1

La Guerra de Successió

a Catalunya

história historia història istòria histoire storia istorie

2

El reinado de Carlos II (1665-1700) estuvo caracterizado por la frágil salud del

monarca y su falta de descendencia. La Monarquía Hispánica había perdido

la hegemonía en Europa, pero continuaba teniendo un importantísimo imperio

colonial, fundamentado en la plata de las minas sudamericanas, el azúcar y el

algodón, que se extendía por las islas del Caribe y de Sudamérica (excepto el

Brasil) y las islas Filipinas. Por lo tanto, su sucesión fue motivo de un juego

diplomático y de espionaje entre la mayoría de los reinos europeos. El primer

testamento del rey Carlos II no se llegó a cabo a causa de la muerte del

sucesor. De esta manera, el rey fue obligado a signar un segundo testamento

antes de morir, en el cual se mantenían unidos los reinos de Aragón y de

Castilla bajo un mismo heredero: Felipe d’Anjou, de la dinastía borbónica,

desde entonces llamado Felipe V.

Entre tanto, en Cataluña, se había empezado a notar un sentimiento

antifrancés en todas las capas sociales por las consecuencias de la Guerra de

los Segadores (1640-1652), que supuso un asedio y un bombardeo en

Barcelona y, posteriormente, la signatura del Tratado de los Pirineos (1659). Este

tratado dividía en dos el territorio catalán: una parte se mantenía bajo la

Corona de Aragón (Cataluña) y la otra pasó a formar parte del Reino de

Francia (la Cataluña Norte).

Los antecedentes de la guerra

Observa i descobreix

Testamento:

declaración que

de su última

voluntad hace

una persona,

disponiendo de

bienes y de

asuntos que le

atañen para

después de su

muerte.

Heredero:

persona que por

testamento o por

ley recibe toda o

parte de una

herencia.

Situa en aquest mapa els territoris hispànics següents: Corona d’Aragó; Regne de Castella;

Principat de Catalunya; Regne de València; Regne de Mallorques; Regne d’Aragó; Regne de

de Portugal; Regne de França.

Ara que ja t’has situat, atreveix-te a assenyalar en el mapa aquestes ciutats del Principat de

Catalunya: Lleida; Perpinyà; Barcelona; Girona; Tarragona.

1

1.1

1.2

1.3

1.4

3

2 4

a

b

c d

e

1

2

3

4

1.1

1.2

1.3

1.4

a

b

c

d

3

Filip al V-lea ocupă tronul

Toţi suveranii din Europa l-au recunoscut pe Filip de Anjou ca moştenitor al

tronului spaniol. El ajunge la Madrid pe 18 februarie 1701 (mie şapte sute unu). În

primele luni el încearcă să se adapteze la austera, mediocra şi intriganta curte

spaniolă. Acest fapt a fost dificil pentru acest tânăr de 17 ani obişnuit la

Versailles. După jurământul lui Filip al V-lea, Ludovic al XIV-lea (paisprezecelea)

dă ordin Parlamentului din Paris să înregistreze dreptul Ducelui de Anjou şi toţi

ascendenţii săi la coroana Franţei.

Trupele franceze au început să se stabilească în fortăreţele din Ţările de Jos

Spaniole, cu consimţământul şi colaborarea slabelor forţe spaniole. Acest

eveniment a constituit o provocare pentru restul ţărilor din Europa. Olanda şi

Anglia s-au angajat să îl ajute pe arhiducele Carol la succesiunea tronului

Spaniei. În septembrie 1701 s-a format o coaliţie internaţională prin semnarea

Tratatului de la Haga. Această coaliţie, numită Marea Alianţă, era formată din

Austria, Anglia, Danemarca şi Olanda care au declarat război Franţei şi Spaniei

în 1702. Portugalia a intrat în această alianţă în 1703.

În octombrie 1701 Filip al V-lea (cincilea) jură Constituţiile catalane şi convoacă

Parlamentul. Catalunia primieşte concesii politice şi economice, cum a fost

dreptul la comerţ direct cu America. În anii următori s-au produs înfruntări din

cauza despotismului regelui faţă de pactul catalan.

