La ii república espanyola (1931 36) i

La Cronologia.

Les dates més importants.

•Juny de 1919 Alemania firma la Pau de Versalles. Final de la I Guerra Mundial.

•Febrer de 1917. Inici de la Revolució de febrer. Es crea el Soviet de Petrograd.

• Octubre de 1917. Revolució d’Octubre. Els Bolxevics ocupen el poder.

La Cronologia.


•Guerra Civil Russa entre 1918-1921.

•Gener de 1924 Lenin mor. El succeirà Josef Stalin.

• Octubre de 1929 “dijous negre”. Caiguda de la Borsa de Wall Street.

• L’any 1921 Charles Chaplin estrena la seva pel·lícula “El noi” on reflexiona de forma crítica sobre la forma de vida dels nord-americans.

La Cronologia.


•1932 guanya les eleccions Franklin D. Roosevelt. Proposa el seu Programa New Deal..

•L’any 1922 Benito Mussolini organitza la marxa sobre Roma.

• Octubre de 1922 el rei Víctor Manuel III li ofereix el càrrec de cap de govern.

• 1925 Mussolini va establir la Dictadura Feixista.

La Cronologia.


•Després de la I Guerra Mundial el Kaiser Guillem II fuig d’Alemanya. 1919 inici de la

República de Weimar.

•1921 Adolf Hitler es posa al capdavant del Partit Nacionalsocialista del Treball.

• El gener de 1933 Hitler és nomenat Canceller.

• L’any 1934 Hitler estableix el III Reich (Imperi), inici de la dictadura Nazi.

La Cronologia.


•12 d’abril de 1931,proclamació de la II República Espanyola.

•16 de febrer de 1936 triomf del Front Popular a les eleccions.

• 17 de juliol de 1936 Cop d’estat del General Franco. Inici de la Guerra Civil Espanyola.

• 1939 Alemanya envaiex Polonia. Inici de la II Guerra Mundial.

La II República espanyola (1931-36) i la Guerra Civil (1936-39)

La crisi del torn dinàstic (1898-1917)

Després de la regència de Maria Cristina (1885-1902), la majoria d'edat d'Alfons XIII va coincidir amb una època de conflictivitat política i tensió social. El desastre del 1898 va desacreditar els

vells partits del torn dinàstic i va estendre la necessitat de reformar la vida política posant fi a la corrupció i al caciquisme (regeneracionisme).


La Setmana Tràgica 1909.


Els grups de l'oposició

El republicanisme va augmentar el seu pes electoral amb la creació de la Unió Republicana i del Partido Republicano Radical d'Alejandro Lerroux.Els grups catalanistes van augmentar la seva força electoral i la seva presència al parlament espanyol.El socialisme (PSOE) i el seu sindicat (UGT) van consolidar la seva presència a Madrid, al País Basc i a Astúries. Pablo Iglesias va ser, el 1910, el primer diputat socialista.Els anarquistes van continuar fraccionats. Mentre que els més radicals defensaven les accions terroristes, altres grups de tendència anarcosindicalista van fundar la Confederació Nacional del Treball (CNT).


La crisi del torn dinàstic (1898-1917)

La crisis del 1917El 1917 va esclatar un ampli moviment de protesta. Les causes van ser:El descontentament polític davant la manera autoritària de governar del conservador Eduardo Dato, que clausurava sovint les Corts i governava per decret llei.L'empitjorament de les condicions de vida dels sectors populars davant de l'augment dels preus propiciat per la conjuntura econòmica derivada de la Primera Guerra Mundial.La protesta de sectors de l'exèrcit contra el sistema d'ascensos que afavoria els militars que participaven en les campanyes del Marroc (africanistes).

• Catalunya als inicis del segle XX Creixement migratori.


• Catalunya als inicis del segle XX Solidaritat Catalana (1906-1909).


• Catalunya als inicis del segle XX. Solidaritat Catalana 1906-1909.


La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925).

El govern liberal de Canalejas es va comprometre a promoure una llei de Mancomunitats, que va ser

aprovada pel Parlament de Madrid l'any 1912.


Enric Prat de la Riba (1870-17)

La dictadura de Primo de Rivera 1923-30).


Les llibertats: es van prohibir tots els partits polítics i alguns sindicats, es va

censurar la premsa.El moviment obrer: es van il·legalitzar

totes les organitzacions revolucionàries i es van perseguir especialment la CNT i

el Partit Comunista.Els nacionalismes: es van prohibir les

expressions públiques dels nacionalismes català i basc i es va

relegar a l'àmbit privat tota altra llengua que no fos la castellana. L'any 1925 es

va suprimir la Mancomunitat de Catalunya.

T.3.La Segona República espanyola (1931-1936).

Governs Berenguer

i Aznar.“DICATABLAND

A”

Bienni d’Esquerres

Bienni

Negre

President República: Alcalà Zamora (D.L.R)

Cap de Govern: Manuel Azaña (I.R)

28 de gener. Dimissió de

Primo de Rivera.

1930 1931 1932 1933 1934 1935 1936 1937

17 Agost. Pacte de Sant

Sebastià.

