La configuració de l´estat liberal
Transcript of La configuració de l´estat liberal
- 1. Tema 2: La configuraci de lEstat liberal (1833-1874)
Histria
2n Batxillerat
2. INTRODUCCI
El perode de la histria dEspanya que estudiarem al tema 2
(1833-1874) s el de la implantaci definitiva del liberalisme poltic
al nostre pas (com passava al mateix temps a la resta dEuropa). Els
canvis ms importants van ser:
1) Establiment de la monarquia constitucional (el rei t noms el
poder executiu i est controlat pel parlament) i dun sistema
parlamentari (el legislatiu est en mans de les Corts, que han de
representar el poble).
2) Desaparici definitiva del feudalisme i implantaci del
capitalisme (liberalisme econmic). Moltes terres senyorials de la
noblesa i lEsglsia sn privatitzades. Es permet la lliure circulaci
de mercaderies a dintre dEspanya i la creaci dempreses
privades.
3) Neix una nova classe social que tindr el poder poltic a Espanya
durant aquest perode: la burgesia agrria (aliana entre la burgesia
financera i comercial i la vella noblesa terratinent).
3. Apartat 1: La primera guerra carlina (1833-1839)
Ferran VII mor lany 1833 sense descendncia masculina (per abans
havia abolit la Llei Slica). La reina Maria Cristina s regent de la
infanta Isabel (menor dedat).
La primera guerra carlina (1833-1839) va enfrontar als isabelinsamb
els carlins, aquests ltims partidaris de Carles Maria Isidro, germ
de Ferran VII, com a successor al tro.
Aquesta guerra no s noms un conflicte dinstic; s tamb un
enfrontament ideolgic entre partidaris del liberalisme (isabelins)
i de lAntic Rgim absolutista (carlins). Van perdre els carlins i
lAntic Rgim va desaparixer per sempre.
4. Imatge idealitzada de la primera guerra carlina (1833-1839). Els
carlins, sota el comandament de Cabrera, esclafen les tropes
liberals.Es pot veure la bandera espanyola amb lescut carl i una
bandera pirata (??).Al fons, el castell de Morella (Castell)
5. Apartat 1: La primera guerra carlina (1833-1839)
Els carlins tenien el recolzament de bona part de la noblesa
(especialment de la petita noblesa rural), la majoria del clergat i
de molts pagesos, sobretot de zones muntanyoses del nord de la
pennsula: Catalunya, Pas Basc i Navarra, Arag i Valncia.
Per qu molts pagesos van defensar lAntic Rgim?
Terres que havien sigut dun senyor feudal (noble o eclesistic)
havien estat venudes a un burgs. Per tant, els pagesos ja no
pagaven les rendes al senyor, sin que cobraven un sou
(proletaritzaci de la pagesia). A ms, havien perdut el dret ds de
les terres comunals (boscos i pastos).
2) Els carlins van defensar la descentralitzaci de lEstat
(foralisme), s a dir, tornar a recuperar les institucions forals
(furs) perduts amb els Decrets de Nova Planta de principis del
XVIII. El lema dels carlins va ser: Du, Ptria i Furs.
6. Apartat 1: La primera guerra carlina (1833-1839)
Els isabelins estaven formats per bona part de lExrcit, la burgesia
urbana, funcionaris, classes mitjanes i part de lalta
noblesa.
Els carlins van aconseguir, practicant una guerra de guerrilles, el
control del Pas Basc i Navarra (general Zumalacrregui) i de bona
part del Sistema Ibric entre Terol i Castell (Ramon Cabrera). A
Catalunya van controlar mplies zones de lOest i linterior amb el
suport de petits grups de bandolers.
Per els isabelins controlaven gaireb tota Espanya i eren ms forts.
El Conveni de Bergara (1839) supos la rendici dels carlins a Pas
Basc i Navarra a canvi de la recuperaci dels furs. La guerra a
Catalunya es va allargar fins el 1840.
