L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA (S. XIX- 2 ona part)

1833

Regències

Mª Cristina Espartero

El regnat d’Isabel II Sexenni revolucionari

1843

1840

1868 1874

Monarquia democràticaMonarquia democràtica

Primera República

Amadeu IAmadeu I

1868 1873

Període liberal Període democràtic

Disputes entre Carlins i isabelinsLes Guerres Carlines

Disputes entre Carlins i isabelinsLes Guerres Carlines

Divisió entre els liberals (isabelins)Moderats i progressistes

Divisió entre els liberals (isabelins)Moderats i progressistes

Trets més significatius del període liberal

LA CONSTRUCCIÓ DEL RÈGIM LIBERAL A ESPANYA (1833-1874)

Aprovació de diverses constitucions: 1837, 1845.

Desmantellament de l’antic règim: reformes liberals (nova divisío provincial, desamortització, dissolució del règim senyorial, supressió de douanes interiors i dels gremis, etc.

LES CAUSES DE LES “GUERRES CARLINES”. LES CAUSES DE LES “GUERRES CARLINES”.

L’origen de les guerres carlines: l’enfrontament entre els partidaris del germà del rei i de la princesa Isabel

Carlins:Partidaris del germà del rei i de

l’absolutisme(Noblesa agrària, clergat,

agricultors del nord-est espanyol)

Isabelins:Partidaris de la princesa

Isabel i del Liberalisme (La Burgesia)

ENFRONTAMENTCIVIL

Primera Guerra Carlina

(1833-1840)

El regnat de Isabel II (1833-1868). Carlisme, industrialització i consolidació del règim liberal a Espanya.

2.- Els inicis de l’Estat liberal 1833 - 1843 Les Regències de Mª Cristina (1833-40) I del general Espartero (1840-1843)

2.- Els inicis de l’Estat liberal 1833 - 1843 Les Regències de Mª Cristina (1833-40) I del general Espartero (1840-1843)

En aquesta etapa

El poder passa a mans dels liberals

Esclata el conflicte dinàstic i ideològic: Les Guerres Carlines

CARLES Mª ISIDRECONTRA ISABEL

CARLES Mª ISIDRECONTRA ISABEL

ABSOLUTISTESCONTRA LIBERALSABSOLUTISTES

CONTRA LIBERALSCARLINS CONTRA

ISABELINS

CARLINS CONTRA

ISABELINS

ModeratsModerats

ProgressistesProgressistes

Tres guerres1833-18391833-1839

1846-18491846-1849

1873-18761873-1876

Carles V

Dels Matiners (Carles VI)

Carles VIICarles VCarles V

A Catalunya, al Maestrat, al País Basc i a Navarra

A Catalunya

GUERRES CARLINESGUERRES CARLINES

Primera guerra (1833-1839)Primera guerra (1833-1839)

Camperols i EsglésiaNord de la península

Expedició Reial (1837)Derrota carlista

Conveni de Bergara (1839) (Maroto i Espartero)Conveni de Bergara (1839) (Maroto i Espartero)

CONSEQÜÈNCIESCONSEQÜÈNCIES

Consolidació d’un model centralista i uniformitzador de l’Estat (els carlistes proposen un retorn als furs i a la descentralització)

Prestigi dels militars que es converteixen en dirigents de la política (Espartero, Narváez)

Despeses econòmiques de l’Estat (portaran a les desamortitzacions de Medizábal del bens eclesiàstics i municipals)

Zumalacárregui (país basc)Ramon Cabrera (Maestrat)

A favor deCarles V

Amb els líders

Amb el suport

carlí

isabelí

LES GUERRES CARLINES

ELS PARTITS POLÍTICS DURANT EL REGNAT D’ISABEL II (1843-1868) ELS PARTITS POLÍTICS DURANT EL REGNAT D’ISABEL II (1843-1868)

La dècada moderada (1843-1854)La dècada moderada (1843-1854)

