La FLAMA del CANIGÓ IL·LUMINA el 50è ANIVERSARI de la COMISSIÓ

Juliol-Setembre 2012 // Núm. 64 // ANy XViiwww.lacomi.org

AUTO J. PIELLA, S.L.C. Sant Eudald, 8

Tel. 938 490 354 • Mòbil 696 449 088Fax 938 403 108

08420 CANOVELLES

2

FOTOCÒPIES i PLASTIFICACIONS

Si deSitja donar a conèixerel Seu comerç o la Seva empreSa:

GENT de Canovelles tel. publicitat: 93 846 41 56

apartat correuS 196 - 08420 canovelleScomiSSioSantantoniabat@gmail.com

diStribució gratuïta a SociS i anunciantS Dipòsit Legal: B-5365/96

GENT de Canovelles i la Comissió Sant Antoni Abat no es fa responsable del contingut dels articles, opinions o missatges comercials inclosos en la revista.

PortadaPublicitat

SumariEditorial

PublicitatLa Comissió Informa

PublicitatCalaix de sastre

PublicitatSecció d’estudis de la comissió

PublicitatAstronomia a l’abast

PublicitatEspurnes d’una vida

Publicitat Auca de la Comissió

PublicitatCuriositats

MeteorologiaPublicitat

Coses del campPublicitat

Canovellins pel mónPublicitat

Notícies de CanovellesPublicitat

PlantesPublicitat

La cuina de l’àviaPublicitat

Poesia de ma terraPublicitat

Què en sabem de ... ?Publicitat

Calaix de la CiènciaPublicitat

10 Minuts per pensarPublicitat

1962-2012 = 50 ANYSPublicitat

Activitats de la Comissió Agenda

Publicitat

1 2 34-5 6 7-131415 16 17181920212223 2425 26-27 28-30 31 3233 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 4546 47 48-50 5152 5354 55-56

Comissió sant antoni abat toni Calderon

GLÒRIA Cot

imma lloret

roman marin

JoseP many

anna aguayo

XaVier alonso

marina Castellà

gemma duran

Pau garCía

eulàlia gisPert

teresa gomà

rosa grataCós Jordi lloreda

isabel martos

anita miralles

mireia Plans

m.glÒria Puig

àngel sànChez

XaVier PuJadas

anna fonoyet

EditaDirector

Sots-Directora

Publicitat

Col.laboradors

Disseny gràfic

3sumari

4

En el darrer editorial (abril 2012, núm. 63) ens plantejàvem una cruïlla de camins i ara tres mesos després de l’Assemblea Extraordinària de Socis del proppassat 31 de març podem dir ben alt que, entre tots, hem trobat el camí que la Comissió agafarà en els propers anys. Val a dir que d’aquesta Assemblea sorgí un grup de persones que tenen la voluntat ferma de conduir-nos en aquest futur proper. Tots plegats hem aconseguit l’objectiu més important d’aquest 50è aniversari: donar continuïtat al nostre projecte associatiu i social.

Un cop aconseguida la continuïtat, cal acomiadar la Junta Directiva de la 5a presidència de la Comissió. Durant els darrers onze anys, del març 2001 al juny 2012, un gran equip de direcció ha aconseguit la majoria dels objectius plantejats a l’inici del mil·lenni.

Quins han estat els trets significatius d’aquest període?: la perseverança, el compromís, l’austeritat, el treball, el respecte, la complicitat, la convicció i l’amistat. Amb aquests valors, la Junta Directiva, ha pogut desenvolupar multitud d’activitats

adreçades als nostres socis i a la població de Canovelles.

Ara bé, algú podria pensar que només hem produït activitats deslligades d’una finalitat concreta; res més allunyat de la realitat. La finalitat última de tots els nostres programes tenen diversos objectius que estan en sintonia amb la trajectòria d’aquesta Entitat; sempre cerquem la difusió de la nostra Cultura, la nostra Tradició, la nostra Llengua i en sintonia amb això focalitzat en un territori i en una gent, Canovelles. La cohesió social, l’orgull de pertinença i la integració dels nouvinguts sempre han estat els nostre objectius.

La Junta Directiva, d’aquests darrers onze anys, marxa per la porta gran de la nostra Entitat. Un traspàs modèlic que permetrà a la nova Junta poder desenvolupar tots els seus projectes i organitzar-se adequadament per fer front als nous reptes que marcaran la seva legislatura.

Un cop aconseguida la continuïtat, cal donar la benvinguda als nous gestors de la Comissió. La sisena presidència de la Comissió inicia el seu camí,

NOVA JUNTA DIRECTIVA. FUTUR GARANTIT

editorial

amb aires nous, projectes nous i amb molta il·lusió.

La nova Junta Directiva, que més endavant us detallarem, està formada per persones joves provinents de diversos àmbits. Alguns estan treballant en projectes interns de la Comissió (Barretina Jove, grup de teatre Cumulonimbus i colla de Gitanes) i per tant coneixen molt bé l’Entitat, malgrat la seva joventut; un altre grup prové del món associatiu desvinculat de la Comissió i la seva experiència en altres projectes pot nodrir el nostre; un parell més de persones han estat en els equips de les

nostres seccions i han ajudat a desenvolupar multitud d’activitats (Pastorets de Canovelles i Diada de Sant Antoni Abat) i, per finalitzar, els darrers membres de Junta són persones que formaven part de l’anterior direcció i que volen participar d’aquesta nova etapa tan engrescadora.

No podem saber quin serà el tarannà d’aquest nou equip de

direcció, però estem segurs que la seva il·lusió farà que la Comissió segueixi sent un referent a Canovelles i a la Comarca. Sempre amb complicitat amb els responsables de secció i en comunió amb els socis i les institucions seguirem treballant per tot allò que ens fa créixer com a persones...

Com us dèiem abans, tot seguit us presentem el grup de socis que han fet el pas i que, en els propers dos anys, conduiran la Comissió vers un futur de creixement (és possible que en les properes setmanes s’incorporin algunes persones més):

Eduard Morera i Bisa Jordi Rubio i Garriga Judit Coll i Permanyer Laura Ruiz i de la Torre Marta Coll i Permanyer Marta Guirado i Boix Sunsion Ayats i Agustí Toni Calderon i Riu Xavier Alonso i Torras

Bona sort companyes i companys!

twitter.com/lacomi

El nostre futur en mans de la nova Junta Directiva. Bona sort companys!

5editorial

6

Emocions de tot tipus en aquesta primavera del 2012!

Mai en tres mesos s’havien presentat tantes propostes.

Heu de pensar que hi ha hagut 8 dies amb més d’una activitat a l’hora i això demostra una capacitat molt important.

