La intervenció amb les famílies des del treball social. Josefa Fernández

La intervenció amb les famílies des del treball social

X Jornada de Treballadors Socials del Departament de Justícia

Josefa Fernández i BarreraInvestigadora principal del Grup de Recerca i Innovació en Treball Social (GRITS) Universitat de Barcelona, Departament de Treball Social i Serveis Socials

16 de febrer de 2016

Avís legalAquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació del material sempre que se citi l’autoria del material i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Departament de Justícia) i no se'n faci un ús comercial ni es transformi per generar obres derivades. La llicència Reconeixement–No comercial–Sense obres derivades es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

GRITS LA INTERVENCIÓ AMB LES FAMÍLIESDES DEL TREBALL SOCIAL

PARTICIPANTS:FERNÁNDEZ, J.ALEGRE, R. M.DE VICENTE, I.MUNTÉ, A.;TORRALBA, J. M.QUIROGA, V.DURAN, P.CHAGAS, E.BOIXADÓS, A.PARRA, B.PALACÍN, C.

Membres de GRITS i entitats participants en la recerca

LA INTERVENCIÓ AMB LES FAMÍLIES DES DEL TREBALL SOCIAL

Fomentar el coneixement del treball social amb famílies i esbrinar l'impacte de la intervenció del treball social amb les famílies en la promoció de polítiques socials més innovadores que facin fiable la satisfacció de les necessitats dels ciutadans.

1Generar coneixement sobre els models teòricsd’intervenció amb famílies que utilitzen elstreballadors socials.

2Identificar les metodologies d’intervenció que

utilitzen els professionals en el treballsocial amb famílies

3Identificar quins són els principals aspectes a tenir en compte en les fases metodològiques d'intervenció i els principals models que s'han utilitzat quan es treballa amb les famílies.

4Conèixer quin ha estat l’impacte de la intervenció del treball social per a les famílies.

5Fer propostes de millora per a la intervenció del treball social amb les famílies i les polítiquessocials.

OBJECTIUS

DISSENY DE LA RECERCAEstratègies

ENQUESTA FOCUS GRUP ENTREVISTES

4200

treballadors

socials COTSC

7 FG professionals

7 FG famílies

(Catalunya)

26

famílies

(Catalunya)

PROCÉS METODOLÒGICFASES

FASE 1 FASE 2 FASE 3 FASE 4 FASE 5

Exploració

Formulació i operacionalització

Presentacions de la recerca

Treball de camp

Anàlisi de resultats

FASE 6

Interpretació de resultats i

conclusions

CATEGORIES D’ANÀLISI

Concepte de treball social amb famílies

Models teòrics

Metodologies i instruments

Impacte de la crisiAvaluació de la intervenció

Dificultats

Programa CaixaProinfància

Concepte de família

Polítiques socials

Propostes de millora

QÜESTIONARI ON LINE

Treballadors socials:4200

Qüestionaris resposts:631

Taxa de participació:15,02 %

BARCELONA92,87%

GIRONA9,50%

LLEIDA10,17%

TARRAGONA11,17%

INFORMACIÓ BÁSICA

93 %dones

6,8 %

35,5 % 34,6 %

17,6 %

5,6 %

Menys de 30 Edats 30-39 Edats 40-49 Edats 50-59 Edats 60+

70 %entre 30 i 49 anys

TIPUS D’ENTITATTITULARITAT JURÍDICA DEL LLOC DE TREBALL

Admin. pública

Empresa privada

Tercer sector

65,17 %

9,5 %

25,33 %

DESCRIPCIÓ DEL LLOC DE TREBALLFUNCIONS DESENVOLUPADES

Docència/ Recerca

Gestió/ Direcció

Funcions pròpies del treball social 92,5 %

26,2 %

13,4 %

ÀREES D’INTERVENCIÓ

34,2 %

20,8 %

15,8 %

15,7 %

12,2 %

SERVEIS SOCIALS BÀSICS

SALUT

SALUT MENTAL

PERSONES GRANS

INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA

SÍ60,5 %

NO39,5 %

FORMACIÓ PER A TREBALLAR AMB FAMÍLIES

FORMACIÓ ESPECÍFICA

CONCEPTE DE FAMÍLIA

38,03 %

RESULTATS

La família es manté com a primer marc de relació social on té lloc la reproducció, l'acolliment i la cura de la vida

humana al llarg de la vida, tot i que s’estigui modificant en profunditat el seu sistema de relacions i obligacions

entre sexes i entre generacions.