ELS PARTITS LIBERALSELS PARTITS LIBERALS MODERATS I PROGRESSISTESMODERATS I PROGRESSISTES

Sobirania compartida (entre el rei i les corts)Una obsessió: l’ordre públicSufragi censatari (vot molt limitat)Classes mitjanes, latifundistes,alta burgesia i noblesa

Sobirania nacional (Parlament)Sufragi restringit, però més ampliLlibertat de premsaMilícies nacionalsLimitació del poder de la CoronaPetita burgesia, comerciants, artesans,

Bienni progressista (1854-1856)Bienni progressista (1854-1856)

Unió liberal i moderada (1856-1868)Unió liberal i moderada (1856-1868)

ALTRES PARTITSALTRES PARTITSPartit demòcrata (1849)

Unió Liberal (1854)

Sufragi universalLlibertat individual i instrucció pública

Leopold O’Donnell. Eclèctic (moderats i progressistes)

Manipulació electoral, caciquisme i intervenció militar

Es caracteritza

Isabel IIIsabel II

Títul I. Dels espanyols […] Artícle 2.- Tots els espanyols poden imprimir i publicar lliurement les seues idees sense censura prèvia, d’acord amb les lleis. La qualificació dels delictes de impremta correspon exclusivament als jurats. […] Artícle 4.- Uns mateixos códis regiran en tota la monarquia, i no s’hi establirà més que un sol fur per a tots els espanyols en els judicis comuns, civils i criminals. […]Artícle 11.- La Nació s’obliga a mantenir el culte i els ministres de la Religió Catòlica que professen els espanyols. Títul II. De les CortsArtícle 12.- La potestat de fer les lleis resideix en les Corts amb el rei. Artícle 13.- Les Corts es componen de dos cossos colegisladors, iguals en facultats: el Senayt i el Congrés dels Diputats. […]Títul VI. Del Rei […]Artícle 45.- La potestat de fer executar les lleis resideix en el Rei, i la seua autoritat s’esten a tot allò que condueix a la conservació de l’ordre públic en l’interior, i a la seguretat de l’Estat en l’exterior […]. Artícle 46.- El Rei sanciona i promulga les lles.

18 de juny de 1837

Títul I. Dels espanyols […] Artícle 2.- Tots els espanyols poden imprimir i publicar lliurement les seues idees sense censura prèvia, d’acord amb les lleis. La qualificació dels delictes de impremta correspon exclusivament als jurats. […] Artícle 4.- Uns mateixos códis regiran en tota la monarquia, i no s’hi establirà més que un sol fur per a tots els espanyols en els judicis comuns, civils i criminals. […]Artícle 11.- La Nació s’obliga a mantenir el culte i els ministres de la Religió Catòlica que professen els espanyols. Títul II. De les CortsArtícle 12.- La potestat de fer les lleis resideix en les Corts amb el rei. Artícle 13.- Les Corts es componen de dos cossos colegisladors, iguals en facultats: el Senayt i el Congrés dels Diputats. […]Títul VI. Del Rei […]Artícle 45.- La potestat de fer executar les lleis resideix en el Rei, i la seua autoritat s’esten a tot allò que condueix a la conservació de l’ordre públic en l’interior, i a la seguretat de l’Estat en l’exterior […]. Artícle 46.- El Rei sanciona i promulga les lles.