A partir del text que acabes de llegir, respon les preguntes següents en la teva llengua:

Qui va ser el duc d’Anjou?

Com era la cort espanyola al 1701 quan hi arriba Felip V?

Quins regnes van formar la Gran Aliança?

Amb quin tractat es forma, aquesta aliança?

Quin dret atorga el rei a Catalunya?

Raona i explica

Concesiune (pl.

concesii):

acordarea unuĭ

privilegiŭ, unuĭ

drept.

Pactul: forma

tipică guvernului

din Coroanei

Aragonului, care

a fost bazat pe

distribuţia puterii

între rege şi

tribunalele,

formate pe cele

trei braţe

(militare,

eclesiastice şi

populare).

4

Comènça la guerra

La formacion del partit austriacista, o vigatan, se realizèt dins la clandestinitat.

Èra un movement format dels proprietaris rurales e la pichona noblesa de la vila

de Vic, la borgesiá de Barcelona, l’universitat e lo bas clergat. En 1704, los aliats

ensagèron, sens de succès, desbarcar a Barcelona. La repression posteriora

radicalizèt los austriacistas e, coma consequéncia, los vigatans signèron a

Anglatèrra lo Pacte de Gènoa (en junh de 1705), segon lo qual sostenián

l’ofensiva aliada en escambi del compromís anglés de preservar las leis e las

institucions de Catalonha.

La signatura del pacte comportèt lo desbarcament a Barcelona de l’armada

aliada, que portava amb ela Carles III, en agost de 1705, e unes meses après

foguèt nomenat rei oficialament. Las tropas borbonicas de Felip V ataquèron e

assetgèron Barcelona fins que se retirèron per l’arribada de la flòta

aliada. Aquela retirada permetèt l’avançada dels austriacistas fins a Madrid,

ont Carles III foguèt proclamat rei de Castelha, mas amb una granda

ostilitat populara. Per aquel motiu, retornèt fin finala a Barcelona e cediguèt los

territòris conquistats a Felip V. Ça que la, los reialmes d’Aragon, Valéncia e

Mallorca reconeguèron Carles III coma rei.

Col·loca aquestes paraules en el seu lloc corresponent en

els mots encreuats: institució; llei; pacte; burgesia; Gènova;

hostilitat.

Observa i descobreix

Lei: règla

impausada per

una autoritat

superiora.

Institucion:

organisme que

mena a tèrme

una foncion

d’interès public.

V

I

G

A

T

A

Fig 1. Constitucions

de Catalunya

Fig 2. Cançó popular de l’arribada de l’arxiduc Carles

(nomenat Carles III) a Barcelona l’any 1705.

5

Anem més enllà

El partit austriacista (vigatà) es va formar… …preservar les lleis i institucions catalanes

Al 1704 els aliats van intentar… …torna a Catalunya

Després de la repressió borbònica… …fou nomenat rei

El Pacte comprometia els anglesos a… …en la clandestinitat

A l’agost de 1705 Carles d’Habsburg… …permet als austriacistes arribar a Madrid

La retirada de les tropes borbòniques… … desembarcar a Barcelona sense èxit

A Madrid el rei rep una gran hostilitat popular i… …els vigatans van signar el Pacte de Gènova

A partir del text, relaciona els parells de frases per tal de fer-les coherents:

Felip d’Anjou Carles d’Habsburg

6

La vestimenta i el funcionament de l’exèrcit al segle XVIII era molt diferent als exèrcits actuals.

Relaciona cada definició amb la seva imatge i digues si es tracta de: fanti, cavalieri o cannoni.

Després de la battaglia... hi ha hagut prop de 20.000 uccisi, feriti i catturati!

Família de llengües

La battaglia di Almansa

La Battaglia di Almansa è stata una battaglia che ebbe luogo il 25 aprile 1707,

nel corso della guerra di successione spagnola. Fu una delle battaglie più

decisive dell'intero conflitto. Questo avvenimento consentì a Filippo d'Angiò di

riconquistare Madrid e gran parte della Spagna. Presso Almansa le

armate Franco-Spagnole sotto il comando del duca di Berwick sconfissero

pesantemente le forze alleate del Portogallo, del Regno Unito e dei Paesi Bassi

comandate da Henri de Massue, riprendendo gran parte della Spagna

orientale per i Borbone.