CONCEPTE DE FAMÍLIARESULTATS

«Per a mi el significat de família és tota aquella persona que té cura i té atenció i responsabilitats

sobre la criança, té funcions parentals fins que la persona es fa prou adulta o adquireix un nivell

de socialització... si és possible, i si no, si és una persona dependent, potser serà atesa durant

molt de temps; més enllà dels lligams de consanguinitat o legals que hi ha, que aquí també ens

marquen molt.» (BGDP2)

PROFESSIONAL

«Per mi la família és les persones que estimes. Hi ha persones que tenen la teva sang, i bé, són allà.

No són enemics, evidentment, però bé... Hi ha altra gent que estan amb tu, no es qualifiquen de

família, però hi tens una relació, un vincle que hi estàs lligat. I si els passa alguna cosa ho sents

tant com si et toqués a tu, quasi.» (LGDF)FAMÍLIES


25,99%

RESULTATS

Un sistema de relacions que proporciona suport, ajut,

seguretat i lligams emocionals.

CONCEPTE DE FAMÍLIARESULTATS

«Para mí la familia es lo más importante, tanto la mía como mis padres que para mí también

es familia mía, lo mismo. Para mí todos somos el mismo núcleo, pues porque cuando uno falta

el otro está ahí. Cuando no, lo contrario. Y mi hijo se ha acostumbrado mucho a vivir también

con ellos. “Voy a casa de la abuela”… Entonces, sin ellos, como si no tienes nada. Me da igual

tener dinero si no los tengo a ellos.» (TGDF)

«La familia es el apoyo, es el cariño, es el sentimiento de estar contigo. Esto es lo que pierdo yo

aquí, que no tienes el apoyo de tu familia, de tus padres. Esto es muy importante para una

familia que tiene problemas o más que eso, que tiene un niño con discapacidad. Necesitan

mucho el apoyo de la familia.» (BF6)

FAMÍLIES


20,44 %

RESULTATS

Una totalitat, no una suma de parts, que funciona en el temps per la

interdependència de les parts entre si i la resta de sistemes que l’envolten.

15,53 %

RESULTATS


Cap de les respostes

8,56 %

No es pot definir, perquè està

vinculada a la cultura de procedència

4,28 %

Unitat de convivència i relació

basada en consanguinitat i filiació

2,69 %

CONCEPTE DETREBALL SOCIAL AMB FAMÍLIESRESULTATS

El treball social amb famílies té l’objectiu d’atendre problemes psicosocials que afecten el grup

familiar i generar un procés de relació d’ajuda, que cerca potenciar i activar tant els recursos de les

mateixes persones, com els de la família i els de les xarxes socials.

76,85 %

«Jo també penso que potser no és tant una demanda diferent, sinó que nosaltres hem ampliat

l’òptica: treballes amb famílies i de cop i volta ja parles de la xarxa… És potser el que ens ha

canviat. Treballes amb l’amic, treballes amb el veí, allà on la familia té el suport.» (GGDP)PROFESSIONAL

«Per mi és una part molt important, perquè quan et trobes amb una situació així

necessites una persona que digui: “Has de continuar per ací”. Per mi és com una

brúixola que diu on és el nord. Per mi l’assistenta social és més que una brúixola, és una

persona que t’entén i t’ajuda.» (GF1)FAMÍLIES

CONCEPTE DETREBALL SOCIAL AMB FAMÍLIESRESULTATS

Sistèmic (60,70 %)

MODELS TEÒRICSRESULTATS

No ho sé (9,51 %)

Psicosocial (21,55 %)

Crític(0 %)

Feminista(0 %)

Fenomenològic(0,16 %)

Cognitivoconductual(0,79 %)

Ecològic (1,74 %)

Humanista (1,74 %)

Psicodinàmic (2,85 %)

«Moltes teories ens nodreixen i ens donen idees per anar seguint. A mi, almenys, m’ha anat

molt bé de vegades el model sistèmic, altres vegades el psicodinàmic, altres més el de

programació neurolingüística.» (BGDP2)PROFESSIONAL

«El sistèmic és el que ajuda a tenir més en compte tots els membres de la família.»

(BGDP1)PROFESSIONAL

«En un sistema, quan passa alguna cosa a un individu repercuteix en tot l’entorn… Els

rols canvien en funció del que va passant dins el mateix sistema.» (MGDP)PROFESSIONAL

MODELS TEÒRICSRESULTATS

INTERVENCIÓ AMB FAMÍLIES

Menys de 5 anys

Entre 5 i 15 anys

Més de 15 anys

INTERVENCIÓ AMB FAMÍLIES

El 87,21 % dels professionals treballen amb famílies actualment.

