La corona d’Aragó (ss. XIII-XV)
16
SEGON D’ESO - TERCER TRIMESTRE ORIOL NOGUERAS – WWW.ONOGUERAS.COM LA CORONA D’ARAGÓ
Transcript of La corona d’Aragó (ss. XIII-XV)
S E G O N D ’ E S O - T E R C E R T R I M E S T R E O R I O L N O G U E R A S – W W W . O N O G U E R A S . C O M
LA CORONA D’ARAGÓ
EXPANSIONISME DE LA CORONA D’ARAGÓ (S XIII – XV)
• L’Expansió de la Corona d’Aragó la van dur a terme Jaume I i els seus descendents durant dos segles.
EXPANSIONISME DE LA CORONA D’ARAGÓ (S XIII – XV)
• Causes econòmiques:• Interessos de la noblesa aragonesa: Noves terres• Interessos de la burgesia catalana: Ampliar zones de
comerç. Van patrocinar les empreses bèl·liques.
• Necessitat d’obrir nous mercats:• La prosperitat econòmica del s.XIII: l’excedent de producció
agrícola i de retruc la demanda de nous productes:
EXPANSIONISME DE LA CORONA D’ARAGÓ (S XIII – XV)
• Causes polítiques:• Decadència dels Regnes de Taifes (1212)
• Major força militar de la Corona:• Flota marítima (Roger de Llúria)• Almogavers (es van formar definitivament com a mercenaris després de
la guerra a Sicília)"Aquestes gents que tenen el nom d'Almogàvers són gent que viuen només de les armes, no viuen en pobles ni en ciutats sinó en muntanyes i en boscos, i guerregen sovint amb els sarraïns, i entren dins terres sarraïnes saquejant-les i robant els seus béns (...), d'això viuen. A vegades, si cal, passen dos dies sense menjar, i si cal mengen les herbes del camp. No porten més d'una gonella (*) o una camisa, sigui estiu o sigui hivern, i a les cames porten una calça de cuir (...). Porten casc, llança, i dos dards, i un sarró de cuir on porten els menjars. Són molt forts i molt lleugers (...)"
(*)Peça de roba Adaptació per a la comprensió. Bernat Desclot, Crònica, capítol LXXIX.
Almogàver= “el que fa incursions”
DESPERTA FERRO!!!!!!
EXPANSIONISME DE LA CORONA D’ARAGÓ (S XIII – XV)
• Causes polítiques:• La batalla de Muret (1213):• Els francs ocupen Occitània (excepte Rosselló i Montpeller).
Jaume I signa el tractat de Corbeil (1258), en el que els catalans renuncien a l’expansió cap al Nord i comencen així l’expansió cap al Sud.
EXPANSIONISME DE LA CORONA D’ARAGÓ (S XIII – XV)
• Fets:• Campanyes militars de diferents reis catalano-
aragonesos, amb el suport de la burgesia catalana i la noblesa aragonesa i seguides de repoblacions amb colons.
Corona d’Aragó abans de Jaume I
EXPANSIONISME DE LA CORONA D’ARAGÓ (S XIII – XV)
• Fets:• Jaume I el Conqueridor (1208-
1213/18-1276):
• Mallorca i Balears 1229-1235:• Objectiu comercial mercaders catalans.• Repoblada per catalans empordanesos.• Majoria musulmans van morir.
• València 1238-39:• Objectiu terres noblesa aragonesa i
l’Església.• Costa ocupada per catalans, interior per
aragonesos• Molts musulmans es van quedar com a
vassalls, fet que provocà revoltes en posterioritat.
EXPANSIONISME DE LA CORONA D’ARAGÓ (S XIII – XV)
• Fets:• Pere el Gran III (1240-1276-1285):
• Política matrimonial: i Casament amb Constança de Sicília.• Conquerirà l’illa anys més tard amb
l’ajut de Roger de Llúria i els almogàvers.
• Sicília finals de segle XIII:• Illa estratègica a nivell comercial.• Gran productora de blat.• Li va costar molta diplomàcia per
l’enfrontament amb el seu germà Jaume i els reis de França i Castella.