Activitat Data

Assaig grups de teatre (l’Aplec i Cumulonimbus) abril a juny

Assaig colles de Ball de Gitanes abril a juny

Entrenament Montserrat: “Centelles” 1 d’abril

Ball de Gitanes: “Santa Perpètua de Mogoda” 1 d’abril

Entrenament Montserrat: “Santuari de Bellmunt” 8 d’abril

Aplec de Canovelles: “Demostració de Gossos d’Atura” 8 d’abril

Aplec de Canovelles: “2a exhibició d’agility a Canovelles” 8 d’abril

Aplec de Canovelles. Exposició: “La Comi 50” 9 d’abril

Aplec de Canovelles: “12a gimcana de tractors” 9 d’abril

Aplec de Canovelles: “Ballada de Gitanes i sardanes” 9 d’abril

Ball de Gitanes: “Homenatge a Lluïsa Prat” 14 d’abril

Entrenament Montserrat: “Santuari de Cabrera” 15 d’abril

Ball de Gitanes: “Fira Comarcal de Primavera a Campllong” 15 d’abril

Ball de Gitanes: “Llinars del Vallès. Infantil” 15 d’abril

18a marxa Montserrat-Canovelles 21 d’abril

Obra: “Els pitjors contes mai contats”. Fira Nacional de Pineda de Mar

1 de maig

Ball de Gitanes: “Fira del Comerç de Canovelles” 5 de maig

Festa de Primavera: “Port Aventura” 20 de maig

Ball de Gitanes: “Santa Perpètua de la Mogoda. Infantil” 20 de maig

Travessa “Castellar de n’Hug-Campdevànol” 27 de maig

Ball de Gitanes: “32a Trobada a Montserrat” 27 de maig

Ball de Gitanes: “L’Ametlla del Vallès. Trobada infantil” 2 de juny

Teatre: “Curs de la Comèdia de l’Art” 2 i 3 de juny

Baixada de la Flama del Canigó 22 de juny

Missa in Memoriam pels difunts de la Comissió 30 de juny

Assemblea Ordinària de Socis 30 de juny

7la Comissió informa

8

L’any passat i l’anterior us deia que és fascinant veure la capacitat de treball de totes les nostres seccions i enguany la nostra gent ha superat la productivitat de la primavera del 2010 i la del 2011. Amb 27 activitats hem tornat a superar els nostres registres i si observeu el quadre cronològic de les actuacions, veureu que hi ha hagut dies que han concorregut més d’una activitat; concretament 8 dies hem hagut d’estar en més d’un lloc.

Cada vegada se’m fa més difícil poder traslladar, en aquestes set pàgines, tota l’activitat que es desenvolupa a la nostra Entitat i, cada vegada més he de triar entre tot el reguitzell de material que generem. En aquesta ocasió i tenint en compte que us devia la crònica de la singular Trobada de Gitanes del 50è aniversari del 24 de març, que tot seguit us narraré; ens centrarem en les següents activitats: l’Aplec de Canovelles i la 18a marxa Montserrat-Canovelles, La crònica del maig i el juny la deixarem pel proper número. Som-hi!

El dissabte 24 de març una logística impecable i una il·lusió increïble van

precedir la TROBADA de GITANES del 50è ANIVERSARI, una de les activitats estrella del calendari especial de celebració de les noces d’or de la Comissió.

La trobada, la més gran que s’ha fet mai al Vallès Oriental, va aplegar a 25 colles de ball de gitanes d’arreu de la comarca i del País, a més de cinc-cents balladors i vuit-centes persones al sopar; va demostrar la vitalitat d’aquest ball que ja és el propi de Canovelles. A la vegada tots plegats vam aconseguir impregnar de ball i de cultura tradicional els carrers de la nostra vila i això ens omple de joia. Objectiu assolit!

Ara bé aquest objectiu no hagués estat possible sense la implicació i col·laboració de molta gent. Des d’aquestes línies volem transmetre el nostre més gran agraïment a (l’ordre no implica més importància):

· A tots els serveis de l’AJUNTAMENT de CANOVELLES, que han treballat amb eficiència i diligència en tots els requeriments que vam necessitar.

la Comissió informa

Fotos ‘Trobada de Gitanes’: Xavi Alonso

· Al nostre Patrocinador Principal ARDERIU, per tot el que ens va oferir i tots els consells que ens va donar.

· A tots els establiments col·laboradors: Bodega J. Roca, Pastisseria Plumé, Disterri, Vallès Mar, For de pa Antiga casa Asturgó, Forn de pa Díaz, Forn de pa R. Rius.

· A la nostra Colla la BARRETINA JOVE que van encarregar-se de servir-nos tots aquells beures que ens van caldre.

· A l’ASSOCIACIÓ de VEÏNS AVENIDA i LA colla CHICOS-CHICAS MIL, per la preparació del sopar i tota la disposició de taules al Pavelló. Amb aquest ajut es demostra que el moviment associatiu de Canovelles és solidari amb tot el que cal.

· Als companys i companyes de la COLLA de GITANES, pel seu compromís amb l’entitat.

· I per acabar un agraïment molt i molt especial per als vuitanta COL·LABORADORS que ens van permetre assolir l’èxit en aquesta macro Trobada de Gitanes.

Tots plegats vam mostrar als pobles convidats el que som capaços de fer, des de Canovelles, i això a parer nostre és el millor de la Trobada!

Les vint-i-cinc colles convidades, a les cinc de la tarda, van sortir a la plaça en un dels moments més espectaculars de la Trobada. El color dels diversos vestits, la música característica i l’alegria de tots els participants van entusiasmar al públic que durant més de cinc hores van contemplar les diverses maneres de ballar de totes les colles.

9la Comissió informa

10

Un espectacle únic per una efemèride única. El Ball de Gitanes va ser protagonista i Canovelles una acollidora vila.

Setmana Santa és sinònim de festa grossa a Canovelles! L’APLEC de CANOVELLES va arribar els dies 8 i 9 d’abril.

Com és habitual l’Ajuntament de Canovelles i la Comissió Sant Antoni Abat vam organitzar l’APLEC DE CANOVELLES, el programa d’enguany va estar farcit d’activitats i va servir per aplegar-nos al Campanar, a l’Església de Sant Fèlix, al’Era de Can Castells, al camp de futbol de Can Duran o pels més esportistes al Pavelló Tagamanent.

El tret de sortida de l’Aplec fou el diumenge 8 a les 11 del matí, una activitat nova, EL DIA del CAN i les OVELLES a la zona esportiva de Can Duran. Durant tot el dia vam poder passejar per la petita fira de productes alimentaris i artesanals i el servei de bar de la Barretina Jove.

