1315 D’OCTUBRE DE 2012L’ESTELL’ESTEL

La caça de bruixes de la qual han estat víctimes milers de mallorquins (polítics, empre-saris, pro fessionals, periodistes, etc.) entre el novembre de 2006 i l’octubre de 2012 no hauria estat possible sense l’actuació decisiva del Ministeri Fiscal. Per introduir el capítol núm. IV de la CONSPIRACIÓ CON-TRA ELS MALLORQUINS que dedicam als fiscals, ho fa-rem amb dues cites. La primera data de dia 11 de juny de 2003 i el seu autor és, ni més ni man-co, que un fiscal. El seu nom és Ladislao Roig i aquell any era el tinent fiscal de Balears. Roig va qualificar l’Estatut Fiscal del Ministeri Fiscal “d’estafa” i va titllar el càrrec de fiscal general de “comissari polític estalinista” ja que segons ell, “si l’Executiu central disposa lliurement del nomenament i destitució del fiscal general i, a més, se li atorga la possi-bilitat de disposar amb igual llibertat del nomenament d’un ample nombre de fis-cals en cap, parlar en aques-tes condicions d’autonomia del Ministeri Fiscal seria una ‘falsedat’” (DIARI DE BALE-ARS 11.06.2003). L’autor de la segona cita és el periodista d’EL MUNDO, Esteban Urreiztieta, i l’hem extreta de la pàgina 420 del seu llibre, Mallorca és nos-tra: “la fiscalía es como el ejér-cito, un órgano en el que no cabe la desobediencia y en el que ésta se castiga”. Qui vul-gui entendre mínimament l’ac-tuació impresentable dels fiscals a les colònies d’ultramar des de 2006 fins avui ha de recórrer inevitablement a aquestes dues idees força: “COMISSARIS POLÍTICS ESTALINISTES” i “JERARQUIA MILITAR”. I que consti, que a això no només ho deim nosaltres, sinó que són

paraules literals manllevades a un fiscal, Ladislao Roig, i a un periodistetxo foraster d’EL MUNDO.

FERNÁNDEZ BERMEJO, MARIANO: (Arenas de San Pedro, Ávila, 1948). Fill del cap falangista del poble, va estudiar dret a la Universitat Compluten-se de Madrid on es va llicenciar el 1969 i es va especialitzar en dret comunitari. Durant els anys 60 va tocar el baix en el grup Los Cirros amb el qual va ar-ribar a gravar dos discs. Va in-

gressar a la carrera fiscal amb el número 1 de la seva promoció el març de 1974. Va estar des-tinat a Tenerife (1974-1976), a Cáceres (1976-1981) i a Segò-via (1981-1984). El 1986 fou nomenat, juntament amb María Teresa Fernández de la Vega, assessor Executiu del ministre de Justícia del PSOE, Fernando Ledesma, i el 1989 va cessar a petició pròpia. A partir del juny de 1989 ocupà el càrrec de fiscal del Tribunal Suprem, i posteri-orment ocupà el càrrec de fiscal en cap del TSJ de la Comunitat de Madrid. (1992 – 2003). El juliol de 2003 fou cessat per criticar la política de José Ma-ría Michavilla al capdavant del ministeri judicial per l’establi-ment dels anomenats “judicis ràpids”. Al seu cessament passà a ocupar el càrrec de fiscal en el Contenciós-Administratiu de la Fiscalia de Madrid, i entre juli-ol de 2004 i el febrer de 2007 ocupà el càrrec de fiscal cap de Sala de la Secció del Contenci-

ós-Administratiu del Tribunal Suprem.

Membre de la Unió Pro-gressista de Fiscals (UPF), el 12 de febrer de 2007 fou nomenat ministre de justícia per Rodrí-guez Zapatero en substitució de Juan Fernando López Aguilar, que va abandonar aquest càrrec per esdevenir el candidat del PSOE a les eleccions autonòmi-ques de Canàries. El setembre de 2007, Fernández Bermejo va fer una passa més en la politit-zació de la Fiscalia i va esmenar l’Estatut dels Fiscals, que fou

aprovat pel Congrés dia 20 de setembre. Amb aquesta refor-ma, el criteri del Consell Fiscal va deixar de ser preceptiu per al fiscal general a l’hora de fer nomenaments i promoure as-censos. Fernández Bermejo va haver d’afrontar la primera vaga de jutges de l’estat, que dema-naven més mitjans humans i materials, dia 18 de febrer de 2009. L’endemà de la vaga, que ell va intentar prohibir, dia 19 de febrer, la Conselleria de Medi Ambient de la Junta d’An-dalusia va obrir un expedient informatiu “d’ofici” per aclarir si va cometre alguna infracció en caçar el 7 i 8 de febrer a una finca de Torres (Jaén) sense lli-cència. En la mateixa cacera hi va participar el jutge Baltasar Garzón. Dia 23 de febrer de 2009, cinc dies després de la vaga de jutges, va anunciar, en una roda de premsa sorpresa, la seva dimissió del càrrec de Mi-nistre de Justícia.

CAAMAÑO DOMÍNGUEZ, FRANCISCO: (Cée, La Co-runya 1963). Llicenciat en dret per la Univesitat de Santiago de Compostel.la. El 1993 fou designat lletrat del Tribunal Constitucional. Des del 2022 és catedràtic de la Universitat de València. Militant del PSOE, el 2004 fou nomenat per Rodrí-guez Zapatero secretari d’estat de Relacions amb les Corts, lloc en el qual va negociar alguns es-tatuts d’autonomia com el cata-là. És un home de confiança de Maria Teresa Fernández de la Vega. Va ésser ministre de Justí-cia entre el 24 de febrer de 2009 i el 22 de desembre de 2011. Des del 12 de juny de 2012 és secretari general del PSOE a La Corunya.

CONDE-PUMPIDO TOU-RÓN, CÁNDIDO (La Coru-nya, 22 de setembre de 1949) Son pare fou Tinent Fiscal del Tribunal Suprem i el seu padrí magistrat. Es va llicenciar en Dret i en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Santiago. Està casat amb la magistrada del TS, Clara Martí-nez de Careaga. El 1974 va ini-ciar la seva carrera professional com Jutge de Primera Instància i Instrucció. Ha estat Magis-trat de l’Audiència Provincial de Sant Sebastià i President de

l’Audiència Provincial de Se-gòvia. El 1995 va ser nomenat Magistrat de la Sala Segona del Tribunal Suprem espanyol. Es va oposar a la imputació de Fe-lipe González pel cas GAL i fou el ponent de tres sentències que condemnaren tres presidents autonòmics: Gabriel Urralbu-ru (PSOE) de Navarra per su-born (1995), Juan Hormaechea (UPCA) de Cantàbria per injú-ries (1994) i Ignacio Velázquez

(PP) de Melilla per prevaricació (1997). El 23 d’abril de 2004, va ser nomenat Fiscal General de l’Estat pel PSOE en substitu-ció de Jesús Cardenal. Dia 10 de juliol de 2009, Cónde-Pumpido va denegar la prórroga de sis mesos a Carrau i a Horrach per continuar investigant el patri-moni de Jaume Matas. Va ésser substituït el novembre de 2011 per Eduardo Torres-Dulce.

El desembre de 2010, el fiscal general Conde-Pumpido va resultar esquitxat per l’es-càndol “Malaya” quan el diari La Gaceta va destapar dia 19 que la fiscalia havia deixat d’in-vestigar curiosament l’home de la seva cosina, Blanca Conde-Pumpido, que apareixia com a soci en una de les empreses implicades, “Solución de pago en linea” (Trobareu més infor-mació sobre aquest escàndol al final de l’article).

Relacionat també amb Conde-Pumpido, no ens podem estar de reproduir un paràgraf d’Esteban Urreiztieta: “Carrau y Horrach comentaron entre ellos que cuando Conde-Pum-pido estuvo en Baleares salió a navegar con Matas en el yate de un promotor amigo y con ellos el fiscal jefe Bartolomé Barceló que no se pierde ni una” (Pàg. 474).

TORRES-DULCE LIFAN-TE, EDUARDO: (Madrid, 1950). Llicenciat en dret per la Universitat Complutense de Madrid. Com a fiscal va estar destinat a Sevilla, Guadalajara i Madrid. El 1996 fou ascendit a Fiscal de la Sala i des de lla-vors ha estat fiscal del Tribunal Suprem, Vocal del Consell Fis-cal i fiscal del Tribunal Consti-tucional. El desembre de 2011 fou nomenat fiscal general de

La conspiració contra els mallorquins (IV)Els fiscals Carrau, Horrach i Subirán

Aquest material ha estat recopilat i elaborat per Jaume Sastre i Josep PalouEns podeu fer arribar les vostres suggerències, opinións o informacions a conspiraciocontramallorquins@gmail.com

Conde-Pumpido

Relleu de ministres: Caamaño succeeix Fernández Bermejo

14 15 D’OCTUBRE DE 2012 L’ESTELL’ESTEL

l’estat pel govern de Mariano Rajoy (PP).

SALINAS CASADO, ANTO-NIO (Tudela, 1946). El juliol de 2003 fou nomenat pel PP durant el govern de la majoria absoluta d’Aznar (2000-2004) Fiscal Cap d’Anticorrupció i va substituir Carlos Jiménez Villarejo. Està casat amb Pa-loma Casado i té tres fills, dos dels quals són fiscals: Alejandro i Almudena. Ha estat destinat a Balears, Castilla-la Mancha i Cantàbria. De 1989 a 2003 fou fou el fiscal de la Sala Penal del Tribunal Suprem. Va actuar en el cas Filesa i Ertoil.