18 de juny de 1837

LA CONSTITUCIÓ DE 1837 Sistema polític de la Constitució de 1837

Título I. De los EspañolesArt. 11. La Religión de la Nación española es la católica, apostólica, romana. El Estado se obliga a mantener el culto y sus ministros. […]Título III. Del Senado.Art. 14. El número de Senadores es ilimitado: su nombramiento pertenece al Rey.Título IV. Del Congreso de los Diputados.Art. 20. El Congreso de los Diputados se compondrá de los que nombren las juntas electorales en la forma que determine la ley. Se nombrará un Diputado a lo menos por cada cincuenta mil almas de la población.Art, 22. Para ser Diputado se requiere ser español del estado seglar, haber cumplido veinticinco años, disfrutar la renta procedente de bienes raíces, o pagar por contribuciones directas la cantidad que la ley electoral exija […]Título V. De la celebración y facultades de las Cortes.Art. 35. El Rey y cada uno de los cuerpos colegisladores tienen la iniciativa de las leyes.Art. 36. Las leyes sobre contribuciones y crédito público se presentarán primero al Congreso de los Diputados. […]Título XI. De las Diputaciones provinciales y de los Ayuntamientos.Art. 72. En cada provincia habrá una Diputación provincial, elegida en la forma que determine la ley, y compuesta del número de individuos que esta señale. […]Art. 73. Habrá en los pueblos Alcaldes y Ayuntamientos. Los Ayuntamientos serán nombrados por los vecinos a quienes la ley confiera este derecho.

23 de mayo de 1845

Título I. De los EspañolesArt. 11. La Religión de la Nación española es la católica, apostólica, romana. El Estado se obliga a mantener el culto y sus ministros. […]Título III. Del Senado.Art. 14. El número de Senadores es ilimitado: su nombramiento pertenece al Rey.Título IV. Del Congreso de los Diputados.Art. 20. El Congreso de los Diputados se compondrá de los que nombren las juntas electorales en la forma que determine la ley. Se nombrará un Diputado a lo menos por cada cincuenta mil almas de la población.Art, 22. Para ser Diputado se requiere ser español del estado seglar, haber cumplido veinticinco años, disfrutar la renta procedente de bienes raíces, o pagar por contribuciones directas la cantidad que la ley electoral exija […]Título V. De la celebración y facultades de las Cortes.Art. 35. El Rey y cada uno de los cuerpos colegisladores tienen la iniciativa de las leyes.Art. 36. Las leyes sobre contribuciones y crédito público se presentarán primero al Congreso de los Diputados. […]Título XI. De las Diputaciones provinciales y de los Ayuntamientos.Art. 72. En cada provincia habrá una Diputación provincial, elegida en la forma que determine la ley, y compuesta del número de individuos que esta señale. […]Art. 73. Habrá en los pueblos Alcaldes y Ayuntamientos. Los Ayuntamientos serán nombrados por los vecinos a quienes la ley confiera este derecho.

23 de mayo de 1845

LA CONSTITUCIÓ DE 1845 Sistema polític de la Constitució de 1845

LA DÈCADA MODERADA (1843-1854)

NarváezNarváezOrdre social, control, autoritarisme

CONSTITUCIÓ DE 1845

representa

Crea la

Guàrdia Civilcrea

Reformes i canvis en l’època dels moderats

Organització administrativa de l’Estat liberal

conservadora

Acords amb l’Església (Concordat de 1851 amb el Vaticà)

Creació de províncies i governadors civilsModernització de l’administració pública (concursos de mèrits i antigüitat)Millores en la recaptació d’impostos (Mon)Canvis en l’ensenyament (primària obligatòria, llei Moyano)

Creació de la Guàrdia Civil (1844) i del Codi Penal de 1848.

Llei de ferrocarrils de 1851

El regnat d’Isabel II (1843-1868)

Isabel IIIsabel II

BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856)

Pronunciament: VicalvaradaEsdevé a causa d’un

torna ESPARTEROCONSTITUCIÓ DE 1837

Desamortitzacions civils de MadozS’imposen

UNIÓ LIBERAL I MODERADA (1856-1868)

EL GENERAL O’DONNELLS’imposa Època d’estabilitat i creixement fins el 1866

Constitució de 1845, anul·la desamortitzacions eclesiàstiques, poca llibertat

Extensió del ferrocarril, desenvolupament tèxtil català, entitats financeres...

Prestigi internacional: política colonialista a la Cotxinxina, Marroc...

