FILOSOFIA I CIUTADANIA · Curs acadèmic 2012-2013 1 INTRODUCCIÓ Una introducció a la filosofia...

FILOSOFIA I CIUTADANIA

1r Batxillerat Curs acadèmic 2012-2013

INS Olorda Olga Redon Perez

ÍNDEX

Introducció.............................................................................................................................. 1

Contextualització.................................................................................................................... 1

x El centre...................................................................................................................... 1

x Ubicació del centre..................................................................................................... 2

x Característiques del centre ....................................................................................... 3

x Característiques del grup d’alumnes ....................................................................... 3

Marc legal ............................................................................................................................... 4

Objectius generals .................................................................................................................. 5

x Objectius generals de l’etapa.................................................................................... 5

x Objectius generals de l’àrea ..................................................................................... 6

Competències.......................................................................................................................... 7

x Competències generals ............................................................................................. 8

x Competències específiques ....................................................................................... 13

x Contribució de la matèria a les competències generals del batxillerat ................ 14

Continguts de Filosofia i ciutadania ..................................................................................... 14

x Connexions amb altres matèries ............................................................................. 16

x Relacions competències i continguts ....................................................................... 18

Esquema de temporització del crèdit ................................................................................... 19

Metodologia didàctica............................................................................................................ 19

x Materials, recursos i fonts per a l’aprenentatge i l’estudi .................................... 21

x Emplaçament de l’actuació ...................................................................................... 24

Atenció a la diversitat i alumnes amb necessitats específiques educatives ...................... 24

Criteris d’avaluació .............................................................................................................. 25

x Avaluació .................................................................................................................... 25

x Criteris d’avaluació ................................................................................................... 26

x Recuperació ................................................................................................................ 29

1r BATXILLERAT PROGRAMACIÓ FILOSOFIA I CIUTADANIA Curs acadèmic 2012-2013

1

INTRODUCCIÓ

Una introducció a la filosofia ha de ser essencialment un espai de reflexió filosòfica, de

pensament autònom, crític i integrador on lálumne es reconegui com a subjecte de

coneixement i dácció i on madurin els valors de respecte a láltre. Per aquest motiu,

lássignatura de Filosofia i Ciutadania actua com a propedèutica, permetent pensar la realitat

per viure-la dúna manera més conscient.

Aquesta matèria, comuna per a tots els Batxillerats, pretén ser, d’una banda, una introducció a

la filosofia i a la reflexió filosòfica; de l’altra, vol aprofundir en l’estudi, ja començat a l’etapa

obligatòria, de la dimensió moral i ciutadana de l’ésser humà i les seves implicacions de caire

social i polític de cara a cursar Història de la filosofia l’any següent.

Com a introducció a la filosofia, aquesta matèria ha de familiaritzar l’alumnat amb la manera

de fer, crítica i radical, que caracteritza el pensament filosòfic, així com amb els seus resultats,

sempre provisionals i incerts, però de gran ajuda per confegir la pròpia concepció del món.

La matèria de filosofia i ciutadania és també un mitjà per identificar els ideals, principis, valors

i normes de la convivència ciutadana, les virtuts de l’ésser humà cívic, les exigències i els

deures que imposa la vida en comú, i donar-hi una justificació racional.

Lálumnat de Batxillerat es troba en un moment de reafirmació dels propis valors, ideals i

preferències, a un pas díntegrar-se activament en societat com a ciutadà. És per aquest motiu

que la presència de la filosofia en aquesta etapa, donat el seu potencial formatiu, és tant

necessària. El treball acadèmic dáquesta disciplina és més que una adquisició de

coneixements; és una orientació cap al món del saber, una permanent insistència contra les

visions reduccionistes i dogmàtiques de la realitat i una guia per ser. Tot i així, educar per a la

ciutadania no equival a explicar com s’ha de viure, sinó a facilitar elements d’anàlisi per

valorar les diferents opcions existents.

Aquesta matèria compliria, doncs, el doble ideal filosòfic d’ensenyar a pensar i ensenyar a

viure en la diversitat, rebutjant la intolerància i defensant de manera decidida l’equitat, la

justícia i la llibertat.

Aquesta programació vol proporcionar les eines per a lánàlisi crític i alhora facilitar

l'adquisició d'algunes habilitats del pensament filosòfic com la definició i l'ús rigorós de

conceptes, l'argumentació i el diàleg. La intenció prioritària és que lálumne reconegui i


2

assumeixi la responsabilitat del seu potencial com a pensador i que ho utilitzi a favor de la seva

autonomia i del bé comú.

CONTEXTUALITZACIÓ

El centre

L’institut Olorda ha estat promocionant diferents Projectes educatius d’Innovació. Des de l’any

2005 fins l’actualitat, duu a terme el Programa d’Educació per a la Salut a l’Escola, que pretén

vetllar per la prevenció de conductes de risc i promoció de conductes saludables, en tots els

seus aspectes (sexualitat i afectivitat, higiene personal, hàbits alimentaris, prevenció de

drogodependències…), a fi que el conjunt de la comunitat educativa desenvolupi bons hàbits i

assoleixi una actitud i un estil de vida de qualitat. es proporciona la possibilitat als alumnes de

parlar amb personal sanitària en la Consulta Jove. L’IES També forma part del Programa

Escoles Verdes, amb l’objectiu d’incorporar els valors de l'educació per a la sostenibilitat en

tots els àmbits de la vida del centre (currículum, gestió, relacions amb l'entorn, etc.), promoure

la participació i la implicació activa de la comunitat educativa en la millora del seu entorn i

afavorir l'intercanvi entre els centres que comparteixen uns mateixos objectius. A més, per tal

d’evitar l’abandonament prematur dels estudis, el centre forma part, des de l’any 2003, del

Projecte Campus ÍTACA, programa socioeducatiu promogut i organitzat per la UAB i

gestionat per l’ICE i per la Facultat de Ciències de l’Educació.

El col·lectiu de professors de l’IES Olorda es troba constituït per l’equip directiu, que juga un

paper dinamitzador i integrador, però aquesta tasca no només depèn d’aquest equip; tant els

departaments, encapçalats pels seus corresponents responsables, així com la comissió

pedagògica, els equips docents i tutors, han de fixar-se els objectius concrets i han de gestionar

els recursos que tenen a la seva disposició.

Ubicació del centre

L’IES Olorda es troba al barri Mas Lluí, a Sant Feliu de Llobregat, a la comarca del Baix

Llobregat. Sempre ha estat considerat l’escola del barri perquè van néixer junts en uns terrenys

molt a prop de la zona industrial. Actualment, està ben comunicat: l’estació de tren Sant Feliu

de Llobregat està a deu minuts a peu del centre i per ella passen dues línies de Renfe Rodalies i

l’estació del TRAM Sant Feliu Consell Comarcal es troba també a uns deu minuts a peu. La

majoria dels alumnes són de Sant Feliu de Llobregat i no necessiten transport per arribar-hi,

però hi ha un nombre prou elevat d’alumnes de Batxillerat, sobretot de la modalitat de

l’Artístic, que són de poblacions pròximes a Sant Feliu de Llobregat, com Molins de Rei, El

Papiol, Cornellà, etc, i que han de fer el trajecte en tren.


3

Característiques del centre

El centre consta d’un edifici central en forma de U, d’un pati molt ampli amb les instal·lacions

del gimnàs, vestuaris i lavabos, i el pàrquing que es troba a l’entrada. L’edifici té dues plantes.

