LA FAMÍLIA I UNA MÉSA MARIVENT...

PROU SANGONERES!

El dimarts 13 de juliol, tres membres del’Associació Vilanova vàrem reunir-nos ambla regidora de cultura per tractar sobre lesfestes de Sa Vilanova i d’altres activitats.Quan vàrem dir que pensàvem fer aquellcap de setmana dues sessions de cinema ala fresca, la regidora ens suggerí que enféssim una a la terrassa del Centre de Dia, iaixí vàrem quedar. No es va parlar de lanecessitat de demanar res per escrit.Acabada la reunió, quan tornàvem a canostra pel passeig, els tres individuspensàrem quines pel·lícules podíem fer, i lestriàrem. La pelota vasca al Centre de Dia, eldivendres, i La vida de Brian a la placeta deTomàs Seguí, el dissabte. Vàrem fer elscartells anunciadors, i els penjàrem dijous.Dijous vespre la regidora ens comunicà queno podíem fer la pel·lícula seleccionada peral divendres, perquè, segons li havia dit elbatle, era una pel·lícula que no es podia feral carrer. Que estava prohibit fer-la al carrer,vaja! Si hagués estat una altra pel·lícula nohi hauria hagut cap problema. El divendresla regidora canvià la versió i digué que la

causa de la no autorització —que realmentés la prohibició de fer l’acte previst— eraque no s’havia demanat permís per escritper fer el cinema a la fresca, i que per tantno podríem fer cap de les dues pel·lícules.El divendres dematí sí que havíem sol·licitatper escrit el permís, però resulta que no hohavíem fet amb l’antelació suficient i per tantno va servir per res.

Sembla mentida. Per evitar que duesdotzenes de veïnats ens trobàssim al Centrede Dia per veure una pel·lícula quesegurament la majoria ja hem vist, el batleés capaç de quedar així de malament.L’excusa burocràtica no pot amagar queaixò és, ni més ni manco, pura censura. Jasabeu que els militants del PP que sortienen La pelota vasca varen exigir que sesuprimissin les seves paraules i imatges,perquè no els agradà el missatge de diàlegque promou aquesta pel·lícula. El PartitPopular deu tenir una llista negra d’obresnon gratas (Hay motivo, La pelota vasca, ives a saber què més). Què hi ha en aquestapel·lícula que els fa tanta por? Estemconvençuts que qui decidí posarimpediments a l’acte de divendres vespreactuà sota consignes, i que no ha vist lapel·lícula. Si l’hagués vista, potser queencara hi hauria posat més impediments, noem sorprendria. Fos com fos, tot aixòconfirma algunes coses sobre el valor quedeterminada gent dóna a la raó, a laintel·ligència i al sentit comú en comparacióamb l’ordeno y mando.

Un ajuntament normal animaria lesagrupacions de veïnats que organitzenactes, que fan vida de poble. Aquí, si no etsde la seva corda, es dediquen a posartraves. Ja ho sabíem, però no enspensàvem de cap manera que arribassin alpunt de reviure episodis que semblen tretsde Cuéntame como pasó.

Des d’aquí manifestam el nostre rebuig aaquesta mostra de menyspreu per la culturai de manca de respecte per la lliureexpressió de les idees.

Associació VilanovaCarrer de Joan Cabot,14 - La Vilanova

(Esporles)

E L B A T L E D ’ E S P O R L E S ,U N E L E M E N T P E R I L L Ó S

L’ ENGINYERIA GENETICAQuè és?

Els antecedents de l’enginyeria genètica enssituen a principis dels anys 70, arran deldescobriment d’uns tipus d’enzims queactuen com una «tisora» orgànica, tallantsegments específics de les cadenes d’àcidsnucleics (ADN) que constitueixen elmaterial genètic hereditari dels éssers vius.L’aïllament dels àcids nucleics dins ellaboratori ve seguit del desenvolupament demètodes per a manipular aquests gens,reintroduir-los dins cèl·lules vives, orecombinar material genètic provenint dediferents organismes.

Què és el que es fa?Als Estats Units ja han fet tomàtigues quetriguen més temps a fer-se mal bé a causade la incorporació d’un gen de peix algenoma de la planta; es cultiva també cotó,blat de moro i altres plantes que tenenmaterial genètic procedent d’insectes o debacteris, per a induir la producció detoxines insecticides. S’hancreat insectes suïcides idepredadors «naturals» per alcontrol de plagues. S’ha manipulatanimals domèstics, i tambébacteris i virus, per a convertir-losen fàbriques de substànciesaprofitables per a la indústria i el mercat,o amb funcions noves com l’eliminacióde residus contaminants.S’experimenta amb peixostransgènics perquè creixin més aviat; és adir, resistents a aigües gelades i a algunesmalalties.1

Per què i com es fa? Les plantes són capaces de produiraminoàcids essencials per a lasupervivència en grans quantitats, mentreque els animals només els generem a petitaescala, per la qual cosa ens ésindispensable prendre’ls dels vegetals. Peraixò una de les noves línies d’investigacióés la producció d’animals transgènicscapaços de sintetitzar aminoàcidsessencials. Per a aconseguir-ho s’insereixen

a cèl·lules de ratolins els gens clonats d’E.Coli, específicament l’operó de la treonina.La indústria i les organitzacions pecuàriesinverteixen força diners per a afegir treoninai lisina als farratges. El rendiment anual dela indústria dels aminoàcids arriba al bilió dedòlars, cosa econòmicament irracional,sobretot a països en procés dedesenvolupament, ja que aquestesinnovacions són molt més costoses quel’agricultura i la ramaderia tradicionals.2

Per a construir animals transgènics, esmicroinjecten òvuls no fertilitzats (zigots)amb gens recombinants que s’integrenaleatòriament als cromosomes de l’hostedins regions no previsibles. Els genss’introdueixen mitjançant fagos (virus).S’implanten els gens a les cèl·lules del troncembrionari, per a després injectar-les a unblastocit per a obtenir ratolins quimèrics (onalgunes cèl·lules porten el gen transferit).