Les activitats que es van poder veure van ser: DEMOSTRACIÓ de GOSSOS d’ATURA amb OVELLES i OQUES,DEMOSTRACIÓ de RECERCA de PERSONES amb una UNITAT CANINA i la segona edició de l’EXHIBICIÓ d’AGILITY amb GOSSOS. A les set de la tarda arribà la inauguració de l’Aplec i de l’exposició LA COMI 50.

la Comissió informa

Fotos ‘Demostració Gossos d’Atura’: Joan Bachiller

Aquesta mostra va fer una repassada pels 50 anys d’història de la Comissió Sant Antoni Abat. En aquest mateix acte d’inauguració es van lliurar els premis del Concurs de Fotografia de la Diada

de Sant Antoni 2012. El dilluns 9, Diada de la Mare de Déu de Bellulla, Patrona de Canovelles. Des de la “XXIIa Cursa de Fons”, passant, per la Missa en honor a la Mare de Déu, la Demostració de Cultura Popular a l’Era de Can Castells, el parc infantil per a la mainada, l’Arrossada popular, la Ballada de Gitanes i la cloenda, amb el Ball de tarda que va tancar un Aplec que era el retrobament amb la primavera. Cal destacar la 12a GIMCANA de TRACTORS. El dilluns a les 9 del matí, una espectacular prova d’habilitat que va fer recordar els aplecs de la dècada dels vuitanta. La Barretina Jove de la Comissió Sant Antoni Abat organitzà aquesta activitat al camp de Can Colomer, la qual s’allargà tot el matí.

Aquest va ser l’Aplec del nostre 50è aniversari i, a fe de Déu, que va comportar un desplegament humà i organitzatiu molt exigent, però a la vegada molt gratificant.

11la Comissió informala Comissió informala Comissió informa

12

Després de sis diumenges entrenant de valent, per poder estar preparats per afrontar els més de seixanta quilòmetres, arribà una singular travessa: la 18a marxa MONTSERRAT-CANOVELLES. Com ja va passar en l’edició del 2008, per commemorar el Mil·lenari de Canovelles, enguany hem tornat a fer la marxa sortint de Montserrat i arribant a casa nostra, a Canovelles.

El dissabte 21 d’abril els cent trenta-vuit participants, a banda de tot l’equip de suport i familiars, quan repicaven les campanes de la Basílica de Montserrat vam iniciar la marxa del 50è aniversari de la Comissió

Cal dir que l’edició d’enguany va despertar molta expectació i això va permetre que hagi estat l’any amb més participació d’aquest divuit anys.

El dia albirava... la claror rogenca a l’horitzó deixava entreveure una jornada molt especial, amb una arribada a casa encara més emotiva. Els diversos punts d’avituallament anaven passant.. A les 7.20 a Monistrol, a les 8.12 arribàvem al Camí de l’estació de Vacarisses, l’esmorzar arribà a les 10.28 a la Casa Nova de l’Obac –en el cor del Parc de la Serra de l’Obac-, a les 12.40 i dins el Parc de Sant Llorens del Munt, la calor començava a fer estralls en els peus

la Comissió informa

dels marxadors. Més tard, a tres quarts de tres arribàrem a Castellar del Vallès, on ens van oferir el dinar. A diferència de fa quatre anys, els marxadors no vam col·lapsar a l’equip d’avituallaments, ja que dividits en tres grups vam arribar esglaonadament.

Amb mitja hora de retard, sobre el temps previst, arribàvem a Caldes de Montbui, eren les 17.28 i havíem deixat enrera el tram més feixuc de tota la travessa. El pas pel Castell de Sentmenat, el recordarem per la monotonia de la marxa.

En el darrer avituallament, situat a Santa Eulàlia va començar a ploure i el retard era de gairebé una hora; però no importava, la gent que ens esperava a Canovelles, no tenia pressa...

A les 20.55, gairebé quinze hores després de sortir de Montserrat, enfilàvem el carrer Sant Fèlix, tot passant per davant de Can Valls, el Casal “El Campanar”, Casa Nostra

i l’Església de Sant Fèlix, el públic aplaudia als cansats participants i tot això amanit per les notes d’una cançó que ha esdevingut l’autèntic himne del nostre 50è aniversari: Seguirem del grup Obrint Pas.

L’emoció que tots tinguérem va ser indescriptible i, a molts de nosaltres, ens transportà a l’edició de fa quatre anys, on l’arribada a Montserrat va ser apoteòsica.

Un cop arribats, els nostres responsables van oferir el Ciri encès, acompanyat per la Coral Rosa de Bardissa i amb l’atenta mirada del nostre Alcalde Josep Orive.

L’ofrena va ser emotiva, sobretot quan el nostre vicepresident va llegir unes paraules plenes de sentiment.

Aquesta gran jornada va acabar amb un pica-pica i el lliurament dels records.

Toni Calderon

13la Comissió informa

14

CalaiX de sastre

S’hi arribava pujant una escala que sortia del menjador, de graons vells, trencats i gastats, de granet, que en deien. T’havies d’agafar al passamà per no relliscar i el passamà trontollava cada dia més. A mitja escala, com per por de trobar massa foscor, hi havia un foradet, per on l’àvia, un 31 de desembre d’anys ha, havia anunciat que l’avi era mort, amb un lacònic “ja està”.La porta no tancava amb clau, ni amb res i, perquè no badés del tot, una andròmina de ferro, posada a terra, impedia que quedés així, oberta, de bat a bat. Sovint tot era foscor en aquella estança, només trencada quan s’obria el porticó de l’única finestra que hi havia i hi entrava, a través d’un vidre brut i rebrut, una escletxa de sol. Si no n´hi havia prou, una bombeta greixosa i tímida, sense cap mena de pàmpol, lluitava per portar una mica de llum a tanta tenebra.El terra era gris, esquerdat i pelat. Mai no s´hi feia res, s´hi transitava i s´hi transitava, res més. En una paret, pintada de color vermell fosc, una porteta de fusta corcada, sense clau, tancada amb una mena de baldó de fusta, amagava una mena d’armari encastat, Hi havia dues lleixes cobertes amb paper de diari groc i rosegat pels ratolins, de feia molts i molts anys, amb la notícia de la revolta del “Alzamiento Nacional” i un anunci del Cerebrino Mandri. Allí s´hi guardava de tot: un calendari del pagès, les pólvores per matar els llimacs dels enciams, unes llibretes de l’escola de l’avi, de l’àvia no, perquè ella no havia anat a l’escola, una agulla per punxar els vedells, un cistell atrotinat, unes quantes llavors de carbassa embolicades amb paper de diari, assecades al sol...Tot recordava temps passats: d’un ganxo i amb un cordill penjaven de la paret