Guerra Civil(1936-39)

Fro

nt

Po

pu

lar

President República: Alcalà Zamora (D.L.R)

Cap de Govern: A. Lerroux (P.R)

President República: Manuel Azaña (I.R)

Cap de Govern: Casares Quiroga (F.P)

Generalitat de Catalunya (Estatut de Núria)

F. Macià (ERC)1932-33

Companys (ERC)

1933-34

Suspensió de l’Estatut.

Companys (ERC)1936-39

10 d’agost. Aixecament

general Sanjurjo.

6 d’octubre de 1934.

Proclamació de la República

catalana.

14 d’abril. Proclamació de la II República.

28 de juny. Eleccions a corts

constituents.

19 de novembre 1933. Triomf de

les dretes.

9 de setembre. Aprovació

Estatut d’Autonomia.

6 d’octubre de 1934. Revolució

a Astúries.

Desembre de 1933. Govern de

Lerroux.

16 de febrer 1936. Triomf del Front

Popular.

17-19 de Juliol 1936. Insurrecció militar en contra la República.

20 de novembre 1932. Eleccions al Parlament de Catalunya.

Triomf ERC.

6 d’octubre de 1934. Empresonament del

govern de la Generalitat..

16 de febrer de 1936. Amnistia 30.000 presos

polítics. Retorn del Puerto de Santa Maria del

president Companys.

Eleccions Municipals 12 d’abril 1931.



EL GOVERN PROVISIONAL

Primeres mesures:

a)Amnistia general per als presos polítics i llibertat de partits i sindicats.

b)Lleis socials per millorar la situació dels treballadors: jornada laboral de vuit hores, salari mínim, regulació de contractes i assegurança d'accidents.

c)Establiment d'una Generalitat provisional de Catalunya, com a pas previ a l'autonomia.

d)Nova ordenació electoral per evitar les corrupteles del caciquisme.

• LA CONSTITUCIÓ DEL 1931• L'Estat es configurava de manera integral, però acceptava la

possibilitat de constituir governs autònoms en algunes regions.• El poder legislatiu residia en les corts (una sola cambra) i en

l'executiu, en el consell de ministres i en el president de la República. S'assentava la independència del poder judicial i es creava un Tribunal de Garanties Constitucionals. A més, per primera vegada, s'establia el sufragi universal masculí i femení.

• Proclamava la aconfessionalitat de l'Estat, es respectaven tots els cultes i totes les creences i es permetien el matrimoni civil i el divorci.

• Reconeixia els drets individuals i s'establien àmplies llibertats públiques, que garantien la igualtat davant la llei, l'educació i el treball. Es respectava el dret a la propietat privada, però es facultava el govern per expropiar béns considerats d'utilitat pública.


Qui és qui en l’escenari polític de la II República.

Partits i Organitzacions polítiques. DretesEsquerres

A

favor

Rep

úb

lica

En

con

tra

Rep

úb

lica

Partit RadicalA. Lerroux

Conservadors republicans.

Derecha Liberal RepublicanaAlcalà ZamoraCatòlics i conservadors.

CEDA (1933)Gil Robles

Coalició electoral que defensava els grans terratinents i l’església.

Renovación EspañolaCalvo Sotelo

Defensa obertament la liquidació de la República.

Falange EspanyolaJA Primo de Rivera

Grups paramilitars, propers al feixisme.

Acción RepublicanaM.Azaña

Republicans de centre esquerra.

Partit Radical SocialistaRepublicans de centre-esquerra

PSOEPrieto i Basteiro

UGTPosició reformista. Aliança

amb els republicans.

ERC Macià i Companys

Nacionalistes i republicans

Lliga CatalanaF. Cambó

Posició ambigua

PNBAguirre

Nacionalistes bascos.

JONSIdeologia antidemocràtica.

ORGACasares QuirogaNacionalisme gallec

CNTDivisió entre trentistes

(suport) i faistes (opció més radical.

PCED. Ibárruri

Escissió del PSOE (1921). Pocs militants.

A l’any 36 a Catalunya es crearà el PSUC.


Niceto Alcalá-Zamora y Torres (Priego de

Córdoba, Espanya, 6 de juliol de 1877 - Buenos Aires, Argentina, 18 de febrer de 1949) fou un

advocat i polític espanyol, primer president de la

Segona República espanyola (1931-1936).

Dreta Liberal Republicana


Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares,

Madrid, 10 de gener de 1880 - Montauban, França, 4 de novembre de 1940) va ser el primer i President del

Govern 1931-1933 de la Segona República, i

finalment el segon i darrer President de la II República

Espanyola (1936-1939).Izquierda Republicana (IR)

La Catalunya republicana

A les eleccions d'abril del 1931 a Catalunya les candidatures republicanes van imposar-se amb claredat i Esquerra Republicana de Catalunya va esdevenir el partit hegemònic.


Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 de

setembre de 1859 - Barcelona, 25 de desembre del 1933) va ser militar, polític i President de la

Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi. Proclamà

la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica.

Partit: ERC.

