La diversitat dels éssers vius - xtec.cat estiu/feines_estiu_3a_avaluacio... · Proves de...

63

Unitat 7 • L’evolució

Ed

itoria

l Cas

als

• Mat

eria

l fot

ocop

iab

le •

La d

iver

sita

t del

s és

sers

viu

s

La diversitat dels éssers vius

1. Omple els buits d’aquest text amb el terme que correspongui: fèrtil, espècies, diversitat, espècie, reprodu-ir, biodiversitat i esculls coral·lins.

«Una __________ és el conjunt d’individus que es poden ____________ entre ells i originar descendència _________, és a dir, que també es pot reproduir. La _____________ és la varietat d’___________ de la natura, d’una regió geogràfica o d’un lloc concret. Els ____________________ i les selves tropicals són els dos ecosistemes de més ______________ coneguts.»

2. Observa aquestes fotografies i digues quins d’aquests animals pertanyen a la mateixa espècie i quins no, i justifica-ho.

Dàlmata Ase Fox-terrier Cavall

________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

3. Relaciona els termes de les dues columnes.

1. Raça A. Conjunt d’individus que es poden reproduir entre ells i tenir descendència fèrtil.

2. Espècie B. Descendent estèril que prové de l’encreuament de dos indi-vidus d’espècies diferents.

3. Híbrid estèril C. Ecosistema amb una gran diversitat d’espècies.

4. Escull coral·lí D. Cadascun dels grups en què es pot dividir una espècie, que té individus amb unes característiques diferencials que es perpetuen per herència.

4. Què és la biodiversitat? ________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Ara posa un exemple d’un ecosistema amb molta diversitat i d’un amb poca diversitat.________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

07_diversitat_BG4.indd 63 17/05/12 15:24

64

Unitat 7 • L’evolucióE

dito

rial C

asal

s • M

ater

ial f

otoc

opia

ble

• E

volu

ció

i teo

ries

evol

ucio

nist

es

Evolució i teories evolucionistes

1. Construeix la definició d’evolució amb aquests fragments: mitjançant l’acumulació de petites modificacions favorables; al llarg de milions d’anys; és el procés de transformació; que han anat apareixent; d’unes espè-cies en unes altres; generació rere generació.

Evolució: ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

2. Relaciona amb fletxes cada un d’aquests naturalistes amb la teoria que va exposar:

1. Linné A. La teoria sobre l’origen de les espècies.

2. Cuvier B. La fixació de les espècies o fixisme.

3. Lamarck C. La immutabilitat de les espècies.

4. Darwin D. L’evolució lamarckiana.

3. A continuació tens diferents punts en què es basen les diferents teories evolucionistes. Indica en cada cas si pertanyen a l’evolució lamarckiana (L), a l’evolució darwinista (D) o al neodarwinisme (N). [Pot ser que alguns dels punts pertanyin a més d’una teoria.]

L D N

A. La variabilitat de la descendència es deu a les recombinacions genètiques, les mutacions, l’agrupació a l’atzar dels cromosomes en els gàmetes i la unió dels gàmetes també a l’atzar.

B. Es produeix una selecció natural dels éssers vius.

C. Es produeix una herència dels caràcters adquirits.

D. Hi ha un nombre molt elevat de descendents.

E. Hi ha un aïllament reproductiu de les poblacions.

F. Hi ha una força interna que impulsa l’organisme cap a la complexitat.

G. En la descendència sempre es produeix una gran variabilitat.

H. La funció crea l’òrgan o l’anomenada llei de l’ús i el desús.


65


Ed

itoria

l Cas

als

• Mat

eria

l fot

ocop

iab

le •

Evo

luci

ó i t

eorie

s ev

oluc

ioni

stes

4. El gradualisme geològic defensa que els processos geològics no es deuen a catàstrofes sobtades sinó que segueixen un procés lent i continuat. Segons això:

a Sobre quin dels naturalistes dels exercicis anteriors va tenir influència?_____________________________________________________________________________________

b Per què considerava aquest naturalista que l’evolució també era gradual? __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

5. Digues quines d’aquestes característiques són heretables i quines no: uns malucs amples des del naixement; molta resistència a l’hora de nedar llargues distàncies; el nas molt gros; una bona punteria en el tir al blanc; la capacitat d’encistellar moltes pilotes; el color dels ulls blaus; els ossos forts i resistents; cuinar molt bé.

