La impossible obsolescència de la família
1
Ser professor és genial: els joves van modelant davant teu el seu caràcter lliure i propi. La inter- acció educativa és única –com entre pares i fills–, intensa, com- promesa, perillosa. I més encara si ensenyes filosofia, ciutadania, ciències socials en general. Mi- rem que noies i nois alcin la mi- rada, que no se’ns ensorrin en un consumisme pansit. Cal que tinguin un cor gran, magnànim, i tot això amb llibertat, sense ta- llar-los la creativitat pròpia de l’adolescència saludable. Sòcra- tes ho tenia clar, i s’hi va deixar la pell. Ara també podem obrir- los a un futur millor, tot i que no necessàriament luxós o pijo. El decrets curriculars del 2007 van aixecar un notable en- renou: quina havia de ser l’orien- tació de la Ciutadania? Alguns pretenien declarar obsolescent la família, quelcom retrògrad. Per als nostres millors dicciona- ris l’obsolescència és una “de- preciació dels béns com a conse- qüència del progrés tècnic” (ve- gi’s el DIEC, dlc.iec.cat, o l’Enci- clopèdia, a diccionari.cat). Tothom sap del famós docu- mental Comprar, tirar, com- prar (accessible a rtve.es), que posa fi a la nostra ingenuïtat. Els poders, de fa temps, imposen certes caducitats programades. En concret, contra els iogurts ho fa la naturalesa; contra els siste- mes informàtics o mecànics, el fabricant; i contra les institu- cions, certs grups de pressió (in- tel·lectuals, sindicats...) Jo sé de gent que voldria posar un termi- ni de tancament a la família, que acusen de “sistema de domi- ni”. Són hereus de l’Escola de Frankfurt, que, per cert, ha que- dat ben obsoleta. S’equivoquen: la família segueix sent el millor esquema de servei grupal (d’ella se’n rep tot el que es necessita, i li aportes tot el que pots): és l’ideal de Marx, però del tot gra- tuït i absent de crims i conculca- ció de la dignitat de ningú. El Termcat –font ben fiable– sembla aprofundir en la malícia de l’obsolescència imposada. Afegeix que sol ser “un canvi de moda, una situació de mercat en regressió, un deteriorament” i –això és més gros– una “estratè- gia de producte consistent a llançar al mercat nous models [...] de manera que els anteriors siguin percebuts pels consumi- dors com a obsolets, encara que ni tecnològicament ni funcional- ment ho siguin”. Hi ha mala ba- va! Se’ns pressiona perquè can- viem de cotxe, de PDA o d’espo- sa. Però... si encara funcionen!!! Per què els hem de substituir? Tot això són agressions antieco- lògiques, capitalisme indigne. Si els mercats se’ns ressenten, ho lamento, però ho hem de cla- mar! No tots els progres són iguals ni han de repetir eslògans rovellats. Ser progre és donar un sentit a la nostra vida que, per cert, té una data de caducitat no programable... per ara! El currículum de l’ESO (De- cret 143/2007) inclou contin- guts sobre la família. Va esdeve- nir un assumpte polèmic per l’acció dels mercenaris de la confusió. Ara sabem que en un 90% depèn de qui hagi de donar aquestes unitats (sigui a la con- certada o a la pública). Se sol dis- tingir quatre models possibles d’intimitat relacional pròpia de la dinàmica familiar: a) el pa- triarcal , més aviat antic i basat en la submissió a un cap; b) el més freqüent ara, que seria el model nuclear (en 80 metres no hi ha gaire lloc per als avis), i marcat per la igualtat en el trac- te; c) el monoparental , degut a defunció, separació, etcètera; i el d) el de famílies reconstitu- ïdes, fórmula creixent en nom- bre i sovint deguda a l’anterior. Ara bé, ni rastre d’obsolescèn- cia: l’ideal de felicitat sempre passa –en persones equilibra- des– per la vida familiar, per la que es pugui tenir. També revisem quines fun- cions fa la família, i com ningú les fa millor: és educadora, dóna suport afectiu, és assistencial, possibilita la supervivència eco- nòmica i –encara que a alguns anti els rebenti– és també repro- ductora: hi passa el futur... el seu i el nostre, el de tots! Tenir una família és un dret i també –espe- cialment per als més joves– un projecte. Professor de filosofia a l’Institut Illa de Rodes (Roses) / [email protected] ———————————————————————————————————————— La impossible obsolescència de la família Xavier Serra i Besalú La família segueix sent el millor esquema de servei grupal (se’n rep tot el que es necessita, i li aportes tot el que pots) El Punt, 22/6/2011 http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/426543-la-impossible-obsolescencia-de-la-familia.html
-
Upload
xavier-serra -
Category
Documents
-
view
219 -
download
2
description
Article publicat a El Punt, 22/6/2011
Transcript of La impossible obsolescència de la família
Ser professor és genial: els jovesvan modelant davant teu el seucaràcter lliure i propi. La inter-acció educativa és única –comentre pares i fills–, intensa, com-promesa, perillosa. I més encarasi ensenyes filosofia, ciutadania,ciències socials en general. Mi-rem que noies i nois alcin la mi-rada, que no se’ns ensorrin enun consumisme pansit. Cal quetinguin un cor gran, magnànim,i tot això amb llibertat, sense ta-llar-los la creativitat pròpia del’adolescència saludable. Sòcra-tes ho tenia clar, i s’hi va deixarla pell. Ara també podem obrir-los a un futur millor, tot i que nonecessàriament luxós o pijo.