NIVELLS D’INTERVENCIÓ

METODOLOGIES I INSTRUMENTS

SEMPRE

53,16 %

63,95 %

SOVINT A VEGADES

43,36 %

31,40 %

32,56 %

GAIREBÉ MAI

20,60 %

14,62 %

4,49 %

2,99 %

1,50 %

24,75 %

12,29 %

10,47 %

20,27 %

19,44 %

28,57 %

19,27 %

5,32 %

1,83 %

22,76 %

0,66 %

0,17 %

4,65 %

24,75 %

36,21 %

MAI

INDIVIDUAL / FAM.1 MEMBRE

INDIVIDUAL / FAM.+1 MEMBRE

INDIVIDUAL / FAM.TOTA LA FAMÍLIA

GRUPAL

COMUNITARI

METODOLOGIES I INSTRUMENTSNIVELLS D’INTERVENCIÓ: INDIVIDUAL

«A mí me ha ayudado muchísimo en el sentido de que nosotros estamos perdidos en todo lo

que son cuestiones administrativas, nunca sabes por donde ir, y sin embargo, pues al ir a la

trabajadora social, pues a ver… Qué derecho tiene, qué… Tanto la niña, el niño… Pues ellos

te lo explican y sabes dónde dirigirte, cómo tienes que hacerlo. Para mi eso es una ayuda

muy importante. Nosotros en cuestiones..., todas estas administrativas, estamos muy

perdidos.» (TF1)

FAMÍLIES

« …hablaron con la trabajadora social. Ella hizo una cita conmigo

y me dijo de venir aquí a explicar todo lo que me pasaba con mi

hijo y a entender la situación cómo está.» (BF6) FAMÍLIES

METODOLOGIES I INSTRUMENTSNIVELLS D’INTERVENCIÓ: GRUPAL

FAMÍLIES

«Yo aquí hablaba con las personas, con los matrimonios, como usted está diciendo, de

nuestros problemas. Y yo salía de allí, digo: ¡qué alegría poder contar con estas

personas!» (BGDF1).

FAMÍLIES

«Llavors, vaig tenir la sort que sí, vam fer un grupet al cap de pocs dies. I vaig començar,

i això va ser la meva salvació. El meu fill continuava malalt, però jo tenia una altra

forma de veure-ho. Comprenia la malaltia i la vaig acceptar.» (BGDF1)

«La idea era que no hablásemos nosotros, sino que se escuchen entre ellas. Y la verdad es

que intentamos hacer un pequeño grupo, y no quieren que hagamos clases dirigidas.

Quieren un espacio para ellas.» (BGDP2)PROFESSIONAL

METODOLOGIES I INSTRUMENTSNIVELLS D’INTERVENCIÓ: COMUNITARI

«També depèn del cas i del servei si té disponibilitat, si els professionals tenen disponibilitat o

no. Penso jo, ara fa temps que no... Però de vegades, a vore, la disponibilitat o l’individual te

lleva tot lo temps i no en queda per al grupal i comunitari.» (EGDP).PROFESSIONAL

«D'altra banda, considero important la potenciació tant del treball comunitari com de grup,

cosa que sovint en la nostra feina queda relegat, i en aquest moment és molt important.» (Q)PROFESSIONAL

«Perquè una manera que també s’està fent servir últimament per donar cauce al ciutadà que

s’ha enfadat és ajudar-lo i animar-lo a participar en moviments ciutadans on es pugui

manifestar.» (BGDP2).PROFESSIONAL

MOTIUS D’ATENCIÓ MÉS FREQÜENTS

ECONÒMIC DEPENDÈNCIA CONVIVÈNCIA

SALUT TREBALL PERSONESGRANS73,8 %

68,6 %

66,1 %

57,8 %

55,9 %

52,8 %

INTERVENCIÓ: CONCEPTES RELACIONATS

Treballar amb les potencialitats de les

famílies(59,80 %)

Acompanyar processos de canvi familiar

(58,97 %)

Afavorir la comprensió de la

família en els processos que

l’afecten(51,33 %)

Donar suport a les famílies en situacions

adverses o de carències(50,50 %)

Orientar per a la millora del

benestar de la família

(34,72 %)

Ajudar a aconseguir

recursos(31,06 %)

Pote

ncia

r rol

de

cada

m

embr

e (1

3.62

%)


«Partim sempre d’apoderar, de les capacitats que té aquella família i la persona. Si hi ha un

maltractament no jutgem sinó que partim del que ens estan exposant. Què és el que està

passant. Potser necessiten ajuda per posar pautes. Sempre partim del fet que hi ha alguna

cosa bona en aquella persona que tenim al davant. I a partir d’aquí, intentar construir…»

(BGDP2)