Despeses i endeutament: tensió social, revoltes camperols i nova guerra carlina

Car

acte

ríst

ique

s de

l’è

poca

O’D

onne

ll

EL PACTE D’OSTENDE (1866)Aquesta situació provoca

O’Donnell

EL REGNAT D’ISABEL II (1843-1868)

Isabel IIIsabel II

TEXTO: ACUERDO CONTRA ISABEL II (PACTO DE OSTENDE)

[…] después de una breve discusión […] se acordó por unanimidad lo siguiente:1.º Que el objeto y bandera de la revolución en España es la caída de los Borbones.2.° Que siendo para los demócratas un principio esencial de su dogma político el sufragio universal y admitiendo los progresistas el derecho moderno constituyente del plebiscito, la base de la inteligencia de los dos partidos fuera que por un plebiscito […] o por unas Cortes Constituyentes elegidas por el sufragio universal, se decidiría la forma de gobierno que se había de establecer en España, y siendo la monarquía, la dinastía que debía reemplazar a la actual; en la inteligencia de que, hasta que así se decidiese, había de ser absoluta la libertad de imprenta y sin ninguna limitación el derecho de reunión, para que la opinión nacional pudiese ilustrarse y organizarse convenientemente.[…] que se reconocía como jefe y director militar del movimiento al general Prim.

5 de julio de 1867

[…] después de una breve discusión […] se acordó por unanimidad lo siguiente:1.º Que el objeto y bandera de la revolución en España es la caída de los Borbones.2.° Que siendo para los demócratas un principio esencial de su dogma político el sufragio universal y admitiendo los progresistas el derecho moderno constituyente del plebiscito, la base de la inteligencia de los dos partidos fuera que por un plebiscito […] o por unas Cortes Constituyentes elegidas por el sufragio universal, se decidiría la forma de gobierno que se había de establecer en España, y siendo la monarquía, la dinastía que debía reemplazar a la actual; en la inteligencia de que, hasta que así se decidiese, había de ser absoluta la libertad de imprenta y sin ninguna limitación el derecho de reunión, para que la opinión nacional pudiese ilustrarse y organizarse convenientemente.[…] que se reconocía como jefe y director militar del movimiento al general Prim.

5 de julio de 1867

4.- EL SEXENNI REVOLUCIONARI (1868-1874)

LA REVOLUCIÓ DE 1868: “LA GLORIOSA”

Cop d’EstatCop d’EstatCrisi econòmica de 1866Desprestigi monàrquic i moderat I el Pacte d’Ostende de 1866

Revolució popular i burgesa i democràtica

L’exili d’Isabel II Govern provisional (Serrano)

Eleccions parlamentGuanyen els monàrquics I el general Prim

CONSTITUCIÓ DE 1869Monarquia constitucionalDivisió de podersDrets dels ciutadansSufragi universal

A causa de provoca un

convoca

Serrano, Topete i Primamb

provoca

Substituïda per un

S’elabora la

Es tracta d’una

característiques

236

85

20 40 Monarquics

Republicans

Moderats iCarlins

Noidentificats

Es buscarà un nou rei per a Espanya amb perfil liberal i democràtic

La reina Isabel II partei per al seu exili a França

236

85

20 40 Monarquics

Republicans

Moderats iCarlins

Noidentificats

REPARTIMENT DE DIPUTATS AL PARLAMENT DE 1869

Amadeu de Saboia serà el nou rei d’Espanya

EL REGNAT D’AMADEU I (1870 - 1873)

Assassinat del general Prim

Inestabilitat política, divisió i debilitat

Oposició republicana i conspiracions

Guerres i revoltes obreres

Una monarquia amb problemes

11 de febrer de 1873

Abdicació d’Amadeu I

Les corts proclamen

LA PRIMERA REPÚBLICA (1873 - 1874)

Inestabilitat políticaDivisió dels republicans

Unitaris i federalistes

Es caracteritza

Independentisme cubàRevoltes cantonals (federalistes)

Aixecament carlí (Carles VII)

EL SEXENNI REVOLUCIONARI (1868-1874)