El decrets curriculars del2007 van aixecar un notable en-renou: quina havia de ser l’orien-tació de la Ciutadania? Algunspretenien declarar obsolescent
la família, quelcom retrògrad.Per als nostres millors dicciona-ris l’obsolescència és una “de-preciació dels béns com a conse-qüència del progrés tècnic” (ve-gi’s el DIEC, dlc.iec.cat, o l’Enci-clopèdia, a diccionari.cat).
Tothom sap del famós docu-mental Comprar, tirar, com-prar (accessible a rtve.es), queposa fi a la nostra ingenuïtat. Elspoders, de fa temps, imposencertes caducitats programades.En concret, contra els iogurts hofa la naturalesa; contra els siste-mes informàtics o mecànics, elfabricant; i contra les institu-cions, certs grups de pressió (in-tel·lectuals, sindicats...) Jo sé degent que voldria posar un termi-ni de tancament a la família,que acusen de “sistema de domi-ni”. Són hereus de l’Escola deFrankfurt, que, per cert, ha que-dat ben obsoleta. S’equivoquen:la família segueix sent el milloresquema de servei grupal (d’ellase’n rep tot el que es necessita, ili aportes tot el que pots): és
l’ideal de Marx, però del tot gra-tuït i absent de crims i conculca-ció de la dignitat de ningú.
El Termcat –font ben fiable–sembla aprofundir en la malíciade l’obsolescència imposada.Afegeix que sol ser “un canvi demoda, una situació de mercat enregressió, un deteriorament” i–això és més gros– una “estratè-gia de producte consistent allançar al mercat nous models[...] de manera que els anteriorssiguin percebuts pels consumi-dors com a obsolets, encara queni tecnològicament ni funcional-
ment ho siguin”. Hi ha mala ba-va! Se’ns pressiona perquè can-viem de cotxe, de PDA o d’espo-sa. Però... si encara funcionen!!!Per què els hem de substituir?Tot això són agressions antieco-lògiques, capitalisme indigne. Siels mercats se’ns ressenten, holamento, però ho hem de cla-mar! No tots els progres sóniguals ni han de repetir eslògansrovellats. Ser progre és donar unsentit a la nostra vida que, percert, té una data de caducitatno programable... per ara!
El currículum de l’ESO (De-cret 143/2007) inclou contin-guts sobre la família. Va esdeve-nir un assumpte polèmic perl’acció dels mercenaris de laconfusió. Ara sabem que en un90% depèn de qui hagi de donaraquestes unitats (sigui a la con-certada o a la pública). Se sol dis-tingir quatre models possiblesd’intimitat relacional pròpia dela dinàmica familiar: a) el pa-triarcal, més aviat antic i basaten la submissió a un cap; b) el
més freqüent ara, que seria elmodel nuclear (en 80 metres nohi ha gaire lloc per als avis), imarcat per la igualtat en el trac-te; c) el monoparental, degut adefunció, separació, etcètera; iel d) el de famílies reconstitu-ïdes, fórmula creixent en nom-bre i sovint deguda a l’anterior.Ara bé, ni rastre d’obsolescèn-cia: l’ideal de felicitat semprepassa –en persones equilibra-des– per la vida familiar, per laque es pugui tenir.
També revisem quines fun-cions fa la família, i com ningúles fa millor: és educadora, dónasuport afectiu, és assistencial,possibilita la supervivència eco-nòmica i –encara que a algunsanti els rebenti– és també repro-ductora: hi passa el futur... el seui el nostre, el de tots! Tenir unafamília és un dret i també –espe-cialment per als més joves– unprojecte.
Professor de filosofia a l’Institut Illa de
Rodes (Roses) / [email protected]
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
La impossible obsolescència de la famíliaXavier Serra iBesalú
La família segueixsent el milloresquema de serveigrupal (se’n rep totel que es necessita,i li aportes tot elque pots)
El Punt, 22/6/2011
http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/426543-la-impossible-obsolescencia-de-la-familia.html
