La dictadura de Primo de Rivera Comentari de text 24/01/2012 2n B ciències de la Salut Sònia Benavent; Juan Huéscar; Isis Vargas; Javier Lázaro; Elena Roig

La dictadura de Primo de Rivera

Página 2

TEXTO 1 Manifiesto de Miguel Primo de Rivera

Al país y al ejército.

Españoles: ha llegado para nosotros el momento, más temido que esperado, (...) de recoger las ansias,

de atender el clamoroso requerimiento de cuantos, amando a la patria, no ven para

ella otra salvación que libertarla de los profesionales de la política, de los que, por una u otra razón,

nos ofrecen el cuadro de desdichas e inmoral idades que empezaron el año 98 y

amenazan a España con un próximo fin trágico y deshonroso. La tupida red de la política de

concupiscencia ha cogido en sus mallas, secuestrándola, hasta la voluntad real. Con frecuencia parecen

pedir que gobiernen los que ellos dicen que no dejan gobernar, aludiendo a los que han

sido su único, aunque débil, freno, y llevaron a las leyes y costumbres, la poca ética sana, el tenue

tinte de moral y equidad que aún tienen; pero en la realidad se avienen fáciles y contentos al turno y al

reparto, y entre ellos mismos designan la sucesión. Pues bien, ahora vamos a recabar todas las

responsabil idades y a gobernar nosotros u hombres civiles que representen nuestra moral y

doctrina (...) Este movimiento es de hombres: el que no sienta la masculinidad completamente

caracterizada, que espere en un rincón, sin perturbar losd ías buenos que para la patria esperamos.

¡Españoles!: ¡Viva España y viva el Rey!.

13 de septiembre de 1923

TEXTO 2

Manifiesto de Alfonso XIII

Las elecciones celebradas el domingo, me revelan claramente que no tengo el amor de mi pueblo. Mi

conciencia me dice que ese desvío no será definitivo, porque procuré siempre servir a España, puesto el

único afán en el interés público hasta en las más críticas coyunturas. Un Rey puede equivocarse y sin

duda erré yo alguna vez, pero sé bien que nuestra patria se mostró siempre generosa ante las culpas sin

malicia. Soy el Rey de todos los españoles y también un español. Hallaría medios sobrados para

mantener mis regias prerrogativas en eficaz forcejeo contra los que las combaten; pero resueltamente

quiero apartarme de cuanto sea lanzar a un compatriota contra otro, en fratricida guerra civil.

No renuncio a ninguno de mis derechos, porque más que míos son depósitos acumulados por la Historia

de cuya custodia me han de pedir un día cuenta rigurosa. Espero conocer la auténtica expresión de la

conciencia colectiva. Mientras habla la nación suspendo deliberadamente el ejercicio del Poder Real

reconociéndola como única señora de sus destinos.

También quiero cumplir ahora el deber que me dicta el amor de la Patria. Pido a Dios que también como

yo lo sientan y lo cumplan todos los españoles.

Alfonso, Rey. 14 de abril de 1931. (Periódico La Vanguardia, Barcelona, 17 de abril de 1931)

La dictadura de Primo de Rivera

Página 3

Comentari de text

Analitzarem dos textos, un 'El manifest de Cosí de Rivera' i l'altre 'Manifiesto d'Alfons XIII'. Els

dos textos tenen un tipus de font primària ja que estan escrits en el mateix període en què va

succeir. Ambdós són textos polítics, ja que es tracten de dos manifestos. Els autors dels dos

textos són individuals. En el primer l'autor és Primo de Rivera i en el segon l'autor és Alfons XIII.

