INFORMACIÓ 169

MARÇ 2015 Parc de Can Sostres - Torrelles de Llobregat www.antlaformiga.org - ant.laformiga@gmail.com

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE L´ANT

El dilluns, 2 de febrer del 2015, es va realitzar l´Assemblea General Ordinària de l´Associació Naturalista Torrellenca La Formiga. L´ordre del dia era el següent: 1r.- Lectura i aprovació de les actes de l´última assemblea ordinària i extraordinària de l´entitat. 2n.- Presentació de l´estat de comptes del 2014. 3r.- Resum de la feina feta el 2014. 4t.- Programació i objectius per al 2015. 5è.- Incorporació, si s´escau, de nous membres a la junta. 6è- Precs i preguntes. Es va començar aprovant l´acta de l´anterior assemblea. Després es van aprovar els comptes del 2014, amb uns ingressos de 1579 euros i unes despeses de 2335,25 euros, amb un dèficit de 756,25 euros. Això junt amb el saldo del 2013 deixaven un romanent de 1125,40 euros a la caixa de l´entitat al 31 de desembre del 2014. Tresoreria va esmentar com a dades importants les despeses jurídiques del

contenciós de can Coll i les comissions bancàries provocades pel compte corrent i el cobrament dels rebuts domiciliats. Referent a aquest últim import proposaria canviar d´entitat bancària en l´últim punt de l´ordre del dia. Per últim va recordar que va acceptar el càrrec per un any i per tant demanava el relleu degut a que de forma imminent canviaria la seva població de residència. A continuació es va informar de les activitats programades i les gestions realitzades durant el 2014. Es van enumerar els cursos, concursos, xerrades, publicacions, exposicions, campanyes de sensibilització i les activitats ordinàries, especialment les del grup d´ornitologia. Es van relacionar les gestions realitzades en relació a la Generalitat i l´Ajuntament i diverses intervencions públiques. S´esmenten totes les accions realitzades amb motiu de l´electrocució d´un exemplar de Duc (Bubo bubo) en una torre elèctrica que va motivar diversos contactes escrits i orals amb Endesa. La resposta final d´aquesta empresa fou decebedora. També es recorda el nou logo creat per a la celebració del 15è aniversari de l´entitat. I es va recordar l´atac informàtic patit pel web de l´entitat coincidint amb la consulta del 9 de novembre realitzada per la Generalitat de Catalunya. Posteriorment es va començar a recollir idees i a debatre sobre els objectius i la programació per a l´any 2015. A més d´esmentar les activitats habituals es van recollir algunes idees noves. En aquest sentit enguany toca realitzar el concurs de fotografia naturalista que es realitza cada any. També s´acordà proposar al guanyador del concurs de fotografia en l´apartat de fauna de l´última edició la realització d´una exposició d´autor. Tot i que, segons els estatuts, la junta és elegida per un període de quatre anys, sempre es deixa la porta oberta a la incorporació de nous membres a la junta i a l´oferiment de qualsevol altra classe de col·laboració voluntària. Però en l´assemblea no s´incorporà cap nou membre. Si que es rellevà el càrrec de tresorer. Tomás Blasco substituiria Francesc Capdevila en el càrrec. Així mateix s´acordà per majoria obrir un compte a Triodos Bank per la millora de condicions de les comissions bancàries i per seguir l´itinerari de la banca ètica.

COL· LECCIÓ DOCUMENTS D´ANT Acompanyem com sempre aquest full informatiu amb un document, el número 154 dins de la col·lecció, que porta el títol “El programa de cria en captivitat del Trencalòs”. A partir de la notícia de la reproducció en captivitat d´un exemplar de trencalòs irrecuperable, hem volgut recollir diverses informacions sobre la cria en captivitat, la reintroducció d´exemplars i l´evolució de la població de Gypaetus barbatus a Catalunya i a Europa en general. Les diverses fonts són les webs de la Generalitat de Catalunya, de Món natura Pirineus (de l´antiga fundació Territori i Paisatge), de l´Associació Trenca, de l´Institut Català d´Ornitologia i del projecte Necropir. A continuació reproduïm una altra nota sobre aquest programa de cria del web de la Generalitat. Cria en captivitat de trencalòs

El trencalòs és una espècie que habita als Pirineus i està catalogada En perill d’extinció. A les intenses actuacions de conservació in situ i seguiment que es realitzen anualment, cal afegir les actuacions de conservació ex situ. El juliol del 2000 la Comisión Nacional de Protección de la Naturaleza va aprovar el document Estrategia para la Conservación del Quebrantahuesos en España. En el punt 5.6 d'aquest document, es preveu la creació d'una reserva genètica pirenaica (RGP) com una de les línees d'actuació. A més a més, exposa la necessitat de tenir un programa de cria en captivitat com a eina imprescindible per aconseguir aquesta RGP. Un any més tard, el novembre del 2001, la mateixa comissió va aprovar el Programa de cría en cautividad del quebrantahuesos en España. Arrel de les conclusions que es van obtenir en dos

estudis genètics d’aquesta espècie, al 2003 el Grup de Treball del Trencalòs (GTQ) va acordar iniciar la creació d’un estoc genètic pirenaic i elaborar un Protocol de Maneig, per a l’extracció d’exemplars de trencalòs del seu medi natural amb destí a la Reserva Genètica Pirenaica. L’any 2003 es va signar un conveni de col·laboració amb la Foundation for the Conservation of the Bearded Vulture (actualment la Vulture Conservation Foundation), propietària de la majoria dels exemplars inclosos en l’EEP, amb l’objectiu de crear un nucli reproductor dins de la xarxa dels centres de recuperació del DAAM i poder gestionar des de Catalunya el rescat i cria de possibles polls o ous amb problemes al camp. A més a més, amb aquest conveni el DAAM s’incloïa a l’EEP, col·laborant en la conservació de l’espècie a nivell Europeu i fent possible que el personal dels Centres de Fauna del DAAM iniciessin l’aprenentatge del maneig i cria en captivitat de trencalòs. L'11 d'octubre del 2005 va arribar al Centre de Fauna Vallcalent la primera parella reproductora, BG 124 x BG 041, procedent de la xarxa internacional de cria en captivitat, mentre que el 2006, el Centre de Recuperació de Fauna Salvatge (CRFS) de Torreferrussa es va incorporar al projecte de creació d'una reserva genètica del trencalòs dels Pirineus. La finalitat és acollir exemplars provinents dels Pirineus per assegurar la variabilitat genètica de la població pirinenca en cas que alguns processos catastròfics afectessin la població salvatge nidificant als Pirineus, encara vulnerable. 2013 Durant el cicle reproductor 2012-2013 l’estoc captiu ubicat en el CF de Vallcalent estava constituït per 14 exemplars: dues parelles reproductores, una parella formada per dos adults, dues parelles formades per exemplars immadurs, una femella jove reproduïda al centre, una femella adulta ingressada al centre el 2012 i dos exemplars mascles improntats. De les dues parelles reproductores es van obtenir 4 ous. En total van néixer dos polls i tots dos van ésser criats exitosament pels mascles improntats. Addicionalment els mateixos mascles van adoptar durant uns dies dos polls procedents d'Andalusia, fins que foren novament traslladats pel seu posterior alliberament. Gràcies al personal especialitzat en el maneig i cria en captivitat d’aquesta espècie que es troba al CF Vallcalent es realitza una col·laboració directa amb l’EEP, que es plasma amb l’assessorament tècnic del coordinador internacional del EEP (determinació i realització de nous aparellaments seguint criteris genètics, demogràfics i projectes de reintroducció, determinació i coordinació de trasllats d’exemplars, control de l’estoc captiu, determinació dels exemplars a alliberar, assessorament a diferents entitats públiques com privades sobre el maneig i la cria en captivitat d’aquesta espècie, etc.) i responsable del EEP dins l’Estat Espanyol.

RECULL DE PREMSA Acompanyem aquest full informatiu amb un recull de premsa, el número 72 dins de la col·lecció, que porta el títol El cargol poma al delta de l´Ebre. És un recull d´informacions publicades als diaris El Periódico, La Vanguardia, El Punt Avui, Diari de Tarragona, al diari digital Vilaweb i un article d´opinió del bloc de la plataforma per la defensa de les terres de l´Ebre. En el número 38 de la mateixa col·lecció que portava el títol Espècies invasores al delta de l´Ebre, publicat el mes de juny del 2012, ja es va incloure un article sobre el cargol poma. Cal dir que de totes les espècies esmentades en aquell recull el cargol poma és el que ha tingut pitjors conseqüències sobre el conreu de l´arròs i el delta de l´Ebre. A continuació reproduïm una nota de premsa recent extreta del web de la Generalitat de Catalunya. 14-02-2015 Agricultura intensificarà la vigilància contra l'expansió del cargol poma a través del Cos d'Agents Rurals

Inspecció llacuna Encanyissada per detectar possibles nous focus d'invasió Des de l’agost de 2009 en què es va detectar els primers exemplars de cargol poma a l’Ermita de l’Aldea, Baix Ebre, el Cos d’Agents Rurals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ha treballat contínuament en 3 línies d’actuació: col·laboració en la gestió tècnica del problema, recolzament en la investigació penal sobre l’origen de la introducció d’aquesta espècies invasora i en la tasca divulgativa i de sensibilització entre la població. Durant el 2015 es reforçaran totes aquestes actuacions per contribuir a evitar l’expansió del cargol poma, i en les quals ha estat i és fonamental la col·laboració ciutadana. Entre les tasques realitzades pel Cos d’Agents Rurals (CAR) durant el 2014 cal destacar la vigilància del compliment de les mesures de contenció obligatòries en aplicació del Pla de Lluita a tot l’hemidelta nord (filtres, salinització i eixutament d’arrossars), en què s’han inspeccionat centenars d’hectàrees. Aquesta tasca pretén conscienciar i vetllar per l’estricte compliment de les mesures, ja que els incompliments poden posar en perill l’eficàcia global del pla de lluita en afavorir reservoris de cargols que desprès tornaran a envair els camps d’arròs veïns. Inspecció per informar i comprovar la no comercialització de cargols poma Prospecció, inspecció i sensibilització El CAR també ha col·laborat amb les tasques tècniques de prospecció

metòdica d’arrossars desprès dels tractaments per avaluar la seva eficàcia i així delimitar les zones d’actuació del nou Pla de Lluita de 2015. Així durant els mesos d’abril, octubre i novembre es van inspeccionar a peu 3.400 ha d’arrossars desprès de la salinització, i es van remoure i tamisar unes 44 tones de fang per detectar cries de cargols vius per calcular la taxa de supervivència a la mesura d’eixutament. En aquesta mateixa línia, els agents van inspeccionar més de 50 bassetes escampades pel Delta per comprovar que no fossin reservoris de cargols poma i també han fet inspeccions quinzenals de les àrees de gestió pública però d’accés restringit (llacunes, trams de canals en zones d’accés restringit) per detectar possibles focus inicials de cargols i poder actuar-hi per evitar la seva invasió. Cal recordar que el cargol poma està catalogat com a espècie exòtica invasora i està prohibida la seva recol·lecció, tinença i comercialització per tota la normativa europea, estatal i autonòmica, l’incompliment de la qual pot ser una infracció molt greu o fins i tot un delicte penal. Els agents del CAR col·laboren en la informació fent visites i deixant tríptics i pòsters informatius als establiments turístics de la zona del Delta: càmpings, restaurants, cases de pagès, establiments per la pesca recreativa, embarcacions, etc. En la línia informativa i dissuasiva, s’ha fet controls en carreteres locals per inspeccionar vehicles, controls coordinats amb Policies Locals i Mossos d’Esquadra per inspeccionar les màquines recol·lectores durant la collita i el compliment de la neteja obligatòria per evitar transport de possibles cargols. Així mateix, s’han realitzat més de 350 inspeccions de pesca recreativa en el Delta Dret i riu Ebre fins al pantà de Riba-roja durant el 2014 per informar els pescadors sobre les conseqüències de l’ús del cargol poma com a esquer; també s’ha fet seguiment dels dos marges del riu i alhora s’han inspeccionat les botigues d’aquariofília per informar i comprovar la no comercialització d’aquesta espècie invasora. Finalment, també es van inspeccionar 23 establiments de venda de fitosanitaris per informar i detectar la comercialització de possibles productes no legals per a la lluita contra el cargol poma, i en la mateixa línia s’han fet inspeccions a camp per comprovar-ho durant l’aplicació dels tractaments. Es recorda que els ciutadans que detectin la presència de cargols poma fora del Delta Esquerre o activitats de manipulació, tinença o comercialització poden informar al telèfon 93 574 00 36 del Cos d’Agents Rurals d’Agricultura, obert les 24 hores tots els dies de l’any.

14è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA D´AUS Les respostes correctes a les dues primeres fotografíes del concurs, corresponents al mes de gener, són les següents:

Foto nº 1: Gypaetus barbatus Trencalòs Lammergeier Quebrantahuesos

Foto nº 2: Phylloscopus bonelli Mosquiter pàl·lid Western Bonelli´s Warbler Mosquitero Papialbo A continuació reproduïm les paraules d´en Sergi Sales amb les solucions a les dues fotografíes del concurs corresponents al mes de gener. Bones, Les solucions: Trencalòs (Gypaetos barbatus) - Coll de Pal (Berguedà) Mosquiter pàl-lid (Phylloscopus bonelli) - Port de Tortosa SS                          Sergi Sales lliurant el primer premi de la 13a edició a Marc Pérez

Trencalòs Mosquiter pàl·lid

CLASSIFICACIÓ DEL 14è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ D´AUS Després de donar les respostes a les dues primeres fotografies del concurs, corresponents al mes de gener del 2015, la classificació era la següent, en cas d´empat a punts, per ordre temporal de la resposta:

4 PUNTS: Francesc Capdevila Enric Morera Juan Mora Israel Estopà Tomás Blasco Eva Reñé Pep Domènech Jaume Duaigües Rosa Simon Núria Rodríguez

2 PUNTS: Frederic Sanchez Sandra Morujo Vicenç Roig

Per tant, des de l´inici d´aquesta 14a edició del concurs, hi han participat tretze persones, el que suposa el manteniment de la mateixa participació, amb el relleu d´uns quants concursants per uns altres. Qui vulgui participar en aquest concurs, encara hi és a temps, només ha de demanar de rebre les fotografies a l´adreça electrònica salessergi@gmail.com. Cal enviar les respostes, abans de finals de cada mes, a la mateixa adreça electrònica. Us animem a fer-ho. Volem potenciar la participació en el concurs. En el full informatiu del gener ja es van publicar les bases d´aquest concurs i són accessibles al web junt amb les fotos de cada mes. Aquestes dues fotografies següents són les corresponents al mes de febrer, per a les quals hi havia de temps per respondre fins el 28 de febrer.