Antonio Salinas el setem-bre de 2010 va prendre la de-cisió política d’arxivar el PTM (Pla Territorial de Mallorca) en el qual estaven imputats Jaume Font, etc. i en canvi va decidir continuar endavant en Son Oms. “El Fiscal jefe Anticorrupción de Madrid asume en persona el futuro judicial de Munar y Font” (DM 29.09.2010). L’ac-tuació parcial i sectària de Sa-linas s’ha posat en evidència en reiterades ocasions. Sens dubte, un dels casos més flagrants és quan va avisar amb cinc d’hores d’antelació la Casa Reial espa-nyola sobre el registre policial de les seus del Instituto Nóos de Barcelona. Llegim al diari digi-tal confidencial.com de dia 28 d’agost de 2012: “La Fiscalía Anticorrupción advirtió a la Casa del Rey con varias horas de antelación del registro po-licial de las sedes del Instituto Nóos y la trama de empresas vinculadas a Iñaki Urdanga-rín, realizado a mediodía del pasado 7 de noviembre en Barcelona por orden del juez José Castro, instructor del caso Urdangarín y responsa-ble de la investigación sobre el supuesto enriquecimiento ilícito del yerno de Don Juan Carlos. (...) Las mismas fuen-tes aseguran que Conde-Pum-pido fue alertado previamente por su subordinado, el fiscal jefe Anticorrupción Antonio Salinas, y éste, a su vez, por el fiscal Anticorrupción de Bale-ares Pedro Horrach, que diri-gió personalmente el registro, en el que participaron agentes de la Brigada de Delincuencia Económica y funcionarios del Juzgado de Instrucción nú-

mero 3 de Palma. La policía entró también en el domicilio de Diego Torres, ex socio de Urdangarín, donde se incautó de documentación y archivos informáticos. El chivatazo a la Casa del Rey se produjo al menos cinco horas antes del registro policial, según ase-guran las fuentes consulta-das. Pero nada se sabe de lo ocurrido en ese intervalo de tiempo, salvo que La Zarzue-la modificó sobre la marcha la agenda oficial del monar-ca, suspendiendo su viaje ya anunciado a Barcelona para

visitar el Salón Náutico Inter-nacional e inaugurar una ex-posición en el Museo de Arte Contemporáneo”.

HORRACH ARROM, PE-DRO (Sa Pobla,8 de setembre de 1966). Va arribar a Anticor-rupció a finals de 2006 proce-dent de Menors. Està casat amb la basca espanyola, Ana Zacher, ex funcionària de presons i ex Cap del Servici del Joc del Go-vern balear. Actualment, Zacher és cap de servei en la Conselle-ria d’Economia i Hisenda del C. Palau Reial. La parella es va co-nèixer a Madrid mentre ell pre-parava oposicions. El fiscal bra-veja de ser un gran coneixedor de Madrid i tenen una filla de 18 anys que estudia Medicina. Igual que el seu amic foraster, el jutge José Castro, Horrach, és seguidor a ultrança del R. Madrid.

El fiscal Pedro Horrach s’ha treballat la imatge d’ho-me dur, implacable, d’ésser un os mal de rosegar i un ca de bou que mossega la jugular de les seves víctimes sense mirar prim. Per a moltes de les víc-times dels seus interrogatoris, Horrach sembla la reencarnació d’aquells inquisidors espanyols que seguien al peu de la lletra el Manual de inquisidores, es-crit per Nicolau Eimeric l’any 1376. Esteban Urreiztieta d’El Mundo va escriure al llibre Ma-llorca és nostra: “Allí espera-ba, como un pastor alemán ávido de dinero negro, el fiscal PEDRO HORRACH, que de-

sempeña en Anticorrupción el papel de poli malo. Es mucho más incisivo que su compañe-ro JUAN CARRAU y maneja mejor los interrogatorios en los que conviene atemorizar al declarante para exprimir-le todo el jugo. Luego llega su compañero Carrau con sus buenas maneras y su aparente condescendencia. Pero para abrir la línea defensiva de los imputados se necesita a algui-en rompedor. Así se reparten los papeles en la Fiscalía de Baleares. El huidizo ADRIÁN SALAZAR piensa, JUAN

CARRAU ejecuta i PEDRO HORRACH se encarga del trabajo sucio. (...) Horrach pregunta elevando la voz y se permite increpar abiertamen-te al imputado si no le conven-ce su respuesta. Se aproxima a su víctima con un tono inici-almente afable con un rostro recortado por pliegues pro-nunciados que le dotan de una personalidad peculiar, ofrece en ocasiones un cigarro al de-clarante para relajar la situa-ción y dispara a quemarropa” (Pàgs. 464-465).

La també periodista d’El Mundo, María J. García, va fer una apologia d’Horrach en un article titulat “Pedro Hor-rach: El fiscal ‘indignado’ (25.02.2012): “Dicen de Pedro Horrach, el Fiscal Anticor-rupción, que tiene dos caras. Una amable, de trato correc-tísimo y tendencia a la sonri-sa. Y la incisiva. Cara y cruz de un mismo hombre que se transforma al subir al estra-do. Porque Pedro Horrach es de los que se indigna y lo exte-rioriza”. (...) De los tres fisca-les Anticorrupción de Balea-res, él es, de lejos, el más duro. Llega incluso, a enfadarse. ¿A favor? «Sería buen aboga-do». ¿En contra? «Llega a ser ofensivo».

LA DONA DEL FISCAL, ANA ZACHER, FOU CONTRATADA A DIT

La dona del fiscal Horrach, Ana Zacher, va passar de ser

funcionària de presons a ocupar una plaça de funcionària del Go-vern balear com a Cap del Ser-vici de Joc. La seva contractació a dit va passar, curiosament, du-rant el segon govern de Jaume Matas (PP) i quan José M. Ro-dríguez era conseller d’Interior. A on treu cap això? El nome-nament de Zacher va ser publi-cat al BOIB núm. 51 (abril de 2004) i ara fa poques setmanes s’ha publicat a la premsa que Zacher ha passat a fer feina com a cap de servei a la Conselleria d’Economia dirigida per Josep Ignasi Aguiló (PP). Quin paper van jugar Matas i Rodríguez a l’hora de concedir a Zacher l’any 2004 una plaça de “lliu-re designació”? Males llengües afirmen que el vell Horrach, constructor, hoteler i ex treso-rer del CIM, que va ocupar la plaça en temps de Joan verger (PP), coneix molt bé la resposta a aquesta pregunta.

EL FISCAL HORRACH S’IMPLICA EN ELS NEGOIS DE LA SEVA FAMÍLIA

El fiscal Pedro Horrach l’any 2005 va emprar l’ordina-dor del ministeri de justícia per establir contactes amb dues em-preses de Panamà i d’Argenti-na. Concretament, va enviar dos correus electrònics en els quals, com intemediari dels negocis de la seva família, s’oferia per comprar un hotel i una fàbrica. El primer contacte el va establir dia 24 de juny amb el venedor d’un hotel a la província de Los Santos (Panamà). El missatge deia: “Estoy interesado en re-cibir más información sobre características del hotel. Es-taré en buenos aires del 7 al 17 de julio. Puede facilitarme opciones de contacto. Graci-as”. Per cert, convé recordar que Panamà és un paradís fis-cal. El segon contacte que feu Horrach fou amb Buenos Aires (Argentina) i en aquest cas l’ob-jectiu era una fàbrica d’aliments que estava en venda per 69.000 dòlars americans. Heus ací el contingut del seu missatge: “Quisiera recibir más infor-mación acerca de la planta: ubicación, tipo de maquina-ria, empleados actuales, tipo de conservas o alimentos que

se fabrican, capacidad de pro-ducción, clientes, etc.”. Amb-dós correus, foren enviats des d’un ordinador que compta amb una IP o direcció que pertany a un domini registrat pel Ministe-ri de Justícia espanyol. Els dos missatges anaven signats per Ana Zacher, la dona del fiscal i aleshores Cap de la Secció de Joc del Govern balear, però un petit detall la delatava: els tex-tos estaven redactats en gènere masculí: “Estoy interesado”.

La llei 50/1981 que regula l’estatut Orgànic del Miniseri Fiscal, deixa ben clar a l’article 57.7 que l’exercici del càrrec de fiscal és incompatible “con el ejercicio directo o mediante persona interpuesta de toda actividad mercantil”. L’arti-cle 57.8 especifica encara més aquesta incompatibilitat amb “cualquier otra (función) que implique intervención direc-ta, administrativa o económi-ca en sociedad o empresas mercantiles, públicas o pri-vadas de cualquier género”. Aquesta denúncia fou publica-da pel diari digital www.intere-conomia.com dia 16 de desem-bre de 2010: “Dicha incompa-tibilidad en la que se habría visto immerso el segundo fis-cal anticorrupción de Balea-res, es una falta muy grave de acuerdo con el artículo 62 de dicha ley, si bien es cierto que ya ha prescrito –lo hacen a los dos años–. Este tipo de vul-neraciones de la legislación vigente están sancionadas con una suspensión del cargo de hasta tres años, un traslado forzoso o bien con la defini-tiva separación del servicio”. Com és habitual dins la justícia colonial, el corporativisme i la politització descarada de fiscals i jutges va fer que aquesta de-núncia –i tantes altres-- quedàs en no res.

ELS FISCAL HORRACH ESCRIPTURA DUES CASES PER SOTA EL PREU DE MERCAT

El fiscal Pedro Horrach i la seva dona, la basca espa-nyola, Ana Zacher, l’any 1999 van comprar un sobre àtic de 217 m2, envoltat de 318 m2 de terrasses, a l’Avinguda Picasso de Palma. Per aquest pis de 536 m2, més una plaça de garatge, jardí i piscina comunitària, la parella va pagar, segons cons-ta al Registre de la Propietat, 240.404 euros (40 milions de les antigues pessetes). El banc que els va concedir una hipo-teca, en canvi, el va valorar en 332.234 euros (55.279.135 pessetes), és a dir, 121.880 eu-ros per damunt del preu que el matrimoni Horrach va declarar en document públic. No cal dir

Els fiscals Horrach i Subirán

Hotel Alcúdia al Port d’Alcúdia

La dona del fiscal Horrach, Zacher

1515 D’OCTUBRE DE 2012L’ESTELL’ESTEL

que amb aquesta mangarru-fa, van evitar pagar a Hisenda 12.167 euros.

