é"-1

~-,

44

arallegim

La cultura rejoveneix el cervell

Si no teruúl'habit de fer cultu­ra per plaer, feu-ho per inte­res. La cultura rejoveneix el

cervell. Aquesta és la tesi que defen­sa el genetista i neurocientífic Da­vid Bueno a l'assaig Trenca-t'hi el cap (Destino). "El cervell genera cultura, i la cultura modela_el cervell [ ... ]. No és evolució biologica, sinó re-evo lució cerebral". Ésa dir: ''Un cervell cultivat és un c_ervell rejove­nit, flexible i amb experiencia, amb més capacitat per imaginar futurs i atenyer-los";

Des de la cienda, Bueno ha escrit un llibre en defensa de Ia·cultura, sempre tenint en compte que la ci­encia també és cultura Si bé ja sabí­em que l'evolució biologica ha pro­piciat cervells humans que poden acumular i transmetre cultura, pot­serteníem menys ciar que la matei­xa acumulació cultural (conei.Xe­ments, ·símbols, valors ... ) pot ser un motor que modeli el cervell. Pero el que és del tot no u és la-idea que el pot

. fejovenir: "La cultura és pro u forta per alt~rar no només la nostra visió · del món, sinó també, ñsicament, el nostre cervell, i condicionar fins i tot lesrespostes més ins_tintives".

La nostra especie, l'Homo sapi­ens, que va sorgir a }'África fa uns · dos-cents mil anyS' i en els últims vuitanta mil ha experimentat un canvi tecnologic l una diferenciació culturalespectacular(sobretotgra­cies alllenguatge), segtíeix ~vqluci­onant. Aquesta evo lució té a veure, segons Bueno, amb el fet que tenim un cervell capa9 de fer connexions

CRISTINA CALDERER

DA VID BUENO-PUBLICA L' ASSAIG 'TRENCA-T'HI

· EL CAP': "LA CUL TUR.é\ ALTERA FÍSICAMENT EL CERVELL"

neuronals noves també en l'edat adulta Oa gran majoria de mamífers només les fan en edat infantil). Se'n diu plasticitat neuronal. Nosaltres som neotenics, som infantils en el sentit que mantenim aquesta ten­dencia a la novetat, la capacitat d'imaginar futurs.

Com més llegim, pensem, discu­tim, juguem i escoltem música, i ho combineqJ.,amb descans i relaxació, més connexioris neuronals podem fer. La mitjana d'un cervell huma sóri dos-cents bilions de connexions neuronals. Dones bé, un cervell cul­'tivat pot arribar afer-ne mil bilions. Com la mateixa cultura, el nostre

/

cervell és dinamic. Naturalment, en­velleix, pero la qüestió és que tenir un cervell que envelleix lentament fa que ens sentim més jov~s. "De la mateixa manera que fer esport en-' forteix la musculatura, utilitzar el cervell incrementa les connexions neuronals" i fa que els ~eur:otrans­

. missors treballin més. Per exemple, la dopamina (el neurotransmiss~r que s'encarrega de l'atenció i la ca­pacitat de resoldre problemes) o la se ro tonina (el que influeix en l' estat d'anim, el plaer i l'humor).

Un altre concepte interessant que ens acosta Bueno és el de l'he­retabilitat, que quantifica la influ­encia genetica en les persones (el que no és influencia genet!ca ho és educativa, social o cultural). Lacre­ativitat té una heretabilitat del 70%, per exemple. I després hem de saber que reflexi.9nar és un deis processos cerebrals que consumei­xen més energía. Per aixo, per co­moditat, tendim al dogmatisme. Quins són els pitjors enemics de la capacitat crítica i reflexiva? Emo- · cions com la por i la ira, a més de· l' estres. I els ami es? La capacitat de sorpresaj curiositat i }'alegria. "Els aprenentatges ení.ocionals·i la ca­pacitat de gestionar les emocions quan esdevenen co.nscients també contribueixen'a la construccié i la reconstrucció del cervell":

En fi, elllibre també s' endinsa en. la qüestió dellliure albir, pero aixo · ja us ho deixo pera la lectura més atenta que fareu si voleu seguir re-evol ucionant el vostre cervell.-o-

. -Quan la llera esdevé llit desbordartt el seu sentit

P a:;sat l' estiu la crisi <;limatica ten en lecho i madre, pero els geo­es manifesta per aquests ro- · grafs prefereixen cauce, que no s'ha dais fent sortir de mare rius i de confondre amb caudal (el nostre

rieres. La fúria de l'aigua fa estralls cabal). El caudal és la quantitat iperaixosortirdemaretambésigni- d'aigua que corre i el cauce ellloé ficaperdreelsestreps.osortirdefogó. per on corre.

