CONSTRUCCIÓ DE L’ ESTAT

LIBERAL

REGNAT ISABEL II

REGÈNCIA

Mª CRISTINA

1833-

ESPARTERO

MAJORIA D’ EDAT

DÈCADA MODERADA

1843-54

BIENNI PROGRESSISTA

1854-1856

LA UNIÓ LIBERAL

1856-1868

1.1DUES OPCIONS ENFRONTADES

ISABELINS

IDEOLÒGIA

ABSOLUTISME MODERAT

LIBERALISME MODERAT

SUPORTS

ALTA NOBLESA

FUNCIONARIS

JERARQUIA ECLESIÀSTICA

LIBERALS

CARLINS

IDEOLOGIA TRADICIONALISTA I ANTILIBERAL

DIRIGENTS

CLERO I PETITA NOBLESA RURAL

BASE SOCIAL

PAGESIA

DESENVOLUPAMENT DEL CONFLICTE ARMAT

Bàndols carlins a finals de la 1º guerra:

tradicionalistes partidaris d’ arribar a un acord amb els

liberals. Maroto

intransigents defensors de continuar la guerra-

Cabrera

Maroto líder dels tradicionaliste signarà amb Espartero la Pau

de Bergara.

EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL

ELS GOVERNS DE TRANSICIÓ

REGÈNCIA DE Mª CRISTINA

1º GOVERN

ABSOLUTISTES MODERATS

DIVISIÓ PROVÍNCIAL

2º GOVERN

LIBERALISME MODERAT

ESTATUT REIAL

DIVISIÓ EN 2 TENDÈNCIES:

MODERATS I PROGRESSISTES

3º GOVERN

PROGRRESSISTES

DOMINI DEL MOVIMENT POPULAR I LA MILICIA

CATALUNYA:REVOLTES POPULARS-BULLANGUES FORMACIÓ D’ UNA

JUNTA

EL DESMANTELLAMENT DE L’ ANTIC RÈGIM

PERÍODE 1836-1837

PROGRESSISTES

OBJECTIU. Implantar un sistema liberal, constitucional i monarquia

parlamentaria

REFORMES:

econòmica

Reforma agrària

Dissolució del règim senyorial

Desvinculació desamortització

Polítiques:

-Constitució de 1837: millores respecte a la de Càdis. Separació de poders

i parlament dividit en dos cambres Congrès i Senat.

-Configuració del sistema de partits: moderats i progressistes. I la

intromissió constant dels militars.

-Els moderats al govern 1837-1840 ( primer govern constitucional)

-- desvirtuament de la Constitució

--restricció de la llibertat de premsa

-Llei d’ ajuntaments amb intervenció de la corona

-Intervenció de la corona en la política, que portarà als progressites a

impulsar un moviment insurreccional amb la formació de juntes

revolucionaries.

REFORMES POLÍTIQUES

CONSTITUCIÓ 1837

DIVISIÓ DEL PARLAMENT

SISTEMA DE PARTITS

La regència d’ Espartero- progressista-

-convocatoria de noves eleccions

-característiques: autoritarisme,poc paper de les Corts i participació dels

militars dins el govern

Caiguda d’ Espartero: aranzel lliurecanvista provoca l’ aixecament de les

classes populars i la burgesia catalana. Sufocada amb bombardeig.

Revolta política

Els moderats afavoriran un pronunciamiento amb la junta

Dimissió d’ Espartero

Revoltes socials

La formació de les Juntes, portarà a les classes populars a buscar una

millora el contingut social i revolucionari

A Catalunya es produïrà una divisió entre els propietaris i els assalariats

per la radicalització dels moviment – Jamància- per acabar amb la

protesta BCN tornarà a ser bombardejada.

MODERATS

Terratinents, comerciants, intel.lectuals, vella noblesa, alt clero, alts comandaments militars

Defensen el dret a la propietat, restricció del sufragi, la llibertat com a bé individua i sobretot els principis d’

autoritat i ordre

Políticament defensen el principi d sobirania compartida i la limitació dels drets individuals

Narvaez i Murillo

ELS PROGRESSISTES

Burgesia mitjana i petita, l’ oficialitat mitjana, classes populars urbanes

Defensen : sobirania nacional, predomini del poder legislatiu, refús de la intervenció de la corona en la vida política.

Partidaris d’ enfortir els poders locals, amplis drets individuals i col.lectius, sufragi censitari

Mendizabal, Espartero, Prim

UNIÓ LIBERAL,

Format per una escisió de moderats i progressites.

O`Donnell, Serrano

DEMOCRÀTES I REPUBLICANS

Escisió dels progressites, demana ampliació de drets polítics, sobirania popular, sufragi universal masculi, parlament unicameral, milicia nacional i elecció dels ajuntaments i

diputacions., llibertat de culte

REPUBLICANS- escissió dels democràtes.