Després es creuen els animalsquimèrics i resulten ratolins amb el

gen dirigit en totes les cèl·lules. Mésde quatre centes línies de ratolins s’han

produït d’aquesta manera,cada una amb un gen dirigit.S’han iniciat projectes per a

transferir els gens d’E. Coli quecodifiquen la treonina a

animals de laboratori(ratolins) i de granja

(porcs).3Se suposa que es pot produir

animals transgènics per facilitar el guarimentde les malalties que avui amenacen lahumanitat, com ara la sida, el càncer, ladiabetis, l’osteoporosi, la fibrosi quística,l’hemofília, l’hepatitis, l’obesitat,l’alzheimer..., a partir de trasplantamentsxenogènics, mitjançant la producciód’anticossos d’alt nivell d’afinitat, i lautilització de sèrums específics. Elsexemplars de porc transgènic podrienaprofitar-se per al trasplantament d’òrgansun cop eliminats tots els gensd’incompatibilitat responsables del rebuig.

Per als grangers farmacèutics, elsanimals transgènics són millorseconòmicament com a laboratoris

microreactors, a més de complexossistemes de secreció de cèl·lules pròpies delseu metabolisme, que poden modificar iobtenir complicades proteïnes millor que enel cultiu de laboratori. A més d’això, elsproblemes i les despeses de lacrioconservació del semen dels sementalsd’elit i dels embrions parentius d’elit podrienminimitzar-se.

També facilita la selecció de sexe delsanimals. I es podrien arribar a crear a partirde mostres de sang, biòpsies cutànies i fins itot fol·licles capil·lars. Les cèl·lules esmultiplicarien ràpidament in vitro i escrioconservarien dins nitrogen líquid.4

Possibles problemesque cal tenir en compte

Al genoma dels animals poden existir algunsgens ocults no actius en principi. Elsmètodes de transferència d’ADN podenactivar els gens no actius per la introducciód’alteracions dirigides. Generalment no hi hacontrol sobre el lloc del genoma ons’insereixen els nous gens, cosa que tornaels efectes força aleatoris.

La dinàmica del procés evolutiu haestablert barreres biològiques que noméspermeten creuar-se espècies pròximes oemparentades. I, per exemple, latransferència de gens de truita a unatomàtiga pot constituir un absurd evolutiu.L’alliberament a gran escala d’aquestsabsurds podria tenir repercussionsimprevisibles.5

Riscs i repercussionsLa transferència de trets transgènics aorganismes vius pot dotar-los d’unavantatge competitiu que faciliti la sevainvasió de nous habitants desplaçant altresespècies. Cal tenir en compte lesdevastadores conseqüències que ha tingutla introducció d’algunes espècies exòtiquesa determinats ecosistemes. L’impacte podriaser molt més greu per als països del TercerMón, on trobem els principals centres dediversitat biològica del planeta. Els nouscultius poden contaminar genèticament elsparents silvestres, reduint la diversitatbiològica i alterant l’equilibri de l’ecosistema,ja que són espècies ferals (nodomesticades) que poden sobreviure i

dispersar-se àmpliament. La invasiód’ecosistemes marins per peixostransgènics, també dotats d’avantatgescompetitius, pot alterar de forma dràstica lescadenes tròfiques, ja que recentment s’hadescobert l’existència de bacteris marins, i lapresència de grans quantitats de virus alplàncton, capaces de recombinar i transferirADN. Això augmenta els riscs decontaminació genètica al medi marí.

El cultiu de plantes transgèniques ambpropietats insecticides o fungicides potinduir també a la desaparició d’insectesbeneficiosos i de fongs imprescindibles peral manteniment d’un munt de processosbiològics. Els anomenats pesticidesbiològics, que són virus i bacteristransgènics programats per a la produccióde potents substàncies tòxiquesinsecticides, o els insectes dissenyats es fanservir per a controlar les poblacions d’altresinsectes. Per exemple, la bactèria klebsiellaplanticola, fou creada per a digerir residusorgànics de l’agricultura intensiva i convertir-los en metà. La seva presència alteraval’equilibri fongs-bacteris, imprescindible pera l’assimilació de nutrients per les plantes, iinutilitzava totalment alguns sòls de cultiu.

Els virus són vectors molt eficaços quepoden intercanviar àcids nucleics entre sí, oamb cèl·lules vives. Dins la natura lacapacitat de transferència genèticahoritzontal i de recombinació dels virus ésun fet conegut des de fa temps, il’enginyeria genètica ha dissenyat viruscapaços d’infectar una ampla gammad’espècies (i a l’ésser humà), que utilitzarutinàriament com a vectors de transmissióde gens. És possible que un virus d’un cepinofensiu es mescli amb material genètic devirus patògens presents a organismestransgènics, incorporant-lo al propi genoma.

Al contrari del que l’enginyeriareduccionista pretén, els gens nodeterminen una funció única i invariable, niactuen aïllats del seu entorn. Un gen actuaen relació amb altres per a determinar unafunció, i a més pot amagar la presència d’unaltre gen aparentment inactiu. L’enginyeriagenètica ha produït veritables monstres perconstruir éssers vius transgènics allaboratori (porcs artrítics i mig cecs i ovellesdiabètiques).

L’ ENGINYERIA GENETICAQuè és?

Els antecedents de l’enginyeria genètica enssituen a principis dels anys 70, arran deldescobriment d’uns tipus d’enzims queactuen com una «tisora» orgànica, tallantsegments específics de les cadenes d’àcidsnucleics (ADN) que constitueixen elmaterial genètic hereditari dels éssers vius.L’aïllament dels àcids nucleics dins ellaboratori ve seguit del desenvolupament demètodes per a manipular aquests gens,reintroduir-los dins cèl·lules vives, orecombinar material genètic provenint dediferents organismes.