BROT DE SARNA SARCÒTICA A LES CABRES SALVATGES DELS PORTS Els Ports, abans de ser declarat Parc Natural, era una Reserva Nacional de Caça. I encara ara caçadors del país i estrangers pagaven quantitats importants per poder abatre un exemplar d´aquesta espècie, que només es troba a la península ibèrica i on la població més important és als Ports. La cabra salvatge dels Ports era, per tant i fins ara, una font econòmica important per als ajuntaments i les societats de caçadors del territori. El brot declarat de sarna sarcòtica ha provocat un conflicte d´interessos entre administracions, societats de caçadors, antics guardes de la reserva de caça, agents rurals i grups naturalistes. Davant l´epidèmia de sarna que afecta a la població de cabra salvatge dels Ports i l´esmentat conflicte, el Gepec (grup d´estudi i protecció dels ecosistemes catalans, especialment dedicat a les terres de l'Ebre, Priorat, Conca de Barberà i Camp de Tarragona) ha fet públic dos comunicats que reproduïm a continuació. Divendres, 06/02/2015 Critiquem la gestió de l'epidèmia de sarna de les cabres salvatges als Ports

foto: Ramon Ferré El GEPEC-EdC critiquem la gestió de la Generalitat en l’epidèmia de sarna a la població de cabra salvatge dels Ports. Davant l’aparició d’una epidèmia de sarna sarcòtica a la població de cabra salvatge del massís dels Ports i, un cop analitzada l’actuació realitzada per part dels responsables de la Generalitat, el GEPEC vol fer públiques les següents consideracions: El 28 de novembre passat es té per primer cop informació d’un possible cas d’exemplar de cabra salvatge afectat de sarna sarcòtica (afecció molt virulenta, molt contagiosa i altament mortal, si els exemplars no són tractats, produïda per l’àcar Sarcoptes scabiei). El 5 de desembre és abatut un exemplar possiblement infectat i el 11 de desembre les analítiques confirmen que l’exemplar està afectat

de sarna sarcòtica. En els casos de brots de sarna un dels factors que possibilita controlar i eradicar l’epidèmia és la ràpida actuació, capturant els animals infectats i evitant que els focus inicials de la malaltia s’escampin pel territori. Quan l’epidèmia s’escampa la seva eradicació ja és considera impossible, llavors la captura dels animals malalts ja és del tot inviable i inútil. La ràpida actuació en la fase inicial és la clau per tal d’intentar evitar l’expansió de l’epidèmia i, de fet, és l’única fase en que, en fauna salvatge, hi ha possibilitat de parar un brot de sarna. Un cop l’epidèmia s’ha escampat els seus efectes poden ser devastadors, tal com va passar a la serra de Cazorla (Jaén) on, a començaments dels anys 90, la sarna va acabar amb el 97% de la població de cabra salvatge d’aquesta serra. En el cas dels Ports no ha estat fins el dia 23 de gener que la Generalitat s’ha decidit a actuar, autoritzant a agents rurals i caçadors la captura d’animals afectats per la malaltia. O sigui, la Generalitat no ha començat a actuar fins al cap de 43 dies de confirmar-se el brot de sarna als Ports!!. Aquesta demora en la presa de decisions, i en iniciar els treballs de control, ha estat crucial per arribar a la situació actual de total descontrol de l’epidèmia. Aquesta demora també ha estat denunciada per l’Associació Professional d’Agents Rurals de Catalunya, els quals han comunicat que la Generalitat no els ha deixat actuar en les primeres fases del brot, impossibilitant que la seva actuació hagi impedit la dramàtica situació actual. Tot i l’experiència d’aquest col·lectiu en gestió de fauna i en afrontar situacions com aquesta, no se’ls ha autoritzat a intervenir fins al cap de 43 dies de la confirmació de l’enfermetat. Des d’aquí volem aprofitar per donar tot el nostre suport i reconeixement públic a aquest col·lectiu de professionals, sovint infravalorats per la pròpia administració. En la fase inicial, quan es va confirmar el brot de sarna, la màxima preocupació dels responsables del Departament d’Agricultura de la Generalitat a les Terres de l‘Ebre ha estat la de minimitzar el problema i evitar que el tema transcendís a l’opinió pública. Enlloc d’activar els protocols d’actuació es dedicaren a amagar la situació, esperant que la cosa no anés a més, incorrent en un alt grau d’irresponsabilitat i mostrant una gran incompetència pel que fa a la gestió del medi natural. Actualment l’epidèmia està fora de control i la seva eradicació ja és del tot impossible. Així, mentre oficialment la Generalitat manté la versió de que l’epidèmia no ha entrat a la reserva nacional de caça, la veritat és que la reserva és plena d’animals infectats i que l’epidèmia abasta bona part de la reserva i del parc natural, estenent-se per molts milers d’hectàrees. Una de les excuses que han donat els responsables de la Generalitat per justificar aquesta demora en l’inici d’actuacions de control del brot inicial ha estat la de que els primers exemplars amb sarna es localitzaven en àrees privades de caça (APC) i que havien de ser els gestors privats d’aquestes àrees, o sigui els caçadors titulars de l’anomenada APC, els que es fessin càrrec de les actuacions per solventar la situació. Aquesta és una excusa que denota novament la incompetència i irresponsabilitat dels responsables del Departament d’Agricultura de la Generalitat i els de la Direcció General del Medi Natural a les Terres de l’Ebre. Un brot de sarna és un tema d’extremada gravetat que pot tenir efectes devastadors per les poblacions d’animals salvatges afectades. Tanta és la gravetat que fa anys ja es varen establir protocols oficials que determinen les actuacions a realitzar en cas d’una epidèmia de sarna. Aquests protocols han estat redactats per les pròpies administracions i determinen que són elles les que, de forma oficial, han d’assumir la responsabilitat d’afrontar l’epidèmia de forma pluridisciplinar i professional. Preveure que serà un grup de caçadors els que s’han d’encarregar, a les seves hores lliures, de fer front a aquesta emergència és d’una irresponsabilitat i una temeritat que haurien de fer dimitir d’immediat als responsables del Departament d’Agricultura i als de la Direcció General del Medi Natural a les Terres de l’Ebre. Un altre aspecte a analitzar és quin ha estat el possible focus d’inici de l’epidèmia. Tal com s’ha demostrat en altres casos d’afectacions de fauna salvatge per sarna, els focus inicials es troben normalment en el ramats domèstics. La sarna, en animals domèstics, és fàcilment tractable i els animals es curen sense cap més problema. Així doncs analítiques d’animals que han tingut sarna, i han estat tractats, donen resultats negatius a les

analítiques de control. Que les analítiques de control als ramats dels Ports hagin donat negatives, com afirma la Generalitat, no vol dir que no hagin patit brots de sarna. Un fet greu és que la sarna no és una enfermetat de declaració obligatòria, això fa que un pastor amb sarna al seu ramat no estigui obligat a comunicar aquest fet a les autoritats, podent, els seus animals, infectar a la fauna salvatge. Els Ports són un espai natural amb una gran i important presència de ramats domèstics. A banda dels ramats que es troben permanentment al massís, els Ports són zona d’estada més esporàdica de ramats provinents de Castelló i de Terol. Aquesta presència de ramats, en una zona amb una important població de cabra salvatge, fa dels Ports una zona considerada, de fa temps, com sensible a poder patir brots de sarna amb afectació sobre la població de cabres salvatges. De fet fa anys que la pròpia administració catalana ja contemplava aquesta hipòtesi, fins i tot s’han fet actuacions en previsió d’aquests possibles brots (construcció de tancats per aïllar animals sans com a reservori genètic...). Davant d’aquesta situació és greu que la sarna no hagi estat inclosa com a enfermetat de declaració obligatòria, com a mínim en les zones sensibles on els ramats conviuen amb poblacions de fauna salvatge vulnerables a aquesta enfermetat, com és el cas dels Ports. Davant d’aquesta situació, en que la inoperància dels responsables del Departament d’Agricultura i de Medi Natural a les Terres de l’Ebre han impedit un possible control del brot de sarna als Ports, que actualment s’ha convertit ja en una epidèmia estesa per bona part d’aquest massís, s’hauran de demanar responsabilitats que han de passar, sens dubte, per la dimissió i substitució d’aquests responsables.

La Junta del GEPEC. Dilluns, 09/02/2015 Posicionament GEPEC-EdC davant l’epidèmia de sarna de les cabres salvatges dels Ports Ens reafirmem en les nostres critiques envers la gestió feta des del Departament d’Agricultura de la Generalitat i demanem les responsabilitats que se’n derivin ja sigui als responsables de la Delegació Territorial del Departament a les Terres de l’Ebre o als responsables de Barcelona, a qui sembla que han traspassat tota responsabilitat en la gestió d’aquesta epidèmia de sarna dels Ports. Aquest matí s’ha celebrat a la Sénia la reunió de la Junta Consultiva de la Reserva Nacional de Caça dels Ports en la qual el GEPEC-Edc hi té un membre en representació de les entitats de defensa de la natura. Com era d’esperar el tema central d’aquesta Junta ha estat l’epidèmia de sarna que està afectant a la població de cabra salvatge, sobre la qual el GEPEC-Edc va fer un comunicat de premsa el passat cap de setmana. En vista del que ha estat exposat i debatut en aquesta Junta Consultiva des del GEPEC-EdC volem fer les següents apreciacions: 1. En primer lloc, tot i que oficialment la Generalitat segueix mantenint que la sarna no ha entrat a la reserva, des del GEPEC-Edc ens seguim reafirmant en que la sarna es troba dins la reserva i que moltes hectàrees d’aquesta són afectades per aquesta epidèmia. Treballs de camp dels nostres tècnics han permès detectar animals dins la reserva en les primeres fases de l’enfermetat en la qual els animals presenten un comportament alterat, gratant-se contínuament, a conseqüència de la picor que produeix la sarna. Alguns d’aquests animals ja comencen a presentar les típiques clapes al pelatge, símptoma clar de les primeres fases de l’enfermetat. 2. Ens fem nostres les afirmacions de l’expert invitat de la Universitat Autonòma de Barcelona, que ha rebatut les afirmacions oficials de l’administració, a l’afirmar que la sarna acabarà afectant a tota la població de cabra salvatge dels Ports produint una mort massiva d’animals i que la sarna ja serà present de forma permanent i definitiva als Ports, provocant brots continuats. Es calcula que anualment morirà un 10% de la població que hagi sobreviscut a l’epidèmia inicial i que, de tant en tant, es produirant brots més importants que afectaran de forma més virulenta i general a la població. Aquestes afirmacions confirmen el que el GEPEC-EdC va denunciar: que la sarna estava fora de control i que la seva eradicació és ja del tot impossible. 3. Pel que fa a l’origen del brot, un expert valencià en sarna han apuntat als ramats domèstics com a causa més probable. Així l’experiència en altres indrets afectats per sarna indica que sempre acaben sent els ramats domèstics l’origen des brots de sarna en els llocs on no hi ha hagut brots anteriors d’aquesta enfermetat. En aquest sentit aquest expert coincideix plenament amb l’orígen que apuntàvem des del GEPEC-EdC 4. Ens seguim reafirmant en la denúncia en que la demora en l’actuació per part de l’administració, en les fases inicials del brot, ha estat crucial per la expansió de l’enfermetat. La clau per fer front a un brot de sarna és actuar de forma ràpida en els primeres fases del brot, abans que l’epidèmia s’hagi escampat. Un cop la sarna s’escampa pel territori el seu control és ja del tot impossible. 5. Trobem inacceptable que la responsabilitat del control de la sarna en les Àrees Privades de Caça (APC) es deixi en mans dels caçadors titulars de l’APC. L’entrada de la Sarna al massís dels Ports hauria d’haver estat considerada com a una emergència, tant per les repercussions ambientals, econòmiques com per l’impacte que sobre la ramaderia pot tenir l’arribada de la sarna als Ports. En conseqüència hauria de ser gestionada, des de bon començament, de forma professional, per l’administració. Els caçadors, persones amb les seves obligacions personals i professionals i sense cap coneixement tècnic ni experiència, no poden ser els responsables de fer front a una epidèmia greu com aquesta. 6. Trobem greu que des que es varen detectar els primers casos de sarna als Ports l’activitat cinegètica hagi continuat com si res hagués passat. Considerem que ha estat un error no haver aturat les batudes de senglar, les quals provoquen el moviment de les cabres facilitant la dispersió de la sarna. Al detectar-se els primers casos de sarna s’haurien d’haver aturat totes les batudes de senglar per evitar que les cabres es moguessin dels seus emplaçaments i així intentar aïllar el focus inicial eliminant els animals afectats. 7. A hores d’ara, en que cal considerar a la sarna com a estesa pel territori i impossible de controlar, cal fer un replantejament en l’aprofitament cinegètic que es fa de la cabra. Cal abandonar els criteris de les quotes en les captures, utilitzats fins ara, i basar tota la gestió de la cabra en criteris biològics. Cal tenir present que el sistema emprat fins ara segurament ja no es podrà tornar a aplicar a la població de cabra dels Ports i que els ajuntament s’han de mentalitzar que ja no podran contar amb els ingressos que els hi reportava la caça de la cabra salvatge. A hores d’ara s’ha de posar fre a la caça de la cabra i garantir que els animals que superin l’enfermetat no siguin abatuts. Per tant cal respectar la població actual de cabra, podent eliminar, tan sols, els animals molt afectats per la sarna i que està clar que no la superaran Aquesta eliminació selectiva d’individus ha de seguir criteris biològics i mai d’explotació de la població. Com a màxim es podrien caçar els mascles vells, que ja no tenen capacitat reproductiva i que no són crucials pel futur de la població, la resta de la població ha de ser respectada. 8. Actualment a Catalunya resta una petita població de cabra salvatge lliure de sarna, es tracta de la població de Montserrat d’uns 300 individus, provinent de l’alliberament d’animals dels Ports. Cal que l’administració posi en marxa tots els mecanismes possibles per evitar que la sarna arribi al massís de Montserrat i així mantenir un reservori genètic d’aquesta espècie lliure de sarna. Amb aquest objectiu cal intensificar els controls ramaders i declarar a la sarna com enfermetat de declaració obligatòria. Així mateix, i tenint en compte que a les serres de Cardó-Boix, així com a la serra del Montsant s’hi troba una petita població de cabra salvatge, cal pendre mesures per tal que la sarna no travessi el riu Ebre i poder mantenir aquestes petites poblacions lliures de l’epidèmia. També cal intensificar la protecció d’aquestes petites poblacions tarragonines actualment molt afectades pel furtivisme.

La Junta del GEPEC.

REDELIMITACIÓ D´ALGUNS ESPAIS DE LA XARXA NATURA 2000 El departament de Territori i Sostenibilitat està preparant un decret per redelimitar alguns espais inclosos a la xarxa Natura 2000 i al Pla d´Espais d´Interès Natural. Les retallades corresponen a correccions dels límits d´alguns espais naturals en els quals per error s´hi havia inclòs alguna zona ja urbanitzada. En l´Espai d´Interès Natural de les Muntanyes de l´Ordal, on estan incloses les zones naturals protegides del terme de Torrelles de Llobregat es modifiquen els límits, excloent el sòl ja urbanitzat del Lledoner, sense compensar-ho amb la inclusió d´alguna altra zona natural propera, com es fa en algun altre espai d´aquest projecte. Depana ha presentat al·legacions a aquest projecte de redelimitació demanant la compensació de la superfície sota protecció. Reproduïm la informació del seu web.