7. Al mapa podem veure de taronja les zones amb presncia de milcies
carlines durant la primera guerra (1833-1839). Les zones ms fosques
eren de clar predomini carl.
8. A lesquerra, Toms Zumalacrregui; a la dreta, Ramon
Cabrera.Principals dirigents de les tropes carlines.
9. Comparaci dels uniformes de les tropes isabelines (esquerra) i
de les carlines (dreta)
10. El abrazo de Vergara (1839)
11. Apartat 2: La regncia (1833-1843)
La regenta Maria Cristina volia fer noms unes petites reformes
liberals, per per guanyar-se el recolzament dels liberals durant la
guerra carlina, va fer ms reformes de les previstes.
Va nomenar primer ministre (cap de govern) a Martnez de la Rosa
(liberal reconegut, encara que moderat).
En cop de recuperar la Constituci de 1812, va establir lEstatut
Reial (1834), una carta atorgada que establia un sistema
parlamentari amb unes Corts (parlament) dividides en dues cambres:
una daristcrates i una altra escollida pels ciutadans amb dret de
vot (establiment del sufragi censitari). LEstatut Reial no
reconeixia ni la separaci de poders, ni la sobirania
nacional.
12. Francisco Martnez de la Rosa (1787-1862). Filsof, poeta,
dramaturg i poltic granad.Va lluitar a la Guerra del francs i es va
destacar com a dirigent liberal de la branca ms conservadora,
lanomenat: moderantisme.
13. Apartat 2: La regncia (1833-1843)
Molts liberals veien aquesta mesura insuficient. La poltica
espanyola es va dividir en: conservadors (liberals moderats; dreta)
i progressistes (liberals que volien ms reformes; esquerra).
La guerra carlina va provocar: fam, morts de soldats, atacs carlins
a ciutats, delinqncia... Aquesta situaci dinestabilitat va
desencadenar revoltes a moltes ciutats, la majoria de caire
anticlerical.
A Catalunya es coneixen aquestes revoltes com bullangues. Van
comenar a Reus i es van estendre per Barcelona i la resta de
Catalunya. Es van assassinar frares, van cremar fbriques, van matar
al general Bassa... Els revoltats demanaven el sufragi universal,
la llibertat de premsa i ms homes per lluitar contra els
carlins.
14. La gent de ciutat va quedar ben farta de la guerra carlina,
dels atacs, de la presncia dels militars i, sobretot, de la
carestia daliments. El resultat van ser les bullangues, revoltes
urbanes de les classes populars contra els poders civils i
lEsglsia.
15. Apartat 2: La regncia (1833-1843)
Per calmar els revoltats, la regent Maria Cristina va situar com a
cap de govern al progressista Mendizbal.Els liberals progressistes
van dominar el govern des del 1835 fins el 1837.
En aquests anys van fer moltes reformes de tipus liberal:
Dissoluci del rgim senyorial: els antics senyors feudals ja no
podrien impartir justcia a les seves terres per es convertirien en
propietaris de ple dret.
Desamortitzaci (1836), dirigida per Mendizbal: lEstat ven les
terres de lEsglsia i dels ajuntaments a particulars. Noms van
quedar fora les ordres religioses que practicaven un servei pblic
(educatiu o sanitari). Amb els diners recaptats, lEstat va fer
front als carlins. [Godoy ja va practicar petites
amortitzacions].
Liberalitzaci de leconomia: saproven diverses lleis que consoliden
el capitalisme a Espanya (dret de vallar les terres, llibertat de
preus, abolici dels gremis, eliminaci de duanes interiors, fi de
les proves de sang i noblesa...).
16. Juan de Dios lvarez Mndez (1790-1853), poltic i economista
gadit, va canviar el seu cognom pel de Mendizbal, que sonava ms
basc (i de pas, esborrava el seu origen patern jueu). Mas i dorigen
petit burgs, va liderar la desamortitzaci de 1836.