Què és el que es fa?Als Estats Units ja han fet tomàtigues quetriguen més temps a fer-se mal bé a causade la incorporació d’un gen de peix algenoma de la planta; es cultiva també cotó,blat de moro i altres plantes que tenenmaterial genètic procedent d’insectes o debacteris, per a induir la producció detoxines insecticides. S’hancreat insectes suïcides idepredadors «naturals» per alcontrol de plagues. S’ha manipulatanimals domèstics, i tambébacteris i virus, per a convertir-losen fàbriques de substànciesaprofitables per a la indústria i el mercat,o amb funcions noves com l’eliminacióde residus contaminants.S’experimenta amb peixostransgènics perquè creixin més aviat; és adir, resistents a aigües gelades i a algunesmalalties.1

Per què i com es fa? Les plantes són capaces de produiraminoàcids essencials per a lasupervivència en grans quantitats, mentreque els animals només els generem a petitaescala, per la qual cosa ens ésindispensable prendre’ls dels vegetals. Peraixò una de les noves línies d’investigacióés la producció d’animals transgènicscapaços de sintetitzar aminoàcidsessencials. Per a aconseguir-ho s’insereixen

a cèl·lules de ratolins els gens cColi, específicament l’operó de lLa indústria i les organitzacionsinverteixen força diners per a afei lisina als farratges. El rendimenla indústria dels aminoàcids arribadòlars, cosa econòmicament sobretot a països en pdesenvolupament, ja que innovacions són molt més cosl’agricultura i la ramaderia tradicio

Per a construir animals transmicroinjecten òvuls no fertilitzaamb gens recombinants que aleatòriament als cromosomes dins regions no previsibles. s’introdueixen mitjançant fagoS’implanten els gens a les cèl·luleembrionari, per a després injectblastocit per a obtenir ratolins qualgunes cèl·lules porten el gen

Després es creuen elquimèrics i resulten ratol

gen dirigit en totes les cèlde quatre centes línies de ra

produït d’aquestacada una amb un S’han iniciat projec

transferir els gens d’E.codifiquen la t

animals de (ratolins) i d

(porcs).3Se suposa que es p

animals transgènics per facilitar ede les malalties que avui amhumanitat, com ara la sida, el diabetis, l’osteoporosi, la fibrosl’hemofília, l’hepatitis, l’alzheimer..., a partir de traspxenogènics, mitjançant la d’anticossos d’alt nivell d’afinutilització de sèrums especexemplars de porc transgèniaprofitar-se per al trasplantamenun cop eliminats tots d’incompatibilitat responsables de

Per als grangers farmacèanimals transgènics són econòmicament com a

microreactors, a més de complexossistemes de secreció de cèl·lules pròpies delseu metabolisme, que poden modificar iobtenir complicades proteïnes millor que enel cultiu de laboratori. A més d’això, elsproblemes i les despeses de lacrioconservació del semen dels sementalsd’elit i dels embrions parentius d’elit podrienminimitzar-se.

També facilita la selecció de sexe delsanimals. I es podrien arribar a crear a partirde mostres de sang, biòpsies cutànies i fins itot fol·licles capil·lars. Les cèl·lules esmultiplicarien ràpidament in vitro i escrioconservarien dins nitrogen líquid.4

Possibles problemesque cal tenir en compte

Al genoma dels animals poden existir algunsgens ocults no actius en principi. Elsmètodes de transferència d’ADN podenactivar els gens no actius per la introducciód’alteracions dirigides. Generalment no hi hacontrol sobre el lloc del genoma ons’insereixen els nous gens, cosa que tornaels efectes força aleatoris.

La dinàmica del procés evolutiu haestablert barreres biològiques que noméspermeten creuar-se espècies pròximes oemparentades. I, per exemple, latransferència de gens de truita a unatomàtiga pot constituir un absurd evolutiu.L’alliberament a gran escala d’aquestsabsurds podria tenir repercussionsimprevisibles.5

Riscs i repercussions

dispersar-se àmpliament. La invasiód’ecosistemes marins per peixostransgènics, també dotats d’avantatgescompetitius, pot alterar de forma dràstica lescadenes tròfiques, ja que recentment s’hadescobert l’existència de bacteris marins, i lapresència de grans quantitats de virus alplàncton, capaces de recombinar i transferirADN. Això augmenta els riscs decontaminació genètica al medi marí.

El cultiu de plantes transgèniques ambpropietats insecticides o fungicides potinduir també a la desaparició d’insectesbeneficiosos i de fongs imprescindibles peral manteniment d’un munt de processosbiològics. Els anomenats pesticidesbiològics, que són virus i bacteristransgènics programats per a la produccióde potents substàncies tòxiquesinsecticides, o els insectes dissenyats es fanservir per a controlar les poblacions d’altresinsectes. Per exemple, la bactèria klebsiellaplanticola, fou creada per a digerir residusorgànics de l’agricultura intensiva i convertir-los en metà. La seva presència alteraval’equilibri fongs-bacteris, imprescindible pera l’assimilació de nutrients per les plantes, iinutilitzava totalment alguns sòls de cultiu.

Els virus són vectors molt eficaços quepoden intercanviar àcids nucleics entre sí, oamb cèl·lules vives. Dins la natura lacapacitat de transferència genèticahoritzontal i de recombinació dels virus ésun fet conegut des de fa temps, il’enginyeria genètica ha dissenyat viruscapaços d’infectar una ampla gammad’espècies (i a l’ésser humà), que utilitzarutinàriament com a vectors de transmissió

lonats d’E.a treonina. pecuàriesgir treoninat anual de al bilió deirracional,

rocés deaquestes

toses quenals.2gènics, ests (zigots)s’integren

de l’hosteEls genss (virus).s del tronc

ar-les a unimèrics (on transferit).s animalsins amb el·lules. Méstolins s’han manera,gen dirigit.tes per a Coli quereonina a

laboratorie granja

ot produir

l guarimentenacen lacàncer, lai quística,l’obesitat,

lantamentsproducció

itat, i laífics. Elsc podrient d’òrgans

els gensl rebuig.utics, els

millorslaboratoris

La transferència de trets transgènics aorganismes vius pot dotar-los d’unavantatge competitiu que faciliti la sevainvasió de nous habitants desplaçant altresespècies. Cal tenir en compte lesdevastadores conseqüències que ha tingutla introducció d’algunes espècies exòtiquesa determinats ecosistemes. L’impacte podriaser molt més greu per als països del TercerMón, on trobem els principals centres dediversitat biològica del planeta. Els nouscultius poden contaminar genèticament elsparents silvestres, reduint la diversitatbiològica i alterant l’equilibri de l’ecosistema,ja que són espècies ferals (nodomesticades) que poden sobreviure i

de gens. És possible que un virus d’un cepinofensiu es mescli amb material genètic devirus patògens presents a organismestransgènics, incorporant-lo al propi genoma.

