LA GEOGRAFIA D’ESPLUGUES
64
LA GEOGRAFIA D’ESPLUGUES 1.Física 2.Humana
description
LA GEOGRAFIA D’ESPLUGUES. Física Humana. 1a Part. GEOGRAFIA FÍSICA. Cartografia. Unitats del relleu. Les muntanyes. La plana. Els torrents. El subsòl. L’acció humana. Antecedents cartogràfics. N. E. N. E. Unitats del relleu. La muntanya. El pla. Els torrents. Què veiem ?. - PowerPoint PPT Presentation
Transcript of LA GEOGRAFIA D’ESPLUGUES
LA GEOGRAFIA D’ESPLUGUES
1.Física 2.Humana
1a Part
GEOGRAFIA FÍSICA
• Cartografia.
• Unitats del relleu.
• Les muntanyes.
• La plana.
• Els torrents.
• El subsòl.
• L’acció humana.
Antecedents cartogràfics
N
E
N
E
Unitats del relleu.
1. La muntanya.
2. El pla.
3. Els torrents.
Què veiem ?
LES MUNTANYES.
1. Turó d’En Ramoneda. 197 m.
2. Turó del Temple. 262 m.
3. Sant Pere Màrtir. 399 m.
Muntanyes.
1. Turó d’En Ramoneda.
2. Turó del Temple: Puig Marrobí (Del S XI al s.XVI), Muntanya de la Torre (fins principi del s.XX).
3. Sant Pere Màrtir: Mont Orsera (s.XI), Mont Orsa (s.XII) Puig d’Ossa (fins el s.XVII).
Evolució dels topònims.
Els colls.
1. Coll de la Creu d’En Candeler. 180 m.
2. Coll de la Plaça de les Bruixes. 230 m.
3. Coll de Finestrelles. 130 m
Mapa de carenes
Mapa corves de nivell
LA PLANA O GAVARRA
• Terreny pla relativament elevat en relació al mar i lleugerament inclinat al sud.
• Composició del sòl: argiles toves.• Superfície solcada per torrents.• Usos humans: agricultura i urbanització.
El Pla:
Can Ramoneda
Can Casanoves
EscolaIsidre Martí.
Al fons Sant Just
Desvern.
1924
1954
2010
El Pla:
St. Pere Màrtir
El Raval de
St. Mateu
Can Hospital.
El Pla:
St. Pere Màrtir.
Ciutat Diagonal.
Can Hospital i
l’autopista.
El Pla:
La Plana.
ELS TORRENTS
Fins
el
s.
XIX.
L’aigua a Esplugues fa 140 anys. (Llibre d'actes de Ple, 24 de juliol de 1868).
"Comisionados por el Magnifico Ayuntamiento de este pueblo, para que manifestemos, según nuestro saber y conocimiento nacido de la experiencia, la anchura que suelen abrazar las aguas que discurren por el torrente llamado de la Creu de este termino municipal en sus avenidas ordinarias desde el punto llamado "rocas de la Creu" hasta donde el citado torrente cruza el camino que va de la Iglesia parroquial a la carretera general de Madrid, tomando por punto medio el eje o centro de dicho torrente, y teniendo presente el curso y extensión de dichas aguas que atraviesan la población y cuyas avenidas se verifican casi todos los años en la epoca de lluvias, pueden manifestar:
Que el referido trecho de torrente, objeto de nuestra comisión, suelen extenderse dichas aguas del torrente a unos tres metros. Asi lo han considerado tambien todos los propietarios que han construido paredes desde cuarenta años a esta parte a orillas del mencionado torrente, como son el Sr. Barón de Maldà, difunto, José Planas y Ramoneda, el que fue Parroco de este población D.Vicente Janer, N. Pahi y D. Casimiro Grau, que son los unicos que en el citado espacio de tiempo han construido paredes junto a el, todos han dejado un cauce al menos de tres metros de extensión, según puede verse...
Es lo que los infraescritos creen poder decir acerca de la consulta hecha por el Sr. Teniente de Alcalde de esta población. Esplugas 24 de Julio de 1868. José Ramoneda. Jose Campreciós y Pedro Brillas"
Els torrents Evolució dels topònims
• Torrent de Sant Pere Màrtir. Abans Torrent dels Albarells. També Torrent de la Torre. Al sortir del municipi s’anomenava Torrent de Can Oliveres.
• Torrent de la Moneda. Abans Torrent de les Cucales.• Torrent de la Creu. Abans de La Font.• Torrent d’En Ferré. Abans Torrent d’En Casanoves
• Torrent de Can Valls.• Torrent de la Fontsanta. Torrent de Grotemon (s.XI). La part inicial
també se la coneixia com a Torrent d’En Mateu.
• Torrent d’En Farrés. A la Miranda actual hi havia un bosc i un torrent anomenats d’En Farrés. El Torrent d’En Farrés desguassava a la Riereta.
• Torrent de la Torre Melina. Torrent Apiera (sXI).
Els torrents avui.
Finals del
s.XX.
El Torrent d’Esplugues.
• Torrent de la Creu.• Barranc de la Riereta.• Torrent d’En Ferré.• Pont Barranc.• Torrent de La Riba.• Salt del Pi. • Torrent de Can Nyac.
