núm

40

La dimensió africana d’IberoamèricaLa dimensió africana d’Iberoamèrica

PERIODICITAT: TrimestralFebrer 2009Autor: Luis Beltrán, director, Cátedra UNESCO de Estudios Afroiberoamericanos, Universidad deAlcalá i Luz María Martínez Montiel, presidente Afroamérica-México.Edita: Direcció General de Cooperació,

Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigracióhttp://dgcooper.caib.esCoordinació: Mitjans de comunicació S.L.Disseny i maquetació: Antonia N. Pérez, Maria Perelló i Dori HernándezDirecció: Carretera de Valldemossa, Km. 7,4. Parc Bit, Edifici Lleret.Codi Postal: 07121. PalmaImprimeix: Jorvich S.L.Dipòsit legal: PM-503/2005

2

ÍNDEX

1. Una omissió inacceptable i injusta ....................................................................................4

2. El context iberoamericà..........................................................................................................8

3. Escenaris de la història ........................................................................................................10

4. La ruta de l’esclau: el tràfic atlàntic..................................................................................13

5. L’esclavatge a Hispanoamèrica..........................................................................................20

6. La població d’estirp africana, portadora de cultura ..................................................30

7. La població afrodescendent iberoamericana té diversos orígens ......................31

8. Afrodescendents davant la discriminació i la igualtat..............................................32

9. Llengua i africanía ..................................................................................................................32

10. Literatura afrohispànica i afrobrasilera ..........................................................................35

11. Sincretisme religiós afroiberoamericà............................................................................37

12. Música, instruments i ball ..................................................................................................41

13. Arts plàstiques ........................................................................................................................45

14. Flux i reflux: Àfrica subsahariana-iberoamèrica..........................................................45

15. Reconeixement de l’africanía ............................................................................................46

16. Àfrica i Iberoamèrica a l’inici del tercer mil·lenni ......................................................46

3

4

1. UNA OMISSIÓINACCEPTABLE I INJUSTA

Després de més de cinc segles, unsilenci, una omissió, una exclusió i finsi tot una negació sembla que encaraenvolten tot quant es refereix alconeixement de la història i de la rea-litat social i cultural dels països ameri-cans de parla espanyola i portuguesa.

Es tracta, ni més ni menys, de l’intentd’eliminar una de les tres arrels queconformen aquestes nacions, senseles quals la seva percepció corre elperill de no estar ben fonamentada i,per tant, de no ser tan correcta comnecessàriament hauria de ser.

En concret, ens referim a la invisibilitatde l’africanía o bagatge de l’Àfricanegra a l’Amèrica hispanoparlant, apesar que la presència africana la tin-guem freqüentment davant nosaltres,i que es manifesti amb més o menysintensitat, com a experiència del pre-sent i/o del passat, com ara el fet quealmenys un 30 % de la població ésafrodescendent i que perduren, fins itot com a símbols de la identitatnacional, elements culturals d’origensubsaharià. És cert que quan Cristòfor Colom vadesembarcar a les Antilles el 1492 esva produir, efectivament, una trobadaentre dues civilitzacions, l’europea i laindoamericana, la qual cosa podriaexplicar parcialment l’existència d’a-questa omissió. Però uns quants anysmés tard s’hi incorporarà un nou ele-ment poblacional que inclourà unatercera civilització, la negroafricana.D’aquesta manera ens situam davantl’encontre de tres grans protagonistes

de la història i de la realitat iberoame-ricanes.

Per això, no es pot continuar amb unabena als ulls a l’hora de les memòriescol·lectives o del progrés del coneixe-ment, i continuar ignorant fets i reali-tats que són fruit de la participacióafricana a la formaciód’Hispanoamèrica, especialment sitenim present les més que dures con-dicions en què arribaren i visquerenaquests contingents humans, forçatsa ser mà d’obra esclava.

Per les raons adduïdes, urgeix reco-nèixer i rehabilitar l’africanía, perquèla situació actual resulta científica-ment inacceptable i èticament injustai, més greu encara, continua nodrint

5

prejudicis i estereotips que sostenenpràctiques discriminatòries. Per esco-metre, però, aquest canvi indispensa-ble, s’ha de començar sobretot als paï-sos que més es van beneficiar d’a-questa aportació, amb una àmpliatasca de divulgació mitjançant expo-sicions, publicacions, programes deradiodifusió i televisió, així com ambla inclusió d’aquesta temàtica en elsprogrames d’algunes assignatures del’ensenyament mitjà i universitari.

En aquest sentit, constitueixen unexemple per a Espanya les accionspioneres integrades per tal de donar aconèixer l’africanía proposades per laCàtedra UNESCO d’EstudisAfroiberoamericans i Afroamèrica-Mèxic, emparades i afavorides per laDirecció General de Cooperació delGovern de les Illes Balears -difusió cul-

tural (exposició i publicació)- i elsuport de la Universitat, institució dedocència i investigació que va afavoriruna taula rodona amb especialisteshispanoamericans i espanyols elnovembre de 2008.

Així mateix, caldria aquí recordar elsvincles que uneixen al poble balearamb Iberoamèrica, on resideixen partdels seus emigrants i descendents,així com la importància de la immigra-ció procedent d’aquesta regió a l’espaibalear. A això s’hi ha d’afegir la pre-sència empresarial balear -concreta-ment, en el sector turístic- especial-ment a països on ressalta l’africanía(Cuba, la República Dominicana,Veneçuela, etc.), per la qual cosaaquesta tasca de difusió complemen-tarà el coneixement que es tengui d’a-quests països.

EL MON IBEROAMERICA I SUBSAHARIA

6

PAÏSOS DE L’ÀFRICA SUBSAHARIANA

País Any d’independència Capital Superfície Població Ingrésper capita

(km2) (estimació a juliol’07) 2008 $USA

Angola 1975 Luanda 1.246,700 16.941.000 6.425Benín 1960 Porto-Novo 112,62 8.078.314 1.604Botswana 1966 Gaborone 600,37 1.815.508 17.779Burkina Faso 1960 Ouagadougou 274,2 14.784.000 1.300Burundi 1962 Bujumbura 27,83 8.390.505 393Cap Verd 1960 Praia 4,033 423.613 3.498Camerún 1960 Yaoundé 475,44 18.549.000 2.164Centroafricana, Rep. 1960 Bangui 622,984 4.343.000 761Comores 1975 Moroni 2,17 711.417 1.142Congo, Rep. 1960 Brazzaville 342 3.800.610 4.037Congo, Rep. Dem. 1960 Kinshasa 2.345,410 62.636.000 332Costa d’Ivori 1960 Yamoussoukro(Abidjan) 322,46 19.262.000 1.775Txad 1960 N’Djamena 1.284.000 9.885.661 1.696Eritrea 1993 Asmara 121,32 4.906.585 774Etiòpia - Addis Abeba 1.127.127 79.221.000 868Gabon 1960 Libreville 267.667 1.454.867 14.746Gàmbia 1965 Banjul 11,3 1.688.359 1.403Ghana 1957 Accra 239.46 23.478.000 1.515Guinea 1960 Conakry 245.857 9.947.814 1.115Guinea-Bassau 1973 Bissau 36,12 551.201 495Guinea Equatorial 1968 Malabo 28.051 507.000 14.068Kenya 1963 Mairobi 582.65 1.472.789 1.745Lesotho 1966 Maseru 30.355 2.125.262 1.353Libèria 1848 Monròvia 111.37 3.195.931 379Madagascar 1960 Antananarivo 587,04 19.683.000 1.132Malawi 1964 Lilongwe 118.48 13.603.181 841Mali 1960 Bamako 1.240.000 11.995.402 1.071Mauritània 1960 Nouakchott 1.030.700 3.270.065 2.123Maurici 1968 Port Louis 2,04 1.250.882 12.074Monçambic 1975 Maputo 801.59 21.397.000 885Namíbia 1990 Windhoek 825.418 2.055.080 5.497Níger 1960 Niamey 1.267.000 12.894.865 668Nigèria 1960 Abuja 923.768 148.093.000 2.203Ruanda 1962 Kigali 26.338 9.907.509 951Sao Tomé Isla Príncipe 1975 Sao Tomé 1.001 199.579 1.656Senegal 1960 Dakar 196,19 12.521.851 1.768Seychelles 1976 Victoria 455 81.895 17.829Sierra Leone 1961 Freetown 71,74 6.144.562 732Somàlia 1960 Muqdiisho 637,657 9.118.773 n/dSud-Àfrica, Rep. 1910/1994 Bloemfontein, Pretòria, Ciutat del Cap 1.219.912 47.850.700 10.233Sudan 1956 Khartum 2.505.810 38.560.000 2.322Swazilàndia 1968 Mbabane 17.363 1.133.066 4.963Tanzània 1961 Dodoma(Dar es Salaam) 945.087 40.454.000 1.353Togo 1960 Lomé 56.785 5.701.579 825Uganda 1962 Kampala 236,04 30.884.000 990Djibouti 1977 Djibouti 23.000 496.374 2.407Zàmbia 1964 Lusaka 752.614 11.477.447 1.386Zimbabwe 1965/1980 Harare 390,58 12.311.143 n/d

7

PAÏSOS IBEROAMERICANS

País Capital Població Superfície Ingrés per capita(km2) 2008 $USA

Argentina Buenos Aires 38.747.000 2.780.000 14.376Bolivia La Paz 9.182.000 1.098.580 4.200Brasil (R.F) Brasilia 187.316.00 8.511.965 10.222Chile Santiago 16.295.000 756.950 14.673Colombia Bogotà 41.800.000 1.138.910 7.059Costa Rica San José 4.327.000 51.100 10.761Cuba La Habana 11.269.000 110.860 n/dDominica, Rep. Santo Domingo 9.183.984 48.730 7.420Ecuador Quito 13.228.000 283.560 7.449El Salvador San Salvador 7.202.807 21.040 6.035Guatemala Ciutat de Guatemala 12.599.000 108.890 4.900Hondures Tegucigalpa 7.205.000 112.090 4.275Mèxic (EEUU) Ciutat de Mèxic 108.299.950 1.972.550 13.141Nicaragua Managua 5.487.000 126.494 2.713Panamá Ciutat de Panamá 3.232.000 78.200 11.139Paraguay Asunció 6.158.000 406.750 4.666Perú Lima 27.968.000 1.285.220 8.383Puerto Rico (E.L.A.) San Juan 3.955.000 8.870 n/dUruguay (R.O.) Montevideo 3.463.000 176.220 12.565Venezuela (R.B.) Caracas 26.749.000 912.050 12.867

8

unes pautes culturals de les qualsavui en dia podem identificar l’origen.