Dimarts, 3 de febrer del 2015

DEPANA presenta al·legacions a la redelimitació d'espais protegits El projecte de Decret retalla espais naturals sense justificació, i sense compensar aquestes pèrdues. DEPANA presenta 9 al·legacions al text. El 10 de desembre de 2014 es va publicar al DOGC edicte pel qual es donava publicitat al Projecte de decret pel qual es rectifica la delimitació de diversos espais del Pla d'espais d'interès natural (PEIN). El text rectifica la delimitació de diversos espais de la xarxa Natura 2000 (zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i llocs d'importància comunitària (LIC)). DEPANA lamenta que la major part d'aquestes redelimitacions siguin retallades. En concret, sobre els 31 ajustos dels límits d'espais naturals inclosos a la XN2000 només hi ha 7 que resulten adequats, estan ben

justificats i es compensa la pèrdua amb una superfície d'igual o superior extensió. En el cas de la resta, hauria d'haver-se compensat igualment, no només en quantitat (superfície) sinó en qualitat. Entre els aspectes positius està la inclusió de la Pineda de Can Camins del delta del Llobregat (t.m. El Prat de Llobregat). Cal dir que aquesta inclusió no ha estat per propi convenciment de la Generalitat davant els remarcables valors naturals de l'indret, sinó per imperi de la llei. Efectivament ha estat sentència del Tribunal Suprem espanyol la que ha obligat a protegir-la. Al llarg d'aquests 25 darrers anys, les intencions protectores de la Generalitat han estat pràcticament nul·les i si ara ho han aprovat, és perquè no tenien cap altra opció. També avisem a l'Administració que cal posar en coneixement de la Comissió Europea les afectacions a la XN2000, ja que es tracta d'espais de la màxima protecció comunitària. S'hauria pogut aprofitar l'avinentesa d'aquesta modificació per ampliar espais naturals que de forma absolutament injustificada, segueixen fora de la Xarxa Natura 2000. Aquest seria el cas de la nova llera del riu Llobregat, la Illa del Molí de Ca l'Arana, la platja de Ca l'Arana i el litoral proper. Aquesta zona constitueix la colònia de cria de gavina corsa (Larus audouinii) més nombrosa fora del Delta de l'Ebre i una de les zones més important del litoral per a l'espècie. Aquest és un compromís adquirit per la Generalitat arran del desviament del Llobregat, i ha quedat recollit en la proposta del Pla Especial d'Espais Naturals del Delta (en tràmit). També es podria incloure per fi l'Espai Natural de Gallecs (Vallès Oriental), que compta amb Pla especial, cos de gestió i pressupost, a banda d'encarnar uns ambients agrícoles altament amenaçats a l'àrea metropolitana. Tot plegat, ressalta la manca de sensibilitat vers als nostres espais protegits, que esperem que sigui rectificada mercè a les al·legacions presentades.

COMUNICAT DE LA UNIÓ DE PAGESOS SOBRE EL CARGOL POMA Ens fem ressò del comunicat de la Unió de Pagesos fet a finals del 2014 sobre els danys que provoca aquesta plaga en el conreu de l´arròs demanant més mesures per a lluitar-hi i ajudes de les administracions. 3 Desembre 2014 Unió de Pagesos alerta de la ineficàcia en la lluita contra el cargol poma per part de l’administració per manca de coordinació i continus retards en l’aplicació de mesures

Unió de Pagesos alerta sobre la manca de coordinació i la falta d’agilitat del departament d’Agricultura en la lluita contra la plaga del cargol poma al delta de l’Ebre, sobretot pels continus retards que es produeixen a l’hora d’aplicar les mesures tècniques acordades, el que fa que perdin efectivitat i s’incrementin els costos que ha de pagar la pagesia fins a nivells insostenibles. El sindicat calcula que, com a conseqüència d’aquesta actuació tardana, cada any augmenta la superfície afectada per la plaga, i també la despesa extra dels productors, que ja sobrepassa els 250 euros per hectàrea. Unió de Pagesos considera que en el pla de lluita de la tardor del 2013 la mesura de la salinització de noves parcel·les d’arròs no ha donat el resultat esperat, tal com va denunciar l’agost passat. De les 3.300 hectàrees del marge esquerre de l’Ebre

salinitzades, les que es van fer de forma precipitada i fora de temps han sofert enguany pèrdues de fins el 50%. Unió de Pagesos denuncia el descompte de 54 euros per hectàrea, per segon any consecutiu, de l’ajuda agroambiental del sector a la pagesia pel fet de no inundar durant l’hivern les parcel·les d’arròs, quan ja s’ha demostrat la ineficàcia d’aquesta mesura si s’inicia tard, amb temperatures baixes, donada la baixa activitat del cargol poma en aquestes circumstàncies. Cal tenir en compte, a més, que els arrossaires, en aquesta campanya, encara no han cobrat el 45% de l’ajuda agroambiental del 2013. Aquest retard afecta greument moltes explotacions, que tindran dificultats per afrontar les despeses de campanya. El sindicat denuncia la falta de transparència del Departament en aquesta qüestió, ja que aquest denega la majoria d’informació sol·licitada (informes, plans d’actuació, projectes Life, pressupostos o inversions), i tampoc accepta l’assistència dels representants d’Unió de Pagesos a les reunions de la comissió de seguiment, després d’haver-ho demanat reiteradament. El sindicat també havia sol·licitat que aquestes reunions tinguessin més periodicitat i comptessin amb l’assistència d’un representant del Govern de l’Estat. Unió de Pagesos insisteix a fer una crida, per conscienciar del problema del caragol poma, a la societat en general i al sector en particular. El delta de l’Ebre és l’únic lloc de la Unió Europea on s’ha detectat aquesta plaga, els efectes de la qual el poden modificat considerablement, tant pel que fa a l’agricultura com al medi ambient , si no s’actua amb coherència i coordinació. El sindicat considera inadmissible que la gran part del pes de la lluita per eradicar-lo recaigui sobre la pagesia. Per tots aquests motius, Unió de Pagesos demana una ajuda d’Estat que compensi la pèrdua de la collita provocada tant directament pels efectes d’aquesta plaga com per mesures obligatòries de lluita com la salinització. El sindicat presentarà una proposta quantificada d’ajuda al departament d’Agricultura que compensi el valor de la collita efectivament perduda, i que contemplarà també mesures paral·leles com la reducció de l’IRPF.

10 ANYS DE LA CURSA DE LA RUTA DEL SOL BLAU Per al diumenge, 22 de març, el Centre Excursionista Torrellenc ha organitzat la cursa de la Ruta del Sol Blau. Aquesta ruta ressegueix, de forma aproximada, els límits del terme municipal de Torrelles de Llobregat i, en bona part, transcorre per les carenes de les muntanyes que l´envolten. Essent la desena edició i, per celebrar aquest 10è aniversari, el CET proposa fer la ruta al revés. Sortint de la plaça de l´Església s´anirà per can Balasc de baix, la creu del Querol, el Tabor, el puig d´Endí, la roca del Barret, can Claver, la font de l´Àlber, la penya del Moro, el puig Vicenç, can Riera i es retornarà a la plaça de l´Església. Es proposa realitzar els 20 km en menys de 5 hores, amb el ritme que cadascú es marqui. Cal fer inscripció prèvia, abans del 15 de març, a QUISES o al web www.cetorrellenc.cat La inscripció és limitada a un màxim de 300 participants.

JORNADA REIVINDICATIVA EN DEFENSA DELS ESPAIS NATURALS El 29 de març del 2014 es va realitzar a la seu de l´Institut d´Estudis Catalans una jornada de reflexió i debat sobre la situació del patrimoni natural a Catalunya organitzada per diverses organitzacions acadèmiques i mediambientals. A l´abril del 2014 es va fer pública una declaració a favor del patrimoni natural de Catalunya signada per la majoria d´associacions mediambientals. El mes passat ens fèiem ressò de la petició de destitució del director de Medi Natural i Biodiversitat per la política duta a terme en els últims anys respecte als espais naturals, com s´indica en el fragment que reproduïm a continuació. CONSTATEM amb preocupació

• Que a data d'avui no s'ha acomplert res del que la Declaració demanava, i ni tan sols hi ha hagut una resposta per part dels responsables directes en matèria de gestió i conservació del patrimoni natural;

• Que les polítiques de conservació de la natura, al nostre país, s'estan fragmentant i afeblint, mentre es perden les enormes oportunitats que el patrimoni natural pot proporcionar al conjunt del país;

• Que el responsable més directe, dins el Govern, de les polítiques de conservació i gestió del patrimoni natural és el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

I, en conseqüència, DEMANEM • La destitució del director general de Medi Natural i Biodiversitat, per la seva incapacitat de redreçar la situació, i per la passivitat i desídia

amb què es tracta en aquesta Direcció General la conservació del patrimoni natural (incloent-hi la gestió dels parcs naturals i la resta d'espais protegits, i les accions de recuperació de la biodiversitat més amenaçada).

Ara es convoca una jornada reivindicativa i es demana a les associacions adherides a la declaració que organitzin alguna activitat per donar suport a la campanya. Reproduïm la petició rebuda. EL NOSTRE PATRIMONI NATURAL, EL NOSTRE FUTUR JORNADA REIVINDICATIVA EN DEFENSA DELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS 16-17 de maig de 2015 Una societat avançada es defineix per la qualitat de vida de la seva població i per l’equilibri entre economia i respecte per l’entorn natural, imprescindible per a un futur viable. Als drets socials fonamentals (salut, treball, educació, habitatge, cultura, etc.) cal afegir-hi el dret a un medi ambient saludable. Des que ha començat aquesta crisi econòmica, amb efectes socials negatius en molts àmbits, també s’està produint una regressió gravíssima en la conservació de la natura. L’explotació de recursos naturals a qualsevol cost (prospeccions petrolieres a les nostres costes, recerca de gas amb fractura hidràulica – fracking- , etc.), la reducció dels recursos i mitjans per garantir el compliment de la legislació de protecció ambiental i perseguir les infraccions... són només alguns dels exemples més evidents. A Catalunya, els pressupostos per a la conservació i gestió dels espais naturals protegits ha baixat a l’entorn del 60% en només 4 anys (2009-2013), mentre augmenten les obligacions de conservació fruit de la legislació catalana, espanyola i europea per a garantir la qualitat ambiental. Això ha provocat un progressiu deteriorament en els serveis als ciutadans, a més d’un gravíssim retrocés en l’eficàcia de les polítiques públiques de natura a Catalunya i un incompliment massiu de la legislació. Per això, totes les entitats conservacionistes, els departaments universitaris i instituts de recerca, i els professionals de les ciències naturals hem impulsat una Declaració (que ha estat lliurada en mà al President de la Generalitat el juny de 2014) i una sèrie d’accions per denunciar la situació. Teniu tota la informació a: www.defensapatrimoninatural.wordpress.com. Proposta Des del grup coordinador del manifest, plantegem a totes les entitats conservacionistes, excursionistes, esportives, veïnals, culturals de Catalunya l’organització d’una Jornada Reivindicativa en defensa dels espais naturals protegits catalans. Els espais naturals es creen, en primer lloc, per a protegir els valors naturals (elements i estructures geològiques, espècies de flora i fauna, ecosistemes, paisatge) característics, i sovint únics, que alberguen. Aquests espais constitueixen el nostre patrimoni natural i formen part la nostra identitat. Secundàriament, també tenen un paper molt important per a contribuir a l’educació ambiental de la població, i quan es gestionen bé també sónnuclis de desenvolupament econòmic sostenible, donat que són excel·lents indrets per al gaudi de la natura en diversos formats possibles, sempre de manera compatible amb la preservació dels seus valors.La realitat és diferent a cada territori, a cada municipi, però a tot el país hi ha diferents figures jurídiques de protecció de la natura que, avui, estan amenaçades per la inacció política: parcs nacionals, naturals, espais Natura 2000, espais PEIN, etc. Per això, el tipus d’activitat a realitzar i els organitzadors a cada lloc ha de ser el que els seus protagonistes, vosaltres, decidiu. Algunes idees són: curses o caminades populars, concentracions, festes, concerts, sortides naturalistes o de divulgació científica, etc. Es poden organitzar activitats per part d’una sola entitat o bé reunir-se diferents organitzacions d’un o més municipis per fer una activitat més potent. Us proposem el cap de setmana del 16-17 de maig de 2015, perquè coincideix amb la setmana i el mes de més celebracions en aquesta matèria: El 9-10 de maig és el Geolodia El 21 de maig és el Dia Europeu de la Xarxa Natura 2000 El 22 de maig és el Dia Mundial de la Biodiversitat El 24 de maig és el Dia Europeu dels Parcs Per donar la màxima força a la Jornada, us preguem que si us decidiu a organitzar quelcom, ens ho notifiqueu per a posar la convocatòria en un espai web conjunt. Hem creat aquest bloc on anirem recollint les accions: http://defensemelsparcsnaturals.blogspot.com.es

NETEJA DE LES CAIXES NIU El diumenge, 8 de febrer, al matí, alguns membres del grup d´ornitologia de l´ANT procediren a revisar i netejar les caixes niu instal·lades en el nostre entorn. Més endavant, en els propers mesos, es tornaran a revisar per veure la ocupació que tenen. Si hi voleu participar, ho podeu fer. És obert a tothom. Les sortides s´anuncien a l´agenda dels fulls informatius i es comuniquen a tots els membres del grup d´ornitologia per correu electrònic. A més d´ajudar a trobar punts de nidificació per a certes espècies d´aus, aquestes feines també serveixen per estudiar l´evolució de les poblacions. Ara reproduïm a continuació la fitxa de la feina feta. NETEJA I INCIDÈNCIES DE LES CAIXES NIU

DIA: 8 de febrer del 2015

PARTICIPANTS: Tomás Blasco, Pep Domènech, Rosa Simon

Zona 1: Creu de Sant Pau (6 caixes)

• S’han baixat i netejat les 6 caixes

• Se n’ha canviat una que tenia malmès el forat d’entrada. Dins hi havia cagarades de picot

Zona 2: Creu de Sant Pau (9 caixes)

• S’han baixat i netejat 8 caixes

• Una no s’ha baixat donat que en l’última revisió estava buida

• Trobem dos dragons comuns (Tarentola mauritanica) en la mateixa que els vàrem trobar l’any passat. Els deixem

• Un niu iniciat per Raspinell el trobem acabat per una altra espècie amb traces d’haver-hi hagut polls

Zona 3: Can Ràfols (2 caixes)

• S’han baixat i netejat les 2 caixes. Una estava buida i en l’altra hi havia formigues. Es planteja la possibilitat de canviar-les d’ubicació en una altra ocasió.

Zona 4: Can Ràfols (3 caixes)

• S’han baixat i netejat les 3 caixes.