17. Apartat 2: La regncia (1833-1843)
Les Corts van aprovar una constituci en 1837. Era menys liberal que
la de Cadis (1812). Passem a veure les coincidncies i diferncies de
totes dues:
Coincidncies amb la Pepa:
Sobirania nacional.
Drets del ciutad (llibertat dopini, de premsa,
dassociaci...).
Separaci de poders. Poder executiu en mans del rei.
Novetats respecte la constituci de Cadis:
Declaraci dEspanya com estat no confessional(s a dir, no
religis).
El rei t ms poder (pot vetar les lleis o dissoldre el
parlament).
Sufragi censatari encarams restringit: noms podien votar el 4% de
la poblaci (els ms rics).
Les Corts (poder legislatiu) es divideixen en dues cambres: Congrs
i Senat (controlat pels aristcrates).
Lampliaci de poders del rei, el dret de vot ms restringit i la
creaci del Senat fan la constituci de 1837 ms moderada que la de
1812.
18. Apartat 2: La regncia (1833-1843)
El retorn dels moderats al govern (1837-1840) no va evitar els
aldarulls als carrers, i les pressions poltiques dels progressistes
van fer que la reina regent Maria Cristina sexilis en 1840. Lany
segentva assumir la regncia el general Espartero(1841-1843).
Espartero va ser un heroi de la guerra carlina i tenia el carisma
suficient per acontentar a tots (era ms aviat progressista). Va
dirigir Espanya amb m ferma, de manera molt autoritria. Es va
enfrontar a dos problemes:
Pronunciaments militars per part, tant de moderats (Narvez,
ODonnell), com de progressistes descontents amb Espartero.
La burgesia industrial catalana va ser perjudicada per la poltica
lliurecanvista (es va suprimir laranzel que gravava els teixits
anglesos). Aquesta llei va provocar una revolta a Barcelona lany
1842.
19. El general Joaqun BaldomeroFernndez-Espartero lvarez de Toro
(1793-1879) va ser un militar manxec, heroi a la guerra carlina i
dideologia liberal progressista.
20. Apartat 2: La regncia (1833-1843)
Espartero va dimitir en 1843.
La revolta a Barcelona continuava i estava dirigida per una Junta
Provincial fora radical.
Els sectors populars de Barcelona van desvincular-se daquesta Junta
i van prendre els carrers. Aquest fet es coneix com la Jamncia
(1843).
El general Prim, progressista, va bombardejar la ciutat (la
burgesia, prviament, havia abandonat Barcelona).
Aquests fets van precipitar larribada al tro dIsabel II, amb noms
13 anys (1843). Isabelva confiar el govern als moderats. Fi e la
regncia.
21. A lesquerra, imatge de la jamncia (1843), revolta popular de
caire republic i desquerres. El nom prov de largot gitano jamar
(menjar) degut a que molts dels participants de la revolta
sallistaven a canvi de menjar i roba.A la dreta, el general Joan
Prim i Prats, militar i poltic catal (1814-1870).
22. Apartat 3: Larticulaci del liberalisme
Amb la instauraci del liberalisme, la poltica espanyola queda
dividida en dos grups: moderats (dreta) i progressistes
(esquerra).
Els moderats estaven formats per:
- Terratinents (burgesia agrria) 23. Banquers, rics comerciants, financers... 24. Bona part de lantiga alta noblesa 25. Altes jerarquies eclesistiques 26. Molts militars
Els moderats defensaven:
- La propietat privada 27. El sufragi censitari i la limitaci de drets i llibertats individuals 28. La monarquia i la religi catlica
Van formar part de la poltica moderada a mitjan del segle XIX
homes com Martnez de la Rosa i Cnovas del Castillo, o els militars
Ramn Narvez i LeopoldoODonnell.