els estris més i més diversos: garbells amb forats petits, amb forats mitjans, amb forats grans, una galleda rovellada d’alumini, una corda de baixar al pou, la maleta de cartró que usà el noi gran quan va fer el servei a Múrcia, una antiga romana que encara servia, una màquina de trinxar carn de porc i fer botifarres, una pala de picar matalassos, la gorra de cop del petit de la casa, i així d’altres fòtils.Res no feia pensar que del que pogués albergar aquella peça depenia el benestar dels seus habitants: si era ben plena, l’avi podria seure en una cadira nova de vímet, l’àvia podria llençar aquell davantal ple de llànties, esquinçat i negre, del dol de la seva mare, el gendre tindria uns pantalons de vellut sense tants pedaços, el petitó no ploraria més per demanar un patinet com el del Ramonet, el fill del forner... I així amb tots. Però si era buit, si no s’hi podien abocar sacs i sacs de blat, d’ordi o de civada, aleshores, s’hauria de posar a taula vianda i un tall de cansalada més sovint, i la carn de xai seria només per als dies assenyalats.Aquest era el graner que s’omplia, o no, cada mes de juny, quan els homes de la casa, carregats com burros, es destrossaven l’esquena pujant per l’escala, de graons vells, trencats i gastats, sacs de gra que uns ratolins plens d’ànsia -i de gana- esperaven darrere la porta de fusta corcada.Aquest graner, la vella masia, fou enderrocat fa 8 anys, perquè s’havia de construir una ronda en el terreny on estava assentada. El cor del seu últim amo no va poder resistir veure com les màquines excavadores tiraven amb els seus braços malignes totes aquelles vides a terra, a terra.

Eulàlia Gispert

EL GRANER

15

16

“Proletaris de tots els pobles, uniu-vos!” Manifest Comunista, K. Marx i F. Engels (1848)

Aquesta és la crida que figura al final del Manifest Comunista escrit per Karl Marx i Friedrich Engels el 1848, exactament uns mesos després de l’esclat de les revolucions d’aquest mateix any a tot Europa.

Aquestes revolucions es van dur a terme per diversos motius; crisi de subsistències, desconcert financer, incapacitat governamental de fer front al pauperisme, etc. Però tal i com s’explica al Manifest Comunista, hi va haver dues revolucions: una que va triomfar, la burgesa; i una que va fracassar, la proletària.

Precisament en el moment actual amb el que ens trobem, convé recordar que la humanitat ha passat per diverses

situacions de tensió social, algunes més doloroses que d’altres. I és per això que una crida com aquesta va resultar ser tant significativa -en el context de l’època- com les múltiples demandes que ens envolten actualment i sobre les quals no atorguem la importància que es mereixen: així com el “no vull pagar”, el “SOS ensenyament públic de qualitat”, “STOP desahucios”, entre d’altres. Tal i com es va donar al 1848, un cúmul de circumstàncies van dur a la revolució; entenent doncs que un seguit de fets conjunturals, porten a una reacció de trencament estructural.

Aquest text és només una petita reflexió en tant que aquests petits gestos de la població, volent canviar aspectes conjunturals del sistema, porten a una acumulació que podria dur-nos a la idea d’un canvi vertaderament estructural. Des d’aquestes ratlles no es pretén induir a una revolució; només aportar nous plantejaments per reflexionar, al públic lector d’aquestes.

I sense deixar els canvis estructurals ni aquestes ratlles; m’agradaria destacar la valentia dels qui formaran la nova Junta Directiva de la Comissió Sant Antoni Abat. Sens dubte serà un canvi important en la dinàmica d’aquesta entitat, però des d’aquí, donar tot el suport i coratge a aquells que prenguin les regnes d’aquesta entitat, que esperem que es mantingui viva per sobre de qualsevol revolució.

Aprofitem també per proposar que si algun soci vol afegir-se a col·laborar amb nosaltres, que no dubti en fer-nos-ho saber a:

seccioestudis.lacomi@gmail.com

Marina Castellà

17seCCió d’estudis de la Comissió

18

LES NITS DE L’ESTIU

Els planetes visibles a l’estiu són: Venus, el veurem al final de la nit, abans de la sortida del sol mirant en direcció E-NE, passant de Taure a Bessons fins a Cranc al setembre. Júpiter el podrem veure tot l’estiu a Taure. El planeta Mart, serà visible a la constel·lació de la Verge passant cap a Balança al setembre. Finalment el planeta Saturn el veurem tot l’estiu a la constel·lació de la Verge.

Seria molt convenient que tinguéssiu una carta del cel amb les constel·lacions, (de venda a les llibreries), d’aquesta manera us seria molt fàcil poder localitzar les constel·lacions i els planetes.

Llum de tots colors: L’estudi de les estrelles es limita a analitzar, amb el màxim de detall possible, la llum que emeten. De fet, quasi tota l’astronomia es fonamenta en l’anàlisi de la llum dels astres. Doncs fem una mica de llum al tema...

Un dels espectacle més bonics que ofereix la natura es l’arc iris, també dit arc de Sant Martí. En un arc iris, les gotes de pluja descomponen la llum blanca en llum de tots colors, des del vermell fins al lila. Aquesta es la llum visible, la que poden veure els nostres ulls, però només és una petita franja de tota la llum que existeix. Més enllà del color vermell hi ha la llum infraroja, microones i ones de ràdio. Cap a l’altre costat, més enllà del color lila hi ha la llum ultraviolada, els raig X amb els que es fan les radiografies, la llum dels microones serveixen per escalfar els aliments, i amb les ones de ràdio podem sintonitzar les emissores de ràdio.

El conjunt de tota la llum es coneix com espectre electromagnètic, del que la llum

visible es una petitíssima franja. Cada color o tipus de llum es caracteritza perquè te una energia associada. Així la llum blava és més energètica que la llum vermella (les estrelles blaves son més calentes que les estrelles vermelles), la llum ultraviolada és encara més energètica i ja comença a ser perillosa pel nostre cos, els raigs X son tan energètics que travessen els teixits tous del cos, però no els ossos ( per això serveixen per obtenir radiografies ), i els raigs gamma son extremadament energètics i perillosíssims per la vida. Per l’altra banda de l’espectre, la llum cada vegada es menys energètica: la llum infraroja la notem en forma de l’escalfor que desprenen alguns cossos (com el cos humà, que es troba a 37º C), i les microones i les ones de ràdio encara son menys energètiques.

La llum és una ona electromagnètica. Es tracte de vibracions del camp electromagnètic, i com tota ona, te una longitud d’ona associada, que és la longitud d’oscil·lació d’aquesta ona. Com més petita és la longitud d’ona, més energètica és. Així els raigs gamma son els que tenen una longitud d’ona més curta, mentre que les ones de ràdio son les que tenen la longitud d’ona més llarga de totes. Cada tipus de llum es detecta d’una manera diferent, per això en el cas de l’astronomia, primer es van inventar els telescopis visibles i no va ser fins a mitjans del segle passat que es van construir els primers radiotelescopis (telescopis que observen el cel en la franja de les ones de ràdio); i posteriorment, es van construir telescopis infrarojos, telescopis de microones, de raig X i de raigs gamma.

Jordi Lloreda

astronomia a l’abast 19

20

En Guardiola confirma que se’n va. Em dol, m’havia acostumat i gaudia d’ escoltar-lo i veure els partits. Entenc el desgast, entenc que acabi ofegant allò que és important. per a un.