L’esclavatge, institució i pràctica que vaconstituir una etapa en la història de lahumanitat, assoleix, en el tràfic trans-atlàntic i l’esclavatge africà a lesAmèriques, dimensions desconegudesen un període de gairebé quatre segles(segles XVI-XIX), i és l’origen d’aquestaimportant aportació subsahariana.

Aquests milions d’africanes i africans vanser forçats, en circumstàncies dramàti-ques, a abandonar les seves llars, lesseves famílies, els seus béns, i a empren-dre una llarga i colpidora travessia trans-atlàntica amuntegats en vaixells, on unapart d’ells moriria, i convertir-se en tre-pitjar terra americana en esclaus desti-nats a les feines més dures en condi-cions moltes vegades despietades, ambla finalitat de generar riquesa per a altresi fer possibles els projectes colonials.

En altres paraules, el sofriment demilions d’africans i afrodescendents alNou Món va sostenir, amb la seva feinaforçada, l’eclosió i la consolidació delsimperis europeus, va aportar impor-tants elements culturals en aquestatrobada asimètrica de pobles i civilitza-cions que va tenir lloc al continentamericà, i va ser un dels vèrtexs del

2. EL CONTEXT IBEROAMERICÀ

Les societats hispanoamericanes sónel resultat de dos processos paral·lelsperò vinculats que les han determi-nat: el mestissatge i la transculturacióo, en altres paraules, el mestissatgebiològic i cultural. Bàsicament, lapoblació iberoamericana es caracte-ritza per aquesta situació, que dife-reix d’altres casos postcolonials. Elmestissatge hauria de ser vist comuna possibilitat de transcendir lesdiferències racials, encara que en lamajoria dels casos és asimètric, espe-cialment a causa de la situació colo-nial, en la qual hi havia una estratifi-cació social que coincidia amb lesdiferències racials. Quant al fenomende la transculturació, la cultura delspaïsos iberoamericans és el resultatd’un procés de contacte que va alte-rar les característiques originals de lestres cultures participants, la qual cosaha donat lloc a una cultura pròpia.

Com ja s’ha dit, un dels elements, l’a-fricà, va ser el que va tenir les dificul-tats més grans per imposar-se a causade l’estatus social dels qui en van serels portadors, els esclaus africans quearribaven a Amèrica per contribuirobligatòriament a les feines mésdures i que, tanmateix, aportaran

MODELS DE RELACIONS RACIALS A AMÈRICA

EUA HISPANOAMÈRICA

enciamera ajiaco / sancocho*(salad bowl) (melting pot)segregació integracióendogàmia mestissatge

* Guisats de Colòmbia, Panamà, la República Dominicana, etc.

9

generosament va contribuir a la forma-ció de les cultures iberoamericanes endiversos camps (llengua, literatura, reli-gió, arts plàstiques, música, tradicionsorals, medicina popular, gastronomia,etc.), va transmetre els ideals llibertarisi de resistència amb els seus alçamentsi la creació de territoris lliures –verta-ders ens polítics– com van ser elspalenques, cumbes o quilombos, i vaengreixar posteriorment les files delsexèrcits llibertadors que conduirien ala independència. D’altra banda, calesmentar els casos d’alguns africans iafrodescendents que van arribar com ahomes lliures a Iberoamèrica, com arael cas dels conquistadors Juan Garridoy Ñuflo de Olano o d’Estebanico i desoldats o bé de grups que van ser aco-llits a territoris colonials, o el cas d’a-quells que van aconseguir la llibertatutilitzant les escletxes legals per for-mar part de la població lliure de color,que seria la majoritària d’origen africà ales colònies espanyoles a partir delsegle XVIII.

procés gradual de mundialització quetenim avui.

Les seqüeles del tràfic d’esclaus inclouenla destrucció de famílies, la desarticula-ció de societats i la desestructuració desistemes polítics i d’economies a moltsde pobles al sud del Sàhara, la qual cosaconstituirà una gran rèmora per a Àfricaen els segles posteriors. Cal no oblidarque un dels mites de l’esclavatge i de lacolonització va ser el de dur a terme unamissió civilitzadora a pobles que supo-sadament no eren civilitzats, la qual cosaes devia al fet que els països hegemò-nics d’Europa havien de legitimar lesseves accions, i negaven l’existència deles cultures de pobles que van ser vícti-mes d’aquestes dues pràctiques. A aixòs’hi afegiria freqüentment la ignorància iels prejudicis dels qui les van dur aterme.

Malgrat la seva situació adversa, lapoblació africana i afrodescendent ales Amèriques va donar el seu fruit i

10

A l’Àfrica subsahariana precolonial hi vahaver una gran diversitat d’organitza-cions polítiques i socials, de modes deproducció, de cultures i de llengües. Vancoexistir així des d’imperis descentralit-zats fins a regnes centralitzats i ciutatsestat, amb societats acèfales i segmentà-ries; economies agrícoles, ramaderes,pastorals, o bé d’activitats metal·lúrgi-ques amb economies de subsistència,de recol·lectors i caçadors; centresurbans dedicats a l’artesania i integratsals circuits comercials amb grans espaispoc poblats de sabanes, selves i deserts;societats sedentàries amb nòmades;centenars d’idiomes amb innombrablesmodalitats dialectals; sistemes de paren-

3. ESCENARIS DE LA HISTÒRIA

Al final del segle XV el món estava cons-tituït per societats que es caracteritzavenper diferents tipus de civilització, diver-ses formes d’organització política itambé diversos modes de producció. Aescala internacional, el món estava divi-dit en diversos subsistemes sense unavinculació global, la qual cosa afectariamolt especialment el continent americà.

A Europa, des de la península Ibèrica finsals confins centreorientals s’assisteix, poco molt, a importants transformacionssocials, polítiques, culturals, així com ainnovacions tecnològiques, que en el casde la navegació facilitaran els grans des-plaçaments marítims.

A l’era d’expansió comercial a laMediterrània la seguiria, en el segle XV,una altra d’orientada cap a l’Atlàntic, lide-rada per les dues monarquies ibèriques;Portugal assoliria les costes d’Àfrica, iEspanya desembarcaria al Carib, portad’entrada d’Amèrica per a Europa, divisióespacial ratificada per una butlla papal.

11

relacions socials generalment basadesen el parentiu.

Un tret comú d’aquestes civilitzacions vaser el seu caràcter àgraf, és a dir, culturesbasades en l’oralitat, dipositària de lasaviesa d’aquests pobles, per la qual esregeixen la seva estructura i el seu fun-cionament. S’hi podria afegir, aixímateix, l’existència de grans famílies lin-

tiu matrilineals, patrilineals o mixtos. Enresum, civilitzacions que reflectien cul-tures originals.

Tanmateix, a sota d’aquesta heteroge-neïtat hi hauria una certa homogeneïtat:la predominança de la família extensa, lapoligínia, la solidaritat clànica i etnocul-tural, la propietat comunal i l’especialit-zació del treball vinculada al gènere, les

12

que pertanyien aun poble hegemò-nic, com van serels imperis asteca iincaic, que es vandistingir per laseva notable orga-nització politico-administrativa, d’i-deologia teocràti-ca, basada en unajerarquització dela societat.Aquests imperisvan aconseguiruns bons nivells

de desenvolupament, gràcies a les tec-nologies agrícoles, amb la produccióde blat de moro, mandioca, patata iquinoa, la domesticació d’animals comara el gall dindi i les llames andines, il’obtenció i el treball artístic de metallspreciosos.

Una extensa xarxa de comunicacionsuniria les urbs d’aquestes formacionspolítiques. Ciutats com Teotihuacán,Tenochtitlán, Tlaxcala, Machu Picchu,Cuzco o les ciutats maies de Tikal,Copán i Palenque, que van destacar pelseu grau de desenvolupament en l’as-tronomia i la medicina.

Una de les incògnites que quedaria peraclarir seria la hipòtesi de l’arribadaprecolombina d’africans a Amèrica enel segle XIV. Es tractaria de navegantsprocedents de les costes de l’actualSenegal, i una de les proves que s’a-porten per sostenir aquesta hipòtesisón els trets negroides que presentenels caps olmeques trobats a la regió delgolf de Mèxic que, tanmateix, serienanteriors a aquesta època.

güístiques que, com la bantu, tempe-ren el mosaic de llengües parlades i elcaracterístic art de la percussió.

L’arribada de l’islam en el segle VII, lairrupció europea a partir del segle XV,les rutes de l’esclavatge i la posteriorcolonització alteraran irreversiblementel rumb de la història del continent.

A partir del segle VII, les societats del’Àfrica occidental assoliran el seu apo-geu a causa, entre altres factors, delprocés d’islamització, que va intensifi-car els intercanvis, les comunicacions iel comerç.

Els pobles precolombins es van carac-teritzar, de la seva banda, per la sevagran heterogeneïtat cultural, social, demodes de producció i de sistemes polí-tics implantats en un vast territori; hi vahaver, també, des de caçadors,recol·lectors i pescadors desproveïtsd’una organització política, però ambcohesió de famílies extenses en medisselvàtics, fins a grans imperis multièt-nics dominats per una casta governant

13

universal, de altra, hi va haver tresrutes de l’esclau addicionals enaquesta regió: la ruta transsahariana,la ruta transíndica i la via del Golf. Laprimera la va generar la demandaamericana, va ser duita a terme pereuropeus cristians en connivènciaamb comerciants africans a la costaatlàntica i a part de la costa oriental, iva tenir un caràcter intensiu (segles

4. LA RUTA DE L’ESCLAU: EL TRÀFIC ATLÀNTIC

Encara que la historiografia existentsobre el tràfic esclavista a l’Àfrica sub-sahariana es refereixi generalment al’atlàntic -fins i tot al principi, en elcas de la UNESCO-, és cert que si,d’una banda, l’esclavatge va serlamentablement un fenomen gairebé

DEPORTACIONS DEL SEGLE XV AL XIX

14

XV-XIX). Les altres tres, de caràcterextensiu, les feren negociants àrabs iarabitzats musulmans (p. ex., els sua-hili de la costa oriental i altres grups ales regions del Sahel), es van estendreal llarg de diversos segles (segles VIII-XIX) i convertiren el soldanat omanitade Zanzíbar en el gran centre escla-vista de l’oceà Índic.

