La Fulla 103

PREU: 3 EPREU: 3 E

LA FULIOLAi BOLDÚJULIOL 2006

NÚMERO 103

LA FULIOLAi BOLDÚJULIOL 2006

NÚMERO 103

L'espectacledel Segar i Batre

XXVII edició

L'espectacledel Segar i Batre

XXVII edició

PORTADA

- L'espectacle del Segar i BatreXXVII edició

pàg. 1

EDITORIAL

- A la Fuliola no tenim salapolivalent

- Pròlegpàg. 3

TRIBUNA

- Xile- Lourdes 2006- 1 any després

pàg. 4 a 7

ELS VIATGES DEL SOCI

- Berlin (I)pàg. 9 a 10

LA FULLA PELS NENS

- Enquesta al club de bitllesde la Fuliola

pàg. 10 a 11

ACTUALITAT

- Festa de la gent gran- Xerrada del PSC sobre l'estatut- Resultat referèndum estatut

de Catalunya

- XXVIII Festa del Segarpàg. 12 a 13

PÀGINA DE LES ENTITATS

- Només ens faltes tu- El nou estatut a la Fuliola- Festa Major del Roser de Boldú

pàg. 14 a 15

PÀGINA DE L'ATENEU

- Caramelles- Diada de sant Jordi- Sortida cultural a Tarragona- 6a Trobada de colles del Caragol- Revetlla de sant Joan- Diversos cursos: sevillanes, ioga

i gimnàstica- Recull fotogràfic de la 6a Trobada

de colles del Caragolpàg. 16 a 19

CULTURA

- Santiago Rusiñolpàg. 20 a 21

BIOGRAFIES VISCUDES

- Gandhipàg. 22 a 25

CONSUM RESPONSABLE

- Aigua als ordis!pàg. 26

ELS CONTES DE L'ESPARVER

- L'estany d'Ivars - Vila-sanapàg. 27 a 30

LA LLUFA

- Les 9 diferències- L'efecte euro i resultatsreferèndum

pàg. 30

RACÓ DE POESIA

- A midapàg. 32

sumari 32 pàgines

Pàgina 2

( )ACPCMembre de l'Associació Catalana

de la Premsa Comarcal

INSTITUTD'ESTUDISILERDENCS

Fundació Pública de la Diputació de Lleida

Amb la col·laboració de:

Generalitat de Catalunya

Departament de Cultura

Directora: Eva Pané VidalRedactors: Francesc Ricart Mercè

Lluïsa Solsona Paüls

Han col·laborat en aquest número:CEIP Guillem IsarnRamon Utgés VilaCarles Vila DuartArnau Sebé PedrósMila

Premi Humbert Torres 1990

Redacció i Administració:Pl. Ajuntament, s/n25332 LA FULIOLA (Urgell)a/e: [email protected]

la fulla no es fa responsable de les opinions que apareguin en els articles, les quals són exclusives dels seus autors.La reproducció total o parcial del contingut de la publicació es permesa sempre i quan es faci esment del seu autor i origen.

Número 103Juliol 2006

Època segona - Any XXI Edita:

Impressió: Impre ArtDipòsit Legal: L-524-1982Tiratge: 400 exemplars

Pàgina 2

Que La Fuliola creix i creixerà demogràficament és unacosa que salta a la vista. Però des d’aquesta editorial enspreguntem si els serveis del poble i especialment elsculturals també creixen proporcionalment.

Tenim sala polivalent a la Fuliola?Ràpidament ens ve al cap la sala de sobre el poliesportiuo alguna dependència de l’ajuntament. Doncs no, aixòno son sales polivalents.

A la Fuliola no tenim sala polivalent.

Una Sala Polivalent seria, tècnica, bàsica, funcional iespacialment:

- un vestíbul amb serveis sanitaris (WC) i/o bar(superfície equivalent al 20% de la sala polivalent).

- la sala polivalent amb escenari integrat o no(capacitat de 150 a 300 espectadors, entre 200 i300 m2).

- un/s magatzem/s per al mobiliari i equipamentsdiversos.

- una sala annexa per a reunions i camerino.- uns locals tècnics.- Tot amb els corresponents accessos i serveis

adaptats per a disminuïts i tot una sèrie de normesde seguretat i salut que complir.

Però una sala polivalent és més; és l’equipamentmunicipal per excel·lència, destinat a afavorir la difusiócultural i fomentar la cohesió social; essent el principalcontenidor de les activitats socioculturals fomentadesdes de l’ajuntament o qualsevol entitat lligada al municipi.

El 10 de octubre de l’any passat i des del Departamentde Cultura de la Generalitat es va obrir el concurs públicper a l’accés als programes d’inversions en equipamentsculturals en el període 2005-2007. (PEC).

“Cap municipi sense equipament cultural; capequipament sense activitat; cap activitat sense públic”

Aquest Pla d’Equipament Cultural proporciona unasubvenció (entre moltes altres) de fins un 50% delpressupost per a la construcció o reforma de salespolivalents per a municipis amb menys de 15.000habitants.

El dia 26 de juny d’aquest any es va presentar davant lapremsa un dossier amb els resultats de les adjudicacions.232 equipaments nous o reformats, dels quals 159 sonsales polivalents. En aquest dossier també apareix unarelació dels municipis que gaudiran de la subvenció,ordenats per províncies. A Lleida són un total de 42actuacions a 41 municipis. Per dir-ne alguns... els mespropers: Agramunt, Bellpuig, Camarasa, Golmés, Ivars,Linyola, Maials, Palau d'Anglesola, Tàrrega, Tornabous...I la Fuliola?

Molts dels municipis que reben la subvenció ja tenenun equipament cultural més que envejable, i la Fuliola?

És que no arriba el Diari Oficial de la Generalitat deCatalunya a l’ajuntament? O era molta feina realitzar ladocumentació necessària per omplir la sol·licitud d’accésa les subvencions.

Com des de l’ajuntament es deixen perdre la inversiómés gran en equipament feta a Catalunya?

Des de aquesta editorial i malgrat el disgust inicial,volem fer una crida a l’esperança. Sala Polivalentpotser no en tindrem, però encara podem disposar d’arxiumunicipal, d’una biblioteca nova i en condicions o finsi tot un espai d’art. Com? Amb la segona fase del Plad’Equipaments Culturals. Senyores i senyors, ens hemde posar les piles!

editorial

Núm. 103 Pàgina 3

A LA FULIOLA NO TENIM SALAPOLIVALENT

PRÒLEG per Mila

La paradoxa de l’existència és la de ser alguna cosa i, al mateix temps, no servir per a res.

Clement Rosset

Comentaris a: [email protected]

Des del mes de març, unadona, Michelle Bachelet, esla Presidenta de Xile. Vaigemocionar-me en aquellinstant en que les imatges ensmostraven els aplaudimentsdels presents i també en lae fus iva rebuda de laciutadania en sortir delCongrés a Valparaíso (la ciutatdels mils colors) i la sevaarribada al Palau de laMoneda a Santiago. I mésencara, quan ella agraïaaquesta benvinguda inclinant-se i amb les mans creuades alpit, gairebé damunt el seu cor, les feiasortir i entrar de nou, tot retornant laseva estimació i agraïment.

Es important destacar el fet que unadona hagi arribat a la Presidència permèrits propis, amb el suport de laciutadania, en un país sortit d’unaferotge i sagnant dictadura, i amb unnivell de masclisme com teníem aquífa 30 anys.

Tinc un referent personal, una menad’ànsia continguda quan sento parlarde Xile. El cop d’estat de Pinochet i elderrocament i mort al 1973 del PresidentS a l v a d o r A l l e n d e ( e l e g i tdemocràticament), fou una de lesprimeres sensacions, una mena d’invasióen el meu sentir i en la meva vida. I bensegur que em marcaren substancialmenten el meu caràcter i personalitat.

A mida que anava fent anys, sempre heseguit de prop els esdeveniments a Xile,i quan el 1997 vaig estar per primeravegada a Santiago vaig poder conèixerde primera ma i comprendre l’atraccióque dit país i la seva gent em produien.

En aquell 1997 només vaig ser-hi 4 diesi per feina, però lo viscut entre la sevagent i en el que vaig veure confirmavael meu interès. El record del sr Diego,aquell impagable taxista que em vaensenyar Santiago i les seves rodaliesper dos dies sencers, el tinc sempre que

evoco quelcom xilè. El sr Diego era unapersona gran, (sobre 58 anys) que estavaacollonida pel regim de Pinochet, tot ique havia pogut fer-se un autònom deltaxi, lo que a Xile volia dir tenir feina,encara que mal pagada.

Ell no volia parlar de la dictadura (enaquell any Pinochet ja no era Presidentencara que si tenia força poder), i emfeia veure que millor que els de fora noféssim preguntes, potser acostumat comestava a que als xilens els pertocavasempre callar i aplaudir.

En aquells dies de novembre vaigcoincidir en un cap de setmana d’unacimera hispanoamericana amb presènciainclosa del nostre president Aznar. Fouaquell any que l’Aznar no li va volerxocar la mà a Fidel Castro. A Xile seles va sentir de gruixudes, i en Diegoem deia que “mejor no hablarlo, dejeque el tiempo transcurra...”. Si es clar,com amb el Pinochet, pensava jo.

Quan anys després va va succeir ladetenció de Pinochet a Londres, emvaig alegrar per Xile i també pel srDiego. Vaig enviar-li una postaldesitjant-li “Felicitats” per aquell avençque significava la possibilitat de posarel dictador a la garjola. Com de tots essabut, Pinochet va poder tornar a Xilei morirà al llit, de vell, amargat, com acorrupte i assassí confés que es. No sesi el sr Diego o be la seva família ho

celebraran !Al 2004 vaig tornar Xile devacances per una setmana.Des de la frontera argentinaper l’Aconcagua, passant perSantiago, Valparaíso, les casesde Pablo Neruda, Temuco alpaís dels mapuches (nadiusdel país), fins Puerto Varas.Vaig visitar els volcansVillarrica, Puntiagudo iOsorno, la regió dels Set Llacsi les cascades de Petrohué; ivaig sortir per la via quecomunica amb San Carlos deBariloche (a l’Argentina). La

societat xilena havia evolucionat des de1997, es notava el viure en democràcia,i també la riquesa capitalista a la granmetròpolis que es Santiago amb lesànsies de millora social de la majoriade la població. Fora de la gran capitalinundada per l’smog (pluja decontaminació), a l’interior del país lavida es més senzilla i tranquil·la ambforça inquietuds i ganes de progrés entots els àmbits.

Quina sessió de jazz un divendres nit aTemuco !... Quin plaer escoltar lesconverses d’una taula veïna, enl’esmorzar, d’aquelles tres senyores tantversades en política com en literatura,en un senzill hotel de Santiago ¡¡¡...Quina plantada de la fundació Nerudade no permetre una visita privada (sensepúblic) a la senyora Bush ¡¡¡.... I quinallàstima per l’excés de colonialismealemany al sud del país on a partird’onades migratòries de finals del XIX,i també de nazis desprès de la segonaguerra mundial, fan que una petitaBaviera existeixi al con sud.

Les ganes de tornar a Xile i conèixer elnord, amb el desert d’Atacama i lesseves famoses roses... em persegueixen.En fi que el món gira i els camins ensporten a indrets tant interessants complens de vida i esperança....

JORDI ESCOLÀ

Pàgina 4

tribuna

XILE

Michelle Bachelet somriu després d'haver rebut la bandapresidencial de mans d'Eduard Frei.

Núm. 103 Pàgina 5

tribuna

Aquest any la pelegrinació ha estatun xic especial, doncs els nostres nensde la primera comunió han vingut alviatge i han conviscut uns dies ambels malalts, i el que és més importantcrec que han entés el misatge deLOURDES.