Al contrari del que l’enginyeriareduccionista pretén, els gens nodeterminen una funció única i invariable, niactuen aïllats del seu entorn. Un gen actuaen relació amb altres per a determinar unafunció, i a més pot amagar la presència d’unaltre gen aparentment inactiu. L’enginyeriagenètica ha produït veritables monstres perconstruir éssers vius transgènics allaboratori (porcs artrítics i mig cecs i ovellesdiabètiques).

L’EUROPA DE LES 20 LLENGÜES OFICIALSAmb la incorporació de deu estats membres nous, la Unió Europea ha passat d’onze llengüesoficials a vint. Pocs dels sis estats membres fundadors es pensaven, amb quatre llengüesoficials considerades amb plena igualtat de drets, que s’arribaria a una situació com aquesta ique amb la previsible incorporació de Romania i Bulgària el 2007 s’incrementarà amb dosidiomes més.

El tractat d’adhesió dels nous estats no ha previst cap excepció al Reglament de 1958 queva instaurar el principi general de multilingüisme integral. Així, tots els idiomes han d’estardisponibles tant per a la traducció com per a la interpretació. Totes les esmenes —desenes demilers cada any— han d’estar traduïdes a tots els idiomes o en cas contrari hi hauria el risc queun grup de la cambra o 32 eurodiputats demanessin la suspensió d’una votació.

Això fa que es prevegin uns costos lingüístics a l’Europarlament de 443 milions d’eurosl’any, molt per damunt dels 274 milions que costava el sistema vigent fins ara de traducció aonze llengües, que absorbia el 30% del pressupost de la cambra.

El parlament ha rebutjat el monolingüisme o la instauració de tres o quatre llengües detreball. Per reduir costos, ha instaurat l’ús d’idiomes pivot, és a dir llengües que s’utilitzen pertraduir d’un idioma a un altre en dues fases. Així, per exemple, per traduir del letó al grec espot passar per l’anglès, traduint del letó a l’anglès i d’aquesta llengua al grec. D’aquestamanera les 380 combinacions de traduccions possibles es poden reduir dràsticament. Laqualitat, però, se’n ressent molt. A més, també es discuteixen quines han de ser les llengüespivot i entre les opcions proposades hi figura l’esperanto.

Cal dir també que en reunions més informals sí que es redueix força el nombre dellengües que s’usen. L’any 2000 es van fer a la seu del Consell de Ministres unes 4.500reunions preparatòries de les reunions ministerials. Si s’hagués utilitzat el sistema detraducció integral en els onze idiomes, s’hagués hagut d’incrementar el pressupost fins aun 40%. Amb vint llengües, el creixement és exponencial.

S’ha comprovat que factors externs, comara la calor, la mancança de nutrients, lasequera, o un canvi a la composició del sòl,pot inhibir l’expressió de gens manipulats opotenciar-la. Tot això podria suposr lacreació de noves vies de contagi demalalties que podrien arribar a constituirautèntiques autopistes per a la propagacióde nous tipus d’organismes, amb efectesinimaginables.6

KNL

----------------------Notes

1. Campaña de Aedenat sobre IngenieríaGenética. Por una moratoria a la liberación deorganismos manipulados genéticamente.[www.nodo50.ix.apc.org/aedenat/gen/omg/01omg.HTM i 02omgHTM]2. Transgénesis: un camino para recuperarcapacidades perdidas en la evolución.[www.biomedicas.unam.mx/html/period97/sep11.htm]3. K.G. GASARYAN: Desarrollo de animalestransgénicos de alto valor biotecnológico.[www.biomedicas.unam.mx/html/period/sep2.htm]4. Clónicos y transgénicos.[www.trends.online.com/inde1506.htm]5. Ingeniería genética y mejoramiento tradicional.[www.redtercermundo.org.uy/revista/revist61/tapa14.htm]6. Campaña de Aedenat sobre IngenieríaGenética. Por una moratoria a la liberación deorganismos manipulados genéticamente.[www.nodo50.ix.apc.org/aedenat/gen/omg/01omg.HTM i 02omgHTM]

U N R E G I S T R ED E L * H O R R O R

Anne APPLEBAUMGulag. Historia de los campos de concentración soviéticos

Debate. Barcelona, 2004. 671 pàg. 25€Traducció de Magdalena Chocano

Creats el 1918 per ordre de Lenin i Trockij,els camps de concentració van serconsubstancials al règim soviètic, i l’últim vaser formalment desmantellat el 1992, mesosdesprés de la desaparició de l’URSS. Lasèrie de decrets promulgats per la cúpuladel partit bolxevic va anar configurantimplacablement la nova realitat de l’Estatcomunista, una novetat política que anysmés tard començarà a ser coneguda com atotalitària. A diferència de l’esdevingut ambels camps nazis —que han estat estudiats,denunciats, analitzats, explicats fil perranda, i que han inspirat interpretacions nonomés polítiques, sinó també, i tal vegadafonamentalment, literàries,cinematogràfiques, artístiques—, sobre elssoviètics es va construir un dens i fornitblindatge ideològic per obra del qual la sevadenúncia, o simplement que se’n fes unamera al·lusió, suposava fer el joc alcapitalisme, i s’afegia «objectivament»,donant a entendre que això era així a pesarque la intenció del denunciant no fosaqueixa.