Em suavitza la sobtada notícia, la substitució del tècnic pel segon entrenador, amics, jugadors, escola comuna. Ells han dut i durà al Barça a ser considerat El millor del món.

La filosofia del Club, per treure’s el barret, anomenar-lo SENYOR amb majúscules.

Felicitats per ser com sou. Felicitats per lluitar contra tot el que no és esportiu, per vèncer el què costa guanyar a dins i fora del camp, pel silenci que ha fet callar o ha compromès als bocamolls.

Per celebrar amb elegància les victòries i acceptar amb humilitat les derrotes.

Permeteu-me dir-vos des del més profund del meu ésser: Sou únics!

Sou collonuts!. Catalunya sencera us ha d’agrair haver transmès la imatge impecable del que som i serem al món sencer.

Us admiro, heu alegrat les meves velleses, orgullosa de pertànyer a la terra que ha format esportistes tant íntegres.

Una entranyable abraçada a tots especial per Abidal.

Visca el Barça! Visca tot el que representa! Visca el nou entrenador Tito Vilanova, el més adient que podia escollir la Directiva. El meu incondicional recolzament .

El mestratge iniciat conjuntament amb Guardiola té continuïtat.

Endavant Barça!

Important, el Barça seguirà guanyant encara que no sempre entri la pilota a la porteria.

M. Glòria Puig

esPurnes d’una Vida

BARÇA SEMPRE GUANYA

21

22

23auCa de la Comissió sant antoni abat

ETAPA DE RENAIXENÇA (1981-1993)

Text: Àngel Sànchez i Il·lustracions: Xavier Alonso

24

DIUEN QUE...

Curiositats

Cada rei de les cartes d’una baralla en representa algun important a la història: Espases: el rei David, Trèbols: Alexandre Magn, Cors: Carlemany, Copes: Juli Cesar.

Si una estàtua representa un personatge damunt d’ un caball amb dues potes enlaire significa que aquesta persona va morir en combat. Si el cavall té una pota frontal enlairada, va morir de ferides en combat. I si el cavall té les quatre potes a terra, aquella persona va morir de causes naturals.

Els CDs es van dissenyar per rebre 74 minuts de música perquè aquesta és la duració de la Novena Sinfonia de Beethoven.

Durant la guerra de secessió, quan tornaven les tropes a les seves estances sense cap baixa, posaven en una gran pissarra “0 killed” (0 morts). D’aquí prové l’expressió “ok” per dir que tot està bé.

El pentàgon té 300 lavabos, el doble dels necessaris; La raó és que quan es va construir, la llei requeria que hi haguessin lavabos per negres i per blancs.

Font: Curiositats inútils / xtec.net Glòria Cot

25

26

Primavera ‘12 2n trimestre –abril, maig i juny-

UN ABRIL PLUJÓS (96 mm) i AMB TEMPERATURES NORMALS (0 ºC)

Bon registre publiomètric. Des del 2007 no plovia tan abundosament com enguany i això és interessant, ja que dúiem uns primers mesos força minsos.

Podem resumir la precipitació, en dos grans episodis. El primer el tinguérem entre el 3 i el 6 i el darrer entre el 28 i el 30. Tot això producte del pas de diverses pertorbacions d’origen atlàntic.

Pel que respecte a la temperatura, cal assenyalar que ha estat matemàticament igual que la mitjana històrica i només caldria destacar l’elevada mínima de l’1 d’abril amb 16,70ºC.

EL MAIG HA ESTAT PLUJÓS (73 mm) i CÀLID (+0,42 ºC)

El predomini de les altes pressions, juntament amb la presència de pertorbacions a l’oest de la Península Ibèrica que implicaven un flux del sud

sobre Catalunya, han impedit una baixada de la temperatura, i l’aparició de pluges importants, ja que les depressions arribaven molt desgastades a casa nostra.

Malgrat tot l’episodi de precipitacions més important es va registrar entre els dies 19 i 20, amb 45 mm. Va estar provocat per una baixa que es va ubicar a l’oest de la Península Ibèrica, desenganxada en alçada del corrent general i que en el seu moviment cap a l’est es va aprofundir a la Mediterrània. Aquesta disposició final dels centres d’acció va provocar una entrada del vent del nord que va afavorir una baixada transitòria de la temperatura.

EL JUNY HA ESTAT SEC (11 mm) i CÀLID ( +1,29ºC)

Període marcat per la poca pluja i una onada de calor que de forma indirecta ens va afectar durant bona part de la segona quinzena.

La darrera setmana del juny vam estar afectats per temperatures dos graus més altes que la mitjana històrica i això que els registres no han estat excessivament elevats, tot i que la nit del dia 28 hem hagut de suportar una nit tropical, amb 22,10 ºC.

Aquesta primavera tot i no ser tan càlida com la de l’any anterior, si que segueix amb una tendència a l’alça, amb una anomalia tèrmica de +0,57 ºC. Pel que respecte a la publiometria, cal dir que l’abril i el maig han estat plujosos i semblava que podien eixugar el diferencial negatiu que arrossegàvem des de l’inici d’any; però el juny ha estat sec i, a la fi del període el dèficit hídric és del –13%.A nivell de dades diàries, cal dir que la primera onada de calor situada en la darrera setmana del juny ens va deixar la primera nit tropical de l’estiu astronòmic.

PLUJA A L’ABRIL i CALOR AL JUNY

A l’abril cada gota val per mil

meteorologia

Observatori meteorològic de Can Pastor Toni Calderon

27meteorologia

28

29

30

LA LLET

Coses del CamP

“La gent que pren molta llet té la possibilitat de viure més temps”

La llet actua, entre altres, contra les malalties cardiovasculars i alguns càncers.

Amb la conferència “La llet és molt sana... des de sempre”, Sergi Calsamiglia, catedràtic en Producció Animal i professor a la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha recorregut el país per explicar els beneficis nutricionals i saludables de la llet.

Quina és la recomanació del consum de llet?

Avui en dia, l’Organització Mun dial de la Salut (OMS), l’Organit zació de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) o els governs americans i europeus recomanen el consum del voltant de tres racions de llet o de productes làctics al dia. Tres racions són tres vasos de llet, o un vas de llet és l’equivalent a dos iogurts, o una ració seria l’equivalent a 30 grams de formatge. Hauríem de prendre, doncs, un vas de llet, dos iogurts i una mica de formatge cada dia.

Abans deies que el nostre con sum de llet està molt per sota de les nostres necessitats. Quin consum en fem?

Diria que el consum de productes làctics per càpita a Espanya, deu estar entre 300 i 400 ml per dia; és la mei tat del que hauríem de prendre.

Es podria dir que les persones que no consumeixen el que es recomana són potencialment malalts? No sé si ben bé s’hauria de dir així...