LOURDES, no es només un temple,una munió de gent, una gruta amb lafigura de la Mare de Déu; LOURDESés convivència amb gent de tot arreu,és convertir les petites coses enenormes. Es donar importància al queens deia Teresa de Calcuta,precissament al Viure del dia dia.Minimitzar les coses de cada dia, idonar molta importància a lasolidaritat entre nosaltres. Crec queaixò s’ha aconseguit amb els infantsdel nostre poble. Veïent una realitatdiferent de la quotidiana que ensenvolta.

Sé que no cal anar a Lourdes per quetot això es descobreixi; però abanss’entengui que no cal anar-hi hauremde continuar peregrinant. Espero queningú es senti al·ludit, ni que aquestesratlles puguin sensibilitzar a ningú encap aspecte negatiu en el més bonsentit de la paraula. El missatge de

Lourdes es un missatge difícild’oblidar i a ells en el seu subconscientels hi quedarà per la resta de la sevavida. Es una experiència possitiva icrec que no serà l’última vegada quevagin a Lourdes.

Julia: Aquella nena de la cadira derodes, sempre està contenta. Com ésque sense poder caminar sempre estàcontenta?

El Sergi crec que li agrada la que portael tubo enxufat a la mà perque se lamira molt.

Sergi: No es veritat això, el que passaes que es molt simpàtica i m’haexplicat a la seva manera el que lipassa, perque es Italiana i jo non’entenc ni patata d’Italià.

Oscar: Com es que aquella noia esmou tota l’estona i porta el coll tort?

Anna: Que no ho has sentit que té unamalaltia als òssos?

Sergi: Papa, que vol dir degeneratiu?Vol dir, que es una malaltia que vacada vegada a més, fins a provocar lamort.

Domingo: Doncs, perque venenaquesta gent a Lourdes si saben queno s’han de curar? –Molts ja estancurats, doncs accepten l’enfermetatamb molta més conformitat que nopas ho feien abans.

Emma: Mira aquell nen, es gran isembla un nen petit. Es diu Josep, liagrada molt cantar l’himne del Barça.Ell ja es feliç essent un nen petit,perquè realment encara que tingui vintanys, és un nen petit.

Reflexions com aquestes, en van fermoltes i realment es pot percebreaquest missatge, que es pot aplicar aqualsevol lloc, a qualsevol hora deldia, i a qualsevol religió o costum otradició diguem’ho com volguem. Isi tenim en compte que les tres quartesparts del nostre món ho passenfrancament malament, pel que esrefereix a les necessitats bàsiques, eltema de la solidaritat el porten moltbé.

Ramon UtgésCarme Piera

LOURDES 2006

Pàgina 6

tribuna

... la paràlisi municipal es prou clara i manifesta.

Que s’ha fet en els darrers 12 mesos, des de l’Ajuntamentde l’Anton i la Francisca ?

Ben poca cosa podem contemplar, si no esmentar lamanca de pagament dels crèdits i als proveïdors !

I s’ha plantat herba al camp de futbol..., es fan unesobres d’enllumenat al Camí Petit de Boldú, que ja portenparades 2 mesos... I s’està acabant la residència senseque se sàpiga com i quan es posarà en funcionament, nisi tindrà llum elèctrica, ni si els carrers que l’envoltenestaran urbanitzats...

Ves quin parell de sapastres, l’Alcalde i la seva Tinent!. En un any han estat incapaços de fer res llevat de volerfigurar, encara que sigui per que es parli de les sevesdèries i decisions polèmiques. Fins i tot no van poderobrir al dia les piscines doncs no tenien ni llogat alsocorrista.

Des de l’incompliment del pacte de govern (juny de2005) per part de l’Anton i la Francisca, ells dos, a soles,s’han entestat en portar l’Ajuntament a la seva manera.El municipi, es hores d’ara ingovernable, i la sevaprepotència i manca de respecte campen arreu. No sabenni amb el que compten ni amb el que no tenen, portantl’Ajuntament cap una deriva on resfunciona i on la capacitat definançament es nul·la i l’endeutamentdesfermat.

Amb la nefasta conseqüència d’unaparàlisi en les obres municipals, enels projectes fets al seu dia, en lesinversions a rebre, en la pèrdua desubvencions i ingressos que hand’arribar d’ altres Administracions...

Personalment ja avisava d’aquestasituació, ara fa un any a una entrevistaa LA FULLA, i es una llàstima queno hagi errat en el meu pronòstic.S’han deixat perdre l’oportunitat depromoure i fer el polígon industrial,

no han fet cap de les obres previstes al Pla d’Obres iServeis, no han estat capaços de trobar recolzament ambla resta de regidors a l’Ajuntament...

Doncs, a mes, els pocs acords que es prenen a les Sessionsde l’Ajuntament, després no s’acompleixen per l’actituddictatorial de l’Alcalde, i com a exemple una mostra:davant les demandes dels membres del Patronat de laResidència, i per no donar-los explicacions, ha deixatde convocar les reunions del mateix.L’Alcalde mana a cop de decret, segons la seva voluntati talment faltat de criteri democràtic.

A 10 mesos de les properes eleccions municipals, caldir que la legislatura ja es acabada. Si es que, no fouacabada el dia que l’Anton i La Francisca incomplirenel Pacte de Govern amb la resta dels companys de lallista del PP i amb la candidatura socialista

Constatar l’actitud poc constructiva del grup de CiU,que no ha fet res per donar sortida a la crisi, buscantmés la disputa partidista de cara a les properes eleccionsmitjançant el xoc dialèctic amb l’Anton al llarg de lesSessions. L’han tractat de mera comparsa, dins l’escenaride l’Ajuntament.

En un comunicat, els regidors de CiU, ens deien que laculpa de la situació de l’Ajuntament, era a mitges entre

l’Anton i els socialistes. I acabavendient que “ no hi podien fer res, perfalta d’informació econòmica isobretot per ètica ”.

A mi em sembla que els ha mancatvoluntat de diàleg i ganes d’afrontarla situació i ajudar a resoldre elsproblemes. Ells son la forçamajoritària amb 4 regidors, i quan elPacte de Govern es va trencar elstocava afrontar la seva responsabilitati donar la seva opció oferint solucions.La seva excusa es de mal perdedor ipitjor pagador. En bé del pobles’haurien d’haver implicat més en laconfiança que els votants els hi vandonar.

1 ANY DESPRÉS...

Av. Catalunya, 30/Tel. 973 57 06 93LA FULIOLA

estilista·tractament capilar·extensionsestètica·maquillatge·depilació

estil9olivia

homedona

Núm. 103 Pàgina 7

TRULLOLSÒ P T I Q U E S

Pl. Sta. Anna, 3 (costat Casal)Tel. 973 53 26 65 - 25200 CERVERA

Av. de Catalunya, 42Tel. 973 57 00 48 - 25332 LA FULIOLA

tribuna

A les darreres eleccions la candidatura socialista quevaig encapçalar va rebre el suport de 269 vots. A totsaquest votants els vull agrair el seu suport i les sevesaportacions al llarg d’aquests anys.. Com el vot esanònim, cal fer-ho de manera oberta y explicita. Gràciesa elles i ells vàrem continuar amb un projecte iniciat al2001, que urbanísticament ha transformat el municipii que ens ha permès fer una Residència Geriàtrica detipus Municipal.

I cal deixar clar que el finançament de les obres de laResidència ha estat fruit de la gestió del nostre grup,atès que l’Antón de números ben poca cosa, i a més, nisabia on anar a cercar finançament i ajudes. I el que esmés greu, hores d’ara, el nostre Alcalde, en ple èxtaside ximpleria, està al punt de perdre la subvenció delPRODER i el retorn de l’IVA; tot plegat mes de 50milions de pessetes.

Em sap greu, i vull pensar que a tothom també n’hi sap,que aquesta Residència no es pugui posar enfuncionament tal com caldria, així com que la resta deprojectes i iniciatives hagin quedat aturats per aquestdos personatges com l’Anton i la Francisca que no tenenparaula, ni son seriosos i per suposat, desconeixen elque significa tenir vergonya.

Ens queda a tots plegats la nova oportunitat de, amb elnostre vot, el proper mes de maig de 2007, procurar queles coses canviïn, i que noves persones, amb noves orejovenides inquietuds facin possible unes fites de progrésque vagin pel millor funcionament del municipi i delsseus veïns.

Personalment penso que després dels darrers 11 anysdedicats a la vida política municipal, em toca quedar-me a casa, deixant pas a altres veïnes i veïns, que bensegur faran moltes i més coses pel be del poble. De lameva presencia a l’Ajuntament n’estic satisfet per lacol·laboració rebuda de molta gent, als qual públicamenttambé cal esmentar. Per suposat resto a la disposició detothom, i les meves opinions son com la meva decisióa títol expressament personal.

Gràcies, a tots plegats, per la vostra acollida.

JORDI ESCOLÀ

Pàgina 8

els viatges del soci

Hem decidit que no esmorzarem a lapensió ja que comencen a servir-lo apartir de les 9 (pensàvem que aquíeren més matiners). Primera impressióal sortir de la pensió: “això es enorme!Deu meu quines caminades quefarem!” Desfem el camí de la paradade l’autobús d’Alexanderplatz a lapensió. Un cop a Alexanderplatz femel primer esmorzar Berlinès.

Alexanderplatz es una gran plaçaubicada a l’àrea més cèntrica deBerlín, vorejada pel riu Spree, estaformada per jardins, enllaços icomunicacions de tots els diferentstipus de transport públic, moltsmonuments (com la bola del monrotatòria amb les hores de tots elspaïsos), el Palau de la República,l’ajuntament, la catedral protestant deBerlín i la catòlica, nombrosos edificishistòrics i la segona torre mes alta deEuropa.

Aquesta torre és: Fernsehturm (torrede televisió). Un punt de referènciamolt conegut ja que es veu des dequalsevol punt de Berlín. I un delsicones turístics per excel·lència de laciutat.

Començarem per la ruta turísticabàsica que ens recomana la guia i quepodem fer en un dia. DeixemAlexanderplatz i ens fiquem per una

gran avinguda plena de tilers (UnterDen Linden) enormes i senyorialscom els edificis que l’acompanyenfins arribar a la Porta de Brademburg.

Fent camí per Unter den Linden,comencem a intuir que l’esperitnadalenc a Berlín es considerablementsuperior que a casa nostra. Llums,estrelles, àngels, pares Noël, pistes degel i mercats ens acompanyen duranttot el camí.

Al costat de la porta de Brademburghi ha el parlament i no fa gaire hanestrenat un gran monument als jueusmorts que es impressionant. Aquestmonument es tan gran com un campde futbol i està format per centenarsde blocs de formigó que des de foraes veuen a la mateixa altura però a la

que t’hi comences a atansar i a entrarel terreny crea pendents i els blocs estransformen en passadissos estrets ifoscos de gran altura. La veritat esque en els punts més baixos crea unamica d’angoixa. Diuen que representaun camp de blat onejant al vent... miraque jo d’imaginació en tinc però...

Del mateix estil es la colpidora eimpressionant ampliació del museuJueu (Jewish Museum Berlin) del’arquitecte Daniel Libeskind feta el2001; i es que després d’avançar perun carreró estret ens vàrem trobar decop i volta amb una gran mole deparets de formigó gris dibuixantzigazagues pel terra i sobre les pròpiesparets com grans ferides que donavenuna asfixiant sensació de dolor i

BERLIN (II)

Núm. 103 Pàgina 9

els viatges del soci

silenci. Realment el silenci queprovocava el edifici, tant exterior cominteriorment, es el que a mi me va

marcar més d’aquest museu, ja quel’exposició permanent que hi havia alseu interior explicant la historia delsjueus era una mica llarga i pesada (ia sobre en alemany...).

