixer als seus clients poten-cials i, alhora, els brinda una oportunitatde generar negoci. I els professionals deles ràdios i les televisions locals també po-den trobar-hi les solucions tecnològiques iels equipaments adequats a les seves ne-cessitats �

actualitat 17

A més de patrocinar un dels Premis delcertamen, COMUNICÀLIA estarà presenta la Fira Tecnològica amb un estandsimilar al de 2009.


Pou del Glaç, 6 B Roger de Llúria, 115, pral 1aTel. 972 27 55 55 Tel. 93 272 61 9617800 Olot (Girona) 08037 Barcelona

Continguts audiovisualswww.catarfilms.com

C/ Mariner, 55, baixos 2a08172 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)Tel. 93 512 43 86

18 producció per a la TV de proximitat


actualitat 19

El 4 de maig de l’any 2000 el Parlament deCatalunya aprovava la Llei 2/2000, que

servia per convertir el Consell de l’Audiovisualde Catalunya (CAC), constituït el 1997 com aòrgan de caràcter consultiu, en un ens públicindependent, amb personalitat jurídica prò-pia, plena autonomia orgànica, funcional i fi-nancera, i capacitat sancionadora. Des dellavors han passat 10 anys i, després de veu-re ampliades les seves competències el 2004amb la reforma de la Llei 2/2000, i el 2005,amb l’aprovació de la Llei catalana de l’audio-visual, el CAC ha aconseguit consolidar-secom a una autoritat reguladora de referència.Per commemorar aquesta fita, el Consell haapostat enguany per intensificar la seva pre-sència al territori realitzant les seves reunionsplenàries fora de la seu de Barcelona. Així, alllarg de 2010 i aprofitant aquests desplaça-ments, el CAC s’ha reunit amb els prestadors

de serveis audiovisuals, responsables políticsi representats civils de les Terres de l’Ebre,l’Alt Pirineu i Aran, Reus i Tarragona, l’Alt Em-pordà, el Baix Empordà, el Ripollès, la Ga-rrotxa, el Pla de l’Estany, la Selva i el Gironès,el Segrià, la Noguera, l’Urgell, el Pla d’Urgell,les Garrigues i la Segarra. Segons el presidentde l’ens, Ramon Font, l’objectiu principal d’a-questes trobades és “conèixer des del mateixterritori la realitat comunicacional del país iapostar per la consolidació de la comunicacióde proximitat”. Fruit de la bona acollida quehan tingut, el CAC reprendrà aquestes visitesa partir del setembre.

Acte oficial al ParlamentA banda d’aquestes trobades amb el

sector audiovisual d’arreu de Catalunya, l’11de maig el Consell celebrava els 10 anys de

l’aprovació de la Llei 2/2000 amb un acteoficial a la Sala Auditori del Parlament deCatalunya. L’acte va comptar amb els parla-ments institucionals de Francesc Codina,president del CAC de 2000 a 2005; JosepMaria Carbonell, president del CAC de 2005a 2009; i Ramon Font, que va iniciar elmandat com a president del Consell el fe-brer de 2009. També van intervenir-hi elspresidents de les dues plataformes de regu-lació de l’audiovisual a què pertany l’ens:Juan Montabes, president de la Xarxa d’Au-toritats de Regulació Mediterrànies (Réseaudes Instances de Régulation Méditerrané-ennes) i president del Consejo Audiovisualde Andalucía (CAA); i Dunja Mijatovic, di-rectora d’Audiovisual de la CommunicationsRegulatory Agency de Bòsnia i Hercegovinai presidenta de la Plataforma Europea d’Au-toritats Reguladores (EPRA). Precisamentun dies després, del 12 al 14 de maig, Bar-celona acollia la 31a reunió d’aquest orga-nisme, que reuneix 52 autoritats audiovi-suals pertanyents a 42 països europeus. Lareunió, que va aplegar al voltant de 150 de-legats, va se organitzada pel CAC.

Quant a la cloenda de l’acte oficial, vaanar a càrrec del president del Parlamentde Catalunya, Ernest Benach, just desprésde la projecció d’un vídeo commemoratiusobre els 10 anys del Consell �

El CAC celebra els 10 anysd’història fent territori

El Ple del Consell amb els prestadors deserveis audiovisuals de l’Alt Pirineu iAran, i els responsables polítics irepresentants civils de la zona, en lavisita realitzada el mes de febrer.