Heretables

No heretables

Segons la classificació que has fet, quina de les teories que has vist creus que no és certa?________________________________________________________________________________________

6. Ara que ja coneixes una mica més les teories evolucionistes, explica com van aparèixer les girafes segons:

Cuvier________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Lamarck______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Darwin______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

7. A partir de la situació següent:

«Tenim un ramat d’ovelles que dividim en dues poblacions. Una de les poblacions la portem a una zona d’alta muntanya aïllada geogràficament i l’altra a una zona, també aïllada, on viu un grup de llops.»

Explica què haurà passat en les dues poblacions al cap d’unes quantes generacions:

a Segons Lamarck________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

b Segons la teoria sintètica o neodarwinisme ________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


66


dito

rial C

asal

s • M

ater

ial f

otoc

opia

ble

• P

rove

s d

e l’e

volu

ció

Proves de l’evolució

1. Completa aquest quadre sobre les proves paleontològiques: diversitat creixent; hi ha fòssils que tenen característiques combinades d’espècies molt diferents, anomenades formes intermèdies o de transició; els fòssils més antics són dels organismes més senzills i els més nous es van tornant més complexos.

Complexitat creixent

Com més antiguitat tenen els fòssils, menys diversitat es troba, i com més nous són, més diversitat d’espècies apareixen.

Formes intermèdies

2. Completa les definicions que tens a continuació amb aquests termes: molècules, estructures, allunyades, incomunicades, distribució, inferiors, semblança, embrions i bioquímics.

Proves embriològiques: estan basades en l’estudi dels ____________. S’observa que els dels organismes superiors presenten ____________ pròpies dels organismes _____________, que després desapareixen.

Proves bioquímiques: es basen en la _________ entre les _____________ dels organismes i entre els pro-cessos ______________ que s’hi produeixen.

Proves biogeogràfiques: es basen en l’estudi de les àrees de ___________________ dels organismes. Com més _______________ i ________________ estan les dues zones, més diferents són la seva flora i fauna.

3. Indica a sota de cada imatge si es tracta d’animals placentaris o marsupials, i després indica quin tipus de proves expliquen aquesta diversitat i com ho fan.

________________________________________________________________________________________

4. Relaciona amb fletxes cada explicació amb el seu concepte:

A. La seva estructura interna és igual o molt semblant, però poden fer funcions diferents.

1. Endemisme

B. Es basen en l’estudi comparat de l’estructura anatòmica dels diferents grups d’éssers vius.

2. Òrgans vestigials

C. Espècies que només viuen en una àrea molt petita, de vegades de només uns quants quilòmetres quadrats.

3. Òrgans anàlegs

D. Són els òrgans que tenen una estructura interna molt diferent, però que fan una mateixa funció.

4. Proves anatòmiques

E. Són aquells òrgans que no fan cap funció i si s’extirpen no afecta l’activitat de l’ésser viu.

5. Òrgans homòlegs


67


Ed

itoria

l Cas

als

• Mat

eria

l fot

ocop

iab

le •

L’es

pec

iaci

ó

L’especiació

1. Quina diferència hi ha entre l’aïllament geogràfic i l’aïllament no geogràfic de dues poblacions? ________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

2. Construeix l’explicació dels tres tipus d’aïllaments no geogràfics: que els mascles i les femelles ja no s’atra-uen per aparellar-se; té lloc quan dues poblacions que s’han separat temporalment han adquirit formes o grandàries tan diferents; es produeix quan dues poblacions s’han acostumat a viure en ambients diferents; es produeix quan dues poblacions que s’han separat temporalment han adquirit comportaments reproduc-tius tan diferents; com que no coincideixen, no es reprodueixen entre ells; que ja és impossible que es produeixi la còpula entre ells.