És una mica demagògic dir que estarem més malalts perquè no pre nem llet. Però el que sí que és cert, i l’estadística ho diu, és que la gent que pren molta més llet –més de mig litre al dia o l’equivalent en

productes làctics–, comparat amb la gent que en pren menys de 200 ml al dia, té la possibilitat de viure més temps i de superar problemes de malalties cardi ovasculars, els càncers de còlon i rec te, l’obesitat o la diabetis adquirida. Hauríem de dir que si. El que passa és que parlem d’una malaltia crònica que es desenvolupa amb el temps. L’esperança de vida de la població europea mitjana augmentaria si ar ribéssim a un consum mitjà de llet més alt del que tenim actualment..

La llet redueix l’obesitat? Com s’entén?

He de dir que el primer cop que ho vaig llegir, em va sorprendre, ja que la gent quan vol aprimar-se deixa de prendre productes làctics perquè tenen greix. La realitat és que el con sum de llet en un ciutadà mitjà amb una dieta normal només contribueix en un 10% de la ingesta d’energia. Per tant, deixar de prendre llet no més redueix un 10% d’energia. Així doncs, hauríem de pensar a reduir la ingesta d’energia en algun aliment més important. Com que de mitjana només fem un vas de llet al dia –no ens oblidem que el 90% de la llet és aigua– participa poc en l’aportació de calories al dia.

Està demostrat que la llet conté una sèrie de molècules, els pèptids bioactius, que donen sensació de sa cietat, és a dir, quan prens un got de llet quedes tip. La llet atipa molt més que si beus el mateix volum d’aigua, coca-cola o qualsevol altra beguda. Això, avui en dia, es coneix en detall. La gent que dina amb un vas de llet s’aprima, no perquè la dieta aprimi, sinó perquè menja menys de tota la resta d’aliments. Això és cert en les persones amb un excés de pes, però no en la gent que té un pes normal; és a dir, una persona que és prima, no s’aprimarà més.

Xavier PujadasFont: revista butlletí de la Cooperativa Plana de Vic

31

32

És Canovelles un bon lloc per passar les vacances?

Amb l’arribada de l’estiu comencem a planificar les vacances. Pensem què ens agradaria fer i ens posem a preparar les activitats que farem durant aquest temps.

Doncs bé, aquí sorgeix la qüestió d’aquest escrit. -És Canovelles un bon lloc per passar les vacances?

De la mateixa manera que ho fem els canovellins , milions de persones estan buscant en aquest moment què fer durant les seves vacances.

Estic segur que Canovelles pot ser un destí turístic prou interessant com per despertar el desig del viatjant de passar en algun moment pel nostre poble.

Quan planifiquem el nostre viatge, busquem llocs per visitar, per menjar, per comprar i per dormir. Són les quatre activitats principals que expliquem als nostres familiars i amics quan tornem de la ciutat o el poble al qual hem anat.

Si mirem un moment al nostre voltant, Canovelles esta ple de llocs per visitar (un poble Mil·lenari, històric, places, activitats culturals i entorns naturals), de restaurants i bars (amb una gran varietat gastronòmica), de productes per comprar i poder regalar com a prova d’haver estat en un destí. Potser no

tenim oferta d’allotjament però hi ha una gran oferta als pobles veïns.

Però sobretot viatgem per conèixer persones, les relacions personals són la base del turisme, nosaltres som setze mil canovellins amb un munt d’històries emocionants i divertides, per explicar.

Un poble capaç de provocar emocions al viatger té totes los possibilitats de convertir-se en un destí turístic de referència.

Només ens cal aprofitar les oportunitats que tenim per impulsar el nostre poble i convidar a totes les persones que coneixem a visitar Canovelles. Avui tenim una gran facilitat per poder convidar al mon a visitar-nos. Només cal posar-s’hi.

Pau García

Foto: Imatge del Torrent de Fangues (Toni Calderon); un lloc entranyable que cal visitar

LES VACANCES D’ESTIU

33CanoVellins

34

Canovelles Avui

La calor dels dies es va fent menys intensa i la claror dels dies disminueix. El complex esportiu de Canovelles, Thalassa, obrirà les seves portes completament aquesta tardor i ja està encaminada la construcció de l’escola Els Quatre Vents. Tot i així, l’actualitat informativa de Canovelles no para ni per vacances .

Què han dit de nosaltres

A continuació, el recull de notícies sobre Canovelles o que mencionen el municipi en els principals mitjans de comunicació de la comarca:

El 9 nou

“Canovelles tindrà quatre anys més per acabar d’executar la llei de barris”

“Mor Jesús Martos, president de la UE Canovelles i expresident de l’EC Granollers”

“Canovelles només arrenca del govern el compromís d’obrir el Quatre Vents abans del setembre de 2014”

“Segona petita fira de l’Intercanvi de Canovelles”

VOTV

“Les escoles bressol tornen a protestar al carrer”

“Les piscines exteriors de Canovelles obriran abans de l’estiu, i les interiors cap a la tardor”

“Canovelles crearà una zona vermella d’aparcament al poble”

AraVallès.cat

“El PSC de Canovelles celebra la Festa de la Rosa amb Carme Chacón”

“Canovelles, la Llagosta, Mollet i Granollers són els municipis de la comarca amb més veïns a la presó”

Gemma Duran

35notíCies de CanoVelles

36

Aquesta és una planta de flors molt boniques i vistoses els seus colors son molt vius i alegres amb els pètals gruixuts i envellutats és per això que ens agrada tenir-la dintre de casa al costat de la finestra amb bona llum i alguna estona de sol aguanta força bé, necessita tenir la terra sempre humida però no aigua al plat ja que es podreix fàcilment.

Pertany a la família de les Calceolàriacies , però té molts noms a nivell popular: cabaçet, sabateta de venus, flor d’esclopet etc.

És una planta anual, això vol dir, que el seu cicle de vida és curt, i la seva funció és fer flors per arribar a les llavors per la pròxima temporada. És ideal per gaudir-la com si fos un ramet de flors.

Com ja he dit és important que tingui molta claror, ben ventilada i segur serà un regal per la vista durant tota la primavera .

És millor no canviar el test quan es compra ja que no té una durada massa llarga .

Rosa Gratacòs

CALCEOLÀRIA

37Plantes

38

OUS FARCITS AMB TONYINA

Ingredients per a 4 persones:

8 ous100 gr. d’olives farcides1 pebrot vermell escalivat150 gr. de tonyinaUna escarolaUna tassa de maionesa1 llauna d’anxoves

Elaboració:

Posem els 8 ous a bullir entre 10 – 12 minuts, fins que estiguin ben cuits. Els pelem, els tallem per la meitat i separem el rovell de la clara.

Posem 4 rovells, la tonyina i una mica de

maionesa en un bol i ho barregem tot. Amb aquesta barreja farcirem les clares que tenim partides per la meitat.

A continuació amb els rovells que sobrin els ratllarem i cobrirem els ous per sobre.