A la planta baixa hi ha consergeria, els despatxos del personal d’administració i serveis, el de

direcció i cap d’estudis i la sala de professors. També hi ha la biblioteca, la cantina, amb

sortida directa al pati, els Departaments de Castellà, de Català, de Geografia i de Tecnologia;

l’aula de Dibuix, l’aula d’Audiovisuals, dues aules d’informàtica i el taller de Tecnologia; les

aules de 2n d’ESO A, B, C i de 3r d’ESO A, B, C, l’aula de Consulta jove; i els lavabos. A la

primera planta hi ha els Departaments de Religió, de Llatí, Grec i Filosofia, de Matemàtiques,

de Física, d’Anglès, de Naturals, de Dibuix i de Música; l’aula d’EAP i de Tutoria, quatre aules

d’informàtica, dos aules de dibuix, tres laboratoris, l’aula d’acollida, les aules de 4t d’ESO A,

B, C, les de 1r d’ESO A, B, C, les aules de 1r de Btx D, E, F, les de 2n de Btx D, E, i els

lavabos.

Al centre s’imparteixen tots els nivells educatius, amb 3 línies a primer, segon, tercer i quart

d’ESO i primer de batxillerat i dues línies a segon de batxillerat. Es poden cursar en el centre

totes les modalitats de Batxillerat, incloent-hi l’Artístic, amb un grup a primer. El número

d’alumnes per grup oscil·la entre els disset i els trenta set, donant com a resultat un total de 396

alumnes, 269 a l’ESO i 127 a batxillerat, i 41 professors.

El centre té canons de llum, amb els corresponents ordinadors i pantalles que permeten la

projecció d’imatges en DVD i connexió a internet. Els alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO tenen l’U

per U o el 2.0, i a un gran nombre d’aules hi ha pissarra digital. A més, hi ha 6 aules

d’informàtica.

La franja horària per a tot l’ESO és de 8,30 a 14 i de 15,30 a 17,30 dilluns, dimarts i dijous, i

de 8,30 a 14 dimecres i divendres. Al batxillerat és de 8,30 a 15. Tots els nivells tenen mitja

hora d’esbarjo distribuïda en dos moments: els alumnes d’ESO de 10,30 a 11 i els de batxillerat

de 11,30 a 12

Característiques del grup d’alumnes

Les 3 línies de 1r de batxillerat estan dividides en el batxillerat humanístic, el científic i

tecnològic, i l’artístic. La gran majoria d’alumnes dels batxillerats humanístic i científic i

tecnològic han cursat al centre l’ESO i provenen del barri o d’altres barris propers de Sant

Feliu. En canvi, el fet que el centre oferti el batxillerat artístic fa que, llevat algunes

excepcions, la majoria d’alumnes del grup artístic no hagin cursat l’ESO al centre i alguns


4

d’ells vinguin d’altres localitats properes a Sant Feliu de Llobregat, com per exemple, Molins,

El Papiol, Cornellà, ... Aquests alumnes es desplacen generalment en tren o en tramvia.

L’acollida de l’assignatura hauria de ser bona per part dels tres grups donada la transversalitat

de la matèria, però és d’esperar que l’alumnat del l’humanístic tingui més interès en l’estudi de

la matèria. En principi, la creació dels grups no es basa en criteris de nivell sinó de modalitat,

per tant tot l’alumnat és susceptible de sentir-se motivat i seguir sense dificultats la matèria.

Sigui com sigui, motivar els alumnes al principi pot ser fàcil ja que es tracta d’una matèria

nova per ells.

MARC LEGAL

La programació que presento fa referència al currículum vigent a Catalunya i la seva

elaboració s’ajusta als següents decrets, ordres i lleis:

REIAL DECRET 1467/2007, del 2 de novembre, pel qual s’estableix l’estructura del

batxillerat i es fixen els ensenyaments mínims.

DECRET 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del

batxillerat.(DOGC núm. 5183, de 15.07.2008)

La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE),estableix al capítol IV que el

batxillerat s’organitza en diferents modalitats, amb matèries comunes, matèries de modalitat i

matèries optatives que s’orienten a la consecució dels objectius, comuns a totes les modalitats,

que recull aquesta llei.

La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE), estableix a l’article 6 que s’entén per

currículum el conjunt d’objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i

criteris d’avaluació de cadascun dels diferents ensenyaments.

ORDRE EDU/554/2008, de 19 de desembre, per la qual es determinen el procediment i els

documents i requisits formals del procés d’avaluació i diversos aspectes organitzatius del

batxillerat.


5

OBJECTIUS GENERALS

Objectius generals d’etapa

La matèria de Filosofia i ciutadania, com les altres matèries comunes del batxillerat, té com a

finalitat aprofundir en la formació general de l’alumnat, augmentar la seva maduresa

intel·lectual i humana i aprofundir en aquelles competències generals que tenen un caràcter

més transversal i afavoreixen l’aprenentatge continu.

El batxillerat ha de contribuir a desenvolupar en els alumnes i les alumnes les capacitats que

els permetin:

1. Exercir la ciutadania democràtica, des d'una perspectiva global, i adquirir una consciència

cívica responsable, inspirada en els valors de la Constitució espanyola, de l'Estatut

d'autonomia de Catalunya i en la Declaració Universal dels Drets Humans, que fomenti la

corresponsabilitat en la construcció d'una societat justa i equitativa i afavoreixi la

sostenibilitat.

2. Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar d'una manera responsable

i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els

conflictes personals, familiars i socials.

3. Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar

críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no-discriminació de les

persones amb discapacitat.

4. Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a

l'aprofitament eficaç de l'aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.

5. Dominar, tant en la seva expressió oral com escrita, la llengua catalana i la llengua

castellana.

6. Comprendre amb eficàcia una o més llengües estrangeres i expressar-s'hi amb fluïdesa i

correcció.

7. Usar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.

8. Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents

històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar de manera solidària en el

desenvolupament i la millora del seu entorn social.

9. Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats

bàsiques pròpies de la modalitat triada.

10. Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes

científics. Conèixer i valorar de manera crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en


6

el canvi de les condicions de vida, així com refermar la sensibilitat i el respecte vers el medi

ambient.

11. Refermar l'esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en

equip, confiança en si mateix i sentit crític.

12. Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de

formació i enriquiment cultural.

13. Utilitzar l'educació física i l'esport per afavorir el desenvolupament personal i social.

14. Refermar actituds de respecte i prevenció en l'àmbit de la seguretat viària.

Objectius generals de l’àrea

Aprofitant l’enfocament competencial dels continguts, s’ha de procurar que l’alumnat vagi

adquirint més autonomia i criteri en el pensament, i millori la seva capacitat de diàleg, empatia

i argumentació. Això es pot afavorir col·locant l’alumnat en situacions en què hagi de resoldre

tasques significatives, complexes i, preferiblement, en contextos d’incertesa, en les quals pugui

aplicar allò que sap i adonar-se de com s’hi enfronta i les resol.

D’altra banda, com que la competència es manifesta per mitjà de l’acció, la qual es dóna sovint

en un context social, cal potenciar la reflexió de l’alumnat sobre la dimensió moral i cívica de

les accions, així com el seu compromís amb els valors i normes en què es fonamenten la

convivència i el civisme. També cal afavorir la interacció entre els alumnes i, per tant, proposar

la resolució de qüestions en contextos on calgui aplicar els propis recursos en col·laboració

amb altres companys i companyes i intercanviar experiències.