Torrent d’Esplugues: Parc dels Torrents.
Torrents d’Esplugues: Imatges.
Torrent de la Creu Torrent d’Esplugues
Torrents d’Esplugues: Imatges.
Torrent de La Riba Torrent d’Esplugues: les argiles.
Torrents d’Esplugues: Imatges.
Salt del Pi
Torrents d’Esplugues: Imatges.
Salt del Pi i Torrent d’Esplugues
Torrents d’Esplugues: Imatges.
Torrent de Can Nyac Torrent de Can Clota
EL SUBSÒL
Formació geològica de la Gavarra.
Mapa Geològic de L'Hospitalet de
Llobregat.
Carta Geològica 420 IGMEEscala 1:50.000
Quaternari. Pleistocè i Holocè.
Q b1 = Graves, bretxes, argiles i costres de torturà. Q g = Bretxes i argiles roges.
Terciari. Neògen. Pliocè.
T 8a2 = Argiles grogues, blanques i blavoses.
Primari. Paleozòic: Ordivicià i Silurià.
Sa-b/1-2 = Filites, sericites i quarcites amb graptolites.
O = Quarcites, filites i pissarres
quarcítiques.
Torrent d’Esplugues: Les argiles.
El torturà.
La pissarra.
Els fòssils
Els fòssils
Els fòssils
L’acció humana o antròpica.
L’home té capacitat de transformar l’espai físic en un periode curt de temps.
La natura, mitjançant l’erosió, triga molt temps en transformar l’espai natural.
2a Part
LA GEOGRAFIA HUMANA
• La comarca
• Els veïns
• Les vies de comunicació
• El creixement urbà.
• El topònim.
Situació General: La comarca.
El Baix Llobregat
• Esplugues de Llobregat.
4,5 Km2
Regió Metropolitana de Barcelona.
Maresme
Vallès Oriental
Vallès Occidental
Barcelonès
Baix LlobregatEsplugues de Llobregat
Les ciutats veïnes.
Els camins d’Esplugues:de poble a ciutat. Cami de Vallvidrera
Via Augusta
Camí de Pedralbes
Camí de La Sagrera
Camí de Can Clota
Camí del Molí
Camí de Sant Joan
Camí de Cornella
Un poble fins al S.XIX
Via Augusta.
Camí de
Pedralbes.
Carretera (1765).
Les vies de comunicació
De poble a ciutat: les vies actuals. S.XX.
Carretera
(1765)
Carretera de Cornellà a Sarrià (1903)
Autopista (1968)
Ronda de Dalt (1991)
El CREIXEMENT URBÀ
Síntesi evolutiva
Els orígens s.X al s.XVI
El Raval de Sant Mateu
La Sagrera
Masies aillades
S.XVIII a principis del s.XIX
El Raval de Sant Mateu
La Sagrera
Nou centre urbà
Masies aillades
Principi S.XX.El Raval de Sant Mateu
La Sagrera
Nucli Urbà
Barri Can Clota
Barriada de St Llorenç i Can Biel
Masies aillades
Mitjans S.XX.El Raval de Sant Mateu
La Sagrera
Nucli Urbà
Barri Can Clota
Barriada de St Llorenç i Can Biel
Barriada de Can Vidalet i Pelegrí
La Plana
Finestrelles
La Miranda
Finals S.XX.
Plànol de
l’any 2000.
Divisió administrativa: Els barris.
EL TOPÒNIM
Santa Magdalena de Splugues (Dels origens fins a principi del segle XVIII)
a
Esplugues de Llobregat (Del mitjans del segle XIX a l’actualitat)
De
Evolució del topònim
Spelunca: cova, balma, caverna, gruta o cavitat.
Speluggs: plural de Spelunca.
El topònim Speluggs derivà progressivament a Spelunges, Spelungues, Splugues i Esplugues.
Evolució del topònim
1358. Cens de Catalunya de Pere III el Cerimoniós. Santa Magdalene de Splugues.
1598. Acta municipal de la Parròquia de Santa Magdalena de Splugues.
S.X i XI. Venda de terrenys. Santa Maria de Splugas i/o Santa Maria Magdalena de Speluncis.
1690 a 1710. El topònim "Parròquia Santa Magdalena de Splugues" comença a conviure amb el terme Universitat de Splugues i Universitat d'Esplugues.
1704-1714. Guerra de Successió: un nou model d’estat.
Monarquia absolutista. Separació Estat-Església.
El rector deixa de ser el secretari del comú. La Universitat es trasllada fora de la rectoria.
Evolució del topònim
S.XVIII. Poble i Parròquia de Santa Magdalena de Splugues.
Universitat i jurats de Splugues o de Santa Magdalena d’Esplugues.
S.XIX. Parròquia de Santa Magdalena de Splugues.
Terme municipal, Ajuntament i regidors de Splugues / Esplugues o de Santa Magdalena d’Esplugues.
S.XX. Municipi i Ajuntament d’Esplugues i/o d’Esplugues de Llobregat.
Mapa de
Vagueries.
1706.
Vagueria de
Barcelona