Molt abans que es visquessin els anysque Orwell va batejar com de la guerra fredaja existia aqueixa barrera ideològica queevitava la denúncia. Paradigmàtic, enaquest sentit, és el cas de l’escriptorvagabund romanès Panaït Istrati, que a laseva tornada de l’URSS, el 1929, va servíctima d’una campanya de persecució acàrrec dels seus antics amics i admiradorsHenri Barbusse, Romain Rolland, i amb ellstota la guarda d’intel·lectuals orgànics ocompanys de viatge del comunismeoccidental, per atrevir-se a explicar el quehavia vist, una societat postrada sota elterror. Vint anys més tard no havien milloratles coses quan el Partit comunista francèsfins i tot va arribar a fer seure per difamaciódavant els tribunals de justícia VíctorKravchenko, perquè al món soviètic no hihavia camps de concentració, com a molt unsistema de reeducació pel treball, tal i com ala dècada dels trenta va afirmar Gorkidesprés de visitar-ne alguns; i tan aviat dit,Stalin va ordenar als metges que vetllavenper la precària salut de l’autor de La mareque l’enverinessin, no fos el cas que el vellguillat tornés en si. Inassequible al desànimi compromès amb la veritat abans que ambla ideologia, Albert Camus es va esforçar

que es coneguessin les denúncies delGulag, però no sempre va tenir èxit, i no vaaconseguir trobar editor per a l’excel·lenttestimoni d’un pres dels camps deconcentració comunistes, el polonès GustavHerling, que trigaria molts anys a aconseguireditar el seu Un món a part —del que fa unparell d’any s va sortir la versió castellanaen l’editorial Turpial. En les memòries deCzeslaw Milosz (Abecedario. FCE, 2003), elnobel de 1980, ja nonagenari, ens recorda

la cruenta campanya desfermada por Sartrecontra Camus, i quan aquest adduïa en laseva defensa que la crítica al totalitarismecomunista no suposava la defensa delmodel capitalista, Sartre li contestavaagudeses com aquesta: «Si no t’agrada elcomunisme ni tampoc el capitalisme,aleshores només veig un lloc per a tu: lesilles Galápagos.» En tan meravellósarxipèlag sembla que editaven els seusllibres, pel cas que se’ls feia, gents tan poc

sospitoses d’agradar-los el capitalisme comel socialista revolucionari rus Steinberg o elsanarquistes Maximoff i Volin.

Quan a la primeria dels anys setantaSoljenitsin va publicar a Occident el seuexcel·lent Arxipèlag Gulag, aleshores sí queja havien canviat una mica les coses. Maigdel 68 i tot el que va suposar i comportarhavia contribuït a netejar un poc l’horitzó,encara que a l’Estat espanyol, i per efectede la dictadura franquista, se seguianeutralitzant tota crítica al totalitarismesoviètic en l’àmbit intel·lectual progressista.A tall d’exemple podem recordar el malèvolcomentari de Juan Benet vers Soljenitsin, lapresència del qual a Occident, on va serexpulsat pel règim comunista, demostravacom de malament funcionava el Gulag...

Malgrat tot i malgré la xarxa de silenci id’omissió que s’havia llançat i que planavasobre el tema, començaren a conèixer-seels aterridors testimonis de presos delGulag. Així, les memòries i recordsd’Eugènia Ginzburg, Lev Kopelev i VarlamShalamov... han anat sortint a la llum i hanestat editades, finalment, a Rússia mateix.Però convenia un llibre com el que haconfeccionat la periodista i historiadoranord-americana Anne Applebaum, unahistòria detallada, fins on li ha estatpossible, de l’experiència penal que méstemps ha durat i a més gent ha tancat.

Efectivament, Applebaum va començarla seva investigació a finals de la dècadaanterior i va poder consultar alguns delsarxius on es guarden les sinistres dades delGulag. A més, hi ha afegit la consulta de labibliografia disponible i ha obtingut eltestimoni directe de més de vintsupervivents. Amb tot això ha sabut traçar laluctuosa història d’aquest sistema penal on,segons les seves estimacions, van anar aparar uns trenta milions de persones. Apartir d’ara ja no hi ha excuses, suposem,encara que per al comandant Fidel Castro iels seus nombrosos valedors, dirigent d’unpaís tot ell convertit en una mena de campde concentració, un lloc del qual perdefinició els seus pobladors no poden sortir,els deu seguir semblant que parlar d’aquesttrenta milions de víctimes és fer el joc alcapitalisme... Confiem que llibres com elpresent ens estalviïn seguir jugant al terror.

Ignasi de Llorens

La discriminacióCertament és injust que les lesbianes i gaisno tinguem els mateixos drets que lespersones heterosexuals. Ara bé, si lesdiscriminacions sempre són reprovables,això no vol dir que el motiu de ladiscriminació hagi de ser nec essàriamentdesitjable. Prenguem el cas del servei militarobligatori masculí. Davant d’aquest fet, hi hadues opcions: reclamar que les dones haginde fer la mili o reivindicar l’abolició del serveimilitar. De la mateixa manera, la resoluciódel greuge del matrimoni exclusivamentheterosexual pot venir per dues fites bendiferents: la consecució del matrimonihomosexual o l’abolició del matrimoni civil.

La resolució dels problemesEl matrimoni podria resoldre alguns delsproblemes que tenim les lesbianes pel fetque és una institució privilegiada legalment isocialment, és cert, però no en creariad’altres? I, d’altra banda, això és motiusuficient per a reivindicar aquesta institució?

El matrimoni és la renúncia de lacol·lectivitat a assumir la responsabilitatenvers les necessitats de les persones il’abandonament a l’àmbit privat de lesrelacions de dependència. Vídues,mestresses de casa a dedicació completa,divorciades sense recursos propis o ambfills continuen depenent econòmicamentdels seus (ex)marits. Amb el matrimoni, leslesbianes podrem començar a posar pletscontra les nostres amants perquè enspaguin una pensió quan ens separem. Ésaixò el que volem? No hauríem dereivindicar, més aviat, la responsabilitatcol·lectiva en les necessitats dedependència de les persones?1

El matrimoni és la manifestació principalde la hiperreglamentació de les relacionsentre persones adultes. Altres casos, aCatalunya, són la Llei d’Unions Estables deParella, la Llei sobre SituacionsConvivencials d’Ajuda Mútua o la Lleid’Aliments entre Parents, que fixen drets ideures en les relacions entre persones, queen molts casos no poden decidir si volenacollir-se o no a aquestes lleis —la Lleid’Unions Estables s’aplica obligatòriament ales parelles hèteros que «conviuenmaritalment»—, i que deixen a l’àmbit privatles necessitats de dependència de lespersones.