PROFESSIONAL

TREBALLAR AMB LES POTENCIALITATS DE LES FAMÍLIES


«Me he sentido escuchada; he sentido que se ha implicado. Y me he sentido guiada

porque había temas que yo no sabía. Y por ella pues me he ido…, me he enterado y me

he sentido muy guiada. Y sobre todo, que es muy importante ver a una persona que le

estás explicando tus problemas. Es importante.» (MGDF)FAMÍLIES

ACOMPANYAR EN PROCESSOS DE CANVI FAMILIAR


«Tuve que pedir comida... Y me dieron comida: muy bien. Pero después tuve que pedir

otra vez. Si yo tengo un trabajo, no pido para comer. Incluso a veces no he tenido

trabajo y no he pedido comida. Pero ahora, desde hace un año he tenido que pedir

comida otra vez.» (TGDF)FAMÍLIES

AJUDAR A ACONSEGUIR RECURSOS

«Jo crec que hem de pensar una mica en la manera de fer el treball social. Perquè si no,

quedem com una figura de gestió de recursos, o de finestretes, o de porta giratòria. A mi em

rebel·la quedar-me en aquesta postura, i llavors he anat canviant molt, i he reflexionat molt el

que era el treball.» (TGDP)PROFESSIONAL

EL CONTEXT DE LA INTERVENCIÓ

Treball en xarxa

Treball en equip

Coordinació

Sempre Sovint A vegades Gairebé mai Mai

0,33 %27,41 % 47,01 %

48,01 % 40,86 %

20,10 % 5,15 %

9,14 % 1,66 %0.33 %

45,51 % 48,34 %5,98 % 0,17 %

0 %

PARTICIPACIÓ DE LA FAMÍLIA EN EL PROCÉS

92,69 %

84,72 %

96,68 %

97,67 %

80,73 %

7,31%

15,28%

3,32%

2,33%

19,27%

Coneixement / estudi

Diagnòstic

Plà d'intervenció

Intervenció

Avaluació

Participen No participen

PARTICIPACIÓ DE LA FAMÍLIA EN EL PROCÉS

PROFESSIONAL

«Penso que és bàsic, perquè si no, tampoc avançarem. Hem de posar el problema sobre la

taula. És a dir, anomenar el problema i a partir d’aquí veure quin pla de treball es durà a

terme. Per això s’ha de fer consensuat. Perquè jo puc tenir un objectiu poc realista i he de

deixar a la família decidir el que volen fer.» (MGDP)

FAMÍLIES

«A mí siempre se me ha hecho partícipe; siempre se me ha pedido, y se me

ha dicho: ¿Tú como lo ves? Y yo he dicho: Ah, bien. ¿Por qué no?» (MGDF)

TÈCNIQUES I INSTRUMENTS

Mediació

Més utilitzada per professionals de

diferents àmbits:

- Serveis socials bàsics

- Gent gran

- Infància i famílies

- Habitatge

Visita domiciliària

Estan d’acord en els avantatges que

té, encara que expliciten que s’ha

perdut i que cal recuperar-la.

Possibilita l’acostament professional a

les famílies i al seu context natural.

Les famílies entrevistades han valorat

positivament que els professionals els

hagin anat a visitar.

Entrevista

Important: condicions i ambient

adequats.

Entrevistes obertes, elaborades en el

moment que s’està amb les famílies.

Consideren que no tenen prou temps

per realitzar-les.

Molt utilitzada per construir el vincle

entre el professional i les famílies.

PROGRAMES, SERVEIS I RECURSOSÚTILS PER A LA INTERVENCIÓ AMB FAMÍLIES

12 %

8 %7 % 7 % 6,8 %

6 %

POLÍTIQUES SOCIALSNIVELLS DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

PROFESSIONAL

«Els recursos depenen molt de la zona de treball, ja que en zones rurals allunyades de

Barcelona els recursos i les oportunitats de treball estan molt minvades. El treball

social està desvirtuat.» (Q)

PROFESSIONAL

«Crec que els municipis estem atenent de manera molt immediata el ciutadà,

perquè estem substituint el que han deixat de fer l’àmbit autonòmic i estatal.»

(BGDP2)

«No es pot comparar el que està fent l’Administració amb el que està fent una entitat privada o

sense ànim de lucre. Vull dir que, de vegades, dóna la sensació que l’Administració no està fent, no

està complint les necessitats i, realment, potser sí que ho estan fent (TGDP).»PROFESSIONAL

POLÍTIQUES SOCIALSSECTOR MERCANTIL I TERCER SECTOR

FAMÍLIES

«Porque ahora mismo si no fuera por la iglesia mi hija no comería. Porque yo

mi familia no la tengo aquí. Las cosas como son.» (TGDF)

PROFESSIONAL

«Els voluntaris els tens cada cop més en organitzacions que tenen canalla fora de

l’escola. La mobilització social que això esta aportant no l’ha aconseguit

l’Administració. Ho ha aconseguit la societat civil. Religiosa o no religiosa. I està

cobrint moltíssim». (LGDP)

