La construcció filosòfica de la ciutadania

13
La construcció filosòfica de la ciutadania Elena Ruiz 1r Batx B

Transcript of La construcció filosòfica de la ciutadania

Page 1: La construcció filosòfica de la ciutadania

La construcció filosòfica de la ciutadania

Elena Ruiz1r Batx B

Page 2: La construcció filosòfica de la ciutadania

Origen del concepte de ‘’ciutadania’’• ‘’Ciutadà’’ segons el diccionari ‘’L’habitant de les ciutats antigues o

d’estats moderns com a subjecte de drets polítics i que intervé, exercitant-los, en el govern del país.’’

• Característiques de la ciutadania:-Pertinença a una comunutat permanent en un territori.

-Gaudi d’uns drets ,amb la possiblitat de participar en las tasques de govern de la pròpia comunitat de forma directa o indirecta.

Page 3: La construcció filosòfica de la ciutadania

Ciutadania en l’antiguitat grecollatina A Grècia i a Roma el ciutadà era algú a quie es reconeicia dotat d’un

conjunt de drets i deures, especialment amb el deure de defensar la ciutat.

En la democràcia grega: la tradició política

-Els ciutadans eres responsables de la seva polis i l’havien de defensar.-S’ocupaven de les qüestions públiques mitjançant la del·liberació.

En l’antiga Roma: la tradició jurídica

-El ciutadà rebia protecció jurídica.-La ciutadania romana era un títol jurídic que permetia reclamar certs drets.

Principis : - Isnomia o igualtat davant d ela llei -Isegoria o igualtat de paraula -Koinonía o comunitat de cooperació per aconseguir el bé públic.

Dues fases: -República, es podien triar els membres del senat. -Imperi: tot el poder està en mans de l’emperador.

Page 4: La construcció filosòfica de la ciutadania

Limitacions de la ciutadania antiga

Ciutadania exploent, només eren ciutadans els

homes.

Només considerava ’’lliures i iguals’’ als de la comunitat

política que fossin ciutadans.

El ciutadà tenia dret a la participació política però els drets individuals no estaven del tot protegits

Page 5: La construcció filosòfica de la ciutadania

Doble arrel de la

ciutadania moderna

Participació política a través de la deliberació

Idea republicana de la ciutadania, els ciutadans

han de participar en la vida pública.

Protecció legal dels drets de la

persona

Versió liberal de la ciutadania, prioritat dels

drets subjectius que als de participació política

Page 6: La construcció filosòfica de la ciutadania

Ciutadania moderna

• Amb l’aparició de l’estat modern es va configurar el concepte de ciutadania, lligat als dos conceptes de l’expressió ‘’estat nacional’’: ‘’Estat’’i ‘’nació’’

• A l’Estat són els ciutadans qui ostenten la nacionalitat d’aquest país, entenent per ‘’nacionalitat’’ l’estatut legal pel qual una persona pertany a un estar que hagu estat reconegut pel dret internacional, i shi adscriu.

Ciutadania i Estat

Ciutadania i inclusió en l’EstatConcepció liberal que manté una separació entee les llibertats civils i els drets polítics

Concepció repulicana,segons Habermas, no hi ha lloc per excloure dels drets polítics a cap col·lectiu social.

Concepció comunitarista de L’estat i la ciutadania, reclama més antenció als vincles ètnics i culturals

Page 7: La construcció filosòfica de la ciutadania

Ciutadania i drets humans

Drets civils Drets polítics Drets socials, econòmics i culturals

-Es reconeixen als ciutadans-Dret a no ser detinguts sense garanties legals-Dret a la llibertat de consciènciaAl llarg dels segles han provocats canvis polítics

-Drets de participació política-Sufragi universal per als barons-Drets de la dona al vot i ocupar càrrecs públics

-Drets a l’educació-Dret a l’associació sindical-Dret a la vaga-Dret a les garanties de seguretat i higiene en el treball

Page 8: La construcció filosòfica de la ciutadania

Ciutadania social

Ciudadanía y clase social(1950)

En aquesta obra

Thomas H marshall (1893-1981)

Defineix la ciutadania com el conjunt de drets i deures que vinculen l’individu a la plena pertinença a una societat.

També inclou drets com el treball, l’educació, l’habitage, la salut … La protecció d’aquests drets està garantida per l’estat nacional, l’estat social de dret.

Page 9: La construcció filosòfica de la ciutadania

Dimensions de la ciutadania contemporània

•Igualtat de drets civils i polítics•Resposabilitat de respectar els drets dels altres i de participar en la vida política.Política•Igualtat d’accés a les oportunitats i prestacions.•Ús responsable de les prestacionsSocial•Equitat en les relacions laborals•Responsabilitat personal i corporativa•Consum justi responsableEconomia•Ètoca professional•Participació en l’opinió pública, voluntariatCivil•Respecte actiu, solidaritat, diàleg de debò•Voluntariat amb immigrantsIntercultural•Solidaritat internacional, quitat mundial.•Voluntariat a l’ONU, en ONG, etc.Cosmopolita

Implicacions de reconeixement i d’exercici

Page 10: La construcció filosòfica de la ciutadania

Implicacions del concepte de justícia i pertenença

-El reconeixement de la ciutadania es refereix a la responsabilitat que té cada societat respecte a la seva població.

-Aspectes del reconeixement: legal i real.

-L’exercici de la ciutadania es refereix a la responsabilitat que correspon a cada persona en una societat quan exerceix com a ciutadà.

-Dos assumptes fonamentals: exercici dels deures civics i del voluntariat.

Page 11: La construcció filosòfica de la ciutadania

Noves facetes de la ciutadaniaCiutadania econòmica

Ciutadania civil

Ciutadania intercultural

Ciutadania cosmopolita

Page 12: La construcció filosòfica de la ciutadania

Ciutadania econòmica

-Hem de seguir una ètica empresarial, un estímul a la responsabilitat social de les empreses i posar en pràctica una ètica del consum just.

-Té com a principal objectiu l’eradicació de la pobresa.

Ciutadania civil

L’impuls ètic que anima el millor de la societat civilté la seva expressió en tres punts.-El voluntariat o tercer sector social.- Prende seriosament l’etica empresarial.-Lopinió pública crítica.

Page 13: La construcció filosòfica de la ciutadania

Ciutadania intercultural Ciutadania cosmopolita

-S’han d’evitar les situacions de discriminació racial, cultural o religiosa.

-Consisteix a invitar a un verdader diàleg entre els que pertanyen als diferents grups de manera que es respectin les diferències i es fixin els principis de convivència justa i feliç.-Vol disminuir la pobresa.

Cal universalitzars els drets de la primera, la segona i la tercera generació.

-S’ha de mantenir l’opinió pública crítica.-Prendre seriosament l’ètica professional.-Millorar les genersitats cíviques.