Des del segle XVI fins a la primera mei-tat del segle XIX, la compra i l’exporta-

ció d’esclaus va dominar les relacionsentre Europa i l’Àfrica subsahariana. Elsesclaus no eren l’única mercaderia,però sí la de major plusvàlua. Aquestcomerç va estar en mans d’anglesos,portuguesos, holandesos, francesos,danesos, genovesos i, excepcional-ment, espanyols, que a través de mer-cès, llicències, assentaments, contrac-tes o contraban introduïren en el conti-nent americà entre 12 i 15 milions d’a-fricans.

15

obrir al tràfic Buenos Aires, i el 1751Montevideo. Des d’aquests ports es con-duïen els esclaus a altres regions segonsla demanda de mà d’obra.

Amb el comerç triangular, les potènciesexpansionistes van obtenir els enormesbeneficis amb què van finançar la revo-lució industrial.

En el començament del tràfic d’esclaustot desembarcament havia de dirigir-sea Europa per registrar la càrrega i pagarl’impost corresponent, però a causa del’alt cost del procediment els comer-ciants van obrir la ruta directa d’Àfrica alsprincipals ports d’Amèrica: SantoDomingo, l’Havana, Veracruz, Portobeloi Cartagena de Indias. Des del 1602 es va

NOMBRE ESTIMAT D'ESCLAUS DESEMBARCATS A AMÉRICA

0100000020000003000000

Fins al 1600 900.000Segle XVII 2.750.000Segle XVIII 7.000.000Segle XIX 4.000.000Total 14.650.000

Font: Kuczynsky, R.R. Populationmovements. Oxford, 1936 (a Curtis D.

Ph. The Atlante Slave Trade. TheUniversity of Wisconsin Press.

Madison, 1969, pàg. 5).

40000005000000600000070000008000000

1.600 XVII XVIII XIX

PERÍODE I DURADA DEL’ESCLAVATGE NEGREA IBEROAMÈRICA

1880-1886 (Cuba)1888 (Brasil)

= +/- 387 anys

1501 /1503(L’Espanyola /

República Dominicana)

COMERÇ TRIANGULAR COLONIAL

Or, plata,tabac,

sucre, etc.

Amèrica

Armes, alcohol,teixits, quinca-lla, etc.

ÀfricaEsclaus

Europa (beneficis)

16

continent, i donarien lloc a complexos icontactes interafricans multidimensio-nals.

b. Mapa etnolingüístic d’Àfrica

En un primer moment, els esclaus pro-venien de la costa occidental africana,de la regió compresa entre els riusSenegal i Níger, regió que va arribar aconèixer-se sota diverses denomina-cions com Costa d’Or, Costa d’Ivori iCosta dels Esclaus, que reflectien senseembuts els mòbils reals de la presènciaeuropea. La zona de captura s’estendriaràpidament fins al Congo, Angola i partd’Àfrica oriental, és a dir, pràcticament atot el subcontinent.

a. L’origen dels esclaus

Els esclaus que van arribar a Amèricaprocedien de nombrosos grups ètnicsafricans, i la seva procedència no es limi-tava a les zones costaneres. Els mbundu,bemba, wòlof, manding, irouba, àkan,ewe, fon, efik, kongo, ruund, makua ialtres tants pobles van ser objecte debatudes esclavistes. Aquestes personesserien desposseïdes de la seva condiciópel comerç d’éssers humans per ser cosi-ficades com a peces d’Índia, és a dir,mercaderia apta per a un bon rendi-ment.

Així, en territori americà convergiriensubsaharians de totes les àrees del sub-

17

c. Llengües africanes

La diversitat lingüística dels africans ésprova evident dels seus orígens multi-culturals, i a causa d’això l’africà és perdefinició poliglota. El grup lingüísticbantu -potser el més important per aIberoamèrica- cobreix una extensa àrea,des del Camerun meridional i Kenya finsal con sud del continent, incloent-hi l’À-frica central. Aquesta família comprèncentenars d’idiomes i les seves modali-tats dialectals i supera, en conjunt, els200 milions de parlants. La llenguabantu més important per la seva difusiói pel nombre de parlants és el suahili(Kenya, Tanzània, Uganda, RepúblicaDemocràtica del Congo oriental, etc.).

Altres llengües bantus representativesserien: kongo, kimbundu, bemba, luba,umbundu, kikuiu, tsonga, lingala,chewa, zulu, shona, tonga, ruund (luba)etc.

d. La captura

Capturats generalment per sorpresa,captius per diverses raons, o venuts perautoritats locals que organitzaven ràt-

THE SLAVE TRADE COASTS OF WEST AFRICA

L’ÀFRICA BANTU

18

zies a poblats i llogarets, els futursesclaus eren concentrats en una basei posteriorment traslladats. A partirde la pèrdua de llibertat, començariael vertader calvari del que es conver-tirà en esclau, arrencat de la seva llar ide la seva comunitat, sense identitat isense cap protecció; desposseïts de laseva cultura material i negada la sevadignitat com a éssers humans, serienreduïts a la servitud i a ignorar la sevasort. A causa de la captura quedavendestrossades les famílies i destruïtsels llogarets, es provocaven greusperjudicis a aquestes comunitats i l’À-frica era privada d’uns homes i unesdones joves en edat productiva quehaurien pogut contribuir al desenvo-lupament de les seves comunitats.

e. El trasllat

No és difícil imaginar les terriblescondicions en què van ser obligats amarxar els esclaus en caravanes for-mades per llargues files de personesderrotades, esgotades, famolenques isota el zel implacable dels caravanersque volien evitar tant sí com no qual-sevol evasió. Recorrien així grans dis-tàncies i arribaven exhausts al puntd’embarcament. A cada costat de lacaravana hi anaven els negrers amb elfuet o la llança a la mà, i eren impla-cables en el tracte per reduir els cap-tius i impedir les evasions.

f. Factories

La tercera etapa d’aquesta ruta queben bé podria anomenar-se del sofri-ment era la concentració dels esclausa barracons en els punts d’embarca-ment negrer de la costa africana, i

quedaven com a presoners fins a l’a-rribada del vaixell negrer que els por-taria a la primera destinació ultrama-rina. Als dipòsits de les factoriesnegreres de la costa africana conti-nuaven els sofriments dels esclausque ja s’havien convertit en mercade-ria.

Entre els punts d’embarcament afri-cans poden esmentar-se les illes deGorea i São Tomé, Uida, Benguela,Loango, Elmina, etc.

g. La travessia al vaixell negrer

Per començar, el trasllat des delbarracó al navili negrer es realitzaria,si ens atenem a la descripció de l’AbatLaffite, de la manera següent:

“El trasllat en poques hores de 1.200negres a bord sembla un prodigi si noes coneixen els mitjans emprats perassegurar l’èxit en aquest tipus d’ex-pedicions. A la sortida del barracó elsesclaus es divideixen en bandes; cadauna conta de 25 a 30, i marxen un rerel’altre. Una dura argolla de ferro elsenvolta pel coll, a la qual s’uneix unabaula pel qual passa una llarga cade-na que lliga a tots els negres d’una

19

mateixa banda, en regularitza elsmoviments i els impedeix la fuga.”

En aquest procés de desplaçament,sens dubte l’etapa més cruel era latravessia per mar -que en anglès endiuen middle passage- en els anome-nats vaixells negrers des de les costesafricanes fins a les americanes. De fet,aquests vaixells s’assemblaven a pre-sons flotants i fins i tot a cambres detortura.

Difícilment un relat podria reflectir lesinhumanes condicions en què es feiael viatge; fins a tal punt arribava elsofriment, que no faltaven aquellsque preferien el suïcidi i es llançavendes de la coberta en una distracciódels vigilants.

Encara en els viatges més afortunats,

les baixes per malalties oscil·lavenentre un 7 i un 8 %, i a aquesta llistade baixes hi hem d’afegir els suïcidisesmentats. S’haurien de sumar, a més,les tempestes i els naufragis que devegades els permetien l’evasió i obte-nir la seva llibertat.

h. Arribada al port americà

L’arribada dels esclaus a port americàper ser venuts es produïa en condi-cions de gran sofriment desprésd’una colpidora travessia. D’unabanda, eren objecte d’una humiliantidentificació mitjançant el calimbo ocarimbo, que consistia a marcar elscaptius amb un ferro roent als mer-cats d’esclaus per identificar-los coma propietat d’un determinat compra-dor, amb lletres o signes. És a dir, comsi es tractàs de bestiar.

20

Tanmateix, la magnitud d’aquestamigració va ser tal que va contribuirdecisivament a la transformació paula-tina de l’economia mundial a partir delsegle XVI. L’organització econòmicaactual té els seus orígens en aquestaimportant etapa de la història de lahumanitat, inici del procés gradual d’u-niversalització de les relacions interna-cionals, entesa com a relacions entrepobles, cultures i estats.

a. El treball esclau

En primer lloc, s’ha d’esmentar l’activitatlaboral, per a la qual es va portar l’esclau.Aquesta va ser la raó real del desenvolu-pament de l’esclavatge, que es va inseriren el procés productiu. Les activitats aquè es va dedicar la mà d’obra esclavaafricana van ser, d’una banda, les mésdures, com ara les plantacions del Carib iel Brasil i l’extracció minera al llarg delcontinent, allà on hi hagués jaciments.D’altra banda, els africans passarien a

5. L’ESCLAVATGE AHISPANOAMÈRICA

L’ocupació progressiva del continentamericà i el descobriment de lesseves innombrables riqueses i possi-bilitats econòmiques van generar lagran demanda de mà d’obra, particu-larment -i sobretot- esclava. Encaraque en el territori americà l’esclavat-ge va estar representat per tots elsgrups racials, com que es va proscriu-re l’esclavatge indígena es va pro-moure l’africà, i això molt aviat, desdel principi del segle XVI.