Tornant a la porta de Brademburgens encaminem directament alReichstag, el Parlament alemany,ja que volem entrar-hi abans deque ens tanquin, i a la guia ens

avisen de les grans cuesque s’hi formen. UnaHora. Una hora de cuaque hem fet per entrar, peròja que som a Berlin nopodem deixar de veure lareforma d’aquest edificiamb la fantàstica cúpulaque han construït. L’ha fetSir Norman Foster (ex -marit de la doctora isexòloga mediàtica ElenaOchoa) sobre un dissenyque no és seu i quesospitosament s’assemblaal que havia presentat aconcurs en SantiagoCalatrava (el que ha fet lanova terminal de Barajas,T4). A la cúpula pots anara s c e n d i n t p e r u n e sdivertides rampes laterals:mires cap a baix i veus lescadires del Parlament ipuges al cap i veus Berlin

que t’envolta, des del pirulo detelecomunicacions d’AlexanderPlatzfins a l’enorme i mig salvatge parc deTiegarten.

Després de jugar i mirar-nos a la torrede miralls que hi ha al mig de la cúpulasortim del Reichstag amb una ganaimpressionant; son les tres del migdia, ens hem fet la gran caminada ides de les 9 del matí que no entra ressòlid dins el nostre cos. És l’hora; ésel moment de degustar la tanrecomanada currywurst; el famós itípic frankfurt berlinès. Que no es resmes que un frankfurt normal i correntperò acompanyat de ketxup amb curri.Molt bo, si senyor!. Ketxup ambcurri!!!! Però com no se m’haviaacudit abans!!! Repetirem segur. Amés a la guia ens indiquen el lloc onfan els millors currywurst de tot Berlini hem decidit que abans de marxar hianirem.

F.R.M.

Pàgina 10

la Fulla pels nens

Per què juguen a bitlles?Per passar l'estona i fer amistats.

D'on va sorgir la idea de formar unClub de Bitlles?

La idea va sorgir de la Llar delsjubilats.

Quant temps fa que juguen a bitlles?

Des de l'any 1999, per tant fa 7anys.

Quins van ser els fundadorsd'aquest club?

El fundador va ser el Sr. JosepMiró, que ja no és entre nosaltres.

Quants jugadors fan falta performar un equip?

Per formar un equip per poder competir, es necessiten8 jugadors.

Els equips poden ser de dones? Si

I barrejats? També.

Les regles de les bitlles són igual pels homes que perles dones?

Si, l'únic és que les dones tiren d'una distància méscurta, dos metres menys que els homes.

Participeu en alguna competició? Quina?

Si, en la Segona Divisió grup B, de la lliga deCatalunya.

Amb quins pobles competiu?

Ho fem amb 11 pobles, alguns d'ells són : Plans deSió, Sió d'Agramunt, Ivars d'Urgell, dos clubs deCervera, Montgai, Tàrrega, …

Quin dia de la setmana feu les competicions?

Els dissabtes a la tarda i els diumenges al matí.

Qui us sembla que és el millor jugador o jugadoradel vostre equip?

Sens dubte en Bartomeu Huguet, subcampió deCatalunya i membre de la selecció Catalana debitlles.

Acostumeu a guanyar o a perdre.

Acostumem a guanyar.

Amb quin equip vau jugar l'última vegada que vàreuperdre?

Amb l'equip "Los del Huerto" de Cervera.

I guanyar?

Amb l'altre equip de Cervera.

En quina posició del campionat esteu?

Aquesta temporada ja s'ha acabat i hem quedat ensegona posició.

Heu quedat alguna vegada campions de la vostracategoria?

ENQUESTA AL CLUB DE BITLLESDE LA FULIOLA

Núm. 103 Pàgina 11

A S S E S S O R I A

FISCAL • COMPTABLELABORAL • ASSEGURANCES

Av. de Catalunya, 37Tel. 973 570 670Fax 973 570 090

25332 LA FULIOLA (Lleida)

la Fulla pels nens

Si, dos anys seguits.

Quins dies de la setmana entreneu?

Ho fem cada dia.

Hi ha equips de nens i nenes quejuguen a bitlles?

Si, també hi ha categoria infantil.

Quins són els premis que donen quanguanyeu?

Gairebé sempre els trofeus sóncopes.

A la Fuliola s'ha fet alguna competicióimportant ?

Si, per la Festa Major d'estiu vam

fer una competició amb uns quants equips.

El dia 12 de maig, dia que vam realitzar aquestaentrevista, els membres del Club de Bitlles delnostre poble, van ser molt amables amb totsnosaltres.

Ens van organitzar una partida de bitlles perquèaprenguéssim algunes de les regles d'aquest esport.Quan vam acabar la partida ens van convidar agaletes i refrescos. I, per acabar ens obsequiarenamb caramels per a tots i un trofeu i llibres perla biblioteca de l'escola.Per tot això volem manifestar el nostre agraïmenta tots els membres del CLUB DE BITLLES perla seva paciència i amabilitat.

Moltes gràcies de part dels mestres i alumnesde 2n, 3r i 4t de Primària.

Av. de Catalunya, 42 · Tel./Fax 973 57 00 55 · 25332 LA FULIOLA (Lleida)

MoblesCarullaC

Pàgina 12

actualitat

FESTA DE LA GENT GRAN

El passat 21 de maig va tenir llocla festa d’”Homenatge al més grans”de La Fuliola, organitzat per la Llardels Jubilats. L’esdevenimentconsistí amb una missa solemneamb ofrenes per part de la gent gran;tot seguit, al local social de l’entitats ’en t regaren unes p laquescommemoratives per als de mésedat, que varen ser:

Maria Marsinyach Marsinyach,Maria Mas Curselles, Irene RisSabaté, Francisca Urgell Gorne,Ramona Carrera Bros, FranciscoEsteve Penella, Carme BernausCaballol i Ramona Solé Gabarróamb l’acte final d’un dinar alrestaurant Xopluc.

Una imatge del moment de l'entrega de plaques.

La Fuliola Urgell Lleida Catalunyavots % % % %

Participació 564 56,51 54,40 48,42 49,40Sí 417 74,07 74,18 74,67 73,90No 126 22,38 19,57 19,55 20,76Blanc 20 3,55 6,25 5,78 5,34Nul 1 0,18 0,79 0,88 0,90

RESULTAT REFERÈNDUM ESTATUT DECATALUNYA

A continuació us presentem el quadre en tant per cent (%)en els diferents àmbits que s’indiquen.En el cas de La Fuliola, s’ha ampliat la informació ambel vots que conformen els percentatges corresponentssobre un cens total 998 persones amb dret a vot.

XERRADA DEL PSC SOBRE L’ESTATUT

El passat dia 16 de juny, el Grup Municipal Socialista, va convidar tothom a la xerrada sobre el perqué del Si alestatut, amb la presència d’Antoni Pané, i Manela Gonzalez, diputada al arlament de Catalunya La xerrada va anaracompanyada amb la projecció d’un dvd amb el resum del panorama polític actual, de com es va gestar el projectedel nou estatut i de com s’ha acabat finalment.

O r g a n i t z a n t l e s t a s q u e sa

fer.

Com

provantl'estatde les màquines.

P a ss a

n tel

dia

ble

.

Exposicióalacabana de la Yolanda Roc a .

M i s s a d e c am

p a n y a.


actualitat

A la portada ja ens fem ressò, mitjançant la imatgecrepuscular de les últimes hores de la jornada de treballen la cel·lebració de la XXVII Festa del Segar que vatenir lloc el 25 de juny. Pel 9 de juliol està previst eltorn pel batre, no hi falteu!

Pàgina 14

pàgina de les entitats

AGROUNIÓ I SECCIÓ DE CRÈDIT, SCCL

C/ de l'Om, s/n. • Tel. 973 57 00 44 • Fax 973 57 06 73 • 25332 LA FULIOLA (Lleida)Te l . 973 61 00 47 • Fax 973 61 03 99 • 25334 CASTELLSERÀ (L le ida )e - m a i l : c o o p f u l i @ l l e i d a . n e t • P à g i n a w e b : w w w. c o o p . l a f u l i o l a . c o m

PINSOS • ADOBS • INSECTICIDES • CEREALS • ALFALSFRUITA • SECCIÓ DE CRÈDIT • MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

Departament d'Assegurances

agrounió

NOMÉS ENS FALTES TU

El dia 25 d’agost l’unitat mòbil delBanc de Sang del Hospital Arnau deVilanova, tornarà a La Fuliola, doncs araserà l’encarregat de venir a recollir lasang que els veïns de La Fuliola vulguindonar.

El canvi és degut a l’unificació delsBancs de Sang de Catalunya en un de sol,el Banc de Sang i Teixits. Ells són elsresponsables de recollir, processar iredistribuir la sang a tots els hospitals deCatalunya, per tal de garantir l’ eficiènciai la seguretat en l’hemodonació i latransfusió.

A partir del 2006 només i ha unúnic Banc de Sang i Teixits, que ésl’encarregat de rebre tota la sang que esdona a Catalunya, a través dels hospitalsi les unitats mòbils. La seva tasca ésanalitzar-la, tractar-la per obtenir elsdiferents components sanguinis i posar-la a la disposició de tots els hospitals deCatalunya que la necessitin. En el cas deLa Fuliola és l’Hospital Arnau deVilanova, com a hospital de referència,més proper a nosaltres, el que s’encarregade venir a fer l’extracció i fer-la arribaral Banc de Sang i Teixits, alhora que allírecull la sang i els productes sanguinis

(plaquetes, plasma o hematies) que elsfan falta per les seves necessitats.

Banc de Sang i Teixits ésl’encarregat d’analitzar la sang que arribade tota Catalunya i a partir d’un procésde fraccionament, de les donacions desang s’obtindran diferents productessanguinis: el plasma fresc, els concentratsd’hematies i els concentrats de plaquetes.Que seran distribuïts als hospitals peratendre les seves necessitats assistèncials.

El Banc de Sang i Teixits és unaempresa de servei públic, molt innovadorai la responsable de garantir la qualitat ila fiabilitat dels seus productes, alhora ésl’encarregada d’organitzar de formaracional l’entrada diària de sang ioptimitzar els recursos. Però amb tot aixòno n’hi ha prou, aquesta maquinaria tantben pensada i tan organitzada nofuncionarà si falta la peça més importantel donant, la sang només pot sortir de lagenerositat del donant.

Hem de pensar que la sang te unavida limitada i l’entrada i sortida de sangha de ser constant. Tots els esforços s’hand’encaminar a concienciar a la gent perquèdoni sang, perquè de moment la sang noes pot fabricar i tot aquest gran muntatgeno serveix de gran cosa si no hi hadonants. El gran repte és trobar donats,

perquè tota aquesta maquinaria no s’aturii arribi la sang a tot aquell que la necessiti.

Estem molt lluny de les donacionsque recomana la OMS, (45 donants permil habitants). Pot semblar poc, peròcosta molt arribar a aquesta xifra, tot ique aquest any la província de Lleida hasigut la província catalana que ha donatmés sang per nombre d’habitants. A lesgrans ciutats sembla que pensin què comque hi ha tanta gent, ja ho faran els altres.Al pobles hi ha més consciència de donarsang. Tots tenim familiars, amics iconeguts que han tingut de rebre sang,per això ens costa menys prendre elcompromís de donar-ne.

Per això s’està creant arreu deCatalunya, les Associacions de Donantsde Sang, que tenen com a finalitatpromoure la donació de sang, agrupant atotes aquelles persones que sentin l’esperitde solidaritat i estiguin disposades a donarperiòdicament una mica de la seva sangi fomentar l’hàbit de donar sang entre lespersones del seu entorn.

Ens faltes tu, per aconseguir que nomanqui sang, que no s’estronqui per faltade donants el riu de vida i de generositatque circula a traves de donants i receptors.

