La filosofia com a racionalitat teòrica
-
Upload
maramoros97 -
Category
Education
-
view
289 -
download
5
Transcript of La filosofia com a racionalitat teòrica
Mar Amorós
Sofia dall’Oglio
Mar Farré
Anna Fradera
Funció adaptativa
Predictiu
Té límits
No hi ha coneixement sense llenguatge
Vertader/fals
Comença amb
Sentits dades sensorials percepcions
Conceptes: classifica la realitat
Pensament: relaciona conceptes
judicis i raonaments
Dogmatisme: estan segurs de conèixer.
Perspectivisme: des de diversos punts de
vista.
J. Ortega y GassetDescartes
Criticisme: contrast amb coneixements de
la realitat / saber els límits del coneixement.
Relativisme: depèn de les percepcions de
la persona. No és possible la realitat
universal.
I. KantKarl Popper
Pragmatisme: identifica el que és
veritable amb el que és útil.
Subjectivisme: depèn del coneixement
d’una persona.
Escepticisme: nega l’existència de la
veritat. Coneixement segur de la realitat
és impossible.
Coneixement sensible sentits i
experiència
Història
Locke Berkeley Hume Mill
El coneixement racional raó
Història
Descartes Spinoza Leibniz
El coneixements sensible i racional
Es basa en l’empirisme i el racionalisme
Aristòtil Kant
Galileu Galilei Popper
Intuició coneixement sobtat i subjectiu
Coneixement innat anterior al
naixement
Dubte
Opinió
Creença
Evidència
Certesa/saber
Segons Kant
Interès teòric
Interés pràctic
Segons Apel i Habermas
Interès pràctic
Interès emancipador
Interés tècnic
Immanuel Kant
K. O. Apel i J. Habermas
Exactitud o rigor, que no és ocult i que
remet confiança.
Coneixement
Obtenir resultats veritables
Criteris
Autoritat:
Algú prestigi o de certa experiència afirma un aspecte com a vertader.
Quan és demostrable, és vertadera, però si no ho és, s’instaura com a provisional.
Tradició:
Allò que porta molt de temps sent vertader per la població.
Correspondència entre pensament i realitat:
Afirmacions certes quan un cop comprovades, coincideixen amb el que està succeint.
Coherència lògica:
Comprovar que no existeixen contradiccions amb enunciats.
Per preveure si són incorrectes s’usen axiomes (quelcom que sempre ha sigut així).
Utilitat:
Vertadera quan ens ha aportat uns beneficis propis. Només en interessa el resultat que aporta aquesta idea.
Evidència:
Sabem que quelcom és cert, però no s’ha pogut demostrar.
Intersubjectivitat:
Vàries persones coincideixen en un mateix pensament de la realitat.
Afirmacions vàlides quan hi ha un consens, però aquestes es poden demostrar com a falses quan un consens demostra el contrari.
Pautes per prendre una decisió
Teoria de la correspondència
La veritat és l’adequació o correspondència entre el que
es diu sobre una cosa i el que realment és aquesta cosa.
Teoria de la coherència:
Es fonamenta per la no-contradicció, un text no pot ser vertader si
afirma i alhora nega un fet.
•Analitza el valor de la veritat i el compara amb enunciats anteriors
vàlids.
Una idea es verifica si l’acció ens mostra realment la seva eficàcia o utilitat.
Teoria pragmàtica de la veritat :
James considerava:
1) Idees són eines creades per resoldre problemes.
2) Certes quan ens permeten donar una solució a
un problema en una situació adequada.
3) Si aquestes són inadaptades a un nou entorn són
falses.
La veritat absoluta no existeix perquè les nostres
idees són creences relatives a l'eficàcia de
l’acció.
Teoria Consensual:
Es basa en:
El diàleg entre diferents persones.
Tracta d’arribar a un acord. S’anomena consens.
Tots els subjectes han de poder expressar la seva opinió lliurement.
Volem saber és si veritablament"la realitat" que volem coneixer
de forma veritable "existeix”.
TEORIES:
•IDEALISME (Berkeley)>Solipisme.
•REALISME IDEALISTA: les idees
són la realitat.
•REALISME MATERIALISTA: la
única realitat és materialista.
FILÒSOFS ATOMISTES >Preguntes originals.
•qualitats primàries: solidesa, eternitat, moviment. No
depèn subjecte.
•qualitats secundàries:prop que no hi son, depenen del
subjecte.
Diem que la realitat ÉS / Es
manifesta de diferents maneres.
Introdueix conceptes no
acceptats per la religió
Partícula elemental: unitat mínima de què
totes les coses estan fetes.
Fet de considerar la matèria com la base
de tot el que és real, tant a nivell natural com
cultural i psicològic.
KARL MARX: l’humà es defineix per la seva capacitat de treball
i concentració: PRAXI.
MODES DE PRODUCCIÓ
Forces productives: a partir
tecnologia: eines, quips,
edificis, materials...
Relacions producció: relació
entre himes i proces de
produccio social.
Podem distingir els següents modes de producció situats en diferents
períodes de la història humana.
PRIMITIU: la terra és de propietat col·lectiva.
ESCLAVISTA: la terra i algunes persones passen a
ser propietat d’algú.
CAPITALISTA: separació entre productor i terra.
SOCIALISTA: retorn a la propietat col·lectiva i
recursos.
COMUNISTA: propietat i gestió col·lectives.
IDEALISME TRASCENDENTAL (I. KANT):Les idees només existeixen fora de la ment. Dins la ment ens fem esquemes:
-ESQUEMES A PRIORI ESPAI-TEMPS
-ESQUEMES A PRIORI DE L’ENTENIMENT
Els esquemes permeten percecio objectes (sensibilitat) i comprensio
objectes (enteniment).
REALITAT
Realitat fenomenica: la que podem coneixer
Realitat noumènica: queda fora del nostre abast.
IDEALISME ABSOLUT DE G.W.F HEGELTot el qe existeix forma par d'una mateixa realitat. No separa les idees
i la realitat, sino que diu que la realitat es la realització de les idees,
son inherents.
TESIS HEGEL:
•L’ésser és la realització de
la idea, igual que la
realitat.
•Tot le que és real és
racional, i tot le que és
racional és real
•La realitat no ésestàtica,
sinó dinàmica, històrica,
evolutiva.
•La realitat no es pot
entendre sense tenir en
compte la perspectiva
temporal i diacrònica.