Font: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/02/13/pere-el-gran/
EXPANSIONISME DE LA CORONA D’ARAGÓ (S XIII – XV)
• Fets:• Jaume II el just (1267-1291-1327):
• Rei de Sicília mentre la Corona la governava el seu germà Alfons III
• Sardenya 1323: • Illa amb moltes riqueses naturals
(plata, corall, cereals...) i agrícoles.• Lloc geoestratègic a nivell comercial
al Mediterrani. (corsaris)Font: http://lanostrahistoriamoragonteoria.blogspot.com.es/2011_05_01_archive.html
EXPANSIONISME DE LA CORONA D’ARAGÓ (S XIII – XV)
• Fets:• Alfons el Benigne (1299 – 1327 – 1336 ):
• Bases comercials a Xipre, Egipte i Constantinoble
• Pere IV Cerimoniós (1319-1336-1387):
• Ducat d’Atenes 1380.• Ducat de Neopàtria 1377.
• Alfons el Magnànim (1396-1416-1458):
• 1442 NàpolsCorona d’Aragó segles XIV i XV
EXPANSIONISME DE LA CORONA D’ARAGÓ (S XIII – XV)
• Conseqüències econòmiques:• Noves rutes comercials• Nord Àfrica (espècies i seda)• Pròxim Orient• Itàlia i Grècia
• Consolats de Mar: Tribunals de la Corona a les principals ciutats Mediterrànies, dirigides per un cònsol, i que s’encarregaven de dirimir problemes derivats del comerç marítim i de legislar sobre aquesta activitat.• “llibre del Consolat de mar”
Enriquiment de la Corona
EXPANSIONISME DE LA CORONA D’ARAGÓ (S XIII – XV)
• Conseqüències econòmiques:• Llotges comercials: Intercanvis i reunions de
comerciants i mercaders, taxació de preus a l’engròs. No havia de ser al mar.
• Noves importacions:• Espècies• Sedes• Perfums
• Noves exportacions:• Teixits• Armes• Olis
EXPANSIONISME DE LA CORONA D’ARAGÓ (S XIII – XV)
• Conseqüències polítiques:• Corona d’Aragó serà un dels poders més grans del
Mediterrani.
• Conseqüències socials:• Repoblament de colons catalans i aragonesos
• Conseqüències culturals:• Cristianització Península ibèrica i Balears.• Llengua catalana
Activitat!!! (pag 7): Anàlisi mapa històric
INSTITUCIONS DE GOVERN DE LA CATALUNYA MEDIEVAL(S XIII – XV)
• Antecedents:• 1-. Assemblees de Pau i treva de
Déu (1º 1027 Rosselló)• Precedent drets humans, acceptades
concili Narbona 1054.
• 2-. Després de la mort de Pere el catòlic i per redreçar la situació amb la noblesa, Jaume I convoca assemblees amb diferents estaments socials (també alta burgesia urbana)• Caràcter representatiu• No caràcter legislatiu (fins 1283 amb
Pere el Gran)• Origen directe de les Corts catalanes.
Alfons I el Cast (1154-1196)presidint assemblea Pau i Treva – Còdex usatges. Font: http://devolucio.cat/ai1ec_event/homenatge-a-labat-oliva-al-fossar/?instance_id=
INSTITUCIONS DE GOVERN DE LA CATALUNYA MEDIEVAL(S XIII – XV)
• Conseqüències:• Pactisme, sistema polític que imperarà a Catalunya.• Generalitat coma govern paral·lel al rei.• Foment comerç• Seguretat pública• Flota marítima i armament propi
• Totes les institucions seran abolides el 1714: Decrets de Nova Planta de Felip V.
Les Corts:
"Una vegada l'any, (...), nos e los successors nostres celebrem dins Catalunya general Cort als catalans, en la qual amb els nostres prelats, religiosos, barons, cavallers, ciutadans i homes de vila, tractem del bon estament i reformació de la terra (...)". "Volem, estatuïm i ordenem que si nos i els nostres successors, volen fer alguna llei o estatut a Catalunya, hauran d'obtenir el consentiment dels prelats, els barons, els cavallers i dels ciutadans de Catalunya (...)".Fragment de les Corts de Pere el Gran, celebrades a Barcelona el 1283 (adaptació)