TREBALL AMB POBLACIÓ IMMIGRANT

POLÍTIQUES SOCIALS

3,49 %

24,09 %

52,16 %

15,12 %

5,15 %

Mai Gairebé mai Sovint Gairebé sempre Sempre

POLÍTIQUES SOCIALSTREBALL AMB POBLACIÓ IMMIGRANT

FAMÍLIES

«Los trabajadores sociales nos han ayudado a seguir adelante, para renovar nuestro

permiso. Hemos tenido problemas por estar en el extranjero. Ellos siempre han cuidado

muy bien de nosotros. Hemos tenido el apoyo, y da mucha tranquilidad saber que

siempre te pueden ayudar en cualquier cosa.» (LGDF)

PROFESSIONAL

«En els últims anys hi ha hagut un flux de població, un nou tipus de família que no coneixem prou,

que són les famílies immigrants. I que per molt que diguem, no les coneixem perquè hi ha

aspectes culturals que són difícils de conèixer. Jo crec que encara és un repte, per poder aprofundir

en el funcionament d’aquestes famílies i per poder millorar l’atenció.» (TGDP)

POLÍTIQUES SOCIALSAVALUACIÓ DELS RECURSOS PER A LES FAMÍLIES

Suficients Insuficients

Dificultatd'accésAdequats

5,65 % 77,57 %

20,89 % 44,68 %

POLÍTIQUES SOCIALSAVALUACIÓ DELS RECURSOS PER A LES FAMÍLIES

PROFESSIONAL

«Hi ha una falta de planificació en les polítiques socials. Van sortint lleis, decrets i

recursos que sovint entren en contradicció amb altres existens, o que creuen un greuge

comparatiu.» (QÜEST)

PROFESSIONAL

«Caldria que els diferents governs i les diferents administracions fessin una aposta real

per dissenyar polítiques amb dotació de professionals i pressupostos que vagin adreçats a

les famílies.» (QÜEST)

FAMÍLIES

«La crisis ha afectado a muchas personas, muchas familias que son de aquí de España, o

como nosotros, que hemos venido por un sueño: mejorar. Lo que pasa es que nos hemos

encontrado con la crisis, hoy tienes trabajo, mañana no. Hoy tu marido tiene trabajo,

mañana ya no. Hemos de pasar esos años pues como sea.»

(TGDF)

«La gente se ha acomodado ahora a las ayudas. He visto mucha

gente que “como la asistenta social me lo da todo, ¿para qué me

voy a buscar trabajo?” Estamos pagando justos por pecadores.»

(BGDF2)FAMÍLIES

AVALUACIÓ DELS RECURSOS PER A LES FAMÍLIES

POLÍTIQUES SOCIALS

IMPACTE DE LA CRISICOM AFECTA LA CRISI ECONÒMICA LES FAMÍLIES

La precarietat laboral produïda per aquest procés ha limitat les oportunitats i les

possibilitats de les famílies a l’hora de resoldre les seves dificultats econòmiques.

- Les dificultats econòmiques plantegen problemes en l'accés a l'alimentació o a l’habitatge.

- Les unitats domèstiques es recomponen per fer front a aquestes dificultats.

«Sí, perquè abans era com molt ordenat. Hi havia el pare, els germans, estava tot com

molt organitzat, qui es quedava a casa, qui no... I ara és pura subsistència: me’n vaig a

ca l’oncle. Després pel que sigui un troba feina i se’n va llavors amb un altre. La senyora

aquella que era vídua s’ajunta amb no sé qui, diu: “No tenim cap relació, però podem

conviure.”» (GGDP)

PROFESSIONAL

COM AFECTA LA CRISI ECONÒMICA LES FAMÍLIES

IMPACTE DE LA CRISI

Es produeix un canvi en la dinàmica de a família i en la relació que estableixen els seus membres.

- En unes ocasions, el procés de readaptació a la nova situació potencia i reforça el vincle emocional.

- En unes altres, incrementa els problemes i el malestar dels individus i produeix la ruptura i separació

de la família o fins i tot desemboca en episodis de violència familiar.

«P1: El nano molt més inquiet, molt més neguitós, a la mínima contestar... I veies que es traduïa

amb manca de recursos a casa, la família m’està dient que no sé què, i el nano no poder expressar

tot això... P2: Els pares que van a viure amb els avis. I aleshores canvia la seva estructura, a un nano

que vivia amb una autonomia semblant, amb uns avis, amb uns altres costums... Entens que tenen

els avis histèrics, els nens histèrics, els pares histèrics. I és clar, no hi ha més.» (MGDP)

PROFESSIONAL


La situació viscuda per moltes famílies, a causa de les dificultats econòmiques que travessen, els han ocasionat problemes de salut física i mental i problemes relacionats amb l'abús d'alcohol o d'altres substàncies tòxiques.