El matrimoni pot servir per a fer visiblel’existència de les lesbianes, però alhoracontribueix a fer invisible i a erosionar elsaltres tipus de relacions que establim, com

les xarxes de suport i amistat, que són unvalor positiu per a totes les dones. Elmatrimoni significa reconduir les nostresrelacions cap a la lògica heterosexual,patriarcal i matrimonial, encara que «elnostre lesbianisme té poc a veure ambaquest logos; no respon a un únic logosperquè és al marge de la racionalitat socialcomuna.»2 D’altra banda, el casament és unacte social de gran rellevància pública. Simoltes lesbianes viuen exiliades de lafamília i han d’amagar la seva opció sexuala la feina, al veïnat, etc., quantes lesbianespodrien casar-se, encara que volguessin?3

El dret que les parelles casades tenen aentrar en la vida i pertinences de l’altrapersona facilita les situacions de violènciadomèstica. Aquestes situacions també esdonen entre parelles de lesbianes id’hèteros no casades, però la llei noprotegeix els/les agre ssors/ores nocasats/ades ni tendeix a conservar lesrelacions d’amants no casats/ades de lamateixa manera que protegeix els marits itendeix a mantenir els matrimonis.4 Comque el matrimoni implica certs privilegis,reforça el fet que les persones mantinguinrelacions d’abús o explotació i pot portar aevitar iniciar una nova relació de tipusdiferent.5

Les campanyes gais pels drets no tenenen compte que les lleis també estableixendeures, que poden atemptar contra lallibertat i el benestar de lespersones. Com a exemple,al Canadà, amb l’aprovacióde la Modernization ofBenefits and ObligationsAct, les lesbianes que nodeclarin que viuen enparella podran ser acusadesde frau fiscal.6 Un altreefecte pervers de les lleis, ipoc considerat, pot serl’agreujament de la situacióeconòmica de les dones.7Així mateix no s’entén quees reivindiqui el matrimoni,lligat a uns drets, quan elnombre de persones sense

parella, sobretot dones (solteres,divorciades, vídues), augmenta cada dia.

Fins aquí hem argumentat que el dret almatrimoni homosexual no ha de sernecessàriament desitjable encara que laseva inexistència impliqui una discriminació ique el matrimoni homosexual crearia mésproblemes que no en resoldria. Es podriaestar d’acord amb això i defensar igualmentel dret al matrimoni per a les persones quevulguin casar-se. Però el matrimoni és unaobligació, no un dret.

El matrimoni assegura determinadescondicions (pensions de viduïtat, herències,habitatges socials, etc.), a més d’un estatussocial, a les persones casades, condicionsque no tenen, o tenen amb desavantatges,les persones que no volen o no podencasar-se: lesbianes i gais, personesseparades, persones sense parella. Lapressió per casar-se derivada d’aquestasituació fa del matrimoni una obligació. Ésinacceptable que les persones s’hagin decasar per poder tenir unes condicionsbàsiques de vida, i més encara ho seria enel cas de les lesbianes, que es veurienobligades a «destapar-se» mentre lalesbofòbia no para de créixer.8 D’altrabanda, a diferència d’altres contractes, elmatrimoni no és un acord privat entre duespersones, sinó que té caràcter públic i estàsubjecte a lleis que dicten i controlen elsdrets, obligacions i incidents del matrimoni,

MÉS ENLLÀ DEL MATRIMONIEn el moviment gai ha pres força la reivindicació del dret al matrimonihomosexual, que es basa en dos arguments: a) és discriminatori que esprohibeixi casar-se dues persones del mateix sexe; b) el matrimoni resoldriamolts problemes a gais i lesbianes. En aquest article volem rebatre aquestsarguments i presentar un nou enfocament de la qüestió.

MÉS ENLLÀ DEL MATRIMONI

La discriminacióCertament és injust que les lesbianes i gaisno tinguem els mateixos drets que lespersones heterosexuals. Ara bé, si lesdiscriminacions sempre són reprovables,això no vol dir que el motiu de ladiscriminació hagi de ser nec essàriamentdesitjable. Prenguem el cas del servei militarobligatori masculí. Davant d’aquest fet, hi hadues opcions: reclamar que les dones haginde fer la mili o reivindicar l’abolició del serveimilitar. De la mateixa manera, la resoluciódel greuge del matrimoni exclusivamentheterosexual pot venir per dues fites bendiferents: la consecució del matrimonihomosexual o l’abolició del matrimoni civil.

La resolució dels problEl matrimoni podria resoldre alguproblemes que tenim les lesbianesque és una institució privilegiada legsocialment, és cert, però no en d’altres? I, d’altra banda, això éssuficient per a reivindicar aquesta ins

El matrimoni és la renúncia col·lectivitat a assumir la responenvers les necessitats de les perl’abandonament a l’àmbit privat relacions de dependència. mestresses de casa a dedicació codivorciades sense recursos propis fills continuen depenent econòmdels seus (ex)marits. Amb el matrimlesbianes podrem començar a poscontra les nostres amants perqpaguin una pensió quan ens separaixò el que volem? No hauríreivindicar, més aviat, la responcol·lectiva en les necessitadependència de les persones?1

El matrimoni és la manifestació pde la hiperreglamentació de les reentre persones adultes. Altres caCatalunya, són la Llei d’Unions Estables deParella, la Llei sobre SituacionsConvivencials d’Ajuda Mútua o la Lleid’Aliments entre Parents, que fixen drets ideures en les relacions entre persones, queen molts casos no poden decidir si volenacollir-se o no a aquestes lleis —la Lleid’Unions Estables s’aplica obligatòriament ales parelles hèteros que «conviuenmaritalment»—, i que deixen a l’àmbit privatles necessitats de dependència de lespersones.

