Absolutisme Bases
20
L’ABSOLUTISME L'absolutisme és el sistema de govern basat en la creença que el poder al rei li ha estat concedit per Déu. El monarca és la font de tots els poders i no ha de respondre davant ningú pels seus actes.
-
Upload
pegomotril -
Category
Education
-
view
759 -
download
1
Transcript of Absolutisme Bases
L’ABSOLUTISME
L'absolutisme és el sistemade govern basat en lacreença que el poder al rei liha estat concedit per Déu. Elmonarca és la font de totsels poders i no ha derespondre davant ningú pelsseus actes.
Característiques de l’absolutisme
* Absència de cap constitució o codi de lleis per sobre de l'autoritat del sobirà (el sobirà és l'únicafont de legalitat)
* Absència de cap tipus de forma d'oposiciólegalitzada
* Total poder sobre l'aristocràcia i els exèrcits(només el Rei pot reunir exèrcits)
* Suport del poder eclesiàstic que justifica la situació a canvi de prebendes.
On i quan apareix
La monarquia absoluta es presentàa Europa entre els segles XVI iXVIII (entre el Renaixement i laRevolució Francesa), i els païsoson es dona amb més força sónEspanya, França, Austria, Rússia,etc.
Els antecedents
San Isidoro de Sevilla deia:
“Dios concedió
la preeminencia
a los príncipes
para el gobierno
de los pueblos”
Les paraules en el seu context
Però San Isidoro, en plenaèpoca visigòtica deia aquestafrase en el sentit que el reihavia d’actuar amb moltahonestitat perquè havia derespondre en darrer termedavant Déu i no davant elshomes
Però,a Europa i després de tants anys?
Els inicis de la monarquia absoluta
a l’època Moderna es remunten a
les acaballes de l'alta edat mitjana
quan el paper creixent dels
exèrcits i la pròpia evolució del
feudalisme, va fer crèixer el poder
dels monarques en detriment del
de la noblesa
En una primera fase la monarquiaautoritària es desenvolupà de manera
progressiva, i a les acaballes del segleXVI s'assolí el màxim esplendor.
Llavors apareixen tot un seguit
de pensadors que ho
justifiquen, però en un sentit
molt diferent al que deia Sant
Isidoro de Sevilla
Els reis, imatge de Déu
Els reis han estat anomenats déus perquèsón, gràcies al seu poder, la imatge de Déu i unsmestres obeint el seu dret. També són senyors ipropietaris dels béns i de les vides dels homes.Sobirans sense tenir cap persona per damunt d’ellsi protectors perquè són escut i muralla (…)
Sense els reis la vida humana seria només desordrei confusió. El món no podria existir sense reis. Sónuna segona ànma de l’univers, un contrafort queaguanta el món (….)
Duboys, H: “De l’origine et autorité des rois” 1604
Jacques Bossuet(1627-1714)
Hola, soc Bossuet i jo era un abat
francès que entre altres coses deia
el què podreu llegira la properadiapositiva
El meu “jefe” Lluís XV n’estava de content amb
mí……..!
El respecte sagrat als reis
(…) La persona dels reis és sagrada i el fet decometre atemptats contra ells és un sacrilegi. Déuels ha fet ungir pels seus profetes amb un ungüentsagrat, de la mateixa manera que fa ungir elspontífexs i fa consagrar els altars (…). Aixídoncs, convé respectar els reis com a cosessagrades, i aquell que no vulgui ni protegir-los nirespectar-los és digne de mort (…)
Bossuet, J.B. “La política a les Sagrades Escriptures”
Lluís XV reide França
Jo era el rei de Françaquan l’abat Bossuet va
escriure el que heullegit.
Val la pena que llegiuel discurs que vaig ferl’any 1766… llegiu la següent diapositiva
El poder reial
És en la meva única persona on resideix el podersobirà i és únicament de mi que els meus tribunalsfan justicia i tenen autoritat. És a mi sol a quipertany el poder legislatiu sense dependre de ningúni compartir-lo amb ningú més. És per la meva solaautoritat que els oficials procedeixen a la publicaciói execució de la llei. L’ordre públic sencer emana demi, i els drets i interessos de la nació (…) estannecessàriament units amb els meus i no responen ad’altre lloc que a les meves mans.
Discurs de Lluís XV de França l’any 1766
L’AnticRègim
TIPUS DE SOCIETAT Estamental: un estamentés un grup social definitjurídicament davant la llei. La societat tenia estamentsprivilegiats i no privilegiats, diferènciesjurídiques (a més a més de les que puguessin haverd’econòmiques ).
TIPUS DE GOVERN Absolutisme: el reiconcentra tots els podersen les seves mans i alshabitants del país se’lsconsidera súbdits sensecap dret i amb tota una sèrie de deures envers la monarquia.
L’Antic Règim a nivell polític
Vistes dels jardins de Versailles
L’Antic Règim a nivell social
GRUPS SOCIALS IMPORTANTS perquè EREN MOLTS El camperolat i els artesans dels gremis urbans. La burgesia emergent que es dedicava al comerç.
GRUPS SOCIALS IMPORTANTS perquè TENEN EL PODER Políticament i davant la llei els anomenats estamentsprivilegiats formats per la noblesa i el clero que no pagavenimpostos i tenien tots els drets polítics.Però, econòmicamentho eren els burgesos perquè anaven incrementant els seuscapitals.
TIPUS DE SOCIETAT Estamental: diferències davant la llei(apart de les econòmiques)
L’AnticRègim
Louis Le Nain “Familia feliç” o “Visita a l’àvia”
Louis Le Nain “El menjar dels camperols
Louis Le Nain “Camperols davant la seva casa”
L’Antic Règim a nivell econòmic
L’AnticRègim
POLÍTICA ECONÒMICA: El mercantilisme: es considerava que la riquesa d’unpaís era directament proporcional a la quantitat d’or i plata que aquest país tingués.
La fisiocràcia : es considerava que la riquesa d’un país era la terra i sobretot la quantitat de població que el país tingués per poder posar-la en conreu.
FONT DE RIQUESALa principal font de riquesa i sobretot de prestigi era la propietat de la terra.Detotes maneres ja s´havien format les grans fortunes dels banquers i delscomerciants, però que al no ser nobles no eren valorats socialment.