Per acabar muntarem la plata; posarem l’escarola, ja neta i escorreguda, repartida al fons de la plata, col·locarem els ous a sobre i a cada un d’ells hi posarem un escuradents on hi haurà una oliva, una anxova i una tira de pebrot.

És un plat molt fàcil de fer i que a l’estiu bé molt de gust!.

Teresa Gomà

39la Cuina de l’àVia

40

MIQUEL MARTÍ I POLAquest cop us vull parlar d’en Miquel Martí i Pol, gran mestre de poetes i d’aprenents de poetes i poetesses com és el meu cas, amb tota l’admiració i el respecte.

Segons Salvador Espriu ens diu: ”No sols no cal sinó que fora indecent de presentar de nou la forta personalitat de Miquel Martí i Pol al públic que d’habitud llegeix poesia i, en particular, poesia catalana”.

Amb aquesta pinzellada del pròleg de “L’àmbit de tots els àmbits”, vull compartir amb vosaltres un de tants grans poemes seus, del gran poeta de Roda de Ter, d’Osona, a la Plana de Vic.

És autor d’una obra molt extensa i intel·ligent, prescindeix de la rima amb un univers ple de ritme. El seu llenguatge fi, polit i exigent d’aquest art que tan cultivava. Tenaç amb una gran bellesa als seus poemes on la paraula fa “d’eina esmolada” (segons Espriu).

Avui us faig arribar aquest poema que m’agrada en desmesura, no només perquè ens deixa dit que pot haver un món millor, sinó perquè hi ha tanta violència de gènere... i ens parla des de la sensibilitat, tendresa i respecte de la relació de parella.

APRENENTATGES

La imatge molt sovint es desdibuixa però en perdura el senyal. Faig propòsits i sempre me’ls enllora el baf de no sé quina boca. Diu que fa molts segles que dura el guirigall i que més val boig conegut que savi per conèixer.

Tinc la mà esquerra per aturar els cops i la mà dreta per escriure versos; i menjo, i bec, i dormo, i fins i tot puc “fer l’amor” si obtinc tots els permisos.

I ara els valents que aprenguin dels covards, els rics dels pobres i els forçuts dels febles perquè aquest món sigui més habitable.

Anna Aguayo

SUMA CARMEN

41Poesia de ma terra

42

HOMESCHOOLING

Què és l’educació a casa?

Significa assumir una educació integral dels nostres fills, tant en aspectes d’adquisició de coneixements i habilitats, en la transmissió dels valors i principis, sense delegar qualsevol d’aquestes funcions a les institucions educatives.

Aquesta opció és viable, com ho demostra l’experiència de moltes famílies en el món i també en l’estat espanyol.

Els resultats de l’educació a la llar han estat avaluades als EUA i el Regne Unit. Amb les mesures pròpies de les institucions escolars, aconsegueixen un molt bon nivell de coneixement, en comparació amb l’escolarització.

No són tan fàcilment mesurables els resultats en l’autoestima, creativitat, capacitat de resoldre problemes, la felicitat... però per tots els que han educat o estan educant a casa ho tenen per el més valuós d’aquesta opció.

Per què algunes famílies escullen l’educació a casa?

Les Famílies que trien la educació a la llar ho fan per diverses raons. Alguns exerceixen raons religioses o ideològiques, altres consideren aquesta alternativa la més adequada per a l’adquisició de coneixements i habilitats per als seus fills i filles. En qualsevol cas, els tutors d’aquests nens, trieu aquesta opció, perquè creuen que poden oferir millor educació, si no la deleguen a les institucions de l’escola.

És legal educar a casa a Espanya?

La declaració dels drets del nen diu que tots els nens tenen el dret a l’educació. També que els pares o tutors legals són responsables de l’educació en primer lloc.

La Constitució consagra el dret dels pares a escollir l’educació que considerin convenient per als seus fills i filles. Mentre que, òbviament, els pares poden decidir, conscientment, no delegar-la , si ho considera apropiat , la LOGSE no expressament reconeix aquesta opció educativa. Per tant, hi ha un buit legal, l’educació a casa no està regulada . De tant en tant, aquesta situació condueix a situacions de la confrontació amb l’Administració en general transmesos pels “serveis socials”. Per a detalls, vegi la secció d’aquest lloc web: legalitat

El mite de la socialització = a l’escolarització presencial

Històricament les persones s’ han socialitzats amb el seu entorn immediat, la família (pares, germans, cosins avis...), veïns i amics. Els Nens educats a casa tenen més temps per viure amb la gent de diferents edats i condicions, en lloc de ser sotmès a la convivència amb companys de la seva edat amb un o pocs referents adults durant la major part del dia.

Educats a la llar els nens i nenes tendeixen a expressar més lliurement i espontàniament en qualsevol reunió. La majoria realitzen activitats formatives (música, pintura, informàtica , tallers, esports...) amb altres persones amb les que formar equips col·laboratius des de la motivació i ganes de fer coses.

Estudis als Estats Units van demostrar que els adults que s’han educat a casa tenien habilitats de comunicació, nivell laboral, econòmic i social igual o millor que els educats en escoles. Per tant, aquesta opció educativa no crea , precisament, des adaptats.

Isabel Martos

43Què en sabem de ... ?

44

NOM:

Català: Roser gàl·lic Castellà: Rosal Científic: Rosa gallica

FAMÍLIA: Rosàcies

ECOSISTEMA: Alzinar

ASPECTES FÍSICS

Planta arbustiva, caducifòlia que pot arribar a fer 1 m. d’alt .

Tija: És llenyosa amb agullons molt nombrosos, desiguals i amb moltes acícules, fins i delicats. Branques rectes

Fulles: Són coriàcies, glauques i pubescents per sota.

Flors: Són de color rosat intens, solitàries i molt oloroses, grans en tamany (9 cm. de diàmetre). L’època de floració és al maig, juny i juliol.

Fruits: Són d’un vermell viu cobert de setes glanduloses i el peduncle llarg.

UTILITAT

Comestible: Els pètals serveixen per a donar gust als pastissos .

Medicinal: S’utilitza molt en la medicina natural. Aigua de roses (pètals) és un tònic natural emprat en la neteja de cutis.

Ornamentació: És un dels progenitors del roser de jardí.

CURIOSITATS

Es considera una de les espècies més antigues.

OBSERVACIONS

Aculi = Agulló o excrescència rígida i punxant de formació purament epidèrmica (fora).

Espina = Apèndix agut, dur i rígid.

Els rosers i les bardisses tenen aculis.

Les gatoses i els arços tenen espines.

ROSER GÀL·LIC

Anita Miralles

45CalaiX de la CiènCia

46

Un dia, el tsar va descobrir que un dels botons de la seva jaqueta preferida havia caigut.

El tsar era una persona molt autoritaria i cruel, i va ordenar que el sastre fós decapitat a la matinada següent.

Al capvespre, quan el carceler va portar al sastre a l’últim sopar, aquest, va moure el cap i va dir: “pobre tsar”.

