LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ. (1898-1931).

I. EL FRACÀS DE LA REGENERACIÓ DEL SISTEMA.I.1.El desastre del 1898 i el regeneracionisme.I.2.La crisi dels partits dinàstics.

I.2.1.Les propostes regeneracionistes dels conservadors.I.2.2.Les propostes regeneracionistes dels liberals.

I.3.L'oposició al sistema.I.3.1.Regionalismes/Nacionalismes.

A/.Catalanisme. "la lliga Regionalista"1901B/.Basquisme el PNBC/.Galleguisme. "Solidaridad Gallega"1907D/.Valencianisme. "València Nova"(associació cultural.)

i ”Unió Valenciana” (1907)E/.Andalusisme.-Blas Infante-

I.3.2.Republicans.I.3.3.Moviment Obrer:

A/Socialisme. -PSOE, Pablo Iglesias. B/Anarquisme. -CNT (1910)

II. LA CRISI GENERAL DEL 1917.*Introducció.II.1.Antecedents socio-econòmics i polítics.

II.1.1.Impacte de la 1ª G.Mundial(1914/18)II.1.2.Crisi polític (crisi del sistema de torns)

II.2.La crisi del 1917 /Crisi constitucional.II.2.1.Crisi militar: les Juntes de Defensa.II.2.2.Crisi política:l'Assemblea de Parlamentaris.II.2.3.Crisi social: vaga general revolucionària.

II.3.Fracàs del intent democratitzador i descomposició del règim (1917-1923). II.3.1. Darrers intents democratitzadors:

a)Inestabilitat política:1)governs de concentració (1917/19)2)intents de recuperar el sistema de torns(1919/23).

b)Inestabilitat social:1)Radicalització “pistolerisme”2)Generalització de les vagues.

III. EL CONFLICTE DEL MARROC (1902-1956).III.1. Causes.III.2. Fets.III.3. Conseqüències.

IV. LA MANCOMUNITAT. (IV-1914-III-1925).IV.1. Origen definició i característiques. IV.2. Objectius i obra.

V. EL COP D'ESTAT I LA DICTADURA DE MIGUEL PRIMO DE RIVERA.V.1.El Cop d'Estat (13-IX-1923)-Causes, fets, conseqüències.

V.2.Etapes de govern entre 1923/I-1930)

1

V.2.1. El DIRECTORI MILITAR (IX-1923/XII-1925).1/.Primeres mesures i/o accions.2/.objectius i mesures.

V.2.2.EL DIRECTORI CIVIL(XII-1925/I-1930).*Introducció.1/Noves forces polítiques.2/Reformes:

-Econòmiques-Socials.-Culturals/Educatives.

3/Oposició al règim i la fi de la dictadura. -Intel·lectuals.-Socialistes.-Anarquistes. la "FAI"-Republicans. "Unió Republicana"(1926)-Nacionalismes.

VI. EL GOVERN PROVISIONAL I LA CAIGUDA DE LA MONARQUIA. PROCLAMACIÓ DE LA IIª REPUBLICA (IV-1931).

VI.1. Dictablanda (I/1930-II/1931).VI.2.Almirall Aznar (II-IV/1931), ELECCIONS (IV-1931)

*LA IIª REPUBLICA (IV-1931/IV-1939)

CACIQUISME: fet socio-polític característic del món rural a Espanya on el caci -individu propietari agrícola, que gaudeix de gran poder econòmic, influència social i poder polític- exerceix una gran influència abusiva sobre la població valent-se del seu poder.

2

LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1898-1931).

I. EL FRACÀS DE LA REGENERACIÓ DEL SISTEMA.A finals S.XIX apareixen els primers símptomes de feblesa en el sistema de la Restauració,

que es van agreujar amb la derrota colonial del 1898.La crisi colonial del 1898 va demostrar la necessitat de reformar o regenerar el sistema

perquè pogués subsistir. Però el sistema va continuar: Regint-se per la constitució del 1876 (basada en el caciquisme). I Frau electoral Mantenint-se allunyada de la vida política de la majoria de la població.El fracàs de les propostes regeneracionistes (1898-1913), la creixent força del

nacionalisme i del moviment obrer van provocar una successió de crisi que provoquen la fi del règim de la Restauració l'abril de1931.

I.1. EL DESASTRE DEL 1898 I EL REGENERACIONISME.La pèrdua de les colònies del 1898 no va suposar una greu crisi econòmica ni

canvis profunds en el sistema polític. Així en l’àmbit polític la derrota no fou assumida per ningú en concret, el que va suposar que no es planteges la necessitat de canvis profunds. Tot va provocar un augment del recel de l’exèrcit contra el poder civil, al qual va culpar del desastre per la ineptitud dels polítics.

EL REGENERACIONISME (1898-1913):Fou una corrent de pensament que qüestiona els valors i el sistema polític de la fi

del S.XIX.La figura més destacada Joaquim Costa, qui en la seva obra “Oligarquia i

Caciquisme” Tracta : la situació política d’Espanya Denuncia : la incultura i decadència de l’oligarquia. Retard socio-econòmic

d’Espanya a finals del S.XIX. Proposa: Incentivar l’educació.

.Incentivar l’europeïtzació (sinònim de modernització)

.Promoure la descentralització (autonomia regional)

.Promoure una activitat política per resoldre els problemes de l’agricultura espanyola ( obres hidràuliques)

Per fer-ho dona un paper destacat a la classe mitja (classe neutra) que hauria de mobilitzar-se, conduïda per un líder “cirurgia de ferro”, perquè estaven al marge de la inactivitat de l’oligarquia i del moviment obrer revolucionari.

El regeneracionisme va influir en l’activitat política del primer terç del S.XX (1898-1913).

I.2.LA CRISI DELS PARTITS DINÀSTICS.ELS LÍDERS DELS PARTITS DINÀSTICS:Un dels principals factors que va alterar el funcionament del sistema fou l’evolució dels partits dinàstics, que es van veure afectats per la manca de líders carismàtics.A/ Partit Conservador: després de la mort de A. Cánovas del Castillo (1897) fou succeït per Francisco Silvela (1899-1902), i posteriorment Antonio Maura (1903-04) i (1907-09).B/ Partit liberal: Sagasta va haver de patir “el desastre del 1898” i el desprestigi polític entre l’opinió pública que aquest va suposar. Va morir el 1903. Després de la seva mort el P.Liberal es va escindir tot i que la branca central fou liderada per

3

Segismundo Moret(1905-07) –(1909-10), Josep Canalejas (1910-12) i Álvaro Figueroa (Conde de Romanones).Aquesta manca de líders carismàtics va provocar una creixent inestabilitat política, que va augmentar amb l’arribada al tro, als 16 anys, del rei Alfons XIII (1902-1931) qui va intervenir sovint en les qüestions polítiques.En aquest context els conservadors i liberals van veure la necessitat de modernitzar “regenerar” el sistema de la restauració sense que això impliques una transformació radical de l’estructura política.