2a etapa: República unitàriaNicolàs SalmerónEmilio Castelar

Eliminació del federalismeImposició d’un fort autoritarismeReforç de l’exèrcit

COP D’ESTAT DEL GENERAL PAVÍA (DICTADURA MILITAR)

Salmerón E. Castelar

Dóna el poder al general Serrano

Reformes republicanesReformes republicanes

Jurats mixtesReducció jornada laboralControl treball infantilAbolició esclavitudAbolició impostos sobre el consum

1a etapa: República federal

Estanislau FiguerasFrancesc Pi i Margall CONSTITUCIÓ DE 1873

Revoltes cantonalistes i carlines.. I continua la guerra a Cuba

Es projecta la

E. Figueras Pi i Margall

LA PRIMERA REPÚBLICA (1873 - 1874)

Domini dels federalistes

Continuen les dificultats

Domini dels unitaris

Es destaquen per

Les dificultats constants provoquen

EL SEXENNI REVOLUCIONARI (1868-1874)

LA PRIMERA REPÚBLICA (1873 - 1874)

LA GUERRA A CUBA

ALFONS XII NOU REI D’ESPANYA

Alfons XIIAlfons XII

Després d’un any de caos el general Martínez Campos Després d’un any de caos el general Martínez Campos

Proclama, amb el “pronunciament” de Sagunt, decembre del 1874

LA FI DEL SEXENNI REVOLUCIONARI, 1874

RESTAURACIÓ DE LA DINASTIA BORBÓNICA

BALANÇ DE LA CONSTRUCCIÓ DEL RÈGIM LIBERAL A ESPANYA (1833-1874)

regnat de Isabel II (1833-1868)

regnat de Isabel II (1833-1868)

regnat d' Amadeu de Saboia

(1871-1873)

regnat d' Amadeu de Saboia

(1871-1873)

Revolució democràtica de 1868.

Primera República

(1873)

Expansió urbana i industrial.Brots de Carlisme (guerra Carlina).Inestabilitat políticaConsolidació del règim liberal

Caiguda de la Monarquia Borbònica. Les Corts cerquenun nou rei liberal per a Espanya.

No té el suport de les classes altes, Ni del poble ni de part de l’exèrcit.Revoltes i conflictivitat social. Dimissió del rei.

Divisió entre els republicans:Federalistes i unionistes.Conflictivitat social i rebel·lionsIndependentistes municipals(cantonalisme)Intervenció de l’exèrcit i proclamaciódel rei Alfons XII (fill de Isabel II)

ProvocaProvoca

ProvocaProvoca

L’ ÉPOCA DE LA “RESTAURACIÓ” (1874-1923)L’ ÉPOCA DE LA “RESTAURACIÓ” (1874-1923)

Antonio Cánovas del Castillo creador del sistema polític

de la Restauració

Alfons XII (1875-1885) Mª Cristina de Habsburgo(1885-1902)

Cansada la societat espanyola de les incerteses i dels assajos polítics que es van succeir durant el Sexenni democràtic (1868-1874), van guanyar posicions aquells que desitjaven restablir la dinastia borbònica, que van acabar donant suport un pronunciament militar (colp d'estat) per part del general Martínez Campos, el que facilitarà la restauració de la

monarquia en la persona d'Alfonso XII, fill d'Isabel II. El polític que va impulsar aquest retorn a una monarquia conservadora va ser Antonio Cánovas del Castillo, qui va organitzar un sistema monàrquic liberal, encara que no democràtic. Les bases d'aquest sistema es van

establir i van consolidar durant el regnat d'Alfonso XII (1875-1885) i la regència de la seua segona esposa Mª Cristina de Habsburgo (1885-1902), en nom del futur rei Alfonso XIII.