Aquest fet va donar lloc al trasllatmassiu d’africans en condició d’es-claus a l’anomenat Nou Món. Lesxifres que es manegen oscil·len entre12 i 20 milions d’homes i dones afri-cans que van ser portats forçadamental continent americà; unes estadísti-ques exactes serien impossibles d’es-tablir.

ELS ESCLAUS AFRICANS I D’ORIGEN AFRICÀ A HISPANOAMÈRICA

Procedència Característiques

Espanya(o península Ibèrica)

Nascut a Amèrica

Els primers a arribar a América; parlaven espanyol.

Parlava espanyol i coneixia les llengües dels seus predecessors.

Àfrica subsahariana

Arribaren posteriorment; amb proufeines sabien espanyol, que parla-ven d’una manera rudimentària,anome nada bozal, i conservavenles seves llengües pròpies.

Designació

Ladino

Bozal

Crioll

21

lització basada en l’obtenció de metallspreciosos va ser la clau de l’expansióeuropea a Amèrica a través de la indús-tria extractiva i dels botins de les gue-rres de conquesta. Es van desenvolu-par els rentadors d’or, les mines deplata, la ramaderia, i es va disposar denombrosos esclaus per al treballdomèstic i altres oficis.

Els imperis ibèrics, fins als darrersdecennis del segle XVIII, es van con-servar dins d’una economia d’extrac-ció minera. Al Brasil les mines d’or idiamants van assolir un alt rendi-ment, i el seu apogeu va ser possibleper la introducció de mà d’obranegra. El cicle d’or va avançar des deles Antilles a Mèxic pel nord i a Xilepel sud, on hi va haver un segonhoritzó miner, l’Alto Perú (actualmentBolívia), amb l’explotació de la plataque va estar en mans d’esclaus negresi d’indis aborígens. A més de la mine-ria, l’ingrés progressiu d’esclaus aAmèrica va estar condicionat pel des-envolupament dels nous cultius iindústries, entre els quals es destacaper la seva importància la indústriasucrera; el seu apogeu es va donar ales Antilles i a les costes i valls conti-nentals, sota el sistema de plantació.A l’illa de Cuba, la població esclava i els

engreixar els contingents d’esclausdomèstics, la qual cosa els va posar encontacte directe amb la cultura i la idio-sincràsia dels amos.

Al Carib, la desaparició primerenca dela població autòctona a causa delsenfrontaments contra l’invasor i latransmissió de malalties de procedèn-cia europea va fer més urgent el trasllatd’homes i dones per substituir la forçade treball i que, alhora, resultàs poccostosa; aquestes i altres utilitats mer-cantils s’obtenien amb la importaciód’esclaus africans destinats a les activi-tats econòmiques colonials.

Gran part de l’agricultura americanava descansar en el sistema de planta-cions; es va conrear la canya de sucre,el cotó, el tabac, el cafè i altres pro-ductes.

L’explotació d’aquests monocultius,localitzats sobretot al Carib i al Brasil,va requerir tant grans extensions deterra com nombrosos contingentsd’esclaus, i va quedar establerta ladependència mútua entre plantació iesclavatge, el qual es va exacerbar ales Antilles franceses i angleses.

A més de l’activitat agrícola, la capita-

22

Al Brasil, la colonització va obeir al’imperatiu dels portuguesos d’obte-nir recursos per a la Corona; la mine-ria va proveir d’or i diamants.

Durant el segle XVIII, l’entrada denegres sembla haver estat de volummés gran, i se’n calcula el nombre en55.000 per any. A mesura que anavenarribant, eren absorbits per les indús-tries de la regió del nord-est, i des-prés es distribuïen en quantitatsmenors per tot el territori.

L’aspecte demogràfic i el volum del’esclavatge, calculat en estimacionscomparades, assenyalaria 10.000.000esclaus introduïts durant el tràfic denegres; per al mateix període, la xifrade 4.850.000 correspon al contraban;

seus descendents van ser el motor deldesenvolupament del sistema de plan-tació i de la indústria sucrera en règimde monoexortació fins pràcticamentles últimes dècades del segle XX, mar-cant la vida econòmica i social del país.

El tabac i el sucre apareixen gairebécontemporàniament; més aviat, potassegurar-se que el tabac va precediren importància al sucre. Quan el sucreencara significava poc en l’exportacióde Cuba, el tabac cubà ja tenia presèn-cia i demanda a Europa.

“Ella és el sucre; ell és el tabac.” “La canya va ser obra dels déus; eltabac, dels dimonis; ella és filla Apol·lo,ell és un monstre de Proserpina.”

Fernando Ortiz

del total d’africans extrets del seucontinent, un 40 % va ser desembar-cat al Brasil durant la vigència del trà-fic negrer.

b. La societat colonial

A les colònies espanyoles, des delsprimers anys del segle XVIII, la socie-tat va quedar dividida en castes. Lanecessitat de verificar la separació

23

rígida dels grups prenia com a pre-text les diferències racials per justifi-car el domini dels espanyols sobre elsindis i els negres, i sobre les terrescolonitzades. Malgrat això, no es vaaconseguir impedir el mestissatge.

Les castes van ser el resultat de lesunions dels tres grups de població(espanyols, indoamericans i negres), ies va produir una estratificació socio-racial jerarquitzada, base de la socie-tat colonial. Es van generar així preju-

dicis, estereotips i pràctiques discri-minatòries que encara persisteixen.

En l’àmbit urbà estaven representa-des totes les classes integrants de lapoblació, situades jeràrquicament enuna piràmide en el cim de la qual hihavia les autoritats militars i els fun-cionaris, procedents de la metròpolis,seguits pels terratinents criolls i laclasse mitjana (urbana i rural). Els tre-balladors de diversos oficis pertan-yien a la població de color.

24

esclava, excepte en el cas cubà. Aixòfacilitaria la difusió de les pautes cul-turals de procedència africana a his-panoamèrica.

A partir del segle XVIII i segons nom-broses fonts consultades, la poblaciólliberta d’origen africà a les colòniesespanyoles superaria la població

francesa, va rebre el nom de codisnegres (1768, 1769 i 1784), amb elsquals es va tractar de sistematitzarjurídicament l’esclavatge.

Las Siete Partidas, com es va anome-nar el dret medieval espanyol, i leslleis romanes del Fuero Juzgo vangenerar les Lleis d’Índies, les quals, alseu torn, van incorporar les disposi-cions franceses a la legislació espan-yola aplicada a Amèrica. En aquestrègim jurídic, els negres i les castesque en derivaven estaven subjectes anombroses limitacions i discrimina-cions. Es va considerar necessari divi-dir la societat racialment per a laregulació del concepte colonial quees tenia de l’ordre públic i de l’atribu-ció de les activitats laborals segons lacasta a què s’estava adscrit. (Códigocarolino, Santo Domingo, 1874).

Altres grups d’origen africà van arribara les colònies espanyoles com a homeslliures i com a tal van ser acceptats. Ésel cas dels garífunes, que van sol·licitarasil fugint dels seus captors anglesos is’assentaren a la costa hondurenya, ode grups de nàufrags com els que vanarribar a la costa equatoriana.

c. Legislació colonial de l’esclavatge

El pas de l’esclau a terres americanesva estar acompanyat de lleis que enprincipi havien de servir per regir laseva vida en captiveri. D’una banda,emparaven la seva explotació i càstigi, de l’altra, estaven destinades a pro-tegir l’esclau dels abusos dels seuspropietaris. Aquestes disposicions novan ser, en general, observades.

Part d’aquesta legislació, d’inspiració

VIES LEGALS D’ACCÉS A LA LLIBERTAT PER ALS ESCLAUS A LES COLÒNIES ESPANYOLES

Ahorramiento/manumisión

Acte pel qual es considera llibert o manumès unesclau per clàusula testamentària o carta de ahorría(llibertat per l’amo o l’autoritat), per coartación (com-pra a terminis de la llibertat per l’esclau) o per casa-miento

Gracias al sacarCèdula, mitjançant pagament, per la qual s’equipara elmulat al blanc, i es permet millorar el seu estatus i feraltres tipus d’activitat.

25

VIES PER OBTENIR LA LLIBERTAT

Legal (Mecanismes legals)

Fuga (Evasió)

ESCLAVITUD LLIBERTAT

Durant els segles d’esclavatge, els càs-tigs corporals eren una pràcticacorrent a la qual recorrien els amos demanera arbitrària.

Encara que les diverses legislacionsmetropolitanes pretenien frenar l’abúsdels colons, i detallaven els càstigs quehavien d’aplicar-se als esclaus d’acordamb la gravetat de les seves faltes, ladistància que hi havia entre les metrò-polis i les colònies va deixar en llibertatd’obeir o no els encarregats d’adminis-trar justícia.

e. Cimarronaje

El terme cimarrón s’originà al Nou Món iva ser usat per designar el bestiardomèstic que s’escapava a les muntan-yes. Des del segle XVI, es va anomenarcimarrones els esclaus negres que s’es-capaven per estar fora del control delseuropeus i ser lliures. La fuga es consti-tueix com la segona modalitat per asso-

d. Càstigs

26

l’esclau tenia a la ciutat, com araadquirir alguns béns, rebre instrucció,exercir certs oficis remunerats percomprar la seva llibertat, davant l’o-portunitat, si se li presentava, escolliael camí de la fugida, i li era fàcil arribarals barris d’extramurs en els quals esformaven vertaders agregats d’es-claus escapats que van arribar a for-mar palenques urbans.

Com a exemples representatius d’a-quests reductes de llibertat s’hauria decitar Quilombo dos Palmares al Brasil i elPalenque de San Basilio a Colòmbia. Enambdós es va desenvolupar una culturapròpia i, en el cas colombià, també unallengua criolla.

El quilombaje i l’apalencamiento sónmoviments emancipadors que prece-deixen les guerres d’emancipació i elsmoviments liberals abolicionistes;tenen, a més, un caràcter més radical.