Filosofia i ciutadania fa formular preguntes que facin pensar, que convidin a l’anàlisi i la

crítica, que comportin la identificació i definició de problemes i el plantejament d’hipòtesis

resolutives; així com estimular la manipulació ordenada i crítica de materials informatius –

lectura, interpretació i contrast de textos filosòfics, entre altres-; la realització de treballs escrits

i la preparació i participació en debats; la comunicació i avaluació de resultats, i les actituds del

rigor, creativitat intel·lectual, cooperació i solidaritat.

La matèria de Filosofia i ciutadania té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats

següents:

1. Identificar i apreciar el sentit de problemes filosòfics relatius a l’ésser humà, l’acció, la

moral i la política, i emprar amb propietat i rigor els nous conceptes i termes assimilats per

a l’anàlisi i la discussió.


7

2. Adoptar una actitud crítica i reflexiva davant les qüestions teòriques i pràctiques que

suggereix la matèria, fonamentant adequadament les pròpies idees i decisions.

3. Argumentar de manera coherent el pensament propi de forma oral i escrita, i contrastar-lo

amb altres posicions i argumentacions.

4. Practicar el diàleg filosòfic i valorar-lo com a procés d’aproximació racional al

coneixement i de cerca col·lectiva i individual de respostes als problemes plantejats.

5. Analitzar textos filosòfics, identificant els problemes que plantegen, així com els arguments

i les solucions que proposen, i comentar-los considerant la seva coherència interna i el

context històric al qual pertanyen.

6. Utilitzar procediments bàsics per al treball intel·lectual autònom: cerca i selecció

d’informació, contrast, anàlisi, síntesi i avaluació crítica de la informació, promovent el

rigor intel·lectual i l’originalitat en el plantejament dels problemes.

7. Situar l’ésser humà en la confluència de l’herència biològica i cultural, i relacionar els

conceptes d’ésser humà, persona i ciutadà o ciutadana.

8. Reconèixer i valorar els components de llibertat i moralitat de les accions humanes.

9. Adoptar una actitud de respecte vers les diferències, i una actitud crítica davant qualsevol

tipus de discriminació social i la seva justificació.

10. Valorar la capacitat normativa i transformadora de la raó per construir una societat més

justa, en la qual hi hagi una veritable igualtat d’oportunitats.

11. Consolidar i fonamentar teòricament la competència social i ciutadana exercida en

democràcia.

12. Desenvolupar una consciència cívica, crítica i autònoma i compromesa amb la construcció

d’una societat democràtica, justa i equitativa, basada en el compliment dels drets humans,

la convivència pacífica i la defensa de la natura.

COMPETÈNCIES

Una persona és competent quan actua a la pràctica activant de manera conjunta el seguit de

competències que posseeix. Sovint les unes no tenen sentit de ser sense les altres. A la pràctica,

les persones competents combinen les capacitats derivades de la pròpia formació tècnica o

acadèmica amb el correcte comportament social, l'aptitud per treballar en equip o la facultat

d'emprendre iniciatives i fins i tot de córrer riscos calculats. Tanmateix, resulta pertinent

distingir les competències en dues gran tipologies: les competències generals del batxillerat i

les específiques de cada matèria, que es presenten en el desplegament curricular de cadascuna.


8

Competències generals

En el batxillerat s'identifiquen com a competències generals i comunes les sis competències següents: competència comunicativa, competència en

recerca, competència en la gestió i el tractament de la informació, competència digital, competència personal i interpersonal i competència en el

coneixement i la interacció amb el món. Aquestes competències generals continuen el desenvolupament de les competències bàsiques de l'etapa

educativa anterior i preparen per a la vida activa i per actuar de manera eficient en els estudis superiors.

QUÈ COMPORTA COMPETÈNCIES RELACIONADES

Competència comunicativa: es fonamenta en l'ús de les llegües en contextos comunicatius diversos. Aquesta competència suposa mobilitzar els recursos lingüístics orals i escrits per poder-los aplicar a les diverses circumstàncies acadèmiques i socials i constitueix una competència imprescindible per aprendre, per relacionar-se i per interaccionar amb el món.

Comunicació oral

x Saber comunicar oralment i entendre idees, conceptes, pensaments, emocions i sentiments.

x Cercar i gestionar la informació. x Dialogar.

Comunicació escrita

x Saber comunicar per escrit idees, conceptes, pensaments, emocions i sentiments.

x Llegir, entendre i expressar correctament per escrit diferents tipus de textos.

Altres tipus de comunicació x Dominar el llenguatge audiovisual x Usar la comunicació no verbal x Usar les TIC i les TAC

x Competència personal i

interpersonal x Competència en el

coneixement i interacció amb el món.

x Competència en la gestió i el tractament de la informació.


9

Competència digital: facultat de mobilitzar en situacions singulars diverses, de caràcter acadèmic, social o personal, el conjunt de capacitats i destreses derivades dels coneixements teòrics i pràctics bàsics de la societat de la informació, de la seva cultura i dels seus productes, així com de les bones pràctiques del seu entorn.

x Usar els recursos tecnològics en el tractament i la gestió de la informació. x Obtenir informació a través de les TIC. x Comunicar informació a través de les TIC. x Saber produir coneixements o productes culturals mitjançant les TIC.

x Competència en recerca. x Competència en gestió i

tractament de la informació. x Competència comunicativa

Competència en gestió i tractament de la informació: conjunt de capacitats i destreses que permeten mobilitzar recursos per trobar, reunir, seleccionar i analitzar informacions procedents de fonts diverses i en diferents suports, tant en l'àmbit acadèmic com en la vida quotidiana.

Maneig de la informació

x Saber quina mena d’informació cal cercar. x Entendre quin és el problema a resoldre. x Identificar i localitzar la informació. x Seleccionar la informació rellevant i necessària x Accedir al ventall de fonts que calgui (biblioteques tradicionals, electròniques,

fonts orals, ...)

x Avaluar la qualitat i la fiabilitat de la informació

Gestió de la informació per tal de generar coneixement

x Saber tractar la informació i integrar-la en coneixements diferents. x Saber ordenar i classificar la informació, tant a través dels mitjans

convencionals com de les TIC. x Analitzar, contrastar i interpretar la informació obtinguda aplicant les tècniques

i els conceptes que caracteritzen cada font i l'epistemologia pròpia de cada matèria.

x Sintetitzar i comunicar els resultats obtinguts a través dels mitjans convencionals o de les TIC.

x Competència en recerca. x Competència digital. x Competència comunicativa


10

Competència en recerca: facultat de mobilitzar els coneixements i els recursos adients per aplicar un mètode lògic i raonable per tal de trobar respostes a preguntes o per resoldre problemes rellevants que encara no s'han solucionat en el nivell i en l'àmbit adequat als coneixements, destreses i actituds que es posseeixen.

x Tenir i desenvolupar la capacitat d'elegir amb criteri propi, d'imaginar projectes i de portar endavant les accions necessàries per desenvolupar les opcions i els plans .en el marc dels projectes individuals o col·lectius. amb responsabilitat, rigor i perseverança.

x Saber formular hipòtesis o objectius adients. x Tractar la informació obtinguda. x Saber argumentar i interpretar. x Redactar conclusions en funció de la hipòtesi i els objectius.

x Saber fer una exposició escrita o oral fluida dels resultats.

x Competència comunicativa. x Competència en gestió i

tractament de la informació.