Quan veus els efectes meravellososque pot fer una bossa de sang, que algú


pàgina de les entitats

EL NOU ESTATUT A LA FULIOLA

El passat dimarts 6 de juny a les 9 delvespre es va celebrar un acte a la salad'actes de l'ajuntament, presentat per JosepMaria Sabaté, president de la secció localde La Fuliola i Boldú, amb la presènciade Carmel Mòdol, diputat al parlamentde Catalunya i president del ConsellNacional d'ERC. Carmel Mòdol vaexposar les retallades que ha sofert aquestestatut, sobretot a aquelles que fanreferència al sector de l'agricultura.

Dotze dies després ja fet el referèndum,Esquerra Republicana va admetre elveredicte de les urnes , va reconèixer lalegitimitat dels resultats i va acceptar queaquella posició que el partit havia adoptatdavant el referèndum de l'Estatutdemanant el no, no havia estat pas l'opciómajoritària i que, per tant, no haviaguanyat.

Esquerra segueixpensant que aquestno és pas l’Estatutque necessita elnostre país perr e s o l d r e e l sproblemes presentsi futurs dels nostresciutadans, i malgrataixò treballaremp e r q u è e sdesenvolupi tantcom sigui possible,d e l a m a t e i x amanera que després de votar en contra laLlei de Política lingüística - per pocambiciosa- hem estat els únics d'aplicar-la des del govern. Amb aquesta mateixapremissa, que és de treballar pel nostrepaís, i amb gran responsabilitat, elsrepresentants d'Esquerra administraremles conseqüències d'aquest sí, treballant

per evitar una segona retallada a l'horade desplegar l'Estatut. Ara caldrà verificarnous traspassos, concretar el model definançament i aprovar una vintena de lleisestatals per fer-lo operatiu.

Secció Local de La Fuliola i Boldúd’Esquerra Republicana de Catalunya

FESTA MAJOR DEL ROSER DEBOLDÚ

Enguany la festa major del Roser de Boldús’ha organitzat de manera ben diferentals altres anys. Tenint en compte la pocaassistència de gent als diferents actes del’any passat, i davant la proposta de ferel sopar popular a la plaça en dissabte es

van reunir una colla de veïns i veïnes,que altruistament, fan poble i s’ho passenbé organitzant i gaudint de la festa (elsben anomenats Jovent de Boldú, encaraque més d’esperit i de ganes que no pasd’edat), i es va retocar el programa.

Potser la nova gespa al camp, o el canvide dia, va fer que el partit de futbol entre

sol ters i casa ts dedivendres fos un èxit departicipació i públic, tot ique hi a judava e lsentrepans a un euro(gràcies als gestors deJovent de Boldú i a la juntadel futbol), la festa amb ladisco mòbil i el bon tempsque ens va acompanyar.

Dissabte a la tarda,mentrestant la canallas ’ e n t r e t e n i a a m bl’animació a la carpa, uns

quants es van encarregar d’anar a tallarel xop al pantano de Boldú (últimamentmés petits perquè amb la carpa no es potestirar tant bé, però més plens de fulles),per a fer la tradicional plantada per la nit;novament amb força gent i expectacióabans del sopar i el ball.

Diumenge ens vam retrobar, ben mudatsi alguns ressacosos, amb el ball vermutdesprés de la missa de migdia, i per acabari com va sent tradició en el ball de la nitno hi cabia ni una formiga. Es per tot aixòque s´ha de continuar treballant per quèla festa mantingui les seves tradicions iel seu espai natural. Per recordar-hosempre i per fer un arxiu històric, si tensfotografies de festa major o d’altresrelacionades amb Boldú, ens ho fas sabero les envies a [email protected] ialgun any en farem una exposició.

Jovent de Boldú

generós i anònim ha donat, t’adones delpoc que costa salvar una vida i és a lesnostres mans el poder fer-ho.

Quan dono sang, recordo aquellsdonants anònims que tant bé van fer a lameva família. Ara dono la meva sangamb agraïment i tinc l’esperança queaquest gest tan insignificant a més de

guarir a una persona, alleugerirà a unafamília angoixada. És tant poc el que donoi la satisfacció és tant gran, que em fasentir molt important, perquè he donat part de la meva vida, de la meva força,a algú que la necessitava molt i ni tan solsel conec. Aquesta és la grandesa de totsels donants, no saps qui la rebrà però la

necessita desesperadament. Li negaràs una mica de la teva

sang? No el facis esperar. Et necessita.

CARME PIERA ISERNPresidenta de l’Associació de Donants deSang de l’Urgell

Pàgina 16

pàgina de l'ateneu

ABRIL

CARAMELLES

Un any més, les caramelles us van citar als cantaires demena pel diumenge de Pasqua, que es va escaure el 16d’abril. No s’ha de tenir vergonya, doncs el que importaés passar una bona estona tot passejant pels carrers deLa Fuliola i Boldú i deixar-se torrar pel rajos de sol dela primavera.

DIADA DE SANT JORDI

Enguany la diada de Sant Jordi coincidia de ple amb undiumenge, cosa que fa de més bon celebrar. Tant és així,que es decidí completar la jornada festiva amb doshonorables complements. En primer lloc i mentres esdespatxaven llibres i roses al matí per un costat i obresd’art de l’Imma Balcells per una altra, el duet de pianoi flauta travessera composat per dos professors de l’Escola

de Música d’Agramunt ens deleità amb diverses pecesmusicals. Però la jornada de Sant Jordi no es va acabara l’hora de dinar, sinó que per la tarda es va remataramb l’actuació del grup de teatre de Bellmunt anomenatLa Puput que interpretaren l’obra De més verdes enmaduren a la Placeta de Can Tossut.

MAIG

SORTIDA CULTURAL A TARRAGONA

La sortida a Tarragona ja feia temps que teníem previstade fer-la i per una cosa o una altra sempre s’anavaajornant, però al final va arribar, tal eren les ganes de lasortida que ens va passar per alt la festa de Jubilats.

El diumenge 21 de maig de 8 del matí, hora de sortidafins a les 8 de la tarda hora d’arribada van gaudir tots/esd’un magnífic dia.

Una bona colla entre grans i petits van iniciar el nostrerecorregut per la Tarragona romana al portal del Roser,el guia no ens esperava, però va arribar de seguida idurant tres hores ens va fer descobrir i gaudir de lahistòria de Tarragona.

El nom del guia no el recordem, però si que va ser molt“traçut” amb el paper que va donar als petits a les sevesexplicacions, el Marc, els Sergi, la Dori i la Carme, tanaviat feien de “Romulo i Remo” com de soldats, comde cèsars, com d’ocells..

Les representacions es van anar fent al llarg del passeigarqueològic que voreja un important tram de murallesdel s.II.

Cantant caramelles al sortir de l'església.

Un moment del concert de Sant Jordi.

Atenent les explicacions del guia per Tarragona.


pàgina de l'ateneu

Després varem passar per les restes del fòrum provincial,per dirigir-nos a les impressionants restes de les voltesdel circ.

Varem acabar asseguts a les grades de l’amfiteatre romàdel s.I, amb una impressionant vista damunt del mar.

Abans d’anar a dinar ens varem desplaçar fins al Mèdol:és una pedrera d’on els romans en van treure les pedresper a fer tots els seus monuments, és una gran cavitatpresidida per una agulla de pedra que indica l’alturaprimitiva del terreny i voltat d’una frondosa vegetació.

Després a dinar en un restaurant al peu de la sorra de laplatja Llarga, entre plat i plat els nens/es van gaudir moltde la sorra i de l’aigua, els grans al estil turístic delsanys vint també ens vam anar a remullar els peus.

Camí ja de casa ens vam aturar a l’aqüeducte, dit el pontde les Ferreres o popularment el Pont del Diable. És unaimpressionant obra d’enginyeria romana per portar aiguaa la ciutat , amb les dues fileres d’arcades molt benconservades, de 217 metres de llargada i 27 d’alçada elsquals varem poder comprovar personalment tot recorrent-lo d’un costat a l’altre. Va ser un bon dia, Tarragona hiva posar una parta la resta l’actitud positiva de lespersones que hi van anar.

JUNY

6a TROBADA DE COLLES DEL CARAGOL

El segon diumenge de juny, tal i coms’acordà ja fa uns anys en l’assembleade colles, tocava cita amb els caragolsi la resta de les 450 persones queaproximadament van assistir aquestany a l’Era del Segar i Batre repartidesen 18 colles. A les pàgines següentsus oferim un repertori fotogràfic delque va donar la jornada de sí.

REVETLLA DE SANT JOAN

Aquest any hi havia novetat enl’ubicació, la revetlla es va fer a l’espaide les piscines municipals per tald’aportar l’esperit de la revetlla quel’Ateneu venia fent l’Era del Segar iBatre a més racons del poble. El canviva provar doncs l’assistència fou mésnombrosa del que venia sent habitual

i amb el complement per la tarda d’un taller de manualitatsconsistent en l’elaboració de ninots de palla que escremaren a la corresponent foguera de Sant Joan.

DIVERSOS CURSOS: SEVILLANES, IOGA IGIMNÀSTICA

Durant aquest segon trimestre van finalitzar diversoscursos, els més duradors, els de ioga i gimnàstica demanteniment començaren a l’octubre de l’any passat,mentre que el de sevillanes, la novetat d’enguany, vatenir una durada de tres mesos que va començar al marçi va acabar al maig, a continuació en teniu la impressióde les assistents sobre el curs de sevillanes:

" Ens vam animar un dia després dedinar. Podríem fer un curset de Ballde Sevillanes! totes hi vam estard'acord. Des de l'Ateneu es van ferles gestions i ja ens veus durant tresmesos, març, abril i maig engrescades,un grup d'unes 14 persones, a ballarSevillanes. Però la nostra sorpresava ser quan la Rocio, la nostramonitora, va començar a ballar-les.Mare de Déu! Quin embolic depassos, bellugadissa de peus, debraços i de mans! Ha estat tot unexercici tan físic com mental! Bé, demoment hem arribar a aprendre bé2 parts de les 4 que hi ha i esperemtornar-hi per acabar i repassar la 3apart i aprendre la 4a. Però no unpenseu que tot ha estat ballar i ballar,el bon rotllo i les estones de grescaens anaven animant.”

Una imatge del curs de sevillanes.

RESTAURANT • SALA POLIVALENT

Av. Catalunya, 30 - 25332 La Fuliola

La Placeta

Pàgina 18

pàgina de l'ateneu

6a Trobada

de Colles

del Caragol

Balla

ntsevill

anes.

G

ralle

sicapgrosde la colla Pastoret.

Afanydecolleccionisme dels Car a g o l Ta f a n e r .

A rmon i a a m b l ' e n t o r n .

Saltantacorda.

L a s i gn a t

u r ad e l

llib

reo

fici

aln

oes

pot

obli

dar.


pàgina de l'ateneu

6a Trobada

de Colles

del Caragol

Armon i a a m b l ' e n t o r n .

Mirant com ballen sev i l l a n e s .

No no m é s d e c a r a g o l sv i u

e l c ar a

g ola

ire.

R e c o l l i nt d e l ' o

l l at r e

n c ad a .

Saltantacorda.

L a s i gn a t

u r ad e l

llib

reo

fici

aln

oes

pot

obli

dar.

Pàgina 20

Av. Mediterrànea · Pol. Industrial Golparc, parc. 72 · 25241 GOLMÉS (Lleida)Tel. 973 60 43 93 · Fax 973 60 40 82 · E-mail: [email protected]

• ASSESSORAMENT I PROJECTES D'ENGINYERIA• INSTAL·LACIONS DE SISTEMES DE CONTROL I GESTIÓ DE LUBRICANTS• PARCS D'EMMAGATZEMATGE DE LÍQUIDS PETROLÍFERS• EQUIPS DE TRANSVASSAMENT, MEDICIÓ I MANIPULACIÓ DE FLUIDS• INSTAL·LACIONS PETROLÍFERES DE SUBMINISTRE A VEHICLES I CONSUM PROPI

cultura

Enguany se celebra el 75è aniversaride la seva mort, al llarg del qual secelebren diversos actes des d’aquestjuny fins el de l’any que ve,mitjançant diversos acte als llocs onhi va fer estada al llarg de la sevavida com Sitges, Manlleu, Girona,Barcelona i Olot. A continuació uspresentem un resum de la seva vidai obra per posar-vos en context.