I.2.1. LES PROPOSTES REGENERACIONISTES DEL PARTITI CONSERVADOR.Després de l’assassinat de Cánovas, el nou líder del partit conservador fou Francisco Silvela, qui juntament amb el general Polavieja (membre del govern conservador) van posar en marxa un seguit de reformes (1899.1902):

Legislació social -més favorable a la classe mitja-. Projectes per descentralitzar l’Estat. Reforma de pressupostos per pal·liar els efectes del desastre colonial del 98

Entre 1903-04 i 1907-09, el nou líder del P. Conservador fou Antonio Maura. Continuar amb el programa de reformes Regeneracionistes. La seva proposta consistia en “revolució des de dalt” reforma el sistema, per poder-lo mantenir, des del govern per evitar que el poble(obrers, pagesos...) fessin una revolució. Entre les reformes introduïdes per A.Maura destaca:

1. Reformes polítiques. Intenta atraure a les classes mitjanes per ampliar el suport al sistema, per això

va: voler ampliar l’autonomia de l’administració local (no aconseguí que aquesta llei fos aprovada).

Aprova la llei de reforma electoral (1907) fixa per llei el vot obligatori . Però això no va posar fi al caciquisme, sinó que va reforçar més el frau electoral i la major part de la població s’allunyava de la vida política.

2. Reformes econòmiques: Política econòmica proteccionista. Reforma de la marina, per tal de potenciar la producció ind. Naval nacional, el

que satisfaria a la burgesia industrial i també a l’exèrcit a qui aniria destinada part d’aquesta flota.

3. Reformes Socials. Legislació favorable a les classes mitjanes i baixes per reduir el radicalisme obrer.

Valoració.La major part d’aquestes reformes no es van arribar a completar degut a l’actuació del govern de Maura, que va reprimir molt durament els revoltats durant la Setmana Tràgica (**), aquest fets van provocar una protesta generalitzada al país “MAURA NO” que el van obligar a dimitir x-1909.

(**) Setmana Tràgica. Def. Fets ocorreguts a Barcelona i ciutats pròximes el juliol de 1909.Participants: Anarquistes, republicans radicals, catalanistes, obrers, joves antimilitaristes.Causa: Quan A. Maura va ordenar que els soldats reservistes anessin al Marroc per defensar aquells territoris –Ceuta /Melilla- on es produí la revolta dels Rifenys contra l’explotació que els espanyols feien d’aquells territoris.

4

Fets: Els catalans no van obeir i van protagonitzar una sublevació general, recolzats pels sindicats i partits catalans, contra les ordres del govern de Maura. El 26 de juliol comença la setmana tràgica a l’esclata una vaga general mentre les masses obren barricades destrueixen tramvies i cremen esglésies. Foren uns dies de revolta espontània que manifestaven l’anticlericalisme, antimilitarisme, el nacionalisme català i la força dels republicans radicals i obrers al carrer.Desenllaç: El govern Maura va reprimir durament els aldarulls: 16 condemnats a mort – entre ells Francesc Ferrer i Guardia , pedagog anarquista)- , més de 1000 empresonats.

Els efectes polítics de la setmana tràgica forenla dimissió de Maura, arrel de les protestes generalitzades, que la dura repressió va desencadenar.

I.2.2 LES PROPOSTES REGENERACIONISTES DELS LIBERALS.

1.Cap de govern . S. Moret (1905-1907)Inicialment van reduir les reformes a l’àmbit religiós. Intenten limitar el poder de

l’església en la societat i en la mentalitat de l’època. Però la majoria dels seguidors dels liberals eren catòlics i aquestes reformes no els van agradar , això va provocà inestabilitat dins el mateix partit liberal.

En aquest context d’inestabilitat política es produirà la intervenció de l’exèrcit: CAUSES:l’exèrcit descontent pel desastre colonial i preocupat per l’auge electoral

catalanistaFETS:va assaltar la redacció d’algunes publicacions catalanistes de Barcelona “el

Cu-Cut” - havia publicat una vinyeta on es mofava de l'exèrcit- i “la Veu de Catalunya” (1905).

DESENLLAÇ: arrel d’aquests fets el govern liberal va aprovar el 1906 “la llei de jurisdicció” per la que s’autoritza a l’exèrcit a poder jutjar els considerats delictes contra la pàtria, això suposava ampliar les competències de la justícia militar en l’àmbit civil.

2. Caps de govern : S.Moret (1909-10). I José Canalejas (1910-12) Fou José Canalejas qui entre 1910-12 volgué dur a terme un programa reformista. Fou el darrer intent de regeneració institucional. Reforma religiosa : llei d’associacions religioses 1910- coneguda com la “ley del

candado”- limita la creació de noves ordres religioses amb la intenció de frenar la influència de l’església i frenar les nombroses ordres religioses provinents de França i Portugal que es volien instal·lar a Espanya, fugint de les polítiques anticlericals que es practicaven als governs dels països veïns.

Van acceptar tractar en el congrés “el projecte de Mancomunitats provincials” Aquests projecte promogut pels catalanistes havia estat presentat a les Corts el 1911 . No foren aprovades fins el 1914.

Aprovació de la llei de reclutament-1912. Pretenia democratitzar el servei militar fent-lo obligatori (abans ha ho era però els que podien pagaven per no fer-lo).

Liberalització de l’ensenyament. Va suposar enfrontar-se amb l’església. Aboleixen l’impost de consum. Promouen la legislació social amb l’objectiu de controlar el moviment obrer:

Arbitratge de l’estat en els conflictes laborals. Reducció de la jornada laboral. Prohibició del treball nocturn. Regulació del treball de dones i nens.

5

Intenta reduir la influència de l’exèrcit i de l’església en la política

Tot i la posada en marxa d’aquestes reformes entre 1911/12 es produïren una sèrie de vagues que foren durament reprimides pel govern. Aquesta actitud del govern va frustrar l’atansament dels progressistes a aquest govern liberal.

A partir d’aquest moment : S’inicià l’enfrontament entre els partits dinàstics. Es varen abandonar les propostes Regeneracionistes. Es qüestiona el sistema de torn pacífic que es va trencar al 1913.

Això va fer que cada cop fos més difícil crear governs de majoria absoluta. I entre 1914-23 van haver-hi 15 governs. El que posà en evidència una gran inestabilitat política, deixant-se enrere l’estabilitat política que havia mantingut fins ara el sistema de la restauració.