José Antonio Primo de Rivera i Sáenz

d'Heredia (Madrid, 24 d'abril de 1903 -

Alacant, 20 de novembre de 1936) . Polític

espanyol, fundador junt amb Julio Ruiz d'Alda

i Alfonso García Valdecasas de Falange

Espanyola, un partit polític d'inspiració

feixista l'ideari del qual va constituir un dels

eixos principals del Règim dictatorial

instaurat pel general Francisco Franco al

terme de la Guerra Civil Espanyola. Alfons XIII va nàixer el 17 de maig de 1886 Al Palau Real de

Madrid. Com a fill pòstum d'Alfons XII i María Cristina de Habsburgo-Lorena, el seu regnat va

començar des del seu naixement; per això, sa mare va exercir com a regent fins a 1902. Alfons

XIII va viure en l'exili deu anys, fins a la seua mort en 1941, a Roma, on va viure els seus últims

anys de vida. En 1980 els seus restes mortals es van traslladar al Panteó dels Reis del Monestir

l'Escorial (Madrid) . La finalitat del primer text és proclamar el colp d'estat per a acabar amb el

govern i la classe governant i la finalitat del segon text és que Alfonso es retira del govern,

comença la segona República. Per a ambdós textos el destinatari és el poble espanyol.

En el primer text, que és clarament quan Primo de Rivera fa un colp d’Estat, el 13 de setembre

de 1923, i ho fa públicament, mitjançant els serveis telefònics i davant dels periodistes. Aquesta

podria ser la idea principal del text, és a dir, el colp d’Estat.

En el segon text com a idea principal podríem extraure el títol, i dir que es tracta del fet de que

Alfons XIII perga les eleccions, i que ell mateix es qui decideix abandonar el tro. Per aquests

fets, Alfons XIII fa un escrit, dirigit a tots els espanyols.

Tronant al primer text, observem per una part que al final del escrit, fa una cridada: “Españoles.

¡Viva España y viva el Rey!”, que ens du a comentar que ell fa el colp d’estat(amb l’assistència

del seu directori militar), un dels seus ajudants més importants és Alfons XIII, es a dir, realment

no es un colp d’estat. Primo de Rivera volia acabar amb el govern i amb la classe governant,

que es el que esta criticant en el seu manifest(en aquest cas el text 1). Totes aquestes causes

ens duen a resoldre les idees secundàries.

A continuació d’aquest fets Primo de Rivera, després de sis anys al front, al veure que es

trobava completament sol, va decidir dimitir. Exactament el 28 de febrer de 1930. Els dos

governs que va proposar Alfons XIII, el de Berenguer i Aznar, van ser incapaços de governar.

Primo de Rivera junt a Alfons XIII

La dictadura de Primo de Rivera

Página 4

Amb açò, es van fer unes eleccions , el 12 d’abril de 1931 on va caure la monarquia i amb tot

açò el 14 d’abril de 1931 es va proclamar la Segona República.

Al tex 2, tenim a Alfons XIII, indignat perquè Espanya no li havia demostrat res, per això , per el

resultat pèssim de les eleccions del 12 d’Abril, va decidir desaparèixer. Aleshores les idees

secundaries del text 2 seria l’Alfons XIII indignat i la pròxima proclamació de la Segona

República.

Protectorat

Part de sobirania que un estat exerceix sobre un altre, sense annexar-lo al territori nacional,

respectant-li el govern intern però reservant-se les relacions exteriors. Parlem del protectorat

espanyol al Marroc l’any 1912, encara que hi van haver rebels que es negaven i va ser en 1927

amb la dictadura quan a començar a estabilitzar-se el protectorat i va ser negada la

independència a les colònies espanyoles del Rif.

PCE

Partit polític que s’origina el 1921, quan es produeix una escissió del PSOE, degut a les

Joventuts Socialistes que tenien com a òrgan d’expressió “El comunista”. Aquesta escissió a

Espanya va ser deguda a que el PSOE va rebutjar adherir-se a la Internacional Comunista.