Competència personal i interpersonal: facultat de mobilitzar el conjunt de capacitats i destreses que permeten, d'una banda, l'autoconeixement i el coneixement dels altres i, d'una altra, treballar en entorns col·laboratius.

Intel·ligència emocional

x Adquirir flexibilitat i versatilitat per adaptar-se a entorns d'aprenentatge canviants.

x Mostrar autocontrol, creativitat i esperit emprenedor. x Desenvolupar la capacitat d'autocontrol emocional i de superació de les pròpies

limitacions. x Desenvolupar la sensibilitat per captar i interpretar estímuls. x Desenvolupar l'esperit emprenedor per posar a la pràctica accions. x Reflexionar sobre les pròpies accions, que han de contribuir a la millora de la

societat.

x Competència comunicativa. x Competència en recerca. x Competència en el coneixement i

interacció amb el món


11

x Aprendre a ser, estar, fer i actuar per viure en una societat millor. x Autoconeixement, la comprensió dels sentiments propis, l'habilitat de

reflexionar sobre les pròpies experiències i la capacitat de fer-se una imatge ajustada de si mateix.

x Desenvolupar la capacitat d'autoregular els propis aprenentatges i construir el propi projecte vital, per prendre decisions i assumir-ne els riscos i per adquirir un esperit de superació.

Destreses i valors interpersonals

x Saber treballar en equip i disposar d'habilitats dialògiques i de mediació. x Exercir la ciutadania activa, és a dir, actuar amb compromís per millorar

l'entorn des de la seva acció individual. x Desenvolupar la capacitat de treballar en equip i de reflexionar sobre la pròpia

pràctica. x Desenvolupar habilitats socials. x Desenvolupar la capacitat de treballar en equip i de fer projectes en comú. x Desenvolupar la capacitat assertiva i dialògica i la mediació en la resolució

pacífica de conflictes. x Desenvolupar l'acceptació de la diferència i de la diversitat cultural i la

capacitat d'escoltar i d'aprendre dels.

Competència en el coneixement i interacció amb el món: mobilitza diferents sabers escolars, referits, d'una banda, al món físic i a la interacció entre les persones i la naturalesa; i d'una altra, a la societat i als valors de la ciutadania, que tenen per objecte la comprensió i interacció amb la societat i el món on es viu i es creix, per tal de dirigir reflexivament les accions cap a la seva millora.

Interacció amb el món físic x Prendre consciència de sostenibilitat del medi ambient. x Utilitzar de manera responsable els recursos.

x Competència comunicativa. x Competència personal i

interpersonal


12

x Adquireixi hàbits racionals de consum i de gestió de la salut individual i col·lectiva.

x Prendre consciència de la incidència de l'activitat humana en el medi. x Mostrar un esperit crític en l'observació de la realitat. x Fer una valoració de la diferència entre el coneixement científic i altres formes

de coneixement. x L'aplicació i defensa de valors i criteris ètics associats a la ciència i al

desenvolupament tecnològic.

Dimensió, cultural, social i cívica

x Comprendre críticament la realitat social que ens envolta. x Fer una anàlisi dels problemes socials des d'un punt de vista local i alhora

global, tot contemplant la multiplicitat de factors explicatius. x Tenir una consciència de la diversitat de perspectives per analitzar la realitat. x Tenir una consciència de la necessitat de dialogar per apreciar els diferents

punts de vista i consensuar elements comuns. x Desenvolupar la capacitat per atendre la diversitat d'estímuls externs. x Desenvolupar una disposició personal oberta per afrontar i superar obstacles i

experimentar nous camins. x Reconèixer la igualtat de drets i d'oportunitats. x Valorar les aportacions dels diferents col·lectius. x Desenvolupar la conscienciació de la pertinença social i comunitària. x Construir un sistema de valors propi, d'acord amb un model de societat plural,

democràtica i solidària. x Valorar el compromís social i ètic. x Fer una valoració crítica de les diferents manifestacions culturals i artístiques,

evitant tota mena d'estereotips i prejudicis.

x Competència personal i interpersonal

x Competència comunicativa


13

Competències específiques de Filosofia i ciutadania QUÈ COMPORTA OBJECTIUS GENERALS DE

L’ÀREA1 Competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa: l’enfocament de la filosofia és reflexiu i crític, el seu mètode de treball és l’anàlisi, el raonament i la discussió i els seus resultats són conjunts d’idees argumentades que aspiren a la màxima racionalitat i a la veritat, tot i que mai no arriba a veritats absolutes.

x Presa de consciència de la incertesa que envolta el món del coneixement. x Habilitat per identificar problemes filosòfics i abordar-los de manera filosòfica. x Habilitat per relacionar els coneixements en una concepció global del món i de les coses. x Habilitat per aprendre a pensar amb ordre i criteri. x Habilitat per exposar les opinions pròpies, respectant les dels altres i valorant-les com a manera

d’enriquir la pròpia visió de la realitat.

4, 5, 6 1, 5, 6 4, 5, 7, 12 3, 6 2, 3, 9

Competència social i cívica: la filosofia proporciona les eines per desenvolupar la llibertat i l’autonomia de pensament i d’acció, la responsabilitat, la tolerància i el respecte; en definitiva, ajuda a viure en societat, amb els altres però mantenint la pròpia individualitat. x Saber viure en una societat globalitzada. x Ser comprensiu amb els altres. x Disposar de formació en valors democràtics i exercir-los. x Tenir i desenvolupar la capacitat d’anàlisi de les accions, les seves intencions, resultats i

conseqüències. x Reflexionar críticament sobre els valors, les normes, i les institucions. x Tenir criteri per decidir per compte propi ponderant les conseqüències de les decisions preses.

7, 9, 10, 11, 12 3, 4, 10, 12 4, 7, 8, 9, 10, 11, 12 7, 8, 12 2, 8, 9, 12 3, 6, 8, 11, 12

1 Veure els objectius generals de l’àrea a la pàgina 8.


14

Contribució de la matèria a les competències generals del batxillerat

L’educació filosòfica en el batxillerat pot contribuir de manera cabdal a l’assoliment de les

competències generals del batxillerat: la comunicativa, la referida a la gestió i tractament de la

informació, la personal i interpersonal i la del coneixement i interacció amb el món, ja que es

basteix sobre coneixements, destreses i actituds que fan possible el domini d’aquestes

competències de caire transversal (obtenció i ús d’informació, estructuració del coneixement,

comunicació d’idees, competències socials i cíviques), o de caire més específic, com la

definició de conceptes, la reflexió crítica i l’argumentació i fonamentació d’idees. En aquest

sentit, el currículum de la matèria de filosofia i ciutadania s’ha volgut orientar de manera

competencial, relacionant els seus continguts amb aspectes de l’experiència i l’existència

humana, subratllant la seva connexió amb altres àmbits del saber i mostrant la implicació de

l’activitat filosòfica en el debat sobre la problemàtica social i política del món actual.

Per aquesta raó, la filosofia i ciutadania també pot facilitar l’adquisició d’una visió integrada

dels diferents sabers i propiciar una reflexió sobre temes globals que equilibri la tendència cap

a l’especialització del currículum, complint així una de les principals exigències de

l’aprenentatge competencial: posar en relació els continguts de les diferents àrees

d’aprenentatge i facilitar l’ús transversal dels coneixements. En aquesta mateixa línia, la

pràctica de la reflexió filosòfica pot millorar la capacitat dels alumnes per definir conceptes i

usar-los amb propietat, analitzar críticament les idees, argumentar i dialogar amb raons a favor

o en contra.