«P1: Les relacions familiars també estan més deteriorades. Hi ha més conflictes, hi ha més

tensions. L’avi no està tan ben atès com abans, perquè els diners no van on han d’anar. Hi ha

molts problemes relacionats amb la salut emocional i mental. Hi ha persones de pas, ara

Càritas de vegades atenem persones de pas, però saps que no és una persona de pas. Saps

que està vivint aquí, i que no té més lloc. Com que és una persona sola, sobretot homes... I a

llavors ja s’hi sumen temes de toxicomanies... P2: Persones que en el seu moment havien

tingut molts recursos econòmics, en poc temps no tenir recursos econòmics, sí, estaven molt

penjats. I tampoc tenien gaires recursos personals per afrontar la situació. Després, lligat amb

problemes emocionals, de salut mental i amb l’entorn familiar.» (MGDP)

PROFESSIONAL


Assistim a un canvi en el perfil dels usuaris que afecta les denominades classes mitjanes.

«El perfil seria parella de 25 a 50 anys, vull dir que són joves, que treballen tots dos,

que s’havien comprat un pis, que s’havien hipotecat, tenien un parell de fills, podien

cobrir les seves necessitats i de cop i volta i gradualment, un es queda a l’atur.

Comença a cobrar l’atur: això vol dir que els seus ingressos han baixat una mica, a

poc a poc comencen a generar deute, fins i tot perden la casa.» (LGDP)

PROFESSIONAL

IMPACTE DE LA CRISICOM AFECTA LA CRISI ECONÒMICA ELS PROFESSIONALS

Disminució dels recursos econòmics, la reducció del personal dels serveis socials i l'augment de la demanda.

- Més demanda d'intervenció individual i familiar, que es desvirtua influïda

per l'augment de la gestió i tramitació de recursos.

- Afebliment de l’enfocament grupal i comunitari.

«Una gran labor, pero están colapsados. ¿Por qué están colapsados? Porque hay tanta

hambre que los tienen ya colapsados, pidiendo comida. Como para ir nosotros pidiendo…

Tú vas a los servicios sociales y no hay nada más que la sala llena de los que no tienen

trabajo y no tienen para pagar no sé qué.» (BGDF1)FAMÍLIES

DIFICULTATS

Lloguer, hipoteca i suministraments

Escola, menjador, material…

Saturació i llistes d’espera

ECONÒMIQUESConseqüència de la crisi

HABITATGE

DESPESES SANITÀRIES

Medicaments habituals

Banc d’alimentsALIMENTACIÓ

EDUCACIÓ

INSTITUCIONALS

ESPECÍFIQUES

Salut mental, violència, migració...

INSTITUCIONALSPoca participació en polítiques, fragmentació...

PRESSIÓ ASSISTENCIALManca de temps, sobrecàrrega, urgències…

IDENTITATInsatisfacció, esgotament emocional…

Escassos

Formes de treball més burocràtiques

RECURSOS

SITUACIÓ

FORMACIÓNecessitat de formació específica

FAMÍLIES

PROFESSIONAL

PROPOSTES DE MILLORA DE LES FAMÍLIESMÉS RECURSOS

Prestació d’aliments

· Millora en la prestació d’aliments, que han de ser

considerades d’emergència social.

1


Sociosanitari

· Ampliació de recursos com els destinats a prestacions

poc cobertes en l’àmbit públic (òptiques, salut dental,

etc.).

2Prestació d’aliments


considerades d’emergència social

1


Salut mental

· Lluita contra l’estigmatització

· Desenvolupament de recursos existents

destinats al descans dels cuidadors/res

3

Sociosanitari



etc.).



considerades d’emergència social

1


· Generar llocs de treball per a persones amb diversitat funcional.

· Més places i horaris més amplis en les llars d’infants per facilitar l’accés al

mercat de treball de les dones.

· Formació orientada al món laboral i possibilitat d’obtenir titulacions oficials

en formacions adaptades a les seves possibilitats.

Laboral 4Salut mental

· Lluita contra l’estigmatització.

· Desenvolupament de recursos existents

destinats al descans dels cuidadors.

3

Sociosanitari



etc.).



considerades d’emergència social.

1

PROPOSTES DE MILLORA DE LES FAMÍLIESCANVIS EN LA INTERVENCIÓ

Espais

· No són idonis i cal adequació.

1

PROPOSTES DE MILLORA DE LES FAMÍLIES

Disponibilitat

· Més temps, més visites, més visites a domicili, més

seguiment...

· Recuperació de treballadors socials a serveis que l’han perdut

CANVIS EN LA INTERVENCIÓ

2Espais

· No són idonis i cal adequació

1


Més recursos i més autonomia per gestionar-los


3

Disponibilitat

· Més temps, més visites, més visites a domicili, més

seguiment...