Ens proposem exposar des del principi fins al final, tot el que va passar durant la dictadura de

Primo de Rivera que es va desenvolupar en mig d'una situació social ja insostenible “desdichas

e inmoralidades que empezaron el año 98 y amenazan a España con un próximo fin trágico y

deshonroso” amb tensions revolucionàries com l’auge dels nacionalismes perifèrics, l’ascens de

republicans i del moviment obrer; una crisi del sistema polític “amando la Patria no ven para

ella otra salvación que liberarla de los

profesionales de la política”, incapaç de

renovar-se des de dins i cada vegada més

minat per la inestabilitat social i econòmica des

de la crisi del 1917, la commoció de la societat

que provoquen els fracassos de la política

colonial espanyola al Marroc (desastre

d'Annual el 1921), es produeix el Cop d'Estat

del Capità General Primo de Rivera el 13 de

setembre de 1923. Aquesta alternativa autoritària per resoldre els problemes de l'estat comptà

amb el suport de la Monarquia d'Alfons XIII “quiero apartarme de cuanto sea lanzar a un

compatriota contra otro en fratricida guerra civil”, el suport evident de l'Exèrcit, de la burgesia,

de gran part de les classes mitjanes, l’oligarquia de terratinents i industrials. A més de que va

haver una gran passivitat per part dels socialistes i els anarquistes, que es mostraren indiferents

a la caiguda del vell règim “en la realidad se avienen fáciles y contentos al turno y al reparto, y

Mussolini

La dictadura de Primo de Rivera

Página 5

entre ellos mismos designan la sucesión”. Aquesta alternativa també va ser influïda per les

maneres del feixisme italià de Mussolini, tot i no identificar-se amb ella.

Els sublevats van declarar l’estat en guerra, la suspensió de les garanties constitucionals i La

dissolució de les Corts, substituint-ho per una dictadura militar en la que Primo de Rivera era

equivalent a president de Govern i ministre universal, encara que comptaria amb l’assistència

d’un directori militar integrat per generals, que durant la implantació de l’Estat en guerra,

ràpidament va prendre una sèrie de mesures com la prohibició de la bandera i l’himne català i

la restricció de la llengua catalana al terreny privat, a més d’una política de “mà dura” en tot el

referent a l’ordre públic, i la formació de la Unió Patriòtica, com a l’únic partit sota la direcció

militar, que consistia en seguir el model feixista imposat per Mussolini a Itàlia. La seua mesura

més contundent va ser la persecució dels anarquistes, que van ser condemnats a la

clandestinitat i la seua organització va quedar desarticulada. El gran èxit del Directori va tindre

lloc a Àfrica, on el “Desembarcament d’Alucemas” en 1925 va posar fi a la resistència de les

cabiles del Rif, el seu líder Abd-el-Krim es va entregar a les autoritats del Marroc francès, que

obtindre com a conseqüència el final de la guerra al Marroc, cosa que va elevar el prestigi del

dictador, ja que va satisfer la demanda generalitzada d’acabar amb la guerra.

A finals de 1925, Primo de Rivera es va proposar renovar el seu règim dictatorial, de manera

que el Directori Militar va ser substituït per un govern civil presidit per ell, que tenia la finalitat

d’institucionalitzar la Dictadura. En 1927, seguint

el model italià, es va constituir una Assemblea

Nacional Consultiva formada per membres de la

Unió Patriòtica, que va fracassar ràpidament en

el seu intent de redactar una llei fonamental que

fera el paper de Constitució de la dictadura.

L’intent d’institucionalització del règim de Primo

de Rivera va fracassar de nou, establint-se

l’Organització Corporativa de Treball, una espècie

de sindicat que tractava d’arbitrar entre patrons i

obrers. Després del crash de la bossa de Nova York, en 1929, els problemes econòmics es van

estendre augmentant el descontent social. Al no tindre ningun recolzament polític, junt a les

nombroses crítiques, manifestacions d’oposició, i pronunciaments militars, el dictador va

presentar la seua dimissió, el 28 de gener de 1930.

Una vegada explicada aquesta Dictadura de Primo de Rivera, i per a concloure aquesta

redacció, situarem el que s’ha explicat anteriorment dintre del procés històric corresponent i

analitzarem les diferències existents entre l’Antic Règim i el Sistema Liberal fent referència a la

societat democràtica.