SANTIAGO RUSIÑOL(1861-1931)Pintor, escriptor, col·leccionista idramaturg, Santiago Rusiñol vanéixer a Barcelona en el si d’unafamília d’industrials del tèxtilprovinents de Manlleu.

Tot i ser l’hereu del negoci familiar, Rusiñol, a l’edatde 28 anys, casat amb Lluïsa Denís i pare d’una filla depocs mesos, Maria, va decidir marxar a estudiar a Parísper tal de començar lo que fins llavors havia estat laseva afició, la pintura. Entre 1889 i 1893 va estar vivinta Montmartre amb Ramon Casas i Zuloaga. Durantaquesta etapa, la seva pintura adopta tons grisos,molt influenciada per els impressionistes.

La seva producció pictòrica d’aquesta època espaisatgística, sobre temàtica urbana, retrats i tambécomposicions simbòliques d’inspiració modernista.També durant aquesta època va sorgir el que seriael seu primer llibre, Desde El Molino (1894), un reculld’articles apareguts regularment al diari La Vanguardiaque constitueixen, juntament amb algunes cròniques, laprimera aportació de l’artista al món de les lletres.

La seva faceta de escriptor es la mesconeguda. Rusiñol va començar aescriure als vint anys, els seusprimers escrits son descripcions dela natura i correspondència, enespecial les cartes que enviava a laseva futura esposa. Aquests textosli van servir per experimentar ambel llenguatge i començar a manifestarel seu peculiar estil caricaturesc.

La seva creació literària d'alt nivelles manifesta especialment a partirde la traducció que fa d’algunes obresde Baudelaire que influeixen en elsseus primers llibres: "Anant pel món"- 1896 -, "Oracions" - 1897 -, "Fulls

de la vida" - 1898 -, "El jardí abandonat" - 1900 - i"Cigales i formigues" - 1901 - emparentats amb elsimbolisme francès. El teatre també va temptar Rusiñol,que va escriure obres de gran èxit popular, com "ElsJocs Florals de Canprosa", "El Pati blau" - 1903 - i apartir d’aquí va publicar una sèrie de drames, comèdiesi vodevils, culminant l’any 1917 amb la versió teatral

de "L’auca del senyor Esteve".

A la tornada a Barcelona i amb la companyia iel suport del també pintor Ramon Casas, del’escultor Enric Clarassó i del crític d’art RaimonCasellas, es va proposar remoure les aigües del’estancada vida cultural barcelonina, tot participanten la revista l’Avenç i es va convertir, a partir de

1894, en el cap més visible del Modernisme. Durantaquesta època, Rusiñol va organitzar el museu Cau Ferratde Sitges, on va instal·lar la seva col·lecció de ferrosforjats a mes de ser la seva residencia quan visitava la

SANTIAGO RUSIÑOL

• Ara oferim venda de PA i gran assortiten BOLLERIA ARTESANAL.

• Es fan encàrrecs de tot tipus.

• Obert tots els dies inclòs diumenges.Plaça de l'Ajuntament, 1La Fuliola - Tel. 973 57 05 99


vila. Rusiñol es convertiria en el primer promotor turísticde la població.

El 1894 hi portava de París dues pintures d'un artistaarraconat i oblidat pels cànons vigents: El Greco. Rusiñolva aconseguir que els historiadors i crítics revisessin elconcepte que tenien del pintor renaixentista de temessagrats. Per reivindicar-lo, Rusiñol va dur a terme unaposada en escena espectacular: va fer transportar enprocessó solemne, des de l'estació de Sitges fins al CauFerrat, dues pintures d'El Greco que havia comprat aParís i que representaven Sant Pere i Maria Magdalena.Al cap de pocs mesos va aconseguir inaugurar unmonument al pintor cretenc alpasseig de la Ribera de Sitges.

Quan Rusiñol va morir el 1931,va llegar el Cau Ferrat a lapoblació de Sitges. Avui, elsvisitants hi troben obres delseu antic propietari, però tambéde Picasso o de Ramon Casas,les d'El Greco i peces deceràmica, vidre i ferro forjat.

Regentat per Pere Romeu, “Elsquatre Gats” es va convertir enl’escenari privilegiat de lesmanifestacions ideològiquesde final de segle. El van obrirel 1897, inspirant-se en “LeChat Noir” que havien coneguta París... Per als modernistesera una mena de santuari laicon tenien lloc tot tipusdàctivitats artístiques: lectures,conce r t s , expos i c ions ,concursos literaris, ombresxineses, titelles...

Entre 1889 i 1899, Santiago Rusiñol porta a terme, encarn pròpia, el repte de l’artista a convertir la creacióartística en una via d’exploració dels límits. A aquestaexploració hi va contribuir l’addicció a la morfina queva determinar la vida i l’obra de l’artista a partir de 1894,data que coincideix amb la creació de dues de les pinturesmés emblemàtiques de Rusiñol, La morfina i La medalla,i el descobriment d’un dels temes per excel·lència tantde la pintura com de la literatura de Rusiñol: el jardíabandonat.

La cura de desmorfinització a què es va sotmetre l’artistaa partir de 1899 i la intervenció quirúrgica que, un any

després, el va deixar amb unsol ronyó, van fer allunyarl’artista de l’abisme i el van ferentrar en una nova etapacreativa, marcada per ladedicació al teatre amb mirescada vegada més comercials ia l’especialització en la pinturade jardins arreu de la geografiacatalana i espanyola (Mallorca,Eivissa, València, Girona,Aranjuez, Cuenca, Arbúcies),amb breus però significativesincursions a Itàlia.

Quan Santiago Rusiñol vamorir, el 13 de juny de 1931,a Aranjuez, feia uns quantsanys que la seva imatge,denostada pels intel·lectualsnoucentistes, havia estatreivindicada i convertida en und e l s r e f e r e n t s d e l amoderni tzac ió i de lanormalització cultural de laCatalunya dels anys trenta.

cultura

Pàgina 22

biografies viscudes

Mohandas KaramchandGandhi va nèixer el 26d’octubre de l’any 1869 en laciutat costera de l'Índia dePorbandar, del districte deGujarat. Aquest era llavors unmosa ic de minúscu l sprincipats, els governants delsquals tenien un poder absolutsobre la vida dels seus súbdits.El seu pare, KaramchandGandhi, era el primer ministrede Porbandar i perteneixia ala casta dels banias, mercadersde molta astúcia i habilitat enel comerç. La seva mare,Putlibai, procedia de la sectadels pranamis, els quals feienuna barreja l’hinduisme ambels ensenyaments de l’AlC o r à . E r a u n a d o n aprofundament religiosa iaustera que dividia el seutemps entre el temple il’atenció dels seus, a més depracticar freqüents dejunis.En la formació espiritual deMohandas, que sentia un il·limitatamor pels seus pares, a més del’adoració a la devessa Visnú queprofesaba la família, van concurriruna sèrie de cultures i credosamalgamats: l’hindú, el musulmà, eljain. Aquest últim va tenir especialinfluència en la seva filosofia: els jainspracticaven la no-violencia no solsamb els animals i els essers humans,sino inclús amb les plantes, elsmicrobis, l’aigua, el foc i el vent.

Exemple típic d’una genialitatadelantada en el temps, Mohandas vaser adolescent silenciós, que va passarsense cridar l’atenció per les escolesde Rajkot. Als tretze anys, seguint lacostum hindú, el van casar amb unanena de la seva edat que es deiaKasturbai, de qui estava promés desdels sis anys sense saber-ho. El jovee s p ó s e s v a e n a m o r a r

apassionadament de la noia, i per ferl’amor amb ella va abandonar el llitdel seu pare moribund la mateixa niten que aquest va morir. Aquest succèsva deixar una culpa imborrable aGandhi, que més tard es declararia encontra del matrimoni entre nens i afavor de la continència sexual.

Com que les seves qualificacions nomilloraven a l’institut, la família vadecidir enviar-lo a Londres per aseguir els cursos d’abogacía del InerTemple, les exigències eren menorsque les de les universitats índies. Ambtanta por com excitació, el noi es vaembarcar a Bombay al setembre de1888. Tenia dinou anys i acabava deser pare per primera vegada. Abansde marxar havía promès solemnementa la seva mare de no seguir la costumanglesa de menjar carn, donat que elvisnuisme ho prohibia. Algunes

v e g a d e s e n l a s e v aadolescència havia transgreditaquesta norma, impulsat perun amic que li aconsellava lacarn per semblar-se enfortalesa als anglesos.

A Londres hi va viure tresanys, entre 1888 i 1891,període en que es va produirun dels fets més determinantsde la seva vocació: eldescubriment de l’Orient através d’Occident. A la capitalanglesa va començar afreqüentar als teòsofos, elsquals el van iniciar en lalectura del primer clàssic indi,el Bhagavad Gita, al quearribaria a considerar el llibrep e r e x c e l · l è n c i a p e lconeixement de la veritat.També allí va entrar encontacte amb les ensenyancesde Jesucrist, i durant un tempses va sentir tant atret perl’ètica cristiana que va dubtar

entre aquesta i l’hinduisme. D’aquestaèpoca son els seus intents de sintetitzarels precèptes del budisme, elcristianisme, l’islamisme i la sevareligió natal, a través del que vasenyalar com el principi unificadorde tots ells: la idea de renunciació.

En aquests anys decisius per a la sevaformació intelèctual va llegir a Tolstói,en qui més tard trobaria el guía per alperfeccionament de la pràctica i lateoria de la no-violència. I quan vatornar a l'Índia amb el títol d’advocat,ho va fer amb les seves senyalsd’identitat orientals: havía anat abuscar la sabiduria occidental iretornava amb el secret que havía fetsavis als hindús.Al tornar a Porbandar va trobar a laseva família desintegrada: la mares’havía mort poc abans i els Gandhihavien perdut tota influència a la cort

GANDHI

principesca. Com advocat no va trobarmoltes perspectives, ja que la sevaprimera actuació professional vaacabar amb un humiliant fracàs, doncses va quedar mut al dirigir-se altribunal i no va poder continuar. Vaser llavors quan una factoría comercialmusulmana li va oferir un contracteper atendre un cas de l’empressa aDurban, i Gandhi no va deixar passarl’oportunitat. Es va embarcar cap aSudàfrica al 1893.

Al país dels antics colons holandesosvivía una colònia hindú formada enla seva majoría per treballadors, a quiels anglesos els anomenavendespectivament sami. No tenien capdret, se’ls despreciava i descriminavaracialment, com va poder comprovaren la seva carn propia el jove advocatdurant algún dels seus viatjes enferrocarril. Però la situació era mésgreu encara del que semblava. Acabatel seu treball, Gandhi estava a puntde tornar a l'Índia quan es vaassabentar de l’existència d’unprojecte de llei per a retirar el dret desufragi als hindús. Va decidir llavorsaplaçar la tornada un mes perorganitzar la resistència dels seuscompatriotes, i el mes es va convertiren vint-i-dos anys.

Durant aquesta llarga etapa de la sevavida, la seva major preocupació vaser la lliberació de la comunitat india,i a ella va donant forma a les armesde lluita que més tard utitilitzaria enel seu país. En els primers anys,convençut de les bones intencions delcolonialisme britànic, va obrir un bufetper a defendre als seus compatriotesdavant dels tribunals en Johannesburgi es va proposar articular un movimentdedicat a l’agitació per medis legals.Va fundar el diari The Indian Opinion,per aglutinar a la comunitat india i,com a instrument de l’agitació legal,va crear el Congrés Indi de Natal. Lesseves simpatíes anglòfiles li van portardurant la guerra contra els bòers aorganitzar el Cos Indi d’Ambulàncies,

acció que va mereixer dures crítiquesper part dels nacionalistes indis.