· Recuperació de treballadors socials a serveis que l’han perdut

2Espais


1


· Escolta, suport i acompanyament.

· Intervencions grupals (compartir, generar vincles...).

Més accions de suport


4Més recursos i més autonomia per gestionar-los

3

Disponibilitat

· Més temps, més visites, més visites a domicili, més seguiment...

· Recuperació de treballadors socials en serveis que n’han perdut.

2Espais


1

PROPOSTES DELS PROFESSIONALS

Lluitar contra l'excés de pressió assistencial· Tenir més temps.


1


Reorientar metodologies d’intervenció

· Reforçar acompanyament i escolta.

· Reforçar treball social grupal i comunitari.

· Elaboració d'estàndards d’intervenció .

· Millora de la capacitat d’avaluació.


2Lluitar contra l'excés de pressió assistencial· Tenir més temps

1


Formació contínua

· Formació específica (intervenció , teoria i

recerca).


3


· Reforçar acompanyament i escolta

· Reforçar treball social grupal i comunitari

· Elaboració d'estàndards d’intervenció

· Millora de la capacitat d’avaluació


1


· Supervisió dirigida per treballadors socials.

Supervisió


4Formació contínua

· Formació específica (intervenció , teoria i

recerca)

3


· Reforçar acompanyament i escolta

· Reforçar treball social grupal i comunitari

· Elaboració d'estàndards d’intervenció

· Millora de la capacitat d’avaluació


1

DEFINICIÓ DE FAMÍLIA I DE TREBALL SOCIAL AMB FAMÍLIES

CONCLUSIONS

Hi ha diverses concepcions entorn de la definició de família, però totes coincideixen a destacar-la com un

entorn que proporciona estabilitat emocional, suport i ajuda als individus que la componen al llarg del

cicle vital.

La família es considera també com una unitat de convivència i de relació basada en la consanguinitat i la

filiació, i se n’identifiquen dos models: la nuclear i l’extensa. Tanmateix, es dóna un èmfasi especial al fet

que sovint els llaços afectius i la cura són més importants que l’existència de vincles de parentiu.

1

2

3

4

El treball social amb famílies s’adreça a atendre els problemes psicosocials que afecten el grup familiar i

genera un procés de relació d’ajuda que vol potenciar i activar tant els recursos de les persones com els de

la família i els de les xarxes socials.

La seva característica principal consisteix a identificar i treballar amb les fortaleses i les potencialitats

que presenten les famílies i treballar per acompanyar-les i donar-los suport en les dificultats.

CONCLUSIONSMODELS TEÒRICS

Els treballadors socials consideren els models teòrics com a teories externes de les quals la professió es

dota per augmentar la plausibilitat de la tasca professional.

L’aplicació d’un o altre model té relació amb els objectius plantejats, l’ajustament de la intervenció o les

característiques de les famílies ateses, la situació conjuntural en què es veu immersa una família, els

factors institucionals o la pressió assistencial.

5

6

7

8

El model sistèmic ocupa una posició preferent i està relacionat amb el desplaçament de l’individu a la

família i amb la possibilitat de treballar amb tot el sistema familiar. Es considera que aquest model

permet treballar l’entorn en què estan immerses les famílies.

També es destaca el model psicosocial, tot i que es pot considerar com la base epistemològica

del treball social mateix.

Es reconeix la importància del treball social individual, però també la necessitat de poder utilitzar-ne

altres, com són el treball social grupal i el treball social comunitari, per assegurar una intervenció de

caràcter integral i de qualitat.

CONCLUSIONS

El treball social grupal i el comunitari es consideren alternatives metodològiques adequades en moments

de crisi econòmica i suposen no dependre d’un estat de benestar residual, potenciar els recursos

personals i de la comunitat i generar noves fórmules de suport a partir de les interaccions entre persones

i diferents agents socials.

METODOLOGIES D’INTERVENCIÓ

9

10

11

12

Les dificultats pròpies del desenvolupament del treball social grupal es relacionen principalment amb

models d’atenció marcats des de les diferents estructures institucionals que s’orienten a l’atenció

individual i amb la manca de temps i de flexibilitat que tenen els professionals a causa de la pressió

assistencial.

Les conseqüències de la crisi econòmica provoquen més demanda d’intervenció vinculada a la gestió de

prestacions econòmiques en detriment del treball social grupal o comunitari.

CONCLUSIONSLA INTERVENCIÓ AMB LES FAMÍLIES

13

14

15

Els processos d’acompanyament, de suport emocional i de suport afectiu són essencials en la

pràctica del treball social amb les famílies.