Del 1913/17 es constitueixen: Governs febles , sense majoria i amb greus problemes interns. Era freqüent la clausura de les corts i l’aprovació de Decrets llei per poder

governar.Entre 1912/17 foren caps de govern: Conde de Romanones (Liberal), E.Dato (conservador), Conde de Romanones, Antonio Maura (conservador) i García Prieto(liberal)

I.3. L’OPOSICIÓ AL SISTEMALes propostes de reforma/renovació de fora del sistema van venir dels:

NACIONALISMES. REPUBLICANS. MOVIMENT OBRER.

Però la poca representació que aquests moviments aconseguiren a les Corts no va permetre que s’articulés una alternativa viable per substituir el sistema en decadència.

I.3.1. L’OPOSICIÓ NACIONALISTA. A/ EL NACIONALISME CATALANISTA.

El moviment nacionalista que va tenir més incidència a començament del S.XX fou el CATALANISME. Representat sobretot per la LLIGA REGIONALISTA (1901) :

El precedent d’aquesta havia estat Unió Catalanista (1891).Representa el Catalanisme conservador. Agrupa a la burgesia industrial catalana que intenta presentar-se com una proposta política alternativa. Els seus dirigents foren: Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Josep Puig i CadafalchAquest partit dominarà la vida política catalana fins 1923. *L’actuació de la lliga oscil·là entre:

Col·laboració amb el règim en moment de perill social. Ex: 1909 Setmana Tràgica. 1917 Conflicte social.

I propostes Regeneracionistes que contemplen : Reivindicacions autonòmiques (no independentistes) Necessitat de modernitzar Espanya.

El moviment catalanista va crear una coalició formada per totes les forces polítiques catalanes “Solidaritat Catalana” (1906) (es va dissoldre el 1910), es

6

varen presentar a les eleccions nacionals del 1907 i van tenir més vots que els partits dinàstics a Catalunya. Els representants a les Corts espanyoles en ocasions van donar suport a les propostes dels partits dinàstics a canvi de concessions: Lleis proteccionistes , creació de la Mancomunitat de Catalunya (1914/25).

B/ EL NACIONALISME BASC.Representat pel Partit Nacionalista Basc (PNB) fundat el 1895 per Sabino Arana. Caracteritzat per tarannà tradicionalista, conservador, catòlic i independentista, trets que li van restar suport social.

El 1903 morí Sabino Arana i el PNB començar a sortir de l’aïllament, incorporà ideologia liberal conservadora, defensà l’autonomia i no la independència ...... aquest canvi va suposar-li l’atansament/suport de la burgesia industrial de país Basc.

A partir del 1918 les diferències entre partidaris i contraris a col·laborar amb el sistema de la Restauració va suposar l’escissió del PNB el 1921.

C/ EL NACIONALISME GALLEC.El 1907 es creà “Solidaritat Gallega” partit polític que es va constituir en defensa de

l’autonomia de Galícia. No va aconseguir èxits electorals.

D/EL NACIONALISME VALENCIÀ.El 1907 sorgí l’associació cultural “València Nova” que reclamava la autonomia.

Reivindicació que tindrà més força amb la formació el 1918 amb la creació de “Unió Valenciana ” –branca política de caire conservador.

E/ EL NACIONALISME ANDALÚS.A partir del 1910 sorgí una corrent regionalista al voltant de la figura de Blas Infante, tot

i que la seva major incidència ideològica i cultural es donà duran la 2na República (1931-39).

I.3.2 ELS REPUBLICANS.Fou l’opció parlamentaria antimonàrquica més important tot i que continua sent un

moviment dividit.Proposaven:

Reformisme polític i social amb menys influència religiosa. Ampliar les bases socials del règim Educació pública.

La base social que constitueix el grup republicà són la classe mitja urbana.

Els republicans continuaven dividits: 1903. Unió Republicana/ Aliança Republicana . (unió dels Republicans

Federals i Unionistes). Partit Republicà Reformista . Liderat per Melquiades Álvarez. Va tenir

poca implantació social. 1908 Partit Republicà Radical Valencià .Liderat per Vicente Blasco

Ibáñez) 1908 Partit Republicà Radical a Barcelona. Liderat per Alejandro Lerroux.

Va aconseguir força popularitat. El seu programa es caracteritza per: anticlericalisme antimonàrquic

7

anticatalanista. suport social de sectors populars urbans.

I.3.3.EL MOVIMENT OBRER. El moviment obrer va créixer però no va tenir la força suficient per imposar canvis

econòmics i socials. A/ EL SOCIALISME.

EL PSOE fundat el 1879 vol aconseguir: poder polític transformar la societat en igualitària , fent desaparèixer les classes socials.

El 1910 aconseguí un escó a les corts espanyoles, ocupat per Pablo Iglesias. Des d’on intentà:

Defensà política i parlamentaria de les reivindicacions obreres. Defensa de les reformes socials i laborals. Rebutja la via insurreccional.

L’UGT, sindicat d’ideologia socialista, fundat el 1888. Va aconseguir força seguidors entre els treballadors sobretot en les zones industrials d’Astúries, País Basc i Madrid.

B/ L’ANARQUISME.Va canviar l’estratègia, abandonant la via terrorista dels anarco-comunistes, vers el

sindicalisme. El 1910 va néixer CNT (Confederació Nacional de Treballadors). Des del sindicat s’impulsava la vaga per defensar l’augment de salaris i reducció de les jornades laborals. Va tenir major incidència a Catalunya, P. Valencià i Andalusia.

II. LA CRISI DEL 1917 o CRISI CONSTITUCIONAL*INTRODUCCIÓ:

Entre l'estiu i la tardor del 1917 la monarquia de la Restauració viu una profunda crisi crisi Militar, Política i Social que incidí en la descomposició del sistema de la Restauració. Aquesta crisi fou conseqüència d’una situació d’inestabilitat que es gestava des del 1913 –desprestigi dels partits dinàstics, trencament del sistema de torns, impacte de la primera guerra mundial (1914/18).

Les forces socials protagonistes de la crisi del 1917 foren Militars, Burgesos i Obrers. No estan conectats entre ells però si que tenen uns mateixos objectius:

a)fer caure el govern.b) Reformar la constitució del 1876.

II.1.ANTECEDENTS SOCIO-ECONÒMICS I POLÍTICS Superada la crisi de la Setmana Tràgica –dimissió de A.Maura, ascens de S.Moret

(1909/10) i de J.Canalejas desprès (1910/12). Pacificada la situació del Marroc (temporalment). Es produeix un cert auge econòmic afavorit per la Iª G.M., però aquesta situació fou

conjuntural i aviat, al 1917, es varen intensificar les tensions socials, i tornen a aflorar els vells i nous problemes sense solucionar, fins a l’extrem de posar en perill la continuïtat del règim.

8

Es produeix un cert auge econòmic afavorit per la Iª G.M., però aquesta situació fou conjuntural i aviat, al 1917, es varen intensificar les tensions socials, i tornen a aflorar els vells i nous problemes sense solucionar, fins a l’extrem de posar en perill la continuïtat del règim.