20 actualitat

Espais de memòria, així s’anomena lanova proposta programàtica de CO-

MUNICÀLIA, una producció del MemorialDemocràtic de la Generalitat de Catalunyarealitzada per 4K Vídeo. Es tracta d’unasèrie documental que té com a principalobjectiu donar a conèixer els espais rela-cionats amb la nostra memòria democràti-ca que, repartits al llarg del territori català,la Direcció General de la Memòria Demo-cràtica ha posat en valor. Així, al llarg de13 capítols de 30 minuts de durada, la sè-rie aborda els quatre àmbits en quèaquesta Direcció treballa: la Segona Repú-blica, la Guerra Civil, els espais de fronte-ra i exili, i els espais de lluita antifranquis-ta i transició democràtica. Dirigit per JordiCasadevall i Jordi Palau, presentat peraquest darrer i assessorat documental-ment per d’historiador i tècnic del Memo-rial Democràtic, Gerard Corbella, el pro-grama difon la nostra històriacontemporània a través de les explica-cions d’especialistes i la participació detestimonis que la il·lustren amb els seusrecords. Cada capítol comença amb una

contextualització històrica seguida d’unmapa de situació dels espais que es visi-ten, i compta amb una fitxa pràctica quefacilita tota la informació relativa a la visitadels espais que han aparegut al capítol.

En antena a catorze televisionsEspais de memòria, que va presentar-

se públicament a la seu del Memorial De-mocràtic en el marc dels actes “Un abril re-publicà”, forma part de l’anomenat Paquet

d’exclusivitat i pot veure’s arreu del país através de catorze emissores: ETV LlobregatTV, TV Girona, TV del Ripollès, Olot TV, Ca-nal Nord, Pirineus TV, TV Costa Brava, Llei-da TV, Canal TE, TDCamp , Canal TaronjaOsona, Canal Taronja Anoia, Canal CatalàMaresme i Canal Taronja Bages �

Jordi Palau (a l’esquerra de la imatge), queja havia presentat per a COMUNICÀLIAL’últim trobador, és el conductor -icodirector- d’Espais de memòria.

COMUNICÀLIA estrena una sèriedocumental que recupera la nostramemòria democràtica

L’auditori del FAD de Barcelona vaser l’escenari triat per presentar pú-

blicament Cases i coses, el nou espai di-vulgatiu de COMUNICÀLIA que des delmes d’abril emeten 13 televisions de pro-ximitat d’arreu del territori. Coproduït perAlins Studio i l’Institut Català del Sòl (IN-CASÒL) amb el suport d’ARQUIN-FAD, elprograma “desgrana el procés creatiuque conclou en objectes, edificis singu-lars, nous mecanismes i curiositats diver-ses, basant-se en la creativitat, la singu-laritat, la investigació i la qualitat”. Casesi coses incideix en la importància queBarcelona en particular i Catalunya engeneral tenen a nivell mundial pel que faa l’arquitectura, el disseny, la innovació ila creació. Així, l’espai mostra com esdesenvolupen tots aquests projectes i

quins són aquests creadors que sorpre-nen per l’eficàcia, originalitat i funcionali-tat de la seva producció.

Adreçat a un públic ampliDirigit per Marcel·lí Parés, Cases i co-

ses també es caracteritza per la qualitat enel tractament de la imatge. Tots els repor-tatges estan gravats en alta definició i esbusca el dinamisme visual a través d’unmuntatge molt rítmic amb punts de vistade càmera que destaquen els aspectesestètics i els detalls funcionals dels temestractats. Tot i l’especialització d’aquests te-mes, el tractament és molt planer i clar, demanera que el programa d’adreça a unpúblic molt ampli. Només cal inquietud icuriositat per gaudir de Cases i coses �

El director general de COMUNICÀLIA,Joan Vila; la presidenta d’ARQUIN-FAD,Sílvia Farriol; el director de l’espai,Marcel·lí Parés; i el director deComunicació i Relacions Externesd’INCASÒL, David Companyon, durant lapresentació de Cases i Coses.

‘Cases i coses’ desgrana el procéscreatiu d’objectes i edificis singulars

Foto: Pau Cortina (ACN)


actualitat 21

Els treballs elaborats pelsalumnes de les escoles

Montserrat (Barcelona), Serra-llarga (Blanes), Escola Pia deSarrià (Barcelona), Euclides(Pineda), Jaume Balmes (Bar-celona), i Escola Pia SantaAnna (Mataró) van ser selec-cionats com els millors delspresentats pels 31 centres par-ticipants a la “VIII Mostra deComunicació de BatxilleratBlanquerna”, que organitza laFacultat de Comunicació Blan-querna (FCCB) de la Universi-tat Ramon Llull en col·laboracióamb el Consorci Local i Comar-cal de Comunicació (CLCC),

Televisió de Catalunya, RAC1,l’Ajuntament de Barcelona, elDepartament d’Educació de laGeneralitat, Caixaforum i l’Ob-servatori Europeu de TelevisióInfantil (OETI). El premi per alsguanyadors és l’emissió d’unprograma especial amb els tre-balls finalistes per les cadenesde televisió i de ràdio de proxi-mitat del CLCC, per RAC1 i pelK3 de TVC. Els guardonatstambé participaran en el Festi-val Internacional de Televisióde Barcelona, que organitzal’OETI, i els seus treballs esprojectaran a la Mediateca delCaixaforum �

Èxit de participació a la VIII Mostra deComunicació de Batxillerat Blanquerna

El degà de la Facultat de Comunicació Blanquerna, MiquelTresserras, i el director general de COMUNICÀLIA, Joan Vila,

fent entrega d’un dels guardons.