Com a pràctiques de qualitat, es destaquen permetre l’expressió de les emocions, oferir contenció o

acompanyar en les diverses situacions adverses en què es poden trobar les famílies.

L’acció d’orientar, assessorar i ajudar a aconseguir recursos és característica del treball social amb les

famílies i d’especial rellevància.

Si bé es fa notòria la necessitat d’implicar les famílies en tot el procés metodològic, les fases on

menys s’impliquen són aquelles la realització de les quals resulta més difícil per als professionals:

el diagnòstic i, especialment, l’avaluació.

Aquesta implicació evita que el treballador social imposi el que vol o pensa, i així es facilita que la

família utilitzi les seves experiències i capacitats.

CONCLUSIONSLA IMPLICACIÓ DE LES FAMÍLIES EN EL PROCÉS

16

El treball en equip, la coordinació i el treball en xarxa formen part de la planificació de la intervenció i de la

intervenció mateixa. Són esmentats com a elements que en faciliten i milloren l’eficàcia, sempre que es

realitzin amb objectius consensuats i amb tasques ben definides. Les famílies reconeixen aquests elements en

la intervenció i ho aprecien; valoren aquesta intervenció més interdisciplinària perquè els dóna més seguretat.

CONCLUSIONSEL CONTEXT DE LA INTERVENCIÓ

17

18

19

20

De manera majoritària, els treballadors socials actuen en equips multidisciplinaris i valoren la importància

d’enfortir la professió i el seu protagonisme dins de l’equip.

Com més petit és el territori, més fàcil és treballar en coordinació i en xarxa, tot i que se’n reconeix la dificultat,

ja que implica consensuar objectius, coordinar i planificar el treball, donar continuïtat a les intervencions i

consensuar el llenguatge.

Altres aspectes que es tenen en compte quan es treballa en coordinació i en xarxa són la cura per no exposar

massa la intimitat de les famílies i vetllar per la informació que es comparteix.

La tècnica més utilitzada pels treballadors socials a l’hora d’intervenir amb les famílies és la de

l’entrevista, independentment de la metodologia d’intervenció que s’apliqui.

CONCLUSIONSTÈCNIQUES EN LA INTERVENCIÓ

La segona tècnica més destacada i reconeguda pels professionals és la visita domiciliària, i es considera

que s’hauria d’utilitzar més. Pels professionals representa una forma d’aproximar-se a la comunitat i a

la realitat de les famílies ateses, per tal de veure els matisos que no es poden identificar dins dels

despatxos.

Per a les famílies representa un valor afegit a la intervenció que pot enfortir el vincle amb el professional,

i mostren agraïment per l’aplicació d’aquesta tècnica.

21

22

23

Són principalment els serveis socials bàsics els que prenen més rellevància en la intervenció amb famílies,

a causa del seu caràcter polivalent i de la proximitat amb els ciutadans.

CONCLUSIONSESTAT DE BENESTAR I POLÍTIQUES SOCIALS

Les prestacions econòmiques i les prestacions de la LAPAD tenen un pes important dins de les prestacions

adreçades a les famílies.

En aquest moment de crisi, el tercer sector està fent una tasca molt destacable per atendre necessitats

bàsiques i per ajudar les famílies a tirar endavant a pesar de les situacions adverses que estan vivint.

24

25

26

La lògica de gestió i eficàcia que imposa el mercat ha generat un increment de la burocràcia i una

modificació de les funcions assignades, amb la consegüent pèrdua d’identitat professional. Això ha

comportat l’augment del control de la distribució dels escassos recursos existents per part dels

treballadors socials.


Les dificultats econòmiques han fet més visible el paper del professional del treball social com un

recurs d’ajuda, gràcies a les pràctiques d’acompanyament, escolta i suport.

27

28

Els professionals del treball social i les famílies tenen un paper en la promoció de noves polítiques socials

per a les famílies, ja que viuen directament en la pràctica quotidiana les mancances i les adaptacions que

cal fer a les noves situacions i necessitats.


Les famílies també contribueixen a proposar canvis en les polítiques socials. Aquesta aportació es fa

especialment mitjançant el suport comú davant una necessitat, promovent la denúncia i exercint com a

grup de pressió per posar en marxa associacions, o fins i tot promovent accions innovadores que

s’anticipin a les actuacions des de les administracions públiques.

Les famílies consideren que, sovint, l’atenció que reben per part de les administracions públiques no és la

que els correspon com a ciutadans en l’exercici dels seus drets fonamentals. I encara es mantenen

prejudicis, especialment cap a les persones amb trastorn mental, entre polítics i ciutadans.

29

30

31

Gràcies per la vostra atenció!

La intervenció amb les famílies des del treball social. Josefa Fernández

Education

Transcript of La intervenció amb les famílies des del treball social. Josefa Fernández