L’any 2006, la parella Horrach-Zacher, van comprar una altra casa, en aquest cas a Can Picafort. Es va tractar d’un xalet de 118 m2 construït en una parcel.la de 395 m2 situat al carrer Els tords de la urbanitza-ció de Son Bauló. El valor del xalet en escriptura pública fou de 180.000 €, el BBVA va valo-rar la casa en 313.000 € a l’hora de fer la hipoteca. Amb aques-ta altra mangarrufa, van deixar de pagar uns 8.006 a Hisenda. L’abril de 2009 van vendre la casa per uns 300.000 € (www.intereconomia 12 de desembre de 2012).

EL FISCAL HORRACH EL 2006 GESTIONAVA LA VENDA D’UNA CASA DE SUPER LUXE A COSTITX

Si algú té la curiosi-tat de visitar l’adreça http://www.gabinohome.com/es/advert/27607#advert_price po-drà comprovar que l’any 2006 el fiscal Horrach gestionava la venda d’una casa de luxe situa-da al camí de Jornets (Costitx). Vet ací la descripció: “Casa rústica lujo, 500 m2, 5 habita-ciones, 4 baños, preciosas vis-tas, a 10 km de Inca. Terreno de 18.000 m2, piscina. Suelos de barro cocido en zonas co-munes, y suelos de madera en habitaciones y baños. Ma-deras nobles en carpinteria interior y exterior. Armarios empotrados vestidos. Baños de marmol travertino rojo y carrara. Buhardilla diafana de 60 m2 con baño y terrazo”.

De qui era aquesta casa? Era del fiscal o de la seva fa-mília que té tota una xarxa de lloguer de cases d’estiueig per la Part Forana? Al web surten aquestes dades:

Tipo de cliente: Particu-lar.

Nombre del usuario: Pe-dro Horrach Arrom

Fecha e Registro: 18.01.2006.Visitas total: 1566Emails recibdos: 2

LES TERTÚLIES D’ESTIU A MENORCA ORGANITZADES PEL PSOE

Les tertulies d’Estiu des Mercadal organitzades per l’ajuntament i pel batle del PSOE, Francesc Xavier Amet-ller Pons, es realitzen a finals de juliol i a principis d’agost a la Plaça de l’Església de la localitat. El 2012 van comp-tar amb la participació, entre d’altres, del lehendakari del PSOE, Patxi López, l’ex minis-tra del PSC, Anna Birulés, del

diputat del PSIB-PSOE, Marc Pons, del fiscal Anticorrupció, Pedro Horrach, etc. La xerra-da d’Horrach de dia 13 d’agost va comptar amb la presència de destacats polítics del PSOE amics seus com Carles Mane-ra, Aina Salom i Joana Barce-

ló. Cal recordar que Manera, ex conseller d’Economia del II Pacte de Progrés, fou l’impul-sor de nombrosos dossiers que acabaren en mans del seu amic fiscal, Pedro Horrach. Llegim a www.ciutat.es de dia 22 d’agost de 2012: “Horrach, en un mo-mento de su intervención afir-mó que “se nos ha criticado en alguna ocasión que el único objetivo era el Partido Popu-lar y Unió Mallorquina”, pero se defendió de tales acusacio-nes diciendo que “ideológica-mente no estamos vinculados, tenemos prohibido estar afi-liados a cualquier partido, el problema es que no han llega-do denuncias contra el PSOE o el PSM”.

SOPAR AL FLANIGAN DE PORTO PORTALS

És de domini públic a Ma-llorca que les parelles Horrach – Zacher // Manera – Salom són grans amics i de tant en tant els mitjans de comunicació es fan ressò d’aquesta amistat. Heus ací el que va escriure Germà Ventayol a ÚLTIMA HORA dia 30 de juliol de 2011: Cena de Pedro Horrach y de Carles Manera en Puerto Portals. “El pasado fin de semana es-tuvieron cenando en el restau-rante Flanigan de Puerto Por-tals el fiscal Anticorrupción Pedro Horrach y el ex conse-ller d’Economia i Hiseanda, Carles Manera, acompañados de sus respectivas esposas. El encuentro de ambos matri-monios no pasó desapercibido entre el resto de clientes. Igno-ro si la relación entre el fiscal y el político socialista viene de lejos, pero de lo que sí es segu-ro es que durante la pasada le-gislatura rebasó el ámbito de la amistad para pasar al de la

colaboración personal. Desde la Conselleria d’Economia i Hisenda se suministró impor-tante ‘munición’ a los fiscales en la retahíla de casos abiertos por presunta corrupción pro-tagonizada por responsables del Partido Popular y de Unió

Mallorquina, aunque ello no significa que todo lo denunci-ado sea verdadero ni punible penalmente. Ya se verá.”

EL FISCAL HORRACH I EL MUNDO

El desembre de 2010 el diari LA GACETA del grup ul-traespanyolista intereconomia.com va publicar una sèries d’ar-ticles sobre els fiscals Horrach, Carrau, Subirán i Salazar dels quals ens hem fet ressò. El peri-odista del PSOE, Andreu Man-resa, va relacionar damunt El País la publicació d’aquests ar-ticles a l’existència d’un dossier elaborat per Antonio Alemany i Jaume Matas: “En los tribu-nales se conocía que se había

construido un dossier contra ellos, para intentar desestabi-lizar su trabajo y para apar-tarlos del caso Matas, bien por una acción penal directa de inhabilitación o porque los aludidos se querellasen contra los supuestos imputados pro-motores y tuvieran que inhi-birse” (El País, 9 de gener de 2012).

La iniciativa de LA GA-CETA, d’una manera sospitosa, va provocar un atac d’histèria

dins EL MUNDO. Diumenge, 19 de desembre de 2010, el de-legat colonial seu a les colòni-es d’ultramar, Agustín Pery, va publicar tot remolest un article publicat “Así no jugamos”. En aquest article, el subordinat de Pedro J. Ramírez, va afirmar que el que havia publicat LA GACETA no tenia cap mèrit i a continuació va reconèixer que ell també tenia el dossier: “Nada han investigado. Sus datos también los tengo yo justo detrás de la silla desde la que ahora describo esta columna”. Si tenim en compte el que ha arribat a publicar EL MUNDO sobre jutges i fiscals com Garzón, Juan del Olmo, Javier Gómez Bermúdez..., és molt revelador que Pery justifi-càs la no publicació del dossier afirmant que el seu contingut no encaixava amb la línia del diari. I què més? A canvi de què no va publicar Pery el dossier so-

bre els fiscals i el jutge Castro? Quina obscura confluència d’in-teressos hi havia entre els fiscals anticorrupció i El MUNDO?

L’HOTELER FRANCISCO HORRACH QUETGLAS, EL PARE DEL FISCAL

Va néixer a Costitx en el si d’una família humil sense pro-pietats rústiques. Son pare era el saig del poble i ell i la seva fa-mília vivien a la casa de l’Ajun-tament. Va obtenir el títol de pe-rito mercantil. Durant uns anys fou el gerent de la fàbrica de sifons de Sa Pobla, PICSA. Va aprovar les oposicions a tresorer de l’Ajuntament de Sa Pobla, es va dedicar a la promoció immo-biliària i a principis dels anys 90, quan Joan Verger (PP) era el president del Consell Insular de Mallorca (1987-1995), va obte-nir la plaça de tresorer del Con-sell, càrrec que va exercir fins a la seva jubilació. Es va casar amb la costitxera, Catalina Ar-rom Ramis, i van tenir tres fills:

· Pedro Horrach Arrom: Fis-cal.

· Francisca Horrach Arrom: Interventora delegada del De-partament d’Obres Públiques del CIM. Està casada amb el metge dermatòleg, Vicenç Andreu Rocamora Duran, que va anar de núm. 7 a la llista del PSOE a les eleccions municipals de 2011.

· Jaume Horrach Arrom: Director Comercial d’Eix Hotels. Administrador únic d’Horrach Arrom SL i Ex conseller d’Holudia SL.

Al llarg dels anys, Fran-cisco Horrach ha acumulat una immensa fortuna. A hores d’ara, i que se sàpiga, és propietari de nombroses cases reformades dins el nucli urbà de Costitx, a més de nombroses finques rústiques, algunes de les quals ha convertit en habitatges esti-uencs que lloga als estrangers. Horrach Quetglas, ha demostrat ésser un geni de les finances i dels negocis ja que amb el sou de tresorer del Consell de Ma-llorca, ha acabat convertit en un empresari d’èxit vinculat a la indústria turística i de la restau-ració. Entre d’altres, ocupa o ha ocupat els càrrecs següents:

· Conseller d’HOLUDIA S.L. Balears.

· Conseller de GOLF PLATJA DE MURO SA Balears.

· Ex-Vice-president SERVICI-OS TURISTICOS ALCUDIA S.A. Balears.

· Ex-Conseller Delegat LAGO-TEL, SA Balears.

· Ex-Conseller Delegat HO-TEL PLATJA D’OR SA Bale-ars.

· Ex-Conseller Delegat PLAT-JA DORADA, SA Balears.

· Ex-Conseller Delegalat HO-TEL HAITI SL Balears.

· Ex-Administrador Únic HORRACH ARROM SL Ba-lears.

· Ex-Conseller PLATJA DO-RADA, SA Balears.

· Ex-Conseller HOTEL HAITI SL Balears.

· Ex-Conseller HOTEL LAS GAVIOTAS SL Balears.

· Ex-Conseller LAGOTEL, SA Balears.

· Ex-Conseller SERVICIOS TURISTICOS ALCUDIA S.A. Balears.

· Ex-Secretari HOTEL HAITI SL Balears.

· Ex-Secretari EDIFICACIO-NES LA TORRETA SL Bale-ars.

· Ex-Secretari HOTEL PLAT-JA D’OR SA Balears.

· Ex-Secretari PLATJA DO-RADA, SA Balears.

· Ex-Apoderat HORRACH ARROM SL Balears.

Francisco Horrach Arrom és l’accionista principal del

Presentació de la candidaura del PSOE a l’Ajuntament d’Inca (2011)

Rocamora, candidat núm. 7

Retall UH Horrach - Manera

16 15 D’OCTUBRE DE 2012 L’ESTELL’ESTEL

grup Eix Hotels (www.eixho-tels.com) que compte amb els establiments següents:

Hotel Alcúdia***: 210 ha-bitacions. C. Teodor Canet núm. 43. Port d’Alcúdia.