El significat de Palmares per a la històriad’Amèrica i d’Àfrica és el d’un sistemapolític, econòmic i social de perfils afri-cans que va poder ser adaptat amb èxita un altre entorn, i es va revelar com aeficaç per governar sobre un territoriextens i sobre grups de gran diversitatètnica. Va aconseguir, a més, mantenir-se durant gairebé un segle lluitant con-tra els poders colonials d’Holanda iPortugal, superiors militarment.

f. Prohibició del tràfic d’eslaus

Al començament del segle XIX el tràficnegrer va tendir a remetre. Els movi-ments abolicionistes van aconseguirque importants sectors de les societatseuropees rebutjassin el comerç negrer.

lir la llibertat, juntament amb les vieslegals establertes per les normativescolonials.

Amb freqüència, des del segle XVI, hi vahaver motins i alçaments d’esclaus a totAmèrica, sobretot a les zones d’explota-ció més intensa, els quals van ser repri-mits durament per les autoritats colo-nials. Quan les rebel·lions s’organitzavenmillor, culminaven generalment en l’es-tabliment de comunitats cimarronas(d’esclaus fugitius) que es van anomenarpalenques, manieles, cumbes, mocam-bos o quilombos. Com que quedavenmarginades de l’economia esclavista,subsistien gràcies a les incursions desaqueig i a l’organització interna. Algunses van refugiar a les muntanyes o a lesregions inaccessibles als europeus, i for-maren comunitats autònomes.

El cimarronaje urbà va tenir dimen-sions particulars, i com que constituïaun fet quotidià tan corrent va arribar asignificar un gran perill per al governcolonial. La fuga constant dels esclausproduïa una abundant documentaciód’informes oficials en els quals esregistraven les nombroses denúncies

que, alhora,d o n a v e nfeina als quiinformaven

de les fuguesi recompensesoferides als qui

captu rave nels evadits.La recom-

pensa de la cap-tura va ser un fetcomú. Malgrat elsavantatges que

27

Cuba, encoratjat per les exigències delsproductors de canya de sucre.

La prohibició té com a corol·lari la inte-rrupció de les comunicacions i contactesentre Iberoamèrica i l’Àfrica subsaharia-na, excepte parcialment en el cas delBrasil.

A França i Anglaterra les idees i les cam-panyes contra el tràfic es van estendre ales colònies americanes.

Malgrat la prohibició, va continuar elcomerç esclavista clandestí, en el qualexcepcionalment participaran espan-yols, i, en concret, el tràfic destinat a

28

29

g. Abolició de l’esclavatge

30

6. LA POBLACIÓ D’ESTIRPAFRICANA, PORTADORA DECULTURA

“Quien no tiene de inga tiene de mandin-ga”

El refrany peruà al·ludeix al pluralismeracial i als processos de mestissatge quecaracteritzen Hispanoamèrica, ja que noes va poder establir una rígida línia decolor segregacionista que impedís l’exo-gàmia racial malgrat el precedent colo-nial de les castes, que no va tenir l’eficà-cia esperada. Entre la forçada diàsporaafricana es van produir també nombro-ses unions entre homes i dones de dife-rents grups etnoculturals.

L’estratificació social té un componentde fenotip que contribueix a generar-la;així, el blanqueig facilitaria la promociósocial perquè estava associat a les clas-ses privilegiades. A causa del mestissat-ge, no resulta fàcil establir la identitatracial, llevat del cas de l’autoidentificació

o percepció. Un 30 % de la població ibe-roamericana seria afrodescendent i ambbaixos ingressos.

La constitució colombiana de 1991 vareconèixer l’existència de les comunitatsnegres i va aprovar diverses lleis per a laseva protecció. El Brasil va optar per ladiscriminació positiva, i Veneçuelasegueix aquests exemples tal com altrespaïsos estan a punt de fer-ho. D’unsquants anys ençà s’assisteix a una presade consciència d’identitat per part desectors d’afrodescendents aIberoamèrica i Espanya.

Legislació colombiana(Reconeixement de comunitats negres d’acord amb la Constitució de 1991)

Llei 70 de 1993, de comunitats negresArticle 1r. La present Llei té per objecte reconèixer les comunitats negres que hanocupat terres ermes a les zones rurals riberenques dels rius de la conca del Pacífic, d’a-cord amb les seves pràctiques tradicionals de producció, el dret a la propietat col·lec-tiva, de conformitat amb el que disposen els articles següents. Així mateix, té com apropòsit establir mecanismes per a la protecció de la identitat cultural i dels drets deles comunitats negres de Colòmbia com a grup ètnic, i fomentar-ne el desenvolupa-ment econòmic i social, a fi de garantir que aquestes comunitats obtenguin condi-cions reals d’igualtat d’oportunitats davant la resta de la societat colombiana. D’acordamb el que preveu el paràgraf 1r. de l’article transitori 55 de la Constitució Política,aquesta Llei s’aplicarà també a les zones ermes, rurals i riberenques que han estatocupades per comunitats negres que tenguin pràctiques tradicionals de produccióen altres zones del país i compleixin els requisits que estableix aquesta Llei.

31

prés de la independència; els primers,a la costa atlàntica centreamericana,Veneçuela, Cuba i la RepúblicaDominicana, i els segons a Cuba i laRepública Dominicana.

e. Immigrants africans

En el segle XX van començar a arribaralguns africans per motius econò-mics, polítics o d’estudi, començantpels capverdians a l’Argentina i elBrasil, i becaris a Cuba, el Brasil iMèxic. En acabar el segle arribarenrefugiats que fugien dels conflictes ide les crisis econòmiques.

7. LA POBLACIÓAFRODESCENDENTIBEROAMERICANATÉ DIVERSOSORÍGENS

a. Població criolla

la major part de la pobla-ció d’estirp africana des-cendeix de la poblacióesclava o de color lliure i estan i/ohan estat presents en tots els païsosiberoamericans.

b. Afroindioamericans

És el cas dels garífunes o caribs negres,que van arribar a les costes colonialsd’Hondures (segle XVIII) com a refugiats,fugint dels anglesos. Tenen una identitatque es basa en una cultura i una llenguaespecífiques, i habiten a territoris defi-nits de la costa atlàntica centreamerica-na (Hondures, Guatemala, Nicaragua).

c. Comunitats negres

Posseeixen, com que són criolles, carac-terístiques culturals pròpies, i s’assentenen un territori delimitat, generalmentperifèric, com ara la costa pacíficacolombiana i, per extensió, l’equatoria-na.

També s’hi poden incloure les comuni-tats que van ser palenques, quilombos ocumbes.

d. Descendents d’immigrants de procedència afroanglo-ifrancocaribenya

Per raons laborals es van instal·lar des-

32

f. Minories angloparlants

Resideixen a les costes i enilles del Carib (Nicaragua,Hondures, Costa Rica iColòmbia); parlen un crioll debase anglesa.

8. AFRODESCENDENTSDAVANT LA DISCRIMINACIÓ ILA IGUALTAT

La població d’origen africà es debatentre la igualtat formal i les pràctiquesdiscriminatòries; no sols els governshan reaccionat darrerament, sinótambé els organismes internacionals.Per exemple, el Banc Mundial, amb elprograma “Afrollatins”, s’ocupa de lasituació d’aquest sector vulnerable dela població per a l’eradicació de lapobresa i el desenvolupament social.

Per la seva part, la Comissió Econòmicaper a l’Amèrica Llatina i el Carib de lesNacions Unides (CEPAL), d’acord ambuna investigació realitzada en aquestadècada, va arribar a la conclusió que lamarginalitat i l’exclusió constitueixenuna característica estructural per alsnegres i els indígenes, el corol·lari de laqual seria un colonialisme intern. AlPanamà (2008) la Secretaria GeneralIberoamericana i la Unió Europea vanorganitzar el seminari “Poblacionesafrodescendientes en América Latina”,en què s’abordaren aquests aspectes.

Hi ha hagut, així mateix, iniciatives aescala continental dels mateixos afro-descendents, com per exemple els“Encuentros de legisladores afrodescen-dientes de las Américas (2003, 2004 i2005).

9. LLENGUA I AFRICANÍA

Ja a la segona mei-tat del segle XV, lapresència d’es-claus subsahariansa la penínsulaIbèrica va donarlloc al que aPortugal es vaanomenar linguade preto o falaguiné i a Espanyahabla guinea o hablar en guineo, i quea Hispanoamèrica es va denominarhabla bozal. Era una forma singular deparlar dels africans que desconeixienles llengües ibèriques i es caracteritza-va per una simplificació de la sintaxi i

33

ba a la santeriacubana i el can-domblé brasiler,el kikongo i altresllengües bantusen el palero de laRegla de PaloMayombe i a lamacumba brasile-ra.

b. influències d’ús generalitzat

Els préstecs -africanismes, o bantuis-mes si procedeixen de llengües ban-tus- incorporats a l’espanyol i el por-tuguès d’Amèrica a escala local,regional o nacional.

S’han elaborat diccionaris d’africanis-mes a alguns països iberoamericans(l’Argentina, el Brasil, Colòmbia, Cubai l’Uruguai).

de la gramàtica així com per una alte-ració fonològica i la introducció. Laliteratura espanyola dels segles XV-XVII deixa constància d’aquesta parla icaricatura els negres, de la qual cosaés un bon exemple Francisco deQuevedo. També a Amèrica quedadocumentada l’existència de la llen-gua bozal, com ara a Cartagena deIndias.

En les circumstàncies en què sorgeixaquesta parla, cal reconèixer l’enormeesforç que llavors va constituir per alsafricans tractar de parlar una llenguaimposada sense disposar de capajuda.

L’aportació africana al lèxic de l’es-panyol i del portuguès parlat aAmèrica -els inicialment anomenatsafronegrismos- ha estat importantperò variable segons les àrees delcontinent.

Quan s’empra el mot mucama, homsap que el locutor procedeix del’Argentina o de l’Uruguai; si aquestutilitza el terme chamba, seguramentel parlant és oriünd o resident deMèxic.

a. Infuències de difusió limitada

Les parles criolles i la llengua bozaltenen l’origen en l’adaptació de lesllengües ibèriques al locutor africà apartir del període colonial; el mésconegut dels criolls hispans és el par-lat a Palenque de San Basilio o el criollportuguès usat a zones de l’estat bra-siler de Bahia.