29. Apartat 3: Larticulaci del liberalisme
Els progressistes estaven formats per:
- Burgesia urbana: petits comerciants, botiguers... 30. Bona part de lexrcit 31. Classes mitjanes: funcionaris, professionals liberals...
Els progressistes defensaven:
- La limitaci del poder del rei 32. La implantaci de leconomia de mercat (capitalisme) 33. Les llibertats individuals i col.lectives (incloent-hi la llibertat religiosa) 34. Lampliaci del cens electoral
Van ser destacats poltics progressistes a mitjan del segle
XIX:Mendizbal, Madoz i Serrano; o els militars Riego, Espartero i
Prim.
35. Apartat 3: Larticulaci del liberalisme
Tres institucions sn claus per entendre la poltica espanyola del
segle XIX:
1)En primer lloc, lexrcit. Va protagonitzar la major part dels
esdeveniments. Ms que tenir el poder, lexrcit feia les accions que
donaven el poder (o treien del poder) a determinats sectors
mitjanant els pronunciaments militars (cops destat).
2)Una altra instituci fonamental van ser les Juntes (amb origen a
la guerra del francs). Eren grups dhomes escollits per un poble, un
barri o una ciutat per tal de representar la voluntat del poble.
Servien per pressionar als poltics o recolzar determinats cops
destat o revoltes.
3)I per ltim, hem de destacar la Milcia Nacional. Era un exrcit
popular present a les ciutats ms importants que va ser creat per
les Corts de Cadis a imitaci de la Gurdia Nacional de la Revoluci
francesa. Servien per garantir que les reformes liberals es
complien. Amb el pas del temps es va radicalitzar i va entrar en
conflicte amb els interessos de la burgesia, participant en
diverses revoltes.
36. Apartat 4: Isabel II i la consolidaci del liberalisme
(1843-1868)
Isabel II va arribar al tro amb 13 anys lany 1843 grcies a un cop
destat dels moderats, que passarien a controlar el govern.
El general Narvez fou nomenat cap de govern. La Corona i lExrcit
donarien lestabilitatnecessria a la jova reina.
Lany 1845 es va promulgar una nova constituci, ms moderada encara
que la del 1837. Sestableix el moderantisme. Els canvis
constitucionals ms significatius sn:
Fi de la sobirania nacional (la sobirania la comparteixen la reina
i la naci).
Es restringeix encara ms el dret de vot (a l1% de la
poblaci).
La reina tindr ms poder (nomenar el Senat)
Restricci de drets i llibertats (la Declaraci de Drets pot quedar
invalidada per decisi de la reina).
37. Apartat 4: Isabel II i la consolidaci del liberalisme
(1843-1868)
Lany 1851 es signa el Concordat amb la Santa Seu: lestat espanyol
fa les paus amb lEsglsia. Com? LEstat retornar les terres
desamortitzades a lEsglsia. A partir dara lEsglsia recolzar
oficialment la monarquia dIsabel II (i no els carlins).
Una altra mesura va consistir en centralitzar ladministraci pblica
per fer-la ms eficient. Les reformes van ser:
1) En 1833 Espanya queda dividida en 50provncies, cadascuna amb un
governadornomenat pel rei (i cada governador nomena els alcaldes).
Per evitar el revifament carl, es van respectar els furs bascos i
navarresos.
2) Es van centralitzar les lleis (codi penal i codi civil),
leducaci i el sistema de pesos i mesures.
3) Es va crear la Gurdia Civil (1844), cos policial militaritzat
que controlaria les zones rurals.
38. A lesquerra, el mapa dEspanya amb lactual divisi en 50
provncies que va elaborar Javier de Burgos en 1833. Cada color
representa una regi espanyola. Hem de fixar-nos en qu les regions
no corresponen exactament amb les comunitats autnomes actuals. A la
dreta, la Gurdia Civil.