Hotel Lagotel***: 340 unitats d’allotjament. Circuit del Llac s/núm. Platja de Muro.

Hotel Alzinar Mar ****: 125 unitats d’allotjament. Car-retera Artà Alcúdia. Can Pica-fort.

Hotel Platja Daura-da:****: Conté 310 unitats d’allotjament. Av Colom, s/núm. Can Picafort.

Hotel Srbija: Té 85 habi-tacions. Aquest hotel és a Vrsac, municipi d’uns 40.000 habitants a la regió autònoma de Vojvo-dina, prop de la frontera amb Romania. Fou inaugurat l’any 1983, Eix Hotels el va comprar el març de 2008 i el ministeri serbi li ha donat tres estrelles.

Complex Menestralia: Carretera Palma – Alcúdia KM 36, Campanet. L’edifici neogò-tic fou construït l’any 1962 i el març de 2009 fou remodelat. Consta de restaurant, fàbrica de vidre i nombroses sales per fer actes socials.

L’esposa de Francisco Hor-rach, Catalina Arrom Ramis, per la seva part, ocupa i ha ocu-pat els càrrecs següents:· Apoderada de MONGA-

MENDA SL.· Apoderada de EDIFICACIO-

NES LA TORRETA SL.· Ex administradora única

d’HORRACH ARROM SL.

CARRAU MELLADO, JUAN (València) Sobre els seus orí-gens el diari del PSOE vinculat a Prensa Ibérica, Levante, dia 12 d’agost de 2009, va explicar la ideologia colpista i ultraespa-nyolista de la seva família: “La revista del Colegio de Aboga-dos de Valencia señalaba en diciembre de 2004 que en el árbol genealógico de la fami-lia del letrado y ex presidente de la Diputación de Valencia entre 1975 y 1979, Ignacio Carrau Leonarte, “la savia es el Derecho”. Hijo y nieto de letrados, cuatro de sus si-ete vástagos continuaron una saga familiar que ya suma cinco generaciones de aboga-dos. El iniciador fue José Ma-ría Carrau Juan (1859-1938), quien en 1881 creó el Despac-ho Carrau, un bufete que 128 años después todavía sigue en activo. Carrau Juan, al igual que su nieto, también presidió la diputación. Lo hizo durante la dictadura de Primo de Ri-vera, entre 1923 y 1930. Desta-cado miembro de la burguesía valenciana de principio de si-glo pasado, encabezó los con-sejos de administración de la Caja de Ahorros de Valencia

y de la Compañía de Tranvías y Ferrocarriles, así como tam-bién la Sociedad Económica de Amigos del País”. Aquest diari va fer un panegíric del seu compatriota i el va presen-tar davant l’opinió pública com “el fundador y el ‘alma mater’ de la Fiscalía Anticorupción en Baleares”. (...) “Conocido

en las Islas como el “azote del PP”, este fiscal valenciano es familiar lejano del abogado Ignacio Carrau, último pre-sidente de la Diputación de Valencia preconstitucional. Carrau Mellado es hijo de un primo del que fuera máximo responsable de la corporación provincial entre 1975 y 1979, según confirmaron ayer fuen-tes de la familia de esta saga de abogados”.

Dia 14 de desembre de 2004, el fiscal general de l’estat, Cándido Conde-Pumpido el va nomenar primer fiscal antimà-fia de Balears. Alacant, Balears i Màlaga van ésser els primers llocs de l’estat que comptaren amb un fiscal d’aquesta mena que tenia com objectiu la per-secució de l’especulació, cor-rupció, transferències de fons i blanqueig de doblers. (UH 15.12.2004).

El fiscal foraster Juan Car-rau ha estat elogiat reiterada-ment pels seus amics forasters d’EL MUNDO i companys de confidències. Eduardo Inda, ar-ran d’imputar Rabasco i Lluc Tomàs, va escriure, dia 9 d’abril de 2006: “Juan Carrau, emba-jador de esta Fiscalía Anticor-rupción que tan bien conozco y que tanto admiro, ha segui-do esa estela de compromiso con el estado de Derecho esta semana al poner negro sobre blanco ese paradigma de la corrupción que es el caso Ra-basco. Que algo está cambian-do en Baleares lo demuestra el contundente escrito que remi-tió al juez confirmando prác-ticamente punto por punto todo lo que Esteban Urreiztie-ta ha ido descubriendo de dos años a esta parte. El paso ade-lante dado por Carrau demu-estra que no todo está perdido

en esta guerra por la ética que algunos quijotes hemos em-prendido. El rigor, la profe-sionalidad y la constancia ex-hibidas le confirman como un digno heredero de esa escuela de fiscales que lideró un Car-los Jiménez Villarejo al que tanto debe España”.

Gràcies a Esteban Urreizti-eta, sabem més coses del foras-ter Carrau, per exemple: “Juan Carreu tiene la última palabra al ser el responsable de Anti-corrupción en las islas” (pàg. 341) o que cada dissabte va a comprar gambes al mercat de Santa Catalina: “La figura pro-minente del fiscal Carrau revi-saba los puestos como cada fi-nes de semana y pasaba inad-vertida entre los curiosos que se detenían a deleitarse con el género” (pàg. 377). Urreiztie-ta ha presentat Carrau com un home “de porte corpulento y su cara de bonachón” (pàg. 263), “testarudo” (pàg. 380), “pare-

ce desenvolverse con torpeza con su gigantesca estructura, tocando sus papeles con las palmas de las manos, empeña-do en ordenar el desorden que le rodea dando la sensación de tenerlo bajo control. (...) inter-roga con un tono amable, de buena persona, casi ingenuo” (pàg. 400). Aquesta retrat en-sucrat i de mel i mató que li va fer Urreiztieta contrasta amb la fotografia que va fer Pep Vicens i que va publicar a EL MUNDO dia 6 de gener de 2011 on apa-reix el “bonachón” Carrau amb els ulls injectats de sang a punt de sortir-li del botador i amena-çant amb el dit al polític d’UM, Tomeu Vicens, i el seu advocat, Eduardo Valdivia.

El que no diu Urreiztieta ni els seus amics d’EL MUNDO és que el fiscal foraster Carrau, igual que Pedro Horrach, també va escripturar al Registre de la Propietat el seu àtic per un valor inferior al preu de mercat. Se-gons va publicar LA GACETA dia 20 de desembre de 2010, Juan Carrau l’any 1992 va com-prar un sobre àtic a Palma. A

l’escriptura va posar que n’ha-via pagat 54.091 euros, el ma-teix dia La Caixa li va fer sobre el pis una hipoteca de 117.557 euros, i tres anys després el banco Exterior la va valorar en 180.673 euros. Idò!

SUBIRÁN ESPINOSA, MI-GUEL ÁNGEL (Calahorra, 1961). La família del fiscal Mi-guel Ángel Subirán Espinosa prové d’un poblet de La Rioja (Munilla). Allà l’any 1950 son pare, Cándido Subirán Valle-jo, va fundar la fàbrica de saba-tes (SUBI). Ben aviat, emperò, la família Subirán (El fiscal del PSOE té tres germans: Cándi-do Javier i Mario) es van tras-lladar a Calahorra on va néixer l’any 1961. El diari LA RIO-JA el va entrevistar dia 23 de març de 2012 i el va presentar com un “heroi” que lluita con-tra els “dolents” a les colònies d’ultramar: “Miguel Ángel es-tudió Derecho en Zaragoza

y aunque en un principio es-tudió para opositar para Ju-dicatura finalmente sacó su plaza de fiscal que le deparó a la isla. Su hermano mayor, a pesar de estudiar Medicina, se ocupó de la empresa fami-liar; algo que para él hubiese sido más cómodo, pero la ju-risprudencia siempre le lla-mó la atención y con el apoyo incuestionable de sus padres (tanto económico como mo-ral) consiguió llegar a la fis-calía de Palma de Mallorca. Una isla que le embrujó desde el principio sin que llegase a ocupar nunca el lugar de su Calahorra natal, un lugar al que acude casi mensualmente para disfrutar de la ciudad y la familia. De nuestra tierra sigue añorando la forma de ser de la gente, la diversión en la calle, especialmente la que se crea en fiestas”.

Miguel Ángel Subirán va desembarcar a les colònies d’ul-tramar l’any 1990. Va estar des-tinat a menors i hi ha gent que recorda que en casos d’emer-gència en un cap de setmana, quan les institucions estan pa-

ralitzades i davant la disjuntiva de quedar abandonats al carrer, el fiscal va arribar a acollir a ca seva de manera altruista menors agredits, maltractats i abando-nats pels seus pares. Després de 22 anys de viure a Mallorca, de passar els estius a la Colònia de Sant Jordi i freqüentar la platja des Trenc, el fiscal Subirán ha protagonitzat alguns casos de discriminació lingüística als jut-jats. El més recent, fou durant el judici del cas Voltor. Llegim al DIARI DE BALEARS de 3 d’octubre de 2012: “l’ex di-rector general de Promoció Turística Joan Sastre comen-çà a parlar en català, però el fiscal Miguel Ángel Subirán li demanà si pot canviar al caste-llà, ja que així ell ho entendria millor. Llavors Sastre ho pre-guntà a la magistrada Fran-cisca Ramis i el fiscal el tornà a interpel·lar i li digué: “No sap parlar en castellà?”. El fiscal també féu una altra interven-ció assenyalada en pronunci-ar el nom de Jaume amb jota castellana”. La Colònia de Sant Jordi és com un mocador i ben aviat tothom es coneix. Estiue-jants il·lustres, per exemple, són Jaume Matas, Rosa Estaràs o el fiscal foraster Subirán, avui con-vertit en una celebritat gràcies als mitjans de comunicació. Per cert, del foraster Subirán conten coses molt peculiars per la Colò-nia de Sant Jordi, per exemple, la seva resistència a mesclar-se i a fer-se amb els aborígens ma-llorquins.