• En una caixa que hi havia polls només hi trobes plomes i serradures

• En una altra que hi havia ous hi ha poc material i molts insectes

• En una tercera hi ha un ou fred

Zona 5: Camins entre cementiri, can Riera i raval Mas (8 caixes)

• S’han baixat i netejat les 8 caixes

Zona 6: Horts de la Clota (2 caixes)

• S’han netejat les 2 caixes

• En una només hi trobem cagarades

NOU ATLES DELS OCELLS NIDIFICANTS DE CATALUNYA 2015-2017

L´Institut Català d´Ornitologia està preparant un nou Atles dels ocells nidificants de Catalunya. Serà el tercer després dels realitzats el 1981-1982 i el 1999-2002. El primer (1981-1982) fou realitzat a partir del departament de Zoologia de la facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. El segon (1999-2002) fou iniciat ja per la gent de l´Institut Català d´Ornitologia amb la col·laboració de molts voluntaris entre els quals alguns membres de l´ANT. Ara s´ha posat en contacte amb la gent que hi va col·laborar en el segon, o ho fa amb el SOCC o ho va fer amb l´Atles dels ocells de Catalunya a l´hivern 2006-2009, per reprendre la feina dels censos necessaris. Reproduïm a continuació la informació del web de l´ICO sobre aquest projecte. Atles dels ocells nidificants de Catalunya 2015-2017 Comença el treball de camp del tercer atles d’ocells nidificants de Catalunya, 15 anys després d’iniciar el segon. Ara ens plantegem un nou atles que ens permeti actualitzar la distribució de totes les espècies nidificants i analitzar els canvis en les distribucions dels ocells que nidifiquen a casa nostra. Fa 15 anys vam començar el treball de camp de l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002, que va permetre descriure la distribució de 232 espècies, 21 de les quals no s’havien detectat en el primer atles. Des de llavors algunes espècies han esdevingut més abundants a Catalunya, com el picot garser petit, o més rares, com la terrerola vulgar; n’hi ha d’altres que han nidificat per primera vegada, com el xarxet marbrenc, o que han desaparegut, com l’alosa becuda. Ara ens plantegem un nou atles que ens permeti actualitzar la distribució de totes les espècies que nidifiquen a casa nostra. A més, ens permetrà per primera vegada conèixer amb precisió com canvien les distribucions de moltes espècies. Així doncs, aquest nou atles neix com una nova peça en l’estructura del seguiment dels ocells de Catalunya, i l’anàlisi del canvi en la distribució hi tindrà un paper protagonista. El context actual té diversos elements que distingeixen aquest nou atles dels anteriors. Cal destacar l’alta participació en projectes de seguiment com el SOCC i en el portal Ornitho.cat, que permet establir sinèrgies tot integrant aquestes dades a l’atles. El nou atles aposta pel SOCC com a element clau per crear els models dels mapes d’abundància relativa, tal com vam fer a l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009. En aquesta ocasió el combinarem amb la repetició de censos d’una hora a quadrats UTM 1x1 que ja vam prospectar a l’anterior atles de nidificants, i això ens permetrà analitzar els patrons de canvi en la distribució dels ocells. A més, per primera vegada en un atles d’abast català, disposarem d’un portal on-line, Ornitho.cat, com a font de dades complementàries. Esperem que faciliti la feina dels col·laboradors i la participació de tots els ornitòlegs. Hores d’ara apareixen en escena elements que afavoreixen el plantejament d’aquest nou atles. D’una banda el nou Atles dels ocells nidificants d’Europa, del qual l’ICO n’és el coordinador conjuntament amb la Societat Ornitològica Txeca. Aquest atles ha de recopilar informació a 50x50 km i 10x10 km entre 2013 i 2017 a tot Europa. D’una altra, coincidint amb l’Atles Europeu, SEO/BirdLife també ha posat en marxa un nou Atlas de las aves en época reproductora en España, en el qual l’ICO hi col·laborarà coordinant la feina a nivell de Catalunya. Els atles d’ocells nidificants són el millor escenari per conèixer els ocells de casa nostra. Aquesta serà una nova obra col·lectiva dels ornitòlegs catalans, on cada participant tindrà l’oportunitat de conèixer de ben a prop un tros del seu país i els seus ocells. Entre tots reunirem la informació de tots els quadrats i aconseguirem aquells mapes fantàstics que tant orgull ens aporten dins i fora de casa.

I tot gràcies als moments inoblidables que ens esperen al camp! Aquest és el teu atles!

PROGRAMA LIFE A MONTSERRAT La Diputació de Barcelona ha tramitat i obtingut una ajuda de fons europeus a través del programa mediambiental europeu Life+ 2014 per al parc natural de Montserrat. Reproduïm a continuació la nota de premsa emesa sobre la presentació als ajuntaments inclosos en el projecte. Té com a objectiu la prevenció d'incendis forestals i la conservació i millora de la biodiversitat Es presenta el Projecte Life Montserrat als alcaldes dels 14 municipis inclosos en el programa

Gasch i Carreras. Autor: Premsa 22/12/2014 El diputat adjunt d'espais Naturals, Andreu Carreras, acompanyat de l'administrador de Montserrat, pare Manel Gasch, van presentar el 16 de desembre el projecte europeu Life Montserrat, per a la prevenció d'incendis forestals i la conservació i millora de la biodiversitat de la muntanya de Montserrat, als alcaldes dels 14 municipis de les comarques del Bages, Anoia i Baix Llobregat inclosos en el projecte. El projecte Life Montserrat, inclòs en el programa mediambiental europeu Life+ 2014, té com a objectiu la prevenció d'incendis forestals i la conservació i millora de la biodiversitat de la muntanya de Montserrat.

El projecte té un període d'execució de quatre anys i compta amb un pressupost global de 3,5 MEUR, dels quals 1,7 MEUR provenen de fons europeus. La Diputació de Barcelona, a través de l'Àrea de Territrori i Sostenibilitat que gestiona la Xarxa de Parcs Naturals, coordina aquest projecte que en el seu conjunt afecta una superfície de 42,487 ha de la muntanya de Montserrat, el 64% de la qual és superfície forestal, i es basa en la gran riquesa natural de la muntanya i els seus entorns, bona part de la qual forma part de la Xarxa Natura 2000. La Diputació de Barcelona destinarà a l'execució del projecte un total de 512.000 euros, en el qual també participen com a socis l'Associació Propietaris Forestals Entorns de Montserrat, la Fundació Catalunya-La Pedrera, Generalitat de Catalunya i el Patronat de la Muntanya de Montserrat, que aportaran al projecte 1,2 MEUR, amb els quals es configura el 50% del pressupost total del programa. L'acte de presentació, celebrat al monestir de Montserrat, va comptar amb l'assistència d'alcaldes i regidors dels municipis inclosos en el projecte com són el Bruc, Castellbell i el Vilar, Castellgalí, Collbató, Esparreguera, Marganell, Monistrol de Montserrat, Olesa de Montserrat, Rellinars, Sant Salvador de Guardiola, Sant Vicenç de Castellet, Ullastrell, Vacarisses, Viladecavalls, Castellfollit del Boix i Rajadell.

El programa Life Montserrat es basa en el desenvolupament de mesures en els diferents ecosistemes de la muntanya per augmentar la capacitat de recuperació i la estabilitat dels boscos contra els incendis, millorar la seva prevenció a partir de la creació d'àrees estratègiques que disminueixin la propagació i facilitin l'extinció, a més de poder reduir la intensitat i extensió dels incendis. Imatge aèria de Montserrat. Autor: Delatorre

GALLECS Davant el projecte de construcció d´un centre logístic a Gallecs, la Plataforma per a la Defensa de Gallecs ha obert una campanya per pressionar l´empresa que vol fer el projecte, l´Incasol, empresa pública propietària del sòl, i la conselleria de Territori i Sostenibilitat. Reproduïm a continuació els textos de la informació sobre la campanya, un resum històric sobre Gallecs, el text de la carta per enviar per correu electrònic (es pot trobar al web de la plataforma), i el manifest: A Gallecs ni un tros més urbanitzat. [Ciberacció] Tu pots salvar Gallecs 19 de febrer

La Plataforma per a la Defensa de Gallecs i d’altres entitats fa més de trenta anys que treballem per la Biodiversitat i la protecció de l’Espai i, en els darrers anys, per a introduir aquesta parcel·la de la discòrdia dins del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya que l’envolta. Com hauran pogut comprovar, és l’única que quedaria per sobre de la carretera de Mollet a Santa Perpètua fragmentant una illa verda consolidada. Les seves dimensions la fan especialment vulnerable a qualsevol afectació i, sobretot, si se’n redueix encara més la seva extensió. L’informe d’avaluació ambiental preliminar en recull, en qualsevol manera, la pertorbació inevitable per contaminació lumínica, contaminació acústica, contaminació atmosfèrica i per pèrdua irreparable d’hàbitat.

Per tot això, moltes entitats de diversa tipologia, des d’ecologistes a partits polítics passant per assemblees populars, associacions veïnals o entitats culturals treballem per a buscar solucions a aquest greu problema mediambiental. És aquí on volem fer-los saber la nostra opinió i oferir-los tot tipus de col·laboració, des de buscar-los altres espais a ajudar-los a redactar projectes d’impacte o certificacions ambientals que permetin crear una planta logística modèlica acceptada socialment, situada això si, en un lloc adient. Pensem que és responsabilitat de tota la societat de vetllar per la salut col·lectiva i un futur mediambiental digne, que en cap cas està renyit amb el desenvolupament i l’activitat econòmica responsable. Si l’administració corresponent deixa de ser responsable i no fa la seva feina correctament, no ens eximeix a la resta de la societat de ser-ho. Si us plau, trameteu aquesta carta a la direcció de Transwences SL amb còpia al conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Des de la Plataforma de Defensa de Gallecs demanem a la ciutadania es trameti aquesta carta a la direcció de l'empresa Transwences SL, la qual, amb el vist-i-plau de l'Incasol i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, pretenen construir en l'Espai Natural de Gallecs un centre logístic que alterarà molt negativament el seu gran valor agrícola, natural, històric, paisatgístic, etc. Si us plau, trameteu aquesta carta a la direcció de Transwences SL amb còpia al conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Molt cordialment: Plataforma de Defensa de Gallecs Breu història de la lluita per a la preservació de l'Espai Natural de Gallecs: En els anys de la dictadura de Franco, anys 70 i des del Ministerio de Vivienda, es varen expropiar les 1.741 Ha que conformaven les 244 finques agrícoles de Gallecs per a la urbanització d'una ciutat de 130.000 habitants en un territori a només 15 Km de Barcelona Vallès altament industrialitzat i urbanitzat. No tot el projecte urbanístic es va desenvolupar, cosa que ha permès la preservació de 744 ha. L'any 1980 la propietat de Gallecs es transferida des de l' “Instituto Nacional de Urbanización” a la Generalitat de Catalunya, la qual crea per a la gestió d'aquest gran espai i de molts altres a Catalunya l'INCASOL. Els terrenys es classifiquen com a sòl urbà no programat i comencen els projectes d'urbanització de Gallecs des dels diversos ajuntaments que el conformen. La gran lluita del grup ecologista Canem-Ecologistes en Acció i el gran moviment ciutadà que creix al voltant de la Taula per a la Defensa de Gallecs evita la urbanització. Recordem l'última lluita que aconseguir evitar el projecte de Cementiri Comarcal al bell mig de Gallecs. Altres dates molt importants en el tira i arronsa entre la ciutadania i l'administració sobre la preservació d'una àmplia zona de Gallecs són: L'any 1987 es declararen les àrees forestals d'utilitat pública. L'any 1992 s'aprova el Pla d'Espais d'Interès Natural però Gallecs en queda fora. L’any 1997 es va aprovar el Pla Especial de regeneració del torrent del Caganell L’any 2000, els ajuntaments de Mollet i Parets del Vallès van constituir el primer òrgan de gestió de Gallecs: el Consorci de l’Espai Rural de Gallecs L’any 2005 es va aprovar definitivament el Pla Director Urbanístic de l’ACTUR de Santa Maria de Gallecs amb l’objectiu de garantir definitivament la protecció de l’espai lliure central de Gallecs El 29 d’abril de 2005, s’aprova definitivament del Pla director urbanístic de l’ACTUR Santa Maria de Gallecs. El 22 de novembre de 2006 es va constituir l’actual Consorci del Parc de l’Espai d’Interès Natural de Gallecs, amb la finalitat de gestionar l’espai i garantir-ne les activitats agrícoles i forestals, la conservació paisatgística i l’ús com a espai de lleure per a la ciutadania El 20 d’octubre de 2009 el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar la inclusió de Gallecs al Pla d’espais d’interès natural (PEIN)

No obstant, la superfície inclosa al PEIN és de 698,91 hectàrees de les 1.090. Quedaren fora Can Banús, la Riera de Caldes, l'estany de Gallecs, els boscos de Palau, la Riera Seca i els Pinetons. A hores d'ara, l'empresa Transwences, segons informacions publicades, ja ha fet una paga i senyal per adquirir Can Banús i construir un Centre Logístic. Malauradament aquest projecte degradaria enormement el bé comú que Gallecs aporta a la ciutadania, però també suposaria una greu afectació sobre la seva salut. La població de Santa Perpètua de Mogoda i les dels seu entorn incompleixen la qualitat de l'aire segons l'Organització Mundial de la Salut i en masses episodis les normatives de la Comissió Europea.

El transit rodat de vehicles moguts per energies fòssils és la principal causa de la contaminació atmosfèrica. La contaminació de l'aire per aquests combustibles comporta malalties com al·lèrgies, respiratòries, cardiovascular i fins i tot càncer. Les malalties derivades per la contaminació atmosfèrica comporten 20.000 morts anuals a l'Estat espanyol. Per tot plegat, us demanem que trameteu aquesta carta a l'empresa TransWences, amb còpia al conseller de Territori i Sostenibilitat a fi de bé desestimin la implantació d'aquest centre logístic de gran impacte per a la salut i el medi ambient en aquest espai de gran valor ambiental i social com Gallecs. D'altra banda, un espai agroforestal que suposa el pulmó verd d'una zona atmosfèrica altament contaminada.