A partir de 1904 l’activitat d’enGandhi va tenir un canvi notable:després de llegir la crítica delcapitalisme contenida en Unto ThisLast, de John Ruskin, va modificar elseu estil de vida i va passar a portaruna senzilla existència comunitàriaen les afores de Johannesburg, on vafundar una comuna que es deiaTolstòi. En aquesta època va portar aterme la teoría de l’activisme no-violent, que va posar en marxa perprimera vegada per oposar-se a la lleide registre. Aquesta llei obligava atots els indis a inscriures en un registreespecial amb les seves petjades

dactilars. Gandhi va aconsellar alss e u s c o m p a t r i o t e s q u e n os’inscriguessin, que exersiguecin elcomerç als carrers sense llicència i,més tard, que cremesin les sevestargetes de registre davant la mesquitade Johannesburg. Com molts dels seusseguidors, va anar a parar a la presómoltes vegades , però el movimentde resistència civil va obtenir varisèxits parcials.

Al 1913 la protesta contra un impostconsiderat injust es va traduir en unamarxa a través del Transvaal, finsNatal. L’any següent les autoritatsbritàniques van donar marxa endarreraamb aquest impost i van autoritzar als

assiàtics a residir a Natal com atreballadors lliures. La victòriasemblava total, i Gandhi, que haviaabandonat les seves vestimenteseuropees en senyal de protesta, vamarxar definitivament de Sudàfricaamb la seva dona i els seus fills. Allarg termini tots els èxits de lacomunitat india es van perdre i lesautoritats d’aquell país van endurirencara més la seva política racista,però Sudàdrica havía estat el banc deproves on Gandhi va desenvolupar iva comprobar les tàctiques que méstard hauría d’utilitzar en la seva terranatal.

Gandhi va arribar a l'Índia l’any 1915com un veritable heroi, amb l’aureolade les seves campanyes a l’estranger.Les masses de Bombay li van fer unacalurosa rebuda, el governador anglèsva anar a saludar-lo i el poetaRabindranath Tagore li va donar labenvinguda en la seva UniversitatLliure de Santiniketan. A la ciutatd’Ahmedabad va fundar unacomunitat quasi monàstica en la queestaven prohibides les vestimentesestrangeres, els menjars amb espèciesi la propietat privada. Els seusmembres es dedicaven únicament ados treballs materials: l’agricultura,per obtenir el seu aliment, i el teixita mà, per fer-se la vestimenta. Aquíva donar inici a una lluita que Gandhihauria de sostenir durant tota la sevavida: la batalla contra les lacres del’hinduisme i a favor dels intocables.El primer pas va ser admetre’ls coma membres de la comunitat. En aquestsprimers anys Gandhi va abandonartota agitació política amb la finalitatde donar suport als esforços bèlics deGran Bretanya durant la PrimeraGuerra Mundial, arribant inclòs alreclutament de soldats per a l’exercitanglès. La seva entrada a la políticaíndia no es va produir fins al febrerde 1919, quan l’aprovació de la LleiRowlatt, que establia la censura iassenyalava dures penes per aqualsevol sospitós de terrorisme i

biografies viscudes


sedició, li va obrir els ulls sobre lesve rdade re s i n t enc ions de l simperialistes anglesos en el seu país.Gandhi va passar llavors a encapçalarl’oposició a la Llei. Va organitzar unacampanya de propaganda a nivellnacional mitjançant la no-violència,que va començar amb una vagageneral. Aquesta aviat es va estendreper tot el país i les protestes es vansucceir en les principals ciutats, on esvan registrar alguns focus de violènciaa pesar de la insistència del líder ene l ca ràc t e r pac í f i c de l e smanifestacions. Quan anava a Delhia serenar a la població, Gandhi va serdetingut. Uns dies desprès, el 13d’abril, el brigadier general Dyerordenava disparar als seus gurkassobre la multitud reunida en elJallianwala Bagh de la ciutatd’Amritsar. La dominació anglesahavia mostrat el seu verdader rostresanguinari i brutal: quasi quatrecentespersones van ser assasinades i unesaltres mil ferides. Però les autoritatsbritàniques es van veure obligades areconsiderar les seves tàctiques i laLlei Rowlatt mai va entrar en vigor.

En els anys següents a la masacred’Amritsar, Gandhi es va convertiren el líder nacionalista indiscutible,arribant a la presidència del CongrésNacional Indi-partit fundat per AlanOctavius Hume al 1885-, que ell vasaber convertir en un instrumentefectiu cap a la independència. D’unaagrupació de les clases mitjanes

urbanes, va passar a ser unaorganització de masses arrelades alspobles i en el món pagès. Es van ferl e s g r a n s c a m p a n y i e s d edesobediència civil, que anaven desde la negativa massiva a pagarimpostos fins al boicot a les autoritats.Milers de indis van omplir les pressonsi el mateix Gandhi va ser detingut almes de març de 1922. Deu dies méstard començava el “Gran Judici”, enque el Mahatma es va declararculpable i va considerar la sentènciaa sis anys de pressó com un honor,amb el que la sessió va acabar ambuna reverència mútua entre jutje iacusat.

Quan va sortir de la presó- unaapendicitis va fer que les autoritatscolonials l’alliberessin al 1924-, vatrobar que el panorama polític s’havíamodificat en la seva absència: el Partitdel Congrés s’havía dividit en dosfaccions i la unitat entre hindús imusulmans, aconseguida amb elmoviment de desobediència civil,havía desaparegut. Gandhi va decidirllavors retirar-se de la política, perviure com un anacoreta, en absolutapobresa i buscant el silenci com aforça regenerativa.

Retirat en la seva Ashram es vaconvertir en aquests anys en el capespiritual de l'Índia, en el dirigentreligiós de fama internacional quemolts occidentals buscant la pauespiritual tractaven com un gurú.

El seva retirada va finalitzar d’unamanera brusca l’any 1927, quan elgovern britànic va nomenar unacomissió encarregada de la reformade la Constitució, en la que noparticipava cap natiu. Al cap davantde la lluita política, Gandhi vaaconseguir que tots els partits del paísfessin el boicot a aquesta comissió.Poc després, la vaga de Bardoli,donant suport a la negativa a pagarimpostos, va acabar amb un èxit total.

La victoria del moviment va animaral Congrès a declarar la independènciade l'Índia, el día 26 de gener de 1930,i es va encarregar al Mahatma ladirecció de la campanya de no-violència per a portar a la pràctica laresolució. Aquest va elegir com aobjectiu d'aquesta el monopoli de lasal –que afectava particularment alspobres-, i va marxar de Sabartami el12 de març amb 79 voluntaris ambdirecció a Dandi, població costera. Elpetit moviment es va extendre comles ones d’un estany fins arribar a total'Índia: els pagesos sembraven derames verdes els camins per onpassaria aquest home petit isemidespullat, amb un bastó debambú, camí de la mar i al front d’unenorme exercit pacífic. El día del’aniversari de la masacre de Amritsar,Gandhi va arribar a la vora de la mari va agafar un puny de sal. Desd’aquest moment la desobediènciacivil va ser imparable: diputats ifuncionaris locals van dimitir, els

Pàgina 24

biografies viscudes

Av. Catalunya, 34 - LA FULIOLA

Expenedoria núm. 1

M. Carmen Alarcon Alarcon

Estanc · TabacsObjectes de regals

Julita

Flors

Art F loral

Bodes - Corones

Plantes - Ceràmica

Objectes de Regal

C/ Dr. Rius i Tarroja, 325332 La FuliolaTel. 973 57 00 75Mòbil 659 11 74 02


prohoms locals van abandonar elsseus llocs, els soldats de l’exèrcit indies van negar a disparar sobre elsmanifestants, les dones es van adheriral moviment, mentre els seguidors deGandhi invaien pacíficament lesfàbriques de sal.

La campanya va acabar amb un pactede compromís entre Gandhi i el virreide sa majestat britànica, segons elqual es legalitzava la producció de sali es lliberaven els quasi 100.000presoners detinguts durant lesmovilitzacions. Per una altra banda,Gandhi era enviat a Londres per aparticipar a la conferència que discutiaels pasos a seguir per establir ungovern constitucional en la India. Lapresència del Mahatma a Anglaterra,al marge de la gran acollida popularque li van dispensar els barrislondinencs, no va suposar resultatsfavorables per a la causa, i al tornaral seu país es va trobar amb Nehru ialtres líders del Congrés que estrobaven una vegada més a la presó.Algunes vegades de la seva vidaGandhi va recorre als dijunis com amitjans de pressió contra el poder,com a forma de lluita espectacular idramàtica per a parar la violència ocridar l’atenció de les masses. Lamanca d’humanitat del sistema decastes, que condemnava als paries al’absoluta indigència, va fer que enGandhi convertí l’abolició de laintocabilitat en una meta fonamentaldels seus esforços. I des de la presóde Yervada, on havía estat confinatnovament, va realitzar un “dejuni finsa la mort” en contra de la celebraciód’eleccions separades de hindús iparies. Això va obligar a tots els líderspolítics a anar fins el seu llit depresoner per a signar un pacte amb elconsentiment anglès. La feina de“pedagogia popular” per a curar a lasocietat hindú de les seves llagues noes va acabar aquí. Distanciat delCongrés davant la decepció que liprovocaven les maniobres delspolítics, es va dedicar a visitar pobles

allunyats, insistint en l’educaciópopular, en la prohibició de l’alcohol,en l’alliberació espiritual de l’home.

L’esclat de la Segona Guerra Mundialva ser el motiu de que en Gandhi, unavegada més, tornés a un primer plapolític. La seva oposició al conflictebèlic era absoluta i no compartial’opinió d’en Nerhu i altres líders delCongrés, decidits a donar suport a lalluita contra el feixisme. Però ladecisió del virrei d’incorporar elsubcontinent als preparatius bèlics deLa Gran Bretanya sense consultar ambels polítics locals, va clarificar lesaigües, provocant la dimissió en massadels ministres pertanyents al Congrés.Després de la presa de Rangún pelsjaponesos, Gandhi va exigir lacompleta independència de l'Índia,per a que el país pugués escollirlliurement les seves decisions. El díasegüent, el 9 d’agost de 1942, eraarrestat juntament amb altres membresdel Congrés, el que va produir unasublevació en massa dels natius,seguida per una sèrie de revoltesviolentes en tot el territori indi.Aquesta va ser l’última presó delMahatma i pot ser la més dolorosa,perquè des del seu presidi a Poona esva assabentar de la mort de la sevadona, Kasturbai. Era ja un vellet fràgili debilitat quan va sortir en llibertatl’any 1944.

Finalitzada la guerra, i darrera la

pujada al poder dels laboristes aAnglaterra, Gandhi va tenir un paperfonamental en les negociacions quevan portar a l’alliberació. Però, la sevapostura oposada a la participació delsubcontinent rés va poder contra ladeterminació del líder de la LligaMusulmana, Jinnah, defensor de laseparació del Pakistán. Disgustat pelque va considerar una traició, al 1946el Mahatma va veure amb horror comels antics fantasmes indis resorgiendurant la celebració del nomenamentde Nehru com a primer jefe de govern,que va ser un pretext de violentsdisturbis motivats per la pugna entrehindús i musulmans.

Gandhi es va traslladar a Noakhali,on havien començat els enfrontaments,i va caminar de poble en poble,descalç, intentant aturar les massacresque acompanyaven a la participacióa Bengala, Calcuta, Bihar, Cachenmirai Delhi. Però els seus esforçossolament van servir per crèixer l’odique sentíen per ell els fanàticsextremistes d’ambdòs pobles: elshindús van atemptar contra la sevavida a Calcuta i els musulmans hovan tornar a fer a Noakhali. Durantels seus últims dies a Delhi va portara terme un dejuni per a reconciliar ales dos comunitats. Això va afectargreument la seva salut. Encara tot iaixò, va aparèixer de nou davant elpúblic uns dies abans de la seva mort.