IMPACTE DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914/1918). Important creixement econòmic a Espanya, afavorit pel context de la Iª G.M., que no va

acompanyat d'una redistribució socials dels beneficis. En esclatar la 1ª Guerra Mundial, Espanya serà neutral.

La opinió pública es divideix entre: ALIADÒFILS : partidaris dels aliats França, G.Bretanya, Itàlia, EEUU...

(bàsicament liberals i progressistes). GERMANÒFILS: partidaris dels imperis centrals: Alemanya, Austria-

Hongria i Imperi Otomà.. ( majoritàriament els conservadors).

Economia: Durant la guerra els països bel·ligerants reconverteixen la seva indústria per satisfer les necessitats de la guerra i es veuen obligats a importar molts productes –Fe, Plom, Zinc, Hulla, Lignit, Cereals, Carn...- el que va beneficiar a Espanya que veu com augmenten les seves exportacions de productes agraris i industrials. Això va suposar un augment de les activitats especulatives que va enriquir als empresaris i intermediaris, que no varen invertir el beneficis en el sistema productiu.

Societat: Les classes socials baixes van haver de fer front a la inflació, provocada per un augment dels preus dels productes bàsics, degut a que en augmentar la demanda exterior a Espanya es produeix una reducció de l’oferta de productes bàsics. Aquest fet unit a la baixa capacitat adquisitiva de les classes populars va provocar conflictivitat social , i suposà una afiliació massiva dels treballadors industrials i agrícoles als sindicats incrementant-se les mobilitzacions socials .

II.2) LA CRISI DEL 1917 o CRISI CONSTITUCIONAL

II.2.1. LA CRISI MILITAR: LES JUNTES DE DEFENSA(1916/17-22L'exèrcit, institució bàsica per mantenir la monarquia pateix un profun malestar degut:

1)Discriminació en els ascensos(ràpids ascensos per mèrits als militars africanistes front a la lentitud d'ascens en els militars de la península).2)Reducció de la capacitat adquisitiva. Els salaris no han augmentat en la mateixa proporció que el cost de la vida= inflació.3)Malestar des del desastre colonial del 1898.4)Inestabilitat política,canvis successius en el govern, sense que la situació millori, neguiteja a l'exèrcit.

CONSEQÜÈNCIES:Degut a aquest malestar decideixen dur a terme una protesta, iniciada a Barcelona. S'organitza al 1916 una JUNTA DE DEFENSA MILITAR (mena d'associació sindical militar) i ràpidament se’n formaran més per tota Espanya.

Les Juntes redacten un reglament on defensen els interessos econòmics i professionals de l'exèrcit.

9

Les juntes I actuació del govern::a) pressionen al poder civil per tal que les legalitzi, ho farà al juny- 1917 per por a un cop d'Estat militar.

b) I exerceixent una important pressió, que obliga a Alfons XIII a nomenar Eduardo Dato (P.Conservador) cap de govern (VI-XI-1917). E.Dato suspendrà les garanties constitucionals i accepta el reglament de les juntes que es mantindran organitzades fins al 1922.Això representa:

-més autonomia de l'exèrcit.-major ingerència política de l'exèrcit

II.2.2..CRISI POLITICA: L'ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS.Sistema polític que no assumeix una realitat social nova, en la que hi ha un important creixement de les organitzacions obreres i del moviment nacionalista (especialment el català).

Al 1913 el Partit Conservador i el Partit Liberal, s’escindeixen . L’escissió interna dels partits va provocar:

Inestabilitat política. Dificultats per forma governs de majoria absoluta.

Els partits catalans i d'esquerra, exigeixen una reforma de la constitució -1876. El Cap de Govern -E.Dato (VI-XI-1917)- degut al clima de tensió adopta una actitud autoritària:

a)clausura les Corts.b)Suspèn les garanties constitucionals.c)Censura la Premsa.e)governa mitjançant DECRETS.

Davant aquests fets, a l'estiu del 1917 i per iniciativa de Francesc Cambó (Lliga Regionalista), els parlamentaris catalans demanen la reapertura de les corts i convoca a Barcelona, pel 19-VII-1917, una ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS (tots els parlamentaris espanyols) si E.Dato no rectifica la seva decisió.

-L'ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS:Es va reunir a Barcelona el 19-VII-1917. Van participar-hi 68 parlamentaris entre diputats i senadors --catalanistes (Lliga Regionalista), Partit Republicà Radical (Lerroux) i Socialistes (Pablo Iglesias)-. Reivindicacions:

*Formació d'unes corts constituents per reformar la constitució del 1876 i fer una profunda reforma política.*Aplicar un programa reformista que tingués en compte la realitat plurinacional d'Espanya.

-VALORACIÓ/DESENLLAÇ:*L’heterogeneïtat ideològica dels membres de l'Assemblea de Parlamentaris.*El rebuig per part de les JUNTES DE DEFENSA, que es van situar al costat del govern.*La proposta d'Alfons XIII a Francesc Cambó de deixar participar a 2 membres de la Lliga Regionalista en el nou govern central.

Van provocar la dissolució de l'Assemblea de Parlamentaris i dels seus plantejaments reformistes.

10

II.2.3.CRISI SOCIAL: VAGA GENERAL AGOST-1917.

CAUSES: 1)Alt cost de vida degut a l'augment de preus i escassetat d'alguns productes bàsics, degut a exportació durant Iª G.Mundial. Això va provocar:

* augment del nombre d'afiliats als sindicats.* ampli moviment de vagues*Afavoreix la creació d'un comitè conjunt UGT-CNT el 27-III-1917.

2) Clima polític creat per:*Irrupció de les JUNTES DE DEFENSA.*Creació de l'ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS.

*I per la VAGA DE FERROCARRILS convocada a València.Aquest context serà considerat, pels sindicats, el clima polític idoni per convocar una vaga general el 13-VIII-1917 amb caràcter indefinit.

-12-VIII-1917 PSOE i UGT fan un manifest on recullen els objectius de la vaga:*Rebuig del sistema polític, volen canvi.*Creació d'un govern provisional que convoqui Corts Constituents.*S'insisteix en el caràcter pacífic del moviment i la necessitat de no enfrontar-se amb l'exèrcit.

FETS I DESENLLAÇ -La vaga s'inicià el 13-VIII-1917 i es va difondre per: Catalunya, Astúries, P.Basc i Madrid, no va generalitzar-se a Andalusia el que va restar força a la vaga.-la vaga no va tenir el suport de:

1)L'ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS: que defensen els interessos de la burgesia i que té por a la radicalització social i es posa al costat del govern central.

2)De L'EXÈRCIT: que va reprimir durament la vaga amb un balanç de 70 morts, 220 ferits i 2000 empresonats.