A l'atenció del director de Transwences Benvolguda direcció de Transwences, Recentment hem sabut que la seva empresa té intenció d'instal·lar-se en un solar de Gallecs comprat a l'INCASÒL al terme municipal de Santa Perpètua de la Mogoda. Pensem que és molt possible que vostès no coneguin la història d'aquest poble mil·lenari, de l'Espai Rural actual i, en particular, d'aquesta finca. La Plataforma per a la Defensa de Gallecs i d'altres entitats fa més de trenta anys que treballem per la Biodiversitat i la protecció de l'Espai i, en els darrers anys, per a introduir aquesta parcel·la de la discòrdia dins del Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya que l'envolta. Com hauran pogut comprovar, és l'única que quedaria per sobre de la carretera de Mollet a Santa Perpètua fragmentant una illa verda consolidada. Les seves dimensions la fan especialment vulnerable a qualsevol afectació i, sobretot, si se’n redueix encara més la seva extensió. L’informe d’avaluació ambiental preliminar en recull, en qualsevol manera, la pertorbació inevitable per contaminació lumínica, contaminació acústica, contaminació atmosfèrica i per pèrdua irreparable d’hàbitat. Per tot això, moltes entitats de diversa tipologia, des d'ecologistes a partits polítics passant per assemblees populars, associacions veïnals o entitats culturals treballem per a buscar solucions a aquest greu problema mediambiental. És aquí on volem fer-los saber la nostra opinió i oferir-los tot tipus de col·laboració, des de buscar-los altres espais a ajudar-los a redactar projectes d'impacte o certificacions ambientals que permetin crear una planta logística modèlica acceptada socialment, situada això si, en un lloc adient. Pensem que és responsabilitat de tota la societat de vetllar per la salut col·lectiva i un futur mediambiental digne, que en cap cas està renyit amb el desenvolupament i l’activitat econòmica responsable. Si l’administració corresponent deixa de ser responsable i no fa la seva feina correctament, no ens eximeix a la resta de la societat de ser-ho. Moltes gràcies per la seva comprensió, Plataforma per a la Defensa de Gallecs PD. Adjuntem el Manifest al respecte i les entitats que l'han signat fins al moment. MANIFEST A GALLECS NI UN TROS MÉS URBANITZAT Gallecs és un espai únic situat en plena regió metropolitana de Barcelona. Aquest és el pulmó de la plana vallesana i el resultat de més de 30 anys de lluita social. La seva ubicació, envoltat de la ferotge urbanització indiscriminada, li dóna un valor immens. El característic mosaic agrícola, la biodiversitat i la proximitat a les zones urbanitzades li atribueixen immenses qualitats que cal defensar sense embuts. A més, la seva funció ecològica i connectora, fa que sigui un lloc idoni per a més de seixanta espècies d’aus (algunes en perill d’extinció) que vénen a niar cada any, a més de les que hi són de passada i hi reposen durant les llargues migracions. Per tant, l’objectiu és garantir la màxima protecció de l’espai davant les constants amenaces d’urbanització que rep Gallecs; la protecció del patrimoni natural, biològic, cultural i paisatgístic han de ser compatibles amb l’aprofitament de l’espai per part de la ciutadania. En les darreres setmanes, l’INCASÒL i l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda han signat un acord per tal d’urbanitzar i desenvolupar un nou sector industrial a les portes de l’espai. Per tots aquests motius, demanem: 1.- L’aturada del procés de desenvolupament d’un nou sector industrial a Can Banús a tocar del PEIN de Gallecs i cercar solucions alternatives tenint en compte l’actual situació de molts polígons industrials propers que estan desocupats. 2.- L’augment de superfície protegida inclosa al PEIN de Gallecs, fent-lo compatible amb la seva característica de connector ecològic i d’espai de biodiversitat. 3.- Cercar l’instrument de gestió adequat que augmenti el grau de protecció de l’espai. 4.- Accelerar els tràmits corresponents per classificar les activitats permeses a Gallecs i evitar activitats incompatibles. ENTITATS ADHERIDES: ADENC, Ara Mollet-ERC, ARRAN Granollers, Assemblea de Joves de Santa Perpètua, Associació Animalista Libera, Associació de Veïns de l'Espai Rural de Gallecs, Ateneu de Gallecs, Casal de Joves Enfarrats de Palau-Solità i Plegamans, Comitè Comarcal del PSUC Viu del Vallès Oriental, Confederació de Federacions d'Associacions Veïnals de Catalunya, CUP de Montcada CUP de Palau, CUP de Santa Perpètua, DEPANA, DRAG, ERC Montcada i Reixac, ERC Palau-Solità i Plegamans, ERC Santa Perpètua, Federació d'Associacions Veïnals de Mollet del Vallès, Gmamir-ea Ong Medioambiental Montcada, IxM-CUP Mollet, JERC Vallès Occidental, JERC Vallès Oriental, L'Esquerda de Granollers, Plataforma per a la Defensa de Gallecs, Procés Constituent al Baix Vallès.

TAULA METEREOLÒGICA DEL 2014 Complementem les dades metereòlogiques del primer semestre del 2014, ja publicades el mes d´agost, amb les dades del segon semestre, recollides per en Lluís Agustí al seu observatori situat entre can Balasc de baix i can Tarrida, en el terme municipal de Torrelles de Llobregat.

MES TMA TM T Tm Tma P PA

GENER 18 13 8,8 4,6 0 64 64 FEBRER 20 15 9,9 5,1 0 28 92 MARÇ 24 18 12,1 6,2 2 37 129 ABRIL 24 20 14,8 9,7 7 39 168 MAIG 27 22 16,7 11,5 8 70 238 JUNY 33 26 21 16,2 13 30 268 JULIOL 32 21,8 23,3 17,8 17 30 298 AGOST 33 28,4 23,4 18,2 16 19 317 SETEMBRE 30 26,6 22,2 18 13 153 470 OCTUBRE 26 23 19,5 16 8 9 479 NOVEMBRE 21 22,4 16,2 10 4 125 604 DESEMBRE 18 17,5 8,7 1 -1 40 644

TMA Temperatura màxima absoluta TM Temperatura màxima mitjana T Temperatura mitjana Tm Temperatura mínima mitjana Tma Temperatura mínima absoluta P Precipitació total mes (l/m2) PA Precipitació acumulada de l´any (l/m2)

El dimecres, 6 de febrer del 2015, va nevar lleugerament entre les 6 i les 9 del matí.

UNA PLAGA AFECTA EL SURO Encara que ja hi ha estudis sobre els efectes nocius del coleòpter Coraebus undatus en els boscos d´alzina surera (Quercus súber), realitzats a principis del segle XX, en els últims anys s´ha notat un increment de l´afectació. A continuació reproduïm una informació de l´Antonio Madridejos a El Periódico. PROGRAMA DE CONTROL FORESTAL El devorador del suro Més del 50% de les alzines sureres de Catalunya estan greument afectades pel coleòpter 'Coraebus undatus' La UE impulsa un pla Life per frenar la plaga i millorar-ne la productivitat ANTONIO MADRIDEJOS - BARCELONA Dimecres, 25 de febrer del 2015

Un petit coleòpter present de forma natural a les alzines sureres de Catalunya, l'anomenat corc del suro (Coraebus undatus), s'ha expandit d'una forma explosiva durant l'última dècada fins al punt de convertir-se en una plaga que ja ha malmès la producció de suro en més del 50% dels arbres i en un altre 20% ha causat greus perjudicis. L'insecte no afecta la salut de l'alzina surera, però crea unes cicatrius internes al suro que malmeten el producte i en redueixen radicalment el preu de venda. I tot indica que els motius que han afavorit l'expansió de l'insecte, començant per les sequeres, les altes temperatures i els incendis, s'agegantaran encara més en dècades futures com a resultat del canvi climàtic. Els propietaris de suredes estan desesperats. «De les 80.000 hectàrees de sureda que hi ha a Catalunya, ara només se n'aprofiten 50.000», resumeix Joan Rovira, secretari general del Consorci Forestal de Catalunya (CFC). Per posar fi a aquesta plaga o almenys poder minimitzar-ne els efectes, tots els sectors implicats s'han posat mans a l'obra i han creat el programa Life+Suber, un pla d'acció amb un pressupost d'un milió d'euros per als pròxims tres anys. La Comissió Europea n'aporta el 50%. Els socis del projecte són el CFC, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTCF), Forestal Catalana (Generalitat), l'empresa Amorim i el Centre de la Propietat Forestal. Ara com ara no hi ha solucions miraculoses, però sí algunes propostes molt interessants. La primera i essencial és millorar la gestió del bosc. «El que és clar és que els boscos més sans, els més ben cuidats, suporten millor l'atac del Coraebus undatus», explica Pau Vericat, especialista del CTFC. A diferència del que passa amb les deveses d'Extremadura i Portugal, on els arbres estan molt espaiats (80 peus per hectàrea), a les sureres catalanes arriba a haver-hi densitats extremes (400-800 peus), i això genera una enorme competència per aconseguir l'aigua i en surt un suro de més mala qualitat. «S'ha de clarejar una mica els boscos esbrossant el matoll i eliminant les alzines sureres en més males condicions», proposa Vericat. Actualment es produeix un cercle perniciós: al reduir-se la qualitat del suro, baixa la rendibilitat de l'explotació i el propietari acaba tirant la tovallola i deixa de cuidar els seus boscos, i això al seu torn afavoreix que les alzines sureres es debilitin i s'afavoreixi encara més el coleòpter. És una llàstima, lamenta Joan Rovira, perquè just en uns anys de creixement de la demanda, afavorida per l'expansió del vi en destins llunyans, el suro català no passa precisament pel seu millor moment. Un producte de bona qualitat es paga a 1.600 euros per tona, però si està afectat per l'insecte i conseqüentment no serveix per a taps, llavors baixa fins als 300 euros. «Si aconseguíssim reduir els

efectes del corc del suro, a la mínima passaria a ser molt rendible», afirma el secretari general del CTF. Trampes amb feromones La segona opció és la instal·lació de trampes amb feromones, una espècie de bidons penjants de color morat que desprenen aromes atractives per a l'insecte. Quan s'hi acosten, les femelles queden atrapades i no arriben a dipositar els ous a l'arbre. Les proves preliminars sembla que funcionen bé, però ara s'assajarà la instal·lació en massa, «amb centenars de trampes», prossegueix Vericat. Finalment, afegeix l'especialista del CTFC, s'intentarà afavorir la presència de depredadors naturals, com gaigs, oriols, merles i esquirols.

REVISTA CATALANA DE DRET AMBIENTAL Ens fem ressò de la publicació del número 10 de la Revista Catalana de Dret Ambiental. Aquesta publicació digital és editada pel Centre d´Estudis de Dret Ambiental de Tarragona, de la Universitat Rovira i Virgili, en col·laboració amb el departament de Territori i Sostenibilitat. Hem extret aquesta informació del Butlletí de Medi Ambient d´aquest departament. Dimarts, 3 de febrer de 2015 La Revista Catalana de Dret Ambiental arriba al desè número

Amb la públicació del segon número de l’any 2014, la Revista Catalana de Dret Ambiental (RCDA) arriba al desè número i tanca un període de cinc anys de feina que ha permès avançar en aquest projecte i consolidar-lo. El juny de 2010 va sortir el primer número de la RCDA: un projecte conjunt del Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT), vinculat a la Universitat Rovira i Virgili, i l’aleshores Departament de Medi Ambient i Habitatge —actual Departament de Territori i Sostenibilitat— de

la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de “proporcionar un espai de contacte i d’intercanvi d’idees a especialistes i persones interessades en aquest sector del dret —i de l’acció pública en general—, així com un instrument d’accés a informació actualitzada del que succeeix en matèria de dret ambiental a Catalunya, al conjunt d’Espanya i a la resta Europa i del món. A més dels continguts habituals d’aquest tipus de publicacions, que la RCDA ha separat en estudis i notes en funció de la seva ambició i profunditat científica, convé remarcar el valor i la utilitat de la secció de “cròniques”: un receptacle extraordinari d’informació actualitzada, que proporciona una imatge clara i ordenada de la complexitat normativa i jurisprudencial del dret ambiental, particularment de l’espanyol. La voluntat de les persones i institucions responsables de la Revista és que aquesta continuï mantenint, d’ara endavant, el seu paper de fòrum de referència per a iusambientalistes del seu entorn més pròxim i d’arreu, adaptant-se a les necessitats i les circumstàncies que la problemàtica ambiental i la recerca jurídica que s'hi desenvolupa al voltant vagin demanant.

CANVI CLIMÀTIC Segons l´Organització Metereològica Mundial, organisme depenent de Nacions Unides, l´any 2014 ha estat el més calorós des que hi ha registres. Reproduïm la nota informativa extreta del butlletí de medi ambient de la Generalitat. Dimarts, 3 de febrer de 2015 L'Organització Meteorològica Mundial alerta que l'any 2014 ha estat el més calorós des de que se'n tenen registres

L'OMM així ho ha confirmat després d'observar les temperatures mitjanes mundials de l'aire sobre la superfície terrestre i la superfície del mar, el que evidencia el fenomen de l'escalfament planetari. Les temperatures mitjanes mundials de l'aire sobre la superfície terrestre i de la superfície del mar a l'any 2014 van ser 0.57ºC superiors a la mitjana del període de referència 1961-1990. La OMM ha confirmat que catorze dels quinze anys més càlids s'han donat tots en aquest segle i les projeccions determinen que l'escalfament de la Terra continuarà ja que, a causa de l'increment dels gasos amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera i del contingut calorífic dels oceans, el futur serà més calorós. Al voltant del

93% de l'excés d'energia atrapat a l'atmosfera pels gasos amb efecte d'hivernacle procedents dels combustibles fòssils i d'altres activitats humanes s'acumula als oceans. Així doncs, sense el contingut calorífic dels oceans no s'entén el sistema climàtic. Les temperatures a la superfície del mar a escala mundial van aconseguir nivells sense precedents el 2014. Durant l'any 2014 els canvis en el sistema climàtic també van comportar pluges torrencials, inundacions i sequeres a molts països, impactes cada vegada més freqüents segons el cinquè informe AR5 del Panell Intergovernamental d'Experts sobre canvi climàtic IPCC.

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA Enguany es celebra el centenari de la creació per la Diputació de Barcelona dels serveis geogràfic i geològic de Catalunya que s´han convertit actualment en l´Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), ens de la Generalitat de Catalunya. Amb aquest motiu s´ha realitzat l´exposició “El mapa com a eina de govern” que restarà oberta des del 12 de febrer fins el 22 de maig a la seu de l´Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, al Parc de Montjuïc. Reproduïm la nota de premsa de la inauguració de l´exposició. Dimecres, 11 de febrer de 2015 L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya commemora el centenari del seu origen i la seva tasca de servei públic

L’exposició El mapa com a eina de govern: centenari de la creació dels serveis geogràfic i geològic de Catalunya recorda la posada en marxa del Servei del mapa Geogràfic de Catalunya l’any 1915. Assumit per la Mancomunitat l’any 1919, l’embrió de l’actual Institut es va posar al servei de la modernització dels serveis públics del país i la vertebració del territori. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha inaugurat avui l’exposició El mapa com a eina de govern: centenari de la creació dels serveis geogràfic i geològic de Catalunya, que commemora la posada en marxa, l’any 1915, de l’embrió de l’actual Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Era la primera vegada que el país comptava amb un organisme oficial i públic encarregat de la cartografia que, fins llavors, s’encarregava de manera externa. El Servei del mapa Geogràfic de Catalunya fou un organisme creat per cartografiar el territori català, especialment per a confeccionar el mapa geogràfic escala 1:100.000. Tot i que en primera instància va dependre de la Diputació de Barcelona, el 1919 es va traspassar a la Mancomunitat de Catalunya i va quedar al servei de la seva tasca de modernització del país. Així, per tal de poder estendre els serveis públics per tot el territori, vertebrant-lo, es feu patent la necessitat de comptar amb un mapa topogràfic i geològic. El 1916, al seu torn, va néixer el Servei Geològic, amb la missió d’encarregar-se dels treballs de camp indispensables per a l’elaboració del mapa de Catalunya. Des de la supressió de la Mancomunitat pel règim de Primo de Rivera el 1925, ambdós serveis van passar per la Generalitat i la Diputació de Barcelona fins a la creació de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, actual Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Un recorregut històric en cinc etapes

La mostra inaugurada avui, i que es podrà visitar fins a finals de març, està organitzada per l’ICGC i la Diputació de Barcelona en el marc dels actes de commemoració del centenari de la Mancomunitat. Ocupa 500m2 a la seu de

l’ICGC i proposa un recorregut històric dividit en cinc etapes i àmbits expositius: 1. Catalunya a inicis del segle XX: un país que necessita mapes per dur a terme la seva modernització. 2. El mapa com a eina de govern de la Mancomunitat, incloent la inèdita proposta de divisió territorial del mapa Geogràfic i la creació del Servei Geològic. 3. Els serveis cartogràfic i geològic després de la Mancomunitat de Catalunya. 4. L’obra realitzada: la confecció dels fulls 5. Epíleg: els serveis cartogràfic i geològic avui.