Essa è stata spesso descritta come probabilmente l'unica battaglia nella storia in

cui le forze britanniche furono comandate da un francese e quelle francesi da

un britannico. Gli Alleati avevano i seguenti soldati: in totale cinquemila (5.000)

cavalieri ed diciottomila (18.000) fanti. I Borbonici presentarono ventiquattro (24)

cannoni e un totale di ventiseimila (26.000) uomini. Ci furono quasi ventimila

(20.000) uccisi, feriti o catturati dopo la bataglia.

La vittoria di Filippo d'Angiò, dopo 1707, impose ai regni d’Aragona e Valencia

di uniformarsi alle leggi ed alle giurisdizioni castigliane, riducendo i vecchi regni

al rango di province castigliane, con la conseguente perdita dello status di

regno e la soppressione dei propri fueros.

Giurisdizione:

autorità o potere

locale che

consiste nella

competenza di

applicare il

diritto.

Fueros: diritti

locali concessi

dai sovrani a

città, feudi o enti

ecclesiastici.

soldato dell'esercito

che combatte a piedi

soldato a cavallo

pezzo d'artiglieria utilizzato per sparare

grossi proiettili a lunghe distanze

chi a stato portato

alla morte

chi a stato colpito producendogli

una lesione, con versamento di

sangue

chi a stato preso,

arrestato, imprigionato

Fig 3. Furs del Regne

d’Aragó

7

O cerco de Barcelona

Após a batalha de Almansa, a Catalunha e o Reino de Maiorca

continuavam nas mãos dos Aliados. A morte do herdeiro da coroa da

Áustria, que não tinha filhos, fez com que Carlos III fosse proclamado

imperador e se estabelecesse em Viena. Perante a possibilidade de reunir

numa só monarquia as coroas hispânica e austríaca, Inglaterra abandonou a

Aliança de Haia e forçou a assinatura do Tratado de Utrecht (abril 1713), que

ditava a retirada do exército aliado e punha fim à Guerra fazendo Felipe V

Rei de Espanha.

Perante esta situação, Felipe V foi para Barcelona para impor a ordem de

Bourbon. Sem apoio internacional, em junho de 1713 o Governo convocou a

Junta de Braços, formada pelos braços popular, eclesiástico e militar, e

proclamou a resistência armada contra as tropas de Bourbon. Esta decisão

desencadeou um cerco à cidade desde julho de 1713 até setembro de

1714.

Durante o cerco, Rafael Casanova foi eleito Conselheiro responsável pela

cidade e Antonio de Villarroel general da Coronela, a milícia urbana

composta por cinco mil homens que defendiam a cidade. Em julho, o Duque

de Berwick foi eleito general das tropas de Bourbon que, perante a situação

de fome e bombardeamentos diários, negociou a rendição da cidade.

Finalmente, em 11 de setembro de 1714, as tropas entraram em Barcelona.

Resistência:

oposição que

comete aquele

que não

obedece à

intimação da

autoridade.

Milícia: qualquer

corporação

bem disciplinada

como uma tropa

militar.

Fig 5. Quadre del setge de Barcelona. Moment en què Rafael Casanova,

amb l’estendard de Santa Eulàlia a la mà, és ferit pels borbònics.

Fig 4. Estàtua de Rafael

Casanova

Fig 6. Retrat d’Antonio de

Villarroel

8

Raona i explica

Aquí sota tens un gravat de l’entrada de les tropes borbòniques de Felip V atravessant les muralles

de Barcelona, més concretament, el baluard de Santa Clara. Al fons a l’esquerra pots observar el

bloqueig que va patir la ciutat per tota la flota de vaixells que impedien l’arribada d’aliments per

mar, des de Mallorca. Les cases que pots observar just després de les muralles és l’antic barri de la

Ribera, que actualment seria el Born i la Barceloneta. Davant d’aquestes cases hi ha apilotades les

últimes persones (dones, avis, nens i ferits) que van defensar Barcelona.