Els llenguatges rituals emprats en lalitúrgia dels cultes sincrètics: el ioru-

34

c. Llengües indioafricanes

Resultat del contacte de llengües i cul-tures d’origen africà i indoamericà, enquè predomina una base indoamerica-na amb aportacions negroafricanes,com és el cas del garífuna a l’AmèricaCentral.

d. Oralitat

En les societats àgrafes negroafrica-nes, la conservació i la transmissió delconeixement, així com la socialitza-ció, es duia a terme a través de l’orali-tat, font polivalent que permet acce-dir a tots els aspectes de la cultura.

Els dipositaris d’aquest coneixementsón els iniciats o notables, en generalpersones grans: nzonzi entre elskongo o bwami entre els rega; a certspobles amb govern centralitzat, algu-na d’elles exercia de consellers a lacort, com ara l’okyeame àkan.

A l’Àfrica occidental existeixen encaraels griots (poetes, trobadors, genea-logistes, músics i historiadors), quepoden tenir bastant d’influènciasocial i política, i són molt escoltatsquan conten gestes del passat.

Els africans van portar a Amèrica el seupatrimoni cultural amb la paraula, elvan conservar, el van transmetre i elvan expandir en funció dels contactesculturals de grups d’origen divers. Detal manera, que alguns texts orals afri-cans es consideren indoamericans.

En la tradició oral es van conservar elsmites d’origen i també altres tradicionsen què van persistir trets culturals d’o-rigen africà.

Un exemple molt conegut a Colòmbia,Costa Rica, Hondures i altres països, ésel dels contes de l’aranya Ananse, deprocedència aixanti, que ha donat llocals contes de l’oncle conill i de l’onclecoiot.

Hi ha gèneres literaris orals moltpopulars, vinculats als afrodescen-dents, com ara la dècima que esdeclama a l’Equador, el Perú, Mèxic,etc., o les payadas argentines, ambpayadores de la talla de GabinoEzeiza.

En la poesia oral de moltes regions deparla hispana, la dècima forma partimportant de la cultura popular. Elseu origen és la glossa espanyola del

35

Renaixement, de la qual actua com apréstec i que, en integrar-se a un altresistema cultural, es transforma en unamica original. Entre els antecedentsde la dècima hi ha gèneres d’oralitatpopular usats en la narrativa satírica oelogiosa, com són els cantarcillos ale-gres de l’època colonial propis delscortesans.

10. LITERATURAAFROHISPÀNICA IAFROBRASILERA

A. Literatura

Coneguda també en espanyol com aliteratura negra, negrismo literario,afrorealismo o sota l’expressió el negreen la literatura hispanoamericana,inclou les obres que tracten del llegatafricà i dels afrodescendents.

Són molts els escriptors afrodescen-dents que han tractat aquesta temàti-ca, com ara Nelson Estupiñán Bass,Quince Duncan, Carlos GuillermoWilson, Manuel Zapata Olivella, NancyMorejón, Beatriz Santos i Luz ArgentinaChiriboga. Anteriorment, tenim lesobres de Candelario Obeso, ArnoldoPalacios, Adalberto Ortiz, EnriqueLópez Albújar, Pilar Barrios, Manuel deCabral.

La poesia negrista va ser la primeramanifestació d’aquesta literatura encastellà, liderada pel cubà NicolásGuillén.

Analitzant la poesia negrista espodrien detectar les característiquesde la literatura afrohispànica, tan com-promesa com la moderna literaturanegroafricana.

36

a. Expressa la realitat racial i culturalmestissa

LA CANCIÓN DEL BONGÓ(Fragment)

En esta tierra, mulatade africano y español(Santa Bárbara de un lado,del otro lado, Changó).siempre falta algún Dóny hay títulos de Castillacon parientes en Bondó.

Nicolás Guillén

LA VOZ ESPERANZADA(Fragment)

Yo,Hijo de América,hijo de ti y de África.

Nicolás Guillén

GUITARRA LLAMA A CAJÓN(Fragment)

La Marinera de Limatiene influencia afro-hispana,la “primera de jarana”en copla o cuarteta rima.

Nicomedes Santa Cruz

EN LA ERA COLONIAL(Fragment)

Mezcla de hispano calócon dialectos africanosjerga de negros peruanosfue la que en antaño se habló.

Nicomedes Santa Cruz

b. Exalta els orígens neoafricans

Son N.° 6(Fragment)

Yoruba soy, lloro en Yorubalucumicomo soy un yoruba de Cubaquiero que hasta Cuba suba millanto yoruba…

Nicolás Guillén

c. Evoca la dramàtica experiència del’esclavatud

EL APELLIDO(Fragment)

¿No tengo acasoun abuelo nocturnocon una gran marca negra(más negra todavía que la piel)una gran marca hecha de un latiga-zo?¿No tengo pues un abuelo mandin-ga, congo, dahomeyano?¿Cómo se llama? ¡Oh, sí, decídmelo!¿Andrés? ¿Francisco? ¿Amable?¿Cómo decís Andrés en congo?¿Cómo habéis dicho siempreFrancisco en dahomeyano?En mandinga ¿cómo se dice Amable?¿O no? ¿Eran, pues, otros nombres?¡El apellido, entonces!¿Sabéis mi otro apellido, el que meviene de aquella tierra enorme, elapellido sangriento y capturado, quepasó sobre el mar entre cadenas, quepasó entre cadenas sobre el mar?

Nicolás Guillén

37

d. Implica una solidaritatcontinental al·ludint al mestissatgea Iberoamèrica

(Fragments)

He aquí mis vecinos.He aquí mis hermanos.

Las mismas caras latinoamericanasde cualquier punto de AméricaLatina:

indoblanquinegrosblanquinegrindiosy negrindoblancos.

Nicomedes Santa Cruz

e. Inclou romanents africans oonomatopeies africanitzants

CANTO NEGRO(Fragment)

!Yambambó, yambambé!Repica el congo solongo, repica el negro bien negro; congo solongo del Songo baila yambó sobre un pie. Mamatomba, serembe cuserembá.

Nicolás Guillén

B. Premsa negra; informació iliteratura de la cotidianitat

Vencent nombrosos obstacles, l’afrodes-cendent va arribar a publicar una prem-sa lliure i compromesa que va servir coma vincle d’unió de la població negra delpaís, va oferir una informació i una

defensa dels interessos d’aquests sec-tors de la societat, i pogué estar estreta-ment vinculada a associacions culturalsnegres.

Va constituir un gran repte en el passat(final del segle XIX i principi del segle XX)i ho continua essent en el present.L’emergència d’aquesta premsa es vadetectar sobretot a l’Argentina, Cuba, elBrasil i l’Uruguai. És una prova més queen alguns països on es nega la presèncianegra, aquesta mateixa afirmació éserrònia.

11. SINCRETISME RELIGIÓSAFROIBEROAMERICÀ

Quan arribaren a Amèrica, els africanshi van desembarcar amb les seves cre-ences, que alguns dels seus descen-dents han conservat fins a avui. Això vapermetre alleugerir-los del sofrimentde la seva falta de llibertat i, alhora, vasignificar l’exemple de resistència cul-tural més explícita i profunda davant lacultura dominant.

L’esclau va ser objecte de pressions perconvertir-se a la religió del poble domi-nador i civilitzat. Aquest va resultar serl’objectiu espiritual de l’esclavitud.

38

CÓDIGO CAROLINO I PARTE

CAPÍTULO PRIMERO

Aranjuez, 31 de mayo de 1789

Siendo, pues la Religión el objeto primero y ornamento de todo buenGobierno lo debe ser, con mayor razón, en el de los esclavos y negroslibres, cuya miserable suerte y condición sólo puede recompensar elincomparable beneficio del conocimiento de su verdadera luz, queadquieren por su translación a los Dominios de S. M.

REAL CÉDULA SOBRE EDUCACIÓN, TRATO YOCUPACIONES DE LOS ESCLAVOS

Aranjuez, 31 de mayo de 1789

Capítulo 1 Educación, todo poseedor de esclavos, de cualquier clase ycondición que sea[,] deberá instruirlos en los principios de la ReligiónCatólica y en las verdades necesarias para que puedan ser bautizados.

Cuidando que se les explique la doctrina Cristiana todos los días de fiestade precepto.

ORACIÓN A SAN LUIS BELTRÁN

(Regla Kimbisa del Santo Cristo del Buen Viaje, Palo Monte)

[…] No mires, Señor a este (a) indigno siervo (a) tuyo (a) que profiere tansacrosanto misterio y con fe sincera suplica libres a esta criatura de todomal […].

Te lo pedimos por Nuestro Señor Jesucristo que contigo vive y reina en launidad del Espíritu Santo por los siglos de los siglos; intercede por estacriatura.

AMÉN.

39

40

ral i kongo en particular. En ambdóssistemes s’han generat variants. Hiha, a més, reductes de pràctiquesvodú en comunitats de descendentsd’haitians.

En el cas brasiler, es dóna tambéaquesta mateixa dualitat, però coe-xisteix amb una diversitat més grand’esglésies d’origen africà. El candom-blé, de procedència ioruba, està moltestès al país, especialment al nord-est, i la macumba n’és la contraparti-da d’origen bantu. Altres cultes sin-crètics brasilers serien el tambor demina, d’origen fon, i Changó -d’arrelioruba- també al nord-est del país.

Els llaços que uneixen Hispanoamèricaamb l’Àfrica es fan palesos no solamenten els trets culturals, sinó també enalgunes institucions que van protegirl’esperit comunitari africà. A totAmèrica els cabildos “de nació” i lesconfraries van ser, respectivament, elrefugi cultural i religiós dels esclausentorn d’una mateixa ètnia real, o sotauna denominació comuna que incloïaètnies afins.

Les confraries, institucions d’origenpeninsular, havien estat promogudesper les autoritats civils i religiosescom un instrument per consolidar elcatolicisme entre els esclaus, i no pre-cisament per instrumentalitzar laresistència cultural.

En general, com a l’Equador i el Perú,els cabildos, però també les confra-ries, van tenir una gran importànciaper a l’ajuda mútua i la conservacióde llaços entre les ètnies africanes enla societat colonial esclavista.