T - MOBILITAT Tot i que només és un projecte i s´ha anunciat la seva implantació per a finals de l´any 2016, és interessant començar a estudiar el nou sistema de pagament del transport públic que es vol implantar. Això es preveu que vagi acompanyat d´un altre sistema de gravació de la mobilitat privada vinculada a la contaminació. Reproduïm la nota de premsa de la conselleria de Territori i Sostenibilitat on es comença a informar sense concretar massa. Dimecres, 11 de febrer de 2015 Vila: "L'aposta per la mobilitat sostenible i un bon servei de transport públic passa per garantir el seu correcte finançament" El conseller de Territori i Sostenibilitat avança que s’està treballant en dues iniciatives legislatives perquè la mobilitat privada

contribueixi a finançar el transport públic Santi Vila assegura que tant la Llei d’adaptació i mitigació del canvi climàtic com la de finançament del transport públic compten amb un consens polític molt ampli El conseller participa en una jornada sobre la T-Mobilitat i anuncia que entrarà en servei a la primera corona de Barcelona el segon semestre de 2016 i que progressivament s’estendrà a tot Catalunya La T-Mobilitat suposarà la implantació de 14.000 terminals d’interacció amb l’usuari com màquines de venda i recàrrega, passos de control d’accés o validadors, entre d’altres

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha anunciat avui que l’aposta del Govern per una mobilitat sostenible i un bon servei de transport públic passa necessàriament pel seu correcte finançament. En aquest sentit, ha avançat que les futures lleis d’adaptació i mitigació del canvi climàtic i de finançament del transport públic conflueixen en l’objectiu “d’aconseguir que la mobilitat privada contribueixi al finançament del transport públic”. Vila considera que “si el Govern de Catalunya, com passa a qualsevol societat moderna, aposta per una mobilitat i un transport públic sostenible, hem de garantir un correcte finançament i, per tant, la mobilitat privada que sigui contaminant haurà de ser gravada d’alguna manera”. El conseller ha assenyalat que les dues iniciatives legislatives “sintonitzen amb els països més avançats” i que per això “compten amb el consens de pràcticament tots els grups parlamentaris”. Santi Vila ha manifestat que aquest tipus d’actuacions són “la garantia que a Catalunya consolidarem i farem créixer un bon sistema de transport públic concebut com un veritable dret fonamental d’una societat avançada”. El conseller confia que les dues lleis quedin enllestides aquest any i puguin ser aprovades en seu parlamentària en la propera legislatura. El conseller de Territori i Sostenibilitat ha participat avui en una jornada tècnica sobre la T-Mobilitat i ha anunciat que aquest nou sistema de transport, que substituirà tota la gamma actual de títols, entrarà en servei, en la seva primera fase, durant el segon semestre de l’any vinent a tota la primera corona de Barcelona. Posteriorment, s’implantarà de forma progressiva a la resta de corones amb l’objectiu que l’any 2018 sigui una realitat a tot Catalunya. Implantació d’equipaments i sistemes El projecte T-Mobilitat es va adjudicar per 58,1 MEUR l’últim trimestre de 2014 a l’empresa SocMobilitat, formada per CaixaBank, Fujitsu, Indra i Moventia. Des de llavors, s’està duent a terme el procés d’implantació dels equipaments i sistemes a tot el conjunt d’empreses de transport de l’àmbit integrat per l’ATM de l’àrea de Barcelona. Un cop finalitzat aquest procés, tutelat per l’ATM que manté el control i la propietat del sistema, ja estarà tot a punt per començar a testar el nou sistema, amb l’objectiu d’avaluar la transmissió de dades i el seu correcte funcionament. La T-Mobilitat és una targeta que s’adaptarà a cada usuari i que permetrà calcular el preu del transport públic de manera personalitzada, en funció del grau d’ús del sistema i de les característiques personals que donen dret a bonificacions. Per tant, el preu per viatge s’adaptarà a la mobilitat real de cada ciutadà. Serà una única targeta independentment de les zones tarifàries que es recorrin i dels modes de transport que s’utilitzin. Només a l’àrea de Barcelona, per exemple, se substituiran més de 80 títols integrants de transport per una única targeta. El sistema de pagament també variarà ja que es podrà fer des d’Internet, el mòbil o usant un sistema de postpagament. El nous sistema proporcionarà, per tant, més informació i flexibilitat als usuaris, nous mitjans de pagament i una tarifa adaptada a la seva mobilitat real. I a l’administració li donarà informació real de l’ús del transport públic. Serà, en aquest sentit, una eina imprescindible per tal d’adaptar l’oferta a la demanda real. 14.000 terminals noves L’abast del subministrament del maquinari i sistemes adjudicat comporta la implantació de 14.000 terminals d’interacció amb l’usuari, com passos de control d’accés, màquines de venda i recàrrega, els equipaments en autobusos i tramvies, consoles de conductor o validadores embarcades, entre d’altres. En concret, suposa: - Equipament en 2.656 passos de control d’accés. - 1.465 màquines de venda i recàrrega de títols. - Equipaments en 2.950 autobusos. - Màquines en 41 tramvies. - Equipament en 176 taquilles. - 3.107 consoles de conductor. - 5.528 validadores embarcades. - 3.273 terminals de consulta. - 208 punts de validació autònoma. - Realitzar els treballs d'obra civil necessaris per a la instal·lació dels equips. - Extracció dels sistemes magnètics. - Disponibilitat permanent i obligatòria al llarg de tot el període d'explotació de tot l’equipament subministrat, ja sigui via reparació o via substitució - Formació del personal. Les característiques bàsiques del sistema tecnològic de la T-Mobilitat són: · És un projecte de R+D+I per al sistema de transport públic de Catalunya. · El sistema tecnològic s’ha dissenyat seguint un model d’especificacions obertes i normades internacionalment. · És un projecte Contactless-NFC. · Disposa d’un sistema d’alta seguretat que garantirà les transaccions fetes d’extrem a extrem. · La targeta substitueix els títols de transport per una aplicació

COMPENSANATURA És interessant la iniciativa d´Acciónatura per preservar els últims boscos madurs de Catalunya. Amb el finançament de particulars i organitzacions s´han comprat els drets de tala d´una fageda centenària al Ripollès per aconseguir de preservar-la. Reproduïm la informació extreta del web d´aquesta entitat. 15/02/2015 13 particulars i 9 organitzacions ajuden a preservar un dels millors (i darrers) boscos madurs de Catalunya

- Gràcies a la implicació d'aquestes persones i entitats a la iniciativa CompensaNatura, l'ONG Acciónatura ha comprat els drets de tala a 25 anys de la fageda centenària de "Els Graus", al Ripollès (municipi de Ripoll, prov. Girona) - Aquest rodal, d'una mida equivalent a només 1,4 camps de futbol, ha estat catalogat com un dels 292 boscos més singulars de Catalunya, que en conjunt ocupen menys d'un 0,3% de la superfície forestal de Catalunya. - Amb una aportació única de 9,50 Euros, particulars i organitzacions poden ajudar a preservar 50 m2 d’un bosc madur com aquest, patrimoni natural irreemplaçable i en perill.

CompensaNatura és una iniciativa promoguda per l'ONG Acciónatura que et proposa compensar l'àrea de sòl (en metres quadrats) ocupada pel teu habitatge o organització, per mitjà de la compra i protecció d'una superfície equivalent d'hàbitat de vida silvestre, en un dels paratges naturals més rics i, alhora, més amenaçats de la Terra. Acciónatura ha formalitzat aquest dimarts 10 de febrer la preservació efectiva a 25 anys de 14.000 m2 de la fageda centenària de "Els Graus", al Ripollès (prov.Girona). Mitjançant una compensació econòmica de 2.479 Euros, la propietat cedeix a Acciónatura els drets d'explotació forestal per a 25 anys d’aquesta reserva forestal, ara ja destinada a conservar el bosc madur, tot deixant-la a evolució natural. En ser una zona molt fràgil, i per preservar justament els seus valors, de moment no és un rodal visitable obertament. Es materialitza d'aquesta forma la primera acció de preservació efectiva d'un dels pocs rodals de bosc madur que queden a Catalunya, a través de la iniciativa CompensaNatura (www.compensanatura.org ). L'acció no vol ser una acció aïllada però, sinó el primer resultat concret i aplicat davant l'URGÈNCIA de la preservació efectiva dels darrers boscos madurs de Catalunya, que en conjunt ocupen menys d'un 2-3 % de la superfície forestal de Catalunya. Arrel de la sortida que va organitzar Acciónatura el passat setembre, vàrem poder conèixer més de prop algunes històries dels particulars que s'hi han implicat. Tenim l'Aniol S., un noi de 14 anys que va convèncer la seva família per implicar-s'hi, o en Daniel C., que li va voler fer un primer regal a la seva filla a punt de néixer, per assegurar que pugui conèixer de prop un bosc madur quan sigui gran. O en Toni P., que comenta: “Els boscos madurs són part del patrimoni natural que ens envolta. És un llegat que cal cuidar, conservar i saber transmetre per respecte a la natura i per a les persones que ho han estat fent fins ara”. O en Josep V., que ha ajudat a preservar un àrea d’aquest bosc, de les mateixes dimensions que casa seva, perquè “estic enamorat d’aquests boscos i m’emocionen profundament.” Entre les empreses, la majoria són petites i mitjanes empreses que volen ajudar a conservar la natura i/o han seguit la crida d'Acciónatura d’ajudar a preservar un àrea de bosc madur de la mateixa superfície (en m2) que l'espai que ocupen amb les seves oficines, magatzems, botigues, etc., com una primera mesura de compensació de la seva ocupació del sòl. Les organitzacions implicades són: Botigues NATURA SELECTION / Fundació Caixa d’Enginyers / ACEFAT AIE / Diari ARA / CORRESPONSABLES / Collado Serra Comunicació, S.L. (enprensa) / Aigua es vida balear / Almécija-Advocats / ECO-UNION. INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA Sobre la URGÈNCIA de preservar els darrers boscos madurs de Catalunya A Catalunya malauradament no ens queda cap bosc "primari". Tenim, això sí, localitzats i inventariats diversos boscos que, gràcies a una gestió activa, o passiva durant dècades, ens apunten com podrien haver estat els nostres boscos a l'antiguitat, i com podrien tornar a ser alguns d'ells, si simplement "deixem fer" a la natura. Degut a que els boscos madurs, els nostres ecosistemes terrestres amb més biodiversitat, conformen, actualment, tan sols un 2 o 3% de la superfície forestal de Catalunya, és necessari (1) frenar urgentment la seva continua desaparició, i (2) assentar les bases per ampliar la superfície que ocupen, fins a un mínim desitjable d'un 10% de la superfície forestal. Sobre l’OPORTUNITAT que suposa el programa "Selvans" d'Acciónatura Des d'Acciónatura, a través del nostre programa "Selvans", estem mobilitzant administracions, empreses, particulars, mitjans, institucions científiques, i la propietat forestal, per conformar una primera xarxa de boscos madurs i a evolució natural, i assegurar la preservació efectiva d'aquests paratges, així com el seu potencial d'aprofitament social sostenible (científic, educatiu, cultural i espiritual), com a patrimoni comú irreemplaçable ... tot amb un caràcter de la màxima urgència. Des d’aquestes línies, volem aprofitar per agrair especialment la col·laboració en el projecte “Selvans” i la iniciativa “CompensaNatura”, de la Fundación Biodiversidad, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona, el Patronat de Turisme Costa Brava - Girona, així com les organitzacions i particulars que ja s’han implicat a CompensaNatura. També, a l’Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona, col·laborador continu en aquest ambiciós projecte.. Sobre la VIA D’IMPLICACIÓ mitjançant la iniciativa CompensaNatura Davant la urgència de preservar aquests darrers boscos madurs, i l'oportunitat que representa el desenvolupament del programa "Selvans", comptem, per finançar i materialitzar la salvaguarda efectiva d'aquests rodals (mitjançant la seva compra, o compra dels seus drets de tala), amb una VIA D'IMPLICACIÓ per la societat fàcil, mesurable i econòmica: la nostra iniciativa CompensaNatura. A www.compensanatura.org particulars i organitzacions poden salvaguardar espais naturals d’una superfície equivalent als m2 de sòl que ocupen amb els seus habitatges, les seves oficines, botigues o naus industrials. L’objectiu és preservar efectivament els paratges naturals més excepcionals del món, a la vegada que reduir la nostra petjada ecològica, en el que ha de ser, sens dubte, un esforç col·lectiu. Una via d’implicació pràctica molt adient especialment en aquest any 2015, declarat com a “Any Internacional dels Sòls” per Nacions Unides. Més informació: Stefan Esser - www.accionatura.org - info@accionatura.org - 93 237 38 02 Twitter: @accionatura - #Selvans - #CompensaNatura

COMUNICAT SOBRE L´ABOCADOR DE VACAMORTA Després de la sentència definitiva sobre la clausura de l´abocador de Vacamorta i l´inici de negociacions entre el departament de Territori i Sostenibilitat i la Plataforma Alternativa a l´Abocador de Cruïlles (PAAC), aquesta última entitat ha fet públic el següent comunicat que hem rebut per correu electrònic.