Després d’observar tot això, pensa i respon aquestes preguntes:

Davant d’un conflicte entre països, creus que la guerra és l’única forma que hi ha per solucionar-lo?

Per què?

Què creus que se celebra a la Diada Nacional de Catalunya cada 11 de setembre, una derrota o

una defensa aferrissada de la ciutat? Justifica la teva resposta.

9

Després de Barcelona, Cardona va resistir fins al 18 de setembre de 1714 i el

Regne de Mallorca fins al 1716. Un cop ocupat tot el territori, l’ordre borbònic,

que ja s’havia imposat als Regnes de València i Aragó, també va arribar a

Catalunya i Mallorca.

La primera mesura repressiva va ser l’establiment dels Decrets de Nova Planta,

que són el conjunt de lleis aprovades per Felip V. Aquests, invocant al “dret de

conquesta”, acusant els territoris de la Corona d’Aragó de “rebel·lió” per

situar-se al bàndol dels Habsburg, i manifestant la voluntat de reduir tots els

seus estats a les lleis de Castella, foren abolits els Furs i les Constitucions de

Catalunya, quedant derogades també les institucions pròpies que vetllaven

pel seu acompliment, com la Generalitat i el Consell de Cent. Una altra

conseqüència d’aquest decret va ser la supressió progressiva del català de la

vida pública i la castellanització del territori.

Amb aquests decrets, el rei va imposar el model francès de monarquia

absolutista i va suprimir el pactisme que caracteritzava el sistema de govern

català. Consegüentment, es va procedir a la creació d’un model d’Estat únic

i centralitzat en què la capital es va situar a Madrid.

A partir de 1715, els arquitectes del rei van començar la construcció de la

Ciutadella, una fortificació amb la finalitat de controlar la ciutat de Barcelona

i poder combatre qualsevol signe de rebel·lió. Aquest fort va comportar

l’enderrocament de bona part del barri de la Ribera (l’actual Born), que va

quedar reduït a runes.

El Decret de Nova Planta

Repressió: acció

exercida des del

poder per a

neutralitzar i

eliminar la

voluntat crítica

dels col·lectius

opositors o

discrepants,

mitjançant la

limitació de les

llibertats

públiques.

Derogar:

revocar o

modificar (una

disposició o una

llei) amb una de

nova.

Monarquia

absolutista: sistema polític en

què el rei té el

poder legislatiu i

executiu, sense

limitacions

jurídiques.

Fig 7. Plànol de Barcelona i la Ciutadella, a la dreta, en forma d’estrella

10

Anem més enllà

Després del setge de Barcelona de 1714 s’acaba la Guerra de Successió.

Els Decrets de Nova Planta van ser aprovats per Joan Carles I.

Els Furs i les Constitucions de Catalunya es van suprimir.

La monarquia de Felip V era liberal i seguia el pactisme català.

Catalunya va passar a formar part d’un Estat unit i centralitzat.

La llengua catalana es va prohibir progressivament.

La Ciutadella es va pensar per ser un parc per als barcelonins.

Digues si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F) i escriu V o F als quadrats.

Després, justifica la teva resposta.

Fig 8. Decrets de Nova Planta

Fig 9. Mapa de l’España asimilada, corresponents als territoris de

la Corona d’Aragó, assimilada a les lleis i institucions castellanes

11

Viatgem entre les llengües romàniques

La Guerra de Successió a Catalunya va ser una guerra civil entre els borbònics, que defensaven

Felip V com a rei d’Espanya, i els austriacistes, que defensaven l’arxiduc Carles. Catalunya es va

mantenir partidària de Carles i, per aquest motiu, arran de la victòria borbònica, va patir greus

conseqüències : el setge de Barcelona de 1714 i els Decrets de Nova Planta de 1716, que van

eliminar els furs i les Constitucions catalanes.

Llegeix aquests textos en portuguès, occità, italià, romanès i francès i, a partir del que hagis

entès gràcies a tots ells, redacta la versió en català.