CONTINGUTS DE FILOSOFIA I CIUTADANIA

Continguts comuns a tots els blocs

1. Obtenció, processament i anàlisi crítica d’informació.

2. Expressió argumentada, oral i escrita, d’idees.

3. Participació en espais de reflexió i intercanvi d’informació, cerca, contrast i expressió

d’idees, aprofitant les tecnologies de la informació i la comunicació.

4. Participació en debats mitjançant l’exposició raonada del pensament propi.

5. Comentari de textos filosòfics o que suscitin problemes filosòfics, emprant amb propietat

els corresponents termes i conceptes.


15

6. Racionalitat, empatia i respecte crític envers els plantejaments aliens, individuals i

col·lectius.

7. Autonomia personal i sentit de la responsabilitat a l’hora de prendre decisions i actuar,

assumint una visió crítica vers qualsevol forma d’injustícia i discriminació.

8. Posició crítica envers els valors, normes i actituds contràries als drets humans, la

convivència pacífica i la defensa de la natura.

El saber filosòfic (Introducció) i el coneixement (BLOC 1)

9. Caracterització de la filosofia com a activitat de coneixement, diferent del mite, de la

religió, de la ciència i dels sabers ordinaris.

10. Reconeixement i valoració de la racionalitat teòrica i pràctica de la filosofia en relació amb

el coneixement, la veritat i els valors.

11. Identificació i plantejament d’alguns problemes fonamentals de la filosofia i de les seves

principals solucions, com ara qüestions relatives a la realitat, el coneixement, la veritat,

l’ésser humà o el seu comportament, així com de les diferents branques de la filosofia.

12. Explicació dels diferents corrents que donen resposta a la qüestió de la possibilitat d’arribar

al coneixement

13. Explicació d’algunes concepcions de la veritat.

14. Caracterització dels diversos mètodes de coneixement.

L’ésser humà (BLOC 2)

15. Descripció de la dimensió biològica i sociocultural de l’ésser humà, entenent que les

nostres capacitats naturals es desenvolupen en societat i es modelen culturalment.

16. Caracterització de la relació lingüística i simbòlica de l’ésser humà amb el món.

L'acció moral i l'ètica (BLOC 3)

17. Descripció de l’acció humana, tipus i característiques. Reconeixement del problema de la

llibertat i el determinisme.

18. Caracterització de l’acció moral i de l’acció racional, i anàlisi dels seus fonaments.

19. Plantejament de la responsabilitat en contextos normatius, legals i morals.

20. Explicació d’algunes teories ètiques en relació amb els ideals de felicitat i justícia, i de la

polèmica que comporten.


16

Democràcia i ciutadania (BLOC 4)

21. Explicació d’algunes concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà i la polèmica que

comporten, i plantejament crític del concepte de persona i les seves implicacions de caire

legal i moral.

22. Reconeixement de la dimensió política i ciutadana de l’ésser humà, de les diferents

interpretacions de la ciutadania i de la seva dimensió moral. Explicació de l’origen i de la

fonamentació filosòfica de la ciutadania.

23. Caracterització del poder polític, l’estat de dret i la democràcia i reconeixement dels

arguments filosòfics en què es fonamenten. Plantejament crític de les relacions entre la idea

de justícia, la llei i el poder polític.

24. Anàlisi i reflexió crítica sobre alguns conflictes latents i emergents de les societats actuals,

com el problema mediambiental, els moviments migratoris, les desigualtats econòmiques,

la globalització o les formes de participació democràtica per mitjà de les noves tecnologies.

Connexions amb d’altres matèries

La matèria de Filosofia i ciutadania comparteix alguns temes i espais de reflexió amb la resta

de matèries del currículum, especialment amb les ciències per al món contemporani, les

llengües i les matèries de la modalitat d’humanitats i ciències socials, qüestionant els seus

fonaments, reflexionant sobre tot allò que sabem o creiem saber i cercant una visió global i

integrada dels diferents enfocaments científics sobre la condició humana.

Aquest horitzó integrador fa possible que l’aprenentatge d’aquesta matèria serveixi de marc a

altres disciplines humanístiques, ja que l’objectiu últim del coneixement d’una matèria com la

Filosofia i ciutadania és la interdisciplinarietat. En altres paraules, aquesta forma de

coneixement proporciona el marc adequat perquè els aprenentatges assimilats en el conjunt de

les disciplines adquireixin sentit i es configurin com una xarxa competencial que ens permeti

desenvolupar una vida activa i crítica en l’actual context de la societat del coneixement.

En particular la matèria Filosofia i ciutadania es relaciona de manera interdisciplinar amb altres

matèries del currículum:

Història de la Filosofia: Les concepcions sobre l’ésser humà, l’ètica, la política i la societat al

llarg de la història.


17

Ciències per al món contemporani: Comprensió i valoració de l’ésser humà en la seva

interacció amb la natura i l’Univers. Avenços cientificotècnics, societat de consum i impacte

mediambiental.

Àmbit de llengües: Comprensió i producció de discursos orals i escrits. Participació en

interaccions orals i en formes de comunicació virtuals interactives.

Història i Història del món contemporani: Anàlisi crítica del nou ordre mundial, identificant

els reptes de les democràcies actuals i de les diverses formes de participació ciutadana. Anàlisi

i valoració argumentada del fenomen de la globalització.


18

Relació entre competències i continguts COMPETÈNCIES CONTINGUTS2

Competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa

Presa de consciència de la incertesa que envolta el món del coneixement. 9, 11, 12, 22

Habilitat per identificar problemes filosòfics i abordar-los de manera filosòfica. 1, 5, 9, 10, 11, 17, 20

Habilitat per relacionar els coneixements en una concepció global del món i de les coses. 8, 9-24

Habilitat per aprendre a pensar amb ordre i criteri 1, 4, 5, 9-24

Habilitat per exposar les opinions pròpies, respectant les dels altres i valorant-les com a manera d’enriquir la pròpia visió de la realitat. 2, 3, 4, 6, 9-24

Competència social i cívica Saber viure en una societat globalitzada. 7, 15, 17, 23

Ser comprensiu amb els altres. 4, 6, 15, 17, 21

Disposar de formació en valors democràtics i exercir-los. 17, 21, 22, 23, 24

Tenir i desenvolupar la capacitat d’anàlisi de les accions, les seves intencions, resultats i conseqüències. 1, 7, 17, 21, 22, 23, 24

Reflexionar críticament sobre els valors, les normes, i les institucions. 7, 8, 15, 17, 23, 24

Tenir criteri per decidir per compte propi ponderant les conseqüències de les decisions preses. 7, 13, 14, 15, 17, 21

2 Veure els continguts de Filosofia i ciutadania a l’apartat corresponent, a la pàgina 17.


19

ESQUEMA DE TEMPORITZACIÓ DEL CRÈDIT

PRIMERA AVALUACIÓ TIPUS DE MATÈRIA: Comuna

UNITAT DIDÀCTICA

TÍTOL HORES

- Presentació del curs i avaluació inicial 1 1 Aproximació a la filosofia 5 2 Les preguntes fonamentals de la filosofia 6 3 Saber, fonts i límits del coneixement 6 4 Arguments i veritat 6