Des de la seva implantació, els cultessincrètics no podien aspirar a conver-tir-se en grans comunitats religiosesperquè estaven circumscrits a grupsd’esclaus. Però a partir del final delsegle XIX i el principi del segle XX, elscultes sincrètics afroiberoamericanshan tingut una gran expansió al Brasili a Cuba, i han deixat de ser una mani-festació religiosa identificada exclusi-vament amb un grup racial tal comho foren durant l’etapa colonial.Actualment es pot apreciar l’apogeu ila importància dels diferents cultesafrocubans i afrobrasilers a escalainternacional (a Amèrica i Europa) i,d’altra banda, el caràcter interclassis-ta, de manera que la seva influènciaarriba a tots els estrats socials.

Si, d’una banda, els cultes afroiberoa-mericans van constituir un fenomende resistència cultural davant l’aliena-ció esclavista, i per això mateix la sevautilitat no es limita només a l’estudide la influència africana a Amèrica idels seus orígens, sinó també a lacomprensió de cerimònies de l’Àfricatradicional contemporània, d’altrabanda, davant la forta pressió del sis-tema colonial es va haver de procedira una adaptació dels cultes i a l’adop-ció formal d’elements religiosos catò-lics per poder practicar així els ritus iles creences negroafricanes sensedespertar massa sospites en l’amo, laqual cosa resulta òbvia si es pensa enel baptisme de l’esclau.

A Cuba, els dos cultes amb majornombre d’adeptes són la santeria oRegla d’Ocha, d’origen ioruba, i laRegla de Palo Monte, Regla Mayombeo Regla Conga, d’arrel bantu en gene-

41

12. MÚSICA, INSTRUMENTS IBALL

a. Música i balls

S’ha de reconèixer el gran impacteque tenen la música, els instruments iels balls d’origen africà aIberoamèrica.

En primer lloc, la seva importànciarau en el fet que passen d’estar iden-tificats amb la població afrodescen-dent, que formava part de les classes

A Colòmbia, per exemple, hi haguécabildos d’arares i minas des del 1693a Cartagena, i al final del segle XVIII,de kongos, mandings i carabalíes.

menys afavorides, a convertir-se ambel pas del temps no sol en la música iel ball preferits, sinó així mateix fre-qüentment en l’exponent de la iden-titat cultural regional i nacional.Tant els ritmes musicals com les dan-ses són el producte de diversos pro-cessos transculturadors en què, sobreuna base africana, convergeixen ele-ments d’origen europeu (espanyol oportuguès), indoamericà i africà que,al seu torn, estan conformats pel con-tacte entre diferents cultures africa-nes.

Internacionalment, la presència afroi-beroamericana és palesa i fins i tot lasalsa va néixer a Nova York.

Lamentablement en molts dels casoses desconeix aquesta empremtaidentitària, com ha passat, per exem-ple, amb el tango del Rio de la Plata,

42

objecte de blanqueig amb la immi-gració europea.

Així, la peruanitat està representadaper la marinera i el cajón; la identitatargentina, per la milonga, el tango i elmalambo; la uruguaiana, pel can-dombe; la brasilera, per la samba, elfrevo i el batuque; la colombianitat,per la cúmbia i el vallenato; a laRepública Dominicana és innegableel caràcter nacional del merengue,cosa que també és vàlida per a PuertoRico, Colòmbia i Cuba. A Panamà hiha la cumbia i el tamborito; a Mèxic,el danzón, els sons veracruzanos i labamba; a Cuba, la rumba, el mambo,la pachanga i el txa-txa-txa.

b. Instruments

El trasplantament d’instrumentsmusicals subsaharians a Iberoamèricaes va realitzar amb no pocs inconve-nients, ja que només excepcional-ment va poder arribar-ne algun desd’Àfrica.

Per tant, es van haver de fabricar en elnou entorn, cosa que es va dur aterme amb bastant fidelitat. Entre elsinstruments adoptats destaquen elsmembranòfons i els idiòfons. Entreels primers figuren la rica varietat detambors de percussió disseminats através del continent americà.

Com a exemples de tambors, tenimels yuka o conga de Cuba, el bongóporto-riqueny, i els chinbangueles ocumacos veneçolans.

El tambor ha estat utilitzat des detemps immemorials com a instru-

ment musical i, en certs casos, com amitjà de comunicació i aprenentatge;també està associat al poder polític,com és el cas dels tambors reals deRuanda i el Burundi.

En la memòria col·lectiva, el tamborva ser retingut com la veu ancestralque va acompanyar la vida delsesclaus, i es manté avui en dia en elsprincipals esdeveniments dels poblesafroamericans.

La polifonia africana és el gènere aquè pertanyen els cants de treball id’altres de molt antics que, en formade vers i tornada, executen un ofi-ciant solista i el cor dels participants.

43

Dels idiòfons, la marimba s’ha conver-tit en instrument nacional als païsoscentreamericans, i ha estat adoptatper les comunitats indígenes. Lamarímbula i el güiro són caracterís-tics de la conca del Carib, i com a cor-dòfon esmentaríem el berimbau o arcmusical brasiler.

Molts dels cants que no s’han preser-vat en llengua africana es canten encrioll. El valor de la paraula adquireixen alguns gèneres un caràcter d’erudi-ció popular en incorporar elementsde cançons tradicionals, proverbis,fàbules, sàtires, lloances i fins i tot his-tòries amb què es compleix la inten-ció de recrear i fer ballar la comunitat. Al Perú la melodia es produïa amb lamarimba, creada enginyosament ambllistons, cordes i carabasses seques.

En la vida colonial, sobretot en elsegle XVIII, eren notables les festesque celebraven negres i mulats enhonor dels seus sants patrons, el diadels Reis. Les danses dels negres enaquells dies de religiositat i alegriaprofana, festejaven a Paraguai SanBaltasar ballant la rueda, zemba ocurimbá, com era anomenada aques-ta dansa.

En les festivitats religioses de Bolíviase celebren les danses acompanyadesdels seus instruments musicals, elbombo i el raspador, i es fa ús d’unadisfressa que es diu tunquidi.

En el context de l’africanía s’hi ins-criuen també certes festivitats comels carnavals brasilers, el deBarranquilla a Colòmbia, els carnavals

44

costa-riquenys de Puerto Limón, elspanamenys o els uruguaians, o béfestes com les de Sant Joan aVeneçuela, i algunes diabladas a l’alti-plà bolivià.

c. Carnavals una presència africanai festivals amb componentsd’origen Africà

Alguns festivals d’Iberoamèrica estancondicionats per l’aportació africana,i el seu objectiu consisteix a donar aconèixer i promocionar, a través d’en-contres regionals, nacionals o inter-nacionals, tant les tradicions com elsnous valors. Entre aquests hi ha elFestival de Veracruz a Mèxic i elFestival del Carib a Santiago de Cuba.

45

13. ARTS PLÀSTIQUES

Una de les manifestacions artístiquesmés vinculades a les arrels africanes ésla de les arts plàstiques. El fort desen-volupament africà en aquestes arts,especialment l’escultura, i la ricagamma de colors de la naturalesa afri-cana es van traslladar aHispanoamèrica amb noves perspecti-ves i mirades. Exemples fefaents d’aixòsón les figures de Wifredo Lam iManuel Mendive de Cuba, i Heitor dosPrazeres i Terciliano Júnior del Brasil. En

el període colonial va ser molt aprecia-da la pintura del mulat mexicà JuanCorrea, que va seguir els cànons clàs-sics.

14. FLUX I REFLUX: ÀFRICASUBSAHARIANA-IBEROAMÈRICA

S’han produït dos fets significatius enles relacions afroiberoamericanes. Laprimera, en el segle XIX, circumscrita alBrasil, i en menor mesura a Cuba, sónels retorns d’africans i afrodescendentsa Àfrica: els anomenats brasilers a

46

Nigèria, Togo o Benín, i els cubans aGuinea Equatorial. En segon terme,informalment, en el segle XX hi hahagut un moviment de flux i reflux cul-tural: la música tradicional africana vainfluir al seu dia en la música populariberoamericana, i aquesta, al seu torn,ha inspirat la música moderna d’Àfrica,com és el cas de la rumba cubana res-pecte de la rumba congolesa.

15. RECONEIXEMENT DEL’AFRICANÍA

L’africanía continua sent un aspecteexclòs en l’estudi de la història i de larealitat iberomericanes, i constitueixuna assignatura pendent en els pro-grames d’estudi i investigació. Malgrataixò, a la primera meitat del segle XXvan començar aquests estudis sobretota Cuba, el Brasil, Colòmbia, Veneçuela iMèxic. Més tard, a la dècada dels sei-xanta, la UNESCO donaria un impulsinternacional a aquesta temàtica ambreunions i edició de llibres.

16. ÀFRICA I IBEROAMÈRICAA L’INICI DEL TERCER

MIL·LENNI

Malgrat les aparents facilitats actualsde comunicacions i transports entreambdós subcontinents i l’existènciad’interessos comuns, sols una petitaminoria de països d’un costat i l’altrede l’Atlàntic mantenen vincles diplo-màtics, econòmics o culturals perma-nents. Per part d’Hispanoamèrica cal-dria citar Cuba i el Brasil, i actualmentVeneçuela. A l’Àfrica subsaharianaesmentaríem Angola, el Senegal iNigèria. En termes generals, les rela-cions d’ambdós continents es podenqualificar com a de baixa intensitat.Tanmateix, l’exemple de Cuba com undels principals exponents de coopera-ció amb l’Àfrica subsahariana a escalamundial, especialment en l’àmbit del’educació i de la salut, ha passat pràc-ticament inadvertit. Les relacions delBrasil tenen evidentment un caràctereconòmic i cultural, i si en les de Mèxicprevalen les culturals, en les del’Argentina destaquen les comercials. Aaquest reduït grup de països s’hi sumaactualment Veneçuela, que disposa

EVOLUCIÓ DE LES RELACIONS IBEROAMÈRICA – ÀFRICASUBSAHARIANA (SEGLE XVI – 2008)

Característiques

Relacions mediatitzades per Europa - triangulació (Europa - Àfrica -Amèrica) (colonització americana - esclavitud africana)

Relacions directes i poc intenses entre estats(independències africanes)

Interrupció de les relacions (excepte, parcialment, el Brasil)(independències americanes – colonització de l’Àfrica negra)

Període

Segles XVI-XIX

Segle XIX1960/1970

1960/1970 - ...