Després d’un parèntesi de sis mesos, elmagazín de ciència i innovació de CO-

MUNICÀLIA ha tornat a incorporar-se a lagraella a disposició de totes les televisions deproximitat adherides. Realitzat per la produc-tora osonenca Gen-lock Vídeo, Kopèrnik técom a principal objectiu acostar la ciència ila innovació tecnològica a l’espectador demanera atractiva i rigorosa. Sota la direccióde Germen Coll, el programa és presentatdes d’un plató virtual per Judith Mercader icompta amb el suport del Departament

d’Innovació, Universitats i Empresa de laGeneralitat, i amb la col·laboració de diver-sos assessors científics.

Com a novetat en aquesta segona eta-pa, Kopèrnik afegeix una nova secció alscontinguts habituals del programa: un es-pai on els experiments científics casolansdels alumnes de la Universitat de Gironasón protagonistes. A més, l’espai apostaper modernitzar el tractament i el concep-te dels reportatges, prioritzant els exem-ples pràctics per davant de la teoria �

Judith Mercader presenta el programades d’un plató virtual.

La ciència i la innovaciótornen amb ‘Kopèrnik’

COMUNICÀLIA ofereix a totes les televi-sions que té adherides un nou programa:

La cuina al punt, amb Xavier Orfila. Es trac-ta d’un microespai de 15 minuts de duradaconduït pel cuiner del Maresme Xavier Orfi-la. El xef elabora plats populars de la cuinacatalana de manera amena i senzilla, expli-cant-ne els trucs i els secrets perquè l’es-pectador els pugui cuinar a casa. A cadacapítol, Orfila presenta un plat acompanyatd’un vi de cellers catalans. A més, l’espai

inclou informacions sobre denominacionsd’origen i varietats autòctones o ecològi-ques dels productes dels plats. L’espai ésrodat íntegrament a la cuina del restaurantOrfila, al Masnou.

La cuina al punt, amb Xavier Orfila ésuna producció de Wai Entertainment, res-ponsable de la realització d’altres progra-mes distribuïts per COMUNICÀLIA com Lacuina de l’àvia Remei, Mpeg -primeratemporada- i Perfils �

Un nou microespai sobre cuinas’incorpora a la graella

A cada capítol, Xavier Orfila elabora platspopulars de la cuina catalana de maneraamena i senzilla.


22 actualitat

Televisió de Girona ha estrenat un nouprograma. Es tracta de Moltamerda,

un concurs musical que vol descobrir va-lors emergents de la cançó de les comar-ques gironines en els gèneres del pop, elrock, el swing i el melòdic. El concurs s’a-dreça a cantants de 18 a 25 anys, no pro-fessionals de la música, però amb ganesde cantar.

Cada dimarts a la nit, tres cantantscompeteixen en directe interpretant temesmusicals escollits per ells mateixos. Undels tres concursants serà escollit com aguanyador provisional, que serà qui com-petirà a la següent eliminatòria.

El jurat està format pel cantant BlasGonzález, la professora de cant CarmenRodríguez i el músic i compositor Nito Fi-gueres. A més, l'espai compta amb pro-fessors de ball que s'encarreguen de lescoreografies dels concursants. Les galestenen lloc a la sala Coma Cros de Salt. Elprograma consta de vuit capítols, una galafinal i una segona gala dedicada exclusiva-ment al guanyador.

Moltamerda és una producció de Televi-sió de Girona i la productora Kinema Grup,que van començar a buscar concursants aprincipi d'any. En total, una cinquantena depersones s'han presentat al càsting �

Moltamerda vol descobrir valorsemergents de la cançó de les comarquesgironines. A la imatge una de lesconcursants.

Televisió de Gironaestrena un concurs musical

Amb l’arribada de la primavera, CanalCatalà estrena un nou programa diari

d’entreteniment, Working. L’espai és pre-sentat per Roger Carandell, Ernest Codinai Peyu, després que l’estiu passat es po-sessin al capdavant de Piscina comunità-ria, aconseguint un notable debut. Enaquesta ocasió, els tres presentadors esvesteixen d’executius d’una productora detelevisió, des d’on ofereixen un espai de ví-deos divertits i esquetxos realitzats perells. “El seu dia a dia transcorre entre ví-

deos del youtube i els millors moments dela televisió”, explica la directora de CanalCatalà, Núria Codina. Segons ella, “Wor-king fusiona el format del zàping i la sit-com, de manera que s’aconsegueix unproducte molt divertit, dinàmic i innova-dor”. D’altra banda, l’espai rep, de mane-ra esporàdica, la visita de personatges co-neguts que tenen el repte de tirarendavant un programa de televisió. CanalCatalà emet l’espai cada dia a les 15h i ales 18h �

‘Working’, el nou espaientreteniment de Canal Català

Roger Carandell, Ernest Codina i Peyu esvesteixen d’executius d’una productorade televisió per presentar l’espai.


actualitat 23

L’Ebre TV inicia les sevesemissionsTortosa ha estrenat l’Ebre TV, un canal

de televisió de proximitat pertanyent algrup de comunicació del setmanari La Veude l’Ebre, Grup L’Ebre, amb cobertura pera les comarques del Baix Ebre, el Montsià,la Terra Alta i la Ribera d’Ebre.