El guàrdia no va poder evitar una riallada.

Pobre tsar? Pobre tu, que seràs el que demà no tindras el cap enganxat al teu cos.

Tu no ho entens- va dir el sastre- què és el més important per al tsar?

El seu ós.

Això, el seu ós.

I?

Demà, quan el botxí acabi amb mi, el tsar haurà perdut la seva única oportunitat d’aconseguir que el seu ós parli.

Tu ets entrenador d’ossos?

Un vell secret familiar...-va dir el sastre- pobre tsar...

El pobre guàrdia, amb ganes de sorprendre al seu admirat tsar, va córrer a explicar-li.

El tsar va estar encantat, va manar buscar al sastre, i quan el va tenir davant seu, li va ordenar:

Ensenya a parlar al meu ós.

El sastre va baixar el cap.

M’encantaria complaure’l majestat, fer aquesta feina porta un temps, i lamentablement, és el que menys tinc en aquest moment. Trigaría almenys... dos anys.

El tsar va pensar un moment.

D’acord. La teva pena queda suspesa durant dos anys mentres ensenyes al ós. La teva família queda sota la meva responsabilitat i jo m’encarregaré personalment que no els falti de res. Però no ho oblidis, si en dos anys el ós no parla, te’n penediràs d’haver-te inventat això.

La família del tsar va ser recollida i portada al palau reial. Allà es van retrobar amb el pare que ja el donaven per mort. Quan es van quedar sols, l’home va explicar el que havia passat.

estàs boig! – va cridar la dona- ensenyar a parlar a un ós... tu ni tant sols n’has vist un de a prop!

Tranquila. M’anaven a tallar el cap d’aquí a unes hores i ara tinc dos anys. En dos anys poden passar tantes coses... es pot morir el tsar...em puc morir jo...i el més important: potser l’ós parla!

És important saber, que l’esperança, és l’últim que s’ha de perdre...SEMPRE.

Mireia Plans

UN SASTRE, UN TSAR i UN ÓS

4710 minuts Per Pensar

48

49

50

Us transcric el parlament que acompanyà l’ofrena del ciri de la 18a marxa Montserrat-Canovelles. Crec que és un dels documents singulars d’aquest 50è aniversari.

Em complau haver estat triat per dirigir-me a vosaltres i poder expressar allò que els meus sentiments volen dir en unes dades tan assenyalades.

Enguany celebrem el 50è Aniversari de la nostra entitat la Comissió Sant Antoni Abat i també el10è Aniversari de la secció excursionista, i tot això ha estat possible gràcies a l’esforç i il·lusió amb la que gent com vosaltres ha estat treballant dia a dia, hora a hora, minut a minut; de la mateixa forma que les darreres 15h, on caminadors i equip d’avituallaments hem viscut intensament moments d’alegries, flaqueses, hem compartit moments durs, però sempre hem tingut una mà amiga que ens ha ajudat a seguir endavant i poder assolir la fita, la d’unir dos punts tan entranyables: Montserrat i la nostra Canovelles.

Alguns hem vingut moguts per alguna promesa, altres per reptes personals, però tots amb un mateix denominador comú, portar aquest ciri, estàndard de la nostra cultura, de la nostra tradició, de la nostra llengua i del nostre poble.

I que la flama d’aquest ciri serveixi per il·luminar els nostres camins i els dels nostres éssers estimats.

Però com a vicepresident d’aquesta, la nostra entitat, vull demanar que aquesta flama il·lumini el camí dels nostres joves que amb valor i coratge han agafat les regnes de la nostra entitat.

Visca Canovelles i Visca Catalunya!

Xavier Alonso i Torras Canovelles, 21 d’abril de 2012

Després d’haver executat dos terços del calendari especial del 50è aniversari, aquestes són les activitats que ens resten organitzar:

Toni Calderon

Activitat Data

PREGÓ de la FESTA MAJOR de CANOVELLES 12 20 Juliol 2012

CONCERT BARRETINA JOVE 21 Juliol 2012

AUCA de la COMISSIÓ SANT ANTONI ABAT Tot l’any 2012

10a marxa CASTELLCIR – CANOVELLES Setembre 2012

CANOVELLES: MES del què T’IMAGINES Octubre 2012

OBRA de TEATRE: La HISTÒRIA de la COMISSIÓ 10 i 11 Novembre 2012

PESSEBRE i APADRINAMENT d’un PUIG Desembre 2012

511962-2012 = 50 anys

52

www.lacomi.org comissiosantantoniabat@gmail.com

BARRETINA JOVE

Si ets jove, aquesta és la teva secció

Info: Laura 646 398 068 barretinajove.lacomi@gmail.com

BAll dE gITANEs

La dansa del Vallès, també és la de Canovelles

“Dilluns, de 18-21.30h” al Campanar

Info: Aleix 678 46 33 59 balldegitanes.lacomi@gmail.com

RElAcIONs cIuTAdANEs

ET NECESSITEM per TREBALLAR amb el moviment associatiu de Canovelles,

perquè també és el nostre objectiuVINE AMB NOSALTRES...

Info: Sunsion 93 849 47 39 rc.lacomi@gmail.com

TEATREEl teatre amateur, amb direcció professional

Grup Cumulonimbus: “diumenges, de 16-20h”Grup l’Aplec: “dimecres, de 20.30-24h”

Info: Consol 93 840 10 73 teatre.lacomi@gmail.com

sEccIó ExcuRsIONIsTA

sEccIó d’EsTudIs

Vine i tots junts obrirem camíInfo: Xavier 93 849 17 36 / 645 96 75 65

centreexcursionista.lacomi@gmail.com

Si t’agrada la nostra història, el nostre patrimoni i tens vocació d’historiador, tens un lloc amb nosaltres

Info: Marina 617 611 477 seccioestudis.lacomi@gmail.com

53aCtiVitats de la Comissió

54

Diumenge 8 5.45h Centre Excursionista: Travessa Ulldeter-Núria-Queralbs

Diumenge 15 Barretina Jove: Fot-li al Pedal

Divendres 20 20.00h Prego de la Festa Major de Canovelles ‘12

17.00 h Ball de Gitanes

Diumenge 15 Ballada de Gitanes a Llinars del Vallès

Dissabte 21 12.00h Vermut Solidari

Dissabte 21 23.00h Barretina Jove: Concert de Festa Major, amb el grup GOSSA SORDA

Dimarts 11 12.00h Diada Nacional de Catalunya

BALL DE GITANES Rebreu informació

BALLS DE SALÓ Rebreu informació

ELS PASTORETS 2012 Inici assaigs

Tota la informació a: www.lacomi.org

JULIOL

SETEMBRE

Us hi esperem !D’aquestes i d’altres activitats rebreu puntual informació.

FESTA MAJOR DE CANOVELLES 2012del dijous 19, fins al dilluns 23

agenda

55