El 30 de gener de 1948, quan es feiade nit es dirigía a la plegariacomunitària, va ser disparat i les balesd’un jove hindú van acabar amb laseva fràgil vida. Tal com ho havia dita la seva neta, va morir com unverdader Mahatma, amb la paraulaRama (‘Deu’) en els seus llavis. Comva dir Einstein, “pot ser lesgeneracions que han de venir dubtinalguna vegada de que un home aixíva ser realitat de carn i òssos en aquestmón”.

Ramon Utgés i Vila.

biografies viscudes

consum responsable

Pàgina 26

Contra el trasvassament d’aigua de l’Ebre, va sorgir unmoviment popular important que, a part de lesmotivacions polítiques, s’alimentava d’una ideologiaecologista: “Per una nova cultura de l’aigua: No altrasvassament.” O si no, que va ser? ¿Que els del Deltaes van espantar veient el desastre a casa seva i els altresels vam seguir, cridant per Barcelona, per fotre canyaal PP? Potser...

On es la cultura de l’aigua ara? Podrem parlar pròpiamentde cultura de l’aigua quan ja no en quedi prouta perseguir vivint com fins ara. Quan no en quedi, donarema l’aigua el valor que té. Sembla que només llavors, seràquan canviarem la nostra manera de viure per adaptar-la a la seca situació. Però no només serà una adaptacióde la nostra cultura. Si pensem en l’atemptat a labiodiversitat que suposarà la nostra expoliació de recursos,podriem augmentar la nostra responsabilitat. Aprendrea respectar als nostres veïns i també als altres animals.Però millor si ens centrem en nosaltres mateixos, queés lo que realment ens preocupa.. Que passarà quan noens puguem dutxar tots els de casa alegrement? I quanno tindrem prouta aigua per poder inundar els campsconreu i els camins que els envolten? Què passarà quanels uns d’un país necessitin l’aigua d’un riu que no neixdins les seves fronteres?

Passarà lo que ha passat sempre, farem servir lesestratègies que acostumem a utilitzar per a solucionarels grans conflictes. A òsties. Però no parlem de la guerra.I es que cada cop plou menys. Encara que nomes tinguemdades meteorologiques exahustives dels ultims 60 anys,la quantitat anual de pluges dels darrers anys és un 35%inferior a la dels anys anteriors i aquest any tornem asuperar-nos, en calor i poca aigua. A més, l’InstitutNacional de Meteorologia preveu mancança d’aigua,exepte les pluges ocasionals torrencials, que semblenanar a més. Però no només és nacional: augmenta ladesertització i la sequera a tot el planeta.

Mentre, els governs no dónen abast. Quan ens informemdel pla de contingència de la Generalitat ens parlen dela construcció de la dessaladora del Llobregat i ampliacióde la dessaladora de la Tordera, de recuperació d’aqüíferscontaminats, de sistemes de tractament d’aigües residualsque permetin reutilitzar aigua per a usos que no siguinde boca...El focus del problema sembla ser la mega-areametropolitana de Barcelona, que no es que allà siguinmés dolents que naltres, és que viuen molt mésamuntegats. Tenim decret de sequera i, si la cosa

s’empebra, decret d’emergència. Pero seguim sense tenircultura de l’aigua. Doncs anem omplint, de mica enmica.

• Si tanquem l’aixeta mentre ens rentemles mans, o les dents, o mentre rentemels plats o ens afaitem, podem estalviarfins un 75% d’aigua. A més, val més queens hi anem acostumant.

• Reparar les aixetes que degoten (30 litres/dia), instal·larairejadors a les aixetes (50% d’estalvi), així com comprarelectrodomèstics de baix consum (Classe A) són accionssenzilles que suposen molt.

• La rentadora i el sabò. Què volen els fabricants de sabóper la roba? Entre altres coses, que en compris, en gastisi en tornis a comprar. Per tal que aquest procés siguimés ràpid, sempre recomanen dosi de detergent majorsde les que realment són necessàries; més o menys unaquarta part més, així que utilitza’n sempre menys de laque recomanen. De tant en tant rentar la roba que noestugui molt bruta amb aigua sola no es cap guarrada.

• També es legal la dutxa ocasional amb aigua sola. LoDelta i la flora bacteriana de la teva pell també t’hoagrairàn.

• Sempre podem fer més: Com posar una ampolla d’aiguao un objecte voluminós a la cisterna del wàter, amb curade no interferir al mecanisme, per tal de no malgastartanta aigua potable. O omplir una galleda amb l’aiguade l’esbandida final de la rentadora i utilitzar-la, perexemple, per fregar el terra. Imaginació!

• També ens podem informar:http://www.vidasostenible.comConsells pràctics per a una vida sostenible.

http://www.gencat.net/aca/cat/consum_estalvi/estalviar.htmConsells d'estalvi d'aigua.

http://www.bcn.es/mediambient/cat/web/cont_bcn_aigua_presen.htmMostra els fluxos de l'aigua i ofereix més consells estalviadors.

http://www.xtec.es/centres/b7007300/fmarch/EstalviAigua.htmMecanismes per estalviar aigua.

AIGUA ALS ORDIS!


INTRODUCCIÓAntigament, l’Estany d’Ivars o lallacuna d’Utxafava era una llacunaendorreica salina de caràcter estacional,que en èpoques de fortes pluges era lazona humida més important de l’interiordel país, però que en anys secs arribavaa desaparèixer completament, formant-se al seu llit una crosta salina moltapreciada comercialment. L’any 1860,amb l’arribada de l’aigua del canald’Urgell a la zona, es va aprofitar ladepressió que formava per inundar-lacompletament, i es va convertir enl’estany d’aigua dolça més importantde Catalunya, esdevenint tot un referentcomarcal. Al 1950, però, la llacuna esva dessecar contra la voluntat populari fins a l’actualitat les seves terres hanestat dedicades a l’agricultura.

Des de principis dels 80 els ajuntamentslocals van manifestar la voluntat derecuperar l’antiga llacuna. Després denombrosos passos i negociacions,finalment, l’any 1996 es redacta unprojecte executiu de recuperació icondicionament de l’Estany i al 2002es crea el Consorci de l’Estany d’Ivars

i Vila-sana, com a organisme públicencarregat de fer realitat aquest projectetan innovador, el de recuperar un espainatural completament desaparegut. Al’any 2003 es compren les finques i afinals del 2004 es comencen a fer lesobres i moviments de terres necessarisper preparar el terreny per a lainundació.

Donat que aquest projecte derecuperació, inèdit fins ara al nostrepaís, proporciona una oportunitat únicaper estudiar els canvis en la comunitatfaunística que es produiran en un espaique passa d’uns usos agrícoles aconvertir-se en una zona humida, i periniciativa pròpia, EGRELL comença aestudiar la fauna vertebrada de la zona,a partir de l’any 2003 i fins a l’actualitat,

comptant ja amb la col·laboracióeconòmica del Consorci per finançaraquests estudis.

La voluntat d’EGRELL es continuarestudiant la fauna vertebrada de la zonafins que s’hagi consolidat plenament latransformació de l’espai, per tal decaracteritzar perfectament la comunitat

faunística de vertebrats en l’espaiagrícola inicial, durant el procésd’inundació i amb la futura zona humidainstaurada; i així poder analitzar i valorarels canvis detectats.

En línies generals, l’estudi delsvertebrats que actualment realitzaEGRELL consisteix en un atles dedistribució estival i hivernal, segonsquadrícules UTM de 1x1 km, per a totesles espècies detectades a la zona. Tambées fan diferents tipus de censos, enfunció de les característ iquesbiològiques dels diferents grups animals,per avaluar les dimensions poblacionalsde cada una de les espècies. El treballrealitzat ja comença a perfilar lescaracterístiques faunístiques de la zonai a detectar el primers canvis notables,després d’analitzar més de 2.000registres faunístics. Aquest projecte haestat recolzat pel Consorci de l’Estanyi la Fundació Territori i Paisatge; i hihan participat molts naturalistes iinvestigadors, així com equips dediversos centres de recerca com elCTFC i el departament de ciènciesnaturals del Museu de Granollers.

OCELLSEGRELL inicià l’estudi de l’avifaunade l’Estany d’Ivars l’any 2003, 2 anysabans del seu ompliment. Es realitzàun atles d’hivernants i nidificants ambquadrícules 1x 1 i en total es detectaren111 espècies. D’aquestes, 57 espèciessón reproductores i la resta serienespècies que nidifiquen fora de la zona,però que hi acudeixen per alimentar-sei també algunes altres espècies que, enmigració, s’aturen a la zona. Entre lesespècies més ben distribuïdes durant elperíode de cria en trobàrem un bonnombre d’espècies antròpiques, perexemple les dues espècies de pardal(Passer domesticus i Passer montanus),i també la garsa (Pica pica), la tórtoraturca (Streptopelia decaocto) o el mateixtudó (Columba palumbus). Altresespècies ben distribuïdes foren elrossinyol (Luscinia megarhynchos) i el

els contes de l'esparver medi ambient

L'ESTANY D'IVARS - VILA-SANA

L’estany d’Ivars-Vila-sana abans de la recuperació.

picot verd (Picus viridis), tot i queaquest darrer sempre amb baixesdensitats. La presència d’ocellsestrictament aquàtics fou meramenttestimonial i només es detectarenalgunes espècies sovint més lligades aconreus humits que a veritablesaiguamolls, com l’esplugabous(Bubulcus ibis), o a bardisses com elrossinyol bord (Cettia cetti). Finalmentcaldria destacar a l’arpella (Circusaeruginosus) , rapinyaire t ípicd’aiguamoll amb molt poques parellesa Catalunya, i que a la zona d’estudi téun nucli estable de cria i un importantdormider hivernal.

Des de l’inici del seu ompliment, l’any2005, s’ha canviat la metodologia percensos (amb una mitjana d’uns 6 censosmensuals). S’han detectat 55 novesespècies (sumant un total de 166).Algunes tan destacades com:

- la fredeluga gregària (Vanellusgregaria), que nidifica de forma coloniala les estepes euroasiàtiques, i que passal’hivern a Sudan, Etiòpia, Mesopotàmia,Aràbia Saudita, Índia i Pakistan. Al serun ocell amb les rutes migratòries tanorientals, és molt rar a la Mediterràniaoccidental. A més, es tracta d’unaespècie en perill d’extinció a nivellmundial, de la que es creu que la sevapoblació total no supera els dos milersde parelles. La seva aparició a l’Estanyd’Ivars el passat 24-10-05 va ser unaautèntica notícia dins del mónornitològic. De fet, aprofitant que aquestocell es va quedar a la zona al llarg devàries setmanes, va esdevenir l’excusa

perfecta per a que molts ornitòlegs inaturalistes coneguessin l’Estany, peròno només els ornitòlegs locals, sinótambé altres de diferents punts de l’estat,doncs van venir expressament a veure’ldes de Barcelona o Girona i també desde punts més llunyans, com Astúries iGalícia.

- el bec de serra mitjà (Mergusserrator), que és una espècie d'ànec quecria a les costes, rius i llacs del Nordd 'Europa , com la Pen ínsu laEscandinava, Irlanda i el Regne Unit.S’alimenta bàsicament de peixos, alsque captura gràcies al seu bec dotat ambunes petites dents en forma de serra, ales quals deu el seu nom. A Catalunyaes considera un hivernant escàs peròregular al Delta de l'Ebre, accidental ala resta de la costa catalana, iespecialment rar a les comarques del’interior. El caràcter marcadament marídurant l'hivern d'aquest ànec fa fàcilentendre que a la Plana de Lleida siguiuna espècie d'aparició totalmentaccidental, fins al punt que fins aranomés es coneixa una dada molt antigad'aquesta espècie, que correspon a unexemplar caçat a mitjans de desembrede l’any 1919, precisament a l'anticEstany d'Ivars, fa gairebé 90 anys.