La nova televisió, dirigida per JosepMaria Arasa, fa una forta aposta per lesnotícies i els programes informatius. D’a-questa manera, cada dia, a partir de les20.25 hores, s’emet l’informatiu L’Ebre no-tícies, editat i presentat per la periodistaClara Tena, de mitja hora de durada. Amés, la televisió ofereix cinc programessetmanals de producció pròpia: Pilota enjoc, presentat per Jesús Ferrando, sobrel’activitat esportiva del cap de setmana;L’Ebre, ara i aquí, conduït per Tere Giné,sobre l’actualitat social; Fem salut, sobresalut pública, presentat per Jordi Segarrà;Joaquim Rambla condueix el programa dedebats El debat de l’Ebre, i, finalment, l’o-ci i la cultura tenen lloc a Posa’t al dia,

amb Albert Grasa. El canal de televisióemet els seus continguts en 16:9.

Inauguració a càrrec delconseller Tresserras

L’Ebre TV va començar les sevesemissions l’últim divendres de març,amb l’acte d’inauguració dels seus estu-dis, que va ser presidit pel conseller de

Cultura i Mitjans de Comunicació de laGeneralitat, Joan Manuel Tresserras.L’acte va reunir, a més, al voltant de 300persones entre veïns, personalitats políti-ques i representants del sector audiovi-sual català �

La nova televisió fa una fortaaposta per les notícies i els programesinformatius.


24 actualitat

L’emissora municipal de Palau-solità i Plegamans reprèn lesemissions i s’adhereix a la FRLCRàdio Palau ha encetat una nova etapa

i ha apostat per sumar-se a la Federa-ció de Ràdios Locals de Catalunya (FRLC),que ja supera el centenar d’emissoresadherides. Després de dos anys de silen-ci, per Sant Jordi, l'emissora municipal dePalau-solità i Plegamans va reprendre lesseves emissions, tot i que de moment, enforma de proves. Ràdio Palau va haver detancar per problemes estructurals a l'edifi-ci on estava ubicada, i ara reinicia les se-ves emissions en uns nous estudis i ambnou director. El nou responsable és el pe-riodista Eduard Garcia, que arriba a la di-recció de la ràdio municipal palauencadesprés de dirigir Ràdio Castellar durant10 anys. Per a Garcia, “l’objectiu principalés intentar que la ràdio reflecteixi al màxim

la realitat social, cultural i política de Pa-lau-solità i Plegamans”.

Emissions regulars pelsetembre

De moment, la ràdio ofereix nomésmúsica per poder comprovar que les no-ves instal·lacions funcionen correctament irealitzar els ajustos de so corresponents.De cara a l'estiu, començarà oferint al-menys un espai diari d'informació, i espreveu també la realització d’algun tipusde programació especial per la Festa Ma-jor del municipi a finals d'agost. La novagraella estable de Ràdio Palau s’estrenaràpels volts del mes de setembre. L'emisso-ra, nascuda el 1989, torna a sonar des del

mateix dial, el 91.7 de l’FM, i properamentiniciarà també les seves emissions en pro-ves per Internet per tal que es pugui escol-tar des de qualsevol lloc del món �


actualitat 25

“Esdevenir una eina útil pera totes les persones vin-

culades o interessades en l’àm-bit de la ràdio de proximitat”,amb aquest objectiu la Federa-ció de Ràdios Locals de Cata-lunya (FRLC) ha decidit renovarla seva pàgina web. Amb undisseny senzill i clar, la navega-ció esdevé intuïtiva i fàcil a tra-vés de les diferents seccions dellloc web. El nou portal, consul-table des de l’adreçawww.radiolocal.cat, potencial’apartat informatiu, amb la pu-blicació de totes les notíciesque genera la Federació i tam-bé les referents a les emissoresfederades. A més, el web incor-pora un espai d’agenda amb elsactes previstos que organitzal’entitat o les ràdios locals queen formen part. A banda de lainformació corporativa sobrel’entitat, el web destina seccionsmonogràfiques als seminaris i

congressos que organitza, aixícom a les publicacions pròpies,com el Llibre blanc de la ràdiolocal pública o el Curs de for-mació de ràdio. D’altra banda, icom és lògic, la nova pàginaofereix una versió renovada delmapa d’emissores federades,que permet la recerca per co-marca, població o nom, l’enllaçal web de cadascuna d’elles, ila reproducció de les sevesemissions en línia.