- Aïllament ecològic: __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

- Aïllament etològic: ___________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

- Aïllament mecànic: __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

3. Indica en cada cas quin tipus d’aïllament és: geogràfic (G), ecològic (EC), etològic (ET) o mecànic (M).

G EC ET MA. Una població de cabres viu a la vall i una altra, a dalt les muntanyes.

B. Una població d’óssos viu al pol Nord i una altra, als Pirineus.

C. Una població d’ocells fa un ritual d’aparellament molt diferent del d’una altra.

D. Una població de conills viu a la part sahariana del Marroc i una altra, a la serralada de l’Atles.

E. Una població d’ocells s’alimenta de les llavors d’una planta i una altra, de les llavors d’un arbre.

F. Una població de gossos és molt més gran que una altra.

G. Les banyes d’una població de rens són molt diferents de les banyes d’una altra.

H. Una població d’arbres viu en un terra àcid i una altra, en un terra més bàsic.

4. Llegeix aquest text i explica com poden afectar l’especiació les variacions del medi ambient.

«Els canvis que es donen a la natura poden ser sobtats, com una inundació o una erupció volcànica, però generalment són lents i progressius, com els canvis climàtics o el desplaçament de les plaques litosfèriques.»

Aïllament geogràfic: ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Aïllament ecològic: ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Aïllament etològic: _______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


68


dito

rial C

asal

s • M

ater

ial f

otoc

opia

ble

• E

l con

trol

de

l’evo

luci

ó p

er l’

hom

e: s

elec

ció

artif

icia

l i e

ngin

yeria

gen

ètic

a. L

’orig

en d

els

hom

ínid

s

El control de l’evolució per l’home: selecció artificial i enginyeria genètica

1. Omple els buits que hi ha en aquest text amb els termes següents: artificial, enginyeria genètica, gens, natural, ésser humà i organisme transgènic.

«Des de l’origen de la vida, la selecció _____________ ha actuat com a motor de l’evolució. Més tard, l’______________ va començar a intervenir cada cop més en el procés evolutiu mitjançant la selecció _____________. Els avenços actuals han permès una intervenció encara més directa sobre els mecanismes evolutius, mit-jançant l’___________________. Aquesta tècnica permet modificar les característiques genètiques intro-duint _________ d’un organisme en un altre. L’organisme receptor s’anomena ____________________.»

2. Classifica les diferents situacions segons si consideres que són avantatges o inconvenients de l’aplicació de l’enginyeria genètica: desaparició de les formes salvatges de determinats organismes; cura de malalties genètiques i hereditàries; creació de conreus resistents a plagues; control d’uns humans sobre d’altres a l’hora de seleccionar persones per a un lloc de treball, per ser admès en una mútua sanitària...; producció d’aliments amb millors característiques nutricionals; augment de la producció i la qualitat dels productes animals i vegetals; desaparició irrecuperable d’espècies.

Inconvenients Avantatges

L’origen dels homínids

1. Col·loca a sota de cada grup de l’evolució dels primats les seves característiques: no tenen locomoció bí-peda; musell i aspecte de gos; no produeix eines; orificis nasals molt junts; mamífer amb el polze anteposat; cara semblant a l’homínida; camina sobre dues cames; primats amb cervell molt desenvolupat i aspecte de mico o humà; produeix eines; orificis nasals separats.