El matrimoni pot servir per a fer visiblel’existència de les lesbianes, però alhoracontribueix a fer invisible i a erosionar elsaltres tipus de relacions que establim, com

les xarxes de suport i amistat, que són unvalor positiu per a totes les dones. Elmatrimoni significa reconduir les nostresrelacions cap a la lògica heterosexual,patriarcal i matrimonial, encara que «elnostre lesbianisme té poc a veure ambaquest logos; no respon a un únic logosperquè és al marge de la racionalitat socialcomuna.»2 D’altra banda, el casament és unacte social de gran rellevància pública. Simoltes lesbianes viuen exiliades de lafamília i han d’amagar la seva opció sexuala la feina, al veïnat, etc., quantes lesbianespodrien casar-se, encara que volguessin?3

El dret que les parelles casades tenen aentrar en la vida i pertinences de l’altrapersona facilita les situacions de violènciadomèstica. Aquestes situacions també esdonen entre parelles de lesbianes id’hèteros no casades, però la llei noprotegeix els/les agre ssors/ores nocasats/ades ni tendeix a conservar lesrelacions d’amants no casats/ades de lamateixa manera que protegeix els marits itendeix a mantenir els matrimonis.4 Comque el matrimoni implica certs privilegis,reforça el fet que les persones mantinguinrelacions d’abús o explotació i pot portar aevitar iniciar una nova relació de tipusdiferent.5

Les campanyes gais pels drets no tenenen compte que les lleis també estableixendeures, que po mptar contra lallibertat i el benespersones. Com aal Canadà, amb de la ModerniBenefits and OAct, les lesbianedeclarin que parella podran serde frau fiscal.6 efecte pervers depoc considerat, l’agreujament de econòmica de leAixí mateix no s’es reivindiqui el lligat a uns dretsnombre de perso

parella, sobretot dones (solteres,divorciades, vídues), augmenta cada dia.

Fins aquí hem argumentat que el dret almatrimoni homosexual no ha de sernecessàriament desitjable encara que laseva inexistència impliqui una discriminació ique el matrimoni homosexual crearia mésproblemes que no en resoldria. Es podriaestar d’acord amb això i defensar igualmentel dret al matrimoni per a les persones quevulguin casar-se. Però el matrimoni és unaobligació, no un dret.

El matrimoni assegura determinadescondicions (pensions de viduïtat, herències,habitatges socials, etc.), a més d’un estatussocial, a les persones casades, condicionsque no tenen, o tenen amb desavantatges,les persones que no volen o no podencasar-se: lesbianes i gais, personesseparades, persones sense parella. Lapressió per casar-se derivada d’aquestasituació fa del matrimoni una obligació. Ésinacceptable que les persones s’hagin decasar per poder tenir unes condicionsbàsiques de vida, i més encara ho seria enel cas de les lesbianes, que es veurienobligades a «destapar-se» mentre lalesbofòbia no para de créixer.8 D’altrabanda, a diferència d’altres contractes, elmatrimoni no és un acord privat entre duespersones, sinó que té caràcter públic i estàsubjecte a lleis que dicten i controlen elsdrets, obligacions i incidents del matrimoni,

MÉS ENLLÀ DEL MATRIMOEn el moviment gai ha pres força la reivindicació del dret al matrihomosexual, que es basa en dos arguments: a) és discriminatori quprohibeixi casar-se dues persones del mateix sexe; b) el matrimoni resomolts problemes a gais i lesbianes. En aquest article volem rebatre aquarguments i presentar un nou enfocament de la qüestió.

MÉS ENLLÀ DEL MATRIMONI

den ate

tar de les

emesns dels pel fetalment icrearia motiutitució?

de lasabilitatsones ide lesVídues,mpleta,o amb

icamentoni, lesar pletsuè ensem. Ésem desabilitatts de

rincipallacionssos, a

NImonie esldriaests

exemple,l’aprovaciózation ofbligations

s que noviuen en acusadesUn altre

les lleis, ipot ser

la situaciós dones.7entén quematrimoni,, quan el

nes sense

independentment dels desigs de lespersones que es casen «l’Estat estableixcondicions pel que fa a la seva constitució,durada i conseqüències.»9

Reivindicant el dret al matrimoni nomésaconseguirem eixamplar el nombre depersones afectades per aquesta obligació idividir les lesbianes en «bones» i«dolentes» (les que es casen i les que no),però el que hem d’aconseguir és que deixide ser una obligació. Els d rets s’han debasar en les persones i no en les parelles.Cal adoptar les mesures necessàries perquètothom tingui les necessitats bàsiquescobertes, independentment de si es téparella o no. Per això proposem:10 a) abolirel matrimoni civil i deixar que les relacionssexuals i afectives entre persones adulteses puguin acollir a contractes (si cal,modificar la legislació sobre contractesperquè tingui en compte les diferències depoder i matisar els conceptes deconsentiment voluntari i l’autonomia de lapersona; b) protegir legalment i socialmentles relacions de cura i de dependència entreles persones; c) garantir que cada personatingui les necessitats bàsiques cobertes,independentment de si té parella o no.D’aquesta manera, el no reconeixement delmatrimoni homosexual seria comparable ala discriminació que significa que les

infantes del Regne d’Espanya no seran maireines perquè són dones o que les donesmilitars no puguin participar en combats. Elque cal és canviar de joc: enterrar lamonarquia, els exèrcits i el matrimoni.

Grup de Lesbianes Feministeswww.lesbifem.org

————————Notes

1. Martha A. Fineman. «Contract and Care».Chicago-Kent Law Review, vol. 76, núm. 3,2001. 2. De fet, les parelles... Grup de LesbianesFeministes. Barcelona, 1999. 3. És una situació semblant a la que es vaproduir als EUA a la fi de l’esclavatge, quan lespersones descendents de l’Àfrica vanaconseguir el dret-obligació d’entrar en lalògica familiar i matrimonial que ordenava lalegalitat d’aquell país. V. Katherine M. Franke.«Taking Care». Chicago-Kent Law Review, vol.76, núm. 3, 2001. 4. Claudia Card. «Against Marriage andMotherhood». Hypatia, vol. 11, núm. 3,summer 1996. 5. Law Comission of Canada. Recognizing andSupporting Close Personal RelationshipsBetween Adults. Discussion Paper, 2000. 6. Kathleen Lahey. «Don’t lie on income tax».XTRA, s.d. 7. Andrée Côté. «L’importance de respecter lesdroits des lesbiennes à l’égalité matérielle.Présentation de l’ANFD au Comité permanentde la justice et des droits de la personne».Jurisfemme, vol. 19, núm. 2, hiver 2000.8. Memòria de l’Oficina Antidiscriminatòria. Any2000. Front d’Alliberament Gai de Catalunya,2001. 9. L. Larson; J. Goltz; B. Munro, Families inCanada: Social Context, Continuities andChanges. Prentice Hall. Toronto, 2000. 10. V. Martha A. Fineman. The NeuteredMother, the Sexual Family and Other TwentiethCentury Tragedies. Routledger. London - NewYork, 1995.