Nova plataforma pera la programació desuport

Finalment, tal com avançà-vem al número 68 d’ANTENALOCAL, a través dewww.radiolocal.cat es pot acce-dir a la nova plataforma d’inter-canvi de programes i contingutsde la FRLC. Sota el nom de“Programació de suport”, el

nou sistema inclou una descrip-ció detallada dels espais dispo-nibles i permet escoltar-losabans de realitzar la descàrre-ga. Igualment, les emissores po-den publicar els seus espais através d’un sistema de càrregade fitxers molt senzill i intuïtiu �

El nou portal, consultable desde l’adreça www.radiolocal.cat,es presenta amb un dissenysenzill i clar, que facilita lanavegació a través de lesdiferents seccions del lloc web.

La Federació de Ràdiosrenova el seu web

“El reflex de l’activitat deles entitats esportives

del municipi a la programacióde les emissores locals ésd’una importància contrasta-da, contribueix a la cohesió ia la integració social, i alhoraaprofundeix en l’objectiu prin-cipal de les ràdios municipalsque no és altre que el serveipúblic”. Partint d’aquest pre-missa, directors i caps de pro-gramació, d’esports i d’infor-matius d’emissores d’arreu deCatalunya, van reunir-se enuna nova jornada d’”Einesper a la ràdio local”, organit-zada per la Federació de Rà-dios Locals de Catalunya(FRLC). Les noves ins-tal·lacions del RCD Espanyola Cornellà de Llobregat van

ser l’escenari triat per a lasessió de treball, que vacomptar amb les ponènciesde Xavier Andreu, director deComunicació i Relacions Ex-ternes del club blanc-i-blau,Jordi Robirosa, comentaristaesportiu especialitzat en bàs-quet de Televisió de Catalu-nya, i dels responsables deretransmissions esportives de

diverses emissores de proxi-mitat del país.

Els informatius,protagonistes de lapropera sessió

Sota el títol genèricd’“Eines per a la ràdio local”,la Federació ha organitzat jacinc sessions de treball amb

l’objectiu de dignificar el sectorde les emissores de proximitat,d’acord amb el compromís re-collit al Llibre blanc de la ràdiolocal pública, que manifestaque “han de portar a termeamb la màxima qualitat la sevafunció de servei públic”. Lapropera jornada, prevista per adesprés de l’estiu, estarà dedi-cada a la pedra angular de laprogramació de tota emissoralocal: els informatius �

Durant la sessió de treball esva incidir en el vessant méssocial de la programacióesportiva radiofònica. A laimatge, la retransmissió deRàdio Cubelles d’un partit defutbol al municipi.

La funció social de la programacióesportiva a debat


26 actualitat

Tot i que Ràdio Silenci va iniciar lesemissions regulars el gener de

2005, va ser cinc anys abans quan ungrup de veïns de la Garriga va decidirorganitzar-se per impulsar-la davant lamanca de mitjans locals al seu munici-pi. Deu anys després, els Amics de Rà-dio Silenci i l’equip de l’emissora muni-cipal han volgut recordar l’efemèrideamb l’organització d’una primera Set-mana de la Comunicació farcida d’ac-tes. Com a aperitiu, l’emissora rebia lavisita del conseller de Cultura, Joan Ma-nuel Tresserras. Tres dies després, el13 d’abril, una exposició de ràdios anti-

gues i la conferència del periodista Vi-cent Partal servien per inaugurar oficial-ment la primera Setmana de la Comuni-cació, que també va oferir un tallerpedagògic organitzat en col·laboracióde l’AMPA de l’Escola Giroi, la projeccióde la pel·lícula Radio Pirata, visites guia-des als estudis, i una festa nocturna ambels discjòqueis de la ràdio. A més, duranttota la setmana, els programes es vanemetre en directe de cara al públic desd’un sala de l’edifici municipal Can Ras-pall. L’acte central se celebrava el dissab-te 17 d’abril a la plaça de l’Església ambla Gala de Ràdio Silenci �

Durant la primera Setmana de laComunicació de Ràdio Silenci tots elsespais de l’emissora es van emetre endirecte. A la imatge una d’aquestesemissions.

Amics de Ràdio Silencicommemora els 10 anys d’història

Ràdio Voltregà està d’estre-na. L’emissora osonenca

ha renovat els seus estudis,que van ser inaugurats oficial-ment el 29 de gener. L’acte vacomptar amb la presència deldiputat de Cultura de la Diputa-ció de Barcelona, José ManuelGonzález, de l’alcalde de SantHipòlit de Voltregà, Xavier Vila-mala, de l’alcalde de Les Ma-sies de Voltregà, Sergi Vilamala,de diversos regidors d’ambdósmunicipis i de l’equip decol·laboradors de l’emissora.