Primats Simis Mones del Nou Món Mones del Vell Món Simis amb musell

Simis sense musell Hilobàtids i pòngids Homínids Gènere

Australopithecus Gènere Homo


69


Ed

itoria

l Cas

als • M

ater

ial f

otoc

opia

ble

• La

his

tòria

evo

lutiv

a d

els

hom

ínid

s

La història evolutiva dels homínids

1. En el procés d’hominització dels primats superiors fins a adquirir les característiques humanes hi va haver un conjunt de canvis. Els més importants van ser tres: el bipedisme, l’augment de la capacitat cranial i l’aparició del llenguatge. Explica què va comportar cada un d’aquests canvis. ________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

2. Identifica cada imatge amb el tipus d’homínid al qual pertany: Homo erectus, Homo sapiens neandertha-lensis, Australopithecus, Homo sapiens sapiens i Homo habilis.

3. Ordena la seqüència d’aparició dels nostres avantpassats:

4. Relaciona les diferents característiques amb l’homínid corresponent:

1. Homo habilis A. Va aparèixer fa uns 130 000 anys. Tenia una capacitat cranial mitjana superior a 1 100 cm3. El seu crani no està allargat cap enrere.

2. Australopithecus B. Era baix, menys d’1,30 m, amb una capacitat cranial de 520 cm3 a 750 cm3. Tenia locomoció bípeda i fabricava instruments de pedra.

3. Homo sapiens neanderthalensis C. Tenia una capacitat cranial de 800 cm3 a 1 300 cm3. Fa-bricava eines d’os i pedra. Era caçador i recol·lector i coneixia la utilització del foc.

4. Homo erectus D. Tenia l’aparença d’un ximpanzé que podia caminar dret. No fabricava instruments i el crani era d’uns 300-540 cm3.

5. Homo sapiens sapiens E. Era més baix que l’Homo sapiens sapiens però molt més robust. El crani, de 1 500 cm3, era allargat cap enrere. Era recol·lector i caçador i enterrava els seus morts.

Homo erectusHomo sapiens

neanderthalensisHomo habilis Australopithecus


70


dito

rial C

asal

s • M

ater

ial f

otoc

opia

ble

• L’

orig

en d

e la

vid

a

L’origen de la vida

1. Ordena correctament els diferents esdeveniments que sembla que van tenir lloc en l’aparició de la vida a la Terra:

A. Algunes molècules orgàniques es van agrupar i van formar estructures semblants a membranes cel·lulars o que contenien informació biològica.

B. Es va començar a alliberar molt oxigen a l’atmosfera, que es va tornar oxidant.

C. Els complexos moleculars van quedar envoltats per membranes i van formar la primera cèl·lula: procariota, hete-ròtrofa i anaeròbica.

D. Hi havia molta activitat volcànica que alliberava grans quantitats de gasos que van formar l’atmosfera primitiva.

E. Les cèl·lules aeròbiques (cianobacteris) van desplaçar les cèl·lules anaeròbiques.

F. El refredament del planeta va comportar que els gasos es condensessin, formessin núvols i produïssin grans pluges que van arrossegar els compostos orgànics cap als llacs i mars i que van donar lloc a l’anomenat brou primitiu.

G. Quan va augmentar el nombre de cèl·lules, la competència per l’aliment va potenciar l’aparició de cèl·lules autò-trofes fotosintètiques.

H. Aquests gasos, sotmesos a les radiacions ultraviolades, les descàrregues elèctriques i les radiacions còsmiques van originar els compostos orgànics.

I. A partir de l’oxigen de l’atmosfera es va originar la capa d’ozó, que protegia de les radiacions, cosa que va perme-tre la colonització del medi aeri.

2. Construeix l’explicació de les dues teories que tens a continuació amb els fragments següents: en lloc de digerir les cèl·lules que capturaven; grans cèl·lules procariotes sense paret cel·lular que; la vida va arribar a la Terra; les incorporaven en simbiosi; en forma de bacteris continguts en asteroides de gel; les cèl·lules eucariotes es van originar a partir de; que van impactar contra el planeta.