El fiscal foraster Subirán ha mostrat el llautó i ha posat al descobert el seu odi profund cap als mallorquins durant la caça de bruixes de la qual ha es-tat víctima UM. Moltes vegades hem sentit en boca de juristes que les persones poden delin-quir però no les organitzacions o els partits polítics. Subirán, comparteix aquesta idea sempre i quan aquestes organitzacions no siguin UM. Amb motiu del judici contra l’ex conseller de Turisme d’UM, Francesc Buils, vam poder llegir dia 15 de juny de 2012 a EL MUNDO: “El fis-cal acusa a UM de ‘prostituir descaradamente la política ba-lear”. El fiscal anticorrupción Miguel Ángel Subirán se tiró ayer a la yugular del desapa-recido partido que durante años marcó el destino político de Baleares: “UM prostituyó la política balear en la búsque-da de sus propios intereses con el mayor descaro del mundo”. (...) Ayer, último día de este primer juicio, el fiscal anti-corrupción hizo una declara-ción de intenciones: “Llevaré este expediente hasta el final de mis días porque no hay por dónde cogerlo”. Segons la crònica d’EL MUNDO, el fiscal Subirán “calificó los expedien-

"El fiscal Pedro Horrach va gestionar el llogater d'aquesta casa de luxe"

Francisco Horrach Quetglas

tes de ‘nefastos, chapuceros y cohambrosos”, “ironizo con que los técnicos del Inestur ha-bían estado asesorados por un guía turístico”, “Precisamente con esa falta de seriedad ya había ironizado Subirán”, etc. Al final, els advocats defensors van carregar contra el fiscal fo-raster: “Campaner, abogado de Arbona, le recordó a Subirán que ‘estaba en el estrado de un Tribunal de Justicia, no en la barra del bar” i Barceló, advo-cat d’Antoni Rabassa, “recrimi-nó al fiscal que utilizara desca-lificaciones y argumentos que no habían dicho ni testigos ni acusados contra su defendi-do”. Per descomptat, amb uns jutges igualment forasters que comparteixen actituds colonials i racistes contra els mallorquins, la condemna contra Francesc Buils i companyia estava canta-da abans de començar el judici. Però bé, dels jutges de la “Cons-piració contra els mallorquins” ja en parlarem detingudament en un proper capítol.

LA REPRESSIÓ SELECTIVA DE LA FISCALIA QUE ES MOU PER INTERESSOS POLÍTICS, PERSONALS I FAMILIARS

1.- Afer Malaya: la cosina del fiscal general, Blanca Conde-Pumpido

El novembre de 2005 va esclatar l’escàndol Malaya cen-trat a l’Ajuntament de Marbella

però que va tenir ramificacions arreu de l’estat espanyol: Ma-drid, Màlaga, Huelva, Cadis, Múrcia, Granada, Còrdova, Se-villa i Pamplona. Les investiga-cions de l’afer Malaya va tenir set fases: primera (29 de març de 2006), segona (27 de juny de 2006), tercera (14 de novem-bre de 2006), quarta (abril de 2007), cinquena (juliol 2007), sisena (març de 2009) i setena (setembre de 2010). En poc més d’un any foren detinguts, l’ex gerent d’urbanisme de Marbe-lla en temps de Jesús Gil, Juan Antonio Roca, la batlessa, Ma-risol Yagüe, els regidors Isabel García Marcos, José Jaén i Vic-toriano Rodríguez, el secretari de l’Ajuntament, Leopoldo Bar-rantes, l’ex batle Julián Muñoz, la seva ex dona, Maite Zaldívar, etc. Dins la llarga llista de detin-guts cal esmentar la cantant fol-klórica espanyola, Isabel Pan-toja, un expresident del Sevilla, José María González de Caldas, etc. Entre els més de noranta detinguts i imputats acusats de suborn, prevaricació, blanqueig de doblers, malversació de ca-bals públics, tràfic d’influènci-es..., hi havia personatges de tot pelatge: funcionaris judicials, advocats, policies, directors de banc, brokers, presidents de clubs de futbol, etc.

La instrucció del cas Ma-laya va durar cinc anys i hi van intervenir dos jutges: Miguel Ángel Torres i Óscar Pérez. Bé idò, dia 19 de desembre de 2010

el diari www.intereconomia.com va publicar una notícia que duia per títol: “Interior des-cartó investigar a la familia de Pumpido”. Segons aques-ta notícia, José Luis Fuentes González, cònjuge de la cosina del fiscal general, Blanca Con-de-Pumpido, era soci del tes-taferro de Juan Antonio Roca, Óscar Benavente, a l’empresa dedicada a la banca electrònica: “Solución de Pago en Línea”. Aquesta societat tenia com a so-cis Óscar Benavente, José Luis Fuentes González, Manuel Be-navides, Paolo Benavides i es-tava domiciliada a Plaza de los naranjos, núm. 7, Urbanización Aloha Pueblo (Marbella). La mateixa direcció on tenia el des-patx Blanca Conde-Pumpido.

La policia va investigar to-tes les empreses del testaferro de Juan Antonio Roca, Óscar Benavente: Gracia y Noguera, Rituerto Hermanos, Marqués de Velilla, Antequera 64, Co-lección Santa Fe, Inmuebles Direla, Inmuebles y Fincas Ca-nopus, Fincas Socotora,Jaboir magarpe, Marbella Quality, Marbella Nature i Telmóvil Co-ast; totes, excepte una: “Solu-ción de Pago en Línea”. Blan-ca Conde-Pumpido és filla de Manuel Conde-Pumpido Ferrei-ro, que fou defensor del poble a Andalusia, cosí germà de qui era aleshores fiscal general de l’es-tat, Cándido Conde-Pumpido. Llegim a intereconomia de dia 19 de desembre de 2010: “El

policia de Marbella, Valentín Bahut, insiste en que ‘la socie-dad la deberían mirar porque va en el informe, en referencia al escrito de la UDEF 23.795, elaborado ese mismo dia 24 de marzo de 2006, que indica cuáles deben ser las empresas que hay que investigar. José Luis Olivera, jefe de la UDEF (Unidad contra la Delincuen-cia Económica y Fiscal) con-testa que ‘va a hablar con el fiscal Anticorrupción’ (pre-suntamente Antonio Salinas Casado, fiscal jefe”.

Al final, com va acabar tema? Idò aquí ho teniu: “Ex-cepcionalmente, la instruc-ción practica una única e in-significante diligencia respeto a Solución de Pago en Línea: el bloqueo de una cuenta alo-jada en el BBVA a nombre de la empresa que contaba con 1,26 euros. Pero nada más. Ni siquiera se toma declaración -ni como testigos ni como im-putados- a los socios de Bena-vente en la citada empresa. Tampoco durante la decla-ración de Óscar Benavente ante el juzgado de instruc-ción número 5 de Marbella -ocho días después de que se produjeran las citadas con-versaciones telefónicas- el Ministerio Fiscal preguntó al testaferro de Roca sobre la controvertida sociedad liga-da al marido de Blanca Con-de-Pumpido, como consta en el sumario del Malaya”. Idò!

Que us pareix aqueta pastera-da? Una vegada més es consta-ta que la policia i la justícia co-lonial espanyola es regeix pels tres principis que ja coneixen els nostres lectors:

1. Al amigo, el culo.

2. Al enemigo, por el culo.

I 3. Al indiferente, apli-carle la legislación vigente.

2.- Afer Can Domenge / Fran-cisco Horrach Quetglas, pare del fiscal Horrach.

Dia 16 de juliol de 2006, el ple del Consell Insular de Ma-llorca va aprovar vendre per 30.500.000 d’euros el solar de Can Domenge (52262 m2) a la unió d’empreses Sacresa-Ferra-tur per tal que que hi desenvo-lupàs el projecte arquitectònic dissenyat per l’arquitecte fran-cès, Jean Nouvel, el dissenya-dor de la torre Agbar de Barce-lona i Premi Protzker 2008. La venda de Can Domenge va és-ser possible gràcies als vots dels diputats següents:

UM: Maria Antònia Munar, Miquel Nadal i Dolça Mulet.

PP: Fernando Rubio, María Binimelis, Rafael Bosch, Bar-tomeu Vallori, Eduardo Puche, Carmen Feliu, Joan Font, Anto-ni Coll, Miquel Munar, Gaspar Oliver, Miquel Cànaves, Cata-lina Sureda, Andreu Obrador, Carlos Luis Veramendi, Miquel Amengual i Francesc Cañelles.

PEDRO J. RAMÍREZMATAS

R. de SANTOSRODRÍGUEZ

PSOEZP

RUBALCABA MESQUIDAARMENGOL

MANERACALVOSOCIAS

JUSTÍCIA

CONSPIRACIÓ CONTRA ELS MALLORQUINSPSM

Biel Barceló • Antoni Alorda

Agència tributària

Raúl Burillo Pacheco (2004 - 2010)