47

d’un viceministre de RelacionsExteriors per a Àfrica i s’ha proposatcom a meta la intensificació de lesseves relacions amb aquest subconti-nent.

D’altra banda, la falta de contactes i decomunicacions, així com l’absènciad’una voluntat política constitueixenun seriós impediment per al desenvo-lupament de les relacions entre païsosd’ambdós continents.

Com a exemple, les comunicacionsaèries directes entre Iberoamèrica i l’À-frica subsahariana són molt limitades:uneixen dues ciutats i un aeroport afri-

cà (Johannesburg i Luanda; Sal en CapVerd), un itinerari triangular (viaEuropa) condicionat peld impedi-ments per a l'obtenció de visats detrànsit.

Les tres etapes en les relacions entrel’Àfrica subsahariana i Iberoamèricasón bastant indicatives de l’evolucióde la societat internacional, i per acon-seguir una cooperació real entre amb-dós subcontinents seria necessariintensificar els contactes horitzontalsSud-Sud davant la verticalitat actualNord-Sud. L’africanía constituiria, lla-vors, un vincle que uniria amb dóssubcontinents.

COMUNICACIONS AÈRIES ACTUALS (2008)ÀFRICA SUBSAHARIANA-IBEROAMÈRICA

48

BIBLIOGRAFÍA AFROIBEROAMERICANA(libros en español)Luis Beltrán (2008)

I. Obras de carácter general

A. De ámbito continental

1.-Álvarez Nazario, Manuel: El elemento afronegroide en el español de Puerto Rico.Contribución al estudio del negro en América.

Instituto de Cultura Puertorriqueña, San Juan 1974 (2ª edición), 489p. 2.- Andrews, George Reid: Afro-Latinoamérica 1800-2000

Iberoamericana/Vervuert, Madrid/Frankfurt 2006, 378 p.3.- Bastide, Roger: Las Américas Negras. Las civilizaciones africanas en el Nuevo Mundo.(trad. del francés)

Alianza Editorial, Madrid 1969, 225p.4.- Gallardo, Jorge Emilio: Presencia Africana en la Cultura de América latina.

Editorial F. García Cambeiro, Buenos Aires 1986, 128 p.5.- Gutiérrez Azopardo, Ildefonso: La población negra de América.

Editorial El Búho, Bogotá 2000, 291 p.6.- Jahn, Janheinz: Muntu: Las culturas neoafricanas. (trad. del alemán)

Fondo de Cultura Económica, México 1963, 348 p.7.-León, Argeliers: Tras las huellas de las civilizaciones negras de América.

Fundación Fernando Ortiz, La Habana 2001, 276 p.8.- Martínez Montiel, Luz María: Negros en América.

Editorial Mapfre, Madrid 1969, 225 p.9.- Moreno Fraginals, Manuel (comp): África en América Latina.

Siglo XXI Editores/UNESCO, México/París 1977, 348 p.10.- Nitoburg, Edward (comp): Los africanos en el Nuevo Mundo. El elemento negroide enla formación de las nacionalidades de América. (trad. del ruso)

Editorial Progreso, Moscú 1991, 403 p.11.- Picotti, Dina: La presencia africana en nuestra identidad.

Editorial del Sol, Buenos Aires 1998, 228 p.12.- Pollak-Eltz, Agelina: Panorama de estudios afroamericanos.

U.C.A.B, Caracas 1972, 63 p. 13.- Uya, Okon Edet: Historia africana y afroamerica. Cinco problemas de metodología yperspectivas. (trad. del inglés)

Editorial de Belgrano, Buenos Aires 1990, 101 p.14.- Introducción a la cultura africana en América Latina.

UNESCO, París 1979 (2ª edición) 2060 p.

B. De ámbito regional

15.- Martínez Montiel, Luz María (comp): Presencia africana en México.Consejo Nacional para la Cultura y las Artes, México 1994, 573 p.

16.- Martínez Montiel, Luz María (comp): Presencia africana en Centroamérica.Consejo Nacional para la Cultura y las Artes, México 1993, 292 p.

17.- Martínez Montiel, Luz María (comp): Presencia africana en el Caribe.Consejo Nacional para la Cultura y las Artes, México 1995, 652 p.

49

18.- Martínez Montiel, Luz María (comp): Presencia africana en Sudamérica.Consejo Nacional para la Cultura y las Artes, México 1995, 654 p.

19.- Ortiz Oderigo, Néstor: Aspectos de la cultura africana en el Río de la Plata.Editorial Plus Ultra, Buenos Aires 1976, 200 p.

C. Esclavitud

20.- Klein, Herbert, S.: La esclavitud africana en América Latina y el Caribe. (Trad. Del ingles)Alianza América, Madrid 1996, 191 p.

21.- Lucena Salmoral, Manuel: Los códigos negros de la América española.Edic. UNESCO / Universidad de Alcalá, Alcalá de Henares 2000 (2º edición), 328 p.

22.- Lucena Salmoral, Manuel: La esclavitud en la América española.CESLA, Universidad de Varsovia, Varsovia 2002 (2º edición), 408 p.

23.- Mellafe, Rolando: La esclavitud en HispanoaméricaEudeba, Buenos Aires 1964, 115 p.

24.- Thomas, Hugh:La trata de esclavos (Historia de la trata de seres humanos 1440 a 1870).Planeta, Barcelona 1998, 898 p.

25.- Saco, José Antonio: Historia de la Esclavitud.Ed. Alameda 1955, 397 p.

II. Repertorio de especialistas (incl. bibliografía)

25.- Beltrán, Luis: Repertorio internacional de especialistas en laPollak-Eltz, Angelina. “africanía” (Estudios iberoamericanos).Colección Africanía, Universidad de Alcalá/Universidad Católica Andrés Bello, Alcalá deHenares/Caracas 2001, 268 .

IV. Revistas especializadas

América Negra (Bogotá); cesó de publicarse.Afro-Hispanic Review (EEUU); en inglés.

V. Libros de Referencia en inglés

27.- Appiah, K. A. & Gates Jr, H.L. (comp): Africana. The Encyclopedia of the African andAfrican American Experience.

Basic Civitas Books, Nueva York 1999, 2095 p.

28.- Núñez, Benjamín: Dictionary of Afro – Latin American Civilization.Greenwood Press, Westport/Londres 1979, 525 p.

VI. Documentación (soporte CD)

29.- Vila Vilar, Enriqueta (Comp): Afroamérica: Textos Historias. Colección Clásico Tavera.Serie II. Vol. 7: Temática para la historia de Iberoamérica.

Biblioteca Nacional de España, Madrid, 1999.

50

QUADERNS PUBLICATS

1. Timor: genocidi i esperança. (F. S’Olivar d’Estellenc)2. Deute extern: la pobresa que ens enriqueix. (Paz con dignidad)3. El món maputxe. (Carolina Manque)4. 2000, Any de la Cultura de Pau i No-violència. (Arcadi Oliveres)5. Anar de compres i canviar el món: comerç just, consum responsable. (S’Altra Senalla)6. Experiències de cooperació. (Nou Sud, Veïns, STEI)7. L’antiracisme en l’àmbit internacional: propòsits i realitats. (Joan Comas)8. Burundi: mirant amb esperança el futur. (Veïns sense Fronteres)9. Fòrum Social Mundial: un altre món és possible. (Francisco Vera)10. Balcans, l’oblit còmplice. (Bòsnia Viva)11. Situació a Colòmbia: una altra realitat. (CEPAC)12. Veneçuela: de la tragèdia de Vargas a la inclusió social. Una experiència veneçolana de ges-tió associativa. (EFIP)13. Contra la pena de mort. (Amnistia Internacional)14. Salut reproductiva i cooperació per al desenvolupament. (Mallorca Solidària)15. La lluita contra la sida a Àfrica. (Metges del Món)16. El microcrèdit: a quines necessitats respon?. (F. Vicenç Ferrer)17. La perspectiva de gènere a Àfrica. (Centre africà per les dones)18. El conflicte del Sàhara Occidental. (Associació Poble Saharaui)19. Construir la pau: els conflictes oblidats i el nou conflicte global. (OIKOS)20. Els camps de l’oblit. (Associació Catalana per la pau)21. La mutilació genital femenina. (Direcció General de l'Oficina de Defensa dels Drets delMenor)22. Accés a medicaments essencials: un dret per a totes les poblacions del món (Metges senseFronteres)23. Aproximació a la problemàtica dels infants, dels joves i de les “maras” en situació de risc aNicaragua i al Salvador (Fundació Diagrama)24. Globalització i migració: les dones musulmanes immigrants a Europa (Nadia Nair)25. La situació de les maquiles a Centreamèrica (Fundació Pau i Solidaritat)26. Perú: quan l’educació encara és esperança (Ensenyants Solidaris)27. Indígenes (Survival Internacional)28. Hondures: de la Serra de Tramuntana a la Serralada del Merendón” (Cruz Roja)29. Objectius del mil·leni. Balenç 2005 (Coordinadora d’ONGD de les Illes Balears)30. Educació pel desenvolupament, una estratègia de cooperació imprescindible(Coordinadora de ONGD para el Desarrollo-España)31. La discapacitat dins el projecte integral de la Fundación Vicente Ferrer (Anantapur)32. El turisme com a eina de desenvolupament (Joan Miralles Plantalamor i Antònia RossellóCampins)33. La convocatòria de Cooperants. Testimonis i experiències (Direcció General de Cooperació)34. La dona invisible: la dona senegalesa com a motor de desenvolupament (Assemblea deCooperació per la Pau)35. Explotació sexual infantil (Unicef)36. Drets Humans i Salut (Metges del Món)37. El Moviment dels Camperols Sense Terra (Helinair Souza e Silva)38. El Mur que empressona Palestina (Taula per Palestina, Oikos)39. Crisi alimentària (Veterinaris sense Fronteres)

PAPER RECICLATI ECOLÒGIC