La teoria de la panspèrmia diu que ___________________________________________________________________________________________________________________________________________________

La teoria de l’endosimbiosi diu que __________________________________________________________________________________________________________________________________________________

3. Segons la teoria de l’endosimbiosi que has definit abans, respon:

a D’on provenen els cloroplasts?____________________________________________________________b A què van donar lloc els bacteris aeròbics?__________________________________________________c Com apareix el nucli de les cèl·lules eucariotes? _____________________________________________


73

Unitat 8 • La dinàmica dels ecosistemes

Ed

itoria

l Cas

als

• Mat

eria

l fot

ocop

iab

le •

L’es

truc

tura

de

l’eco

sist

ema

L’estructura de l’ecosistema

1. Ordena aquests fragments per aconseguir la definició d’ecosistema: i per les seves característiques fisico-químiques; és el conjunt format per les poblacions de diferents espècies; és a dir, és el conjunt format per la biocenosi i el biòtop; que viuen interrelacionades en un determinat lloc.

Un ecosistema ___________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

2. Classifica els elements següents segons si pertanyen al biòtop o a la biocenosi: moneres, substàncies mi-nerals, energia, plantes, fongs, substrat, protoctists, animals, medi i condicions ambientals.

Biòtop Biocenosi

Segons la classificació que has fet, identifica cada explicació:– El lloc on viuen els éssers vius, amb les seves condicions fisicoquímiques s’anomena ______________.– Les poblacions de les diferents espècies que conviuen i les relacions biòtiques que s’estableixen entre

elles rep el nom de _______________.

3. Relaciona amb fletxes cada concepte amb la seva explicació:

1. Factor ecològic A. Conjunt d’estratègies que desenvolupa una espècie per sobre-viure. Equival a l’ofici o funció de l’espècie en l’ecosistema.

2. Hàbitat B. Qualsevol element de l’ecosistema que pot actuar o influir sobre els éssers vius que formen la comunitat.

3. Nínxol ecològic C. Conjunt de llocs on viu o podria viure una espècie determinada.

4. Factor limitant D. Factor amb un rang de tolerància més estret i que imposa més restriccions per a la supervivència d’una espècie.

4. A partir d’aquesta imatge, identifica:

a Quin és l’hàbitat on viu aquest animal? ___________________________________

b Quin és el seu nínxol ecològic? _________________________________________

c Quin és el factor limitant? ______________________________________________


74

Unitat 8 • La dinàmica dels ecosistemesE

dito

rial C

asal

s • M

ater

ial f

otoc

opia

ble

• L’

ener

gia

i la

mat

èria

del

s ec

osis

tem

es

L’energia i la matèria dels ecosistemes

1. Identifica a quin tipus de radiació que ens arriba del Sol es refereix cada explicació que hi ha al quadre: radiacions lluminoses, radiacions ultraviolades i radiacions infraroges.

Són de longitud d’ona curta i tenen molta energia. Poden afectar l’ADN de la pell i originar càncer.

Són de longitud d’ona llarga i amb molt poca energia. Sobretot aporten escalfor.

Són de longitud d’ona i energia mitjanes. Juntes formen la llum blanca i, per separat, els colors.

2. Completa aquest text amb el terme corresponent: gasos, atmosfèric, espai, infraroja, solar i temperatura.

«L’efecte hivernacle és un fenomen ____________ natural que permet mantenir la _____________ del pla-neta. Gran part de l’energia _________ que arriba a la superfície de la Terra retorna a l’__________, però una part de la radiació ____________ (calorífica) que emet la superfície terrestre escalfada pel Sol queda retinguda pels __________ de l’atmosfera.»

3. Identifica els nombres dels esquemes amb els termes que tens a continuació i posa un títol a cadascun:

A. Herbívors; vegetals; diòxid de carboni; organismes del sòl; carnívors; sals minerals; aigua.B. Energia química; vegetals; carnívors; energia solar; energia perduda: calor, activitats, etc; energia quí-

mica; herbívors.