39. Apartat 4: Isabel II i la consolidaci del liberalisme
(1843-1868)
A Catalunya no es va acabar amb el moviment carl. Entre 1846 i 1849
es produeix la Guerra dels matiners o segona guerra carlina.
Les causes de laixecament podrien ser la crisi per males collites
al camp i la crisi de la indstria txtil a la ciutat. Tamb el rebuig
al servei militar obligatori, la pujada dels preus dels aliments
bsics, etc.
A diferncia de la primera guerra carlina, en aquesta els sectors
urbans s van participar.
La forta repressi (40.000 militars) va acabar amb la guerra
derrotant els carlins, per no amb les seves causes.
40. Apartat 4: Isabel II i la consolidaci del liberalisme
(1843-1868)
Un nou cop destat va provocar el retorn dels progressistes (amb
Esparteroal capdavant). Aquesta etapa s coneguda com a Bienni
Progressista (1854-1856). Van ser dos anys marcats per les reformes
liberals:
Desamortitzacions de Madoz: bns i terres de lEsglsia i els
ajuntaments van ser novament expropiats per lEstat i posats a la
venda.
Construcci del ferrocarril(amb els diners de les
desamortitzacions).
Les mesures progressistes beneficiaven a la burgesia per no al
conjunt dels ciutadans, que reclamaven menys impostos. Les revoltes
van continuar i van forar la dimissi dEspartero (1856).
41. A lesquerra, Pascual Madoz Ibez (1806-1870), poltic
progressista navarrs. A la dreta, la xarxa de ferrocarril a Espanya
lany 1865.
42. Apartat 4: Isabel II i la consolidaci del liberalisme
(1843-1868)
El general ODonnell(moderat) va tornar al govern (1858) i amb ell
el moderantisme i lautoritarisme.
Es va iniciar una poltica exterior agressiva (imitaci de
lexpansionisme colonial del Regne Unit o Frana). Lnic xit va ser la
conquesta de part del Marroc.
La inestabilitat interna continuava i molts sectors van
plantejar-sela fi de la monarquia.
43. A lesquerra, el granad Ramn Mara Narvez (1800-1869); a la
dreta, el canari LeopoldoODonnell y Joris (1809-1867). Ambds
poltics i militars liberals moderats que van protagonitzar bona
part de la vida poltica espanyola de mitjans del segle XIX.
44. Apartat 5: El Sexenni democrtic (1868-1874)
Lany 1868 es produeix una revoluci coneguda com la gloriosa. Les
causes van ser:
La crisi financera provocada per la molt baixa rendibilitat de la
inversi ferroviria (les borses es van desplomar).
La crisi industrial (fonamentalment a Catalunya) per culpa de la
Guerra de Secessi als E.U.A. (1861-1865). No arribava cot
nord-americ i va pujar el preu de la matria primera.
La crisi de subsistncies (males collites entre 1866 i 1868) va
provocar laugment del preu del pa fins el 100 %.
Les revoltes populars van comenar en 1867 i es van escampar pel
camp i la ciutat de tota Catalunya.
Lany1866 es signa a Blgica el Pacte dOstende: els progressistes
suneixen per acabar amb el govern moderat i amb la monarquia
dIsabel II. Preparen un cop destat per desprs implantar el sufragi
universal i constituir unes noves Corts que decidiran o no
ladveniment de la repblica. En aquest pacte participen
progressistes de totes les tendncies: demcrates, republicans i els
unionistes del militar Serrano (republicans moderats).
45. A lesquerra, imatge del Pacte dOstende (1866) on es va preparar
la revoluci que va deposar a la reina Isabel II, la gloriosa de
1868.A la dreta, Francisco Serrano (1810-1885) militar i poltic
gadit que va liderar la Uni Liberal. Molts militars pertanyien al
seu partit, per tant, va ser una figura clau en lxit de La
gloriosa.
