La maledicció

del Comte Arnau

Quadre I

Es diu que el seu nom era Arnau de N’Hug, senyor

de Mataplana i de Montgrony , i que va ser un dels soldats més esforçats en la guerra contra els sarraïns.

Tot un heroi.

Però va tornar de la guerra als dominis dels seus avantpassats i el

poble va veure que el seu cor s’havia endurit, i que

fer matança al camp de batalla l’havia convertit

en un salvatge.

La seva besàvia , la senyoraBlanca de N’Hug, era

descendent de les famíliesmés antigues i diuen que remuntant-se al passat

s’hagués trobat que els seusantecessors eren valents

caçadors de mamuts.

Era molt bona i generosa, finsal punt que els seus vassalls no

pagaven impostos.

Però en arribar el Comte Arnau tot això es va acabari va obligar a tothoma pagar més del que podia, i la gent va començar a passar fam.

Les dones ploraven, els homes estaven desesperats,i els nens demanavenmenjar pels carrers , com gossos perduts.

Hi va haver qui lluitàcontra aquella injustícia,Però ja no hi era la bona senyora Blanca per a protegir-los.

El comte Arnau va anar a casa de cada família que no volia pagar iva torturar i matar a tothom que es negavaa satisfer la seva supèrbiade senyor feudal.

Malhaja lo cavall negre,benhaja lo cavall blanc.

Quadre II

El Comte va descobrir una cova que connectava el seu castell i el de les

Dames, que era unaabadia de monges

dedicades a l’oraciói al servei

de Déu.

Va fer arreglar el pas, tot assegurant elspassadissos, i va posar torxes per tot, per poder caminar amb la seguretat de la llum.

Es va dedicar a espiar les monges sense ser reconegut.I diuen que es va enamorar d’unade les monges, de nom Adelaida.

La tragèdia va ser que l’Adelaida, tan jove i bella, se la va endur Déu d’una malaltia

misteriosa. Va morir als braçosdel Comte , que va clamar

venjança contraDéu.

I va passar que el comte i els seus soldats, llops sense pietat, van traspassar els

passadissos fins al Castell de les Dames.

I van violar les esposes del Senyor i

les van torturar i les van assassinar.

I el comte Arnau va dir, davant l’altar :- Tu m’has pres l’esposa. Doncs jo et prenc totes les teves meuques. Així comfirmoel meu pacte amb Llucifer,.

Només a elldec obediència.

I diuen que en aquell precísinstant es va desfermar una tempesta amb una violència maivista , amb trons i llampsesfereïdors.

I que tota la tropa infernal del Comte va morir a dins del passadís , quan intentaven tornar,

perquè la muntanya se’ls va esfondrar a sobre.

Només el Comte Arnau va sobreviure.

Malhaja lo cavall negre,benhaja lo cavall blanc.

Quadre IIII

Cura amb la negra nit,Cura amb el comte ArnauNo escoltis el seu critO et portarà al seu cau.

Nit fosca. Aneu en compte.Lluna plena. Quin horror!Ja l’Arnau puja a la torreTot buscant la seva mort.

El comte Arnau havia esclavitzat el seu poblei presumia de ser més poderós que el Sol

i tan tenebrós com la Lluna.

Jurava que pujaria a dalt del cel i des d’allàvigilaria totes les muntanyes del voltanti fins i tot podriaveure Sant Joan de les Abadessesper cridar grolleriesa les monges.

Va fer venir l’arquitectemés famós del paísi li va encarregarque construísla torre més alta de totesi així demostrar el seu poder vanitós.

Però el mestre, bon professional,anava a poc a poc.I el comte no sabia tenir paciènciaVolia la torre de seguida.

Per això,el Comte va segrestar el fillde l’arquitecte i va amenaçaramb matar-lo si no feiala torre més poderosa de la cristiandat entres mesos.

Per tal que anés més ràpid, el Comte va obligar

els seus vassallsa deixar terres i ramats

i els va esclavitzarper fer d’obrers

a la torre.

La torre va créixer i créixer moltràpidament, per gust del Comte i disgust de

l’arquitecte.

Al final, va arribar el dia

de posar l’última pedra. I l’arquitecte estava tristi el Comte estava alegre.

- Per què estàs trist?No és aquesta la torre més alta i poderosa? No vols que alliberiel teu fill?

- M’agenollo davant vos,Comte. Estic content

de tornar a veureel meu fill.

- Primer pugem a dalt de la torre.Van pujar graons igraons.Més de mil.

I al final van arribar a dalt de tot.

Allà el comte va dir a l’arquitecte:- El teu fill està mort.

I ara tu també has de morir per tal de no repetir maiuna obra com aquesta.

I el va llençar daltabaix per sobre dels merlets.

Malhaja lo cavall negre,benhaja lo cavall blanc.

Quadre IV I

El comte Arnau, l’assassí, va cridar contra Déui contra els homes,que eren uns covardsi no gosaven aconseguirels seus desitjos per la força.Només ell era capaçde trencar qualsevolnorma per satisfer la seva voluntat.

El vent va agafar aquestes paraulesi les va escampar.

I el cel es va omplir de núvolsi els llamps i els trons

van començara fer tremolar

la terra.

De sobte ,va venir com una sacsejada gegantina, com si el món s’ensorrési s’escapés de sota els peus.

Era la torre que s’esquerdava

de dalt a baix .

I el comte la va veure obrir-se entre les sevescames com si una espasa l’hagués tallat en dos.

L’esquerda es va anar fent cada vegada més ample. I la torre es va enfonsar

en migd’un terratrèmol

horríson. I la terra, com un

monstre, se la va empassarsencera.

I el forat, fet de terra i roques, semblava una mandíbula carnívora que mastegava, i es va tancarsobre el comte Arnau,i se’l va menjarcom a un cuc fastigós.

Maleït sia per sempreel comte Arnau…

Vosaltres…

Sabieuqui era el comte Arnau?

Narradors

Aina XicotaVíctor Quevedo

Alba RodríguezJoan Gorina

Quadre I / III

Cristian Baños Dasha Malevych

Laura MartíAlba Martínez

Cristina RomeroMar Santamaria

Sílvia ÁlvarezClàudia Àvila

Aroa BallesterosDídac Bedoya

Andrea Delgado Cristina Olmedo

Quadre II / IV

Ainoha Becerra Jennifer Conforme

Ainhoa DíazVera Medina

Paula MorenoSara Muiña

Widad AlaouiAna Carbonero

Aaron CidonchaMaria López

Sergi Bedoya Ruben Bothazi

Aitor CidAndrea López

Text originalJuan Manuel Pereira

Direcció coreografiaAdrià Gomis

CoordinacióMagda Riba i Montserrat Reverter