La Catalunya republicana

Lluís Companys va ser elegit president del Parlament i Francesc Macià, president de la Generalitat, càrrec que ostentaria fins a la seva mort, un any més tard (Nadal del 1933). Llavors, la presidència va passar a Companys.


Lluís Companys i Jover (el Tarròs, 21 de juny de 1882 -

Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català d'ideologia federalista. Primer President del Parlament de

Catalunya (1932-1933), Ministre del Govern Espanyol (2n semestre del 1933) i president de la Generalitat de Catalunya

republicana (1934-1940) durant la Segona República Espanyola i President

d'ERC (1933-1934).

L'ESTATUT D'AUTONOMIA DEL 1932.

L'Estatut aprovat el 1932, tot i que presentava moltes diferències amb l'Estatut de Núria, reconeixia Catalunya com una regió autònoma dins de l'Estat espanyol i proclamava la cooficialitat del català i del castellà.


Francesc Macià proclama la República Catalana.

Plaça de Sant Jaume, Barcelona · 14 abril de 1931


Catalans : Interpretant el sentiment i els

anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi,

proclamo la República Catalana com Estat integrant

de la Federació ibèrica.



En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens

conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels

mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.



Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de

tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de

Catalunya. Barcelona, 14 d'abril de 1931.

El President FRANCESC MACIÀ

a)Quines van ser les principals característiques del Bienni reformista o

d’esquerres i del Bienni negre o conservador?

(1 full)


a)Quines van ser les principals característiques del Bienni reformista o d’esquerres i del Bienni negre o conservador?(1 full)

Bienni Reformista. Període en el qual una coalició de partits d’esquerra i republicans van governar la República durant els anys 1931 a 1933. Aquest període es va caracteritzar per emprendre una sèrie de reformes per tal de modernitzar i democratitzar el país. Aquestes reformes van ser:

La reform religiosaEs va proclamar la llibertat de cultes i la supressió del pressupost de culte i clero. També van ser autoritzats el divorci i el matrimoni civil i es van secularitzar el cementiris.



La modernització de l'exèrcit

Es va promulgar la Llei de retir de l'oficialitat (1931) que establia que tots els oficials en actiu havien de prometre la seva adhesió a la república, però se'ls donava l'oportunitat de retirar-se amb el sou íntegre si així ho volien fer, es va crear la guàrdia d'assalt, una força d'ordre públic fidel a la República.



La reforma de l'Estat centralistaA Catalunya es va crear la Generalitat de Catalunya i l'Estatut d‘Autonomia del 1932, el País Basc es va crear l’Estatut d'Autonomia 1936.

La reforma agràriaEs va establir la Llei de reforma agrària, aprovada per les corts els 1932, amb l'objectiu de modernitzar l'agricultura i millorar la situació social de la pagesia. La llei permitia l'expropiació sense indemnitzar de terres d'una part de la noblesa, mentre que les conreades d'una manera diferent es podien expropiar o indemnitzant els propietaris.



Bienni negre. Període en el qual una coalició de partits de dretes i catòlics van governar la República durant els anys 1933 a 1936. Aquest període es va caracteritzar per desmantellar les reformes que s’havien iniciat per tal de modernitzar i democratitzar el país durant el període reformista.



Bienni negre.

Durant aquest període es van produir dues importants revoltes en contra el govern.Per una banda, a Catalunya la Generalitat (amb Companys al capdavant) va proclamar l’Estat Català dins la República Espanyola. Fet que va provocar la dissolució de la Generalitat i l’empresonament del president Companys(1934).



Bienni negre.

A Astúries la revolta es va produir al 1934 i va ser una revolta de tipus social INTEGRADA PER ANARQUISTES, SOCIALISTES I COMUNISTES. La revolta va ser sufocada violentament per l’exèrcit.


La victòria del Front Popular (1936)




Les forces d'esquerra es van agrupar en el Front Popular amb un programa per recuperar les grans reformes del primer bienni republicà. Alguns dirigents de la CNT van abandonar l'apoliticisme i van manifestar el seu suport a aquesta coalició.

La dreta hi va acudir unida en diferents coalicions que agrupaven cedistes, radicals, monàrquics i tradicionalistes. El seu programa pretenia augmentar el viratge conservador de l'últim bienni i modificar la Constitució. A Catalunya, la Lliga organitzà el Front Català d'Ordre, que aplegava tots els partits conservadors.

LA PREPARACIÓ DEL COP D'ESTAT•Les tensions van desencadenar un clima d'enfrontament, que va provocar l'assassinat del diputat monàrquic José Calvo Sotelo, en represàlia per la mort del tinent José Castillo, militant socialista, abatut a trets en un carrer de Madrid.•El 17 de juliol del 1936 a les Canàries i a algunes ciutats africanes (Melilla, Ceuta, Tetuan), i el 18 de juliol a la Península, un sector important de l'exèrcit (els generals Franco, Mola, Sanjurjo, Queipo de Llano…) van protagonitzar un cop d'Estat.


LA PREPARACIÓ DEL COP D'ESTAT


La ii república espanyola (1931 36) i

Documents

Transcript of La ii república espanyola (1931 36) i