- la fotja banyuda (Fulica cristata),que és una espècie molt similar a lafotja vulgar, de la qual es diferencia perpresentar dues característiquesprotuberàncies vermelles sobre el cap.Cria a l’est i el sud de l’Àfrica i té unpetit nucli reproductor al Mediterranioccidental, repartit entre el nord del

Marroc i el sud de la península Ibèrica.A Catalunya i el País Valencià s’haniniciat projectes de reintroducció, perla qual cosa és d’esperar que en elspropers anys el nombre d’observacionsde l’espècie augmentin. De totes formes,és la primera cita de la que es téconstància a la plana de Lleida.

- el fumarell alablanc (Chlidoniasleucopterus), que nidifica a l’Europaoriental i migra cap a l’Àfrica pelMediterrani oriental, per la qual cosaés força escàs a la península. Nomésse’n coneixia una cita anterior a la planade Lleida.

A més, s’han detectat altres espèciestambé interessants com el bec-planer(Platalea leucorodia) (citat en 2ocasions diferents l’hivern 2005-2006),la cigonya negra (Ciconia nigra) (citadafins a 3 ocasions), el capó reial (Plegadisfalcinellus), la grua (Grus grus), elmartinet ros (Ardeola ralloides), el tèrritde Temminck (Calidris temminckii), elcorriol camanegre (Charadriusalexandrinus), el remena-rocs (Arenariainterpres) i el pigre gris (Pluvialissquartolata) (aquests tres últims,limícoles molt més lligats a ambientsmarins, cosa que explica la seva raresa).

L’any 2005, en que s’inicia l’entradad’aigua, ja hi criaren, el cames-llargues(Himantopus himantopus), amb 13 nius,i el corriol petit (Charadrius dubius),

Pàgina 28


La fredeluga gregària, acompanyada de 3 fredelugues comunes. Cames-llargues vora el niu.

amb 1 niu. Durant tot l’estiu i tardortambé s’ha observat sovint dormidersde cigonya blanca (Ciconia ciconia),reunint-se grups de fins a 40-50individus.

El pas migratori la tardor del 2005comptà amb unes 17 espècies delimícoles diferents observats en pas.Amb les dades obtingudes s’han pogutobtenir gràfiques dels màxims mensualsd’aquests limícoles que il·lustren molt

bé els mesos on esconcentra el gruix dela migració. Vegeu-ne dos exemples:

Molt important foula hivernada 2005-2 0 0 6 , a m b u nimportant nombre def r e d e l u g u e s(Vanellus vanellus),a m b n o m b r e spropers als 1000ind iv idus i unmàxim al febrer2006 de més de5000 individus;sovint barrejadesa m b d a u r a d e sgrosses (Pluvialisapricaria) , ambgrups de fins a 200individus. Pel que faa anàtides les mésabundants foren

l’ànec coll-verd (Anas platyrhynchos),amb màxims de més de 750 individus,i el xarxet comú (Anas crecca), ambgrups de més de 200 individus. En totals’han citat a la zona (tant en passosmigratoris com hivernant) 12 espèciesd’anàtides, amb xifres remarcablesd’ànec cua-llarg (Anas acuta), xarrasclet(Anas querquedula), ànec cullerot (Anasclypeata) i ànec xiulador (Anaspenelope).

Entre els passeriformes, destacar unaimportant hivernada de fringíl·lids a leszones ermes adjacents a la zona d’inicid’inundació, com el pinsà comú(Fringilla coelebs), el pinsà mec(Fringilla motifringilla), el passerell(Carduelis cannabina), la cadernera(Carduelis carduelis), el verdum(Carduelis chloris) o els més esporàdicsdurbec (Coccothraustes coccothraustes)i lluer (Carduelis spinus). També moltnombrosa és la població, hivernant i enpas, de repicatalons (Emberizaschoeniclus) , com s’ha posatespecialment de manifest en les jornadesd’anellament.

ANELLAMENTMolt abans de la recuperació de l’estanyja s’havien fet jornades d’anellament al’Estanyet (petita bassa amb abundantcanyís situada a la zona oest de lacubeta), on s’anellaven, a banda de lesespècies residents, nombrososrepicatalons (Emberiza schoeniclus)migrants i hivernants i altres migrantscom la cotxa blava (Luscinia svecica).Des de l’inici de l’ompliment, s’hacontinuat anellant esporàdicament a lazona de l’Estanyet i, més tard, a la zonadel canyissar de depuració (situat a l’estde la cubeta). Durant el període 2004-2005 es van realitzar 15 sessionsd’anellament, amb un total d’uns 1000ocells anellats de 41 espècies diferents.L’espècie més anellada és elrepicatalons (Emberiza schoeniclus),del qual es va recuperar un ocell anellata Finlàndia. També cal destacar larecuperació en anys consecutius d’unacotxa blava (Luscinia svecica) i de 2repicatalons (Emberiza schoeniclus), laqual cosa mostra certa fidelitatd’aquestes espècies en la migració ihivernada a l’estany. Altres espèciesinteressants que s’han anellat són elpinsà mec (Fringilla motifringilla),l’esparver vulgar (Accipiter nisus) i elxoriguer comú (Falco tinnunculus).A partir de la tardor 2006, EGRELL,amb la col·laboració de l’ICO (InstitutCatalà d’Ornitologia), té previst iniciar



2

13

0 0

4

20

2

0 00

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

abr mai jun jul ago set oct nov des

Corriol gros (Charadrius hiaticula) 2005

0 0 0 0

3

1920

0 00

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

abr mai jun jul ago set oct nov des

Territ variant (Calidris alpina) 2005

Tèrrit bec-llarg.

una campanya intensiva d’anellamenten migració, que es repetirà 2 cops l’any(primavera i tardor).

MAMÍFERSEGRELL, en col·laboració amb elCTFC (Centre Tecnològic Forestal deCatalunya) ha realitzat diversos estudisdels mamífers presents a la zona. S’harealitzat un atles de mamífers perquadrícules 1x1 km i amb transectes,tot buscant indicis de la presència deles diferents espècies i també fenttrampeig de micromamífers a cadascundels ambients, també en quadrícules1x1. Per aquest últim grup tambés’aportà informació complementàriamitjançant l’anàlisi d’egagròpilesd’òliba trobades a la zona.

En total s’han detectat 26 espècies(incloent 8 espècies de quiròpters) demamífers:4 espècies d’insectívors: l’eriçó fosc(Erinaceus europaeus) i l’eriçó clar(Atelerix algirus), la mussaranya nana(Suncus etruscus) i la comuna(Crocidura russula).3 Carnívors: la guineu (Vulpes vulpes),

el teixó (Meles meles), lamostela (Mustela nivalis)1 artiodàctil: el senglar (Susscorfa),2 lagomorfs: el conill(Oryctolagus cuniculus), lallebre (Lepus europaeus),8 rosegadors: la ratac e l l a r d a ( E l i m o y squercinus), 3 espècies deratolins (el més abundant elratolí de bosc (Apodemussylvaticus)), 2 espècies derates, talpó comú (Microtusduodecimcostatus) i la

interessant presència de rata d’aigua(Arvicola sapidus), una espècie escassai de distribució molt localitzada.

QUIRÒPTERSEspecial menció mereix l’estudi delsquiròpters (ratpenats), un grup del quales té molt poca informació de la zonade la plana de Lleida, donat que el seuestudi requereix de material especialitzat(aparell detector d’ultrasons i softwareper analitzar els registres i poderdeterminar les espècies). Degut a quees tracta d’un dels grups que més canvispot sofrir amb la transformació d’aquestentorn s’ha cregut necessari determinatl’estat basal de les espècies presents.Es va realitzar una prospecció extensivaamb un aparell detector d’ultrassons encada un dels 15 quadrats d’1x1 durantl'estiu amb 11 estacions d’escolta enpunts fixats de 10 minuts i diversos

transectes pel total de l’àrea d’estudi.A més, el mostreig d’ultrasons s’hacomplementat amb la instal·lació de 25caixes refugi especials per a ratpenatsque permetran estudiar les espècies queles utilitzin a llarg termini.

S’han detectat 8 espècies diferents deratpenats. Els més abundants el ratpenatde vores clares (Pipistrellus kuhli) i elratpenat cuallarg (Tadarida teniotis). Adestacar la possible presència delratpenat de Nathusius (Pipistrellusnathusii), una espècie que es creiaextingida a la península, però del quales coneix una població al delta de l’Ebre.El problema és que aquesta espècie ésdifícil de distingir acústicament deP.kuhli, per la qual cosa seran necessarismés registres i obtenir dades per captura,tot mirant les caixes nius instal·lades.Aquesta estudi s’ha fet en col·laboracióamb el CTFC i l’assessorament deldepartament de ciències naturals delMuseu de Granollers.

RÈPTILS – AMFIBIS - PEIXOSRespecte als grups dels amfibis i delsrèptils, s’han trobat 7 espècies. Les mésben distribuïdes són la granota verda(Rana perezi) , el tòtil (Alytesobstetricans) i la sargantana ibèrica(Podarcis hispanica). Els peixos veuranlògicament incrementades les sevespossibilitats de forma notable amb lainundació total de l’espai. Actualmentla espècie dominant i pràcticament laúnica present a la zona és la carpa(Cyprinius carpio).

Trobareu aques ta in formacióactualitzada (noves cites, últims resultatsdels estudis que es continuen fent...) ala web d’EGRELL: www.egrell.org .Animar-vos a donar un tomb perl’Estany d’Ivars, val la pena. Des del’Ateneu està previst fer una sortidanaturalista a la tardor, estigueu al cas ino us la perdeu!

Arnau Sebé

Pàgina 30


Cau de teixó.

Petjades de rata d’aigua.

Ratolí de bosc capturat per trampeig.

LES 9 DIFERÈNCIES

Desconeixem si de les 9 diferències de l’edició anterior van quedar neurones disponibles, en tot cas us llancem elrepte per a que ho torneu a intentar aquells que us considereu més dotats i/o inconscients. No prengueu mal.

ENTRETENIMENTS FULIOLENCS


L’EFECTE EURO

Economistes de tot el món estan estudiant una nova variant de l’efecte euro. Es va produir durant la Festa Major deBoldú al maig, quan aquesta moneda va fer possible una gran acumulació de gent, en uns actes festius sense participacióaltres anys quan no es “regalava” res.

També antropòlegs de les més prestigioses universitats, avaluen la resposta de la població i no saben donar respostaa vàries situacions viscudes al recinte de les piscines municipals:

Per què s’embolicaven entrepans i es guardaven al bolso?. Potser hi havia revenda als voltants de les instal·lacions?.Calia afartar-se i entaular-se en un acte festiu?, o era l’excusa per no haver de ballar després?.

RESULTATS REFERÈNDUM

Novament davant unes eleccions tots els partits han sortit d’alguna manera beneficiats dels resultats. Els que hanapostat pel sí, perquè han guanyat; i els que volien el no, s’han defensat com han pogut. En el nostre poble noméshi ha hagut un vot nul, possiblement hi podia dir: “Lo arbre és vida, no malgastis paperetes” (tal i com dèiem en elnúmero 99 de La Fulla).

racó de poesia

AM

AR

Julio

l 200

6

A m

ida

No

vaig

hav

er d

'eix

ampl

arni

d'e

scur

çar

la ll

arga

dade

ls m

eus

llavi

s, d

els

meu

s br

aços

:el

teu

amor

hi e

ncai

xàco

m u

n ve

stit

fet a

mid

a.

GE

MM

A G

OR

GA

El d

esor

dre

de le

s m

ans

Fot

o: L

luïs

a So

lson

a

La Fulla 103

Documents

Transcript of La Fulla 103