CNI

S. G.

FISCALS

Pedro Horrach • Juan Carrau •M. A. Subirán

Eduardo Calderón •Diego Gómez-Reino •Mónica de la Serna •

Audiència

Antonio Capó •F. J. Muñoz

TSJBVigilància penitenciària

M. del MarSoler

Juan I. Lope Sola • M. Carmen González Miró •

Carmen Abrines • Rotger Cifre • José Castro •

Enrique Morell García •Piedad Marín

Instructors

Diario de Mallorca

F. Javier Moll • Pedro Pablo Alonso • Matíes Vallés • Felipe Armendáriz •

Mateu Ferrer • J. F. Mestre • Llorenç Riera • Joan Riera

Elicio Ámez • Bartolomé Campaner • Antonio Cerdá • Alfonso Jiménez •

Julia Vázquez

Policia

JUSTÍCIA

El Mundo

Eduardo Inda (2002 - 2007) •Agustín Pery •

Esteban Urreiztieta (2003 - 2011) •Tomás Bordoy •Eduardo Colom •Gabriel Torrens

El País Andreu Manresa

E. Ámez

A. Cerdá

J. Vázquez

B. Campaner

A. Jiménez

P. Horrach M. A. Subirán J. Carrau

Placa del CNI

F. Armendáriz

F. J. Moll

P. P. Alonso

ZP i Matías Vallés

J. Riera

Ll. Riera

A. Capó F. J. Muñoz

A. Manresa

Jutges: D. Gómez-Reino, E. Calderón i M. de la Serna

M. de la Serna

M. Ferrer

J. F. Mestre

P.J. Ramírez i ZPJ. Mesquida E. Inda

T. Bordoy

E. Urreiztieta

A. RubalcabaC. Manera A. Calvo

G. Torrens

F. Armengol P.J. Ramírez R. Socias, B. Sánchez i B. Campaner

M. del Mar SolerM. Carmen González J. Castro E. Calderón

B. Barceló

A. Rotger Cifre

A. Alorda

D. Gómez-Reino

Matas i PJ

18 15 D’OCTUBRE DE 2012 L’ESTELL’ESTEL

Dia 22 de febrer de 2007, vuit mesos després de l’adjudi-cació, un dels constructors que va sortir derrotat al concurs, Nuñez y Navarro, va posar una querella contra M. Antònia Munar (Presidenta del Con-sell Insular de Mallorca), Mi-quel Àngel Flaquer (Conseller d’Economia i Hisenda), Mer-cedes López Isern (secretària tècnica d’Economia i Hisenda), Cristina Carreras Brugada (cap del servici de contractació), Bartolomé Tous Aymar (secre-tari general del Consell), Pedro Francisco Ferrá Tur (empresari) i finalment contra “aquellos mi-enbros del Pleno del CIM que, conscientes de las circunstan-cias, votaron a favor de la ad-judicación del expediente de contratación relativo a la ena-jenación de Can Domenge”; és a dir, contra els diputats d’UM i del PP abans esmentats. L’em-presari Nuñez y Navarro, el ma-teix que dia 28 de juliol de 2011 fou condemnat per l’Audiència de Barcelona a una pena de sis anys de presó per un continuat delicte de suborn a funcionaris d’Hisenda, va imputar als que-rellats presumptes delictes de prevaricació, malversació de cabals públics i revelació de se-crets oficials.

Dia 7 de març de 2007, el titular del jutjat d’instruc-ció núm. 12 de Palma, Álvaro Latorre López, va admetre a tràmit la demanda i va iniciar la instrucció del cas. L’octubre de 2009 la causa va passar al TSJB ja que hi havia persones aforades i el jutge Francisco J. Muñoz se’n va fer càrrec. Amb motiu de la dimissió de M. An-tònia Munar com a presidenta del Parlament, dia 26 de febrer de 2010, la causa va tornar al jutjat d’instrucció núm. 12 al front del qual hi havia María del Carmen González. Dia 29 de setembre de 2011 aquesta jut-gessa va acordar l’obertura del judici oral i va fixar una fiança solidària de 31,7 milions. Com que cap dels imputats no va di-positar cap quantitat, va dispo-sar l’embargament de béns.

A hores d’ara, i després de quatre anys d’instrucció i més de 7.000 fulls de sumari, ja hi ha data per a l’inici del judici: 5 de juliol de 2013. Al final, després d’una sospitosa i escandalosa instrucció, la llarga llista d’acu-sats de 2006, s’ha reduït curio-sament a quatre polítics d’UM: Munar, Nadal, Flaquer i Vicens, un advocat: Santiago Fiol, i un empresari: el principal accionis-ta de Sacresa, Román Sanahuja. Per als primers , la Fiscalia de-mana sis anys de presó per frau a l’Admimistració i vulneració de secrets, i 8-10 anys d’inha-bilitació per prevaricació. Per a l’advocat Fiol demana un any i

mig de presó per frau i revela-ció de secrets i per a l’empresari dos anys de presó per frau i ús d’informació confidencial.

De la interminable i tèrbola instrucció del cas Can Domen-ge, en la qual han intervingut els jutges Álvaro de la Torre, Francisco Javier Muñoz i Ma-ría del Carmen González, hi ha un fet que crida poderosament l’atenció: com i de quina ma-nera la llarga llista d’imputats inicial, on apareixien alts funci-onaris del CIM i polítics del PP i d’UM, al final s’ha reduït tot a l’acusació de quatre polítics d’UM. Com s’ha vist, doncs, durant la instrucció han estat desimputats tots els funcionaris i els polítics del PP, i se n’hi han afegit dos: un advocat i un em-presari. Tot plegat, molt curiós i sospitós, més encara si hom re-corda que el dia que el portaveu del PP, Fernando Rubio (octubre 2009), va declarar com a impu-tat davant la Sala Civil i Penal del TSJB (Francisco J. Muñoz), va justificar el vot favorable del seu grup parlamentari dient que tots els informes dels tècnics del CIM havien estat “favorables” (sic).

La pregunta que cal fer-se a continuació no pot ésser altra. Quins foren els tècnics i alts funcionaris del CIM que amb el seu informe favorable van donar cobertura legal a tots i a cada un dels tràmits que es van fer amb el solar de Can Domen-ge? Aquí els teniu:

· Bartolomé Tous Aymar, se-cretari general del CIM que fou substituït per Jeroni Mas quan es va jubilar l’octubre de 2006.

· Pilar García Docio, interven-tora del CIM.

· Francisco Horrach Quet-glas, tresorer dipositari del CIM.

· Javier Oleza Serra de Gayeta, cap de disciplina ur-banística del CIM.

· Gabriel Oleza Serra de Gayeta, cap dels Servicis Ju-rídics del CIM.

· Mariano Gual de Torrella, Cap dels servicis tècnics d’ur-banisme que dia 15 de maig de 2005 va valorar el solar de Can Domenge en 30 milions d’euros.

· Cristina Carreras, cap del Servici de Contractació del CIM que dia 16 de juny de 2006 va avalar amb un infor-me la taxació.

· Jordi Amer, tècnic de Servi-cis Generals i de Patrimoni.

Dia 23 de març de 2007, el diari EL MUNDO / EL DÏA DE BALEARES va iniciar una

campanya ferotge de desprestigi contra els funcionaris del Con-sell de Mallorca. La campanya es va iniciar dia 23 d’abril i va acabar dia 20 d’abril de 2007. Durant aquest mes, el periodista Esteban Urreiztieta va bombar-dejar amb insistència els seus lectors –la majoria absoluta de policies, jutges i fiscals foras-ters– amb la tesi següent: la pre-sident del CIM, Maria Antònia Munar, havia “subornat” tots els alts “funcionaris” i havia comprat la seva voluntat amb una puja de sou. La campanya de desprestigi va seguir l’escala jeràrquica. Va començar pel se-cretari i al final va rebre fins i tot un cap de secció, el cap de Béns Culturals, que havia signat l’in-forme favorable a la protecció de l’edifici de GESA.

Anem a pams:

· EL MUNDO, 23 de març de 2007. Gran titular: “Munar sube el sueldo ilegalmente al secretario general que revisa la legalidad de sus decisiones con 32.000 € más al año”. Esteban Ur-reiztieta inicia l’article amb aquestes paraules: María Antonia Munar no podría haber vendido la parcela de Can Domenge a mitad de precio o repartir subvenci-ones a sus altos cargos por sí misma. Necesitaba inelu-diblemente el visto bueno de los funcionarios de la insti-tución que preside. (...) De todos los funcionarios que integran la institución in-sular el que dispone de una mayor cota de responsabi-lidad es, sin lugar a dudas, el secretario general. Por él pasan todas las decisiones de la también presidenta de UM y es, al mismo tiempo, el encargado de supervisar la legalidad de las mismas. Un informe desfavorable del secretario hubiera abortado el pelotazo de Can Domenge o la popularmente conocida como Piñata Munar”. Dins la secció d’opinió del diari, EL MUNDO OPINA, el ma-teix dia el director Eduardo Inda i la redacció insistien i acabaven de reblar el clau contra el secretari Bartolomé

Tous Aymar: “El secretario del Consell de Malorca es el garante legal de las decisio-nes que se adoptan en la ins-titución insular. Su rúbrica ha sido imprescindible para dar carta de naturaleza a decisiones tan polémicas y desafortunadas como la venta a mitad de precio del solar de Can Domenge o la concesión a altos cargos y vips de UM en lo que popu-larmente se conoce como La Piñata”.

· EL MUNDO, 25 de març de 2007. Gran titular: “Munar también sube ilegalmente el sueldo 32.000 € al interven-tor y al tesorero que revisan todas sus cuentas”. Esteban Urreiztieta torna a iniciar l’article gairebé amb les ma-

teixes paraules, aquest pic però s’oblida curiosament de publicar els noms i llinatges de la interventora, Pilar Gar-cía Docio, i del tresorer, Fran-cisco Horrach Quetglas, pare del fiscal Horrach: “Maria Antònia Munar necesita el visto bueno del interventor y del tesorero del Consell de Mallorca para disponer a su antojo de los fondos públi-cos de la institución insular que preside. (...) Si el teso-rero, el interventor o el se-cretario o todos a la vez, hu-bieran censurado el reparto discrecional de subvenci-ones a pseudoasociaciones lideradas por altos cargos de Unió Mallorquina; o se hubieran opuesto a la ven-ta de una parcela pública a mitad de precio, escándalos como los de Can Domenge y La Piñata jamás hubieran tenido lugar. Por eso Munar ha decidido gratificar la la-bor de estos empleados pú-blicos”.

· EL MUNDO, 1 d’abril de 2007 Titular: “El letrado jefe dijo que vender Can Do-menge a mitad de precio ‘no discrimina a nadie’. Tam-bién sube el sueldo a otro Oleza: el jefe de disciplina urbanística (Javier de Oleza Serra de Gayeta)”.

· EL MUNDO, 12 d’abril de 2007. Titular: “Munar tam-

bién sube ilegalmente el su-eldo 2.300 € al año al técni-co (Mariano Gual de Torre-lla) que tasó Can Domenge a mitad de precio”.

· EL MUNDO, 14 d’abril de 2007. Titular: “Munar tam-bién subió el sueldo ilegal-mente al funcionario /Anto-ni Lozano) que protegió el edificio de Gesa”.

· EL MUNDO, 20 d’abril de 2007. Titular: “Munar tam-bién gratifica ilegalmente con 9.000 € el funcionario que autoriza todos sus “su-eldazos”.