-El GOVERN de E.Dato va aconseguir controlar la crisi social del 1917 mitjançant la repressió i el suport de les classes altes i mitges.

Els dirigents socialistes : Largo Caballero,.. foren jutjats i condemnats a cadena perpètua IX-1917.

-Tot i el control de la Vaga es va posar de manifest: *incapacitat del sistema d'ampliar la base social

*Incapacitat del sistema d'introduir reformes democratitzadores.

II.3.EL FRACÀS DEL INTENT DEMOCRATITZADOR I DESCOMPOSICIÓ DEL RÈGIM (1917-23).

A partir del 1917 la situació política d’Espanya està caracteritzada per inestabilitat política i conflictivitat social.

11

II.3.1.ELS DARRERS INTENTS DEMOCRATITZADORS.

A/.De l’octubre del 1917 i el 1919 els GOVERNS DE CONCENTRACIÓ, que van fer renàixer les esperances democratitzadores.

Eren governs formats per Liberals, Conservadors i membres de la Lliga Regionalista (amb l’objectiu de mantenir el poder davant el perill revolucionari).

Aquests governs promogueren una sèrie de REFORMES: 1. Reforma de la Constitució.2. Reconeixement de les Autonomies.3. Secularització de l’Estat.4. Reforma de l’exèrcit –augment de sous i ascens per antiguitat-.5. Impulsar el desenvolupament econòmic mitjançant: infrastructures

reforma agrària i reforma cultural.

Però els intents democratitzadors no foren possible degut a l’enfrontament entre els ministres del govern -Frcs Cambó (ministre de foment) defensava els interessos de Catalunya, Satiago Alba (ministre d’indústria, defensava els interessos de Castella)-. Així el FRACÀS DELS GOVERNS DE CONCENTRACIÓ va donar pas a

B/. Nou intent de RECUPERAR EL SISTEMA DE TORNS (1919-23) però les dificultats per aconseguir governs de majoria absoluta van fer que l’intent fracasses.El fracàs es constata en el fet que entre 1919 i 1923 van haver-hi 13 gabinets de govern. Les causes del fracàs:

1. Divisió interna dels partits Liberal i Conservador.2. Enfrontament entre el partit Liberal i Conservador.3. Existència d’un nou partit “La lliga Regionalista” amb representació en el

govern fa difícil el sistema de torns.4. Els militar forçaven els canvis de govern segons els seus interessos,

gràcies al suport del rei Alfons XIII, qui considerava l’exèrcit com un mitja per mantenir el sistema de la Restauració.

5. Es va greujar la situació bèl·lica del Marroc. (Desastre d’Annual 1921)6. Els governs no van saber afrontar:

Els problemes socials , caracteritzats per l’augment de les reivindicacions obreres, degut a la crisi econòmica que va afectar a Espanya al finalitzar la Ira Guerra Mundial (fi exportacions).(**)

Les reivindicacions autonomistes, especialment de Catalunya

(**) ELS PROBLEMES SOCIALS entre 1919/23 arribaren a tenir gran auge, sobretot a Barcelona. Els enfrontaments entre obrers i patrons catalans varen provocar:

Desordres al carrer. Cal tenir en compte la influència del marc internacional en el que a l’octubre del 1917 havia triomfat la Revolució Russa, això comportava un canvi en el model de societat que va influir decisivament en una part molt considerable del moviment obrer de tots els països, que creien que calia imitar el model rus de revolució. Per això alguns sectors optaren per la violència i l’insurreccionalisme.

12

Atemptats terroristes (més de 800 a Barcelona) El PISTOLERISME: fenomen que neix a Catalunya. Consistia en

contractar assassins per matar als adversaris, ho feien tant els patrons com els obrers, aquest fenomen va donar la sensació de viure una guerra civil a Catalunya entre 1919-23. Per solucionar el conflicte el govern decidí la intervenció de l’exèrcit per reprimir durament els fets. 1921 s’aprova la llei de fugues (permet simular la fuga del detingut, per justificar-ne l’assassinat) Entre altres foren assassinats Frcs Layret (advocat laborista) i Salvador Seguí “el noi del sucre” (dirigent sindicalista).També el president del govern E.Dato moria en un atemptat el 1921.

Tancament d’empreses per part dels patrons “Look Aut”. Nombroses vagues: Cal destacar per la seva virulència la vaga de “ la

Canadenca”(1919) protagonitzada pel obrers d’aquesta empresa (empresa hidroelèctrica de Barcelona, on hi havia capital canadenc, d’aquí el nom de l’empresa) la vaga va deixar sense subministrament elèctric a la ciutat. DESENLLAÇ: la fi del conflicte arribà amb l’acceptació d’algunes de les reivindicacions per part del govern – manteniment dels sous, jornada laboral de vuit hores...

Aquesta conflictivitat social en un context de crisi econòmica va provocar un clima de tensió agreujat per la Guerra del Marroc “Desastre d’Annual-1920/21 que va suposar el principi de la fi del sistema de la Restauració, que la corona va intentar allargar fent costat a la dictadura de Miguel Primo de Rivera –l’exèrcit convençut de la impossibilitat que els polítics solucionessin la crisi que afectava al país, i amb el vist i plau de l’oligarquia i del rei van dur a terme un cop d’estat el 13-IX-1923-..

III. EL CONFLICTE DEL MARROC (1902-56).

III.1.CAUSES DE L'EXPANSIÓ ESPANYOLA AL MARROC.1)Entre 1885-1914 les potències imperialistes europees es reparteixen Àfrica (excepte Abissínia, Libèria). Espanya vol participar en el repartiment.2)La intervenció espanyola al nord d'Àfrica es va plantejar també com una necessitat defensiva, davant el desig imperialista Alemany, Anglès i Francès al Marroc, on Espanya controlava Ceuta i Melilla des de feia quatre segles.3)La necessitat de compensar amb nous territoris el desastre colonial espanyol-1898 i recuperar el prestigi perdut pel seu exèrcit.

III.2. ELS FETS.*Potències que tenien interès en controlar el Marroc:-FRANÇA: per proximitat a Algèria i Tunissia (col.fran-ANGLATERRA: per proximitat a Gibraltar (Colònia Angl.-ESPANYA: per defensar enclavaments de Ceuta i Melilla-ALEMANYA: té interès en qualsevol territori.

*PROCES:

13

1902/04 França i Espanya varen negociar les seves zones d'influència al Marroc, però aquests seran revisades quan Alemanya va provocar la crisi marroquí (1905) que es va resoldre a la CONFERENCIA D'ALGECIRES (1906).

1905 els alemanys desembarquen al Marroc i critiquen el repartiment Franco/Espanyol i volen participar-hi.