CAL REEMPENDRE ELS ACORDS AMB LA GENERALITAT, ACTUALMENT PARALITZATS, PER REMEDIAR I RESTAURAR EL PARATGE DE VACAMORTA

Com ja vam fer públic, el 12-12-14 ens varem reunir a Cruïlles; el Conseller Vila i els seus col·laboradors (la Directora del servei de Qualitat Ambiental Assumpta Ferran, el Director de l’ARC Josep Maria Tost, el Delegat Territorial i Cap de serveis de la Conselleria), l’alcalde i tot el consistori de l’ajuntament de Cruïlles, representants de la PAAC i del CEPA-EdC Els acords amb el Conseller van ser clars i satisfactoris i no entenem per què s’han incomplert els acords presos, quan son una forma de cooperació entre les parts per resoldre un problema tan greu i important. Ja que si no s’actua ara i amb cooperació a les bones, perjudicarà més endavant a la Generalitat amb el compliment forçós de la sentència amb implicacions greus com pagar sancions, ... Acords amb el Conseller Vila el 12 de desembre del 2014:

Creació d’una Comissió de Seguiment per realitzar la Diagnosi de l’estat de l’abocador i l’estudi de les alternatives per remediar el paratge de Vacamorta per complir la sentència: participada per l’ajuntament de Cruïlles, les Direccions Generals i agències del Departament (ARC, ACA, DG Qualitat Ambiental,..), la PAAC, el CEPA, i la incorporació d’experts independents . La Comissió s’havia de formar a mitjans de gener. Signatura d’un Conveni entre les parts implicades on es determinen els compromisos acordats a la reunió. L’objectiu important de la proposta de Conveni, la qual varem lliurar al Departament, incorpora un acord transaccional de deixar en "suspensió" els litigis judicial, sempre i quan, es compleixin els objectius pels quals s'ha creat la Comissió, i si en algun moment s'incompleixen, ens reservem el dret d'instar-lo de nou. Així també, la Generalitat deixaria sense efectes l'Autorització Ambiental de 12 de juny de 2012. No entenem les indicacions de l’interlocutor, el Secretari del Departament, doncs les indicacions han estat de negar-se a: 1. Es neguen a SIGNAR qualsevol tipus de conveni 2. Es neguen a assumir els costos dels experts independents que l’Ajuntament, la PAAC i el CEPA designin. L’Ajuntament i la PACC volen estar amb les mateixes condicions d’igualtat per valorar les alternatives de forma rigorosa i sense condicionaments. Es per aquests motius i per sortir urgentment d’aquest atzucac, que cal una interlocució política, ja que els interlocutors actuals frenen aquests acords. Reclamem urgentment reprendre converses amb el Conseller Vila, per tal de reconduir la situació i demanar un interlocutor vàlid que desenvolupi els acords entre els parts i el Conseller.

Cruïlles, 26 de febrer de 2015

TORRELLES. PEDRES, LLEGENDES I HISTÒRIES DE LA NOSTRA GENT

El diumenge, 1 de febrer, a les 19,30 hores, a ca la Cinta, es realitzà la presentació del llibre Torrelles. Pedres, llegendes i històries de la nostra gent. Aquesta obra de Miquel Casas és un inventari de les barraques de pedra seca, de les vinyes del nostre entorn, junt amb relats de fets, llegendes i curiositats que estan relacionades amb cadascuna d´elles. Amb molt bon criteri l´autor, junt amb les 30 fitxes de barraques, hi inclou diverses informacions sobre les masies properes, les famílies que hi van estar relacionades i fets diversos. Això fa que sigui de lectura molt amena alhora que ajuda a conèixer la història i

la vida de la gent del poble. L´autor té la intenció de continuar l´edició de més números d´aquesta col·lecció. En l´acte de la presentació va informar de que té més de 150 barraques inventariades. Ha previst editar el següent número l´any 2016. Tot i que aquestes barraques han quedat en desús, continuen essent un patrimoni cultural i històric valuós .

DIARI D´UN NATURALISTA Edicions Laertes publica una sèrie d´obres de Martí Boada sobre el Montseny. De moment ja s´han publicat “Hivern al Montseny” i “Primavera al Montseny”. Amb el subtítols respectius de “Diari d´un naturalista” i “Una aproximació al medi natural i humà” van sortir el primer al febrer i el segon al setembre del 2014. Resten per completar la sèrie els títols “Estiu al Montseny” i “Tardor al Montseny”. Reproduïm a continuació el pròleg del primer títol, fet per Antoni Tàpies, i, després, una petita nota promocional de l´editorial i els mèrits d´aquest conegut autor. Estimar la natura avui

No oblidaré mai el dia que vàrem conèixer el naturalista Martí Boada. Per a mi es tractà d’un d’aquells encontres emblemàtics, totalment lògic dins del projecte cultural (i artístic especialment) interdisciplinari i solidari que sempre he desitjat. Va ser a Sant Celoni, en una reunió amb la gent de la ”Coordinadora per a la salvaguarda del Montseny”. Els joves l’esperaven ansiosos: ”Ara vindrà en Martí..., ja ha arribat...”. Es notava que per a aquell grup era una figura important, carismàtica. La meva dona i jo encara no sabíem gran cosa d’ell, a part que era, com ens havien explicat, un cèlebre defensor de la nostra estimada muntanya. Però en veure’l i escoltar-lo de prop, de seguida ens sentirem també captivats per la seva aura, anunciadora d’un rerefons personal fora del corrent que de ben segur justificava l’afecte que hom li tenia i que nosaltres hem constatat amb els anys. L’Hivern al Montseny: diari d’un naturalista ens dóna un tast exquisit d’aquest rerefons fet de lligams amorosos amb tot allò que formigueja en l’Univers, i que és particularment sensible al tracte humà. Són qualitats que fins i tot s’aprecien en la delicadesa i la cura amb que utilitza el llenguatge. Qualitats que, de fet, sempre es trasllueixen en tota ciència i en tota creació cultural autèntica.

Aquest diari complementa molt bé ta gran varietat de dades, de reflexions, d’observacions... que Martí Boada sempre ens ha donat a través de tantes de les seves publicacions i de les seves converses. Això demostra que sap perfectament que l’estimació pel Montseny ara inclou un gran ventall d’actituds: des de l’atenció que mereix la més humil herba prima o el cant nocturn del gamarús fins a la preocupació pels temes més severs d’una política ecològica que pugui preservar-nos les vuit-centes mil tones d’oxigen amb què cada any els boscos de la ”muntanya d’ametistes” revitalitzen els pol•lucionats barcelonins. Amb el seu itinerari professional Martí Boada ens confirma que l’amor a la natura no és solament extasiar-nos davant d’uns panorames i d’unes postes de sol, per més vàlid que això sigui. Estimar la natura avui també vol dir conscienciar-nos que estem fent quelcom d’essencial per a les nostres vides i les dels nostres fills. Que la defensa del medi ambient en aquests moments també significa lluitar perquè als boscos de Catalunya s’acabi d’una vegada qualsevol activitat industrial i qualsevol especulació urbanística que els vagi reduint i degradant. I que és urgent enfrontar aquests problemes amb la mateixa energia que es desplega en la lluita contra els incendis, contra el terrorisme o contra els traficants de droga.

[Antoni Tàpies, Campins, 1 de gener de 1992] L’autor aixeca acta diàriament de les manifestacions d’una natura complexa, dinàmica i constantment canviant. Ho fa de manera holística, ens mostra una natura, no separada dels humans, sinó com un tot: natura i cultura com una manifestació híbrida, en un aiguabarreig on la remor de fons és essencialment humana... Martí Boada i Juncà Doctor en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Magíster i llicenciat en Geografia per la UAB i llicenciat en Estudis Catalans per la Universitat de Perpinyà. Professor titular i investigador del Departament de Geografia i investigador de l’Institut de Ciè-ncia i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB). Professor visitant de la Universitat de Califòrnia, campus de Santa Bàrbara, de la Universitat de Talca (Xile), de la Universitat de Missoula (Montana, USA), de la Universitat de Zacatecas (Mèxic) i de la Universitat de Toulouse (França). Autor de més d’una cinquantena de llibres de pensament i divulgació científica, col·labora en diversos mitjans de

comunicació sobre temes relacionats amb societat i medi. Membre del Comitè Espanyol del PNUMA i de la UICN. Ha estat guardonat amb el premi Global 500 de les Nacions Unides, guardó que li va entregar Nelson Mandela en reconeixement a la seva trajectòria. Premi Nacional Medi Ambient –Ministeri de Medi Ambient– i Premi Medi Ambient de l’IEC. Membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (2001-2013).

OBSERVACIONS ORNITOLÒGIQUES Us recordem que el grup d´ornitologia de l´ANT té interès en recollir el màxim nombre de dades sobre les diverses espècies d´aus del nostre entorn. Si feu qualsevol observació, a Torrelles de Llobregat i el seu entorn, ho podeu comunicar a la nostra adreça electrònica ant.laformiga@gmail.com o a qualsevol membre del grup. A continuació publiquem les observacions d´ocells que ens han comunicat del mes de febrer. Picot verd (Picus viridis) (1 ex.) observat en vol a la plaça de Catalunya, al casc urbà. Dissabte, 28 de febrer del 2015, a les 7,45 hores. Observador: Vicenç Roig Bitxac comú (Saxicola torquatus) (1 ex.) observat als horts de la mina de can Soler. Diumenge, 15 de febrer del 2015, a les 16 hores. Observador: Vicenç Roig Duc ( Bubo bubo) (1 ex.) observat en una torre elèctrica de la pedrera. Diumenge, 8 de febrer del 2015, a les 18,30 hores. Observador: Vicenç Roig Cuereta torrentera (Motacilla cinerea) (1 ex.) observat a la riera sota el pont de cal Canut. Diumenge, 8 de febrer del 2015, a les 17,10 hores. Observador: Vicenç Roig Sit negre (Emberiza cia) (4 ex.) observats als horts de can Soler. Diumenge, 8 de febrer del 2015, a les 16,35 hores. Observador: Vicenç Roig Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) (1 ex.) observat a les plantes d´una terrassa al casc urbà. Dimecres, 4 de febrer del 2015, a les 14,30 hores. Observador: Vicenç Roig Pitoig (Erithacus rubecula) (1 ex.) fotografiat al jardí de casa seva, a can Guey. Dimecres, 4 de febrer del 2015, a les 9,12 hores. Observador: Enric Daunis Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) (1 ex.) fotografiat al jardí de casa seva, a can Guey. Dilluns, 26 de gener del 2015, a les 16,48 hores. Observador: Enric Daunis Estornell (Sturnus vulgaris) (1 ex.) fotografiat al jardí de casa seva, a can Guey. Dilluns, 26 de gener del 2015, a les 16,32 hores. Observador: Enric Daunis Merla(Turdus merula) (1 ex.) fotografiat al jardí de casa seva, a can Guey. Dilluns, 26 de gener del 2015, a les 13,43 hores. Observador: Enric Daunis

CAMPANYA PELS SEDIMENTS La Plataforma en Defensa de l´Ebre i altres associacions i gent del territori continuen la campanya que porta el títol de Campanya pels sediments. Reproduïm a continuació alguns textos del seu web.

S.O.S: salvem lo Delta de l'Ebre! Aquest 2015 serà decisiu pel Delta de l'Ebre, està en joc lo seu futur i lo de la seua població. Declarat Parc Natural i Reserva mundial de la Biosfera, pateix lo deteriorament continu dels seus valors naturals, valors dels cuals depèn l'agricultura, la pesca i el turisme del que viuen els seus 50.000 habitants. El nou Pla hidrològic de l'Ebre pot significar la desaparició del Delta, amb els 35 nous embassaments i 450.000 hectàrees de nous regadius. La Plataforma en Defensa de l’Ebre, Ecologistes en Acció, SEO/BirdLife, Delta Polet, River Movies, Ebrevisuals, diversos científics i habitants del territori volem impulsar la CAMPANYA PELS SEDIMENTS per informar a la població sobre la crítica situació i sobre les solucions per restaurar els cabals ecològics del riu i alliberar els sediments

atrapats en les preses, i pressionar políticament per tal de restaurar l'equilibri natural del Delta. Gràcies a la teua aportació podrem dur a terme la Campanya que consistirà en la realització d'esdeveniments públics, difusió i comunicació a través d'audiovisuals, xarxes socials, mitjans de comunicació. Amb la teua ajuda podrem aconseguir 2.000 euros per elaborar 30.000 publicacions senzilles sobre els problemes i les solucions que existeixen que es distribuiran directament a 30.000 pobladors del Delta de l'Ebre i col·locar 6 cartells fixos explicant la importància dels sediments en llocs estratègics del Delta. 19/02/2015 Hola microdonants,

El primer de tot, GRÀCIES per la vostra col·laboració en la nostra causa: Salvem lo Delta de l'Ebre!. Resten només 16 dies i encara ens falten 1.025 euros per complir el nostre objectiu i poder desenvolupar la CAMPANYA PELS SEDIMENTS. Per això us volem demanar un últim esforç si ens podeu ajudar a difondre entre els vostres contactes perquè s'uneixin a la nostra causa. col·laborant en el projecte. Podeu utilitzar el següent text: Aquest 2015 serà decisiu pel Delta de l'Ebre, està en joc lo seu futur i lo de la seua població. He col·laborat amb la Campanya S.O.S: salvem lo Delta de l'Ebre, sobre la crítica situació i les solucions per evitar la seva desaparició i restaurar el seu equilibri natural. T'animo a llegir la proposta i contribuir amb una microdonació. Ajuda'ns a conseguirlo, tenim pocs dies!. Pots ajudar també difonent a les teves xarxes socials:pots utilitzar aquesta imatge per penjar al teu facebook. En twitter:

Dona suport Campanya pels Sediments! S.O.S Delta de l'Ebre! #microdonacions via @MDonaciones !. GRÀCIES. Moltes gràcies de nou per tota la vostra solidaritat. Junts ho aconseguirem!. Campanya per els Sediments

EL BULLI La tramitació del projecte d´ampliació de El Bulli a Cala Montjoi, dins del parc natural del Cap de Creus, s´ha aturat provisionalment. Reproduïm a continuació una nota de la campanya de recollida de signatures en contra, extreta del web de Depana i una informació publicada al diari Ara. Dilluns, 16 de febrer del 2015 Celebrem la "parada tècnica" del projecte de El Bulli a Cala Montjoi per part del seu promotor

La Generalitat frena la tramitació del projecte d'El Bulli Foundation. Actualització de la campanya de Change.org, que s'apropa a les 100.000 signatures. Per Carola Sanpera, via Change.org. Tenim bones notícies que explicar-te. La campanya està tenint efecte i hem aconseguit que, de moment, es paralitzi el projecte de llei a mesura per al nou Bulli en el tresor

natural del Cap de Creus. Gràcies, perquè la pressió social de ciutadans com tu i les al·legacions presentades al Parlament al projecte han tingut un pes molt important per a això. Durant aquests mesos la campanya ha seguit creixent amb èxit. Som a punt d'aconseguir les 100.000 signatures i a les veus de més de 40 organitzacions en contra del projecte s'han unit altres opinions destacades com la del Consell de la Protecció de la Natura, un panell d'experts que assessora a la Generalitat en temes ambientals. A més, la nostra campanya ha aconseguit repercussió internacional, com pots veure en aquest article del New York Times que l'esmenta. Ferrán Adrià diu que es tracta "solament d'una parada tècnica" de la llei, però això sens dubte obre l'oportunitat que el Parlament de Catalunya paralitzi aquest projecte que incompleix la llei actual de protecció d'espais naturals (entre una desena de normes). Un pas més per aturar una "llei a mida" que desprotegeix aquest tresor natural de Catalunya només per encabir el nou projecte de Ferrán Adrià: una construcció que pretén (després d'una ampliació del 213% del projecte inicial) edificar 5.400 metres quadrats en un paratge protegit com és el del Cap de Creus i que només seria legal mitjançant una llei a mida. Gràcies per formar part d'aquest moviment ciutadà per la protecció del Cap de Creus. Esperem comptar amb tu per seguir fent-ho visible i aconseguir, d'una vegada per totes, parar una llei i salvar el Cap de Creus. El Govern atura la llei a mida per construir El Bulli Foundation a petició del mateix Ferran Adrià El projecte havia despertat l'oposició de grups ecologistes perquè suposa construir en ple cap de Creus ACN Girona | 22/01/2015