Cansada la societat espanyola de les incerteses i dels assajos polítics que es van succeir durant el Sexenni democràtic (1868-1874), van guanyar posicions aquells que desitjaven restablir la dinastia borbònica, que van acabar donant suport un pronunciament militar (colp d'estat) per part del general Martínez Campos, el que facilitarà la restauració de la

monarquia en la persona d'Alfonso XII, fill d'Isabel II. El polític que va impulsar aquest retorn a una monarquia conservadora va ser Antonio Cánovas del Castillo, qui va organitzar un sistema monàrquic liberal, encara que no democràtic. Les bases d'aquest sistema es van

establir i van consolidar durant el regnat d'Alfonso XII (1875-1885) i la regència de la seua segona esposa Mª Cristina de Habsburgo (1885-1902), en nom del futur rei Alfonso XIII.

LA RESTAURACIÓ MONÀRQUICA (1874-1898)

EL SISTEMA CANOVISTAEL SISTEMA CANOVISTA

Antonio Cánovas del Castillo

- Caràcter conservador- Liberalisme moderat

Recuperar el control polític i económic de l‘Estat i garantir l’ordre social

Els grups socials conservadors

suportobjectius

CONSTITUCIÓ DE 1876CONSTITUCIÓ DE 1876

SISTEMA BIPARTIDISTA

Partit Conservador (Cànovas)

Partit Liberal (Sagasta)

- Sobirania compartuda: Corts i Rey- Més poder a la Corona: el rei àrbitre.- Estat confessional católic- Reconeiximent de drets i llibertats ALTERNÀNÇA EN EL PODER (TURNISME)

- El torn pacífic no es fonamenta en els resultats electorals - Sistema electoral corrupte (caciquisme i puch)

Pacificació:- Fi de la 3ª guerra carlina, 1876- Fi de l’insurrecció cubana, Pau de Zanjón al 1878

EL SISTEMA DE LA RESTARACIÓ: EL TURNISME POLÍTIC (UN FALS BIPARTIDISME)

Els mètodes desplegats pels cacics durant els eleccions van ser molt variats: violència i amenaces; canvi de vots per favors (rebaixes d'impostos, sorteig de cinquens, saldo de préstecs, agilitar expedients que s'eternitzaven en les oficines estatals...); o simplement paranys en les eleccions, el conegut popularment com

el “pucherazo”.

EL RÈGIM DE LA RESTAURACIÓ I EL SISTEMA CANOVISTA

EL FRAU ELECTORAL

El caciquisme

CARICATURA DEL CACIQUISME

EL SISTEMA CACIQUIL DE LA RESTAURACIÓEL SISTEMA CACIQUIL DE LA RESTAURACIÓ

EL CACIQUISMEEL CACIQUISME

LES CONTRADICCIONES DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ: ELS NACIONALISMES I LA MARGINACIÓ D’ALTRES FORÇES POLÍTIQUES.

Consolidació d’un model d’estat centralitzat i uniformista (castellà)

Sorgiment dels moviments nacionalistes periférics

A Catalunya (la Renaixença)

Demanen reconeiximent cultural i autonomia política

Al País Basc (Abolició dels Furs)

A Galicia (Rexurdimento)

Provoca

Oposició marginada de la vida política: representació parlamentària però no accés al poder: Carlistes, republicans i socialistes (PSOE 1879 P. Iglesias)

1890, sufragi universal masculí

LES CONTRADICCIONES DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ: LA CRISI DEL 1898

Guerra de Cuba (1895-1898)- Riquesa econòmica: agricultura d'explotació (sucre i tabac)- Insurrecció per falta d'autonomia política i econòmica-Suport d'USA (interès econòmic i estratègic)-- enfonsament del Maine = declaració de guerra dels EEUU a Espanya. - Desastre per a l'armada espanyola - Pau de París: independència de Cuba, Puerto Rico i Filipines.

LA CRISI DEL 1898 I EL REGENERACIONISME

El pessimisme i la frustració de la societat espanyola generaran un moviment regeneracionista, que demanava una veritable

democratització de l’Estat i la fi del caciquisme i la corrupció política.