1906 CONFERÈNCIA D'ALGECIRES acord de repartiment sobre el Marroc: Espanya ocuparia la zona del Rif(nord del Marroc).

-França: La resta del Marroc.Arrel d'aquest acord comença l'explotació espanyola sobre les mines del Rif, això comporta una revolta dels indígenes (rifenys)que el govern espanyol (A.Maura) intenta controlar -mobilització dels reservistes catalans, provoca la SETMANA TRÀGICA a Catalunya_.

1911 Nou acord Franco/Alemany, en aquest Alemanya accepta renunciar definitivament als seus interessos en la zona del Marroc a canvi d'una part de Congo Francès que Alemanya uneix a la seva colònia de Camerun.

1912 TRACTAT DE FEZ -França, Espanya i el Soltà marroquí-: El Soltà del Marroc accepta el protectorat Francès sobre la major part del territori i el protectorat

espanyol sobre la regió del Rif i els territoris meridionals Ifni i Tarfaia. Protectorat (no era una annexió però el soltà cedia als dos països part de la seva sobirania (relacions exteriors, exèrcit i economia).

1920/21 Ofensiva de l'exèrcit espanyol, per imposar el seu domini, en la zona oriental del Marroc, que resultava difícil de controlar per :

*pocs efectius de l'exèrcit.*dificultats orogràfiques del terreny.*poblat per tribus indígenes que no accepten cap acord previ ni la dominació.

l'atac espanyol va provocar que una de les tribus berbers, liderada per ABD EL-KRIM, es revoltés derrotant a l'exèrcit espanyol "DERROTA D'ANNUAL-1921".

CONSEQÜÈNCIES:1.Moren 12.000 soldats espanyols. Pèrdua de nombrós material bèl·lic. Perden el control sobre territoris pròxims a Melilla.2.Assoleixen importància els "Africanistes"(militars que intervenen en la guerra del Marroc), sent més valorats que els militars de la península, això provoca una discriminació en els ascensos.

3.El conflicte provoca desgast polític, social, econòmic afavoreix la crisi del sistema. 4."EXPEDIENT PICASO":

.Analitza la derrota d'Annual-1921.

.Elaborat per petició del parlament per delimitar i exigir responsabilitats pel desastre del 1920/21..l'exèrcit no vol que es faci públic el contingut de l'expedient on s'analitzen les causes de la derrota espanyola, a més l'expedient

14

implicava al rei Alfons XIII qui havia ordenat l'atac sense comunicar-ho al ministeri de guerra..intensifica l'enfrontament entre el poder civil i el poder militar.

1925/27 (durant el govern del "Directori Civil"a Espanya. L'exèrcit Francès havia estat atacat pel rebels marroquis, Espanya decideix ajudar a França i així l'exèrcit Franco/Espanyol desembarca a la "badia d'Alhucemas" el 1925 i s'enfronten als indígenes rebels.

SUPOSA:.rendició d’Abd el-Krim .Ocupació espanyola del territori del Rif.

.Potencia la influència del sector "Africanista" dins l'exèrcit espanyol

IV.LA MANCOMUNITAT (IV-1914/III-1925)

ORIGENS:*Primera reivindicació fou el 1877 però no fou atesa.*Al 1911 es varen donar les condicions polítiques que van fer possible que la reivindicació catalana fos escoltada a les corts espanyoles i posteriorment el 1914 aprovada.Enric Prat de la Riba -president de la Diputació de Barcelona) presenta al parlament espanyol una demanda per crear un organisme comú a les 4 Diputacions catalanes "projecte de Mancomunitats Provincials".La demanda fou enviada al cap de govern J.Canalejas (lider del P.Liberal) qui en el marc de la seva política regeneracionista accepta la petició i es compromet a que aquesta es debati al Congrés de diputats. J.Canalejas fou assassinat el 1912.Eduardo Dato (líder del partit Conservador) succeeix a J.Canalejas en el càrrec de cap de govern, fou durant el seu govern quan el XII-1913 el rei Alfons XIII signa el "Reial Decret de Mancomunitats Provincials" segons el qual:

Totes les regions espanyoles podien unificar atribucions i recursos de les seves diputacions en un organisme comú: la MANCOMUNITAT.

A Catalunya fou l'única regió espanyola en que va realitzar-se el projecte que s'inicià 6-IV-1914.a

DEFINICIÓ: Institució que gestiona les atribucions que ja tenen les 4 diputacions

catalanes. Recollia els recursos de les 4 diputacions de Cat. L'Estat no va fer cap traspàs de poders ni va augmentar els seus recursos. Disposa d'un grau d'autonomia molt petit. Disposa d'un cert poder administratiu. No té competències en autonomia política.

OBRA:-OBJECTIUS:.modernitzar l'economia del país.

.crear infraestructures de serveis públics i administratius per desenvolupar el país.

15

.projecte cultural-educatiu: reforma dels estudis primaris. reforma dels estudis professionals i lliures. impulsar el desenvol.científic.

-ACCIONS:1) el 60 % del pressupost es va invertir en obres públiques, per crear una

infrastructura sòlida de serveis, carreteres, ferrocarril, xarxa elèctrica, xarxa hidrològica.

2)Millora de l'administració: cos de funcionaris eficient (escola de funcionaris de l'administració local).

3)Formació d'obrers qualificats. Pel que es va promoure:.Escola del treball. .Escola Universitaria Industrial. .Escola d'Estudis Mercantils. .Centres i granges especialitzades.

4)Obra Cultural.En aquest camp es va potenciar la llengua catalana, formació de mestres, construcció de més biblioteques, Escola de Belles Arts.5)Projectes d'ordre social.

L'obra de la Mancomunitat de Catalunya va donar molt prestigi a E.Prat de la Riba, i a la LLiga Regionalista, qui amb les accions endegades va voler demostrar la capacitat de crear una administració preparada que fos un model per la resta de l'Estat Espanyol.

V.EL COP D’ESTAT I LA DICTADURA DE MIGUEL PRIMO DE RIVERA.*INTRODUCCIÓ

ETAPES:1. 13-IX-1923. COP D’ESTAT i manifest adreçat als espanyols.2. IX-1923/ XII-1925: DICTADURA MILITAR.3. XII-1925/I-1930: DICTADURA CIVIL4. I-1930/II-1931:DICTAGLANDA (Damaso Berenguer)5. II /IV- 1931: Govern provisional de l’almirall Aznar.

V.1.EL COP D’ESTAT (Causes, fets i conseqüències). CAUSES:

Descrèdit del sistema parlamentari. Inexistència d’una oposició eficaç Crisi econòmica Radicalització i violència social (pistolerisme, vagues...) Radicalització Catalanista. Desastre d’Annual (1920/21) Voluntat del rei Alfons XIII de posar fi a la inestabilitat “amb o sense constitució”.