. La paraula mare, doilés, és una de , Dones bé, tot apunta que aquest lesquefenimencatalaperdesignar terme més específic acabara· sent el llit d'un 'riu: ''la depressió del.ter- ll~ra, pero - cóm passa sovint en els reny per on s'escorren les aigües processos de (re)creació lexica­durant les revingudes corrents". I aquesta tria comporta un desplac;a-. cal remarcar "corrents" perque ment semantie: la llera original no quan són "excepcionals" el riu surt era ben bé sinonima de mar.e o llit, · del seu llit i es desborda. cosa que els diccionaris encara re-

Observem, p_ero, q~e mareo llit són paraules polisemiques que s'utilitzen primariament en al tres sentits. No és estrany, dones, que els especialistes busquin un terme més neutr~ i que, aparentment, no vülgui dir res més, com ho és cauce encastella. A les Espanyes també

ELLLENGUATGETECNIC _ P~LESPARAULES

MENYS POUSEMIQUES. SI CAL,ALTERANT EL /SEU SENTIT ORIGINAL

flecteixen. De fet, llera·només era la variant ribagorc;ana de gLera, un mot compartit amb el eastella i al­tres llengües que ve delllatí glarea (grava,pedruscall).

La llera era, fins a mitjans del XX, un canal rost i pedregós -~a mena de tartera- o un arenyple de codols. No era, dones, llit habitUal sinó ex­cepcional: trossos per on el riu ha passatipottornaiapassar. Tanma­teix, el Dic.cionari d'enginyeria civil (2005) de la UPC ja recullllera com a equivalent de cauce i la defineix coin "elllit d'un riu o d'un torren~. Tot apunta que aquesta ampliació semantica acabara desplac;ant el · més restringit sentit original. De fet,

· ja fa anys que ho fa, fins i tot en sen­tit figurat: "LaUlengua] del poble, sense control ni lléra, voreja el caos" (Joan Fuster, 1972).-o-

DISSABTE, 30·DE NOVEMBRE DEL 2019 ara

. , .

ELS MES VENUTS . · cATALA

, , FICCIO NO-FICCIO

XAVIER BOSCH

Par;mkos: <iue tu Cfltcaldriis

[ 1 ] Paraules que tu·entendr:tls ·

[3] canto jo i la muntanya baila IRENE SOlA/ Anagrama

[ 11 Tota la veritat DIVERSOS AlJTORS Ara Llibres 346 pagines i 19,90 € 1/ 5

[ 2 1 Des del banc deis acusatS RAÜL ROMEVA 1 Ara Llibres 166 pagines i 19,50 € 4/ 6

[ 3 1 Elllibre de La Marat6 DIVERSOS AUTORS Enciclopedia Catalana 184 pagines i 10 € 3/ 3

Enciclopedia Catalana 5/ 6 237 pagin~s i 18,50 € • 5/ 3

[51 El judici de la meva vida JORDI PINA Columna 288 288 pagines i 15,90 € · "/1

CASTELLA . ,

FICCIO

I 1 1 Terra Alta JAVIER CERCAS Planeta 384 pagines i 21,90 € 1/ 3

, 'NO-FICCIO

[ 1 J La furia y los colores B. GRAN WYOMING Planeta 352 pagines i 19,90 € '-/1

¡-.... ...................................................... ............ ~ •. : ................................ , .. ................................... ..

[ 2 1 La cara norte del corazón DOLORES REDONDO 1 Destino 688 pagines i 22,90 € . 2/ 8

[ 2 1 Un pueblo traicionado PAUL PRESTON

Debate 780 pagines i 27,90 € 1/ 5

..... , ..... ................... .................... .... ............ ........................................................ ..

[3] Sidi ARTURO ~REZ-REVERTE

Alfagu~a

[ 3 J Desde mi celda JUAN MASOUVER RÓDENAS

376 pagines i 20,90 € 6/10 289 pagines i 20 € · -/4 ..................................... ..... ............................... : ............................................... ...................... .

[4 ] Lectura fá-cil CRISTINA MORALES Anagrama 424paginesi19,90 € · 3/ 51

[51 El negociado ·del yin y el yang EDUARDO MENDOZA/ Seix Barra!

[ 4 ] Hemisferios PABLO l'ffiEz RUEDA Aguilar 135 pagines i 13,90 € -/2

376 pagines i 20,90 € · 4 / 4 768 pagines i 24,95 € -/ 2 ......................................................................... .......................................... .. .......... .. ................ ~nquing setmanal del Barometre de la Comunicació i la Cultura Posici6 se1:JD!ma anterior / Setmanes al mercat

-