Amb els nous estudis, ubi-cats a l’Ateneu de Sant Hipòlit,

l’emissora disposa de dos lo-cutoris i un estudi de controlde so totalment insonoritzats iequipats. Les obres de remo-

delació han permès tambécrear un nou espai de redacciói producció de programes. Ac-tualment, Ràdio Voltregà ofe-

reix una programació molt va-riada basada en la música, lacultura i l’esport. La seva grae-lla compta amb una vintenad’espais d’elaboració pròpia detots els gèneres, amb una cla-ra vocació local però sense re-nunciar a un horitzó global �

Les noves instal·lacions del’emissora van serinaugurades el 29 de gener. Ala imatge jugadors del primerequip d'hoquei del Voltregàentrevistats al programad'esports Sac i ganxo.

Ràdio Voltregà estrena estudis


28 breus

L’1 de maig entrava en vigor la Llei ge-neral de la comunicació audiovisual,que té com a objecte la regulació delsprestadors audiovisuals d’arreu de l’Es-tat. Aprovada el 18 de març amb elsvots favorables de PSOE, CiU i CC, elscontraris de PP, ERC, IU i ICV, i l’abs-tenció del PNB, la normativa neix en-voltada de polèmica i ha estat qualifica-da per algunes veus del sectord’autèntica “LOAPA audiovisual” perapostar per un model audiovisual radialque beneficia el sector privat en detri-ment del públic. La Llei permet la des-aparició de la publicitat a TVE, suposala creació del Consell Estatal de MitjansAudiovisuals, preveu la TDT de paga-ment, restringeix l’emissió de contin-guts pornogràfics, estableix un límit de20 minuts de publicitat cada hora, i li-mita els horaris d’emissió d’espais rela-cionats amb el joc o l’esoterisme.Quant al règim de llicències dels opera-dors privats, n’amplia la durada de 10a 15 anys i en permet l’arrendament,aspectes que la normativa audiovisualde Catalunya no preveu. Precisamentper avaluar el efectes de la llei estatalsobre la llei catalana, segons declara elconseller de Cultura i Mitjans de Comu-nicació, Joan Manuel Tresserras, a lespàgines d’aquesta revista (vegeu entre-vista pàgs. 6-10), el Govern de la Gene-ralitat ha demanat els informes precep-tius necessaris, ja que, assegura, “engeneral no estem satisfets amb aques-ta Llei”, i afegeix: “Si hi ha invasió com-petencial, la recorrerem”.

Enric Marín és el nou president delConsell de Govern de la CorporacióCatalana de Mitjans Audiovisuals(CCMA), en substitució d’Albert Sáez,que va renunciar al càrrec a finals demarç. Doctor en Ciències de la Infor-mació i amb una llarga trajectòria vin-culada a la formació acadèmica, Ma-rín va ser secretari de Comunicacióde la Generalitat entre els anys 2004i 2006. Aquesta nova etapa l’afronta“amb molta il·lusió” i amb reptes im-portants sobre la taula, com “la nego-ciació del contracte programa i eltractament de les properes eleccionsal Parlament als mitjans de la corpo-ració”. El nomenament de Marín haestat envoltat de polèmica, ja que elGovern va haver de modificar mitjan-çant un decret la Llei de la CCMA, demanera que la majoria necessària al’hora d’escollir un membre del Con-sell de Govern de l’ens pugui ser sim-ple quan sigui per una substitució amig mandat.

Entra en vigor la Llei estatalde l’audiovisual

LA CCMA canvia de president

Josep Maria Martí ha pres el relleu de Jo-sep Carles Rius al capdavant del Col·legide Periodistes de Catalunya. Martí va serelegit degà amb el 63% dels vots en leseleccions del 12 de març imposant-se al'altre candidat, Salvador Cot. Director deRàdio Barcelona entre els anys 1989 i2001, Martí segueix vinculat a la CadenaSER, és director de l’Observatori de laRàdio i professor titular de ComunicacióAudiovisual a la UAB.

El 19 de març l’auditori Atrium de Vila-decans acollia la 29a Festa de la Co-municació Local i Comarcal, que cadaany organitza la Diputació de Barcelo-na amb l’objectiu de reconèixer la fei-na dels mitjans de proximitat del país.En l’apartat de televisions locals, l’es-pai Esport Base de Lleida TV s’enduiael guardó Miramar. L’espai, que s’emetdes de fa dos anys, aborda l’actualitatde l’esport de base de les terres deLleida. En el decurs de la gala, en quèes va homenatjar el periodista JosepPernau, també van resultar premiats eldiari L’extra, el butlletí municipal Laveu de Montcada, l’espai Paraulofòbia,de Ràdio Mataró, el projecte “Masque-fa sense fils”, la sèrie de reportatgesde Jesús Martínez, sobre la integraciódels nouvinguts a Barcelona a La veudel carrer, i el programa De este a oes-te, de les Emissores Municipals d’An-dalusia.