FETS:

16

Degut a totes aquestes causes el 13 de Setembre del 1923, el aleshores capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera va dur a terme un cop d’estat contra el govern – Garcia Prieto- i suspèn les garanties constitucionals.El cop d’estat fou aprovat per el rei qui va atorgar la presidència del govern a Miguel Primo de Rivera el 15-IX-1923. I també va comptar amb el suport dels sectors conservadors –Església, Oligarquia, burgesia, part de l’exèrcit i del catalanisme moderat de la Lliga Regionalista (amoïnada per la violència i la consolidació del moviment obrer de base anarquista a Catalunya) -.

PROCLAMA DE MIGUEL PRIMO DE RIVERA:Este movimiento es de hombres: el que no sienta la masculinidad plenamente caracterizada, que espere en un rincon, sin perturbar, los días buenos que para la patria preparamos. Asesinatos de prelados, ex-gobernadores, agentes de la autoridad, patronos, capataces y obreros; audaces y impunes atracos; depreciación de la moneda(..) indisciplina social (...), impune propaganda comunista, impiedad y incultura (...) descarada propaganda separatista (...)

EFECTES INMEDIATS:M.Primo de Rivera instaura una dictadura militar(govern format per generals). No fou un règim feixista doncs no comptava amb el suport de les masses, ni tenia cap programa ni cap base doctrina.Oposició: CNT/ FAI(1927) i Partit Comunista.

V.2.ETAPES DE GOVERN ENTRE IX-1923/ I-1930.

V.2.1.LA DICTADURA O EL DIRECTORI MILITAR (IX-1923/XII-1925)Cap d’estat Alfons XIII, cap de govern Miguel Primo de Rivera que assumeix tots els poders del directori militar. Aquesta primera etapa era considerada transitòria per Miguel Primo de Rivera qui pensava reinstaurar la democràcia un cop resolts els problemes que havien dut al cop d’estat .

PRIMERES MESURES DEL NOU GOVERN: Suspèn la constitució del 1876 (això suposaria la fi del sistema

parlamentari fins que al I-1930 Dámaso Berenguer la recupera). Clausura de les Corts. Instaura un govern en el que els principals càrrecs polítics seran pels

militars. Prohibeix els partits polítics Censura la premsa Dissolt les diputacions (la Mancomunitat serà dissolta-IV-1925) Els governs civils provincials foren transferits als militars i els alcaldes

eren nomenats pel govern.

OBJECTIUS :Aquest règim no tenia inicialment un programa polític però si uns objectius clars:

Restaurar l’ordre públic i garantir la pau social. Posar fi al conflicte del Marroc, doncs Espanya arrossegava la derrota

d’Annual del 1921.

17

MESURES APLICADES PER ASSOLIR ELS OBJECTIUS:Per garantir la pau social i l’ordre públic es va:

Abolir les llibertats individuals. Intensificar la repressió contra els sectors més radicals del

moviment obrer. 18-IX-1923 es va crear un milícia especial de defensa, inspirada en

el sometent(*) català, per aplicar una dura repressió.- (*) El sometent era organització de gent armada no professional creada en època moderna-

Aplicar una dura repressió als moviments nacionalistes perifèrics, sobre tot al catalanisme malgrat el suport al cop d’estat de la burgesia catalana. Així prohibeix l’ús públic del català i dels símbols com la senyera, el cant dels segadors, les sardanes, clausura el camp del Barça i al 1925 clausura la Mancomunitat.

Prohibeix les manifestacions del 1 de maig (festa internacional obrera instaurada per la II na Internacional el 1890).

Política de creació de llocs de treball basada en la realització d’obres públiques, que inicialment van fer disminuir l’atur.

Per promoure la inversió privada i afavorir el creixement econòmic es va celebrar l’exposició Universal del 1929 a Sevilla i Barcelona.

Per posar fi al conflicte del Marroc.Al 1925 Espanya decideix intervenir al Marroc, sota el pretext d’ajudar

a França que havia estat atacada per els marroquins en el seu protectorat. Així l’exèrcit Franco-Espanyol desembarca a la badia d’Alhucemas i s’enfronten als rebels marroquins, aquesta lluita durarà fins al 1927 i representa la victòria de l’exèrcit franco-espanyol, la rendició del líder rebel Abd el-Krim, l’ocupació espanyola del territori del Rif i va suposar potenciar la influència del sector “africanista”, al que s’atribuïa la victòria, dins de l’exèrcit espanyol.

V.2.2.LA DICTADURA O EL DIRECTORI CIVIL (XII-1925/I-1930)Les mesures aplicades durant el Directori Militar van donar popularitat a

M.P.de Rivera donat que assolir amb èxit els objectius que s’havia proposat. Davant d’aquesta situació favorable M.P. de Rivera pensa en institucionalitzar el règim abandonant la idea de la transitorietat inicial, pel que va dur a terme una sèrie de mesures:

1. Creació de noves forces polítiques que substituïssin les caduques d’abans del 1923:

Al 1924 va crear un partit únic UNIÓ PATRIÓTICA, l’objectiu era mantenir el règim dictatorial. El partit va desaparèixer a la fi de la dictadura.

Al 1927 proposa la creació d’una Assemblea Nacional Consultiva, en la que haurien d’estar-hi representats, amb les degudes proporcions, totes les classes i interessos.

18

1928 Es reuniren els membres de l’Assemblea Nacional consultiva i inicien la tasca d’institucionalitzar la dictadura. Estableixen mesures d’ordre econòmic, social i cultural-educatiu.

1929 L’A.N.C. presenta un avantprojecte de constitució, que fou rebutjat.

2. Dur a terme un programa de reconstrucció de l’Estat. Mesures:A/ A nivell econòmic: política intervencionista i dirigida.

Promou construcció d’obres públiques –carreteres, xarxa ferroviària, obres hidrogràfiques.

Afavoreix la creació de monopolis:1924 Telefònica, 1927 CAMPSA i IBERIA.

Mesures proteccionistes per protegir els interessos de les empreses espanyoles.

A curt termini aquestes mesures varen suposar un important creixement econòmic però a llarg plaç la gran despesa pública va desequilibrar la hisenda pública provocant endeutament. A més també cal tenir present que els primers anys de la dictadura van coincidir amb una època d’expansió econòmica (més població = més demanda, augment de la renda, industrialització), mentre que la segona etapa, degut a la forta inversió de l’estat que provoca endeutament més la situació internacional provocada per el crac del 29 i la crisi posterior M.P. de Rivera per la confiança de la burgesia catalana.

B/ A nivell de política social: Dura repressió del sindicalisme i partits més radicals (CNT /FAI i

Partit Comunista). –UGT i PSOE no foren il·legalitzats degut a que inicialment no foren crítics amb la dictadura. Però quan els efectes de la crisi econòmica varen començar, UGT i PSOE varen retirar progressivament el seu suport a la dictadura.-

Reforma d’ordre social, de caire paternalista:o Assegurança de malaltia.o Descans dominical.o Habitatges de protecció oficial (per les classes més

desafavorides).o Promoció de l’ensenyament professional.