L'espai on està projectat que es construeixi el nou El Bulli Foundation, a la cala Montjoi / ACN El Govern ha aturat la tramitació de la llei feta a mida per permetre la construcció d'El Bulli Foundation a cala Montjoi. El director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, ha explicat que ha estat el mateix Ferran Adrià qui ha dit que no tenia intenció de tirar endavant aquesta fase del projecte, que havia despertat l'oposició de grups ecologistes perquè suposa construir en ple cap de Creus. Segons ha detallat Serra, la llei per declarar l'interès públic del projecte i fer una excepció per al xef acabarà el tràmit actual i resoldran les al·legacions. Després, es deixarà tot a punt per si cal aprovar-la més endavant però, de moment, no es farà cap més pas. El passat juliol va començar el període d'exposició pública de l'avantprojecte

de llei del Bulli Foundation. El projecte, impulsat per Ferran Adrià i Juli Soler, té com a objectiu la implantació d'un centre de recerca en cuina d'avantguarda, de promoció de la cultura gastronòmica i de formació. Aquestes instal·lacions s'han d'aixecar al cor del Parc Natural del Cap de Creus, en el mateix emplaçament que el restaurant El Bulli, i, per això, necessitava una llei específica que permetés tirar-ho endavant. El director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, ha explicat que un cop tancat el termini d'exposició pública i a punt per començar a analitzar les al·legacions, Ferran Adrià els ha comunicat que, de moment, no té intenció de desenvolupar el projecte. Fonts del Departament han assegurat a l'ACN que el xef també vol estudiar les opinions dels col·lectius ecologistes que s'han oposat al projecte perquè vol comptar amb el consens del territori. En cap cas, asseguren, és una decisió definitiva ni irreversible. Per això, segons ha detallat Serra, la decisió del Govern consisteix en resoldre les al·legacions presentades i deixar-ho tot a punt per si cal continuar amb la tramitació. "Suspendre no s'ha suspès res, perquè la llei no s'ha arribat a aprovar, però sí que s'ha aturat", ha explicat el director general. Un projecte per fases i una excepció 'ElBulli1846' és una iniciativa ambiciosa que, a través d'El Bulli Foundation i amb una inversió de 9 MEUR (milions d'euros), preveu construir un centre únic al món d'innovació i recerca en cuina d'avantguarda a Cala Montjoi, on s'aixeca el cèlebre restaurant de Ferran Adrià. El projecte preveu ocupar un total de 4.383,50 metres quadrats, bona part dels quals soterrats. El projecte preveu la reforma i rehabilitació de l'antic restaurant, juntament amb la construcció de nous espais. Així, apart de la part de rehabilitació d'antigues instal·lacions, es projecta construir més de 3.500 metres quadrats d'obra nova, la majoria soterrada. En total, el projecte d'elBulli2846 incrementa un 213% el sostre actual. Això és el que ha obligat a elaborar una nova llei 'ad hoc' perquè, en estar dins Parc Natural, la normativa vigent només permetia una ampliació del 20%. De fet, aquesta primera fase ja està aprovada per la comissió d'Urbanisme, compta amb la llicència d'obres de l'Ajuntament de Roses (Alt Empordà) i es preveu que els treballs comencin durant el proper mes. Aturar la tramitació de la nova llei ha obligat Ferran Adrià a sol·licitar pemisos per renovar casa seva, al mateix paratge, per via Comissió d'Urbanisme. Les obres previstes només afecten l'interior de l'habitatge i no suposen cap ampliació volumètrica, ha afirmat Serra.

PROPOSTA D´AMPLIACIÓ DE LES RESERVES NATURALS FLUVIALS A L´EBRE En el butlletí d´Ecologistes en acció de Catalunya hi ha una proposta d´ampliació de les Reserves Naturals Fluvials a l´Ebre. L´Agència Catalana de l´Aigua va incloure dins del Pla de Gestió de l´Aigua una proposta que, de moment, no ha estat corroborada per la Confederació Hidrogràfica de l´Ebre l´entitat amb les competències de gestió. Reproduïm a continuació la informació esmentada. Cal ampliar i fer efectives les Reserves Naturals Fluvials a l’Ebre 25 de febrer Les reserves naturals fluvials són una figura de protecció inclosa dins dels plans de gestió de conques per tal de garantir la protecció i manteniment d’aquells trams de rius i lleres que no s’han vist alterats per l’acció humana. D’aquesta manera es pot ajudar a preservar els espais fluvials que presenten una nul·la o escassa intervenció antròpica. Per aquesta raó, s’hi inclouen bàsicament les capçaleres dels rius fins a la primera presa o abocament i que per tant, quedarien protegides de nous abocaments i urbanitzacions. Durant el primer cicle del Pla de Gestió de l’Aigua a Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va incloure dins l’Annex XV de Zones protegides un total de 38 reserves naturals fluvials localitzades a les conques internes (16 411 Km2). Cobrint, d’aquesta manera, 190,6 Km de rius. Per altra banda, és la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) l’entitat amb les competències de gestió de la part catalana de la conca de l’Ebre; i és, per tant, l’organisme encarregat de desenvolupar el seu pla de gestió. L’ACA, fent ús dels seus coneixements tècnics de la zona, va proposar a la CHE la inclusió de 38 reserves fluvials incloses a la part catalana de la Conca de l’Ebre i 5 a la conca del Garona (15.635 Km2). Malgrat tot, només 5 d’aquestes zones van ser incloses per l’entitat en el pla hidrològic de l’Ebre. De fet, aquest pla va proposar tan sols 27 àrees fluvials per la totalitat de la conca de l’Ebre (85.569 Km2). A més a més, la proposta del nou pla hidrològic per la conca de l’Ebre (2015-2021) ha reduït a 26 el nombre de reserves naturals fluvials, cobrint només 417,8 Km fluvials. A dia de avui cap d’aquestes reserves fluvials ha estat declarada oficialment com a tal i estan encara en fase de proposta. La Conca de l’Ebre és la més extensa de l’Estat i discorre, en part, pels Pirineus on s’hi localitzen zones prístines i amb una mínima influència antròpica. És per això que considerem que les reserves fluvials incloses en general a la Conca de l’Ebre són insuficients, fet que es fa palès en la recomanació de l’ACA que proposava un total de 43 reserves localitzades en tan sols el 18.3% de la conca que es troba a Calalunya. Per tant, Ecologistes en Acció de Catalunya insta a la CHE a incloure totes les àrees proposades per l’ACA al nou pla hidrològic, a que faci un anàlisis real de la resta de la conca per tal d’incrementar-ne el nombre i al Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente que legisli amb l’objectiu de fer efectiva la seva protecció i evitar que la CHE disminueixi les Reserves Naturals Fluvials a l’Ebre ja incorporades al Pla de l’Ebre.

LLISTA DE PRIMERES OBSERVACIONS ESTIVALS

Enguany sembla que encara no s´ha observat en el mes de febrer cap au estival com havia passat altres anys. Cap a finals de febrer, alguns anys, ja es poden observar alguns exemplars d´Oreneta vulgar o d´Oreneta cuablanca. Ara, per tant, a partir d´aquest mes de març i fins el juny, les espècies més tardanes, es podran recollir les primeres observacions de les aus estivals. Podeu comunicar les vostres observacions (espècie, dia, hora, lloc i observadors) al grup d´ornitologia.

Algunes de les espècies més interessants i habituals per a comunicar serien: Àguila marcenca, Falcó mostatxut, Tórtora, Cucut, Xot, Enganyapastors, Siboc, Falciot negre, Ballester, Abellerol, Puput, Colltort, Oreneta vulgar, Oreneta cuablanca, Rossinyol, Cotxa cua-roja, Bitxac rogenc, Mosquiter pàl.lid, Mosquiter de passa, Bosqueta vulgar, Tallarol de garriga, Papamosques gris, Mastegatatxes i Oriol. Per a comunicar-ho veniu a les reunions d´ornitologia, també podeu donar les dades a un membre del grup o ho podeu enviar per correu electrònic a l´adreça de la nostra associació: ant.laformiga@gmail.com Després, com cada any, es publicarà la llista de primeres observacions d´aus estivals a Torrelles de Llobregat en aquest full informatiu.

14a MARATÓ ORNITOLÒGICA TORRELLENCA En l´última reunió del grup d´ornitologia, del 23 de febrer, es va acordar realitzar la marató ornitológica, que s´organitza cada any a la primavera, el dissabte, 18 d´abril del 2015. En el full informatiu del mes d´abril ja es publicaran les bases de la 14a Marató ornitológica torrellenca.

També hi ha en projecte un nou curs d´iniciació a l´observació de les aus que es realitzaria del 17 al 19 d´abril, coincidint amb la marató. Es confirmarà en el proper full informatiu.

169 AGENDA MARÇ 2015

CALENDARI DE REUNIONS DE L´ANT Dilluns, 2 de març, a les 21 hores, a can Sostres. Reunió de junta directiva. Dilluns, 23 de març, a les 21 hores, a can Sostres. Reunió del grup d´ornitologia.

ACTIVITATS DE L´ANT Diumenge, 8 de març, a les 16 hores, a la plaça de l´Església. Passejada per observar els ocells del nostre entorn. Cal avisar de l´assistència. T. 93 689 03 66. Dimarts, 31 de febrer. Finalitza el termini per respondre a les dues fotografies del mes de març del 14è Concurs d´identificació fotogràfica d´aus. Si voleu participar per primera vegada en aquest concurs només cal demanar de rebre les fotografies per correu electrònic a l´adreça sergisales@gmail.com.

ALTRES ACTIVITATS Dimarts, 3 de març, a les 18,30 hores, a la Institució Catalana d’Història Natural (Carrer del Carme, 47. Barcelona). Presentació de la publicació "Recerca al Parc Natural de la Serra de Collserola 1983-2013. Síntesi dels estudis i treballs". A càrrec del Dr. Marià Martí, director gerent del Consorci del Parc Natural de la Serra Collserola i del Dr. Martí Boada, investigador de l’Insitut de Ciència i Tecnologia Aplicada (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona. www.parcnaturalcollserola.cat

Divendres, 6 de març, a primera hora de la tarda, al port de Cambrils. Pescadors al Port. A primera hora de la tarda els pescadors tornen a port després d'una jornada de pesca al mar. Amb ells venen un gran nombre d'aus marines atretes pel peix que els pescadors descarten. En aquesta sortida ens acostarem al port de Cambrils per veure-les. A càrrec d´ Albert Cama i Matxalen Pauly. Organitzada pel Gepec. T. 977331142. www.gepec.cat

Dissabte, 7 de març, a les 9 hores, a la plaça de l´ajuntament, a Torrelles de Llobregat. Caminant fem salut. Caminada fins al jardí de les Oliveres, on farem l´esmorzar. Organitzada per l´Associació de Dones Pla de les Bruixes. plabruixes@yahoo.es

Dissabte, 7 de març, a les 10,30 hores, a Tarragona. Acció de voluntariat a la platja Llarga: extracció de plantes invasores. Vols ajudar-nos a avançar en la recuperació de l'entorn natural de la platja? Col·labora en la retirada de plantes invasores que prenen l’espai a les plantes autòctones pròpies de les dunes. Treurem dits de bruixa (Carpobrotus Edulis), vegeu la fotografia, a la Platja Llarga, a la duna davant la piscina del Càmping Les Palmeres, a partir de les 10,30h, en què ens trobarem al principi d’aquest càmping. Si arribeu més tard ens podreu trobar per la duna si camineu per la platja en direcció cap al bosc de la Marquesa. Organitza la Plataforma Salvem la Platja Llarga de Tarragona i Gepec. T. 977331142. www.gepec.cat

Diumenge, 8 de març, a les 12 hores, a la plaça de l´Església. Torrelles en femení. Ruta guiada pels carrers del nucli per conèixer les cases que tenen nom de dona, la seva història, a què es dedicaven ... S´acabarà a ca la Cinta amb un vermut de diumenge. Organitzada per l´Associació de Dones Pla de les Bruixes. plabruixes@yahoo.es

Dijous, 12 de març, a les 20 hores, al local de Depana (Sant Salvador, 97 de Barcelona). Xerrada: Els cetacis de la Mediterrània. A càrrec del Dr. Lluís Cardona, professor de la UB. ¿Quins cetacis es poden veure al davant de les nostres costes, quina és la millor època, a quina distància de la costa es poden observar, quin és el seu cicle vital i quines són les problemàtiques amb les quals s’enfronten? De tots aquests aspectes i d’altres ens en parlarà un expert com a xerrada prèvia a una sortida en vaixell. Organitzada per Depana. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org

Dissabte, 14 de març, al port de Vilanova i la Geltrú. Sortida en vaixell per observar fauna marina al litoral central català. Sortida en barca a alta mar, a més de 4 milles de la costa, per tractar de fer albiraments de fauna marina i amb l’acompanyament de guies experts. Organitzada per DEPANA i ACOIO. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org

Dissabte, 21 de març, de les 10 a les 18 hores, a Tortosa. Xerrada: Permacultura, ètiques i principis de disseny. Reflexionarem sobre el disseny actual i el re-disseny amb formes saludables a llarg termini. Pel camí, introduïm les ètiques i els principis de permacultura, i observarem els desnivells i els baixants d'aigua. Sortida a les 10h, davant de l'església de Sant Llàtzer, Tortosa. Passejada pel camí de les Revoltes i visita de la finca de Lyne (permacultora), que ens explicarà la seva experiència. Organitzada pel Gepec. T. 977331142. www.gepec.cat Diumenge, 22 de març, a les 9 hores, a la plaça de l´Ajuntament de Torrelles de Llobregat. 10a Cursa de la Ruta del Sol Blau.

Organitzada pel Centre Excursionista Torrellenc. www.cetorrellenc.cat

Diumenge, 22 de març, a la Garrotxa. La ruta dels volcans, lava sota el bosc. Ruta circular, des de Sant Iscle de Colltort, que ens permetrà visitar diferents cons volcànics com ara el volcà de Can Tià i gaudir de les millors panoràmiques d’una part del conjunt volcànic d’Olot, de la fageda d’en Jordà, dels Pirineus i de Collsacabra. S’examinaran els elements geològics d’un indret que va estar marcat per la força de llegendàries erupcions així com l’observació de les primeres plantes florides al llit de la

fageda. Organitzada per Depana. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org