Directori Militar de Primo de Rivera

La dictadura de Primo de Rivera

Página 6

Al segle XVIII Espanya es caracteritzava, al igual que la resta d'Europa, pel manteniment d'un

sistema econòmic i social d'Antic Regim. La societat es caracteritzava per una economia rural i

senyorial, per la jerarquització social en estaments i per l'absolutisme monàrquic, en el qual el

rei es feia càrrec dels tres poder més importants de l’Estat, que eren el legislatiu, l’executiu i el

judicial. En canvi el Sistema Liberal, que va ser un sistema polític que es va produir a

conseqüència de les idees de la Il·lustració que van provocar, entre altres coses, les revolucions

lliberals burgeses, les quals varen fer entrar en crisi al sistema d'Antic Regim i obriren pas al

liberalisme, que defensava les llibertats i la igualtat com a drets fonamentals. El sistema liberal

Español, es va fonamentar sobre la sobirania nacional i separació de poders, així doncs, el

sistema liberal tingué una constitució que va limitar els governs dels monarques, i un

parlament, amb el poder legislatiu, que va representar al poble. també va tindre un govern que

es va encarregar del poder executiu, i estava format pel president i els ministres, escollits pel

poble, a partir del partit guanyador de les eleccions. I el darrer poder, el judicial, va pertànyer

als tribunals de justícia. Si ens endinsem més en l’Antic Règim, veiem que no hi havia llibertat

econòmica ja que l’economia estava basada en l’agricultura de subsistència, que era la principal

font de riquesa i l’artesania controlada pels gremis, per altra banda, al Sistema Liberal, el model

econòmic va ser el capitalisme, basat en la industria, el comerç, l’oferta, la demanda i el lliure

canvi. A l’Antic Règim, la societat espanyola estava dividida en tres estaments, i les seves

característiques fonamentals eren la desigualtat i l'immobilisme. Els grups privilegiats, que eren

la noblesa i el clero, posseïen la major part de les terres, no pagaven impostos i tenien el

monopoli dels càrrecs públics a l'administració i exercit. Els no privilegiats, que eren la resta de

la població(camperols, artesans,burgesos...) pagaven impostos i estaven marginats

políticament. Tot el contrari al Sistema liberal, on es va donar pas a una nova societat de classes

marcada por la capacitat econòmica de cada individu, on va desaparèixer l’immobilisme. La

burgesia va adquirir un paper més important a la nova societat. La noblesa va anar perdent la

rellevància social i els privilegis, encara que, va mantindre el seu patrimoni. Las classes mitjanes

van estar representades pels artesans, els professionals liberals, els oficials de l’exèrcit i els

funcionaris. Les classes populars es van formar pels camperols i el naixent proletariat urbà,

integrat pels obrers industrials. Entre Antic Règim i Sistema Liberal es veuen clars una sèrie de

canvis que van beneficiar notablement a la globalitat de l’Estat Espanyol, i el varen aproximar

cap a un sistema més just per a tots. Però el Sistema Liberal no va ser equivalent a democràcia,

que es va intentar per primera vegada amb la Revolució Gloriosa, on es va implantar el sufragi

universal masculí i es van aconseguir nous drets per part de la ciutadania. Va ser primerament

una monarquia democràtica després de la qual es va proclamar la Primera República, però, els

pronunciaments van fer tornar altra vegada cap a enrere fins a la Restauració Borbònica, dins la

qual es va produir la Dictadura de Primo de Rivera, que hem analitzat anteriorment, i que va ser

seguida pel final de la monarquia i el inici de la Segona República el 14 d’abril de 1931, on es va

poder experimentar realment la democràcia al nostre país i el progrés que ella va implicar.

La dictadura de Primo de Rivera

Página 7

Bibliografia

Llibre de text de història d’Espnya. Ed. Almadraba.

Apunts d’història del blog: www.historiadespanyaenbatxillerat.blogspot.com

http://www.buxaweb.com/historia/temes/index.htm

Imatges Google

2ª República Espanyola