Va crear L’Organització Corporativa Nacional –Corporativisme- imitant el model feixista. Són organitzacions per oficis i professions que integren als obrers i patrons. L’objectiu era :

o Regular les condicions laborals .o Controlar el moviment sindical.o Evitar la conflictivitat social.

C/ A nivell cultural/educatiu: Pla d’ensenyament mitjà. Promou l’ensenyament professional.

V.3.L’OPOSICIÓ AL RÈGIM I LA FI DE LA DICTADURA.

19

1. Intel·lectuals: foren els primers en oposar-se a la dictadura per la manca de drets i llibertats i la prohibició dels partits polítics. Molts varen exiliar-se o foren desterrats per les seves crítiques al règim, exemple: M. Unamuno , Valle Inclan, V. Blasco Ibañez.

-La universitat –Federació Universitaria Escolar- també serà un nucli d’oposició. Ortega i Gasset i Menendez Pidal van elaborar un Manifest contra la Dictadura el 1924.

2. El moviment socialista: van haver-hi dos posicions : Varen aprofitar el sistema per influir en reformes d’ordre social (UGT i

PSOE). Altres s’oposaren radicalment al règim.

3. El moviment anarquista: la il·legalització de la CNT va provocar una radicalització de les tendències anarquistes, i l’escissió d’aquest sindicat que provocà el naixement d’un grup més radical el 1927 FAI –Federació Anarquista Ibèrica_.

4. El moviment Nacionalista –Catalanisme -: es va radicalitzar i va decantar-se vers l’esquerra. En aquest context es produeixen els fets de Prats de Molló al novembre del 1926: intent frustrat d’incursió armada, de la Garrotxa, des del territori francès. Aquesta acció fou liderada per Francesc Macià –líder del partit independentista català “Estat Català” (fundat el1922)-. Havien de participar-hi els militants del partit i rebrien el suport d’italians antifeixistes. El plà preveia l’ entrada de dues columnes des de França, que havien de rebre el suport de militants interiors, havien de convergir sobre Olot ocupant la població i proclamar la República Catalana. Però el pla fou denunciat per un italià a la policia francesa, que va detenir els incursionistes. Els caps foren processats i jutjats a Paris i condemnats –pagament de multes i expulsió-. El procés tingué molt ressò i feu conèixer arreu d’Europa el problema de Catalunya.

5. Els Republicans: seguien dividits però varen fundar el 1926 ALIANÇA REPUBLICANA –integrada per Acció Republicana (Manuel Azaña) i Partit Republicà Radical (A.Lerroux)- mostrant-se com única oposició renovadora pel que va rebre el suport dels intel·lectuals, estudiants, antics polítics apartats del poder per M.P.de Rivera i alguns sectors de l’exèrcit (aquells enfrontats amb M.P. de Rivera per la qüestió dels ascensos i degut a que el rei no intervé en favor seu, decideixen decantar-se ver la república- .

CAIGUDA DE LA DICTADURA.A partir del 1929 augmenten les crítiques a la dictadura degut a:

Efectes de la crisi econòmica que té repercussions a tots els sectors socials. Es produeix un augment de l’atur, creix l’endeutament de l’Estat, devaluació de la pesseta.

Creix l’agitació social des de La universitat i des de l’exèrcit. Acció de tota l’oposició: republicans, nacionalistes, socialiste ...

Davant aquesta situació Alfons XIII, té por de ser arrossegat per l’oposició creixent contra el dictador, i decideix retirar r el seu suport a M. Primo de Rivera, qui va dimitir el 28 de gener del 1930.

20

V.4.El GOVERN PROVISIONAL. LA CAIGUDA DE LA MONARQUIA I LA PROCLAMACIÓ DE LA II na REPÚBLICA ESPANYOLA.

V.IV.1.EL GOVERN PROVISIONAL.”LA DICTABLANDA”Després de la dimissió de M.Primo de Rivera , s’instaurà un govern provisional presidit pel també general Damaso Berenguer .

Es volia tornar al sistema de la Restauració, anterior al 1923, com si res no hagués canviat : recuperar la constitució del 1876, retornant a la normalitat constitucional, i convocar eleccions. Però la situació del moment era molt diferent: els antics partits s’havien desfet, també havien sorgit noves forces d’oposició , a més la monarquia s’havia compromès massa amb la dictadura i això la població no ho oblidava i feia responsable a Alfons XIII de la manca de llibertats imposada pel dictador i de la difícil situació política i econòmica en la que havia quedat el país.

L’oposició antimonàrquica creixia i demanen reformes democràtiques. El 17 d’agost del 1930 es signa el PACTE DE SANT SEBASTIAN. Aquest pacte fou signat per republicans, regionalistes, socialistes i la CNT. Volen promoure un moviment polític revolucionari que mitjançant l’acció armada (a) i la mobilització popular (b), enderroqui la monarquia i instauri la república. Aquest moviment revolucionari va fracassar degut a que (a)la sublevació militar ,12-XII-1930 a Jaca, fou reprimida per l’exèrcit oficial i (b) la mobilització popular ja no va arribar a convocar-se. Però el fracàs no va suposar l’estabilitat del govern Berenguer, doncs els problemes varen provocar un malestar creixent contra el règim i l’aïllament del govern Berenguer va fer que aquest presentes la seva dimissió al febrer del 1931.

El rei, Alfons XIII, nomenà a l’almirall Juan Bautista Aznar, com nou cap de govern provisional, amb l’objectiu que aquest convoques eleccions municipals, per valorar quina era la situació política i poder actuar posteriorment en conseqüència. Les eleccions municipals foren convocades pel 12 d’abril del 1931 . Aquestes, de forma involuntària es varen convertir en una mena de plebiscit sobre la monarquia. Els resultats foren:

Els republicans van guanyar a les grans ciutats (en 41 de les 50 capitals de província).

La candidatura monàrquica va guanyar a Àvila, Burgos, Cadis, Girona, Lugo, Palma de Mallorca, Pamplona, Sòria i Vitòria.

Coneguts els resultats a Catalunya Frcs.Macià el 14-IV-1931 va proclamar la República catalana. A Madrid Niceto Alcalá Zamora, en nom del comitè revolucionari, va proclamar el 14-IV-1931 la II na República Espanyola. Es constitueix un govern provisional IV-VI 1931 format pels partits que havien participat en el Pacte de St.Sebastian –Republicans, Socialistes i Regionalistes -. El rei Alfons XIII s’exilià. Fi de la Restauració Borbònica inici de la II na República (1931/1936-39).

21