46. Apartat 5: El Sexenni democrtic (1868-1874)
La gloriosa va comenar el 19 de setembre de 1868; en deu dies,
Isabel II va haver dexiliar-se a Frana. Comena el Sexenni democrtic
(1868-1874).
Es va constituir un govern progressista format per unionistes
(Serrano) i progressistes ms radicals (generalPrim). Van ser
exclosos els ms radicals (demcrates i republicans), encara que tamb
van participar a la revolta.
Es van convocar les primeres eleccions a Espanya amb sufragi
universal (mascul de majors de 25 anys) i van guanyar els que ja
estaven al poder (unionistes i progressistes). A Catalunya, en
canvi, el partit ms votat va ser el dels republicans federals (ms
radicals).
El nou parlament no va abolir la monarquia. Aix s, amb lexili de la
reina no existia la figura del monarca.
47. Apartat 5: El Sexenni democrtic (1868-1874)
Es va fer una nova constituci, la quarta de la histria dEspanya, la
constituci de 1869. Era molt liberal: reconeixia la sobirania
nacional, molts drets i llibertats individuals i, fins i tot, la
llibertat de culte i el sufragi universal.
El nou govern democrtic sorgit de la gloriosa va fer tamb moltes
reformes econmiques:
Supressi dels impostos al consum per un impost personal basat en la
renda (encara que no es va arribar a aplicar).
Venda de drets dexplotaci minera a empreses estrangeres per finanar
el deute pblic.
Implantaci del lliurecanvisme (supressi dels aranzels impostos que
gravaven la importaci de productes estrangers-). Aquesta poltica va
perjudicar els interessos de la indstria txtil catalana que
reclamava poltiques econmiques proteccionistes.
48. Apartat 5: El Sexenni democrtic (1868-1874)
Molts catalans van rebutjar les poltiques del nou govern. En primer
lloc, els republicans federalistes, que no van poder entrar al
govern; en segon lloc, la burgesia industrial, perjudicada pel
lliurecanvisme.
Es van succeir al perode 1868-1869 tot un seguit de revoltes
populars per tota Catalunya que demanaven el repartiment de terres
entre els pagesos, abaixar els impostos al consum i acabar amb les
quintes (servei militar obligatori).
En aquest moment de tensi social, sextenen amb fora a Catalunya les
idees anarquistes(internacionalistes).
49. Apartat 5: El Sexenni democrtic (1868-1874)
Com que les Corts havien escollit la monarquia i no havia cap rei,
es va decidir escollir un de nou. Es va fer una mena de csting i
lelegit va ser Amadeu de Savoia, fill del rei Vctor Manel II
dItlia. Es posa fi, per tant, a la dinastia dels Borb.
Amadeu I va acceptar la democrcia. Per no va comenar amb bon peu;
tres dies abans de la seva arribada, el seu principal valedor, el
general Prim, va ser assassinat.
Un altre problema va ser loposici que va tenir de molts sectors de
lalta societat:
- Els liberals moderats eren borbnics. Va nixer un partit alfons, s a dir, partidari del prncep Alfons com a rei dEspanya, dirigit per Cnovas del Castillo. 50. LEsglsia tamb soposava a Amadeu I (la constituci de 1869 era laica). 51. Lelit econmica va rebutjar mesures del nou govern com labolici de lesclavitud a Cuba o labolici del treball infantil.
I, evidentment, tamb tenia en contra els republicans per un
costat, i els carlins (que encara tenien certa fora) per
laltre.
52. A lesquerra, Amadeu de Savoia, rei dEspanya (Amadeu I) des del
1870 fins el 1873. A la dreta, Isabel II, anomenada per Benito Prez
Galds La reina de los Tristes Destinos.
53. Apartat 5: El Sexenni democrtic (1868-1874)
Lany 1872 comena la tercera guerra carlina (1872-1876). La revolta
va comenar al Pas Basc i Navarra i es va estendre a Catalunya. No
va tenir gaire importncia, per va desestabilitzar encara ms la
poltica espanyola.
