La Llegenda del Rei Artur

Fa molts anys, quan Anglaterra no era més que un grapat de regnes que batallaven entre si, va venir al món Artur, fill del rei Uther. La mare del nen va morir poc després de néixer aquest, i el pare l’hi va lliurar al mag Merlí amb la finalitat de que l’eduqués.

El mag Merlí va decidir dur al petit al castell d’un noble, qui, a més, tenia un fill de poca edat anomenat Kay. Per poder garantir la seguretat del príncep Artur, Merlí no va descobrir els seus orígens. Cada dia Merlí explicava al petit Artur totes les ciències

conegudes i, com era mag, fins i tot li ensenyava algunes coses de les ciències del futur i certes fórmules màgiques. Els anys van anar passant i el rei Uther va morir sense que ningú li conegués descendència. Els nobles van acudir a Merlí per trobar al monarca successor. Merlí va fer aparèixer sobre una roca una espasa

fermament clavada a una enclosa de ferro, amb una llegenda que deia: Aquesta és l’espasa Excalibur. Qui aconsegueixi treure-la d’aquesta enclosa, serà rei d’Anglaterra. Alguns nobles van provar fortuna però, a pesar de tots els seus esforços, no van aconseguir moure l’espasa ni un mil·límetre. Artur i Kay, que eren ja dos formosos nois, havien anat a la ciutat per assistir a un torneig en el qual en Kay pensava participar. Quan ja s’aproximava l’hora, Artur es va adonar que s’havia oblidat l’espasa d’en Kay a l’hostal. Va Sortir corrent a tota velocitat, però quan va arribar allí, la porta estava tancada. Artur no sabia què fer. Sense espasa, en Kay no podria participar en el torneig. En la seva desesperació, va mirar al voltant i va descobrir l’espasa Excalibur. Acostant-se a la roca, va estirar l’espasa.

En aquest moment un llamp de llum blanca va aparèixer damunt d’ell i l’Artur va extreure l’espasa sense trobar la menor resistència. Va córrer fins on estava en Kay i li va oferir. Kay es va estranyar al veure que no era la seva espasa. Artur li va

explicar el que havia succeit. Kay va veure la inscripció d’ “Excalibur” que hi havia a l’espasa i li va fer saber al seu pare. Aquest va ordenar a l’Artur que la tornés a col·locar en el seu lloc. Tots els nobles van intentar treure-la de nou, però cap ho va aconseguir. Llavors l’Artur va prendre l’empunyadura entre les seves mans. Sobre el seu cap va tornar a aparèixer un llamp de llum blanca i l’Artur va tornar a extreure l’espasa sense el menor esforç. Tots van admetre que aquell noiet sense cap títol conegut havia de dur la corona d’Anglaterra, i van desfilar davant del seu tron, jurant-li fidelitat.

Merlí, pensant que Artur ja no el necessitava, es va retirar al seu estatge. Però no havia transcorregut molt temps quan alguns nobles es van alçar en armes contra el rei Artur. Merlí va proclamar que Artur era el fill del rei Uther, per tant era rei legítim. Però els nobles van seguir en guerra fins que, per fi, van ser derrotats gràcies al valor de l’Artur, ajudat per la màgia de Merlí. Per a evitar que el que havia succeit es tornés a repetir, l’Artur va crear la Taula Rodona, que estava formada per tots els nobles lleials al regne. Després es va casar amb la princesa Ginebra, al que van seguir anys de prosperitat i felicitat tant per a Anglaterra com per a Artur. I conte contat, ja s’ha acabat!