1

3 5

6

7

B

1. __________________

2. __________________

3. __________________

4. __________________

5. __________________

6. __________________

1 2

3

5


75


4. Completa aquesta definició dels cicles biogeoquímics amb els termes següents: elements, descompone-dors, orgànica, rutes, inorgànica i animals.

«Els cicles biogeoquímics són les _________ que segueixen els ___________ químics quan passen de formar matèria _____________ (aigua, diòxid de carboni i sals minerals) a constituir la matèria ____________ de les plantes, després dels ___________ i, posteriorment, tornen a formar matèria inorgànica gràcies a l’acció dels ________________ (fongs i bacteris).»

5. Omple els espais buits del cicle de l’hidrogen i l’oxigen amb aquests termes: terra, hidrogen amb matèria orgànica, diòxid de carboni, aigua i oxigen.

Cicle del carboni

Dipòsits de carbó

(5)(2) Milers d’anys

(3)

Diòxid de carboni

HerbívorsIngesta Ingesta

Sals minerals i aigua

Combustió

Respiració cel·lular (4)

6. Omple els espais buits del cicle del carboni amb aquests termes: carnívors, activitat volcànica, descompo-nedors, dipòsits de petroli i vegetals.

Cicle de l’hidrogen i l’oxigen

Diòxid de carboni

(5)

+

Precipitacions

Atmosfera

Aigua i sals minerals

(1)

(4)

(3)

(2)

Respiració cel·lular

Fotosíntesi

Fotosíntesi

Mort


76


dito

rial C

asal

s • M

ater

ial f

otoc

opia

ble

• L’

ener

gia

i la

mat

èria

del

s ec

osis

tem

es

7. Posa al costat de cada pas, si pertany al cicle del nitrogen (CN) o al del fòsfor (CF). Després, ordena’ls.

CN CF

A. Quan les cèl·lules utilitzen aquests compostos per obtenir-ne energia, formen ions fosfat, que són excretats i després tornen a ser absorbits per les plantes.

B. Quan les cèl·lules utilitzen aquestes proteïnes per obtenir-ne energia, amb els àtoms de nitrogen formen amoníac i urea, que són excretats a l’aigua i al sòl.

C. En la fotosíntesi, els àtoms de fòsfor que formen els ions fosfat dissolts en aigua passen a consti-tuir àcids nucleics i fosfolípids de plantes i algues.

D. Després, quan són digerides pels animals, formen part de les seves proteïnes.

E. Durant la fotosíntesi, els àtoms de nitrogen que componen els ions nitrat dissolts en aigua passen a constituir proteïnes de plantes o algues.

F. Després, quan són digerits pels animals, els àtoms de fòsfor passen a compondre els àcids nu-cleics i els fosfolípids animals.

G. A partir dels excrements i els cadàvers, els bacteris transformadors produeixen nitrats que poden absorbir les plantes.

Ordre del cicle del nitrogen: ________________________________________________________________

Ordre del cicle del fòsfor: __________________________________________________________________

8. Identifica a quin nivell tròfic pertany cada un dels éssers vius que mostren les il·lustracions: consumidor secundari o carnívor, productor, consumidor terciari o superdepredador, descomponedor i consumidor primari o herbívor.


77


9. Intenta muntar una petita xarxa tròfica a partir d’aquests éssers vius posant les fletxes que els relacionen. Després, respon a les preguntes que hi ha a continuació.

a Quins són els éssers vius que es troben a la part baixa d’una xarxa? A quin nivell tròfic pertanyen?____________________________________________________________________________________

b Quins són els éssers vius que es troben a la part alta d’una xarxa? A quin nivell tròfic pertanyen?____________________________________________________________________________________

c Escriu tres cadenes tròfiques de la xarxa anterior.____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

d Què passaria dins la xarxa si desaparegués el cargol? I si desapareguessin la ginesta i la dent de lleó? Raona la resposta.____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

10. Segons el que has treballat en els exercicis anteriors, completa aquestes frases:

– Una xarxa tròfica és ___________________________________________________________________

– En canvi, la representació lineal de la relació alimentària que s’estableix entre els organismes d’un ecosistema en què cadascú s’alimenta del precedent i és aliment del següent, s’anomena ____________________________________________________________________________________________.