TOTAL

SEGONA AVALUACIÓ TIPUS DE MATÈRIA: Comuna

UNITAT DIDÀCTICA

TÍTOL HORES

5 El debat filosòfic sobre l’ésser humà 6 6 L'ésser humà: Animal natural i cultural 6 7 L'acció moral 5 8 Teories ètiques 6

TOTAL

TERCERA AVALUACIÓ TIPUS DE MATÈRIA: Comuna

UNITAT DIDÀCTICA

TÍTOL HORES

9 La societat 7 10 L'estat 7 11 Ciutadania mundial 7

TOTAL

METODOLOGIA DIDÀCTICA

A la classe s’afavorirà l’ambient de diàleg i participació per tal de motivar l’alumnat en el

procés d’aprenentatge. Es procurarà atendre a les diferents necessitats i interessos de l’alumnat

24

23

21


20

de manera que pugui assolir satisfactòriament els objectius i les competències bàsiques de la

matèria. S’alternaran tècniques d’aprenentatge més actives amb d’altres que ho són menys,

activitats de grup-classe o petits grups amb activitats individuals. El treball a l’aula estarà basat

en el seguiment del llibre de text3 i la realització de les activitats del dossier d'activitats.

Cal afegir que, per a l’aprenentatge de l’alumnat, és fonamental la tasca del professor/a com a

orientador en determinats moments de la seqüència, com ara, l’inici de la unitat per tal

d’orientar l’alumnat sobre els nous continguts, quan es pretengui complementar, ampliar,

ressaltar algun aspecte teòric de la unitat, i en tota aquella informació a la qual els estudiants no

poden accedir d’una altra manera.

x Presentació del curs i dels materials, exploració dels coneixements previs i de les

motivacions, les expectatives i els interessos dels alumnes a través de les activitats

d’introducció, afavorint-ne la participació activa i deshinibida.

x Presentació dels continguts de manera que s’inclogui sempre una recapitulació dels

anteriors i els treballem en diferents nivells de profunditat.

x A mode d’introducció de la unitat, plantejament a l’alumnat de situacions diverses

relacionades amb el tema i discussió, si s’escau.

x Classe magistral dialogada. Els alumnes hauran d’escoltar el discurs expositiu del

professor, prendre apunts i intervenir-hi. (Interrogació i maièutica). Lectura d'algunes parts

del llibre.

x Exemplificació, aclariments, dubtes.

x Activitats:

� intervencions orals espontànies o debats,

� comentari de textos d’unes característiques adequades al seu nivell i hauran de ser

capaços d’identificar les idees principals,

� comentaris d'obres, pel·lícules, articles (seguiment de l'actualitat)

� glossari amb expressions i terminologia pròpies de la matèria que els ajudarà a

recordar allò que hem treballat al llarg de la unitat, a memoritzar per després usar

mots específics i a aprendre a explicar de manera breu i concisa conceptes que en

un principi els poden resultar estranys,

� redaccions,

� creacions,

� relacions de conceptes,

3L.Martínez, P.Montaner, J.Sanllehí, Filosofia i ciutadania. Ed. Castellnou


21

� quadres-esquemes,

� valoracions,

� investigacions.

x Participació en la plataforma Moodle. Debats, aclariments, terminologia i lliurament de

comentaris de text.

x Variació dels elements de la tasca per tal de mantenir l’atenció

x Orientació de l’atenció de l’alumnat abans, durant i després de la feina.

x Participació dels alumnes en qualsevol moment.

Materials, recursos didàctics i fonts per a l'aprenentatge i l'estudi.

Llibre de text

L.Martínez, P. Montaner, J. Sanllehí, Filosofia i ciutadania. Ed. Castellnou

Llibres de lectura

CALVINO, Ítalo. El vescomte migpartit. Edicions 62.

HUXLEY, Aldous. Un món feliç. Edicions Proa.

SAVATER, Fernando. Política per al meu fill. Ed. Ariel.

Diccionari

Ferrater-Mora, Diccionari de filosofia. Alianza editorial, 1998. (Disponible al seminari)

Diccionari de conceptes de cada unitat realitzat pels alumnes.

Pel.lícules recomanables:

El club dels poetes morts. Peter Weir, 1989.

La meva vida sense mi. Isabel Coixet, 2003.

L´indomable Will Hunting. Gus Van Sant, 1997

El show de Truman. Peter Weir, 1998.

Matrix. Andy i Larry Wachowski, 1999.

El Planeta dels simis. F.J. Schaffner, 1968

Freud, passió secreta. John Huston, 1962

L’efecte papallona. E. Bress, 2004

Tiempos modernos. Charles Chaplin, 1936


22

Llibres de consulta

David Papineau, Filosofia. Ed. Blume, 2008. (Títol original: Philosophy: Essential tools for

critical thought. Traducció del Dr. José Manuel Udina Cobo, UAB)

Atena; Lectures de filosofia pel Batxillerat, 2011-2012. Ed. La Magrana. (Opcional)

Altres materials

Dossier d'activitats (Fitxes)

Llibreta o dossier.

Pissarra.

Articles de premsa

Imatges, fotografies.

DVD

Adreces internet

x FiloXarxa. http://www.pensament.com/filoxarxa/ -Web de filosofia que s'adreça als

professors i professores de filosofia d'ensenyament secundari i als estudiants de batxillerat.

Inclou textos filosòfics escollits, cites i exemples.

x Filòpolis. http://www.xtec.cat/%7Elvallmaj/ -Espai interactiu que, estructurat simulant una

ciutat, presenta continguts inter-disciplinars i de Filosofia.

x Filoètica.http://www.xtec.cat/%7Easarsane/index.htm -Web de materials i recursos de

filosofia i ètica per a la reflexió.

x Filosofia a través dels textos. http://www.xtec.es/%7Emcodina3/filosofia.htm -Estudi de la

filosofia i de la seva història a través dels textos. Conté enllaços d'interès i exemples de

proves PAU.

x Cibernous. http://www.cibernous.com/index.html -Útil diccionari de filosofia, classificat

per autors i per temes.

x Filosofia i pensament. http://alcoberro.info/ -Web del professor de filosofia Ramón

Alcoberro sobre múltiples filòsofs i moviments filosòfics.

x [email protected]. http://www.geocities.com/asarsanedas/index.htm -Web de la professora

Anna Sarsanedas Darnés amb elements per a la reflexió i debat filosòfic.

x Portal de filosofia internàutica. http://www.infofilosofia.info/ -Espai participatiu sobre

filosofia.