Per què els periodistes d’EL MUNDO que bravegen de “periodisme d’investiga-ció, Eduardo Inda i Eduardo Urreiztieta, el març de 2007 van ocultar als seus lectors els noms de la interventora i del tresorer del CIM, Pilar Garcia Docio i Francisco Horrach? Quin ‘pacte del diable’ tenien entre mans els colonitzadors forasters d’EL MUNDO i els fiscals anticorrupció del PSOE? Quin canvi de cromos feren? Per què els fiscals anticorrup-ció (Pedro Horrach, Juan Car-rau i Miguel Ángel Subirán) no van imputar ni interrogar com a testimoni el tresoser del CIM, Francisco Horrach, que fou qui en persona va recollir els txec de 30.500.000 € per la venda de Can Domenge? Per què els jutges instructors Francisco Ja-vier Muñoz i María Carmen González van desimputar els funcionaris del CIM i els polí-tics del PP que van votar a fa-vor de Can Domenge, i en canvi van mantenir la imputació per als diputats d’UM? Si la justí-cia fa parts i quarts, actua d’una manera selectiva per motius polítics, ideològics, personals o familiars no és justícia ni és res. És simplement una vulgar estafa i una descomunal presa de pèl.

3.- AFER FRANCISCA HOR-RACH / CARRETERA DE MANACOR: CAS PEATGE

El projecte de desdobla-ment de la carretera Palma – Manacor (MA-15), i el sistema d’executar-lo, fou aprovat per unanimitat en un ple del Consell Insular de Mallorca el febrer de 2004. El maig de 2004 es va ad-judicar l’obra a la UTE formada per les empreses següents:·Sacyr Vallehermoso: 40%·Melchor Mascaró: 30%·Aglomsa: 10 %·Matías Arrom Bibiloni: 10 %·Electro Hidráulica y Obras: 5%·Pavimentaciones Man: 5%

Com veim, l’empresa que tenia més percentatge era una

1915 D’OCTUBRE DE 2012L’ESTELL’ESTEL

constructora madrilenya tot i que la resta d’empreses eren mallorquines i sumaven el 60 %. A més de la UTE guanyadora van presentar ofertes ACS, Dra-gados, OHL i FCC (Fomento de Construciones y Contratas), coalligades en alguns casos amb empreses locals. Les obres es van iniciar l’11 de juny de 2004 i acabaren oficialment dia 2 de desembre de 2006, tres mesos més tard del previst. En un prin-cipi les obres havien de costar 107 milions. El CIM n’aportaria 37 milions en set anualitats i els 70 restants els posaria l’empre-sa concessionària, que s’encar-regaria del manteniment durant 33 anys i recuperaria la inversió a través d’un canon en funció dels usuaris. A l’última revisió de juliol de 2007, es va aprovar el preu final de les obres (168 milions d’euros) i es va allargar cinc anys el termini de la con-cessió, fins arribar a 2042.

Dia 16 de març de 2009 va esclatar l’afer PEATGE i en qüestió d’un parell de mesos la fiscalia anticorrupció va arribar a imputar fins a 22 persones, 18 de les quals foren detingudes, acusades de presumpte suborn, malversació de doblers públics, falsedat de factures i prevarica-ció. Entre els imputats cal es-mentar:·El conseller d’obres públiques

del CIM: Antoni Pascual Ribot(UM).

·El director insular de carrete-res del CIM, Gonzalo Aguiar González.

·L’enginyer Civil i d’Obres Pú-bliques: Francisco Orejudo Martínez.

·El vigilant de l’obra: Gabriel Mestre Salom.

·El cap de producció de la UTE: José Javier Navarro Alonso.

·L’administrador de Promoci-ons Sud Manacor SL.

·Pere Miquel Riera Santandreu d’Electro Hidráulica y Obras de Manacor.

·Bartomeu i Sebastià Cloquell Gomila de Germans Cloquell de Montuïri.

·L’administrador de Pous sa Pobla.

·L’administrador de Fustería Ribot de Petra.

·Mònica Florit Amengual, com-panya sentimental d’Orejudo.

·Larbi Machetoui, marger d’ori-gen magribí.

·Antonio Méndez Morales, em-presari de Manacor.

·Carlos Calafat Rotger, respon-sable de seguretat salut de la UTE.

·José Rubio Jiménez, treballa-dor autònom que es dedica al transport de materials.

·Cristòfol Montserrat, d’Indús-tries Montserrat.

·Guillem Garí.·Bartomeu Ferrer Sansó, fuster.·Damià Nicolau Riera.·Guillem Mas Rosselló.

·Guillem Pons Crespí.·Miquel Pascual Torrens.·Jaume Bauçà Gelabert.·Jerónimo Gutiérrez Rave de

Anguera.

El jutjat d’instrucció que du el cas és el núm 5 la titular del qual és la jutgessa Ana San José, esposa del membre del consell editorial d’El Mundo / El Día de Baleares, Pablo Cas-tellano (Madrid 1934). El Grup de Delinqüència Econòmica (Julia Vázquez) i la Policia Judi-

cial (Antonio Cerdá Amengual) es van encarregar de la detenció de 18 persones, la majoria de les quals foren exhibides em-manillades davant els mitjans de comunicació. La investiga-ció fou dirigida pels fiscals An-ticorrupció Pedro Horrach, Juan

Carrau i Miguel Ángel Subirán que supervisaren les detencions i els diversos escorcolls polici-als realitzats arreu de Mallorca: Palma, Manacor, Montuïri, sa Pobla, Petra i Marratxí. De tot plegat, en relació al CAS PE-ATGE hi ha dos fets que criden l’atenció d’una manera molt es-pecial:

PRIMER: Entre els detin-guts i emmanillats hi ha diversos funcionaris del Consell de Ma-llorca com són l’enginyer Civil i d’Obres Públiques, Francisco Orejudo, i el vigilant de l’obra: Miquel Mestre. Pel que fa a

aquest últim, DIARI DE BALE-ARS de dia 6 d’abril de 2009, va publicar: “El zelador de les obres de la carretera Palma-Manacor imputat en l’ope-ració Peatge, Gabriel Mes-tre, acumulà un saldo extra d’exactament 93.153,83 euros públics per la seva nòmina en només dos anys, els dos dar-rers de legislatura pactada entre el PP i UM. Aquest total de doblers extra és investigat per la Fiscalia Anticorrupció i pel Grup de Delinqüència Econòmica de la Policia en el

marc de l’operació Peatge per destapar la presumpta trama de corrupció a la Direcció Ge-neral de Carreteres. Els més de 90.000 € públics foren acu-mulats pel funcionari entre abril del 2005 i maig de 2007 i són el resultat dels plusos per “productivitat” i “gratificaci-ons”, la manera de cobrar les hores extra els empleats pú-blics i que, en el cas concret de Mestre, havien de ser ava-lades pel seu superior: Fran-cisco Orejudo, cap d’obres de Carreteres imputat també en la causa. Tant Mestre com Orejudo foren detinguts quan esclatà l’operació i estan en llibertat amb càrrecs sota fi-ança”.

No cal dir que 90.000 € d’hores extres acumulades en dos anys (abril 2005.maig 2007), són molt d’euros. Ara bé, si el cobrament d’aquestes ho-res va ésser possible, és evident que va ser perquè els superiors de Miquel Mestre ho avalaren i hi donaren el seu consentiment. Superior de Mestre era el cap d’obres de Carreteres, Francisco Orejudo, però l’escala jeràrqui-ca no s’aturava aquí ja que en qualsevol organisme oficial no es paga res sense el vist i plau de l’interventor, el secretari i el tresorer. ¿I qui era en aquells anys la interventora delegada del Departament d’Obres Públi-ques del CIM? Idò, Francisca Horrach Arrom, germana del fiscal Pedro Horrach, filla de Francisco Horrach i dona del metge dermatòleg, Vicenç An-dreu Rocamora Duran, que va anar de núm. 7 a la llista del

PSOE a les eleccions munici-pals de 2011. Aleshores, com és que la interventora Horrach no fou ni detinguda, ni imputada i ni tan sols interrogada com a testimoni?

La periodista d’El Mun-do, María J. García, va desta-car del fiscal Horrach que era tot un expert a l’hora de cercar coses amagades. “Tiene ojo, es un lince, si hay algo, lo descu-bre”, va dir. Quin morro! El fis-cal Horrach té bon ull a l’hora de perseguir els seus enemics polítics, personals i familiars; en canvi, és un miop amb unes ulleres de cul de tassó quan membres de la seva família (pare i germana) apareixen en-mig dels casos que investiga.

I SEGON: Com hem afir-mat, l’empresa més important de la UTE és una empresa ma-drilenya, Sacyr Vallehermoso, que compta amb un 40 % de participació. Nova pregunta: idò, com és que cap responsable important d’aquesta empresa no fou detingut, emmanillat i interrogat? Per què els fiscals, els policies i els jutges forasters a l’hora d’investigar presump-tes irregularitats es van centrar

“només” en les empreses ma-llorquines i van deixar de banda la gran empresa madrilenya?

Vet ací dues pinzellades sobre aquesta gran constructora madrilenya:

SACYR VALLEHER-MOSO: Grup dirigit per Manuel Manrique Cecilia (Navas de San Juan, Jaén, 1954), que el 2011 va substituir Luis del Rivero (Múrcia 1950). Rivero va diri-gir el holding entre 2004 i 2011. A Viquipedia es pot llegir sobre ell: “Era también directivo del Real Madrid y asiduo del palco del estadio madridista”. Valle-hermoso es va constitutir l’any 1921 sota el nom de “Compañia Madrileña de Contratación y Transportes SA”. L’any 1953 va iniciar la seva activitat com a empresa immobiliària. L’any 2000 es va estructurar com un

holding. Sacyr, per altra banda, es va constituir l’any 1986 sota el nom de “Sociedad Anónima Ca-minos y regadíos”. L’any 1991 va començar a construir carre-teres. El 1996 es va introduir en la concessió d’autopistes. El 29 de gener de 2003 es van ajuntar Sacyr i Vallehermoso. L’octubre d’aquell any van comprar ENA (Empresa Nacional de Autopis-tas). El 2004 ja van fer carreteres per Sicilia i Turín. El 2008 van fer obres a Xile, Portugal i a Lí-bia. El 2009 es van adjudicar la reforma del Canal de Panamà i el 2011 van obrir oficines a Perú, Canadà, Colòmbia, Índia i Qa-tar. Amb motiu de l’esclafit de la bimbolla del totxo, Sacyr Va-llehermoso va arribar a acumu-lar un deute de 22.000 milions d’euros.