11. Relaciona cada concepte amb la seva explicació:

1. Biomassa A. És la relació entre producció i biomassa. Així, els organismes més petits, de vida més curta i reproducció ràpida, són els que en tenen més.

2. Producció B. És la massa d’éssers vius per unitat de superfície (en els eco-sistemes terrestres) o de volum (en els ecosistemes aquàtics).

3. Productivitat C. És l’augment de biomassa per unitat de temps. És important perquè és la quantitat de matèria orgànica que cada nivell trò-fic posa a disposició del nivell següent.

guineu

àguila

cargol

conill

eriçó

saltamartí

dent de lleóginesta

llangardaix


78


dito

rial C

asal

s • M

ater

ial f

otoc

opia

ble

• La

suc

cess

ió e

colò

gic

a

La successió ecològica

1. Relaciona i ordena els passos que es produeixen en una successió ecològica. Després, respon a les pre-guntes que hi ha a continuació:

1. Predominen els arbusts i els matolls.

A.

2. Al final perduren els roures i les alzines.

B.

3. Els líquens i les molses colonitzen la roca i la degraden, i s’inicia la formació del sòl.

C.

4. Apareixen herbes i arbusts.

D.

5. Roca mare inalterada.

E.

6. Colonitzen els pins i els pollancres.

F.

a Quin tipus de successió ecològica s’ha produït? Per què? Raona la resposta._____________________________________________________________________________________

b Quant temps tarda a produir-se tota aquesta successió?_____________________________________________________________________________________


79


Ed

itoria

l Cas

als

• Mat

eria

l fot

ocop

iab

le •

Pro

ble

mes

med

iam

bie

ntal

s i l

’exp

lota

ció

del

s ec

osis

tem

es

Problemes mediambientals i l’explotació dels ecosistemes

1. Ordena els passos que es produeixen en la reducció de la capa d’ozó pels clorofluorocarbonis (CFC):

A. El monòxid de clor es combina amb un àtom d’oxigen i allibera l’àtom de clor.

B. A l’estratosfera, els CFC alliberen, per acció dels raigs ultraviolats, àtoms de clor.

C. L’àtom de clor es combina de nou amb una altra molècula d’ozó que també es descompondrà, i així succes-sivament (reacció en cadena).

D. Els CFC alliberats a l’aire pugen molt lentament a l’atmosfera.

E. Les molècules d’ozó es combinen amb els àtoms de clor i formen oxigen i monòxid de clor.

2. Indica què està passant en cada part del dibuix: formació de núvols àcids; transformació en àcid nítric i àcid sulfúric; pluja àcida; acidificació de les aigües continentals; transport pel vent; monòxid de nitrogen i diòxid de sofre; dificultats en l’absorció de les arrels, caiguda de les fulles i mort de la planta.

3. Indica si les afirmacions següents són vertaderes o falses; en aquest últim cas, corregeix-les.

V F

a La capa d’ozó se situa a la mesosfera.

b Els compostos que procedeixen de la combustió del petroli i del carbó s’anomenen contaminants se-cundaris.

c Un dels gasos causants de la pluja àcida és l’àcid sulfúric.

d La disminució del gruix de la capa d’ozó és deguda principalment a l’acció del monòxid de carboni.


80


dito

rial C

asal

s • M

ater

ial f

otoc

opia

ble

• P

rob

lem

es m

edia

mb

ient

als

i l’e

xplo

taci

ó d

els

ecos

iste

mes

4. Indica en cada cas quina n’és la problemàtica mediambiental responsable: la disminució de la capa d’ozó (CO) o la pluja àcida (PA).