23

x Filotic. http://www.rafaelrobles.com/wiki/index.php?title=Portada -Wiki sobre les

possibilitats didàctiques de les TIC per aplicar-les a l'ensenyament de la filosofia i les

humanitats,

x Especular. http://especular.webcindario.com/index.htm -Pàgina creada per Enric Senabre

Carbonell Professor de Filosofia a l'IES de Xiva (València), sobre la didàctica de l'Ètica.

x Departament de filosofia. http://iessalvadorespriu-salt.xtec.net/%7Efilosofia/index.html -

Web del Departament de Filosofia de l'IES Salvador Espriu, de Salt,

x Filosofem. http://www.nodo50.org/filosofem/spip.php?rubrique13 -Recursos didàctics per

a l'assignatura Filosofia i Ciutadania de 1r de Batxillerat.

x Filòsof(e)s. http://www.xtec.es/%7Easarbach/ -Eina de i treball a l'aula que conté recursos

de filosofia de batxillerat per a l'alumnat i per al professorat.

x La filosofia a l'aula. http://phobos.xtec.cat/adelgad1/ -Pàgina que recull un conjunt de

materials i eines complementàries a les assignatures de l'àmbit de la filosofia.

x Ad Hoc. http://www.geocities.com/Athens/Agora/2979/Eines.htm -Web de l'Associació per

a l'Ensenyament de la Filosofia a Secundària amb enlaços a gran quantitat de recursos.

x Antropologia filosòfica. http://filoantropologia.webcindario.com/index.htm -Textos,

articles i apunts per al Batxillerat sobre antropologia filosòfica.

x Apunts Jota'O. http://www.xtec.es/%7Ejortiz15/index.htm -Material de suport de

l'assignatura de filosofia per alumnes de primer i segon de batxillerat

x Área de filosofia. http://recursos.cnice.mec.es/filosofia/ -Web del Ministeri d'Educació i

Ciència amb propostes de rutes de desenvolupament dels programes de batxillerat i

exercicis didàctics.

x Página sobre filosofia. http://www.paginasobrefilosofia.com/html/index.html -Recursos

filosòfics per al Batxillerat.

x La Filosofia en el Bachillerato. http://www.webdianoia.com/index.html -Filosofia per a

estudiants de Secundària, amb informació i exercicis.

x Apuntes de Filosofia. http://www.xtec.es/%7Ejgonza51/ -Web del professor José Vidal

González Barredo amb dossiers, espai d' informació i consulta, debat i reflexió, i recursos

per a la recerca d'informació.

x Perfils filosòfics. http://iessalvadorespriu-salt.xtec.es/%7Elsobrino/index Eines per a la

Història de la Filosofia de 2n de Batxillerat.

x Filosofía Interactiva. http://filosofia.mentedeluz.cl/ -Cursos i recursos interactius sobre

filosofia.


24

x La caverna de Platón. http://www.lacavernadeplaton.com/ - Web per tot aquell que estigui

interessat en la Filosofia amb recursos molt interessants per Batxillerat.

x Filosofia24horas.com http://filosofia24horas.com/ - Web Joomla amb una gran quantitat

de recursos pedagògics.

Recursos pedagògics / Didàctica de la filosofia

Compte-Sponville, Invitación a la filosofía. A. Ed. Paidós, 2002

Savater, F, El valor de educar. Inst. Estudios educ. y sindicales de America, 1997

Cifuentes, L y Gutierrez, Enseñar y aprender filosofia en la educación secundaria.

J.M.ICE,1997

Obiols, G.A. y Rabossi, E., La filosofia y el filosofar: problemas en su enseñanza. Centro

Editor de América Latina, 1993

Sartre, J.P, Sur l´enseignement de la philosophie,, Cahiers philosophiques, 1997

Tejedor Capomanes, C., Didáctica de la filosofia. Aprender filosofia y aprender a filosofar.

Ed. SM, Madrid 1992

José Antonio Marina, Educación para la ciudadanía. 2007.

Emplaçament de l’actuació

x Principalment a l’aula classe.

x Esporàdicament, aula d’informàtica o taller de dibuix.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I ALUMNAT AMB NECESSITATS ESPECÍFIQUES

EDUCATIVES

L’atenció a la diversitat s’ha d’aplicar a tots els alumnes ja que cada un té unes característiques

diferents. A través de la feina continua i de les intervencions orals espontànies o preparades es

podrà valorar quina situació acadèmica presenta cada estudiant. Això s’aconseguirà

diversificant les formes d’actuació educativa i d’avaluació d’acord amb les seves

característiques, bo i mantenint fites i objectius globals per a tots. Així, es realitzaran petits

estudis voluntaris d’ampliació per aquells alumnes que mostrin més interès per la matèria i

vulguin aprofundir sobre un tema, o bé serviran com a activitat de reforç per aquells que no

hagin assolit les competències bàsiques o presentin més dificultats. A més, es valorarà la

necessitat d’adaptar algunes activitats al nivell de l’alumne. En totes les exposicions, escrites o


25

orals, es tindrà en compte la qualitat de léstil de redacció, línterès posat i el respecte a les

normes sintàctiques i ortogràfiques. Dáltra banda, lássistència a classe, láctitud envers el

treball i la voluntat dáprendre seran decisius per compensar aquesta diversitat. (Veure annex

ADEQUACIONS)

A més, per tal d'afavorir l'èxit escolar el Departament d'Ensenyament contempla la

flexibilització de la durada del batxillerat, fent possible cursar el Batxillerat amb menys

matèries per curs. El centre valorarà cada cas partint de l'avaluació inicial. Aquesta opció és

voluntària i requereix l'acceptació de la persona afectada i, si és menor, dels seus pares o tutors.

Tenint en compte que ens trobem a Batxillerat, si hi ha alumnat amb necessitats educatives

específiques, provablement es tractarà d’alumnes amb TDH (dèficit d’atenció i hiperactivitat),

deficiències dislèxiques, auditives, visuals o motòriques. En aquest darrer cas, el centre està

adaptat amb un ascensor que cobreix satisfactòriament aquesta necessitat. En el cas de

deficiències auditives i visuals, es cercaran els materials més adequats depenent del cas

(audífons, equips d’ampliació, taula reclinatòria, materials en Braille, dispositius tiflotècnics,

etc.). I en el cas de dislèxia, el centre té col·laboració d’una psicopedagoga.

CRITERIS D’AVALUACIÓ I RECUPERACIÓ

En la seqüenciació de les Unitats Didàctiques, s’especifica allò que es valorarà en cada una

d’elles per tal de poder superar les activitats d’avaluació, sempre seguint els criteris

d’avaluació que venen donats al currículum establert al DECRET 142/2008, de 15 de juliol, a

la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig i a l’ ORDRE EDU/554/2008, de 19 de desembre.

Avaluació

L’avaluació és un apartat fonamental dins de la programació. En primer lloc, perquè serveix

per a comprovar que l’alumnat ha assolit els objectius i les competències bàsiques proposats,

però també perquè és l’instrument que ens serveix per a analitzar la programació en ella

mateixa. L’avaluació sempre ha de ser contínua atès que té per objecte constatar els avenços de

l’alumnat i detectar les dificultats a mida que es van produint, esbrinar-ne les causes i adoptar

les mesures necessàries perquè l’alumnat pugui continuar el seu procés d’aprenentatge.

Per tal d’identificar les necessitats educatives i poder adequar l’ajut educatiu a les necessitats

de l’alumnat disposem de l’avaluació inicial.


26

Per tal d’informar sobre els processos d’ensenyament i aprenentatge disposem de l’avaluació

contínua i formativa. L’avaluació formativa acompanya de forma inseparable i constant el

procés educatiu. Té, per tant, un caràcter regulador, orientador i autocorrector; si tot allò que

s’ha desenvolupat a l’aula s’ha ajustat a la planificació, quins han estat els problemes més

destacables que s’han detectat i com resoldre’ls. Pretén formar la persona i millorar el procés

mateix. És significativa perquè ens permetrà introduir els canvis en les activitats planificades,

complementar amb informació addicional o coordinar-se amb altres matèries.

Per tal de comprovar que l’alumnat ha assolit els objectius i ha progressat disposem de

l’avaluació contínua i sumativa. L’avaluació sumativa s’aplicarà a fi de valorar el nivell assolit

per cada alumne. Pel que fa a la matèria Filosofia i ciutadania, proposo realitzar dues proves

sumatives al llarg del trimestre.