MÉS ENLLÀ DEL MATRIMONI

ÍNDEX + CULTURA OBRERAHem de ressenyar la sortida de dues publicacions, una de nova (Cultura Obrera) ialtra de bregada (Índex)

DIFON

CULTURAOBRERA

Cultura Obrera. Publicació de caire llibertari ianarcosindicalista, recupera la capçalera dela històrica publicació anarquistamallorquina (1919-1936). En aquesta novaèpoca, la quarta, la periodicitat seràbimestral, tindrà vuit pàgines en format ipaper de diari, i surt al preu immillorable de20 cèntims. Ja se n’han publicat dosnúmeros: el 0, de juny i juliol, que va tenirproblemes d’impremta i per això una tímidadistribució, i l’1, d’agost i setembre, que javol escampar-se per tots els quioscos,papereries i llibreries d’arreu dels pobles del’illa. La publicació, en català, encara queamb alguns articles en castellà, està feta pera gent de Palma i de la part forana, i elstemes que tracta són d’allò més canyers(ecologia, antimilitarisme, sindicalisme,educació, moviment antitaurí, antirepressió,història, cinema, còmics, llibres...), fentespecial referència a la problemàticamallorquina. Podeu trobar la publicació al’Ateneu o fent contacte directament ambells per subscriure-us-hi, que és el que (ells)v olen, a l’apartat de correus 1566 (07080Palma), al telèfon 655104178 o a l’adreçaelectrònica <culturaobreraveu@yahoo.es>.Una publicació, com podeu veure,imprescindible i que des d’aquí desitgemuna llarga vida.

De la revista trimestral Índex, editada perl’associació cultural del mateix nom, jan’havien sortit dos números. En aquesttercer la qualitat ha millorat tant en el camp

formal (fotos i il·lustracions molt acurades)com en el de continguts (major serietat iprofessionalitat). El tema central d’aquestnúmero és una reflexió crítica sobre la ciutatde Palma des del punt de vista dels seusespais de participació (hi ha un apartat queparla de l’Ateneu). Els articles sobreMallorca hi són ben presents (Pla deCarreteres, els encants de Palma), peròtambé els forans (José Couso i l’Iraq,Prestige, Palestina, globalització), senseoblidar els culturals (relats, sexisme). Larevista surt al preu de tres euros que no éspagat, si tenim present el que ens dóna. Lapodeu trobar a l’Ateneu, als quioscos, o fentuna subscripció a l’apartat de correus 1582(07080 Palma) o a l’adreça electrònica<revistaindex@hotmail.com>. Un altrereferent cultural inexcusable i al qual tambédesitgem una llarga vida i que pugui complirsense problemes la seva periodicitat.

L O C A L :Palau Reial, 9, 2on (Ciutat)

P E R M A N È N C I E S :De dilluns a divendresde 19 a 22 hores

T E L È F O N : ( 9 7 1 ) 7 1 9 1 0 2 F A X : ( 9 7 1 ) 7 1 6 3 9 1 E - M A I L :

estelnegre@nodo50.org C O R R E S P O N D È N C I A :

Apartat de correus 156607080 Ciutat de MallorcaIlles Balears ATENEU LLIBERTARI ESTEL NEGRE

ANTI ©: Si t’interessa piratejar alguna cosa d’aquest butlletí, no te’ntallis! Això sí, no t’oblidis si és possible de citar-ne la font d’informació.

L’Ateneu Llibertari Estel Negre només es responsabilitza dels articlessense firma o dels signats expressament per aquest col·lectiu. Les altrescol·laboracions, personals o de grups, signades amb noms reals oficticis, són responsabilitat exclusiva dels seus autors.

LLEGEIX, AJUDA I DIFON EL BUTLLETÍ ESTEL NEGRE: Això que tens a lesmans no és cap objecte de consum. Si ja l’has llegit, no el llancis, passa’la algun o alguna col·lega. També us hi podeu subscriure per 12 númerosfent-nos arribar 6 € (o 12 € si voleu fer una subscripció de suport) inosaltres us enviarem el butlletí a ca vostra.

———————————————————————————————————

A S S E M B L E E SAteneu Llibertari Estel Negre: dijous a les 20.30 hores a l’Ateneu———————————————————————————————————

CNT-AIT: dimarts a les 20.30 hores a l ’Ateneu==============================================================U N A F O R M A D E C O L · L A B O R A REl Butlletí Estel Negre és obert a tothom. Desitgem i volem que tots i totes hi

col·laboreu amb articles, notícies, comentaris, dibuixos, etc.,i també en la seva distribució i difusió. Enrotlleu-vos-hi!

==============================================================A L T R A F O R M A D E C O L · L A B O R A RAmb aquest butlletí, i amb l’Ateneu en general, hi podeu col·laborar d’unaforma econòmica, imprescindible per al seu funcionament, ingressant les

quantitats que vulgueu en el compte corrent de La Caixa número2100-0150-66-0103123620.

Sabem que aquestes retxes seran ben acollides,per la qual cosa us adonem les gràcies per endavant. Salut!

L O C A L :Palau Reial, 9, 2on (Ciutat)

P E R M A N È N C I E S :De dilluns a divendresde 19 a 22 hores

T E L È F O N : ( 9 7 1 ) 7 2 6 4 6 1 F A X : ( 9 7 1 ) 7 1 6 3 9 1 E - M A I L :

estelnegre@nodo50.org C O R R E S P O N D È N C I A :

Apartat de correus 156607080 Ciutat de MallorcaIlles Balears