LA CRISI DEL 1898 I EL REGENERACIONISME

4. El procés de construcció del règim liberal a Espanya va estar marcat per la inestabilitat política, la guerra i la resistència dels absolutistes; per a comprendre les dificultats i assoliments d'aquest procés confecciona, a partir de la informació del llibre de text, un quadre comparatiu que arreplegue els trets més significatius de les constitucions espanyoles del s. XIX:

CONSTITUCIÓ Forma d'estat i de govern

On resideix la sobirania?

Ideologia que la fonamenta

Tipus de sufragi

Relacions Església- Estat(religió)

Reconeixement de drets individuals

Reformes

1812

1837

1845

1869

1876

ACTIVITATSACTIVITATS

6. Defineix els següents termes: afrancesat, guerrilla, pronunciament, crioll, carlisme, regència, caciquisme, regeneracionisme.

7. Realitza una breu ressenya sobre la importància històrica dels següents personatges: Manuel Godoy, Coronel Riego, Simón Bolívar, General Espartero, General Prim, General Pavía, Antonio Cánovas del Castillo.

8. La història d'Espanya durant part d'aquesta època està marcada per l'oposició entre monàrquics i republicans: Per què no va aconseguir consolidar-se la Primera República Espanyola (1873-1874)? Argumenta la teua resposta.

9. Com a conclusió realitza un assaig en el qual reflexions sobre les preguntes: És Espanya a la fi del s. XIX un estat democràtic? Quins problemes o conflictes amenaçaven la vida política i social espanyola a la fi de segle? En quina mesura podien afectar a l'ordre polític i social establit? Argumenta la teua resposta.

No, perque encara que el poble votava, les eleccions es falsejaven, mitjançant la manipulació del vot i dels resultats electorals. A més el caciquisme (forma de control i manipulació del vot dels ciutadans, mitjançant la coacció o la compra de vots) i els partits que s'alternaven de forma pactada i pacífica en el poder, feien de les eleccions una farsa.

Com a conclusió: era Espanya a la fi del s. XIX un estat democràtic? Argumenta la teua resposta.

Com a conclusió: era Espanya a la fi del s. XIX un estat democràtic? Argumenta la teua resposta.

QUINES CARACTERÍSTIQUES PRESENTAVA EL RÈGIM POLÍTIC LIBERAL A ESPANYA? - Monarquia Constitucional i parlamentària.- Sobirania compartida: les Corts i el Rei.- Estat confesional i catòlic- Sufragi Universal masculí (1890)- Altenància de dos partits polítics al poder; Partit Liberal i Partit Conservador.- Caciquisme: control electoral del territori mitjançant la compra de vots i la coacció.

LA REVOLUCIÓ LIBERAL A ESPANYA (1808-1874)LA REVOLUCIÓ LIBERAL A ESPANYA (1808-1874)

Crisi de l’Antic RègimCrisi de l’Antic Règim

REVOLUCIÓ LIBERALREVOLUCIÓ LIBERAL

1789-18081789-1808

1808-1814Guerra de Independència

i Corts de Cádiz

1820-1823Trieni Liberal

1833-1868Regnat de Isabel II

Avanços i retroc esos. Re sistènci a

Al canvi. D

isconti nuitat.

FRANÇAFRANÇA

Procés rápid i intens(1789-1799).

Consolidació delsPrincipis basics de la revolució Liberal.Revolució de 1830

(Monarquia Constitucional)Revolució 1848

(República Democràtica)

Procés rápid i intens(1789-1799).

Consolidació delsPrincipis basics de la revolució Liberal.Revolució de 1830

(Monarquia Constitucional)Revolució 1848

(República Democràtica)

ESPANYA

1868-1874Sexeni democràtic

(Monarquia i República)1874-1931

La Restauració de laMonarquia borbónica

1874-1931La Restauració de la

Monarquia borbónicaConsolidatció d’un règim

pseudodemocràticConsolidatció d’un règim

pseudodemocràtic

COMPARACIÓ

LA CONSTRUCCIÓ DEL RÈGIM LIBERAL A ESPANYA (1833-1874)