Les activitats d’avaluació proposades a cada Unitat Didàctica serviran per a regular i millorar

els aprenentatges i les capacitats que esperem obtenir en finalitzar el crèdit en correspondència

amb els objectius programats i amb els continguts i les competències bàsiques que s’hi tracten.

A més, a cada avaluació l’alumnat haurà de llegir un llibre sobre el qual farà un control, que

formarà part de la nota.

Proposo realitzar també una avaluació per part del professor de la seva tasca en cada unitat, per

tal de detectar possibles errors en el plantejament o en la didàctica.

Criteris d’avaluació

Els criteris d’avaluació de la matèria Filosofia i ciutadania establerts al DECRET 142/2008, de

15 de juliol són:

1. Reconèixer l’especificitat de la filosofia i distingir-la d’altres sabers o maneres d’explicar la

realitat, diferenciant el seu vessant teòric i pràctic i centrant-se en les seves preguntes

fonamentals.

2. Raonar amb argumentacions ben construïdes, fer anàlisis crítiques i elaborar una reflexió

adequada en relació amb els coneixements adquirits.

3. Exposar argumentacions i compondre textos propis en els quals s’aconsegueixi una

integració de les diverses perspectives i s’avanci en la formació d’un pensament autònom.


27

4. Fer servir i valorar el diàleg com a forma d’aproximació racional al coneixement i com a

procés intern de construcció d’aprenentatges significatius, reconeixent i practicant els

valors intrínsecs del diàleg, com el respecte mutu, la sinceritat, la tolerància i, en definitiva,

els valors democràtics.

5. Obtenir informació rellevant per mitjà de diverses fonts, elaborar-la, contrastar-la i utilitzar-

la críticament en l’anàlisi de problemes filosòfics, sociològics i polítics.

6. Conèixer i analitzar les característiques específiques de l’ésser humà com una realitat

complexa i oberta, amb múltiples expressions i possibilitats, aprofundint en la dialèctica

entre natura i cultura, i entre individu i societat.

7. Conèixer i valorar la naturalesa de les accions humanes en la mesura que són lliures,

responsables, normatives i transformadores.

8. Comprendre i valorar les idees filosòfiques que han contribuït, en diferents moments

històrics, a definir la categoria de ciutadà i ciutadana, des de la Grècia clàssica fins a la

ciutadania global del món contemporani, posant un èmfasi especial en l’etapa de la

Il·lustració i en la fonamentació dels drets humans.

9. Assenyalar les diferents teories sobre l’origen del poder polític i la seva legitimació,

identificant les que fonamenten l’estat de dret i la democràcia, i analitzar els models de

participació i d’integració en la complexa estructura social d’un món en procés de

globalització.

10. Reconèixer i analitzar els conflictes latents i emergents de les complexes societats actuals,

els seus assoliments i dificultats, canvis i reptes més importants.

Els criteris d’avaluació estaran penjats a la pàgina web del centre i a la plataforma Moodle i a

la web del centre, de manera que tant alumnes com pares en tinguin accés.

Per tal d’avaluar l’assoliment dels objectius, continguts i competències es faran:

9 Dos exàmens cada trimestre, llevat del tercer en què se’n farà un4 propi del trimestre i un

més que inclourà continguts de cada un dels tres trimestres, el qual només caldrà que el faci

aquell/a alumne/a que tingui continguts pendents d’aprovar de trimestres anteriors.

4 Es farà només un i es complementarà la nota amb exercicis realitzats a classe o a casa.


28

Aquests exàmens constaran generalment de comentaris de text pautats, preguntes teòriques

generals i/o concretes (Explicació idees més importants del text, definicions de conceptes,

relacions d’idees, ...). Suposen el 80% de la nota trimestral.

9 Un control tipus text o amb preguntes curtes d’un llibre de lectura cada trimestre. Suposa

el 10% de la nota trimestral.

9 Un comentari de text, una redacció, definició de conceptes propis o afins a la matèria, o

qualsevol altra tasca. Suposa un 10% de la nota trimestral.

9 A més, donat que l’assignatura ha de tenir una aplicació a la vida quotidiana, les actituds i accions de l’alumnat seran avaluades amb especial atenció i es tindran en compte per l’arrodoniment de la nota. Per això, les competències personal i interpersonal, la competència en el coneixement i interacció amb el món i la social i cívica s’avaluaran també tenint en compte aspectes concrets com: �� Interès i atenció per l’adquisició de nous coneixements.

�� Participació en la plataforma Moodle.

�� Esperit crític i racionalitat en relació amb les creences, les valoracions i les accions.

�� Respecte crític per les idees d’altri i imparcialitat a l’hora de jutjar les opinions i les

accions pròpies i alienes.

�� Coherència i rigor en l’anàlisi de fets, idees i accions, en l’expressió d’opinions i en la

presa de decisions pràctiques.

�� Autoformació del caràcter i responsabilitat.

�� Solidaritat i consciència planetària.

�� La puntualitat i l’assistència a les classes.

�� La disposició al treball, la puntualitat en la preparació i lliurament de treballs, l’atenció

a la classe, la participació raonada i ordenada, portar el material, no molestar, no xerrar

amb els companys, ...

Les notes trimestrals, així com la final, restaran supeditades al lliurament, pactat, del material

avaluable. A més, la nota pot ser arrodonida, sempre que sigui favorable a l’alumnat, tenint en

consideració els punts esmentats el punt anterior.

Si l’alumne/a ha superat cada trimestre, la nota final serà la mitjana aritmètica resultant de

dividir entre tres la suma de les notes dels tres trimestres; així, doncs, caldrà que l’alumne sumi

un mínim de 15 punts entre els tres trimestres. Si suma 15 punts però té algun trimestre suspès,

caldrà que el recuperi mitjançant un examen de recuperació a final de curs. La nota final es

perfilarà amb l’ajut de l’assoliment dels objectius generals i terminals per part de l’alumnat.


29

La nota final màxima d’un alumne amb els tres trimestres suspesos i recuperats mitjançant

l’examen final serà d’un cinc.

Recuperació de pendents

Si un alumne/a suspèn algun trimestre de “Filosofia I Ciutadania”, haurà de fer un examen al

juny per tal de recuperar aquella avaluació. Si no recupera al juny, haurà de fer l’examen de

recuperació de TOT EL CURS al setembre.

En el cas que algun alumne no aprovi l’assignatura al setembre però passi de curs, tindrà dues

oportunitats més per aprovar-la. La primera serà al novembre i, si suspèn aquesta, haurà de fer

una altra a l’abril5. Aquesta prova, com les altres, constarà d’un text acompanyat de preguntes

teòriques amb referència directa o indirecta al text i preguntes teòriques curtes, preguntes per

establir relacions, definicions de conceptes, etc.

La nota dels exàmens de recuperació mai serà superior a 5.

x Exàmens ……………………………………………………………….. 80% x Examen llibre de lectura ………………………………………………. 10% x Activitats diverses (comentaris de text, diccionari, esquemes, …)……..10% x Competències …………………………………………………... arrodoniment

5 Les dates són orientatives.

FILOSOFIA I CIUTADANIA · Curs acadèmic 2012-2013 1 INTRODUCCIÓ Una introducció a la filosofia...

Documents

Transcript of FILOSOFIA I CIUTADANIA · Curs acadèmic 2012-2013 1 INTRODUCCIÓ Una introducció a la filosofia...