Què hem après?

Paraules clau 11 de setembre de 1714

Decret de Nova Planta

Hereu al tron espanyol

Austriacistes i borbònics

Lleis i Constitucions

PORTUGUÈS

Se farão todos os esforços para

introduzir a língua espanhola com

as medidas mais moderadas e

dissimuladas de modo que o

efeito seja conseguido sem

perceber os meios.

OCCITÀ

Se faràn los màjers esfòrces per

introdusir la lenga castelhana

amb las mesuras mai moderadas

e dissimuladas perque s’atenga

l’efièch sens se notar los mejans.

ITALIÀ

Si faranno ogni sforzi per

introdurre la lingua spagnola

con le misure più moderate e

camuffate in modo che l’effetto

sia ottenuto senza rendersi

conto di mezzi.

FRANCÈS

On va faire tous les efforts pour

introduire la langue espagnole

aux mesures les plus modérées et

dissimulées pour que l'effet soit

obtenu sans noter les moyens.

ROMANÈS

Mai mari eforturi vor fi făcut

pentru a introduce limba

spaniolă cu măsuri mai moderate

şi disimulate pentru a obţine

efectul fără a se nota mijloacele.

CATALÀ

12

Observa i descobreix

Après la Guerre de Succession, la Catalogne a connu un processus de déclin

économique, politique et culturel et elle a été subordonnée à une monarchie

absolue dirigée par Philippe V. Cependant, en 1778, le roi Charles III

d’Espagne, le petit-fils de Philippe V, a permis le commerce maritime entre

Barcelone et les colonies américaines, ce qui a favorisé l’émergence d’une

classe moyenne qui, regroupée par des gremis, a réussi à faire de Barcelone

une ville cosmopolite dans le contexte des Lumières.

Cette bourgeoisie de Barcelone a crée des structures industrielles et

financières très importantes en Catalogne et lui a fournie du potentiel

économique et une vision de plus en plus européenne. Ainsi, en 1833,

Bonaventura Carles Aribau a publié l’Oda a la pàtria, un poème qui est

encadré dans le mouvement littéraire du Romantisme et qui ouvre la période

de la Renaixença. De cette façon, cette bourgeoisie a bâti un mouvement

catalaniste qui a culminé avec la célébration des Jeux Floraux de 1859 et

l'œuvre littéraire de Jacint Verdaguer, dont la langue catalane était le noyau

fondamental.

Le XXe siècle a été particulièrement agité, connaissant une République et une

guerre civile en Espagne, l’instauration de l’autonomie en Catalogne et sa

suppression ultérieure par la dictature du général Franco. En 1978, après la

mort du dictateur, la Constitution a été approuvée et l’Espagne s’est

constituée comme un État démocratique. Grâce à ce contexte, la Catalogne

a restauré finalement son autogouvernement, institutionnalisé avec la

Generalitat et le Parlement, puis avec le retour du Président en exil. Enfin, en

1979, l’Estatut d’Autonomia a été adopté.

La récupération de la Catalogne

Gremis:

association

d’artisans,

groupés en vue

de réglementer

leur profession et

de défendre leurs

intérêts.

Renaixença:

mouvement

culturel inscrit

dans le courant

du romantisme

européen à la

volonté de faire

renaître la culture

et la langue

catalane comme

langue littéraire

de prestige.

Jeux Floraux:

concours

poétique en

langue catalane

instaurées au

XIXe siècle à

Barcelone.

A J C L N D B H F P P

B J O P S C A T U R C

C P N E T S E G Q E A

D G S S A S H G Y S O

F D T B T C F O J I H

O F I A T U A V A D C

T A T I L A R E N E G

J U U Z W L·L H R D N B

T K C A C P T N X T S

J A I M O N O T U A H

B F O D L X C K M M N

Busca en aquesta sopa de lletres les paraules següents: autonomia; govern; Generalitat;

President; Estatut.

Fig 10. Estatut

d’Autonomia de 1932

Fig 11. Emblema de la

Generalitat de Catalunya