CO PA

1. Disminució de les defenses immunitàries.

2. Contaminació de les aigües continentals.

3. Desgast de les façanes, escultures i obres públiques.

4. Problemes de visió.

5. Càncers de pell.

6. Dificultats en l’absorció de les arrels.

7. Alteracions en l’ADN.

8. Caiguda de les fulles i mort de la planta.

5. Indica la seqüència correcta dels tractaments que ha de seguir l’aigua contaminada en una planta depu-radora per depurar-la i extreure’n fins i tot algun benefici:

A. Si els fangs són rics en matèria orgànica se sotmeten a una digestió anaeròbica en dipòsits tancats.B. A continuació es realitza un procés biològic, amb bacteris aerobis que digereixen el 90% de la matèria

orgànica biodegradable de l’aigua residual.C. Finalment, els residus secs i compactats es porten a l’abocador o es fan servir com a adobs als camps

de cultiu.D. Es fa un procés amb compostos químics que formen agregats insolubles que precipiten al fons dels tancs

de decantació.E. Els residus que queden s’assequen i es compacten.F. L’aigua passa per uns tancs de decantació, on sedimenten les restes sòlides.G. S’acumulen fangs, que s’han de retirar constantment.

6. Classifica cadascuna de les problemàtiques següents amb el tipus de sobreexplotació que la produeix: alta erosió del sòl; destrucció d’invertebrats que viuen al fons marí; pèrdua de biodiversitat; necessitat d’adobar el sòl; captura i mort d’espècies no comercials; empobriment del sòl; augment de la desertificació.

Monocultius Tala excessiva Activitat d’extracció dels ecosistemes marins


81


Ed

itoria

l Cas

als

• Mat

eria

l fot

ocop

iab

le •

L’ed

ucac

ió m

edia

mb

ient

al i

la c

onse

rvac

ió d

els

ecos

iste

mes

L’educació mediambiental i la conservació dels ecosistemes

1. Relaciona cada acció amb la problemàtica mediambiental principal que provoca o potencia: destrucció d’hàbitats; excés de residus sòlids; pesticides; excés de pesca; extinció d’espècies; escalfament del pla-neta; degradació dels camps de cultiu; salinització d’aigües de reg; contaminació atmosfèrica urbana; excés de tala d’arbres; agents infecciosos; reducció de la capa d’ozó; substàncies químiques tòxiques; productes industrials perillosos; degradació dels hàbitats; pluja àcida; disminució de reserves d’aigua.

Problemes mediambientals Accions que els provoquen

Contaminació de les aigües

Residus

Disminució de la biodiversitat

Contaminació atmosfèrica

Problemes amb el subministrament d’aliments i altres recursos

2. Completa aquest text amb els termes següents: futures, humà, sostenible, medi ambient, naturals i actuals.

«S’entén per desenvolupament _____________ aquell tipus de desenvolupament __________ que és capaç de satisfer les necessitats _____________ tenint em compte el _______________, és a dir, sense compro-metre els recursos ____________ i les possibilitats de desenvolupament de les generacions _____________.»

3. La regla de les 3R és una norma senzilla que ens permet cuidar el medi ambient. Les tres accions que s’han de realitzar són reduir, reutilitzar i reciclar. Identifica l’explicació de cada una d’aquestes accions:

Es tracta d’utilitzar els productes que tenim fins que ja no serveixin i després, si es pot, utilitzar-los per a altres finalitats.

Es tracta de separar els residus perquè puguin servir després per elaborar nous productes.

Es tracta de reduir el consum d’aigua, d’energia, d’envasos i de productes tòxics.


La diversitat dels éssers vius - xtec.cat estiu/feines_estiu_3a_avaluacio... · Proves de...

Documents

Transcript of La diversitat dels éssers vius - xtec.cat estiu/feines_estiu_3a_avaluacio... · Proves de...