CONCLUSIÓ: La “Cons-piració contra els mallor-quins” té noms, llinatges, do-cuments, proves i fets que van molt més enllà de la simple coincidència. Afortunadament, els seus protagonistes (policies, jutges, fiscals i periodistes foras-ters) han deixat una teringa in-terminable de pistes, empremtes digitals i proves per damunt els

diaris que l’hemeroteca serà per sempre la tomba de la seva cre-dibilitat, de la seva independèn-cia i de la seva equitat. La perio-dista forastera d’El Mundo, Ma-ría J. García, en un article titulat “Pedro Horrach: El fiscal ‘in-dignado’ (25.02.2012) va tenir el morro d’afirmar que al fiscal Pedro Horrach “se le da bien lo de descubrir lo que otros ocul-tan. Sus registros prometen botín, aseguran sus compañe-ros. «Tiene ojo, es un lince, si hay algo, lo encuentra». De los registros de Barcelona con el caso Nóos se trajo a Palma mi-les de folios que ha analizado con la pulcritud de una com-putadora”. I una merda com un piano! El fiscal del PSOE, Pedro Horrach, juntament amb la to-talitat de la justícia a les ordres del PP/PSOE (fiscals, jutges i policia judicial) només veuen

Hotel Platja d’Or a Can Picafort

Francisca Horrach i Vicenç Andreu Rocamora

Una de les moltes cases que Horrach Quetgles té a Costitx

20 15 D’OCTUBRE DE 2012 L’ESTELL’ESTEL

el que els convé i els interessa. No és estrany, doncs, que molta gent hagi arribat a la conclusió que dins la justícia colonial NO HI HA UN PAM DE NET i que hagin convertit una lluita noble, combatre la corrupció, en un pretext per fer una caça de brui-xes, com feia la Inquisició espa-nyola, contra els seus enemics polítics, personals i familiars.

En continuarem parlant... El pro-per capítol de la CONSPIRACIÓ CON-TRA ELS MALLORQUINSA anirà dedicat als jutges. Ens podeu fer arribar les vostres suggerències, opinións o in-formacions a conspiraciocontramallor-quins@gmail.com

1.- Si la policia es presen-ta a CA VOSTRA o al vos-tre LLOC DE FEINA i diu que l’heu d’acompanyar, heu d’exigir que s’identifiquin i que us mostri la placa amb el seu número d’agent. Si us dete-nen a la feina, algun company ha d’apuntar tot d’una el núm. de la placa. Si us detenen a ca vostra cal que algun familiar o un veïnat anoti el número. Els policies i guàrdies civils tenen l’obligació de fer-ho per tal que un terrorista o un segresta-dor no pugui fer-se passar per ells. Un cop preses aquestes precaucions, acompanyau-los sense oposar resistència.

2.- COMISSARIA: A l’es-tat espanyol una persona pot estar detinguda fins a un mà-xim de 48 hores als calabossos abans que no el duguin davant un jutge. Aquest termini es pot allargar 24 hores més en ca-sos especials (fins a 72 hores) amb l’autorització d’un jutge. Si us apliquen la legislació antiterrorista us poden tenir a comissaria fins a 5 dies. Si se sobrepassen aquests terminis, s’ha de sol.licitar immediata-ment el procediment d’habeas corpus.

3.- Els CALABOSSOS de la policia, de la Guàrdia Civil i dels jutjats a l’estat espanyol són una autèntica soll: bruts, pudents, llefiscosos, plens de verrim, pixum i merda. Això no és casual ja que forma part de la seva estratègia psicològi-ca que cerca acollonir els de-tinguts i deixar-los en estat de xoc.

4.- En un INTERROGA-TORI cal negar-ho tot i aco-llir-se a l’article núm. 24 de la Constitució. Un detingut no té necessitat de justificar res davant la policia i té dret a guardar silenci. Per tant, sota cap concepte heu de signar cap paper o una declaració. El més recomanable és dir que decla-rareu davant el jutge ja que així s’acaba la diligència poli-cial i us podreu entrevistar en privat amb l’advocat. A partir de la conversa que tingueu ja decidirà el misser l’estratègia que consideri més oportuna i potser demanarà a la policia tornar a obrir la declaració i així podreu dir el que trobi més convenient.

5.- No s’ha de col.laborar mai ni confessar res davant un fiscal o un policia. Col.laborar a canvi d’una reducció de pena és un greu error ja que la policia o la fiscalia fa promeses que sap que no pot complir i que l’únic que fan és empitjorar la situació del detingut. Si demanau a un policia o a un fiscal que posi les seves promeses per escrit, veu-reu com es negarà.

6.- Els policies i els fis-cals quan interroguen diuen més mentides que no parau-les. Són convincents en els seus enganys i intimidacions ja que tenen anys d’experièn-cia. D’altra banda, han estat ensinistrats en l’art de la ma-nipulació mental i organitzen psicodrames a fi de generar determinats estats mentals en els detinguts. Els psicodrames més coneguts són:

· Policia bo i policia do-lent: el primer es mostra com-prensiu i empàtic mentre que el segon amenaça l’interrogat amb usar la violència, la tor-tura, una reclusió perllongada dins la presó i que allà serà so-domitzat, contagiat de la sida, etc.• “Ningú no t’estima”: Es co-

munica al detingut que altres familiars, companys, etc. han confesat, l’han acusat i l’han deixat tot sol. És fre-qüent que els interrogadors exhibeixen confessions es-crites falsificades.

• “Spinosa i Mortiner Snerd”: L’interrogador fa un allau de preguntes confuses per a les quals l’interrogat no té res-posta. D’aquesta manera, quan li demanen alguna cosa que sap, l’interrogat fa un alè de poder contestar.

• “Ensabonada”: Aquesta tècnica consisteix, per una banda, a mostrar-se humil davant l’interrogat; i per al-tra, a enaltir el seu ego i així estirar-li la llengua.

• “Alícia al País de les Me-ravelles”: Els interrogadors formulen preguntes doiudes o sense sentit i usen inflexi-ons vocals extravagants per tal que el detingut pensi que està al.lucinant.

• “Fugida organitzada”: Els interrogadors fingeixen ésser aliats i còmplices del detin-gut per tal que baxi la guàr-dia i deixi d’estar a la defen-siva. Etc

7.- Per molt que amenaci, cridi i gisqui, un policia no pot agredir físicament i si ho fa, farà l’impossible per no

deixar-ne proves. Si un po-licia perd l’autocontrol i us agredeix, com més marques us deixi al cos, pitjor per a ell. Fixau-vos en un algun petit de-tall del seu físic: una cicatriu, una piga que permeti identifi-car-lo després.

8.- Amb la policia i els fis-cals només s’ha de col.laborar en temes de cortesia i quan hom rep l’ordre de fer una de-terminada acció; per exemple, quan us prenen les emprem-tes digitals o us fotografien. És aconsellable no recórrer al sarcasme ni voler “passar-se de llest”. De vegades la poli-cia avisa la premsa perquè si-gui present en el moment de la detenció, el trasllat als jutjats, etc., per criminalitzar el detin-gut, linxar-lo mediàticament, fer-lo sentir culpable, humili-ar-lo i enfonsar-lo psicològica-ment. Per exemple, fa llevar la corretja dels calçons amb l’ex-cusa de la "seguretat", fa ca-minar emmanillat el detingut i l’obliguen a aguantar-se els calçons perquè no els caiguin. Per contrarrestar la imatge de-nigrant que pretenen obtenir, convé donar la cara, conser-var la calma, aprofitar els mi-cròfons dels periodistes per denunciar si hi ha hagut mal-tracte, mostrar les manilles i amollar frases preparades com "m’han detingut perquè som mallorquí", "això és la justícia colonial", etc.

9.- Si us assignen un advo-cat d’ofici, no col.laboreu tam-poc amb ell. No us fieu i no li digueu el que no heu dit a la policia. Convé sempre dur dins

la cartera, de vora el document d’identitat, la targeta d’un ad-vocat de confiança a qui poder avisar. És recomanable que el telèfon sigui el del seu mòbil ja que si duis el del seu despatx, la detenció es podria fer fora de l’horari d’atenció al públic i complicar-ne la localització. Si deis el nom d’un misser conegut vostre la policia té l’obligació de posar-se en con-tacte amb ell.

10.- Si considerau que la vostra detenció és il.legal, heu de sol.licitar el procediment Habeas Corpus. Aquesta ex-pressió llatina significa "que tinguis el teu cos". Actual-ment designa un procés judi-cial estès en la major part de països democràtics que pro-tegeix els ciutadans contra les detencions realitzades per una autoritat, agent, funcio-nari públic o particular, sense que hi concorrin el supòsits legals necessaris, ja que impli-ca la immediata comunicació d’aquest procediment al jutge de guàrdia corresponent per-què aquest pugui decidir sobre la correcció o no de la deten-ció. El Procediment d’habeas corpus està recollit a l’arti-cle 17.4 de la Constitució de 1978. Les persones que poden sol·licitar l’inici del procedi-ment són:• La persona detinguda, el seu

cònjugue, els ascendents i els descendents.

• L’advocat defensor, encara que la llei no ho recull.

DecàlegText adreçat a tots els ciutadans, polítics, empresaris, sindicalistes, escriptors, periodistes,

joves activistes, etc. víctimes de la justícia colonial

QUÈ HEM DE FER ELS MALLORQUINS SI ELS POLICIES I FISCALS FORASTERS ENS DETENEN?

Restaurant Menestralia, a la carretera Palma Alcúdia a l'alçada de Campanet