Les diferents opcions del liberalisme

MAJORIA D’ EDAT DE LA REINA -1843

ELS GOVERNS DE LA REINA

- DÈCADA MODERADA 1844-1854

- BIENNI PROGRESSISTA 1854-1856

-ELS GOVERNS DELS MODERATS I UNIONISTES 1856-1868

LA DÈCADA MODERADA

La configuració del règim moderat

Líder: NARVAEZ

Objectius.normalitzar el funcionament de les institucions ,crear una

legislació per estructurar el nou Estat, predomini de l’ idea d’ ordre i

autoritat, mesures represives pe posar fi a les expectatives socials.

Sectors dominats. Predomini de la burgesia terratinent, amb el suport de

la Corona i exercit

Defectes del sistema. Falsejament dels mecanismes electorals.

OBRA DE GOVERN

la constitució del 45 Predomini del poder executiu, sobirania

compartida , restricció de les llibertats individuals, de premsa, sufragi

censitari molt restringit

el concordat amb la Santa Seu suspensió de la venda de

bens eclesiàstics i compromís de sosteniment de l’ Esglèsia espanyola.

la institucionalització de l’ Estat liberal sota els principis de:

centralisme, uniformització i jerarquització

Lleis i reformes

-reforma fiscal

-codi penal

- codi civil

- reforma de l’ administració pública

- llei de l’ administració local

-sistema d’ instrucció pública- regulava els nivells d’ aprenentatge

-llei Moyano continguts educatius

- uniformització de pesos i mesures sistema mètric

- guàrdia civil

La crisi del govern moderat

-provocada per:

- la gestió és fa fora de les Corts i a l’ entorn de les camarilles

El problema de l’ Estat a Catalunya

- la burgesia catalana queda marginada

- els problemes dels obrers urbans amb sous molt baixos i

males condicions de vida

- el manteniment de la repressió a traves de l’ exercit a

Catalunya, fa veure la centralització com un fet negatiu.

revoltes

- una crisi agrària i indústrial portarà a molts sectors a donar

suport als ideals carlins que amplia la seva area d’ influència a

la ciutat

- el Partit Democràta també és suma a la revolta

La solució dels aldarulls, és tradueix amb un augment dels

efectius militats.

La dimisió de Narvaez i la seva substitució suposa un augment de l’

autoritarisme i a la gairebé desaparició del règim parlamentari, i l’

introducció del fet de governar per decret.

EL BIENNI PROGRESSISTA

-Sectors contraris als moderats: progressistes, democràtes i sectors

crítics del moderantisme

-La desfeta moderada porta a la formació d’ un nou partit l’ Unió liberal

-Fi del govern: pronunciamiento de Vicàlvaro

-Demandes dels revoltats: complir la constitució, nova llei electoral,

reducció d’ impostos i restauració de les milicies

-NOU CAP DE GOVERN:

--Espartero amb el suport d’ O’ Donnell

-Objectius: restaurar els principis del progressisme

- reformes econòmiques

-- llei desamortitzadora Madoz

--llei general de ferrocarrils

-Lleis de foment de la reforestació, telègraf,

societats d’ accions i mineria.

Catalunya durant el bienni ( la crisi del bienni)

Crisi de subsistència al camp i a la ciutat+ epidèmia porta a vagues

obreres a Barcelona i a un aixecament camperol

Gestió de la situació: llei del treball, legalització d’ algunes

associacions obreres

Resposta per part de la societat:

la crisi social era massa greu

els sectors benestats es van atemorir.

La postura del govern es va dividir i Espartero dimiteix

LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA ISABELÍ

Nou govern: Unió Liberal- O’ Donnell

Tasca de govern:

- revitalitzar el parlamentarisme, sota el poder executiu

- manteniment per decret d’ una minoria opositora

- augmentar el prestigi internacional a través de la participació

en conflictes;

- l’ expedició a Indoxina

-la intervenció a Mèxic

- les campanyes militars al Marroc

La fi del govern:1863 crisi dels unionistes reforçada per l’ oposició dels

moderats i de la corona a convocar eleccions

la dimissió d’ O’ Donnell no suposa una convocatoria d’

eleccions.

EL GOVERN DELS MODERATS

-La corona nomena a Narvaez cap de govern

-Tasca de govern:

-- retorn a l’ autoritarisme

Resposta de l’ oposició:

- progressistes i democràtes retornen a la via insurreccional

- insurreccions de militars SAN GIL, la fi de l’ insurrecció

acaba amb execucions i empresonaments

Agreujament de la situació amb una crisi de subsistència