Josep Maria Martí, nou degàdel Col·legi de Periodistes

‘Esport Base’, de Lleida TV,premi Miramar de TV local

Coincidint amb el seu aniversari, l’e-missora municipal de Cubelles ha in-troduït nous espais a la seva graella.Entre les estrenes destaquen els es-pais La lluna en un cercle i Anuari mu-sical. El primer és un programa musi-cal eclèctic, centrat en grupsdesconeguts barrejats amb grans clàs-sics, mentre que el segon repassa elsfets històrics més destacats, lespel·lícules, les personalitats i les curio-sitats de diferents anys i èpoques. Rà-dio Cubelles commemora enguany els29 anys d’història.

Ràdio Cubelles reforça laprogramació pròpia

El club de les oportunitats, de RàdioBonmatí, va ser escollit com el millorespai de ràdio local en la desena edi-ció dels Premis Ràdio Associació, lliu-rats a finals de març. El jurat va desta-car-ne la capacitat per afrontar elproblema de l’atur d’una manera “va-lenta, singular i imaginativa” aportantdebat, propostes i fins i tot algunes so-lucions. Entre les mencions de quali-tat al millor programa de ràdio local,

Ràdio Bonmatí, Ràdio Mollet iRàdio Barberà, guardonadesals Premis Ràdio Associació

El periodista Pere Sanz ha estat nome-nat director de Comunicació de l'Agèn-cia de Comunicació Local (ACL), res-ponsable de la programació deCOMRàdio, i de la Xarxa AudiovisualLocal (XAL), entitat gestora de la Xarxade Televisions Locals i del diari digitallamalla.cat. Amb una dilatada trajectò-ria periodística i un ampli coneixementdel món local, Pere Sanz és el respon-sable de coordinar l’estratègia de co-municació del grup de mitjans de la Di-putació de Barcelona, que té com aprioritat la informació de proximitat i elsuport als mitjans de comunicació lo-cals. Sanz substitueix en el càrrec JoanCatà, que ha estat nomenat directorgerent del Consorci Digital Mataró-Ma-resme, responsable de la nova televisiólocal pública del Maresme.

Pere Sanz substitueix JoanCatà en la direcció de Comu-nicació de la l’ACL i la XAL

destaquen les dels espais La edad delpavo, de Ràdio Mollet, i Del no pasaránal cara el sol, de Ràdio Barberà. Enaquesta desena edició també va lliurar-se una menció d’honor al periodista re-centment desaparegut, Jordi Estadella.


Rubén Martínez

El format 4:3 ha dominat fins fa poc lestelevisions domèstiques i els monitors

de PC. De fet, va ser el format estàndardque es va proposar en l’origen de la televi-sió. Però amb l’arribada de la TDT i delsnous televisors de plasma o LCD, s’ha op-tat per adoptar el format 16:9 basant-seen consideracions científiques sobre l’es-tructura física de l’ull humà. Amb el 16:9s’obté una visió més relaxada, reposada ia més s’evita la pèrdua de la informació la-teral de la imatge i s’hi ofereix ,aproxima-dament, un 33% més d’imatge que ambel 4:3. Per això, la TDT d’alta definició jainclou implícitament el 16:9, tot i que aixòno vol dir que actualment tots els progra-mes en 16:9 siguin HD (alta definició).

Entre el 4:3 i el 16:9 sempre hi ha ha-gut una problemàtica. Un exemple de l’a-dopció de solucions a vegades no apropia-des ha estat l’emissió de pel·lícules entelevisió. El cinema pot ser gravat en diver-sos formats: 5:9, 17:9 i 21:9 -Cinemasco-pe-, formats similars al 16:9. En l’emissiód’aquestes pel·lícules per televisió s’hanadoptat mesures de diferents tipus i algu-nes d’elles escandalosament agressives.Aquestes són les principals:

• El pan scan: popularitzat durant eltemps del VHS, és el mètode que retallala imatge d’una pel·lícula filmada en pa-

noràmic perquè ompli una pantallamenys ampla. Això afecta les propor-cions de la imatge trencant la composi-ció final pensada pel director, amb totala polèmica que comporta.

• El letterbox: és una solució en la quèexisteix la mateixa relació d’alçada i am-plada. Veiem tota la pel·lícula completaamb dues franges horitzontals, això sí,tenint una imatge global una mica méspetita. Solució potenciada amb l’arriba-da del DVD i força respectuosa.

• Deformar la imatge, utilitzant tota la pan-talla, veient tota la imatge, però perdentl’aspecto ratio original, i deformant les fi-gures geomètriques. Per exemple, elscercles passen a ser el·lipses, etc.

Amb la generalització de les pantalles16:9 ens podem trobar una problemàticainversa. Com podem adaptar les imatges4:3, de programes d’arxiu, d’agències de

notícies, que encara treballen amb aquestformat? En el fons, trobem també una tri-ple solució:

• Modificar l’amplada-alçada de la imat-ge, deformant la relació d’aspecte, perpoder omplir totalment la pantalla peròamb la molesta noció d’imatge defor-mada.

• Fer un zoom, perdent informació impor-tant del pla.