A la dels carlins shadafegir la Guerra dels deu anys (1868-1878),
una guerra independentista a lilla de Cuba.
Sense recolzament, Amadeu I va dimitir en febrer de 1873, poc
desprs de la dissoluci del govern.
54. Mapa dEspanya durant la tercera guerra carlina (1872-1876). En
vermell, els punts amb insurreccions carlines.Al mapa tamb
apareixen les zones amb aixecaments cantonalistes (flames).
55. Apartat 5: El Sexenni democrtic (1868-1874)
Les Corts van sotmetre a votaci la implantaci de la repblica a
Espanya, i va ser aprovada amb amplia majoria l11 de febrer de 1873
(I Repblica espanyola).
Cal dir que molts diputats que van votar per la repblica eren
borbnics que volien impedir el retorn dAmadeu I o laparici de
qualsevol nou rei i guanyar temps per restaurar la monarquia
borbnica.
El govern provisional el van dirigir el Partit Demcrata Republic
Federal (dirigit per Pi i Margall) amb el suport dels republicans
unitaris de Castelar(republicans, per ms moderats). El primer
President de la Repblica va ser el tamb catal Estanislau Figueres.
Un cop fetes les primeres eleccions generals republicanes, va ser
escollit president Pi i Margall.
El mes de juny de 1873 es va aprovar una nova constituci, la
cinquena, gaireb idntica a la del 1869, per federalista: es dividia
el pas en territoris federals. Aquesta constituci, com el
federalisme, no es va arribar a aplicar mai.
56. A lesquerra, Francesc Pi i Margall (1824-1901), republic
federalista i president de la Repblica espanyola (1973). A la
dreta, Estanislau Figueres (1819-1882).
57. Apartat 5: El Sexenni democrtic (1868-1874)
Pi i Margall va haver de fer front a molts problemes:
La repblica va indignar els carlins que van fer-se amb el control
de tot el Pas Basc i Navarra, Sistema Ibric i moltes zones de
Catalunya.
La guerra a Cuba no cessava.
Neix un nou conflicte: el cantonalisme. A llocs amb molta presncia
republicana comencen a organitzar-se cantons independents
(microestats): Cartagena, Cadis, Sevilla, Torrevieja, Almansa,
Granada, Castell, Mlaga, Salamanca, Valncia, Bailn, Andjar, Tarifa,
Algesires i Alacant. Els dirigents cantonals van ser petits
burgesos (comerciants i treballadors qualificats) farts de la vida
poltica espanyola.
Pi i Margall va dimitir i va ser substitut per Salmern, que va
esclafar els moviments cantonalistes. Salmern va dimitir poc desprs
incapa de signar les sentncies de mort dels dirigents
cantonals.
58. A lesquerra, Nicols Salmern (1838-1908), filsof i poltic andals
demcrata i federalista. A la dreta, el gaditEmilio Castelar y
Ripoll (1832-1899), poltic republic moderat; va arribar a ser lltim
president de la I Repblica.
59. Apartat 5: El Sexenni democrtic (1868-1874)
Els republicans ms conservadors van aprofitar per arribar el govern
de la m de Castelar(setembre del 1873).
Per Castelar va arribar en un moment en qu ning creia ja en la
repblica. Va dimitir en gener del 1874.
El pronunciament militar del general Pava(que va entrar al congrs
acompanyat per la Gurdia Civil) va dissoldre les Corts, tot
esperant la restauraci borbnica.
En desembre de 1874 el general Martnez Campos va proclamar rei
dEspanya a Alfons XII, fill dIsabel II. Acaba la molt breu I
Repblica espanyola (1873-1874) i es restaura la monarquia borbnica.
I de pas, acaba tamb el Sexenni democrtic.
60. Alfons XII, rei dEspanya des de 1874 fins a 1885