ESCOLA SEGIMON COMASPROJECTE DE LECTURA BE 2012/13LLEGIM EMILI TEIXIDOR....

Jo, encara que només sóc la Formiga Piga, faré una mica el mateix, i tancaré la història que ens va explicar Scheherazade i l’haureu d’anar descobrint a poc a poc, a mesura que avanci el viatge, i enmig d’altres històries que trobareu.

Per començar només us diré que fa anys, quan els blancs es pensaven que tot es podia comprar i vendre, van agafar molts negres d’Àfrica, els van convertir en esclaus i els van entaforar en vaixells com si fossin troncs de fusta i els van portar a vendre a Amèrica. Feia poc que Colom havia anat a viure necessitaven gent que treballés la terra.

Un dia van fer presoner un negret simpàtic i entremaliat que es deia Selim.

En Selim va ser convertit en esclau junt amb la seva família i tota la població, però abans d’entrar al vaixell que els portaria com bestiar a

Amèrica, els seus pares li van donar una cosa molt important.

En Selim va guardar-se la pedra al lloc més amagat del cos i va seguir els seus pares i tot el poble, tots lligats de mans i peus, cap a un vaixell governat pels homes blancs mercaders d’esclaus.

En Selim es preguntava per què els seus pares no havien fet servir la pedra per salvar-se ells i el seu poble de la presó i l’esclavitud.

En Selim va descobrir que el millor amagatall per amagar la pedra era el forat de l’orella,ja, que els esclaus anaven gairebé nus i només hi havia un altre lloc més segur i invisible que era la panxa, però hi havia la dificultat de retenir la pedra, que s’havia hagut d’empassar abans, i fer-la sortir quan la necessités.

A l’orella no la va veure ningú, i així van arribar a Amèrica amb el vaixell d’esclaus. Era l’hora de demanar un desig a la pedra? La llibertat era el desig més important que podia demanar?

En arribar, a Amèrica, els amos van fer treballar els esclaus tot el dia als camps de cotó. En Selim es preguntava si les desgràcies que els

ESCOLA SEGIMON COMASPROJECTE DE LECTURA BE 2012/13LLEGIM EMILI TEIXIDOR....

passaven no eren prou greus per demanar a la pedra que els alliberés. Però no ho feia perquè pensava que si sortien d’aquella misèria encara podien caure en una altra de més forta i, si la pedra ja li havia donat el que demanava, ja no tindria a qui acudir. Què havia de fer, doncs?

En Selim treballava de sol a sol i quan tenia el cap descansat per pensar una mica es preguntava per què els seus pares no havien demanat cap desig a la pedra.

En Selim començava a estar fart de treballar i de rebre garrotades del capatàs i abans d’estirar-se a dormir en una cabana, sobre la palla, es continuava preguntant, potser els pares no van fer servir la pedra per poder-me-la donar a mi?

En Selim ja estava ben tip de la feina i dels càstigs que el capatàs li aplicava. Abans d’adormir-se al pilot de palla de la seva cabana continuava pensant en la pedra màgica. Potser, rumiava, els seus pares no l’havien feta servir per poder-la-hi donar a ell. Potser, es deia, els seus pares imaginaven que ell en tindria més necessitat. Potser...

La pedra ja havia fet un servei a en Selim perquè com que l’amagava a l’orella, no sentia

gaire bé el que li manaven, i així els capatassos van pensar que era una mica sord i ell podia fer veure que no els sentia quan li manaven feines massa feixugues.

Un altre dels avantatges de la pedra a l’orella d’en Selim i de la seva sordesa va ser que no el van poder vendre a altres amos més durs, perquè un esclau amb algun defecte no era gaire apreciat i un de sord no servia ni per a criat de taula perquè no pot rebre cap ordre. Els amos prefereixen un esclau amb les orelles ben esmolades, que compleixi ràpidament el que li manen. Així en Selim es va poder quedar sempre a la mateixa cabana, a la mateixa plantació, deixat una mica el seu aire.

Per altra banda, pensava en Selim, si demano alguna cosa a la pedra, ja no la podré donar als meus fills, quan en tingui, i potser ells la necessitaran més que jo.

En Selim es va anar acostumant a sortir-se de les dificultats tot sol, sense cap auxili màgic, només amb el seu esforç, i va créixer cada cop més ferm i murri. Les dificultats el van enfortir, com si fos invencible.

ESCOLA SEGIMON COMASPROJECTE DE LECTURA BE 2012/13LLEGIM EMILI TEIXIDOR....

Al cap de temps i de lluites, els esclaus van ser alliberats, i en Selim va estar orgullós d’haver aconseguit la llibertat sense cap més ajut que el seu esforç i el de tots els companys. Si quan els temps eren durs, en Selim va saber superar les dificultats sense l’auxili de la facilitat que representava la pedra, per què l’hauria de fer servir ara?, es preguntava en Selim.

Fins que un dia en Selim va trobar la solució. La pedra màgica no es podia fer servir perquè...

Això és el que vaig descobrir en la història d’en Selim que em va contar Scheherazade: que l’esperança és una pedra màgica que ens dóna força i enginy per treballar de valent i sortir-nos-en de tot, o de gairebé tot. Per això cal guardar-la bé, i alimentar-la bé amb bons desitjos i il·lusions, i procurar que no s’escapi mai, perquè sense esperança no podríem viure.

Llibre: La volta al món de la Formiga Piga -un conte inspirat en els contes de Les mil i una nit.

Transcripció del conte de l'Emili Teixidor:Arnau, Guillem, Joan Ramon, Lucía i Marta.6è.

Il·lustracions: Alumnes de 5è i 6è.