• Deixar unes barres paral·leles als late-rals, tal i com està fent actualment TV3,per exemple. Inclús, en un futur pròxim,es pot plantejar l’opció d’incloure infor-mació en un dels laterals, interposar và-ries pantalles o incloure traduccions pera sords, entre d’altres.

Està per veure quina serà l’opció quepredominarà, però ara per ara, la més fà-cil i lògica és aquesta última �

El 4:3 en l’era delformat panoràmic

infotec 29

Llegir els continguts més destacatsde cada númeroDescarregar-te el PDF de totes lesedicions publicades (des del número 1!) Consultar tota la informaciósobre la revista

I si la vols rebre a casa, envia les tevesdades a [email protected]

A www.antenalocal.cat podràs...


30 biblioteca

El periodista especialitzat entelevisió, Víctor-M. Amela, ofereixa Història cultural de l’audiovi-sual una visita a l’arbre de la co-municació, “arbre del qual maino baixarem i del qual mai nodeixaran de brollar noves fulles”.

El llibre s’estructura al vol-tant de cinc capítols. El primer,titulat L’arbre de la comunicació,se centra a l’entorn del concepte

de la comunicació, i fa un repàsper la comunicació humana enla prehistòria. Tot seguit, el se-gon capítol està dedicat als re-lats comunicatius, i gira entorn altractament comunicatiu dels co-dis religiosos, el tractament del’amor, la mort i la guerra. El ca-pítol tres ofereix un repàs històricde la comunicació escrita, oral,impresa i pintada. A continuació,

l’autor dedica unes pàgines a lacultura de masses i a la televisió,fent una incidència especial alsmodels televisius d’Europa i delsEstats Units. Finalment, el darrercapítol del llibre, titulat La socie-tat global: comunicació i espec-tacle, se centra en la televisióporqueria, els realities, el tracta-ment de la política o la televisióper Internet, entre d’altres �

Los retos de las televisionespúblicas. Financiación, serviciopúblico y libre mercado ofereixuna anàlisi del context en elqual actuen les empreses detelevisió públiques i privades,tant a Europa com a l’Estat es-panyol. El volum parteix de laidea que la informació és un béde servei públic, i estudia laproducció de programes de te-

levisió des del punt de vistaeconòmic.

En aquest sentit, el llibre secentra en les característiqueseconòmiques i financeres de laprestació del servei públic de te-levisió, en funció de la situaciódels mercats, l’estructura de lesempreses i el seu comportamenteconòmic. A més, les autorestambé ofereixen una anàlisi de

les diferències i de les semblan-ces de les empreses públiques ide les privades pel que fa a laprestació del servei públic.

L’obra descriu quina és l’ofer-ta informativa disponible als ca-nals de televisió, com es produei-xen els continguts informatius iquina és l’aportació directa delsespais informatius a l’audiència ials ingressos de les cadenes �

Per Anna Alemany

Amb el suport de la llibreria MEDIOS C. Valldonzella, 7 - 08001 Barcelona - 93 412 33 88

Història cultural de l’audiovisualVíctor-M. Amela Bonilla, Editorial UOC, Barcelona , 2008, 262 pàg., 28e

Los retos de las televisiones públicas.Financiación, servicio público y libre mercadoRosario de Mateo Pérez i Laura Bergés Saura, Comunicación social, ediciones i publicaciones, Sevilla, 2009, 222 pàg., 25e

contactes d’interèsFederació de Ràdios Locals deCatalunyaTel. 93 488 10 08Fax 93 487 40 [email protected]

Associació Catalana deConcessionaris Privatsde TDT [email protected]

Associació de Mitjans deProximitatTel. 902 88 57 [email protected]

Xarxa Audiovisual LocalTel. 93 507 02 50Fax 93 411 89 22

[email protected]

COM RàdioTel. 93 508 06 00Fax 93 501 01 11 / 12 [email protected]

Secretaria de Mitjans deComunicacióTel. 93 316 27 00www.gencat.cat/cultura/[email protected]

Secretaria deTelecomunicacions i Societatde la informacióTel. 93 363 83 60

www.gencat.net/governacio-ap/stsi/[email protected]

Consell de I’Audiovisual de CatalunyaTel. 93 365 25 25 [email protected]

Ministeri d'Indústria,Turisme i ComerçTel. 902 446 [email protected]

Abertis Telecom Tel. 93 567 89 10 [email protected]

Direcció General de Tecnologiai Comunicacions del Govern deles Illes Balears Tel. 971 78 41 78http://dgtic.caib.es/[email protected]

Direcció General de PromocióInstitucional - Servei deComunicació de la GeneralitatValencianaTel. 96 386 37 77

Consell Andorrà de I’Audiovisual Tel. 34 376 824 489 www.caa.ad/[email protected]


“La migració digital hauria de facilitar la reinvenció de ... antena local 69:antena local 68...

Documents

Transcript of “La migració digital hauria de facilitar la reinvenció de ... antena local 69:antena local 68...